Disseny del centre i del lloc de treball

La ubicació del centre de treball en una determinada zona de la ciutat d’un barri, d’un polígon… i la distribució interior dels seus espais són dos fets de gran rellevància, en especial aquest segon, per a la marxa de l’empresa i els seus resultats. També tenen influència decisiva en el tarannà dels treballadors.

Pensem, des del nostre punt de vista, en el diferent ànim que tindran els treballadors segons que l’empresa estigui ubicada en una zona residual o per contra en un polígon nou dissenyat correctament. Exerceix més influència, fins i tot, sobre els treballadors una adequada distribució interna d’espais i equips de treball.

Ubicació i disseny del centre de treball

En el moment de decidir la localització i el disseny del centre de treball o de l’empresa s’hauria de tenir en compte el principi següent: l’emplaçament adequat de les empreses i centres de treball contribueix a incrementar el grau de satisfacció dels treballadors i a millorar la qualitat de vida d’aquests i de la resta dels ciutadans.

Afortunadament estem observant com els criteris urbanístics per a la ubicació de les empreses han anat evolucionant positivament en buscar que els polígons industrials i de serveis mantinguin una relació harmònica entre la zona urbana habitable i la zona industrial el que ha portat a canviar l’aspecte exterior d’aquests polígons: espais amplis, zones verdes de descans i esbarjo, bones vies d’accés, tipologia constructiva adaptada enmig, dedicació d’espais per a aparcaments, establiments suficients de restaurants, punts per a recollida de residus…

  • La ubicació concreta de l'empresa i les condicions de disseny són importants.

El desplaçament al centre és un dels factors més determinants per al treballador i per al seu entorn familiar. Com més petit sigui el temps dedicat es podrà dedicar més a les seves tasques familiars, personals, socials… i gaudirà de més temps de lleure. Lògicament aquesta situació ve donada però sí que seria recomanable que l’empresa preveiés un bon sistema de transport públic i es proveís de prou espais d’aparcament.

Disseny del centre de treball

Però, quins criteris s’hauran de seguir per dissenyar un centre de treball? La resposta no és fàcil. De qualsevol manera el que sí que és imprescindible és treballar en equip per consensuar-la i definir-la.

  • L'empresa ha de satisfer les necessitats productives i les del personal.

Nosaltres aquí enunciem una sèrie de criteris que sí que s’hauran de tenir en consideració tant per al disseny com per a reestructuracions posteriors.

És evident que en l’empresa conflueixen les funcions pròpies dels processos productius de béns o serveis amb altres funcions de suport i assessorament a la producció (funcions de gestió i de direcció, de comercialització…) totes les quals demanen unes necessitats i exigències que han de ser compatibilitzades amb les dels treballadors (necessitats personals, de descans, de relació…) i amb les de terceres persones relacionades amb l’empresa (clients, proveïdors, visites, altres persones subcontractades…).

Però, com poden col·laborar en aquestes accions de disseny els prevencionistes? En termes teòrics la resposta és simple: s’ha d’intentar aconseguir els objectius de l’empresa i els específics de l’ergonomia aprofitant al màxim els recursos humans i materials. I això s’aconsegueix treballant en equip.

Una vegada que sapiguem on volem arribar, és a dir, una vegada que estiguin fixats els objectius de manera clara, concreta, quantificable i avaluable, seria recomanable seguir els passos següents:

L’empresa ha d’optimitzar els seus recursos humans garantint les seves condicions de seguretat i salut.

  1. Analitzar i definir el procés productiu de béns o serveis que ha d’implantar o modificar. Igualment ha d’aconseguir la resta de processos interns de l’empresa de les funcions administratives, tècniques i de suport.
  2. Fixar el recorregut físic que seguirà el material en el procés productiu des de la seva entrada com a matèria primera o producte semielaborat fins a la seva expedició.
  3. Definir tots els processos de treball, tant productius com d’administració o gestió, d’on han de derivar aquells procediments més idonis. En aquest punt és imprescindible la intervenció de l’ergònom per tenir en consideració les limitacions humanes i fixar els llindars de seguretat tant en activitat física com mental.
  4. Assignar recursos humans, prou espais i equips de treball adequats per a la realització dels procediments.

Si estem estudiant una nova redistribució és fonamental comptar amb l’opinió dels treballadors.

La distribució en planta dels centres de treball (DEP)

Una vegada definits els processos de l’empresa, el flux productiu i l’assignació de persones, espais i recursos es passarà a analitzar la distribució espacial de les persones i equips de la manera més racional. És a dir, s’estudiarà i es fixarà la distribució en planta de l’edifici o local. D’una DEP idònia depèn en gran manera el compliment dels objectius previstos i, per tant, l’èxit de l’empresa. Fixeu-vos en els criteris que han definit la DEP en l’empresa de la figura.

Figura DEP d’una empresa
Han estat dissenyats amplis passadissos per al transport mecànic i les màquines es distribueixen de forma lineal. Hi ha espais específics per a dipòsits de material en curs de fabricació. Els llocs de treball estan protegits del tràfic interior i la delimitació d'espais està adequadament senyalitzada.

Definició de la DEP segons José L. las Heras

La DEP a les indústries té per objectiu “ordenar convenientment els espais existents en tots i cada un dels llocs de treball, els d’aquests entre si i respecte a les instal·lacions i serveis auxiliars, per aconseguir que el flux de materials es faci amb la màxima seguretat, confort i al mínim cost possible”.

A. Abancens López (1994). Organización empresarial (vol. II, pàg. 106).

Abans de continuar avançant en la matèria, considerem que és adequat esmentar la màxima d’actuació sobre això que ens aconsella encertadament l’INSST al seu manual d’ergonomia, i que en resum ve a dir que els dos conceptes clau per fer un disseny correcte de l’hàbitat laboral són la racionalitat i l’humanisme. Racionalitat per aconseguir més quotes d’eficàcia i eficiència productiva i humanisme per tenir sempre presents les necessitats de les persones que treballen en l’organització.

Sempre és preferible fer els estudis de la DEP en fase de projecte per no fer una redistribució d’una distribució inicial. Però succeeix que també cal adequar i actualitzar els sistemes i processos a les noves necessitats per la qual cosa és procedent redissenyar la nova DEP.

I quan s’ha de fer una nova redistribució? Són diverses les raons. Per necessitats productives com ara la introducció de nous equips, la fabricació de nous productes, els canvis en el procés productiu…; per tenir una distribució deficient que requereix ser corregida. En aquest cas, l’empresa manifesta una sèrie de símptomes que hem de saber captar i actuar en l’orientació adequada. Lògicament per raons de nivells de seguretat deficients també serà procedent en molts casos fer una nova DEP.

Criteris en la distribució en planta

Com a referències genèriques, que en cada cas concret han de ser adaptades a les circumstàncies, s’apliquen els principis següents:

Símptomes per estudiar una nova DEP

Alguns dels principals símptomes que fan necessari estudiar una nova DEP són els següents:

  • Repeticions d’accidents en punts concrets
  • Les peces recorren llargues distàncies.
  • Els materials es creuen constantment en el seu desplaçament.
  • Dipòsits de materials en passadissos, zones de trànsit…
  • Pèrdues i deterioraments de material
  • Incompliment terminis de lliurament.
  • Principi de la flexibilitat. S’ha de dissenyar amb criteris flexibles preveient possibles modificacions futures per canvis de tecnologia i per altres causes. Per exemple, les preses d’energia haurien d’estar dissenyades perquè fossin adequades en posteriors modificacions.
  • Principi de la integració total. Aquest principi requereix harmonitzar en l’espai les necessitats i exigències del treballador juntament amb les de producció. S’han de coordinar tots els factors productius perquè no es produeixin disfuncionalitats entre ells i l’empresa funcioni com si fos un únic element, fet que facilitarà aconseguir majors cotes de seguretat, d’eficàcia i de control.
  • Principi de seguretat i confort. Aquest principi es deriva de l’anterior. Requereix que es considerin tots els factors ambientals de llum, humitat, temperatura, contaminants físics, químics i biològics… i que s’estableixin els llindars d’acceptació. S’han de preveure aquestes necessitats tant en activitats normals com en operacions ocasionals de manteniment, reparacions, substitucions de maquinària…

No és cert que més cotes de seguretat i confort comportin una disminució de la productivitat.

  • Principi de la mínima distància recorreguda. El material ha de recórrer la mínima distància entre operacions ja que a més distància més es::important:

forç dedicat i més temps perdut, fet que comporta un encariment del producte. Per tant, els desplaçaments de persones i de materials no solen aportar valor afegit al producte. Com a complement d’aquest principi organitzatiu s’intentarà aprofitar el desplaçament del material per realitzar diferents operacions i afegir-hi valor.

  • Principi de la circulació de materials i persones. L’aplicació d’aquest principi exigeix evitar retrocessos de materials i encreuaments en els moviments de persones i materials. Separar les zones de pas de persones de la resta de vehicles. Determinar les dimensions adequades de passadissos. Utilitzar sempre que es pugui la manutenció mecànica i la força de la gravetat en els moviments de materials.
  • Principi d’aprofitament d’espais. En el disseny adequat del lloc de treball s’ha de tenir present aquest principi aplicat a l’aprofitament tridimensional dels espais i els volums disponibles.

Diversos tipus de DEP

Entre les clàssiques DEP (figura) es distingeixen:

  • Funcional o per processos. S’agrupen els llocs i les màquines de característiques semblants per tal de realitzar en qualsevol d’elles la mateixa tasca. Està indicada per produir una àmplia gamma de productes en quantitats relativament petites.
  • Lineal o per productes. Els llocs són ordenats seguint el procés lineal de producció. Se sol utilitzar quan cal produir una petita gamma de productes en grans quantitats. Si els temps estan ben determinats i les màquines ben coordinades, la producció flueix ben equilibrada sense necessitat d’emmagatzemaments intermedis.
  • Component principal fix. Els treballadors es desplacen al lloc on es fabricarà la peça principal. Per exemple, en treballs de construcció, fabricació de vaixells…
  • Treball per cèl·lules o treball en equip. Cada cèl·lula està constituïda per diversos llocs de treball amb capacitat per produir un producte integrat per diferents operacions i processos. Aquesta distribució presenta els avantatges següents:
    • Permet flexibilitzar la producció.
    • Redueix les existències en curs de fabricació i per tant permet un millor nombre de peces en estocs.
    • Comporta els factors positius que produeix el treball en equip: comunicació, participació, integració, solidaritat…
Figura Diferents tipus de distribució en planta (DEP)

Necessitats específiques del centre de treball

A més de complir amb les exigències del Reial decret 486/97, de llocs de treball, s’haurien de tenir en consideració altres exigències, no expressament incloses en aquesta normativa, i que sens dubte millorarien les condicions de treball i augmentarien el grau de satisfacció. Entre aquestes exigències es troben els equipaments de menjadors i locals de descans, espais per a formació, àrees d’esbarjo i lleure per a emprats i familiars.

Les circulacions

Les vies de circulació interiors i exteriors han d’estar dissenyades de tal manera que s’evitin xocs i atropellaments. Els encreuaments han de tenir prou visibilitat. Si s’han d’alternar el pas de persones i vehicles la separació mínima entre ambdós hauria de ser de 60 cm. Si se circula amb carretons l’amplària estarà compresa entre els 150 i 200 cm, segons les dimensions del vehicle i l’amplada de la càrrega.

En la taula es mostren les mesures recomanades per a vies que han de ser usades per diverses persones.

  • S'ha de preveure prou espais als passadissos.

Taula Algunes mesures recomanades per a vies d’ús exclusiu per a persones
Circumstància Mesura
Una persona 65 cm
Una persona amb marxa ràpida 75 cm
Dues persones 125 cm
Una persona amb crosses 80 cm
Una persona caminant i
una altra contra la porta
100 cm
Una persona transportant
una safata
90 cm

Les voreres s’han de mantenir en bon estat, ser antilliscants i si és possible, estar protegides del trànsit rodat.

Respecte a les dimensions dels accessos com ara portes, sostres, separacions entre obstacles… aquestes s’han de calcular partint de les mesures del percentil 95, incrementades per les toleràncies que hi siguin aplicables.

A més s’haurà de tenir en compte que la separació entre màquines entre si o entre aquestes i passadissos no serà inferior a 80 cm comptats des del punt més sortint de la part mòbil.

Infraestructures bàsiques

És molt recomanable que les diferents dependències de l’empresa com ara zones de descans, menjadors, espais de reunions… tinguin relació visual amb l’ambient exterior per la qual cosa s’haurien de descartar els espais subterranis i interiors. Un altre criteri que cal aplicar és integrar al disseny elements de confort i benestar al costat dels que ja s’apliquen d’eficàcia productiva. És molt convenient adaptar les formes constructives a aquest criteri.

Exemples d'integració d'elements de confort

Aquests són alguns exemples d’integració d’elements de confort:

  • Utilitzar il·luminacions indirectes.
  • Adequació de l’ambient sonor i acústic: evitar sorolls molestos, música ambiental…
  • Formes constructives confortables, en la mesura del possible. Per exemple, substituir un tanc de reserva d’aigua per una piscina amb finalitats estètiques…
  • Colors apropiats de les superfícies i mobiliari.
  • Relacionar els ambients interiors amb l’exterior: vistes, ventilació, decoració natural.

S’han de preveure llocs de descans còmodes i confortables, propers als llocs de treball però separats dels possibles contaminants ambientals: sorolls, olors, fums… S’ha de preveure igualment la possibilitat que el treballador pugui fer en aquests espais postures i moviments complementaris als que fa habitualment al seu lloc de treball. Per exemple, un treballador sedentari necessitaria fer un cert esforç físic durant el seu descans.

S’ha de procurar que els serveis higiènics estiguin a prop dels llocs de descans.

Els menjadors han de ser confortables i han d’afavorir el descans. És recomanable evitar grans espais i taules llargues i no diferenciar zones en un mateix menjador de manera que les seves zones no siguin ocupades en funció del càrrec en l’empresa.

És convenient disposar d’un local per ingerir aliments i begudes, diferent del menjador. Aquests locals han d’estar proveïts d’escalfaplats i diversos tipus de begudes tant calentes com fredes.

És convenient disposar d’espais específics per dedicar-los a reunions de treball i per impartir formació. Si això no és possible sí que s’hauran de tenir previstos altres espais per dedicar-los temporalment a aquestes finalitats que han de reunir les condicions adequades (mobiliari versàtil, medis didàctics, prou il·luminació a l’ús requerit…).

Finalment tota empresa ha de preveure també les necessitats de treballadors espacialment sensibles, treballadors grans i dones embarassades.

La responsabilitat social de l'empresa

La teoria de la responsabilitat social de l’empresa promulga que una part de l’excedent empresarial sigui revertit als seus empleats o bé directament a la societat en forma de serveis o un altre tipus d’avantatges.

Àrees d'esbarjo i lleure

Cada vegada són més les empreses que faciliten a les seves dependències espais i equipaments perquè els seus treballadors i els seus familiars facin diferents activitats esportives o d’un altre tipus. L’encert d’aquestes mesures és evident ja que incrementen significativament la satisfacció i contribueixen a millorar la convivència i cohesionar el grup de treballadors.

Disseny del lloc de treball

Els components que integren un lloc de treball són els següents:

  • El treballador.
  • L’espai de treball. El seu estudi inclou els aspectes següents: requisits de mobiliari, disseny d’espais i zones d’abast, els espais funcionals, la posició bàsica de treball i les diferents postures que el lloc requereix adoptar…
  • Els mitjans de treball. S’hi inclouen els equips de treball, màquines i eines utilitzades.
  • L’ambient de treball. S’inclouen les condicions termohigromètriques, il·luminació, contaminants físics, químics i biològics.
  • Les exigències que la tasca demanada, tant les pròpies de la càrrega física com les de la càrrega mental.
  • El procés de treball. Requereix configurar i implantar els procediments més adequats als diferents processos.

Per dissenyar i redistribuir els diferents elements que configuren els llocs de treball hi ha gran quantitat de metodologies i normes tècniques aplicables però sigui quin sigui el sistema de disseny triat i s’haurien de tenir en compte els principis següents:

  • Sempre és més convenient dissenyar el projecte que no readaptar sistemes en funcionament.
  • Cal crear un equip multidisciplinari orientat a aconseguir la millor adaptació dels factors del sistema de treball a la persona i a efectuar un repartiment equilibrat de tasques físiques i mentals procurant que no hi hagi sobrecàrrega ni subcàrrega de treball.
  • Cal considerar l’opinió dels treballadors i admetre la seva participació activa ja que són els que coneixen millor el lloc i a més pot ser que algun presenti certa singularitat o preferència que exigeixi una adaptació específica.
  • S’ha de tenir una visió global de l’empresa per preveure la interacció dels diferents llocs entre si, per coordinar factors i per equilibrar esforços.

Normes tècniques sobre disseny

Algunes normes tècniques sobre disseny són les següents:

  • La Norma UNE-EN-614 -Seguretat a les màquines estableix els principis ergonòmics que cal seguir durant el procés de disseny.
  • La Norma UNE-EN ISO 13407 sobre processos de disseny interactius centrats en l’operador humà.
  • La Norma ISO 6385-1981 sobre principis ergonòmics a considerar en el projecte dels sistemes de treball.

L’ergònom té un protagonisme especial en aquest àmbit, i en concret respecte a l’anàlisi i implantació d’aquests dos aspectes:

  1. Requeriments de l’activitat física i mental que el lloc exigeix, la qual cosa implica conèixer els processos de l’empresa i decidir quins són els procediments més aconsellables.
  2. Les limitacions que cal tenir en compte en l’activitat humana respecte a esforços, moviments acceptables (angles de confort de les articulacions) percepcions sensorials, exigències fisiològiques… També cal fer atenció a les necessitats dels treballadors que s’han de satisfer com, per exemple, l’ús d’EPI.

Disseny de l'espai de treball

S’entén per espai de treball la superfície i el volum assignat en un sistema de treball a un o diversos treballadors per fer les seves tasques.

Dimensions dels locals de treball

L’RD 486/97 estableix que les dimensions mínimes dels espais de treball han de ser:

  • 3 m d’altura des del pis fins al sostre. En locals comercials i serveis l’altura podrà ser de 2,5 m.
  • 2 m 2 de superfície lliure per treballador.
  • 10 m 3 de volum, no ocupat, per treballador.
  • La separació entre els elements materials existents serà la suficient per executar les tasques en condicions de seguretat degudes i benestar.

L’estudi dimensional dels espais de treball ha d’incloure totes les postures i situacions que pugui exigir el desenvolupament de la tasca.

La primera referència per distribuir els espais i volums ens la proporciona l’RD 486/97, que fixa uns límits mínims en relació amb l’altura, la superfície i el volum útil dels llocs de treball.

Criteris bàsics per distribuir espais

La configuració de lloc de treball i la disposició dels seus elements han de garantir al treballador una bona estabilitat postural i alhora permetre-li una mobilitat suficient que permeti canviar de postura si el procediment l’admet, utilitzar amb comoditat els materials i eines de treball, manipular els dispositius de control de les màquines i percebre adequadament tota la informació del lloc: senyals de màquines, lectura de pantalles i documents gràfics, visió d’operacions requerides…

Com a criteri bàsic a l’hora de distribuir els diferents equips, eines i mobiliari és aconsellable orientar-nos pels quatre principis de la distribució racional del lloc de treball que va establir fa anys Ernest Mac Cormick:

Conseqüències d'un disseny no adequat

Quan el disseny del lloc de treball sigui inadequat s’aniran manifestant al llarg del temps un conjunt de patologies com ara:

  • traumatismes,
  • lesions nervioses,
  • fatiga psíquica i visual,
  • patologies musculars,
  • dolors d’esquena…
  • Principi de la importància. Els elements més importants han de ser als llocs més accessibles.
  • Principi de la freqüència d’ús. Els elements usats amb més freqüència han de ser als llocs més accessibles.
  • Principi de funcionament. Els elements que fan funcions similars han d’estar agrupats en l’espai.
  • Principi de la seqüència d’ús. Els elements que normalment s’usen amb una freqüència determinada han d’estar col·locats seguint la mateixa freqüència.

Principis bàsics del disseny

Comentem una sèrie de principis de disseny que s’hauran de tenir presents tant en la fase de disseny com per analitzar i avaluar el lloc de treball i per proposar noves mesures:

  • Els moviments corporals s’han de fer en la postura neutral de l’articulació afectada ja que des d’aquesta s’aplica la major força, es té el millor control dels negocis i comporta el menor nivell de càrrega de treball i de consum energètic.

La postura idònia de treball comporta una disminució de malalties professionals i una millora en la realització d’aquest.

Actitud neutral

Els músculs fan la feina més eficaçment quan les articulacions es troben en el punt mig del seu recorregut. Aquesta posició s’anomena actitud neutral. Tanmateix, en l’articulació del colze no es compleix l’anterior per tal com en l’actitud neutral els músculs han de suportar el pes de l’avantbraç.

  • La disposició del lloc ha de permetre els canvis de postura per evitar el manteniment de postures estàtiques prolongades. És molt important alternar les postures de peu i assegut. S’han d’incloure tasques que requereixin adoptar la postura alternativa a l’adoptada en la posició “base” del lloc.
  • El seient o tamboret i el pla de treball han de ser considerats com una unitat funcional. Sempre que sigui possible cal que tots els elements del lloc susceptibles de ser ajustables ho siguin, per adaptar-se a les dimensions dels usuaris i també per facilitar el canvi de postures.
  • Els materials, les eines de treball i, si escau, els dispositius d’informació i control de les màquines han d’estar situats en una distància funcional de l’operador. Els elements auxiliars com ara reposacanells, reposabraços, tarimes, reposapeus… han d’estar disponibles per a aquells treballadors i funcions que els requereixin.
  • Evitar els treballs excessivament repetitius, les postures forçades, els moviments que forcin excessivament les articulacions, els esforços que ultrapassin la capacitat física del treballador, els esforços innecessaris.

Les postures de treball assegut i dret

Si calgués triar entre posició de peu i assegut, és més recomanable la d’assegut encara que oferint temps de lliure disposició postural.

La distància funcional és la que permet al treballador realitzar les tasques sense assumir riscos per a la seva salut.

La millor actitud de treball és la que està per venir.

La posició assegut és recomanable si hi ha poc espai per sobre del cap i si el lloc de treball requereix que:

  • Calgui una posició estable.
  • S’hagi de fer un control precís i manipulacions delicades.
  • Es realitzin treballs visuals propers d’atenció prolongada.
  • S’hagin d’utilitzar els comandaments de peu (pedals) llevat que ho siguin ocasionalment, o s’utilitzin durant poc espai de temps.

La posició dreta és aconsellable quan:

  • Calgui manejar càrregues pesades o voluminoses.
  • Calgui desplaçar-se freqüentment.
  • No hi hagi prou buit sota de l’equip per col·locar les cames.
  • L’espai anteroposterior és limitat.
  • Hi ha gran quantitat de comandaments i dispositius indicadors.

Postura base assegut

La postura base assegut consisteix en tronc dret, pes del cos suportat convenientment, colzes al costat del cos i avantbraços aproximadament horitzontals. Els peus han d’estar recolzats completament a terra i el pes del cos s’ha exercir per les natges evitant pressionar l’esquena o la cara posterior de les cuixes. El cos ha d’estar en posició frontal respecte al pla de treball. Aprecieu en la figura la reproducció de la postura sedent aconsellable per a feines amb l’ordinador.

Podeu ampliar la informació sobre les postures de feina en la secció “Annexos” del web d’aquest crèdit.

Figura Model de postura de treball davant de pantalla d’ordinador

Les patologies que provoquen les jornades completes en la posició “sedent o assegut”, bo i estant “correctament assegut” i essent adequat el disseny del lloc, constitueixen un problema important i en augment. Les princi-pals conseqüències són les següents: !

  • Conseqüències de les males postures en posició “sedent”:
    • La inclinació del cap produeix la fatiga muscular en les cervicals, incrementant-se considerablement si se superen els 30°.
    • El tronc inclinat cap endavant sense suport en zona lumbar ni a avantbraços pot ser causa de problemes degeneratius en aquesta zona de la columna.
    • La rotació del tronc és un moviment que sol provocar greus lesions a la zona lumbar.
    • La rotació lateral del cap de més de 20° té relació amb dolors de clatell i espatlles i limita la mobilitat del cap.
    • La inclinació del fèmur cap avall origina més pressió del seient sobre la cara de la cuixa, fet que provoca menor irrigació sanguínia a les cames.

    En el nucli d’activitat “Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia” de la present unitat didàctica teniu un croquis amb els angles articulatoris recomanats en la posició assegut.

  • Conseqüències lligades a l’ús de cadires inadequades:
    • Seient massa alt. Comprensió excessiva de les cuixes i irregularitats en la irrigació sanguínia. Postura inestable en no tocar els peus al terra.
    • Seient massa baix. Extensió de les cames cap a davant, privant-les d’estabilitat, fet que comporta que el cos rellisqui cap enrere i tingui lloc un allunyament de l’esquena respecte del respatller, quedant el tronc mal recolzat.
    • Profunditat excessiva del seient. Produeix comprensió a la part posterior del genoll, fet que origina molèsties i dificultats de circulació de la sang.
    • Profunditat escassa del seient. No hi ha prou suport a sota de les cuixes i la posició no té prou equilibri.

    Riscos de treballar assegut durant molt de temps

    Els següents són alguns dels riscos de treballar assegut durant molt de temps:

    • Dolors d’esquena i musculars.
    • Més probabilitat d’aparició de varices i dolors de clatell respecte als que treballen drets.
    • Disminució de la irrigació sanguínia amb compressió de venes i artèries.

Una cadira només és ergonòmica quan s’adapta a les dimensions de l’usuari o d’un grup d’usuaris, al lloc de treball i a les tasques que es realitzen en el lloc esmentat.

Postura base de peu

La postura dreta, erecta o bipedestació és natural i la seva posició no planteja problemes. Aquesta s’ha d’adoptar amb la columna recta i el cap en posició natural no inclinada. El cos ha d’estar en posició frontal respecte al pla de treball.

Però quan es tracta de mantenir aquesta postura en jornades prolongades de treball les conseqüències lesives que comporta són de gran consideració.

Cal tenir en compte les recomanacions següents per al treball dret:

  • És important poder regular l’altura del pla de treball per adaptar-lo al treballador i a la naturalesa de la tasca (que no sigui possible instal·lar un sòcol o tarima per als treballadors més baixos).
  • S’ha de romandre el més a prop possible del pla de treball.
  • Cal usar reposapeus fixos o mòbils per transferir el pes d’una cama a l’altra.
  • És aconsellable disposar d’un seient, tamboret o reposacuixes per alternar postures o almenys per fer alguna pausa, si el lloc ho permet.
  • S’han d’emprar catifes ergonòmiques i utilitzar bon calçat per reduir la fatiga. Les sabates no han de modificar ni pressionar el peu, han de permetre moure els dits, ser transpirables, tenir una sola que absorbeixi els xocs i ser antilliscants.
  • Cal evitar els moviments de flexió, extensió i torsió excessius. S’ha d’evitar agafar un objecte que es troba a l’esquena o per sobre de les espatlles amb el gir del tronc. Es recomana fer el gir complet del cos amb el moviment dels peus.
  • Cal preveure un període d’adaptació per als nous treballadors o els que reincorporen després d’una baixa laboral.

Riscos de treballar dret durant molt de temps

Aquests són alguns dels riscos de treballar dret durant molt temps:

  • Requereix un esforç muscular considerable que provoca un cansament general.
  • Acumulació local de sang a les cames i peus amb sensació de dolor i formigueig a les venes.
  • Aparició de varices.
  • Inflor de les cames.
  • Dolors a la part baixa de l’esquena.
  • Tensions articulars al clatell i espatlles.
  • Problemes articulatoris greus / molt greus a genolls i malucs.

En la figura representem dos llocs de treball en posició de peu amb les mesures indicatives de les diferents dimensions.

Figura Mesures orientatives de disseny per a llocs de treball en posició de peu

Els abasts

Una vegada definides les postures i estudiats els riscos que comporten tant una posició prolongada com una posició inadequada, és el moment de definir les dimensions de la zona o lloc de treball. Per a això cal considerar aquests criteris:

  • Zones d’abast òptimes tant de les extremitats superiors com de les inferiors, si escau.
  • Altura del plade treball en posició de peu i en posició establert.
  • Espais lliures del lloc: espai vertical i lateral, espai per col·locar les cames, per efectuar manteniments i reparacions…

El treballador sol desenvolupar la tasca en una zona de treball concret que és on fa tots o gran part dels moviments i accions que exigeix la seva tasca. Aquesta zona correspon a un espai comprès, generalment, entre els 0,5 m i els 2 m al voltant del cos. En aquest àrea és on s’han de localitzar la majoria d’objectes, equips, comandaments i senyals i correspon a l’àrea funcional del lloc de treball.

Com a criteri de referència bàsic per fixar les zones operatives tant en el pla horitzontal com vertical s’acudeix al pla de l’el·lipse corporal.

El pla de l'el·lipse corporal

Una manera senzilla d’estudiar l’espai lliure que queda, sobre el pla, és utilitzar el gràfic de l’el·lipse corporal. Es basa a reflectir, en el pla horitzontal, les dimensions corporals. Així el cos és una el·lipse els eixos de la qual es corresponen amb la màxima amplitud corporal i amb màxima profunditat corporal (P masculí, en ambdós casos).95

Al voltant de l’el·lipse corporal se situen tres cercles. El primer correspon al que s’origina prenent com a diàmetre l’amplada dels colzes augmentada amb un espai de confort personal (l’espai corporal no s’acaba on acaba la nostra pell). Com més gran és aquest espai més fàcilment poden circular les persones sense molestar-se. Si es redueix, s’entra a la “zona de contacte”, que pot ocasionar molèsties i riscos (per exemple: cops i caigudes) per a les persones.

El segon i tercer cercles representen les zones d’abast màxim i mínim. La zona d’abast mínim correspon al P femení i és la distància entre la punta dels dits de lamà dreta i els de la mà esquerra.5 Aquesta mesura s’ha de prendre amb la persona en posició de braços en creu. La zona d’abast màxim es correspon amb la mesura anterior per al P masculí.95

En la figura representem les diferents zones descrites.

Figura Per a l’accés a zones posteriors s’han d’extremar les mesures

Com més s’usi alguna cosa, més a prop ha d’estar.

Zones d'abast òptimes en el pla vertical

S’han de tenir en compte, per fixar les zones d’abast òptimes en el pla vertical, els individus inclosos en els percentils més baixos tant en posició assegut com dret:

El pla vertical també se sol denominar pla sagital.

  • Posició assegut. Es distingeix un criteri d’avaluació de tres zones. Aquestes resulten de traçar dues corbes: la primera d’elles correspon a l’abast assolit només amb els avantbraços i la segona a l’abast assolit amb una extensió igual a les 3/4 parts de tot el braç. La primera corba delimita l’anomenada zona verda (V); entre les dues corbes es troba la zona groga (A), i més enllà s’estén la zona vermella (R), el significat de la qual és el següent:
    • Zona verda (V). Àrea de treball acceptable. S’hi han de situar els comandaments, eines i objectes situats freqüentment en aquesta zona. Així mateix s’hi han de col·locar els comandaments de parada d’emergència, avisos urgents…
    • Zona groga (A). Tolerable amb restriccions (manipulació esporàdica…). Cal situar en aquesta zona els elements necessaris per al treball que no s’utilitzen d’una manera habitual.
    • Zona vermella (R). Àrea de treball inadequada. Cal col·locar-hi, en cas de ser imprescindible, els elements que s’utilitzen esporàdicament.

    Els abastos tant en el pla horitzontal com en el vertical o sagital s’han de dissenyar amb les dimensions pertanyents al percentil 5.

  • Posició dreta. En la posició dreta les altures màximes de les lleixes no hauran d’ultrapassar les dimensions corresponents al percentil 5. Així haurien d’estar compreses entre 150-160 cm per als homes i 140-150 cm per a les dones.

  • Zones d'accés al pla vertical des de la posició assegut.

Abasts en posició horitzontal

Per distribuir els diversos components de la tasca d’acord amb els límits d’abast en el pla horitzontal, es pot aplicar el mateix criteri de les tres zones descrit per als límits d’abast en el pla sagital. En la figura es representen les diferents zones.

Figura Les diferents zones d’abast en el pla horitzontal

És possible ampliar els límits d’abast horitzontal en posició assegut mitjançant l’ús d’una cadira de treball giratòria; això és així per tal com els límits d’abast estan lligats a la posició del tronc i es desplacen amb l’orientació del cos de l’operador.

Altura del pla de treball

L’altura del pla de treball ha de ser escollida en funció del tipus de tasca realitzada i de les dimensions del treballador.

No és possible fixar una única altura del pla de treball, ja que depèn de diverses dimensions:

  • La diversitat de mesures corporals estàtiques i funcionals dels treballadors.
  • Les característiques del lloc: gran varietat de tasques i de peces, diversitat dels espais disponibles.

  • Una altura incorrecta del pla de treball provoca fatiga i pot produir diverses patologies.
  • Una altura incorrecta del pla de treball provoca fatiga i pot produir diverses patologies.

L’alçària de la persona és la que determina l’altura del pla de treball. No obstant això com a criteri general, el pla de treball s’ha de situar aproximadament a l’altura del colze (o una mica inferior) i el cos dret, amb la qual cosa es permet suportar l’avantbraç en posició horitzontal o una mica inclinat cap avall.

En qualsevol cas, i com a mesura preventiva, s’ha de procurar que el pla de treball no quedi per sobre de l’altura del cor.

Altura del pla de treball per a la posició dreta

En posició dreta hi ha autors que recomanen que el pla de treball estigui situat, en general, una mica per sota de l’altura del colze (entre 5 i 10 cm). Així per a les dones, de mitjana, hauria d’estar situada entre els 85 i 95 cm i per als homes, entre els 95 i 100 cm.

En la taulaes reflecteix un ventall de mesures d’altures de plans de treball (en centímetres) segons la postura tipus de treball: dret o assegut, segons la naturalesa de la tasca: feines de precisió, lleugers i pesats i segons el sexe del treballador.

Altura correcta del pla de treball

Una altura correcta de les zones on treballen les mans facilita l’eficiència del treball i redueix la fatiga. La majoria de les operacions de treball es fan millor a prop del nivell dels colzes.

Taula Altura del pla de treball en funció de la tasca
Tipus de tasca Home dret Dona dret Home assegut Dona asseguda
Precisió 109-119 103-113 90-110 80-100
Muntatge lleuger i PVD 99-109 87-98 68 65
Pesada / escriptura 85-101 78-94 74-78 70-74
En tasques minucioses el pla de treball s'eleva almenys 10 cm. En tasques pesades de notables esforços el pla de treball s'ha de rebaixar almenys 10 cm més a partir del nivell normal.

Tanmateix les referències indicades en la taula s’han d’acceptar amb precaucions ja que ja hem vist la gran quantitat de factors que cal tenir en compte a l’hora de situar l’altura del pla de treball en posició dreta. El pla de treball és convenient que sigui regulable tant en altura com en inclinació.

Altura del pla de treball per a la posició d'assegut

A part de les diferents altures del pla indicades en la taula hem d’indicar que la seva altura està íntimament relacionada amb l’altura del seient, l’espessor de la superfície de treball i el gruix de la cuixa, i sens dubte està en funció directa amb les dimensions corporals.

La posició d’assegut és més còmoda que dreta i comporta menys riscos, però una jornada sencera en aquesta posició també generarà problemes de salut. El més recomanable és alternar les posicions de peu i assegut i anar movent els diferents segments corporals.

Uns mitjans fàcils per adaptar el pla de treball als diferents usuaris els constitueixen les tarimes i els reposapeus. Permeten un ús segons la de-manda i tenen un cost reduït.

Fixeu-vos en la figura on s’indiquen les principals mesures que s’han de tenir en compte en la posició assegut.

Figura Principals mesures antropomètriques en la posició “assegut”.

Mesures preventives per al disseny de plans de treball

Cal tenir en compte algunes mesures preventives en el disseny de plans de treball:

  • Utilitzar taules de treball regulables.
  • Per a taules fixes s’ha de dissenyar per a percentils alts, fins i tot per al percentil 95 i posar a disposició tarimes i reposapeus.

Efectes d'una situació inadequada del pla de treball

Alguns efectes en el disseny inadequat del pla de treball poden ser els següents:

  • Pla de treball massa elevat. Repercuteix en l’elevació del braç, fet que comporta dolors a la zona de les espatlles.
  • Pla de treball massa baix. Repercuteix en més inclinació del tronc, fet que comporta molèsties a la zona lumbar.

Angles de visió

Íntimament relacionats amb les zones d’abast i el disseny dels plans de treball hi ha els angles de visió, tant verticals com horitzontals. Tenen molta importància en feines que requereixen consulta de dades constantment: PVD, displays. En la figura es reflecteixen els diferents angles i les seves valoracions des del punt de vista ergonòmic.

Figura Angles de visió en els plans sagital i horitzontal

Els espais lliures del lloc

Cal tenir en compte els espais lliures verticals i laterals del lloc, l’espai per col·locar les cames i els espais necessaris per efectuar operacions de manteniment i reparacions.

La dimensió vertical mínima de l’espai de treball s’ha de calcular partint de les dimensions del percentil 95 més els suplements corresponents al lloc específic. Respecte a les dimensions laterals s’ha de seguir el mateix criteri si bé en aquests casos les dimensions necessàries que cal tenir en compte són les dinàmiques, és a dir, aquelles que valoren els moviments que ha de fer el treballador.

Respecte a les zones perilloses, aquestes s’han de situar més enllà de l’abast tant dels membres inferiors com superiors. Les normes UNE-EN ISO 13857:2020 “Seguridad de las máquinas. Distancias de seguridad para impedir que se alcancen zonas peligrosas con los miembros superiores e inferiores i UNE-EN 294 fixen criteris de càlcul per delimitar aquests espais.

Si es dissenya per donar cabuda a les cames (per exemple, en feines davant d’una taula d’escriptori, consoles, cabines…), s’ha de considerar el factor folgança, és a dir, s’ha de considerar el P95 de la dimensió genollposterior. En aquest càlcul s’ha de tenir en compte que el treballador ha de moure periòdicament les cames, cosa que comporta fer una extensió de la part inferior de la cama de 30°.

Respecte a l’espai lliure vertical que ha de quedar entre el seient i la part inferior del pla de treball s’ha de tenir en compte si s’han d’accionar pedals, fet que comporta elevar les cuixes i genolls i en tot cas s’ha de preveure que el treballador pugui creuar les cames.

Els espais lliures requerits en el lloc de treball també depenen de les postures exigides per la tasca. En la figura es mostren les dimensions mínimes que han de tenir els esmentats espais en funció de la postura de treball que calgui adoptar més les toleràncies segons el tipus de roba de treball.

Figura Dimensions mínimes de treball segons diferents postures

D’altra banda, en el disseny dels llocs i de les màquines s’ha de tenir en compte els espais lliures necessaris per efectuar les reparacions i tasques de manteniment. Aquests espais poden ser menors que els requerits per fer les activitats ordinàries però han de permetre la realització de les operacions citades de manera còmoda.

Disseny ergonòmic del mobiliari

Atesa la gran varietat de mobiliari utilitzat i els nous dissenys que van apareixent exposarem els requisits comuns aplicables a tot tipus de mobles:

  • Ser estable i resistent al tipus de tasca que s’hagi de fer.
  • Les parts amb les quals pugui entrar en contacte l’usuari han d’estar dissenyades de manera que no produeixin lesions.
  • Les vores, cantonades i sortints han d’estar adequadament arrodonits; el radi de curvatura ha de ser almenys de 2 mm per a les arestes i de 3 mm per a les cantonades.
  • Els dispositius de regulació i els elements mòbils han d’estar dissenyats perquè no es puguin accionar o moure de manera accidental. Les parts lubrificades d’aquests dispositius han d’estar protegides de tal manera que tant l’usuari com la seva vestimenta o els materials de treball no es puguin tacar amb els lubricants.
  • Les superfícies del mobiliari han d’estar constituïdes per materials de baixa transmissió tèrmica; així, per exemple, s’hauria d’evitar l’ús de superfícies metàl·liques que puguin romandre en contacte amb l’usuari, ja que transmeten amb facilitat el fred i la calor.
  • Per evitar reflexos o brillantors molestes a la zona de treball, les superfícies han de tenir un aspecte mat.
  • Els suplements inferiors sobre els quals es recolzi el mobiliari i, si escau, les rodes de les cadires, han de disposar d’un sistema de fixació que en permeti un reemplaçament fàcil en cas de ruptura o deteriorament.

El sistema cadira-taula

Malgrat que es poden detallar els requisits ergonòmics de la taula i de la cadira separadament, s’ha de tenir present que el seient i la superfície de treball forma una unitat equilibrada de manera que permeti adoptar la postura idònia. El sistema cadira/taula de treball ha d’estar dissenyat de tal manera que possibiliti l’adopció de bones postures.

NTP relacionades amb el disseny del mobiliari

Aquestes són algunes NTP relacionades amb el disseny ergonòmic del mobiliari:

  • 242. Ergonomia: anàlisi ergonòmica dels espais de treball en oficines.
  • 481. Ordre i neteja dels espais de treball.

La taula de treball

A part dels requisits generals que ha de reunir el mobiliari, la taula de treball ha de complir els següents:

L’INSST ens facilita les mesures orientatives d’un seient estàndard.

En la secció d’“Annexos” trobareu un vídeo que ens facilita idees per adaptar mobles a persones discapacitades.

  • Ha de disposar de prou espai per allotjar les cames amb comoditat i canviar de postura, d’acord amb l’especificat anteriorment per als espais lliures del lloc.
  • L’espessor del tauler ha de ser el menor possible (es recomana no superar els 6 cm) a fi que no dificulti la col·locació correcta de les cames quan s’ajusta l’altura de la cadira de manera que els colzes quedin a l’altura de la superfície de treball.
  • Es recomana que l’altura del tauler de la taula sigui regulable. Malgrat que aquest requisit no arriba a ser tan important com la regulació d’altura de la cadira facilita l’adaptació del lloc a l’usuari sense necessitat d’haver de recórrer a la introducció d’un reposapeus per a les persones més baixes.
  • En cas que incorporin calaixos aquests han de ser fàcilment accionables des de la posició de treball i respectar l’espai lliure per a les cames.

  • Adaptació del lloc de treball a les minusvalideses físiques de la treballadora.
  • Adaptació del lloc de treball a les minusvalideses físiques de la treballadora.

El seient

En general, la cadira ha de ser estable i proporcionar a l’usuari el suport i equilibri necessaris per a l’execució de la tasca; un bon disseny de cadira és el que permet un bon repartiment de les pressions originades pel pes de l’usuari sobre les diferents superfícies de suport: seient, respatller reposabraços i reposapeus. Si el seient no proporciona l’equilibri i confort suficients, l’usuari es veu forçat a adoptar postures incòmodes. Per aquesta raó s’aconsella que l’adquisició de seients es faci tenint en compte una sèrie de dades i característiques de disseny.

Si bé el disseny òptim depèn de la tasca que es faci, hi ha una sèrie de requisits generals de disseny ergonòmic que ha de reunir tota cadira de treball. Els més importants són els següents(les mesures indicades són orientatives):

En la secció d’“Annexos” trobareu un vídeo que ens presenta un nou model de cadira d’oficina.

Dimensions per al disseny del seient

Les principals dimensions antropomètriques per dissenyar el seient són:

  • Altura del popliti
  • Longitud popliti posterior
  • Amplada entre colzes
  • Amplada de malucs
  • Altura lumbar
  • Altura d’espatlles
  • L’altura del seient ha de ser ajustable dins d’un rang que cobreixi la variabilitat antropomètrica del col·lectiu de potencials usuaris. El marge d’ajustament sol variar entre 380 i 500 mm Si l’altura del seient és fixa s’hauria de dissenyar per al percentil 5 per tal que el 95% dels usuaris puguin recolzar els peus al terra. Si es dissenya per a percentils més elevats, per exemple per al 50%, s’ha de posar un reposapeus a disposició.
    Hem d’advertir que en seients amb rodes regulables en altura de llarg recorregut que impedeixen posar els peus al terra, han d’anar proveïts de sistema de frenada.
  • La profunditat del seient s’ha de poder ajustar de tal manera que l’usuari pugui utilitzar eficaçment el respatller sense que la vora davantera de la cadira li pressioni la part posterior de les cames. L’esmentada vora ha d’estar adequadament arrodonida.S’ha de dissenyar per al percentil 95. Profunditat compresa entre 380 i 420 mm.
  • El respatller ha de proporcionar a l’usuari un suport adequat per a l’esquena especialment a l’altura de la zona lumbar. Per a això, ha de ser regulable en altura i inclinació i tenir una suau prominència a l’altura de la zona lumbar. Ha de facilitar que el pes corporal es projecti en el seient a través de les natges.
  • Les superfícies del seient i del respatller han de ser fermes i lleugerament amollides, a fi de permetre la distribució adequada de pressions. El pes del cos ha de descansar per mitjà de les natges, no de les cuixes. Així mateix, els materials emprats per a les esmentades superfícies han de ser permeables a l’aire i el vapor d’aigua.
    Les característiques concretes del seient adequades són:
    • L’amplària s’ha de dissenyar per al percentil 95. Compresa entre 400 i 450 mm.
    • Seient embuatat, d’escuma de 20 mm d’espessor sobre una base rígida, recoberta amb una tela flexible i permeable a l’aire i al vapor d’aigua, com també permetre’n una neteja periòdica sense deteriorar-se.
    • Vora anterior del seient inclinat (gran radi d’inclinació).

  • Des de fa alguns anys s'han desenvolupat nous dissenys de cadires entre els quals es pot destacar el disseny kneeling. Aquest tipus de cadira es caracteritza perquè disposa d'un seient fortament inclinat cap endavant i l'absència de respatller.

  • A sota del seient hi ha d’haver espai suficient perquè l’usuari pugui situar els peus a sota de la cadira quan s’aixequi.
  • Tots els mecanismes d’ajust han de ser fàcilment accionables des de la posició d’assegut i estar dissenyats a prova de canvis accidentals.
  • Les cadires poden anar equipades amb reposabraços, llevat que aquests interfereixin en els moviments necessaris per fer la tasca. Disposarà d’un encoixinat per al colze. Els reposabraços compleixen diverses funcions, suporten el pes dels braços i ajuden l’usuari a asseure’s o aixecar-se i així mateix proporcionen gran estabilitat a la mà. La forma dels reposabraços serà plana amb els vorells arrodonits. Les característiques principals dels reposabraços són:
    • Amplada: 60-100 mm
    • Longitud: la que permeti recolzar l’avantbraç i el cantell de la mà.
  • A fi d’augmentar l’estabilitat, es recomana l’ús de cadires amb cinc suports al terra que seran de rodes si es requereix certa mobilitat.La longitud de les potes serà almenys igual a la del seient (380-450 mm).
  • Un element auxiliar del sistema cadira/taula és el reposapeus, cas que no es pugui regular l’altura de la taula. El reposapeus ha de ser independent de la cadira i de la taula i les seves dimensions han de ser suficients per permetre el suport dels peus i cert canvi de postura. Els principals requisits que ha de complir són els següents:
    • La seva altura ha de ser ajustable.
    • La seva inclinació ha de ser regulable entre 0° i 25°.
    • La superfície superior i els suports del terra han de ser antilliscants.
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats