Manipulació manual de càrregues

La manipulació manual de càrregues (MMC) és una tasca bastant freqüent en molts sectors d’activitat, des de la indústria pesant fins al sector sanitari, passant per tot tipus d’indústries i serveis.

És responsable, en molts casos, de l’aparició de fatiga física, o bé de lesions, que es poden produir d’una manera immediata o per l’acumulació de petits traumatismes aparentment sense importància. Es poden lesionar tant els treballadors que manipulen càrregues regularment com els treballadors ocasionals.

  • Les operacions de manipulació manual de càrregues solen provocar diverses patologies dorsolumbars.
  • Les operacions de manipulació manual de càrregues solen provocar diverses patologies dorsolumbars.

Les lesions més freqüents són entre d’altres: contusions, talls, ferides, fractures i sobretot lesions musculoesquelètiques. Es poden produir a qualsevol zona del cos, però hi són més sensibles els membres superiors, i l’esquena, en especial en la zona dorsolumbar. Aquestes lesions dorsolumbars poden anar des d’un lumbago a alteracions dels discos intervertebrals (hèrnies discals) o fins i tot fractures vertebrals per sobreesforç.

L’OIT afirma que la manipulació manual és una de les causes més freqüents d’accidents laborals amb un 20-25% del total dels produïts.

Les dades estadístiques en la població laboral espanyola

A l’Estat espanyol, segons dades de la VI enquesta de condicions de treball, el 36% del total de la població treballadora declara que al llarg de la jornada fa operacions de maneig manual de càrregues, essent al sector de la construcció on més es fan aquestes operacions. Respecte a les molèsties associades a aquestes operacions les dades rebel·len que el 79,3% dels treballadors indica sentir alguna molèstia musculoesquelètica. Les freqüències de resposta més grans corresponen a la part baixa de l’esquena (40,9%).

Les molèsties musculoesquelètiques més freqüents varien segons la branca d’activitat considerada. Destaquen els elevats percentatges de treballadors en la construcció que assenyalen la part baixa de l’esquena (54,4%) i els que en administració/banca assenyalen el coll (55,4%).

Respecte a les atencions mèdiques demandades les consultes per dolor d’esquena, es van donar amb més freqüència entre aquells treballadors que utilitzen “mitjans sense motor per al trasllat o moviment d’objectes, materials o persones” (14,5%) i entre aquells que usen “eines portàtils” (11,5%).

Sobreesforços

Quan s’observen les dades de la VI enquesta de condicions de treball, crida l’atenció la incidència que encara tenen els sobreesforços i el maneig manual de càrregues sobre la població treballadora.

Per esbrinar la percepció dels riscos presents en el lloc de treball, es va fer als treballadors una pregunta tancada en la qual es presentaven disset riscos tipificats dels quals podien assenyalar els que estiguessin presents al seu lloc de treball. Respecte al risc d’accident per sobreesforços, en construcció té una incidència del 30,6%, seguit del 23,1% en el sector industrial.

Finalment, cal destacar que les causes d’accident per esforços o postures forçades en el treball ha augmentat significativament havent declarat aquest factor com el causant del 28,5% dels accidents. En l’enquesta del 1999 aquesta dada era del 19,2% i en les estadístiques del 1996 es recullen un 22,2% d’accidents de treball amb baixa causats per sobreesforços. És lògic pensar que la gran majoria d’aquests accidents són deguts a la manipulació manual de càrregues.

Al sector de la construcció és on més es requereix desplaçar càrregues pesants i realitzar una força important durant més de mitja jornada.

Normativa aplicable: l'RD 487/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues

L’RD 487/97 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues, juntament amb el de pantalles d’ordinador, són els que tenen un contingut totalment ergonòmic.

L’objecte d’aquest text legal és regular les disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que suposi riscos dorsolumbars per als treballadors.

La directriu europea sobre MMC

La Unió Europea va elaborar el 1990 la Directiva 90/269/CEE, que s’ha transposat a l’ordenament intern espanyol per mitjà de l’RD 487/1997, sobre manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors.

L’article 2 d’aquest text jurídic defineix què s’ha d’entendre per càrrega i manipulació de càrregues.

L’article 2 de l’RD 487/97 disposa que s’”entén per manipulació manual de càrregues qualsevol operació de transport o subjecció d’una càrrega per part d’un o diversos treballadors, com l’aixecament, la col·locació, l’empenta, la tracció o el desplaçament, que per les seves característiques o condicions ergonòmiques inadequades comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors”.

A part de les operacions enumerades en l’article 2 de l’RD 487/97 s’inclouen dins de l’àmbit d’aplicació de l’esmentada normativa les operacions de llançar la càrrega d’una persona a una altra. També s’hi inclou el maneig de persones accidentades i malalts.

No serà MMC l’aplicació de forces com el moviment d’una manovella o una palanca de comandaments.

L’àmbit d’aplicació s’estén a tota càrrega que pesi més de 3 kg ja que aquest pes ja és suficient en cas de comportar un potencial risc dorsolumbar no tolerable segons les condicions concretes de la seva manipulació.

Les càrregues que pesin més de 25 kg molt probablement constitueixin un risc per elles mateixes, encara que no hi hagi altres condicions ergonòmiques desfavorables.

Manejos de càrregues inferiors a 3 kg

La manipulació manual de càrregues de menys de 3 kg també podrien generar riscos de trastorns musculoesquelètics en els membres superiors deguts a esforços repetitius, però no estarien previstos en l’RD 487/97 com a tasques que generin riscos dorsolumbars.

Entre les obligacions que l’RD 487/97 atribueix a l’empresari destacarem les següents:

  • Evitar la manipulació manual de les càrregues. Per indicació expressa de l’article 3 de l’RD 487/97 i de l’article 15 LPRL, la primera obligació de l’empresari serà és evitar l’MMC en la seva empresa. Només quan no sigui possible eliminar aquest risc, caldrà adoptar altres mesures destinades a controlar-lo.
  • Obligació de formar i informar els treballadors. Tingueu en compte l’article 4 en conjunció amb els articles 18 i 19 de l’LPRL.
  • Vigilància de la salut dels treballadors.

  • Aixecament de càrregues des del pla optimal
  • Aixecament de càrregues des del pla optimal

Els factors de risc per manipulació manual de càrregues

Els factors de risc a què fan referència els articles 3.2 i 4 de l’RD 487/97, estan descrits al seu annex, que resumim en la taula. Segons l’opinió de molts autors hi ha altres factors de risc no inclosos en aquest Annex com l’obesitat, l’estrès, les vibracions en el lloc de treball…

  • Usant balancins i altres mecanismes com aquests s'eviten torsions de tronc, es manté l'equilibri i es minimitza el treball d'aixecament i dipòsit

Taula Factors de risc inclosos en l’RD 487/97
Característiques de la càrrega Quan la càrrega és massa pesant o massa gran.
Quan és voluminosa o difícil de subjectar.
Quan està en equilibri inestable o el seu contingut corre el risc de desplaçar-se.
Quan està col·locada de manera que s’ha de sostenir o manipular a distància del tronc o amb torsió o inclinació d’aquest.
Quan la càrrega, a causa del seu aspecte exterior o a la seva consistència, pot ocasionar lesions al treballador, en particular en cas de cop.
Esforç físic necessari Quan és massa important.
Quan no es pot fer més que per un moviment de torsió o de flexió del tronc.
Quan pot portar un moviment brusc de la càrrega.
Quan es fa mentre el cos està en posició inestable.
Quan es tracti d’alçar o de baixar la càrrega amb necessitat de modificar l’agafament.
Característiques del mitjà de treball Quan és massa important.
Quan no es pot fer més que per un moviment de torsió o de flexió del tronc.
Quan pot portar un moviment brusc de la càrrega.
Quan es fa mentre el cos està en posició inestable.
Quan es tracti d’alçar o de baixar la càrrega amb necessitat de modificar l’agafament.
Exigències de l’activitat Esforços físics massa freqüents o prolongats en què intervingui en particular la columna vertebral.
Període insuficient de repòs fisiològic o de recuperació.
Distàncies massa grans d’elevació, descens o transport.
Ritme imposat per un procés que el treballador no pugui modular.
Factors individuals de risc La manca d’aptitud física per realitzar les tasques en qüestió.
La inadequació de les robes, el calçat o altres efectes personals que porti el treballador.
La insuficiència o inadaptació dels coneixements o de la formació.
L’existència prèvia de patologia dorsolumbar.

A part dels factors citats en l’RD 487/1997, n’hi ha d’altres la relació dels quals amb els danys derivats de l’MMC està acceptada. Es troben entre aquests riscos:

  • L’obesitat, ja que el pes excessiu del cos provoca una sèrie de molèsties mecàniques que dificulten els moviments del cos i els seus membres, en particular braços i cames.
  • Els factors psicològics i en especial l’estrès tenen un paper important en l’aparició i durada dels episodis dolorosos com també en la resposta terapèutica.
  • El tabac, ja que s’ha trobat una associació significativa entre el fet de fumar i la lumbàlgia. La nicotina dificulta que s’aporti prou sang a la zona lumbar fet que comporta una disminució de l’oxigen i dels aliments i provoca la degeneració del disc.
  • Les vibracions. Estudis recents han demostrat que hi ha més incidència de dolor lumbar en els subjectes exposats a nivells alts de vibració. Els rangs de freqüència que provoquen més incidència són els compresos entre 5 i 10 Hz.

Actuació de l'empresari davant una manipulació manual de càrregues

La Guia tècnica de l’RD 487/97 sobre manipulació manual de càrregues proposa un diagrama de decisions (figura) per analitzar una possible situació de manipulació manual de càrregues, que pot finalitzar en la necessitat d’avaluar els riscos de MMC amb una metodologia específica.

Figura Diagrama de decisions de la Guia tècnica de l’RD 487/97

Les fases que s’han de seguir són els següents:

  1. Cal comprovar si les tasques comporten risc dorsolumbar. Si les càrregues manejades són inferiors a 3 kg no s’aplicarà aquest mètode, ja que la Guia considera que per sota de l’esmentat valor el risc de lesió dorsolumbar resulta poc probable, encara que hi podria haver possiblement riscos de lesions en els membres superiors per operacions repetitives. Per tant, l’avaluació d’aquests riscos s’hauria d’efectuar utilitzant algun mètode que avaluï aquests riscos.
    Les càrregues més grans de 3 kg podrien comportar un risc dorsolumbar no tolerable quan es manipulin en les condicions ergonòmiques desfavorables descrites en la Guia tècnica de l’RD 487/97.
  2. Eliminar la manipulació manual de càrregues ja que d’aquesta manera s’elimina el risc en el seu origen i es compleix amb l’article 3.1. de l’RD objecte d’estudi. La mateixa Guia ens aporta propostes i exemples per eliminar i reduir l’MMC.
    És bàsic que la càrrega tingui un disseny que en permeti el transport i manipulació mecànica. La paletització de càrregues afavoreix el seu maneig mecànic.
  3. Si no ha estat possible eliminar l’MMC, o reduir-la a nivells pràcticament menyspreables, l’empresari ha de realitzar una avaluació dels riscos, tenint en compte els factors de l’Annex i els seus possibles efectes combinats.
  4. L’avaluació pot portar a dues situacions:
    • Risc tolerable. En aquestes tasques no cal millorar l’acció preventiva, arribant per tant al final del procés. Tanmateix, sempre es poden buscar solucions més rendibles o millores que no suposin una càrrega econòmica important. S’hauria de revisar l’avaluació si canvien les condicions de treball.
    • Risc no tolerable. En aquest cas, les tasques s’han de redissenyar, implantant-se les mesures correctores necessàries perquè el risc es redueixi a un nivell de risc tolerable.

Mesures de l'RD 487/97 per eliminar l'MMC

La Guia tècnica de l’RD 487/97 proposa una sèrie de mesures per eliminar l’MMC:

  • Realitzar el transport de càrregues paletitzades amb carretons elevadors, taules regulables, taules giratòries, cintes transportadores…
  • Utilitzar equips mecànics: grues i grues pòrtic, sistemes transportadors…
  • Utilitzar equips mecànics manuals: carretons i carros, taules elevadores, carros de plataforma elevadora, caixes i prestatgeries rodadores.
  • Aplicar mesures organitzatives: mantenir les càrregues a la mateixa altura, aprofitar la gravetat, distribució adequada de la planta…

Metodologies per a l'avaluació de riscos dorsolumbars per manipulació manual de càrregues

Els principals mètodes d’avaluació de risc dorsolumbar per l’MMC són els que es relacionen a continuació:

  • Mètode d’avaluació de risc dorsolumbar per l’MMC establert a la Guia tècnica de l’RD 487/97
  • Mètode del Departament de Treball de la Generalitat
  • Mètode NIOSH

Mètode d'avaluació de risc dorsolumbar per manipulació manual de càrregues establert en la Guia tècnica de l'RD 487/97

El mètode d’avaluació de risc dorsolumbar per manipulació manual de càrregues establert a la Guia tècnica de l’RD 487/97 ha estat dissenyat per avaluar els riscos derivats de les tasques d’aixecament i dipòsit de càrregues en postura de “peu”; tanmateix, fa algunes indicacions sobre els aixecaments realitzats en posició assegut que podria orientar l’avaluador.

Casos que exigeixen una avaluació més detallada

Hi ha una sèrie de casos que requereixen una avaluació de risc dorsolumbar més detallada:

  • Tasques en què es treballi en postures diferents a la de “peu” o bipedestació.
  • Llocs de MMC multitasques, amb variacions de pesos manipulats, freqüències…
  • Tasques que requereixin un esforç físic addicional important.
  • Totes les situacions que generin dubtes respecte a l’aplicació de la metodologia de la Guia Tècnica de l’INSST.

La Guia tècnica de l’RD 487/97 considera que el risc és una característica inherent al maneig manual de càrregues i cap resultat no pot garantir la total seguretat del lloc mentre hi hagi aixecament manual de càrregues, només serà possible atenuar-lo corregint el pes i/o condicions de l’aixecament.

Trets del mètode d'avaluació de risc dorsolumbar per MC establert en la Guia tècnica de l'RD 487/97

El mètode d’avaluació de risc dorsolumbar per MC establert a la Guia tècnica de l’RD 487/97 és senzill, i aplicable a la majoria de les situacions de MMC. En qualsevol cas, fins i tot si el mètode no és totalment aplicable, pot servir de guia per a la prevenció del risc, ja que permet identificar i actuar sobre els factors que no es troben en condicions favorables. La mateixa guia ens relaciona una sèrie de casos que requereixen fer una avaluació més detallada i aplicant altres metodologies més específiques.

El mètode consta de dos apartats:

Anàlisi de factors de risc

Els factors d’anàlisi són els mateixos factors de risc de l’annex de l’RD 487/97, agrupats de manera diferent per facilitar el procés d’avaluació. El mètode hi descriu les possibles conseqüències en cas que no es trobin en condicions ideals, i es proporcionen indicacions sobre quins són els rangs o valors en els quals s’han de trobar, així com suggeriments sobre les mesures preventives que puguin prendre respecte a cada factor en concret perquè no influeixin negativament.

  • Anàlisi dels factors d’anàlisis agrupats en tres apartats:
    • Els que afecten directament l’MMC,
    • Els de naturalesa ergonòmica i
    • Els relacionats amb les dades personals.
  • Procediment per a l’avaluació.

Primer apartat del mètode: anàlisi dels factors de risc

En aquest apartat del mètode s’agrupen els diversos factors de risc segons que aquests afectin directament l’MMC, i segons la seva naturalesa ergonòmica o relacionats amb les característiques individuals del treballador.

Els factors d’anàlisi que afectin directament l’MMC de la càrrega són els següents:

  • El pes de la càrrega. El pes de la càrrega és un dels principals factors a l’hora d’avaluar el risc en la manipulació manual. En general el pes màxim que es recomana no sobrepassar (en condicions ideals de manipulació) és de 25 kg. Protegeix el 85% de la població treballadora sana. Aquests són els valors màxims de pes en condicions ideals; ara bé, si no es donen aquestes condicions ideals, aquests límits de pes es reduiran com es veu a la taula.
Taula Pes recomanat de les càrregues en condicions ideals
Pes màxim Factor de correcció % població protegida
En general 25 kg 1 85%
Més protecció 15 kg 0,6 95%
Treballadors entrenats (situacions aïllades) 40 kg 1,6 Dades no disponibles
  • La posició de la càrrega respecte al cos. En aquesta posició intervenen dues variables combinades (figura): la distància horitzontal (H) i la distància vertical (V). La separació respecte al cos o distància horitzontal (H) de la càrrega al cos és la distància entre el punt mitjà de les mans al punt mitjà dels turmells durant la posició d’aixecament. L’altura o distància vertical (V) en la qual es maneja la càrrega és la distància des del terra al punt en el qual les mans subjecten l’objecte.
Figura Variables de posició de la càrrega respecte al cos

Com més gran és H, hi ha més allunyament de les càrregues respecte al centre de gravetat del cos del treballador, augmentant les forces compressives que es generen a la columna vertebral. El pes teòric que no es recomana depassar, en funció de la zona en la qual es manipula, és el reflectit en la figura, reproduïda de la Guia tècnica. En posició assegut no s’haurien de manipular càrregues de més de 5 kg i sempre que sigui en una zona pròxima al tronc i evitant inclinacions i girs del tronc.

Figura Pes teòric recomanat segons diferents zones d’abast
  • El desplaçament vertical de la càrrega. El desplaçament vertical d’una càrrega és la distància que recorre aquesta des que s’inicia l’aixecament fins que acaba la manipulació. El desplaçament vertical ideal d’una càrrega és de fins a 25 cm; essent acceptables els desplaçaments compresos entre l’”altura de les espatlles i l’altura de mitja cama”. No s’haurien de manejar càrregues per sobre de 175 cm, que és el límit d’abast per a moltes persones. Si hi ha desplaçament vertical de la càrrega, el pes teòric recomanat que es podria manejar, el pes teòric recomanat de 25 quilos, s’ha de reduir aplicant-hi el factor corresponent de la taula.
Taula Factors de correcció en funció del desplaçament vertical de la càrrega o altura fins a la qual s’eleva
Desplaçament vertical Factor de correcció
Fins a 25 cm 1
Fins a 50 cm 0,91
Fins a 100 cm 0’87
Fins a 175 cm 0,84
Més de 175 cm 0
  • Els girs del tronc. Els girs del tronc augmenten les forces compressives a la zona lumbar. Es pot estimar el gir del tronc determinant l’angle que formen la línia que uneix els talons amb la línia de les espatlles. Sempre que sigui possible, hi ha d’haver prou espai per evitar girar el tronc per manca d’espai. És important la formació del treballador per evitar males pràctiques en l’aixecament. Si es gira el tronc mentre es maneja la càrrega, els pesos recomanats s’hauran de reduir aplicant-hi el factor corresponent de la taula.
Taula Factors de correcció en funció del gir del tronc
Gir del tronc Factor de correcció
Poc girat (fins a 30°) 0,9
Girat (fins a 60°) 0,8
Molt girat (90°) 0,7
  • Els agafaments de la càrrega. En manipular una càrrega, es poden donar els següents tipus d’agafaments:
    • Agafament bo. Si la càrrega té nanses o orificis retallats, o un altre tipus d’agafaments amb una forma i mida que permeti un agafament confortable amb tota la mà, romanent el canell en una posició neutral, sense desviacions ni postures desfavorables.
    • Agafament regular. Si la càrrega té nanses o clivelles no tan òptimes, de manera que no permetin un agafament tan confortable com en el cas de l’agafament bo. També s’hi inclouen aquelles càrregues sense nanses que poden subjectar-se flexionant la mà 90° al voltant de la càrrega.
    • Agafament dolent. Si no es compleixen els requisits de l’agafament mitjà.

En els casos d’agafament regular i dolent al pes teòric recomanat s’hi han d’aplicar els factors 0,95 i 0,90 respectivament.

  • La freqüència de la manipulació. Una freqüència elevada en la manipulació manual de les càrregues pot produir fatiga física i més probabilitat de sofrir un accident ja qu e és possible que falli l’eficiència muscular del treballador. La freqüència ideal per manipular càrregues és més petit o igual a 1 vegada cada 5 minuts. No es recomana treballar a una freqüència superior a 15 vegades/minut. Si es manipulen càrregues freqüentment, la resta del temps s’hauria de dedicar a activitats menys pesants i que no impliquin la utilització dels mateixos grups musculars, de manera que sigui possible la recuperació física del treballador. El coeficient a aplicar segons la freqüència de manipulació està detallat en la taula.
Taula Factors de correcció en funció de la freqüència de manipulació
Freqüència de manipulació Factors de correcció en funció de la durada de la manipulació
Menys d’una hora al dia Entre 1 i 2 hores al dia Més de dues hores al dia
1 vegada cada 5 minuts 1 0,95 0,85
1 vegada/minut 0,94 0,88 0,75
4 vegades/minuts 0,84 0,72 0,45
9 vegades/minuts 0,52 0,30 0,00
12 vegades/minuts 0,37 0,00 0,00
Més de 15 vegades/minuts 0,00 0,00 0,00
  • El transport de la càrrega. Els límits de càrrega acumulada diàriament en un torn de vuit hores, en funció de la distància de transport, no han de superar els de la taula, en funció de la distància transportada. Des del punt de vista preventiu, l’ideal és no transportar les càrregues una distància superior a 1 metre.
Taula Límits de càrrega en funció de la distància de transport
Distància de transport Pes transportat (màxims)
Fins a 10 m 10.000 kg/dia
Més de 10 m 6.000 kg/dia

A més dels factors anteriors d’anàlisi que afectin directament l’MMC podem destacar els factors d’anàlisi ergonòmica següents:

  • La inclinació del tronc. Si s’inclina el tronc mentre es manipula una càrrega, es generaran grans forces compressives a la zona lumbar de la columna vertebral. La inclinació es pot deure tant a una mala tècnica d’aixecament, com a una manca d’espai, fonamentalment el vertical. La postura correcta per manipular una càrrega és amb l’esquena dreta. S’evitarà manipular càrregues en llocs on l’espai vertical sigui insuficient.

  • Cal evitar, sempre, doblegar l'esquena quan se suporta una càrrega.

  • Les forces d’impuls i tracció. No s’ha d’empènyer o traccionar una càrrega amb les mans per sota de l’altura dels artells o per sobre del nivell de les espatlles.
  • La grandària de la càrrega:
    • Les càrregues massa profundes augmenten la distància horitzontal (H).
    • Les càrregues massa amples obliguen a mantenir postures forçades dels braços i no permeten un agafament bo.
    • La càrrega massa alta podria entorpir la visibilitat.
  • La superfície de la càrrega.
  • La informació sobre el pes de la càrrega i el seu centre de gravetat. Les càrregues, si és possible, haurien d’anar marcades amb indicacions del seu pes i el seu centre de gravetat. En cas que no ho estiguin, és convenient que almenys l’empresari informi el treballador dels pesos de les càrregues manipulades i de la situació o característiques del seu centre de gravetat, sobretot si aquest últim es pot moure o està descentrat.
  • El centre de gravetat de la càrrega descentrat o que es pugui desplaçar. Les càrregues hauran de tenir preferentment el centre de gravetat fix i centrat. Si això no fos així, sempre que sigui possible, s’haurà d’advertir en una etiqueta o informar-ne el treballador. Les càrregues amb el centre de gravetat descentrat es manipularan amb el costat més pesant a prop del cos. Segons la Norma UNE EN 20780 (d’embalatges, símbols gràfics relatius a la manipulació de mercaderies), per indicar el centre de gravetat de la càrrega quan no és idèntic al centre de gravetat suggerit per la forma de l’embalatge, s’utilitzarà el símbol que apareix en la figura. Aquests símbols s’han de col·locar sobre totes les cares de la càrrega.
Figura Símbol per indicar el centre de gravetat d’una càrrega
  • Altres factors:
    • Els moviments bruscos o inesperats de les càrregues.
    • Les pauses o períodes de recuperació adequades i preferentment flexibles.
    • L’adaptació del treballador al ritme imposat pel procés de treball, per exemple en un treball en cadena.
    • La realització d’una tasca en una postura inestable.
    • L’existència de terres relliscosos o desiguals.
    • La manca d’espai suficient.
    • La realització del treball superant els desnivells dels terres, pujant esglaons, costes o rampes carregant càrregues.
    • L’existència de condicions termohigromètriques no adequades.
    • L’existència de ràfegues de vent fortes.
    • L’existència de nivells d’il·luminació deficients i zones amb elevats contrasts.
    • Les vibracions encara que no coincideixin amb les tasques de manipulació.

  • Un factor de risc ergonòmic és l'estat relliscós de les terres.

D’altra banda, respecte dels factors de dades personals trobem:

  • Els equips de protecció individual.
  • El calçat inestable i que no proporcioni un acoblament adequat amb el paviment i que no tingui una sola antilliscant.
  • Les tasques perilloses per a les persones amb problemes de salut. Els treballadors amb historial mèdic de molèsties o lesions d’esquena poden ser propensos a sofrir recaigudes i tindran més facilitat per sofrir lesions. És important en aquests casos la vigilància de la salut d’aquests.
  • Les tasques que requereixen capacitats físiques inusuals del treballador. Les tasques perilloses per a les dones embarassades.
  • La formació i informació insuficients.

Treball físic d'embarassades

L’embaràs causa canvis hormonals que poden afectar els lligaments, augmentant el risc de lesions per a la mare. També augmenta la possibilitat d’avortament o part prematur si s’aixequen pesos o es fan realitzen moviments bruscos o exercici excessiu.

Les dones que es trobin en aquest cas i que manegin càrregues habitualment en el seu lloc de treball haurien de deixar de manejar-les preferentment, fent durant aquest temps altres activitats més lleugeres.

Es tindrà una cura especial durant l’embaràs i fins tres mesos després del part.

La protecció de l'embaràs davant del MMC

La Directriva 92/85/CEesmenta com a activitat que pot produir risc de lesions fetals o provocar risc de despreniment de la placenta la manipulació manual de càrregues pesants. L’article 26 de l’LPRL assenyala que l’empresari prendrà les mesures necessàries per evitar l’exposició a l’esmentat risc, a través d’una adaptació de les condicions o del temps de treball de la treballadora afectada.

Segon apartat del mètode: procediment per a l'avaluació

Una vegada analitzats tots els factors de risc el procediment consisteix a emplenat una sèrie de fitxes. Aquestes són:

  • Fitxa 1: Recollida de dades. És la fitxa suport que s’omplirà per recollir les dades necessàries per realitzar l’avaluació del risc. Té tres parts:
    • A. Dades de la manipulació
    • B. Dades ergonòmiques
    • C. Dades individuals
  • Fitxa 2: Càlcul del pes acceptable.
  • Fitxa 3: Avaluació del risc
  • Fitxa 4: Mesures correctores.

Tot seguit podeu veure aquestes fitxes amb més detall.

1) Fitxa F1A. Dades de la manipulació. S’hi recullen les dades quantificables que seran necessàries per realitzar l’avaluació. En la figura es reprodueix la fitxa F1A de l’INSST.

Figura Fitxa F1A de recollida de dades de la Guia tècnica de l’RD 487/97

Aclariments per emplenar la fitxa F1A

Per emplenar correctament la fitxa F1A de l’INSST es tindrà en compte el següent:

  1. Pes real de la càrrega. S’anotarà el pes real que té la càrrega que es manipula.
  2. Dades per al càlcul del pes acceptable, valor de referència límit que no es recomana sobrepassar, i que es compararà amb el pes real de la càrrega que es manipula en aquesta tasca. S’anotarà, també, el valor del factor de correcció que correspongui a la situació concreta de la manipulació.
  3. Pes total transportat diàriament. S’anotarà el pes acumulat que transporta diàriament el treballador.
  4. Distància de transport. S’anotarà la distància recorreguda mentre es manipulen les càrregues.

2) Fitxa F1B. Dades ergonòmiques. Inclou els punts 8 a 24 dels factors d’anàlisi. En la figura es reprodueix la fitxa F1B de l’INSST.

Figura Fitxa F1B de dades ergonòmiques

Aclariments per emplenar la fitxa F1B

Per emplenar correctament la fitxa F1B de l’INSST es tindrà en compte el següent:

  • En la mateixa Guia es proporcionen recomanacions sobre els valors que no s’han de superar, i es proposen mesures preventives per minimitzar-ne els efectes.
  • No es coneix del cert com influeixen i es combinen, des del punt de vista matemàtic, en la reducció dels valors del pes acceptable.
  • En alguns casos cal fer-ne una valoració subjectiva. La resposta de les preguntes és sí o no. Les respostes afirmatives comporten possibles riscos de patir molèsties o lesions dorsolumbars.

3) Fitxa F1C. Dades individuals. Inclou els punts 25 al 30 dels factors d’anàlisi. En la figura es reprodueix la fitxa de l’INSST. Per emplenar la fitxa F1C es poden seguir els mateixos consells que els empleats per emplenar la fitxa F1B.

Figura Fitxa de dades individuals

4) Fitxa 2. Càlcul del pes acceptable. A partir de les dades de camp recollides a la fitxa F1A de recollida de dades de la manipulació es calcula el valor del pes acceptable per a aquesta tasca de manipulació. En la figura es reprodueix la fórmula de l’INSST.

El pes acceptable és un límit de referència teòric, de manera que, si el pes real de les càrregues transportades és més gran, molt probablement s’estarà davant d’una situació de risc no tolerable. Una vegada calculat aquest valor, es procedeix a fer l’avaluació del risc.

Figura Fórmula del càlcul del pes acceptable

5) Fitxa 3. Avaluació del risc. Aquesta fitxa (figura 31) té quatre passos:

  • Primer pas. El pes de la càrrega és superior a 25 kg, o si escau, les opcions de 15 o 40 kg? Si les càrregues són més grans que aquests pesos recomanats, l’avaluació comporta un risc no tolerable.
  • Segon pas: El pes de la càrrega és més gran que el pes acceptable? Si el pes real és més gran que el pes acceptable per a aquesta manipulació, l’avaluació ens portarà a un risc no tolerable.
  • Tercer pas: L’avaluació segueix dos camins. Si es transporta la càrrega una distància de menys de 10 metres, no s’haurien de superar els 10.000 kg de pes acumulat al llarg de la jornada. En canvi, si es transporten les càrregues més de 10 metres, no s’haurien de superar els 6.000 kg de càrrega acumulada.
  • Quart pas: Es valora si es troben en condicions adequades les dades ergonòmiques i les dades individuals.

L’avaluador ha de valorar si aquests factors generen riscos inacceptables, o simplement no són suficients per pensar que el risc és no tolerable, encara que en futures accions preventives s’hagin de tenir presents, així com en els programes d’entrenament, i en la vigilància mèdica.

Figura Fitxa d’avaluació del risc

6) Fitxa 4. Mesures correctores. Si l’avaluació final indica que existeix un risc no tolerable per MMC, s’haurà d’usar aquesta fitxa (figura), amb un estudi previ atent de les fitxes anteriors, per exemple, comprovant quins factors dels que es troben en les dades per al càlcul del pes acceptable són els més desfavorables. El mateix pel que fa a les dades ergonòmiques i a les dades individuals.

Figura Fitxes de mesures correctores

Possiblement, l’actuació sobre alguns factors farà que els restants puguin desaparèixer o reduir-se considerablement, ja que molts estaran relacionats entre si.

Per tant, s’hauran de proposar prioritàriament aquell tipus de mesures que més contribueixin a l’eliminació o reducció del risc, a causa de la manipulació manual de càrregues, al nivell més baix que sigui raonablement possible.

Entre d’altres es proposen les mesures següents:

En la secció de recursos de contingut trobareu un exemple d’MMC (manipulació manual de càrregues) resolt partint de la metodologia de la Guia tècnica de l’RD 487/97.

  • Utilització d’ajuts mecànics.
  • Reducció o redissenyament de la càrrega. Es pot fer reduint-ne la mida, o el seu pes, o redissenyant la càrrega, de manera que tingui una forma regular, i fins i tot dotant-la de nanses que en facilitin l’agafament.
  • Organització del treball. (Per a això, intentarà que la manipulació sigui més fàcil, organitzant les tasques de manera que s’evitin girs, inclinacions, estirades, empentes, etc. innecessaris.) Seria convenient organitzar les operacions d’emmagatzemament de manera que els objectes més lleugers es col·loquin a les lleixes més altes o més baixes, deixant les lleixes centrals per als objectes més pesants. També podrà dissenyar, per exemple, períodes de descans apropiats, de manera que l’exposició al risc per part dels treballadors es redueixi. La rotació de tasques és també molt interessant, ja que redueix l’exposició del treballador (sempre que la resta de tasques no impliquin gran activitat física o els mateixos grups musculars i articulacions). En qualsevol cas, aquestes solucions no han de substituir un bon disseny del lloc de treball.
  • Millora de l’entorn de treball, evitant per exemple els desnivells, les escales, els espais restringits o insuficients, les temperatures extremades, etc.
  • Impartir formació i informació adequada sobre aixecament i transport de càrregues.

El mètode del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

El mètode del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya considera nou riscos ergonòmics físics i consta de tres fases:

La Guia tècnica de l’RD 487/97 ens proposa una sèrie de mesures preventives a adoptar en cada un dels seus factors de risc.

Sobre el mètode global de les condicions de treball del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya podeu veure el nucli d’activitat “Metodologies de l’anàlisi ergonòmica. L’antropometria i l’estadística aplicada a l’ergonomia” de la unitat didàctica “Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball”.

  1. Identificació dels factors de risc.
  2. Valoració i interpretació de cada risc.
  3. Proposta de mesures preventives.

Per a cada un dels nou riscos s’han elaborat una metodologia específica per identificar i valorar els factors segons la quantificació de la magnitud del risc.

A més el mètode aporta una sèrie de fitxes pràctiques que faciliten la tasca del prevencionista.

Valoració estimada del risc derivat del transport manual de càrregues

El mètode del Departament de Treball considera les variables següents: la distància recorreguda, l’alçada de subjecció de la càrrega i la freqüència de transport; per altra banda s’ha de tenir en consideració el sexe de la persona avaluada.

Factors de risc de càrregues analitzats pel mètode

El mètode del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya analitza el següents factors de risc de càrregues:

  • Desplaçament vertical..
  • Transport manual.
  • Empènyer o estirar.
  • Postures forçades.
  • Moviments repetitius.
  • Esforç muscular localitzat mantingut.
  • Esforç físic general.
  • Exposició a vibració del cos.
  • Exposició a vibracions parcial.

El mateix mètode estableix un pes de màxim recomanable que protegeix el 90% de la població exposada. L’esmentat pes és en funció de les variables citades en el paràgraf anterior. El mètode admet que el pes a transportar es pugui valorar proporcionalment en funció de les distàncies que intervinguin. Al pes obtingut d’aquesta manera s’hi hauria d’aplicar un tant per cent de disminució si l’operació es realitza amb alguna de les dues condicions de sobrecàrrega especificades, i que són els següents:

Disminució del 15% del pes de la càrrega: si el transport es fa amb una sola mà, o si es fa fora del pla sagital, o si la zona de subjecció de la càrrega és dolenta.

Disminució del 50% del pes de la càrrega si es transporten caixes petites separades del cos.

En la secció “Adreces d’interès” disposeu d’una pàgina que us remet directament al mètode del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

En el cas que coincideixin les dues restriccions s’aplica el tant per cent més gran de disminució del pes.

A continuació és calcula l’índex de manipulació manual de transport (IT) que és el quocient entre el pes real transportat i el pes recomanat segons les dues taules referides. Aquest IT és permet valorar la intensitat del risc que està establert en tres nivells de quantificació.

Comentari a la valoració del risc de transport

Una vegada valorat el risc el mètode ens remet a comprovar si es produeixen tres situacions de sobrecàrrega en l’operació avaluada que s’han de tenir en compte per valorar la seva incidència en la puntuació final, incidència que el mètode no quantifica sinó que queda a criteri de l’avaluador.

En relació amb el temps d’exposició es valora en curt, mitjà o llarg segons les hores de treball realitzades en aquesta operació durant la jornada.

Una vegada obtinguts la intensitat del risc i la durada de l’exposició es creuen els valors a la taula general de valoració de riscos per estimació que ens aporta el mètode.

El mètode NIOSH

El mètode NIOSH és un mètode elaborat principalment amb l’objectiu de prevenir patologies derivades dels transtorns musculoesquelètics, i en especial lumbàlgies, per mitjà del càlcul del pes màxim recomanat segons les circumstàncies de la càrrega suportada, de manera que un determinat percentatge de la població (a fixar per l’usuari de l’equació) pogués realitzar la tasca sense risc elevat de desenvolupar lumbàlgies.

Origen del mètode NIOSH

El mètode NIOSH va ser elaborat pel National Institute of Safety and Health el 1981 dels Estats Units. Aquest mètode ha estat revisat el 1991 i el 1994 introduint-hi nous factors.

És un dels mètodes més estrictes. Té el gran avantatge d’utilitzar els tres elements presents en el procés de l’aixecament i transport de càrregues: biomecànic, fisiològic i psicofísic, establint la càrrega màxima possible resultant de la combinació simultània dels tres criteris.

El mètode NIOSH és probablement el mètode més complet d’observació del treball per establir els límits d’aixecament manual de càrregues.

El mètode NIOSH es presenta en l’NTP 477.

Altres mètodes d'avaluació d'esforços

Si es volen establir uns límits segurs a l’hora d’avaluar les tasques en les quals hi ha manipulació manual de càrregues s’utilitzen tres criteris bàsics. Aquests criteris són el biomecànic, el fisiològic i el psicofísic.

Criteri biomecànic

Per efectuar els càlculs biomecànics s’utilitzen els models biomecànics que serveixen per calcular els esforços musculars i les reaccions en les articulacions, ja que per mesurar alguns paràmetres biomecànics i calcular els efectes reals són operacions poc pràctiques i complicades de realitzar.

Aquests models consideren al cos humà com un sistema mecànic de barres i articulacions amb les mateixes longituds, masses i moments d’inèrcia que corresponen als segments humans.

Es fan servir dos tipus de models biomecànics. El model estàtic que no considera el moviment dels diferents segments i permet estudiar els efectes de la càrrega tant en models bidimesionals (utilitzen els dos eixos de les coordenades) com en models tridimensionals que tenen en compte els tres eixos de les coordenades, presenten un grau de fiabilitat molt alt però presenten majors dificultats de càlcul.

El mètode de Garg

El mètode de Garg es basa en el càlcul del consum metabòlic expressat en quilocaloria/m. Per calcular-lo es consideren els següents factors:

  • Pes del cos i de la càrrega (expressat en lliures).
  • Sexe del treballador/a
  • Freqüència de l’aixecament per en minuts El mètode considera uns valors límit compresos entre 2,2 i 4,7 quilocaloria/min segons la posició vertical de la càrrega en l’aixecament.

El model dinàmic que estudia a més del joc de forces, les velocitats a les quals es mouen les càrregues, les acceleracions, les trajectòries dels segments corporals, etc. Poden arribar a ser molt complicats, i necessiten programes informàtics que tinguin en compte la càrrega tridimensional dels músculs, la càrrega passiva muscular, etc.

Criteri fisiològic

Els estudis fisiològics relacionen les funcions metabòlica i circulatòria amb els límits fisiològics del treballador. Amb aquesta finalitat es duen a terme mesuraments del consum energètic, que es poden fer mitjançant mesurament directe o estimació (per mitjà de la freqüència cardíaca, consum d’oxigen o mitjançant fórmules, com per exemple, les fórmules de càlcul de consum energètic de Garg).

Criteri psicofísic

Els mètodes que segueixen criteris psicofísics limiten la càrrega de treball basant-se en la percepció de l’esforç de l’aixecament per part dels treballadors.

El mètode de Snook i Ciriello

Un dels mètodes més acreditats és l’elaborat per Snook i Ciriello el 1991. Aquests autors van realitzar estudis subjectius en els quals els treballadors indicaven els pesos que podien manipular sota determinades condicions i variables de la tasca. Els treballadors no coneixien les variables de la tasca i indicaven quan percebien que l’esforç realitzat no era adequat.

Les variables i condicions estudiades van ser les següents:

  • Variables controlades pels autors:
    • La temperatura i la humitat.
    • La vestimenta del treballador.
    • El calçat (de seguretat).
    • L’estat de salut dels treballadors
  • Van tenir en consideració aquestes variables:
    • Freqüència de la tasca.
    • Desplaçament vertical de la càrrega.
    • La posició vertical de la càrrega.
    • Durada de la tasca.
    • Mida de l’objecte.
    • Pes de la càrrega.
    • Qualitat de l’agafament.

Els mesuraments realitzats van ser les del consum d’oxigen i la freqüència cardíaca.

Influència del mètode de Snook i Ciriello

Gràcies al mètode de Snook i Ciriello, el NIOSH ha pres com a valor límit, que no és recomanable sobrepassar, els valors acceptables per al 75% de les dones.

Amb el processament de les dades recollides els autors van confeccionar unes taules amb forces màximes acceptables d’empenta o límits de pes acceptables per a un determinat percentatge de la població en unes condicions donades.

A les taules es tenien en compte les variables següents:

  • Sexe del treballador (hi ha taules per a homes i per a dones).
  • Altura a què s’aplica la força d’empenta o tracció. Es tenen en compte 3 altures diferents (144, 95 i 64 cm, per a homes i 135, 89 i 57 cm per a dones).
  • Freqüència de la tasca: des d’una aplicació cada 8 hores a una cada 6 segons.
  • Distància de desplaçament de la càrrega (de 2,1 a 61 metres). Sols permet sis intervals, per la qual cosa si la distància real transportada és intermèdia, es poden interpolar els valors.
  • Percentatge de la població que és capaç de realitzar les tasques. Es preveuen els percentils 90, 75, 50, 25 i 10.

Snook va indicar que un treballador és tres vegades més susceptible de sofrir una lesió dorsolumbar si fa tasques de manipulació manual de càrregues que són acceptables per menys del 75% de la població.

En la secció “Recursos de contingut” del web d’aquest crèdit trobareu un seguit de vídeos sobre el maneig de càrregues.

El model psicofísic és molt útil, ja que integra els efectes combinats biomecànics i fisiològics per a determinades condicions d’aixecament. A més és un model molt fàcil d’aplicar.

Mesures preventives davant la manipulació manual de càrregues

Sobre l’aixecament i transport de càrregues cal fer les següents puntualitzacions:

  • S’ha de procurar agafar la càrrega en el pla optimal que és la zona d’altura de la cintura.
  • S’han d’aprofitar les flexions de cames per propulsar la càrrega, col·locar-la a la part inferior de l’abdomen i recolzada a una cama (si la càrrega és de mida mitjana o gran) mentre s’agafa fortament amb les dues mans (figura).
Figura Elevació d’una càrrega
L'elevació es fa amb les cames i mantenint l'esquena relativament recta.

En la secció “Recursos de contingut” podeu ampliar informació sobre la manipulació manual de càrregues.

  • S’ha de transportar la càrrega recolzant-la alternativament sobre una cama o l’altra.
  • S’han d’evitar al màxim els desplaçament a la cama de suport de la càrrega.
  • S’ha d’evitar la rotació de la columna; cal aprofitar les flexions de les cames.
  • S’ha de dipositar la càrrega al terra procurant que el centre de gravetat del treballador i de la càrrega estiguin superposats i per això s’ha de deixar entre les cames tenint aquestes flexionades i entreobertes.
  • Per elevar la càrrega des del terra s’adopta la posició anterior. Tingueu en compte la posició pròpia de l’halterofília en l’aixecament de la càrrega, evitant a tota hora la flexió i torsió de l’esquena.
  • S’ha d’aprofitar en tots els moviments la força de gravetat i la inèrcia de la càrrega per manipular-la amb el menor esforç físic.
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats