Fonaments de l'ergonomia

Malgrat que l’expressió ergonomiaés de creació recent, ja ha arrelat en el llenguatge comú o col·loquial l’associació de l’ergonomia amb certes exigències de disseny que han de reunir les instal·lacions i els equips de treball per facilitar la comoditat i el confort en el treball i evitar l’aparició de la fatiga.

L’ergonomia sol generar certa confusió a la persona que s’inicia a estudiar-la. Les causes d’això resideixen en el fet que la seva aplicació exigeix la integració dels diversos aspectes que analitza, fet que obliga a seguir una metodologia diferent de l’aplicada en la higiene o la seguretat. A més, a causa del seu recent naixement com a ciència, al seu caràcter multidisciplinari i al seu extens àmbit d’aplicació, han aparegut serioses discrepàncies entre els mateixos ergònoms sobre els seus objectius, continguts i metodologia. Aquesta situació ha facilitat l’aparició de nombroses definicions i concepcions de l’ergonomia.

Afortunadament, en l’actualitat l’ergonomia s’ha consolidat com una ciència i una tècnica vàlida i aplicable en molts camps, un dels quals és el de la prevenció de riscos laborals.

Al llarg de la nostra història sempre hi ha hagut qui s’ha interessat per la cerca del major grau d’adaptació de la persona a l’entorn en el qual es mou. Així apreciem que des de les primeres eines prehistòriques tallades de tal manera perquè s’adaptessin a la forma de la mà, fins a les tendències constructives funcionals actuals, centrades a satisfer les necessitats i a limitacions dels usuaris, l’home ha actuat, en certa manera, orientat en aquest sentit. Dissortadament aquesta tendència no ha estat determinant en l’adequació de molts factors de risc i el treball s’ha fet, moltes vegades, sota condicions de penositat.

  • La guitarra s'ha modificat per facilitar als dits de la mà esquerra accedir amb més facilitat als trasts inferiors.
  • La guitarra s'ha modificat per facilitar als dits de la mà esquerra accedir amb més facilitat als trasts inferiors.

Correspon específicament a l’ergonomia ser la punta de llança i desvincular el treball del seu epítet històric, de la seva penositat intrínseca; “treballem, sí, però sense haver de patir per fer-ho”.

Concepte d'ergonomia

Globalment, podem definir l’ergonomia com el conjunt de tècniques l’objectiu de les quals és l’adequació entre el treball i la persona.

El naixement de l'ergonomia

Va ser el professor britànic K. F. H. Murrell qui el 1949 va proposar per primera vegada el terme ergonomia per referir-se al conjunt d’investigacions científiques que tenien com a àmbit d’estudi la interacció de l’home i l’entorn del treball.

Volem destacar de la definició d’ergonomiaque aquesta és ciència multidisciplinària, és a dir, requereix l’aplicació d’altres ciències a fi d’aconseguir la seva finalitat, que és l’acomodació correcta entre el lloc de treball i el seu entorn a les característiques de la persona.

La persona té una capacitat d’adaptació limitada: hi ha intervals de condicions òptimes per a qualsevol activitat. L’ergonomia defineix quins són aquests intervals i determina quins poden ser els efectes no desitjats si se superen aquests límits. L’adaptació de les condicions de treball al treballador implica un augment del rendiment de la persona i això, al seu torn, augmenta el rendiment de l’empresa.

L’ergonomia aplicada al món laboral, anomenada ergonomia preventiva, va néixer al principi per adequar els esforços, els moviments i les dimensions del lloc de treball a la persona. L’objectiu era aconseguir que la persona fes la feina amb el mínim nombre de moviments per evitar en la mesura possible l’aparició de la fatiga física i aconseguir un major rendiment en menor temps. Més tard, aquest enfocament es va fer insuficient i se’n va ampliar el camp d’estudi incloent-hi les condicions mediambientals com temperatura, soroll, il·luminació, etc., i els aspectes organitzatius, entre els quals esmentem els relacionats amb els factors temporals en la realització de la tasca, la fixació de processos i procediments…

Concepte etimològic d'ergonomia

El terme ergonomiaprové de les paraules gregues ergon, que significa ‚treball, activitat’ i nomos, que es refereix a la llei o norma. Per tant, el concepte etimològic és el d’estudi de les normes i regles que regulen el treball.

Hi ha diverses definicions d’ergonomia. Com és lògic, cada una d’elles posa èmfasi en els aspectes relacionats directament amb la concepció que l’autor d’aquesta ciència. Nosaltres considerem que una de les definicions més completes i encertades és l’elaborada per l’Associació Espanyola d’Ergonomia.

L’ergonomia és definida per l’Associació Espanyola d’Ergonomia (AEE) com la ciència aplicada de caràcter multidisciplinari que té com a finalitat l’adequació dels productes, sistemes i entorns artificials a les característiques, limitacions i necessitats dels usuaris, per optimitzar-ne l’eficàcia, seguretat i confort.

La definició d’ergonomia de l’Associació Espanyola d’Ergonomia integra molts dels aspectes continguts a la majoria de les definicions:

  • L’ergonomia és una ciència aplicada de caràcter multidisciplinari.
  • La seva finalitat és adequar el treball a l’home, és a dir que el treball sigui apropiat per al treballador i adaptar el treball al treballador, fet que permet realitzar les tasques sense que se’n derivin danys a la salut.
  • Els seus objectius finals són optimitzar l’eficàcia, la seguretat i el confort.

La figura il·lustra gràficament aquesta definició.

Figura Esquema de la definició d’ergonomia que ha elaborat l’AAE

L’ergonomia és definida també pel Departament de Treball de la Generalitat amb uns termes molt similars a la definició anterior.

Definició d'ergonomia del Departament de Treball de la Generalitat

L’ergonomia és “una activitat o un camp de caràcter multidisciplinari que s’encarrega d’adequar els sistemes de treball a les característiques, limitacions i les necessitats dels seus usuaris amb l’objectiu d’optimitzar-ne l’eficàcia tot minvant l’esforç destinat a aconseguir-ho, i també amb l’objectiu de millorar la seva seguretat, salut i qualitat de vida laboral”.

Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball (2006). Manual per a la identificació i avaluació de riscos laborals.

Elements que configuren el concepte actual d'ergonomia

Una definició completa d’ergonomia, al nostre entendre, hauria de recollir els elements essencials constituents que en configuren l’aplicabilitat. És per això que podríem pensar en l’ergonomia com a ciència aplicada integrada pels punts següents:

  • La seva naturalesa és la d’una ciència reguladora que requereix aplicar un procediment pluridisciplinari per desenvolupar la seva acció preventiva.
  • El seu camp d’estudi està integrat per l’home en la seva interacció amb el medi, tant natural com artificial.
  • La seva actuació consisteix a intervenir en la realitat exterior tant en els aspectes materials com en els conductuals, relacionals i socials.
  • La seva metodologia es basa a analitzar les regles que regeixen el comportament humà. Inclou l’anàlisi d’actituds, posats, gests i moviments necessaris per poder executar una activitat juntament amb la valoració de les limitacions i condicionants del factor humà.
  • El seu objectiu final és la millora de la interacció de l’home en el seu medi de treball de manera que la realització de la tasca sigui més segura, més còmoda i més eficaç.

Visió històrica de l'ergonomia

El treball humà i les condicions de la seva realització han estat objecte de debat i anàlisi detallada des de fa relativament poc temps. Els primers estudis científics es remunten a les darreries del XIX i començament del XX.

L’ergonomia, com a ciència, camina de la mà dels estudis científics del treball i es configura com a tal a mitjan segle XX.

Tanmateix, el cúmul de coneixements, mètodes i procediments ergonòmics ha estat fruit d’una llarga evolució històrica, si bé aquesta provisió de saviesa es va incrementar notablement, com ja hem comentat, en el període d’entreguerres.

L’expressió ergonomiava ser utilitzada el 1857 pel científic polonès W. B. Jastrzebowski, en l’obra Esbós de l’ergonomia o ciència del treball basada en unes veritats preses de la naturalesa. Tanmateix, s’estava molt lluny d’assolir el contingut precís assolit gairebé un segle després per anglesos i americans.

Però la utilització moderna del terme ergonomiaes deu a K. F. Hywell Murrell i ha estat adoptat oficialment durant la creació, el juliol de 1949, de la primera societat d’ergonomia, l’Ergonomics Research Society, fundada per enginyers, fisiòlegs i psicòlegs britànics a fi d’”adaptar el treball a l’home”.

Jules Amar estableix les bases de l’ergonomia de l’esforç físic. Analitza els tipus de contracció muscular i estudia temes pròpiament ergonòmics com la fatiga física, els efectes de les condicions ambientals sobre la salut, el soroll i la il·luminació. Facilita les bases fisiològiques del treball muscular i el relaciona amb les activitats professionals. Estudia el rendiment, afirmant que “el treball normal no porta a l’esgotament” i que “hi ha un esforç i una velocitat òptima per realitzar el màxim de treball amb la mínima fatiga”. Busca la posició i els gestos que ofereixen la millor relació despesa/esforç.

Establiment de les bases del treball físic

J. Amar ha establert les bases del treball físic. Aquest autor, durant la Primera Guerra Mundial s’ocupa d’estudiar la millor readaptació dels ferits i el disseny de pròtesis. El seu llibre El motor humà, aparegut el 1914, descriu diferents mètodes de mesura de factors ergonòmics i desenvolupa tècniques experimentals pròpies d’aquesta disciplina.

Va ser durant la Segona Guerra Mundial quan apareix la necessitat d’investigar noves tecnologies que donessin resposta als problemes d’adaptació de l’home davant la màquina i el medi físic en què s’ha de moure. S’intensifiquen els estudis per adaptar el sistema de treball a l’home i per establir els límits de seguretat i confort davant el medi ambient.

El desenvolupament de l’ergonomia, en aquests anys, va ser paral·lel tant a Europa com als EUA. Encara que van fer servir noms diferents els criteris bàsics s’alimenten d’una mateixa idea.

Als EUA van ser els enginyers els capdavanters de l’estudi, i per això allà s’anomena aquesta disciplina human engineering. El seu objectiu genèric era projectar, ubicar i instal·lar els dispositius tècnics tenint en compte les limitacions de l’operador humà, per tal d’aconseguir la màxima eficàcia del sistema home-màquina. Entre altres investigadors, destaquen Fitts, J. F. Mackworth, McCormick, Weawer…

A Europa l’ergonomia va tenir un enfocament més fisiològic perquè els seus iniciadors van ser els professionals de la sanitat. Es denomina Ergonomics i es pot considerar que neix el 1949 per l’acció del professor K. Murrell, juntament amb altres científics, qui crea la primera Societat Nacional d’Ergonomia, l’Ergonomics Research Society (ERS), una agrupació de metges, psicòlegs i enginyers que s’interessen per l’adaptació del treball a l’home. Entre d’altres, destaquen Cazamian, Wisner, Leplat, Faverge, M. Montmollin…

Human Engineering en front d'ergonomics

Un criteri diferenciador bàsic entre els dos blocs doctrinals de l’human engineering i l’ergonomics resideix en el fet que la concepció americana busca el funcionament òptim del sistema home-màquina, mentre que la concepció europea prioritza la protecció i el confort de l’home en el treball.

Definició d'ergonomia per l'ERS

L’ERS defineix l’ergonomia com l’estudi científic dels factors humans en relació amb l’ambient de treball i el disseny dels equips (màquines, espais de treball, etc.).

Posteriorment es creen en altres països europeus grups similars, destacant, tant pel nombre dels seus membres com per les seves activitats interessants i freqüents, la Societat d’Ergonomia en Llengua Francesa (SELF). L’Agència Europea de la Productivitat va crear el 1953 un grup d’estudi per investigar el factor humà en el treball.

El 1959 es crea l’Associació Internacional d’Ergonomia (IEA). L’agost de 1961 es va celebrar a Estocolm el I Congrés Internacional d’Ergonomia. Aquest organisme edita la revista Ergonomics.

El 1989 es constitueix l’Associació Espanyola d’Ergonomia (AEE).

L’RD 39/1997 reconeix l’ergonomia i Psicosociologia com una disciplina preventiva.

Actualment hi ha moltes entitats i organitzacions ergonòmiques, la majoria d’elles associades a l’IEA.

Les publicacions ergonòmiques s’han disparat a l’Estat espanyol des que aquesta disciplina ha adquirit rang legal.

  • Logotip de l'Associació Catalana d'Ergonomia
  • Logotip de l'Associació Catalana d'Ergonomia

El 2007 s’acaba de constituir l’Associació Catalana d’Ergonomia.

Objectius de l'ergonomia

La finalitat de l’ergonomia és adaptar el treball a les capacitats i les possibilitats de l’ésser humà. De la mateixa manera que es dissenyen les eines i equips de treball tenint en compte les exigències ergonòmiques dels possibles usuaris, hauria de passar el mateix amb l’organització de l’empresa. S’haurien de dissenyar les organitzacions tenint en compte les necessitats i característiques de les persones que les integren.

L’objectiu global i genèric de l’acció ergonòmica és contribuir a fer que la realització del treball (en els seus aspectes materials i socioorganitzatius) s’executi salvaguardant la salut del treballador, augmentant el grau d’eficàcia i en condicions de confort.

Entre els objectius específics trobem els següents:

  • De vegades resulta complicat aconseguir l'equilibri rendibilitat-seguretat.
  • De vegades resulta complicat aconseguir l'equilibri rendibilitat-seguretat.

  • Identificar, analitzar i reduir tota la varietat de riscos ergonòmics.
  • Definir els límits d’actuació de la persona detectant i corregint els riscos de fatiga física i/o psíquica.
  • Adaptar el lloc de treball i les condicions de treball a les característiques de l’operador.
  • Analitzar els llocs de treball per definir els objectius de la formació.
  • Seleccionar i controlar la introducció de les noves tecnologies a les organitzacions i la seva adaptació a les capacitats i aptituds de la població laboral existent.
  • Establir prescripcions ergonòmiques per a l’adquisició d’estris, eines i materials diversos.
  • Afavorir l’interès dels treballadors per la tasca i l’ambient de treball, procurant que els senyals del sistema siguin significatius i assumibles per la persona.
  • Augmentar la motivació i la satisfacció en el treball.
  • Disminuir els índexs d’absentisme i promocionar la salut en el treball.
  • Optimitzar la interrelació de les persones disponibles i la tecnologia utilitzada.
  • Ajudar a la rehabilitació de les persones que han perdut la seva capacitat total o parcial de treball.
  • Estudiar les capacitats, aptituds i peculiaritats de persones d’edat avançada i d’aquells treballadors especialment sensibles per aconseguir una millor adaptació al lloc de treball.
  • Crear bancs de dades ergonòmiques que puguin ser utilitzades en la fase del disseny de nous equips.

Del conjunt d’objectius exposats es dedueix que es poden subdividir els objectius de l’ergonomia en els que són assoliments per a l’individu (empleat o usuari) i en els que ho són per a l’organització. Aquests objectius no són independents ni mútuament excloents. No hi ha raons que impedeixin fer un lloc més confortable i al mateix temps més productiu, ni tampoc són molt diferents les vies per aconseguir els primers de les dels segons.

Eficiència, objectiu global de l'OIT

L’OIT, en establir els objectius comuns a què ha d’aspirar qualsevol empresa, coincideix plenament amb els objectius de l’ergonomia, ja que a part de fixar com a objectiu global el de la consecució de l’eficiència, marca com a objectius quantificables i contrastables, entre altres, els següents: 1. Defensar de la salut i seguretat. 2. Aconseguir la màxima productivitat i obtenció de l’eficàcia. 3. Aconseguir la més altes cotes de fiabilitat i qualitat. 4. Procurar la satisfacció i desenvolupament personal en el treball.

Exemple d'harmonització d'objectius ergonòmics

A un nivell molt senzill, la intensitat lluminosa, la posició de les lluminàries i el rendiment del color necessaris per aconseguir una millor realització d’una tasca de supervisió de productes no són gaire diferents d’aquells que comporten un menor risc potencial de fatiga visual per a l’operari.

De la mateixa manera, en una màquina de cosir industrial, la posició, mida i angle idoni dels pedals de la màquina per aconseguir la millor qualitat del producte, seran molt similars als necessaris per millorar el confort de l’operari.

Relació de l'ergonomia amb altres disciplines preventives

L’acció preventiva, segons la normativa preventiva, comporta una actuació interdisciplinària en què l’ergonomia i la psicosociologia del treball participen conjuntament amb la higiene, la seguretat i la medicina del treball:

  1. Relació amb la higiene
    Amb la higiene industrial té en comú la prevenció de la malaltia professional per agents de naturalesa física, química i biològica. Elements de l’ambient físic com a soroll, il·luminació i condicions climàtiques, etc., són abordats per ambdues amb un enfocament diferent, sobretot referent a les metodologies.
    D’altra banda, l’ergonomia no limita l’acció a la prevenció de malalties professionals, sinó que aspira a aconseguir el major benestar del treballador. Del control dels agents físics i químics de l’ambient a partir d’uns límits susceptibles de generar en el temps un possible malaltia professional passem a la preocupació per saber què passa per sota dels esmentats límits o quins tipus d’efectes combinats es produeixen en la realització de tasques complexes. El mètode ergonòmic analitza tots els elements en la seva globalitat i en la seva interacció.
    Hem de precisar que és un camp propi de l’ergonomia, no compartit amb la higiene, la lluita contra la malaltia professional derivada de l’activitat física del treballador: maneig de càrregues, moviments repetitius, esforços puntuals…
  2. Relació amb la seguretat
    Amb la seguretat té en comú evitar una disfunció tècnica i un mal comportament humà. L’ergonomia analitza els factors de risc que coadjuven a la manifestació dels accidents, és a dir, factors que incrementen el risc però que no els provoquen com a causa primària. Aborda la seguretat des de l’anàlisi del comportament humà com a funció clau en el disseny dels sistemes de treball. L’estudi de la fiabilitat i els errors humans interrelacionen ambdues disciplines.
  3. Relació amb la medicina
    Amb la medicina del treball, l’ergonomia té en comú el coneixement del cos humà, el seu comportament, capacitats i limitacions per aplicar aquest coneixement al disseny dels llocs de treball que pretén millorar a fi de reduir la freqüència dels accidents, els problemes musculosos i esquelètics, la fatiga, les molèsties, els errors i l’estrès ambiental.
    Tanmateix hem de matisar que seria convenient anar substituint els conceptes clàssics de seguretat, higiene i medicina del treball per un nou enfocament que globalitzador que afrontés el problema de la salut laboral des d’una perspectiva integral que tingui en compte tots els factors de risc que incideixen alhora sobre el treballador.

L'enfocament ergonòmic sobre els contaminants

És camp propi d’estudi de l’ergonomia saber el que ocorre per sota dels llindars de contaminants susceptibles de provocar una malaltia professional, com també conèixer els efectes additius de diversos contaminants.

Ciències relacionades amb l'ergonomia

L’ergonomia té un origen multidisciplinari i la seva metodologia està configurada per les seves relacions amb les diferents ciències que contribueixen a desenvolupar-la. Algunes tenen com a element central d’estudi l’ésser humà, per exemple, la medicina, la biologia, l’antropometria, la Psicologia, etc.; d’altres se centren en l’estudi dels diferents factors presents en el lloc de treball com l’entorn físic, el disseny del lloc, els factors d’organització.

L'enfocament ergonòmic sobre la seguretat

Els factors de seguretat són abordats per l’ergonomia com un conjunt d’aspectes interrelacionats susceptibles tots ells en el seu conjunt de provocar l’accident i sempre des de l’anàliside la conducta humana.

Malgrat el caràcter multidisciplinari i la naturalesa global de la metodologia ergonòmica es poden presentar situacions on l’actuació se centri en alguns dels elements del sistema de treball. Aquest fet, al costat de la necessària especialització per emprendre amb rigor estudis específics ha provocat una divisió de les diferents branques d’aquesta disciplina. Segons el punt de vista adoptat per efectuar l’estudi ergonòmic es poden classificar els àmbits d’aplicació de l’ergonomia de les maneres següents:

  • Ergonomia del lloc de treball i ergonomia de sistemes
  • Ergonomia de concepció i ergonomia correctora
  • Ergonomia biomètrica, ambiental i temporal
  • Altres classificacions de l’ergonomia

Ergonomia del lloc de treball i ergonomia de sistemes

El lloc de treball d’un treballador el constitueix la combinació de l’equip de treball en el seu espai de treball i envoltat per l’ambient immediat de treball per dur a terme la tasca assignada.

La Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) i les seves normes de desenvolupament consideren el lloc de treball un element referencial per desenvolupar l’acció preventiva: avaluació de riscos centrats en el lloc de treball, formació i informació…

Definició de lloc de treball en l'RD 488/97 de PVD

Els reglaments solen referir-se al lloc de treball en els anteriors termes. L’RD 488/97 defineix el lloc de treball amb PVD com “el constituït per un equip amb pantalla de visualització, proveït si escau d’un teclat o dispositiu d’adquisició de dades, d’un programa per a la interconnexió persona/màquina, d’accessoris ofimàtics i d’un seient i taula o superfície de treball, com també l’entorn laboral immediat”.

Fixem-nos com l’Associació Espanyola d’Ergonomia no parla de lloc de treballsinó que estableix com a element de referència el sistema de treball per adequar els productes, els mitjans i l’entorn de l’usuari.

Sistema de treball segons l'AEE

L’adequació dels productes, sistemes i entorns artificials als usuaris s’ha de dur a terme incorporant tots aquells factors de caràcter tecnològic, econòmic, d’organització i humans que afecten el comportament i benestar de les persones que formen part del sistema de treball.

El sistema de treball comprèn la combinació de persones i mitjans de treball, actuant en conjunt sobre el procés de treball per dur a terme una activitat laboral, en un espai de treball sotmesos a un determinat ambient de treball i sota unes condicions imposades per la tasca a exercir i pels criteris organitzatius.

L’ergonomia de sistemes té en compte l’home, la màquina (mitjans de treball), medi (espai més ambient) i l’organització com un tot interrelacionat, fet que provoca que no es pugui estudiar de manera independent cada un dels factors sinó que calgui fer l’anàlisi de les relacions que manté un element amb els altres.

Ergonomia de concepció i ergonomia correctora

L’ergonomia de concepció fa referència a la tècnica que s’aplica en la fase de disseny, estudiant i resolent els problemes abans que es produeixin. Requereix temps d’estudi i inversions però obté els millors resultats. Lògicament

Aplicacions de l’ergonomia de concepció: disseny de productes, disseny d’entorns i disseny de sistemes.

aquesta acció preventiva és la recomanable però l’ergonomia correctora s’ha d’aplicar en aquells casos on hi ha sistemes de treball implantats que requereixen la seva intervenció. En la figura es detallen les consideracions ergonòmiques més usuals requerides per dissenyar un lloc de treball.

Figura Consideracions ergonòmiques en dissenyar un lloc de treball

Des d’un punt de vista més global en el figura, es representen les variables mínimes que cal tenir en compte en un lloc de treball que ha de ser ocupat per diversos treballadors.

Aplicacions de l’ergonomia correctiva: avaluacions, anàlisi, investigacions, redissenyament, formació, informació i consultoria.

Variables per dissenyar un lloc de treball

Per dissenyar un lloc de treball s’ha de partir de les circumstàncies concretes de cada treballador i amb l’adaptació ergonòmica del conjunt de tots els factors del treball incidents s’intenta aconseguir els tres objectius globals de l’ergonomia sempre en el marc de la salut integral com a equilibri físic, psíquic i mental.

Figura Variables que cal tenir en compte en el disseny d’un lloc de treball

Ergonomia biomètrica, ambiental i temporal

L’ergonomia biomètrica, a la qual també s’anomena geomètrica o espacial, se centra en les relacions entre l’home i les condicions mètriques del seu lloc de treball. S’hi inclouen també aquells aspectes que comporten moviments, desplaçaments i trasllats de càrregues.

L’ergonomia biomètrica estudia els aspectes següents:

Càrrega de treball estàtica i dinàmica

En la càrrega de treball estàtica hi ha contracció muscular sense desplaçament articular. En la càrrega de treball dinàmica hi ha contracció muscular juntament amb el desplaçament articular.

  • Càrregues físiques estàtiques i dinàmiques.
  • Disseny del lloc de treball
    • Altura del pla de treball en diverses posicions de l’operari
  • Superfícies i volums de treball. Distribució d’espais. Zones d’abast…
    • Posició i postura de treball…
  • Elements de treball: seients, màquines, eines, controls i displays, programari…
  • Dispositius de seguretat: defenses, resguards…

L’ergonomia ambiental estudia els factors ambientals següents:

  • Factors físics:
    • Temperatura, humitat, pressió aire, velocitat aire, renovació aire…
    • Il·luminació, el color en el treball.
    • Radiacions.
    • Soroll i senyals acústics.
    • Vibracions en espais i en eines.
  • Factors químics:
    • Qualitat de l’aire interior, contaminants en espais interiors.
    • Microorganismes…
  • Factors psicodinàmics:
    • Psicopercepció, càrrega mental de treball, fatiga psíquica, interfícies de comunicació, bioritmes i cronoergonomia.

L’ergonomia temporal estudia els cicles de treball i descans:

  • Horaris de treball i pauses.
  • Tipus de jornades de treball.
  • Descansos i vacances.
  • Ritmes de treball.

Altres classificacions de l'ergonomia

Hi ha diverses classificacions de l’ergonomia. Podem destacar-ne les següents:

  • Macroergonomia o ergonomia dels sistemes homes-màquines. El seu objectiu és optimitzar el funcionament dels sistemes de treball tenint en compte les interaccions entre el disseny organitzacional, la tecnologia, l’ambient i les persones. Aquesta incipient especialitat vol coordinar i ser centre de tots els òrgans de l’empresa amb competències en la gestió i direcció: management, disseny, recursos humans, prevenció de riscos, psicologia del treball, sociologia industrial…
  • Ergonomia cognitiva. Estudia el sistema de processament d’informació humà i adequa el format informatiu per facilitar-ne la comprensió. Té una especial importància considerar els coneixements i l’experiència de la persona com també els factors de risc de caràcter individual, especialment l’edat. La seva aplicació és bàsica en el disseny d’equips de treball amb gran volum d’informació com ara programes de programari o plafons i taules de control.
  • Ergonomia de necessitats específiques. Analitza les adaptacions dels llocs de treball per complementar les possibles deficiències o discapacitats físiques transitòries o permanents de les persones.
  • Ergonomia del producte o de la producció. Centrada en el disseny del producte acabat amb la finalitat de satisfer les necessitats dels clients.

Referències normatives i tècniques de l'ergonomia

La referències legals i reglamentàries en la legislació espanyola sobre l’ergonomia són puntuals. No hi ha, doncs, una normativa específica que reguli els conceptes bàsics i els criteris d’avaluació i actuació. Sí que hi ha organismes internacionals de normalització i entitats de prestigi reconegut que han elaborat un conjunt importantíssim de normes tècniques que delimiten, precisen i desenvolupen els factors de risc ergonòmics i donen pautes de valoració seguint els procediments oportuns.

L'ergonomia informàtica

Dins de l’ergonomia cognitiva en el seu vessant aplicat tenim l’ergonomia informàtica que contribueix a la millora del maquinari i del programari buscant una optimització de la interfície entre l’ordinador i l’usuari. És una especialitat amb molta projecció ja que té amplis camps d’aplicabilitat.

Referències normatives de l'ergonomia

Destaquem l’article 15 de la Llei 31/95 LPRL que estableix en l’apartat d) el principi de contingut eminentment ergonòmic en fixar com una referència d’acció preventiva assolir majors quotes de confort, benestar i satisfacció en el treball i per a això exigeix que s’han d’adaptar els factors a la persona: espais, equips i màquines, mobiliari i els mètodes de treball (com poden ser l’ordenació del treball, pauses, ritmes, càrrega de treball…) amb la finalitat d’evitar o atenuar en la mesura possible els treballs rutinaris i monòtons que tan negativament influeixen sobre la salut física i mental dels afectats.

Art. 15.1.d de la Llei 31/95, de Prevenció de riscos laborals

“Adaptar el treball a la persona, en particular respecte a la concepció dels llocs de treball, com també a l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb vista, en particular a atenuar el treball monòton i repetitiu i a reduir els efectes d’aquest en la salut. “

Hem de precisar que aquest principi orienta l’actuació però no és fàcil aplicar-lo en intervenir factors de naturalesa variada, alguns d’ells de difícil valoració. Seria desitjable comptar amb reglaments (com estableix l’article 6 LPRL) que concretessin els factors a tenir presents i fixessin criteris de referència i procediments d’avaluació.

Altres referències legals

La mateixa LPRL al mateix article 15, apartat 1.g, exigeix que per efectuar la planificació preventiva s’integrin una sèrie de factors, alguns d’ells, d’ampli contingut ergonòmic com l’organització del treball i la influència dels factors ambientals i les relacions socials.

D’acord amb això, la citada LPRL, a l’article 4, defineix les condicions de treball incloent específicament els factors ergonòmics comentats, l’organització i temps de treball. Malgrat la inclusió de factors comuns a totes les disciplines preventives com ara locals i equips de treball, agents físics i químics… fan també menció indirecta a la nostra disciplina ja que aquests factors constitueixen l’àmbit de la nostra disciplina.

La Llei general de la Seguretat Social, Reial decret llei 1/1994 a l’article 123.1 estableix augmentar totes les prestacions econòmiques que tinguin la causa en un accident de treball o malaltia professional… quan no s’hagin respectat les mesures generals o particulars de seguretat i higiene en el treball, o les elementals de salubritat o les d’adequació personal a cada treball, tenint en compte les seves característiques i de l’edat, sexe i altres condicions del treballador.

Les referències expresses a l’acció ergonòmica sí que apareixen regulades als dos següents decrets:

  • Reial decret 487/1997, sobre manipulació manual de càrregues i
  • Reial decret 488/1997, sobre pantalles de visualització de dades

Aquests reglaments identifiquen els factors de risc dels seus àmbits respectius, però són precisats amb més concreció per poder fer la seva avaluació i adoptar les mesures oportunes per les guies tècniques respectives elaborades per l’INSHT.

A més d’aquests dos reglaments, en els llocs de treball, s’inclouen dos factors netament ergonòmics: les condicions ambientals i la il·luminació dels llocs de treball (annexos III i IV, respectivament), per als quals es donen valors de referència.

Altres reglaments que desenvolupen l’LPRL refereixen al seu articulat la necessitat de complir amb principis ergonòmics:

  • El Reial decret 486/1997, sobre llocs de treball estableix que les dimensions dels locals de treball hauran de permetre que els treballadors facin la feina sense riscos per a la seva seguretat i salut i en condicions ergonòmiques acceptables. (annex I, apartat 2, punt 1r).
  • El Reial decret 773/1997, sobre utilització d’equips de protecció individual, estableix a l’article 5.1 que (aquests equips) hauran “de tenir en compte les condicions anatòmiques i fisiològiques i l’estat de salut del treballador (apartat b) i adequar-se al portador, després dels ajustaments necessaris” (apartat c).
  • El Reial decret 1215/1997, sobre utilització d’equips de treball,estableix que, per a l’aplicació de les disposicions mínimes d’aquest Reial decret, “l’empresari tindrà en compte els principis ergonòmics, especialment quant al disseny del lloc de treball i la posició dels treballadors durant la utilització de l’equip de treball” (article 3, apartat 3).

Hem de tenir en compte, tanmateix, que cap dels anteriors reglaments no dóna valors de referència o criteris d’avaluació. És per això que, i seguint les directrius marcades pel Reglament dels serveis de prevenció, hem d’acudir a les normes tècniques estatals (o, si no n’hi ha, a les internacionals) que precisen els criteris d’avaluació i les accions que cal fer.

Altres reglaments de contingut ergonòmic

Els següents són alguns reglaments de contingut ergonòmic:

  • RD 1073/2002: defineix i estableix valors límit per a la protecció de la salut per a una sèrie de composts en l’aire ambient.
  • RD 487/2022: pel qual s’estableixen els requeriments sanitaris per a la prevenció i control de la legionel·losi.
  • RD 1751/1998: aprova el Reglament d’instal·lacions tèrmiques en edificis (RITE) i les seves Instruccions tècniques complementàries.

Referències tècniques

En l’actualitat, organismes com l’Associació Internacional de Normalització (ISO), el Comitè Europeu de Normalització (CEN) i altres, han elaborat nombroses normes tècniques.

D’aquestes normes, n’hi ha dues que recullen els principis ergonòmics recomanables a seguir quan es concep o dissenya un sistema de treball. Aquestes normes han estat publicades, al seu torn, per l’Associació Espanyola de Normalització (AENOR) en la seva versió en castellà:

  • UNE 6385:2004 Principis ergonòmics per al disseny dels sistemes de treball. Aquesta norma estableix els prinicpis fonamentals de l’ergonomia proporcionant indicacions bàsiques per al diseeny dels sistemes de treball i defineix els termes bàsics més destacats. Està orientada més aviat cap a la indústria, però els principis previstos són aplicables a qualsevol altre àmbit de l’activitat humana.
    Com a principi general la norma planteja que en el procés de disseny han de considerar-se les interaccions més importants entre la persona o persones i els components del sistema de treball, tals com les tasques, l’equip, l’espai de treball i l’ambient. A més, considera essencial que els treballadors participin de forma activa en totes les fases del disseny en la mesura que sigui possible,ja que la seva experiència contribuirà a evitar solucions poc òptimes.
  • UNE-EN 614. Seguretat de les màquines. Regula els principis de disseny ergonòmic. Les interaccions entre el disseny de les màquines i les tasques de treball… Estableix els principis que cal seguir durant el de disseny dels equips de treball, especialment de les màquines. S’aplica a les interaccions entre l’operador i l’equip en les diverses operacions.

En la secció “Annexos” del web d’aquest crèdit trobareu informació sobre les normes tècniques ergonòmiques d’aplicació més freqüent.

Continguts destacables a la UNE 6385:2004 i UNE-EN 614

La UNE 6385:2004 i UNE-EN 614 preveuen la definició dels termes que s’hi empren, que al seu torn són d’ús molt freqüent en ergonomia i estableixen els principis ergonòmics sobre:

  • Disseny de l’espai i dels mitjans de treball d’acord amb les dimensions corporals.
  • Disseny d’acord amb la postura del cos, els esforços musculars necessaris i els moviments corporals.
  • Disseny en relació mitjans de senyalització, representació i comandament.
  • Definició de l’ambient de treball. Es fa atenció en particular a les dimensions del local, la renovació de l’aire, l’ambient tèrmic, la il·luminació i els colors del local i dels mitjans de treball, l’ambient sonor, les vibracions…
  • Establiment del procés de treball. Amb aquesta finalitat, proposa l’aplicació d’un més dels mètodes següents:
    • Procurar que el treballador faci diverses operacions successives dins d’una mateixa activitat en comptes que siguin executades per diverses persones (ampliació del treball).
    • Procurar que el treballador faci operacions successives que pertanyin a activitats diferents en comptes que siguin executades per diverses persones (enriquiment del treball).
    • Canvi d’activitat, com per exemple rotació voluntària entre els diferents operaris d’una línia de muntatge o d’un equip de treball pertanyent a un grup semiautònom.
    • Establiment de pauses, previstes o voluntàries.
  • En aplicar algunes de les mesures descrites, cal parar atenció especialment a:
    • Les variacions en l’atenció i en la capacitat de treball que es produeixen entre el dia i la nit.
    • Les diferències entre la capacitat de treball dels diferents operaris com també la seva variació amb l’edat.
    • La conveniència de procurar un desenvolupament personal.
Anar a la pàgina anterior:
Més informació
Anar a la pàgina següent:
Activitats