El treball amb pantalles de visualització de dades

La introducció dels equips informàtics en el treball ha aportat importantíssims avantatges d’eficàcia productiva i ha reduït feines avorrides que habitualment es feien (mecanografiar, fer càlculs mentals…), però també comporten nous riscos que afecten els treballadors si el lloc de treball no és l’adequat.

La normativa específica actual sobre el treball amb pantalles de visualització de dades (PVD) és resultat de la transposició de la Directriu 90/270/ CEE al Reial decret 488/1997, de 23 d’abril. Per a l’aplicació i interpretació d’aquest Reial decret l’INSHT ha elaborat la guia tècnica corresponent.

Es pot trobar una informació tècnica més detallada en les normes UNE-EN 29241 i UNE-EN ISO 9241, referides als requisits ergonòmics per a treballs d’oficina amb PVD.

És fonamental que domineu l’RD 488/97 i la seva Guia tècnica.

L’àmplia aplicació de la normativa sobre PVD a tots els sectors productius, i en general en totes les empreses, unit al seu contingut fàcilment comprensible que en facilita el coneixement als afectats, exigeix a l’especialista d’ergonomia un domini total i casuístic d’aquesta matèria.

Heu de completar aquest nucli d’activitat amb l’estudi del nucli “La il·luminació i el color” de la unitat didàctica “Els factors ambientals”, que tracta sobre la il·luminació.

L'àmbit normatiu

El Reial decret 488/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatius al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització és el marc normatiu que regula la matèria.

  • Cada vegada és més gran el nombre de treballadors que tenen al seu lloc PVD.
  • Cada vegada és més gran el nombre de treballadors que tenen al seu lloc PVD.

L’RD 488/97 constitueix, a l’Estat espanyol, l’única norma jurídica destinada a regular el treball amb pantalles de visualització de dades (PVD), norma que ha estat interpretada, sense caràcter vinculant necessari, per la Guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització d’equips amb pantalles de visualització, editada per l’INSHT.

L’article 1 delimita l’àmbit d’actuació i exclou de la seva aplicació una sèrie de llocs de treball encara que s’hi treballi amb pantalles i altres components de l’equip informàtic.

Article 1 de l'RD 488/97

Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reial decret:

a) Els llocs de conducció de vehicles o màquines encara que a la cabina de control estiguin equipats amb pantalles. Per exemple el Trambaix, màquines excavadores, trens…

b) Els sistemes informàtics embarcats en un mitjà de transport.

c) Els sistemes informàtics destinats prioritàriament a ser utilitzats pel públic. Per exemple: consultes de caixers, consultes en biblioteques…

d) Els sistemes que s’anomenen ‚portàtils’, sempre que no s’utilitzin de manera contínua en un lloc de treball. Els criteris per determinar si la utilització és contínua són els mateixos que s’apliquen per definir la condició de ‚treballador’ usuari.

e) Les calculadores, caixes enregistradores i tots aquells equips que tinguin un petit dispositiu de visualització de dades o mesures necessari per a la utilització directa d’aquests equips. Aquesta exclusió comprèn molts equips científics de laboratori, com ara oscil·loscopis i altres instruments amb petites pantalles. En general, s’exclouen gran varietat d’instruments dotats amb aquestes petites pantalles: monitors, mesuradors diversos, agendes de treball…

f) Les màquines d’escriure de disseny clàssic, conegudes com a ‚màquines de finestreta’. Són aquelles que posseeixen una petita pantalla rectangular, habitualment de vidre líquid, que generalment mostra dos o tres línies de text.

L’RD 488/97 defineix els conceptes de pantalla,lloc de treball itreballador amb PVD.

El concepte legal de pantalla de visualització està definit per l’article 2 de l’RD 488/97. S’entén per pantalla de visualitzacióuna pantalla alfanumèrica o gràfica, independentment del mètode de representació visual utilitzat.

El lloc de treball és el constituït per un equip amb pantalla de visualització proveït, si escau, d’un teclat o dispositiu d’adquisició de dades, d’un programa per a la interconnexió persona/màquina, d’accessoris ofimàtics i d’un seient i taula o superfície de treball, com també l’entorn laboral immediat.

El reglament entén que treballador és qualsevol usuari que habitualment i durant una part rellevant del seu treball normal utilitzi un equip amb pantalla de visualització. La guia tècnica estableix una classificació dels empleats que usen equips amb pantalles de visualització en tres categories:

  1. Els que es poden considerar “treballadors” usuaris d’equips amb pan- talla de visualització; tots aquells que superin les 4 hores diàries o 20 hores setmanals de treball efectiu amb els esmentats equips.
  2. Els que es poden considerar exclosos de la consideració de “treballa- dors” usuaris; tots aquells el treball efectiu dels quals amb pantalles de vi- sualització sigui inferior a 2 hores diàries o 10 hores setmanals.
  3. Els que, amb certes condicions, podrien ser considerats “treballadors” usuaris; tots aquells que facin entre 2 i 4 hores diàries (o 10 a 20 hores set- manals) de treball efectiu amb aquests equips.

La guia tècnica especifica que un treballador inclòs en la 3a categoria serà considerat usuari amb PVD si compleix, almenys, cinc dels requisits següents:

  1. Dependre de l’equip amb pantalla de visualització per fer la seva feina, no podent disposar fàcilment de mitjans alternatius per aconseguir els mateixos resultats. (Aquest seria el cas del treball amb aplicacions informàtiques que reemplacen eficaçment els procediments tradicionals de treball, però requereixen l’ús de pantalles de visualització, o bé de tasques que no es podrien fer sense el concurs dels equips esmentats).
  2. No poder decidir voluntàriament si utilitza o no l’equip amb pantalla de visualització per fer la seva feina. (Per exemple, quan sigui l’empresa qui indiqui al treballador la necessitat de fer la seva tasca usant equips amb pantalla de visualització).
  3. Necessitar una formació o experiència específiques en l’ús de l’equip, exigides per l’empresa, per fer la seva feina. (Per exemple, els cursos impartits per l’empresa al treballador per al maneig d’un programa informàtic o la formació i experiència equivalent exigits en el procés de selecció).
  4. Utilitzar habitualment equips amb pantalles de visualització durant períodes continus d’una hora o més. (Les petites interrupcions, com trucades de telèfon o similars, durant els esmentats períodes, no desvirtuen la consideració de treball continu.)
  5. Utilitzar equips amb pantalles de visualització diàriament o gairebé diàriament, en la forma descrita en el punt anterior.
  6. Que l’obtenció ràpida d’informació per part de l’usuari a través de la pantalla constitueixi un requisit important de la feina. (Per exemple, en activitats d’informació al públic en les quals el treballador utilitzi equips amb pantalles de visualització.)
  7. Que les necessitats de la tasca exigeixin un nivell alt d’atenció per part de l’usuari; per exemple, a causa que les conseqüències d’un error puguin ser crítiques. (Aquest seria el cas de les tasques de vigilància i control de processos en els quals un error pugui donar lloc a pèrdues materials o humanes.)

Les patologies més comunes

Els patiments que solen afectar els treballadors amb ordinadors són més acusats que els soferts pels empleats en altres activitats d’oficina, encara que el tipus i freqüència dels trastorns soferts depenen del tipus concret de tasca realitzada i de les deficiències concretes del sistema de treball.

Les patologies més comunes són els trastorns musculoesquelètics, els problemes visuals i la fatiga mental.

Els trastorns musculoesquelètics

Les zones habitualment afectades són el coll, esquena, espatlles, braços i mans. L’origen de molts d’aquests problemes està en el manteniment de postures fixes durant llargs períodes de temps (postures estàtiques), en moviments continus repetitius exigits pel lloc de treball com teclejar, fer girs de coll i de cap continus… La conseqüència immediata d’aquest cúmul de factors és l’aparició de la fatiga física o muscular que consisteix en una disminució de la capacitat física de l’individu.

Els símptomes de la fatiga física o muscular es manifesten fonamentalment en l’àmbit de la columna vertebral. Les contractures prolongades de la musculatura paravertebral originen molèsties en l’àmbit de la columna en formes de:

  • Àlgies de coll i clatell. Cervicàlgies
  • Dorsàlgies
  • Lumbàlgies

Aquests símptomes es manifesten freqüentment en acabar la jornada laboral i s’alleugereixen durant el període de descans entre jornades.

Es poden observar també, entre altres símptomes, els següents:

  • Contractures.
  • Formiguejos.
  • Astènia.
  • Síndrome del colze de tennis, que afecta els músculs de l’avantbraç.
  • Síndrome del túnel carpià, a causa d’una inflamació del nervi mitjà d’aquest túnel, comunament conegut com a “buit de la mà”, que dóna lloc a una pèrdua de sensibilitat als dits, formigueig i pèrdua de precisió i habilitat en el treball.
  • Tendinitis de D’Quervaine, irritació dels tendons del canell que donen mobilitat al dit polze.

En la taula, elaborada per l’INSHT, es precisen alguns factors de risc de l’equip i del lloc de treball que determinen unes posicions i moviments concrets que al seu torn poden donar origen a diverses lesions musculoesquelètiques.

Taula Factors de risc de l’equip de treball i posicions i moviments ocasionats
Element Deficiències Conseqüències
Pantalla En un extrem de la taula Girs del cap i possible torsió del tronc
Document Sobre la taula
Al faristol separat de la pantalla
Inclinació i gir de cap i possible inclinació del tronc
Girs del cap i possiblement del tronc
Teclat Unit a la pantalla
Amb molta inclinació
A una altura considerable
De gran mida
Extensió del braç i inclinació del tronc
Flexió de la mà respecte a l’avantbraç
Elevació del braç i flexió de la mà
Possible desviació lateral de la mà respecte a l’avantbraç
Taula De poca superfície
Alta, amb cadira no regulable
Alta, cadira regulable són reposapeus
Baixa Buit per a cames escàs
Mal repartiment dels elements, falta de suport per als avantbraços
Elevació del braç, possible inclinació del tronc
Cuixes cap avall i comprensió de la seva cara posterior, mal suport dels peus al terra
Esquena encorbada, mal allotjament de cames
Allunyament dels elements de treball. Inclinació del tronc. Extensió dels braços.
Moviment difícil de cames
Cadira Respatller no regulable
Respatller basculant
Seient no regulable en altura
Rodes sense autobloqueig
Possible mal suport de l’esquena
Estatisme dels músculs paravertebrals
Elevació del braç, possible inclinació del tronc cap endavant
Estatisme als músculs de les cames

Els problemes visuals i oculars

El moviment repetitiu dels ulls i els successius esforços d’acomodació requerits per llegir la pantalla i els documents (més grans com més gran sigui la distància dels objectes i pitjors siguin les condicions de llegibilitat i lluminositat), poden produir fatiga visual com a conseqüència del repetit esforç d’adaptació exigit als ulls.

S’entén per fatiga visual la modificació funcional, de caràcter reversible, a causa d’un excés en els requeriments dels reflexos pupil·lars i d’acomodació-convergència, sobre la retina. El resultant serà la lògica disminució del poder funcional dels òrgans afectats al costat de l’aparició de sensacions molestes.

S’estima que entre un 10% i un 40% del personal que treballa amb PVD sofreix alteracions visuals de manera quotidiana.

En la taula reflectim les diverses manifestacions de la fatiga visual que es pot produir davant del treball amb PVD.

Taula Símptomes de fatiga visual
Molèsties oculars Trastorns visuals Trastorns extraoculars
Tensió ocular.
Pesadesa dels ulls i palpebral.
Picors i coïssor als ulls.
Somnolència.
Llagrimeig, ulls plorosos.
Coïssor ocular.
Augment del parpelleig.
Ulls secs, podent-se produir blefaritis.
Enrogiment de la conjuntiva.
Borrositat dels caràcters de la pantalla.
Dificultat per enfocar els objectes. Imatges desenfocades o dobles.
S’han arribat a descriure alguns casos de cataractes, però no s’ha pogut demostrar la relació de causalitat.
Fotofòbia.
Astenopia acomodativa i astenopia de convergència. (Té lloc quan els ulls han d’adaptar contínuament el seu enfocament.)
Cefalees frontals, occipitals, temporals i oculars.
Vertígens o marejos per trastorns de la visió binocular.
Sensació de desassossec i ansietat.
Molèsties al clatell i a la columna vertebral, per distància excessiva de l’ull al text que s’ha de llegir.
Epilèpsia fotosensitiva.
Adopció inconscient d’una postura determinada per evitar els reflexos.

Les alteracions psicosomàtiques. Fatiga mental

L’organització inadequada de la tasca, derivada, en general, d’una organització del treball deficient (ritme i volum elevats de treball, execució d’activitats monòtones i repetitives, excessiva divisió i manca de contingut de les tasques, la impossibilitat de prendre decisions durant la seva realització…) juntament amb la inadequació dels programes informàtics utilitzats provoquen l’aparició de la fatiga mental o psicològica. Aquesta es pot definir com un esforç intel·lectual o mental excessiu.

Si l’organisme és incapaç de recuperar per si mateix l’estat de normalitat o persisteixen les condicions desfavorables d’equip, ambient i racionalitat incorrecta de la feina, l’estat d’estrès és inevitable.

Fixeu-vos en la taula, que representa les diverses manifestacions psicosomàtiques i mentals que origina la fatiga mental.

Taula Símptomes de la fatiga mental
Trastorns neurovegetatius o alteracions psicosomàtiques Pertorbacions psíquiques Trastorns del son
Cefalees
Palpitacions
Astènia
Marejos
Tremolors
Hipersudoració
Trastorns digestius (diarrees, restrenyiment…)
Nerviosisme
Ansietat
Irritabilitat
Estats depressius, etc.
Dificultat de concentració
Trastorns en la memòria
Persistència d’imatges visuals en la memòria després de treballar diverses hores amb PVD
Malsons
Insomni
Son agitat

Les alteracions cutànies

S’han descrit alguns casos d’irritació de la pell o fins i tot reaccions al·lèrgiques (granissades facials) en treballadors de PVD. Aquestes lesions afectarien la cara i el coll i de vegades, també les mans.

Les causes cal buscar-les en:

  • La sequedat de l’ambient.
  • L’electricitat estàtica produïda en l’àmbit de la pantalla. La pols en suspensió de l’aire es carregaria elèctricament i, en posar-se a la pell, causaria una dermatitis de contacte.
  • La predisposició personal.
  • Les situacions d’estrès que es produeixen en aquest tipus de treball, segons l’opinió d’un gran nombre d’autors.

Els possibles efectes negatius dels camps electroestàtics i magnètics de la pantalla han estat rebutjats.

Obligacions generals de l'empresari. L'avaluació de riscos

En l’article 3 del Reial decret 488/97 es prescriuen les obligacions específiques de l’empresari que té llocs de treball amb PVD.

NTP relacionades amb el NA

139.El treball amb pantalles
173. Videoterminals. Protocol d’explotació osteomuscular.
196. Videoterminals. Avaluació ambiental.
232. PVD. Fatiga postural 251.
Mesures de distàncies i angles visuals 252.
Condicions d’il·luminació 412.
Teletreball. Criteris per a la seva implantació.
602. Disseny ergonòmic: l’equip de treball
678. PVD. Tecnologies.
694. PVD. Tecnologies II

Article 3 de l-RD 488/97. Obligacions generals de l'empresari

  1. L’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries perquè la utilització pels treballadors d’equips amb pantalles de visualització no suposi riscos per a la seva seguretat o salut o, si això no fos possible, perquè aquests riscos es redueixin al mínim. En qualsevol cas, els llocs de treball a què es refereix aquest Reial decret han de complir les disposicions mínimes establertes en l’annex.
  2. A l’efecte del que es disposa en el primer paràgraf de l’apartat anterior, l’empresari ha d’avaluar els riscos per a la seguretat i salut dels treballadors, tenint en compte en particular els possibles riscos per a la vista i els problemes físics i de càrrega mental, com també el possible efecte afegit o combinat d’aquests. L’avaluació s’ha de fer tenint en compte les característiques pròpies del lloc de treball i les exigències de la tasca i entre aquestes, especialment, les següents:
    1. El temps mitjà d’utilització diària de l’equip.
    2. El temps màxim d’atenció contínua a la pantalla requerit per la tasca habitual
    3. El grau d’atenció que exigeixi aquesta tasca.
  3. Si l’avaluació posa de manifest que la utilització pels treballadors d’equips amb pantalles de visualització suposa o pot suposar un risc per a la seva seguretat o salut, l’empresari ha d’adoptar les mesures tècniques o organitzatives necessàries per eliminar o reduir el risc el mínim possible. En particular, ha de reduir la durada màxima del treball continu a la pantalla, organitzant l’activitat diària de manera que aquesta tasca s’alterni amb d’altres o establint les pauses necessàries quan l’alternança de tasques no sigui possible o no n’hi hagi prou per disminuir el risc.
  4. Als convenis col·lectius es pot acordar la periodicitat, durada i condicions d’organització dels canvis d’activitat i pauses a què es refereix l’apartat anterior.

L’apartat 1 de l’article 3 de l’RD 488/97 estableix el principi genèric que pesa sobre l’empresari de garantir la seguretat i salut dels seus treballadors i remet a l’annex del decret citat, que és de compliment obligatori respecte als factors que han de reunir els llocs de treball amb pantalles.

L'avaluació de riscos

L’apartat 2 de l’article 3 de l’RD 488/97 està dedicat a l’avaluació dels riscos davant de treballs amb PVD. A la pràctica se’ns ofereixen tres alternatives complementàries per avaluar els llocs de treball:

  1. La verificació dels requisits de disseny i condicionament ergonòmic dels diferents elements que integren el lloc. Aquesta alternativa és la més accessible d’aplicar i està d’acord amb l’establert per la LPRL en l’article 15, apartat d.
  2. L’estimació de la càrrega mental, visual i muscular; per mitjà de l’anàlisi de les exigències de la tasca, les característiques del treballador, el temps de treball, els símptomes de fatiga, etc. Sol requerir la intervenció d’experts i l’aplicació de procediments de certa complexitat.
  3. La detecció de les situacions de risc mitjançant la vigilància de la salut del treballador.

Metodologia de l'avaluació

El tipus d’avaluació ha de ser apropiat per a la classe de treball realitzat i per a la complexitat del lloc. Per a la majoria de les activitats d’oficina n’hi haurà prou amb l’avaluació basada en l’aplicació d’un test d’avaluació. Aquesta classe de tests o llistes de revisió resulten molt útils per fer una primera avaluació dels llocs amb PVD, sobretot quan aquests són molt nombrosos. La seva aplicació permet identificar ràpidament les principals deficiències que poden incidir negativament en la salut o el benestar de l’usuari, sense emprar recursos tècnics i humans desproporcionats, com també orientar les mesures preventives corresponents.

A la guia tècnica sobre PVD del INSHT s’inclou un test per fer una primera avaluació dels llocs de treball amb ordinadors.

En l’avaluació de riscos amb treballs amb PVD es proposen tres nivells d’avaluació:

  1. Aplicar el test de la guia, fet que pot resultar suficient per a la majoria de les activitats d’oficina.
  2. Davant de situacions dubtoses, procedir a la realització d’anàlisis més detallades dels aspectes corresponents.
  3. En activitats on puguin aparèixer riscos particulars o la seguretat per a terceres persones pugui constituir un factor crític, fer un estudi ergonòmic exhaustiu del lloc.

En situacions dubtoses, és convenient emprar altres procediments d’avaluació complementaris o alternatius; per exemple, els requisits d’ajust de les cadires i del pla de treball…, comuns a molts llocs, podrien ser considerats de forma global per part del responsable de l’avaluació.

Revisió de les avaluacions

En el cas del treball amb pantalles de visualització s’han de revisar les avaluacions quan es produeixin els supòsits previstos a l’article 6 del Reglament dels serveis de prevenció (RD 39/1997). Això pot ser a causa dels canvis efectuats en l’equip informàtic, en els programes d’ordinador, en la il·luminació, etc., o bé com a conseqüència d’increments substancials del temps de treball davant de la pantalla de visualització o a causa dels canvis en el mateix col·lectiu de treballadors usuaris. La revisió de les avaluacions també podria ser necessària quan la investigació científica descobreixi algun nou risc significatiu en el treball amb pantalles de visualització i quan s’hagin detectat danys a la salut dels treballadors.

La vigilància de la salut

L’article 4 de l’RD 488/97 sobre PVD estableix les obligacions de l’empresari en relació amb la vigilància de la salut del treballador.

Fem algunes precisions sobre això:

  • La vigilància haurà de tenir en compte especialment els riscos per a la vista, els problemes musculoesquelètics i la fatiga mental.
  • L’empresari haurà de ser informat de si el treballador necessita algun dispositiu corrector especial de la vista i de quan s’ha de fer la nova revisió mèdica.
  • Per als “treballadors” usuaris de pantalles de visualització l’empresari ha d’oferir la vigilància de la salut en tres ocasions:
    1. Abans de començar a treballar amb una pantalla de visualització d’acord amb les definicions donades en l’RD, sia un treballador de nova contractació o sia un de ja contractat que feia altres funcions.
    2. Posteriorment, amb una periodicitat ajustada al nivell de risc segons el parer del metge responsable. Aquesta periodicitat pot variar d’un treballador a l’altre, d’acord amb les seves necessitats individuals. Això hauria de ser tingut en compte en el cas de les persones amb defectes visuals, discapacitats, dones embarassades, etc.
    3. Quan apareguin trastorns que es puguin deure al treball amb PVD.
      • El treballador usuari de pantalles de visualització pot sol·licitar la realització d’un reconeixement de la seva salut en relació amb els símptomes o malalties que es puguin considerar raonablement degudes a la seva feina, com per exemple problemes visuals, molèsties a l’esquena, dolors a les mans o braços, etc.
      • Quan, per mitjà de la referida vigilància de la salut, es detecti algun problema ocular (possible alteració o malaltia als ulls) el treballador tindrà dret que se li practiqui un reconeixement oftalmològic per l’especialista competent.

El protocol de vigilància de la salut dels treballadors amb PVD

La vigilància de la salut s’ha de fer d’acord amb les disposicions de caràcter general contingudes en l’article 22 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, i en l’article 37, punt 3, del Reglament dels serveis de prevenció.

Dispositius correctors especials i normals

Dispositius correctors especials de la visió (normalment ulleres) són els prescrits en els exàmens de salut a fi de poder treballar en les distàncies requerides al lloc amb pantalla de visualització. Dispositius correctors normals de la visió són els destinats a corregir els defectes visuals amb una finalitat diferent a l’anterior. Les ulleres antireflex i sistemes anàlegs, destinats a protegir contra els reflexos molestos, radiacions, etc., no s’han de considerar dispositius correctors especials.

Podeu accedir al protocol de vigilància per a treballadors amb PVD en la secció “Adreces d’interès” del web d’aquest crèdit.

L’article 37.3 de l’RSP estableix que la vigilància de la salut estarà sotmesa a protocols específics o altres mitjans existents respecte als factors de risc a què estigui exposat el treballador.

La formació i informació

La formació i informació, recollida a l’article 5 de l’RD 488/97, hauria de comprendre, almenys, els aspectes següents:

En la secció “Annexos” del web d’aquest crèdit trobareu més informació sobre el protocol de vigilància per a treballadors amb PVD.

  • L’explicació de les causes del risc i de la forma com es poden arribar a produir danys.
  • El reconeixement dels esmentats riscos pel treballador i els canals per comunicar les deficiències detectades.
  • La informació dels aspectes importants de l’RD 488/97 i la seva guia tècnica, especialment: vigilància de la salut, avaluació dels riscos i els requeriments mínims de disseny.

A més ha d’informar específicament l’empresari:

  • De l’organització concreta de la vigilància de la salut.
  • Dels resultats de les avaluacions de riscos i mesures adoptades.
  • De la manera d’utilitzar els mecanismes d’ajust de l’equip i del mobiliari del lloc.
  • De la importància de canviar de postura evitant l’estatisme i el manteniment de postures incorrectes.
  • De l’adopció de pautes saludables de treball per prevenir la fatiga. Referent a això, és recomanable la inclusió d’una senzilla taula d’exercicis visuals i musculars.

L'adopció de mesures preventives al lloc de treball

Entenem per factors de risc aquells aspectes i elements de treball que, si no compleixen les condicions ergonòmiques adequades, són susceptibles d’afavorir l’aparició de les diverses alteracions que hem comentat anteriorment.

En la secció “Annexos” del web d’aquest crèdit trobareu més informació sobre la feina amb PVD.

En un lloc de treball amb PVD cal tenir en compte els grups de factors següents:

En la secció “Annexos” del web d’aquest crèdit trobareu informació sobre exercicis que es poden realitzar al lloc de feina.

  • Equip informàtic.
  • Mobiliari i espais.
  • Medi ambient físic.
  • Interfície persona-ordinador.
  • Organització del treball.

Relacionem en la taula els elements que constitueixen cada un dels grups de factors.

Taula Factors que s’han de tenir en compte al lloc de PVD
Equip informàtic Disseny físic del lloc Medi ambient físic Programari Organització del treball
Pantalla
Filtres
Suport de monitor
Teclat i altres dispositius d’entrada de dades
Reposacanells
Documents
Portadocuments o faristol
Cablatge
Equips portàtils
Seients
Taula o superfície de treball
Postura de treball
Elements materials
Espais
Espais lliures del lloc
Il·luminació
Reflexos i enlluernaments
Soroll
Vibracions
Condicions termohigromètriques
Emissions electromagnètiques
Interconnexió ordinador-persona
Programes d’ordinador
Consulta i participació dels treballadors
Formació i informació dels treballadors
Desenvolupament de la feina diària
Pauses i canvis d’activitat

La majoria de les accions correctores es poden classificar dins dels grups següents:

  • Les dirigides a garantir que tots els elements materials constitutius del lloc satisfacin els requisits de disseny ergonòmic.
  • Les dirigides a garantir la formació i informació dels treballadors usuaris.
  • Les dirigides a garantir formes correctes d’organització del treball. Aquest últim apartat constitueix un aspecte important que cal tenir en compte, del qual es deriven problemes posturals, fatiga visual i sobrecàrrega mental… Entre les recomanacions que fa la guia trobem:
    • Sempre que sigui possible és convenient concedir als treballadors un marge d’autonomia per establir el seu propi ritme de treball i fer petites pauses discrecionals. Això sol fer innecessari l’establiment de pauses reglades.
    • En llocs de treball que comportin inevitablement períodes de treball intensos amb la pantalla de visualització hi ha un risc important de fatiga per al treballador. En aquests casos, s’hauria de tractar d’alternar el treball davant de la pantalla amb altres tasques que demanin menors esforços visuals o musculoesquelètics.
    • Allí on les activitats realitzades amb pantalles de visualització tampoc no es puguin organitzar de la manera anterior, caldrà establir pauses planificades.

    Exemple de canvi de tasca

    Un treballador encarregat d’introduir dades a l’ordinador podria alternar aquesta tasca amb altres activitats d’oficina, com l’atenció al client, l’arxivament d’impresos, la utilització del telèfon, etc. Al contrari, no serviria com a tasca alternativa la mecanografia.

  • Es recomana combinar el treball davant de PVD amb altres tasques.
  • Es recomana combinar el treball davant de PVD amb altres tasques.

Natura de les pauses i dels canvis d'activitat

Pel que fa a les pauses planificades, la seva durada i freqüència dependran de les exigències concretes de cada tasca. No obstant això, es poden produir les recomanacions següents de caràcter general:

  • Les pauses haurien de ser introduïdes abans que sobrevingui la fatiga.
  • El temps de les pauses no ha de ser recuperat augmentant, per exemple, el ritme de treball durant els períodes d’activitat.
  • Resulten més eficaces les pauses curtes i freqüents que les pauses llargues i escasses. Per exemple, és preferible fer pauses de 10 minuts cada hora de treball continu amb la pantalla que pauses de 20 minuts cada dos hores de treball.
  • Sempre que sigui possible les pauses s’han de fer lluny de la pantalla i han de permetre al treballador relaxar la vista (per exemple, mirant escenes llunyanes) canviar de postura, passejar una mica, etc.
  • En la formació i informació dels treballadors usuaris es pot incloure alguna taula senzilla d’exercicis visuals i musculars que ajudin a relaxar la vista i el sistema musculoesquelètic durant les pauses.
  • De manera orientativa, el més habitual seria establir pauses d’uns 10 o 15 minuts per cada 90 minuts de treball amb la pantalla; no obstant això, en tasques que requereixin el manteniment d’una gran atenció convé realitzar almenys una pausa de 10 minuts cada 60 minuts. En l’extrem contrari, es podria reduir la freqüència de les pauses, però sense fer-ne menys d’una cada dues hores.

L'equip informàtic

Els principals elements de l’equip informàtic que interessa considerar des del punt de vista del disseny ergonòmic són els que integren la interfície usuari/ordinador, constituïda principalment per:

  • La pantalla
  • Els dispositius d’entrada de dades: teclat, ratolí, maneta de jocs, bola rastrejadora…

L’annex de l’RD 488/97 comença amb un principi preventiu de caràcter general en proclamar que la utilització de l’equip no ha de ser una font de risc per als treballadors.

La pantalla

Les exigències de l’annex de l’RD 488/97 sobre les pantalles en el seu apartat 1.b, s’han de precisar davant de la Guia tècnica del Decret esmentat i de les normes tècniques aplicables. Reproduïm l’annex esmentat.

“Els riscos que tenen l’origen a la pantalla deriven tant de la naturalesa inestable dels caràcters com de les característiques reflectores del material de la mateixa pantalla. La imatge de les pantalles no té caràcter estable ja que les imatges es formen per una trama de línies que es reprodueixen a raó de diverses desenes per segon. Aquesta forma de representació pot donar lloc a fenòmens de parpelleig i altres formes d’inestabilitat en la imatge amb les consegüents molèsties visuals per a l’operador. Finalment, els materials utilitzats en la majoria de les pantalles tenen característiques reflectores.”

Comentem, a continuació, les característiques que han de reunir les pantalles:

1) Característiques luminotècniques: lluminositat i contrast

Per aconseguir les condicions de visibilitat i llegibilitat adequades en cada cas, l’usuari ha de poder ajustar tant la brillantor com el contrast de la pantalla (ens indica la relació que hi ha entre el text i el fons de la pantalla) a fi d’adaptar-los fàcilment a les condicions de l’entorn i al grau de lluminositat dels altres components de la tasca. En tot cas, han de permetre que la “relació de contrast” entre els caràcters i el fons (o entre el fons i els caràcters si es tracta de polaritat positiva) sigui, almenys, de 3:1.

La pantalla ha de ser capaç de proporcionar una luminància de, com a mínim, 35 Cd/m2 per a les zones o caràcters brillants. No obstant això, el nivell preferit se situa entorn de les 100 Cd/m2. La luminància generada a la pantalla ha de ser prou uniforme.

2) Polaritat de la imatge

Són acceptables les dues formes de polaritat, tant en positiu (caràcters foscos sobre fons clar) i en negatiu. Cada una d’elles té avantatges i inconvenients, per bé que el balanç global fa que sigui preferible utilitzar les de polaritat positiva. En la taula s’expressen les característiques dels dos tipus de polaritat.

Taula Característiques de les polaritats positiva i negativa
Polaritat positiva Polaritat negativa
Reflexos menys perceptibles
Caràcters més nítids
Millor equilibri de luminàncies
Parpelleig menys perceptible
Més llegibilitat per als usuaris amb menys agudesa visual
Es perceben els caràcters més grans del que són

3) Curvatura de la pantalla

La pantalla hauria de ser el més plana possible. En tot cas, la pantalla ha de ser llegible amb angles de visió de fins a 40°. Aquest angle està determinat per la línia de visió i la perpendicular al pla tangent a la superfície de la pantalla, en qualsevol punt d’aquesta.

4) Representació de la informació en pantalla

Els caràcters alfanumèrics representats en pantalla han d’estar definits i configurats clarament. Així mateix, la separació entre els caràcters i entre les línies n’ha de permetre una distinció clara. D’altra banda, la mida dels caràcters ha de ser suficient per garantir una bona llegibilitat en la distància habitual de visió de la pantalla. Per a una distància de visió de 500 mm l’altura dels caràcters hauria de ser almenys de 3 mm.

5) Estabilitat de la imatge

En general, la imatge s’ha de mantenir estable, sense parpellejos, oscil·lacions o centellejos indesitjables almenys per al 90% de la població de potencials usuaris. (L’esmentada condició es compleix quan la freqüència de successió de les imatges és de 70 Hz o superior.)

6) Els reflexos a la pantalla

Interfereixen la llegibilitat de la pantalla per reducció del contrast entre els caràcters i el fons, i són font de molèsties visuals per a l’operador. Hi ha dues maneres de reduir o eliminar els reflexos:

Requisits tècnics dels caràcters en pantalla

Sobre els requisits tècnics que han de reunir els caràcters a la pantalla és aconsellable que consulteu els comentaris de l’apartat 1.b de l’annex de l’RD 488/97 que es realitzen en la seva Guia tècnica.

a) Mitjançant l’elecció i actuació sobre la mateixa pantalla.

  • Amb aquesta finalitat s’han de triar pantalles adequades; amb tractament antireflex de la superfície de vidre i amb capacitat de proporcionar alts nivells de contrast.
  • També s’hi poden incorporar filtres antireflex apropiats. L’ús dels filtres és una mesura que es prendrà només en últim extrem, quan no es pugui corregir amb mesures de disseny. En triar un filtre, és convenient assegurar-se que tingui una eficàcia provada. Que estiguin testats usant la Norma ISO 9241 pot ser una garantia d’ús.
  • Es pot actuar també sobre els mecanismes d’inclinació i gir de la pantalla.

b) Actuant sobre l’entorn mediambiental del recinte i sobre els mecanismes que permeten ser reorientat. Això comporta:

Precisions sobre els filtres

Els filtres enfosqueixen el fons de la pantalla disminuint la luminància i els nivells de contrast. Són molt sensibles a les impressions digitals. Exigeixen unes tasques de manteniment, neteja i desempolsegat molt freqüents.

  • Escollir el tipus de lluminàries i la disposició d’aquestes.
  • Tenir en compte altres fonts de llum, com les finestres, per determinar la posició geomètrica de la pantalla.
  • Col·locar la pantalla en la ubicació més idònia.

7) Requisits per a pantalles en color

La pantalla ha de ser fàcilment orientable.

Per a la representació de textos i gràfics simples, que no requereixin gradacions contínues de tonalitat o aparença fotogràfica, els colors extrems de l’espectre (vermell i blau saturats) no s’han de presentar simultàniament en pantalla, ja que poden sotmetre l’usuari a esforços excessius d’acomodació o causar certs efectes indesitjables de profunditat.

8) Col·locació de les pantalles

L’altura de la primera línia de la pantalla no ha d’estar per sobre del nivell dels ulls.

L’àrea de treball de la pantalla ha d’estar compresa entre la línia horitzontal de visió i 60° per sota d’aquesta. No obstant això, la zona preferida pels usuaris, segons diversos estudis, se situa entre la línia de visió horitzontal (angle de 0°) i un angle de 30°.

  • Distància mínima de separació de la pantalla.
  • Distància mínima de separació de la pantalla.

En el pla horitzontal, es recomana que la pantalla estigui col·locada dins d’un angle de 120° respecte als ulls de l’usuari.

La distància del costat superior de la pantalla als ulls de l’usuari no ha de ser inferior a 40 cm, essent recomanable emprar distàncies d’uns 60 cm.

Recordeu que, a més, qualsevol pantalla ha de ser llegible des de qualsevol angle de visió, almenys fins a 40° des de la normal a la superfície de pan-talla, mesurat en qualsevol pla d’aquesta.

9) Pantalles de cristall líquid

Les pantalles de cristall líquid no emeten radiacions i el fenomen del parpelleig és pràcticament inapreciable. Respecte a la presència de reflexos i la pèrdua de contrast a la pantalla depenen de l’acabat superficial de la mateixa i de la disposició del lloc respecte a les fonts de llum.

Aquest tipus de pantalles donen millors resultats en entorns amb una il·luminació més gran que els acceptables per a pantalles de tub de rajos catòdics.

La Norma UNE-EN ISO 13406 regula aspectes de les pantalles de visualització planes.

10) Suport de monitor

Es tracta d’un element important per poder regular els angles de visió i situar la pantalla a la zona més confortable per a l’usuari. D’aquesta manera s’afavoreix l’adopció de postures correctes en poder col·locar el monitor en l’altura adequada.

La mobilitat del monitor ha de permetre la rotació horitzontal lliure (90°) i una inclinació vertical de 15° aproximadament, essent aconsellable la regulació de l’altura.

Podeu ampliar la informació sobre les pantalles d’ordinador en la secció “Adreces d’interès” del web d’aquest crèdit.

Teclat

L’apartat 1.c de l’annex de l’RD 488/97 està dedicat al teclat. Aquest element té gran rellevància preventiva ja que d’una configuració inadequada o d’una utilització deficient poden derivar serioses conseqüències per a la salut del treballador a les zones dels canells, colze i espatlla.

Certes característiques del teclat, com ara la seva altura, inclinació, separació de la vora de la taula…, poden influir en l’adopció de postures incorrectes i en l’aparició de trastorns musculoesquelètics en els membres superiors i en les zones cervical i lumbar.

Els principals requisits que ha de reunir el teclat per prevenir aquests problemes són els següents:

Conseqüències de l'ús continu del teclat

La utilització continuada del teclat ha demostrat que pot ser causa de patologia osteomuscular, com per exemple la tendinitis, la tenosinovitis o la síndrome del túnel carpià.

  • Separable. Ha de ser separable de la pantalla i amb possibilitat de moure’s aïlladament dins de l’àrea de treball.
  • Inclinable. Ha de ser inclinable entre 0° i 25° respecte al pla horitzontal. La seva inclinació no ha d’excedir dels 15° respecte al pla horitzontal quan l’altura de la fila central de tecles (3a fila) sigui de 30 mm D’altra banda, l’altura de la tercera fila de tecles (fila central) no ha d’excedir de 30 mm respecte a la base de suport del teclat.
  • Suport per a les mans. Constitueix un element important per reduir la càrrega estàtica en els membres superiors i a l’esquena de l’operador. Si no hi ha aquest suport, cal que la primera fila de tecles estigui propera a la vora frontal del teclat.

  • Inclinació màxima del teclat
  • Inclinació màxima del teclat

Característiques del suport per a les mans

El suport per a les mans es pot aconseguir de diverses maneres:

  • Deixant prou espai entre la vora del teclat i el de la taula.
  • Utilitzant models de teclat amb suport de mans incorporat.
  • Introduint un suport auxiliar separat del teclat.

En qualsevol dels tres casos el suport ha de reunir les següents característiques:

  • Profunditat compresa entre 50 i 120 mm.
  • Longitud mínima igual a la del teclat.
  • Geometria adaptada a l’altura i inclinació de la superfície del teclat. No restringir l’accionament del teclat ni la postura de l’usuari. Les seves arestes i cantonades han de ser arrodonides.
  • Ha de romandre estable durant la seva utilització.
  • Colors i senyalització. Per al cos del teclat s’han de fer servir tons neutres i no ha de presentar vores o cantonades agudes. Les superfícies visibles no han de ser reflectores i els símbols de les tecles han de ser clarament llegibles des de la posició habitual de treball; es recomana la impressió de caràcters foscos sobre fons clar.
  • Espais de separació i tecles.Les principals seccions del teclat (bloc alfanumèric, bloc numèric, tecles del cursor i tecles de funció) han d’estar clarament delimitades i separades entre si per una distància, almenys, de la meitat de l’amplada d’una tecla. Pel que fa a les tecles; la seva forma, mida i força d’accionament, han de permetre que es puguin polsar amb facilitat i precisió.

El ratolí

El ratolí ha de tenir les característiques següents:

  • Ha d’adaptar-se a la corba de la mà (formes arrodonides) i correspondre al percentil 5.
  • El seu moviment ha de resultar fàcil i la superfície de treball ha de permetre’n un moviment lliure, encara que presentant alguna resistència per donar adherència i evitar que llisqui en els taulers inclinats.
  • El moviment transmès al cursor de la pantalla ha de seguir satisfactòriament el que es fa amb el ratolí.
  • El seu maneig ha de ser possible tant per a dretans com per a esquerrans.
  • S’ha d’utilitzar tan a prop del costat del teclat com sigui possible.
  • Se subjectarà entre el polze i el quart i cinquè dits. El segon i el tercer han de descansar lleugerament sobre els botons del ratolí.
  • Ha de permetre el suport de part dels dits, mà o canell en la taula de treball, afavorint així la precisió en el seu maneig.
  • Es mantindrà el canell recte (utilitzar un reposabraços, si és necessari).
  • Els botons d’activació s’han de moure en sentit perpendicular a la base del ratolí i el seu accionament no ha d’afectar la posició del ratolí en el pla de treball.
  • La sincronització de moviments entre el ratolí i el cursor de pantalla ha de ser independent de la posició dels elements esmentats.

Bola rastrejadora

Un altre element que es fa servir per a la introducció i actuació davant de la pantalla és la bola rastrejadora. Els principals requisits ergonòmics per al disseny de la bola rastrejadora són els següents:

  • El disseny del suport de la bola rastrejadora ha de permetre a l’usuari descansar-hi la mà confortablement a fi d’evitar la fatiga.
  • El casquet esfèric visible de la bola ha de tenir, almenys, una base de 25 mm de diàmetre.
  • Els moviments de la bola rastrejadora i del cursor de la pantalla s’han de correspondre, d’acord amb els estereotips existents.
  • El dispositiu s’haurà de poder accionar tant amb la mà dreta com amb l’esquerra.

Reposacanells

El reposacanells afavoreix l’alineació correcta del canell mentre es treballa. L’alineació correcta s’aconsegueix quan l’avantbraç, juntament amb el canell i la mà, formen una línia recta. S’aconsella (i amb aquest element s’evita) no flexionar les mans cap amunt, cap avall o als costats, ja que pot provocar problemes d’incomoditat, cansament o problemes més seriosos.

Característiques d'un disseny adequat del reposacanells

Aquestes són algunes de les característiques que ha de tenir un reposacanells:

  • No ha de restringir el teclat o la postura més còmoda de l’usuari.
  • La superfície ha de coincidir amb l’altura del teclat.
  • La seva profunditat ha de ser entre 5 i 10 cm.
  • Les seves vores no han de ser tallants.
  • L’amplada ha de ser com la del teclat o l’adequada per al treball.
  • El suport ha de ser estable en el seu ús, evitant que rellisqui.

Teclats amb reposacanells

Molts teclats porten incorporats el reposacanells, la qual cosa facilita que el canell no estigui inclinat respecte al pla del teclat.

El portadocuments o faristol

El faristol proporciona la col·locació correcta dels documents, ja que aquests es troben així a la mateixa altura i en el mateix pla de visió que el monitor. Per això haurà d’estar situat el més a prop possible del monitor.

Requisits d'un faristol

Aquestes són algunes de les característiques que ha de tenir un faristol:

  • Estable en altura, inclinació i distància.
  • Opac i de baixa reflectància.
  • Resistència suficient.
  • S’ha de poder col·locar a la dreta o a l’esquerra, a fi de poder ser útil tant per a persones dretanes com esquerranes.
  • Que la base on reposen els fulls disposi de ranures perquè no rellisquin els fulls.
  • El seu emplaçament ha de permetre que l’usuari no faci girs de cap i tronc.

Documents

No sol fer-se atenció a la disposició i característiques dels documents que s’han de consultar alhora que es treballa amb la pantalla. Tanmateix, un ús inadequat d’aquests també coadjuva a l’aparició de diverses patologies.

Característiques dels documents per evitar una càrrega visual inútil

Per evitar la càrrega visual inútil s’ha de tenir en compte el següent:

  • S’ha de fer servir paper mat, amb baixa reflectància i prou contrast entre escriptura i paper.
  • Es recomana que permeti un marge d’ajust de 15° a 75°. Així, la inclinació del document també depèn de les demandes de la tasca. Una inclinació de 70° pot ser adequada per adaptar-se al nivell de la pantalla i facilitar el pas de pàgines.
  • S’ha de llegir el text del document sense que presenti dificultat.
  • Els contorns dels caràcters han de ser nets.
  • El document ha d’estar a una distància igual a la que hi ha de l’ull a la pantalla.
  • No és adequat treballar amb documents que estiguin dins de transparències de protecció.

Cablatge

Sobre el cablatge s’han de tenir en compte algunes consideracions:

  • No ha de suposar en el seu trajecte un obstacle per a les zones de passada.
  • Ha de tenir una longitud folgada per introduir qualsevol modificació en l’equip (perifèrics, canvi d’ubicació d’un element, etc.).
  • L’accés a les connexions principals ha de ser fàcil.
  • No es recomana connectar més de tres endolls per presa.
  • Cal fer servir connexions a terra i diferencials d’alta sensibilitat.
  • El cablatge de transmissió de dades ha d’estar separat del cablatge elèctric.

S’han d’establir rutines de manteniment de les connexions i del mateix cablatge, de manera que la seguretat del treballador quedi garantida, sense que aquest fet interrompi les activitats de l’operador..

Treball amb equips portàtils

Cada vegada és més habitual la utilització d’aquests equips a la feina. Tanmateix, la configuració d’aquest tipus d’equips no compleix els requisits de disseny.

Podeu ampliar la informació sobre els riscos de la feina amb ordinadors en la secció “Adreces d’interès” del web d’aquest crèdit.

Els usuaris que passen la jornada laboral al davant d’un portàtil tenen més risc de lesions que els que usen un fix. És important que els usuaris informin ràpidament dels possibles símptomes relacionats amb l’ús d’aquestsequips.

Els principals problemes que podem esmentar són:

  • Per norma general, el teclat i la pantalla no són independents, per la qual cosa es fa difícil conjugar les exigències de distància de lectura i la posició adequada de mà-braç.
  • Els dispositius d’entrada de dades, com que tenen una mida menor que els habituals (tant el teclat com el ratolí), obliguen a postures i moviments forçats dels dits.
  • La mida de la pantalla pot ser insuficient per permetre una mida adequada dels caràcters.
  • Com a problema afegit pot aparèixer el maneig de càrregues si és que l’equip s’ha de transportar contínuament.

  • L'ús d'ordinadors portàtils incrementa els riscos ergonòmics.
  • L'ús d'ordinadors portàtils incrementa els riscos ergonòmics.

Les possibles mesures preventives són les següents:

  • Donar formació als usuaris que estableixin hàbits de treball adequats i controlin el temps de dedicació.
  • Disposar de “ports” per a la baixada de dades. És a dir, disposar d’un lloc de treball convencional on es puguin abocar les dades.

El disseny físic del lloc de treball

El disseny físic del lloc de treball inclou els espais necessaris del lloc i la superfície de treball juntament amb l’estudi del sistema cadira-taula. També inclou la postura bàsica de treball amb pantalles.

Com a exigències generals espacials en el lloc de treball, destaquem:

  • Disposar de prou espai d’acord amb les tasques que cal fer i per permetre canviar la postura de treball. Habilitar prou espai per allotjar els membres inferiors i per permetre els canvis de postura en el transcurs de l’activitat. Les mesures del buit per als peus seran d’un mínim de 60 cm d’ample per 65/70 de profunditat.
  • Adaptar-se a les diferents mesures antropomètriques dels possibles usuaris, d’on ve la necessitat que tots o alguns dels elements siguin ajustables tenint en compte aquests requisits.
  • Els controls d’ajustament s’han de poder accionar des de la posició habitual de treball sense requerir massa força. Aquests controls no han d’envair l’espai de treball ni han de presentar cap tipus de risc.
  • Cal situar l’equip en el centre de la zona de confort del camp visual. Si es fan servir diferents equips de treball, és recomanable situar-los a la mateixa distància. L’equip que més es faci servir s’ha de col·locar a la zona de confort d’abast.
  • Cal tenir en compte la lateralitat del subjecte, si és esquerrà o dretà, a l’efecte de disseny de l’equip i col·locació de material de treball.

Recordeu els criteris de disseny del lloc de treball que hem indicat en el nucli d’activitat “Disseny del centre i del lloc de treball” d’aquesta unitat didàctica.

La cadira de treball

La cadira de treball ha de proporcionar un suport estable al cos, en una postura confortable i durant un període de temps fisiològicament satisfactori i apropiat per a l’activitat que es fa.

La zona de confort es defineix com aquella àrea abraçada per ambdues mans sense canviar de postura.

En el nucli d’activitat “Disseny del centre i del lloc de treball” d’aquesta unitat didàctica hem exposat els requisits ergonòmics del seient i del pla de treball. Aquí exposarem els requisits específics respecte al treball amb PVD.

Característiques de la cadira de treball

La cadira ha de tenir les característiques següents:

  • Es recomana la utilització de cadires dotades de rodes que assegurin estabilitat. La resistència de les rodes a iniciar el moviment ha d’evitar desplaçaments involuntaris per la qual cosa és convenient que s’adaptin al tipus de terra concret. Seria convenient que disposessin de fre o bloqueig de les rodes.
  • El respatller ha de tenir una prominència suau per donar suport a la zona lumbar però facilitant també el suport de la part superior de l’esquena.
  • S’ha de fer servir un reposapeus quan l’usuari no arriba al terra amb els peus. Les seves característiques han de ser les següents:
    • Inclinació ajustable entre 5° i 15° sobre el pla horitzontal.
    • Possibilitat d’ajustar l’altura.
    • Dimensions mínimes de 45 cm d’ample per 35 cm de profunditat.
    • Tenir superfícies antilliscants a la zona superior i en els suports.
  • Els reposabraços faciliten el canvi de postura i redueixen la càrrega muscular de la zona collespatlla. És recomanable que siguin ajustables en altura, si els llocs han de ser ocupats per més d’una persona. La distància entre ells haurà de ser suficient per als usuaris amb malucs més amples. Les característiques que han de reunir són:
    • Han de tenir una amplària de 460 mm.
    • La seva longitud, des del respatller, serà més gran de 350 mm.
    • No impediran l’acostament a la zona de treball.
    • És recomanable que siguin abatibles.
  • Els elements següents han de ser ajustables:
    • L’altura del seient.
    • El respatller, regulable en altura i inclinació.
    • La profunditat del seient. Així l’usuari pot utilitzar el respatller sense que la vora del seient li pressioni les cames.
    • Tots els mecanismes d’ajustament han de ser fàcilment manejables des de la posició d’assegut, i estar construïts a prova de canvis no intencionats.
  • El recobriment del seient ha de ser d’un material transpirable, però en ambients de pols o en la manipulació de productes químics, s’haurà de triar un tipus de material no absorbent.

En el model de cadira de la figura s’indiquen els requisits mínims que ha de reunir la cadira per treballar amb pantalles.

Figura Cadira de treball davant de PVD

Taula/suport de treball

Les dimensions de la taula han de ser suficients per permetre la col·locació flexible de la pantalla, el teclat, els documents i la resta dels components de la tasca. Per a tasques generals d’oficina, les mesures aproximades mínimes de la superfície, poden ser de 80 cm per 120 cm.

Requisits que ha de reunir la taula de treball

La taula de treball ha de reunir les característiques següents:

  • Per al treball en posició assegut si la taula no és regulable en altura s’ha d’habilitar prou espai per als membres inferiors (cuixes, genolls, peus) tenint en compte el percentil 95 masculí.
  • És recomanable que la taula sigui ajustable en altura. En aquest cas el rang ha d’estar comprès entre el 5 percentil femení i el 9

:title:percentil masculí.

  • Per a les persones les dimensions de les quals se situïn fora del límit esmentat serà necessari recórrer a una adaptació individualitzada (per exemple amb mobiliari fet a mida).
  • Les superfícies del mobiliari amb què pugui entrar en contacte l’usuari no han de ser bones conductores de la calor a fi d’evitar l’excessiva transmissió des de la pell.
  • Els taulers de treball i les seves carcasses no han de tenir cantonades i arestes agudes. L’acabat ha de tenir aspecte mat i tons preferiblement neutres. Ha d’estar dissenyat per suportar, sense moure’s, el pes de l’equip i el de qualsevol persona que es recolzi sobre alguna de les seves vores, o bé quan el faci servir d’agafador per moure’s amb la cadira rodadora.

La figura mostra les dimensions necessàries per al disseny del lloc usant les dades antropomètriques de la població d’usuaris. La distància visual òptima (600 ± 150 mm) permet aconseguir el màxim confort visual per a unes dimensions raonables del lloc.

Figura Dimensions antropomètriques per al disseny de la taula

La utilització de taules compactes en les quals es poden situar els diferents elements del lloc tenen l’avantatge de l’estalvi d’espai, però poden ser poc adequats en llocs en els quals es requereixin altres espais a part de l’ordinador.

Safata de suport per al teclat

Si s’usa una safata de teclat, aquesta ha de complir els criteris següents:

  • Ser ajustable.
  • Adaptar-se al canvi de postura i a la mobilitat de l’usuari.
  • Adaptar-se al mobiliari. Algunes recomanacions ergonòmiques aconsellen un espai mínim de 18 cm per a les cuixes (distància vertical entre el seient i el suport del teclat).

La postura bàsica de treball davant de PVD

Exposem la postura de “referència bàsica” amb la finalitat de corregir errors posturals i per definir les mesures antropomètriques necessàries per dissenyar les dimensions del lloc. Aquesta postura no exigeix que s’hagi de mantenir constantment, sinó que és convenient anar canviant, de tant en tant, de posició (figura).

Figura Postura bàsica de treball davant de l’ordinador

La definició de la postura de referència davant del treball amb PVD és la següent:

  • Cuixes aproximadament horitzontals i cames verticals.
  • Braços verticals i avantbraços horitzontals, formant un angle recte.
  • Mans relaxades, sense extensió ni desviació lateral.
  • Columna vertebral recta.
  • Planta del peu en angle recte respecte a la cama.
  • Línia de visió paral·lela al pla horitzontal.
  • Línia de les espatlles paral·lela al pla frontal (sense torsió del tronc).
  • Angle de la línia de visió menor de 60° sota l’horitzontal.

El medi ambient

El conjunt de factors mediambientals físics constituïts per les radiacions i les condicions d’il·luminació, els factors termohigromètrics, el soroll i les vibracions, influeixen notablement en les condicions laborals i és per això que exigeixen mesures preventives.

Els contaminants de naturalesa química i biològica són tractats en el nucli d’activitat “Qualitat de l’aire interior. La síndrome de l’edifici malalt” de la unitat didàctica “Els factors ambientals”.

La il·luminació

D’importància capital són les condicions d’il·luminació del lloc de treball. Atesa la seva rellevància preventiva, la il·luminació és un dels aspectes prioritaris que cal tenir en compte davant del treball amb PVD.

Cal separar les condicions d’il·luminació de la pantalla de les de la restad’elements: documents, teclat, superfícies…

Exposem aquí els conceptes bàsics sobre il·luminació. Aquest tema és tractat amb detall en el nucli d’activitat “La il·luminació i el color” de la unitat didàctica “Els factors ambientals” que tracta sobre la il·luminació.

Els principals requisits d’il·luminació són:

a) Hi ha d’haver una il·luminació general a tot el recinte on hi hagi llocs de treball amb PVD.

b) No s’han de fer servir fonts d’il·luminació complementàries que produeixin enlluernament directe o reflexions a la pantalla ni desequilibris de lluminositat que interfereixi la tasca del mateix usuari o la dels altres.

c) Els nivells d’il·luminació han de ser suficients per a les tasques que es facin però no han d’assolir valors que redueixin excessivament el contrast de la pantalla per sota del tolerable. Amb pantalles de polaritat positiva és recomanable tenir uns 500 luxs. Amb polaritat negativa es recomana un nivell entorn dels 300 luxs.

Legislació sobre il·luminació

La primera actuació a realitzar respecte a la il·luminació és complir amb les exigències reglamentàries generals de l’RD 486/1997, i amb les específiques del lloc davant de PVD regulades per l’RD 488/1997.

d) El lloc ha de quedar situat correctament respecte a les finestres per evitar els reflexos a la pantalla o l’enlluernament que sofriria l’usuari. Aquestes mesures es poden complementar amb la utilització de cortines o persianes que esmorteeixin la llum.

e) Control de l’enlluernament. Es poden distingir tres tipus d’enlluernament: directe, de contrast i per reflexió (figura).

Figura Enlluernament directe i per reflexió

Control de l'enlluernament

Per limitar l’enlluernament directe produït per les lluminàries instal·lades al sostre de les sales destinades als llocs amb PVD, s’estableix el límit de 500 Cd/m2 per a les lluminàries vistes sota un angle menor a 45° sobre el pla horitzontal, essent recomanable no ultrapassar les 200 Cd/m2.

A fi de limitar l’enlluernament directe produït per les lluminàries es recomana la utilització de pantalles difusores o reixetes que impedeixin veure les làmpades nues.

Per al control de l’enlluernament a causa del contrast de luminàncies s’apliquen els requeriments descrits anteriorment per a l’equilibri de luminàncies entre els diferents components de la tasca i respecte a l’entorn.

A fi d’evitar l’enlluernament produït pels reflexos, les superfícies del mobiliari i dels elements de treball han de ser d’aspecte mat o semimat.

Per a les PVD habituals, en les quals les propietats reflectores de la superfície de pantalla no s’han eliminat de manera suficient, les superfícies i objectes de l’entorn susceptibles de reflectir-se a la pantalla, han de tenir aquests límits de luminància:

  • Luminància mitjana de l’objecte < 200 Cd/m2
  • Màxims de luminància de l’objecte < 400 Cd/m2

Usant PVD dissenyades amb tècniques antireflex eficaces, es poden admetre luminàncies de fins a 1000 Cd/m2.

f) Distribució de luminàncies. Per evitar l’aparició de la fatiga visual, cal garantir un equilibri adequat de luminàncies. Aquest problema se sol aguditzar entre document i pantalla de polaritat negativa. Per això, entre els components de la tasca la relació de luminàncies no hauria de ser superior a 10 (per exemple, entre pantalla i document), si bé és preferible que aquesta relació de luminàncies no sigui superior a 3. Entre la tasca i l’entorn mediambiental el límit per a la relació de luminàncies és menys restrictiu. Es recomana no sobrepassar la relació de 10.

Les condicions termohigromètriques. El soroll. Les radiacions

Els requisits de condicionament dels llocs de treball amb pantalles de visualització en relació amb la temperatura, el soroll i les radiacions, no són, en general, diferents dels d’altres activitats d’oficina. L’única especificitat fa referència, en tots dos casos, a les característiques del mateix equip informàtic.

Els programes informàtics

El disseny dels programes informàtics pot incidir en la càrrega mental i l’estrès del treballador. La Guia tècnica recull els principis generals aplicables al disseny ergonòmic dels programes informàtics establerts també per la Norma tècnica UNE-EN-ISO9241.10.

L'organització del treball i els aspectes psicosocials

L’organització del treball amb pantalles de visualització pot ser causa de diversos problemes de tipus psicosocial. La taula il·lustra els requeriments organitzatius idonis que requereix un lloc de treball amb pantalles, i també estableix les conductes que cal evitar.

Principis per al disseny de programes informàtics

Els principals principis que cal seguir en el dissenys de programes informàtics són els següents:

  1. Capacitat d’adequació a la tasca.
  2. Autodescriptibilitat.
  3. Controlabilitat.
  4. Conformitat amb les expectatives de l’usuari.
  5. Tolerància d’errors.
  6. Adaptabilitat individual.
  7. Fàcil d’aprendre.
Taula Requeriments generals per al disseny de tasques amb PVD
Evitar Procurar
Sobrecarrega o subcàrrega
Repetitivitat de les tasques
Pressió indeguda de temps
Situacions d’aïllament que impedeixin el contacte social
Excessiva parcel·lació del treball
Escàs contingut de la tasca
Manca de control de l’operador sobre el seu propi treball
Facilitar a l’usuari la realització de la seva tasca
Donar autonomia a l’usuari perquè pugui decidir prioritats, establir procediments i fixar el seu propi ritme de treball
Assegurar que la tasca sigui identificable com una unitat completa i significativa de treball
Donar oportunitats per desenvolupar el seu desenvolupament professional
Mantenir relacions amb comandaments i companys
Possibilitar la realització d’una varietat apropiada de tasques i habilitats
Proporcionar a l’usuari una retroacció adequada (informació de retorn sobre els resultats de la seva feina)

Hi ha tres aspectes que són particularment importants a causa de la influència que tenen en el disseny de les tasques amb equips de PVD:

  • La durada dels temps d’espera mentre es treballa amb el sistema.
  • El grau d’autonomia de l’usuari per decidir quan i com fa servir el sistema.
  • El grau en el qual l’usuari depèn del sistema per poder fer la seva tasca.
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats