La càrrega mental de treball

És una constant admetre que cada vegada més la feina requereix menys esforç físic però en canvi els treballadors són responsables que les màquines funcionin correctament, la qual cosa comporta que la seva feina consisteixi moltes vegades a estar atents a una sèrie de senyals, entendre’n el significat i accionar els comandaments corresponents per aconseguir l’operació que es vol fer.

  • Cada vegada són més grans els esforços mentals requerits en el treball.
  • Cada vegada són més grans els esforços mentals requerits en el treball.

Cada vegada és més gran el nombre de treballadors que estan exposats a aquesta classe de factors de risc, fet que porta un augment de comissió d’errors en les tasques que fan.

Apareixen en el panorama laboral nous factors de risc que exigeixen més esforços mentals al treballador com l’augment de la complexitat de la tasca, l’acceleració del ritme de treball, la necessitat d’adaptar-se a tasques de supervisió i control, etc.

Com a conseqüència de l’augment de l’esforç mental en el treball, es fa indispensable l’anàlisi d’aquests factors tant en qualsevol avaluació de riscos, com en qualsevol estudi ergonòmic, sigui quin sigui el sector d’activitat a què es refereixi l’esmentat estudi.

Connotació negativa de la càrrega de treball

L’execució d’un treball ha de cobrir una doble finalitat:

  1. Aconseguir els objectius de producció.
  2. Desenvolupar el potencial del treballador a partir de la realització de la tasca. Normalment, el concepte de càrrega té un significat negatiu, i parlem de càrrega quan les exigències de la tasca ultrapassen les capacitats del treballador.

Concepte de càrrega mental

En els últims anys, el desenvolupament tecnològic, la tecnificació i l’organització del treball han influït decisivament en la càrrega de treball: alhora que s’ha produït una reducció gradual de l’activitat física en molts llocs de treball, han anat apareixent nous llocs en els quals predomina l’activitat mental (control de processos automàtics, feines administratives, control de qualitat, treballs informatitzats, etc.). És a dir, el treball modern requereix cada vegada menys esforç físic i més tractament d’informació. Com a conseqüència de tot això, l’estudi de la càrrega mental de treball cada vegada adquireix més rellevància.

Partint de la definició de càrrega de treball en general, podem definir la càrrega mental de treball com el conjunt de requeriments mentals, cognitius o intel·lectuals a què es veu sotmès el treballador al llarg de la seva jornada laboral, és a dir, el nivell d’activitat mental necessari per desenvolupar el treball.

Classificacions de la càrrega mental

Hem de considerar diverses facetes o fronts de la càrrega mental. Sota els termes de càrrega mental s’inclouen diversos conceptes que, si bé estan connexionats entre si, no per això deixen de tenir una entitat pròpia.

En la secció “Annexos” del web d’aquest crèdit trobareu una llista d’NTP relacionades amb la càrrega mental de treball.

Es parla de càrrega externa o pressió mental i càrrega interna otensió mental.Des d’altres punts de vista es parla de sobrecàrrega i desubcàrrega de treball. També es distingeix entre càrrega de treball quantitativa i qualitativa.

1) Càrrega externa i càrrega interna. La càrrega externa fa referència a les exigències mentals externes que són imposades pel contingut del treball i el disseny del lloc. La càrrega externa és idèntica per a cada un dels usuaris del mateix lloc de treball. En canvi, la càrrega interna fa referència a les interrelacions que es produeix entre les exigències de la tasca i les capacitats, la qual cosa permet explicar les diferències a les respostes individuals en diferents treballadors que ocupen un mateix lloc de treball.

Càrrega mental externa i interna segons la Norma UNE-EN ISO 10075

La Norma UNE-EN ISO 10075 distingeix entre càrrega mental externa i interna. La càrrega externa, anomenada també pressióoestrès mental, està constituïda pel conjunt de totes les influències apreciables, exercides per factors externs, que afecten mentalment el treballador.

La càrrega interna, anomenada també tensióostrain mental, és l’efecte immediat de pressió mental en l’individu (no l’efecte a llarg termini), depenent de les seves condicions prèvies habituals, incloent-hi totes les formes de reacció.

2) Sobrecarrega i subcàrrega. L’activitat mental pot donar lloc no solament a situacions de càrrega per excés, sinó també per defecte, i per això podem parlar de sobrecàrrega mental i de subcàrrega mental.

3) Càrrega quantitativa i qualitativa. Des d’un altre punt de vista la càrrega mental també es classifica en càrrega quantitativa i qualitativa. La càrrega mental quantitativa està integrada pels aspectes relacionats amb la quantitat d’informació que la persona ha de tractar en el seu lloc de treball. La càrrega qualitativa està definida per la complexitat de la tasca que cal fer.

Tant la sobrecàrrega com la subcàrrega tenen efectes negatius sobre els treballadors.

Combinant els quatre aspectes anteriors podem trobar les combinacions següents: sobrecàrrega mental quantitativa, sobrecàrrega mental qualitativa, subcàrrega mental quantitativa i subcàrrega mental quantitativa.

Sobre la càrrega mental interna i externa, la sobrecàrrega i la subcàrrega de treball i la càrrega de treball quantitativa i qualitativa, vegeu el subapartat “La càrrega i el ritme de treball” de la unitat didàctica “Riscos psicosocials i organització del treball”.

Factors de la càrrega mental de treball

La càrrega que comporta la realització d’una determinada tasca està determinada per la relació entre les exigències d’aquesta tasca i la capacitat de resposta de l’individu que la fa.

Les exigències de la tasca estan en funció del contingut de treball del lloc en si, que inclou la informació que l’individu rep i a què ha de donar resposta. Però a més, aquestes exigències estaran determinades també per una altra sèrie de factors de l’entorn de treball com els ambientals, els psicosocials i organitzatius i els factors relacionats amb el disseny del lloc.

D’altra banda, la capacitat de resposta del treballador en tasques en les quals predomina l’activitat mental serà en funció de certes característiques individuals i de circumstàncies extralaborals que el poden afectar en un moment donat. Aquests aspectes es reflecteixen en la figura.

Figura Factors de la càrrega mental i el seu tractament preventiu

Contingut del treball

  • Detectar informació és de vegades una tasca complicada.
  • Detectar informació és de vegades una tasca complicada.

El contingut del treball fa referència a les exigències de la tasca pròpiament dites, que depenen fonamentalment de la informació que el treballador rep al seu lloc de treball i a què ha de donar resposta.

Aquest processament de la informació que implica una activitat cognitiva consta de les fases de detecció de la informació; identificació, descodificació i interpretació de la informació; i elaboració de les possibles respostes.

Fases del processament de la informació

  1. Detecció de la informació. Els senyals es reben principalment a través dels sentits, i poden ser múltiples i variats, segons el treball que es faci. Per analitzar les exigències mentals haurem de tenir en compte la informació rebuda: quantitat i qualitat dels senyals que arriben, dispersió dels senyals, diversitat de fonts de les quals procedeixen aquests senyals, variabilitat dels canals sensorials a través dels quals es perceben, fluxos d’informació a través dels displays, etc.
  2. Identificació, descodificació i interpretació de l’esmentada informació. A continuació, el cervell identifica, descodifica i interpreta aquesta informació (pel soroll que fa, interpreta que el motor no funciona bé, o si fa olor de cremat, interpreta que falta oli…) L’anàlisi de l’esmentada informació comporta tenir en compte la profunditat d’elaboració de la informació que es requereix, complexitat dels raonaments, grau en el qual cal recórrer a la memòria per realitzar la tasca, etc.
  3. Elaboració de les possibles respostes i elecció de la més adequada. El seu estudi requereix tenir en compte les característiques de la resposta: rapidesa de resposta exigida, complexitat de l’esmentada resposta, llibertat en la presa de decisions, nombre d’alternatives entre les quals s’ha de seleccionar la resposta, les conseqüències de possibles errors, etc. Fixem-nos en el gràfic següent, on es representa el procés del tractament de la informació que fa el treballador davant de l’equip de treball.
  4. Emissió de la resposta. És important considerar en aquest punt el factor temps de resposta. Depenent del temps de resposta de què es disposi la càrrega mental variarà significativament. Un factor que afecta tot el procés és la quantitat de temps durant el qual s’ha de mantenir l’atenció. Aquest factor està relacionat amb la possibilitat de fer pauses o amb la possibilitat d’alternar amb altres llocs que exigeixin altres nivells diferents d’atenció.

Exemple de processament de la informació

Pensem en el treball d’un enòleg per catalogar cert tipus de vi. Aquest ha de començar percebent les característiques del producte: el color, l’olor, el sabor…. Posteriorment interpreta aquesta informació i estudia els diferents nivells de qualitat que podrien correspondre. Elegeix el grau de qualitat que considera més adequat per al vi analitzat. Per acabar emet la resposta i la transmet al departament competent de l’empresa.

Condicions ambientals

Els factors ambientals poden reduir l’eficàcia del processament de la informació que acabem d’exposar en disminuir la capacitat de concentració del treballador, fins i tot presentant-se en concentracions baixes. Entre els factors ambientals es poden destacar:

Exemple sobre el temps de resposta

El venedor que ha d’atendre diversos clients que estan esperant impacientment, per donar la resposta adequada a cada client requereix fer un esforç mental més gran que si aquesta es pot considerar amb més deteniment.

  • La il·luminació, i en concret un nivell inadequat d’il·luminació sigui molt baix o excessivament alt, l’existència de nivells de contrastos inadequats, enlluernaments…
  • El soroll, tant en la seva intensitat com en el tipus de freqüències.
  • Les condicions termohigromètriques, temperatura, humitat i velocitat de l’aire.
  • La qualitat de l’aire interior: presència de contaminants, olors…

Aquests factors s’han de considerar com a determinants de la càrrega mental de treball, però fonamentalment des d’un punt de vista ergonòmic. És a dir, les condicions ambientals s’interessaran no tant per la seva possible contribució a la producció d’accidents o malalties professionals, sinó per la incomoditat i la interferència que produeixen en les activitats desenvolupades pels treballadors.

Factors de l'organització del treball

Determinats factors relacionats amb l’organització del treball influeixen de manera considerable sobre la càrrega mental d’un determinat lloc de treball. Els factors més influents són:

  • Criteris organitzatius del treball:
    • El ritme de treball.
    • La durada de la jornada.
    • La regulació de les pauses: nombre, durada i distribució.
  • El sistema de comunicació.
  • Les relacions laborals i interpersonals.
  • Les possibilitats de comunicació.
  • El tipus de lideratge i les relacions jeràrquiques.
  • Tipus de controls i supervisió.
  • Els factors de grup.
  • Factors socials:
    • Demandes socials sobre la responsabilitat del treball.
    • La cultura social de valoració concreta del treball.
    • La situació concreta del mercat de treball.

Condicionament físic del lloc

El contingut de la càrrega mental també està condicionat pels factors relacionats amb el condicionament físic del lloc de treball com a distribució del mobiliari, adequació d’espais i volums, criteris de disseny de mobiliari i equips de treball…

Tanmateix, els factors potser més influents en el nivell de càrrega mental són tots els que tenen a veure amb les formes i suports de presentació de la informació que el treballador ha de manejar al seu lloc de treball. La manera de presentar la informació (per exemple, la llegibilitat dels documents, la definició de les pantalles), determina els processos de detecció, discriminació i interpretació de les dades que cal manejar, i per tant les exigències de la tasca.

Capacitat de resposta del treballador

Per valorar la càrrega mental de treball és necessari tenir en compte també l’individu que fa el treball, i, en concret la seva capacitat de resposta. Aquesta capacitat de resposta depèn tant de certes característiques individuals del treballador com de les seves condicions extralaborals.

Conseqüències de l'edat sobre la càrrega mental

A mesura que el treballador augmenta l’edat, es produeixen:

  • Augment del temps de processament de la informació.
  • Disminució de la capacitat de memorització.
  • Dificultats en el processament de la informació complexa.
  • Dificultats per fixar l’atenció.

Les persones tenim una capacitat de resposta limitada, que està en funció de factors com l’edat, l’estat de salut i fatiga acumulat, el tipus de personalitat, les actituds cap a la feina, l’aprenentatge, l’experiència, la formació, la motivació i confiança en si mateix, l’interès per la tasca, etc.

A més, algunes condicions extralaborals, com l’existència o no de problemes familiars, socials, malalties no relacionades amb el treball, tensions, etc., influeixen també sobre la capacitat de resposta de la persona en un moment donat.

La interacció de tots els factors implicats, és a dir, les exigències mentals que planteja una tasca i la capacitat de resposta del treballador en cada moment tindrà repercussions tant sobre la producció com sobre el mateix individu.

Efectes de la càrrega mental sobre la salut

La Norma UNE-EN ISO 10075 defineix dos tipus d’efectes que la càrrega mental pot provocar sobre el treballador: uns són favorables o facilitants per al desenvolupament del treball i per al mateix treballador; altres, en canvi, aporten efectes perjudicials, ja que danyen la salut del treballador i impedeixen el desenvolupament correcte del treball.

Efectes facilitants o positius de la càrrega mental

Bàsicament els efectes positius sobre la salut de la càrrega mental de treball són:

  • Efecte d’escalfament. Una vegada iniciada la tasca, es requereix menys esforç per fer-la que el requerit inicialment.
  • Efecte d’activació. És l’estat intern amb diferents graus d’eficàcia funcional mental i física. Hi ha un interval d’activació en el qual l’eficàcia és màxima; tanmateix un increment o descens del nivell provoca un descens en l’eficàcia.

Ambdós efectes es representen en la figura.

Figura Efectes positius de la càrrega mental

Efectes perjudicials de la càrrega mental

Entre els efectes perjudicials d’una excessiva càrrega mental destaca la fatiga mental en les seves diverses formes, però també es presenten altres manifestacions d’una inadequada càrrega mental de treball. Els efectes perjudicials són:

  • Fatiga mental.
  • Monotonia.
  • Vigilància reduïda.
  • Saturació mental.

Vigilància reduïda

Les característiques de la vigilància reduïda són similars a les de la monotonia però les causes són d’una altra naturalesa… No estan necessàriament associades a una subcàrrega de treball, més aviat tenen relació amb factors organitzatius i amb aspectes extralaborals. Solen estar associades a la realització de tasques poc variades.

Fatiga mental

La conseqüència més directa d’una càrrega mental inadequada és la fatiga mental, que apareix quan la quantitat d’esforç que se li requereix supera la seva capacitat de resposta.

La fatiga mental es pot definir com la disminució de la capacitat física i mental d’un individu, després d’haver fet una feina durant un període de temps determinat.

La fatiga mental en la Norma UNE EN ISO 10075

Segons la Norma UNE EN ISO 10075, la fatiga mental és un disminució transitòria de l’eficiència funcional mental i física, que depèn de la intensitat, de la durada i de la tensió mental precedent.

La fatiga mental es tradueix en una sèrie de disfuncions físiques i psíquiques, i pot presentar-se a dos nivells diferents:

  • La fatiga normal o fisiològica. La fatiga normal o fisiològica apareix després de fer un esforç important com una reacció homeostàtica de l’organisme, com un intent de recuperar l’equilibri.
  • La fatiga crònica. La fatiga crònica sol aparèixer com a conseqüència d’una càrrega de treball contínua desequilibrada entre l’esforç realitzat i la capacitat de l’organisme.

Característiques de la fatiga normal o fisiològica

La fatiga normal o fisiològica es caracteritza pel següent:

  • Apareix en acabar el treball o durant la seva execució.
  • Produeix sensacions de cansament, somnolència, baix nivell d’atenció i de motivació…
  • Es recupera a través del descans entre jornades, o bé amb pauses o alternant el treball amb altres feines de contingut diferent durant la mateixa jornada.
  • Els sistemes de tractament d’informació queden alterats:
    • En el sistema perceptiu es manifesta amb disminució dels moviments oculars i requereix més nivell del “llindar inferior” per percebre les diferents informacions i senyals.
    • En el sistema cognitiu s’amplia el temps de decisió, bloquejos en la seqüència d’accions, estats dubitatius davant de les decisions…
    • En el sistema motriu apareixen malapteses de moviments, un nombre més gran d’errors a les accions, absència de criteris de decisió.
  • Les conseqüències són un baix rendiment, descens de l’activitat, augment dels errors, etc.

Característiques de la fatiga crònica

La fatiga crònica sol presentar les mateixes sensacions que les de la fatiga fisiològica però acompanyades amb greus pertorbacions orgàniques, físiques o psicosomàtiques: irritabilitat, estats depressius, manca d’energia i de voluntat per treballar, salut més fràgil, maldecaps, marejos, insomni, pèrdua de gana, etc.

És de caràcter permanent, no reversible. Els símptomes són perdurables i no es recupera aquest tipus de fatiga amb el descans entre jornades.

Té conseqüències negatives per a l’empresa amb efectes com ara més absentisme, disminució de l’eficàcia… i també per a la vida familiar i social de l’implicat.

Monotonia

Una subcàrrega qualitativa de treball també produeix uns efectes desfavorables en el nivell de tensió mental requerit en la realització del treball. És freqüent que vagi associada també a sobrecàrregues quantitatives de temps, velocitat, terminis… en tasques molt parcel·lades o específiques. L’efecte principal associat a aquestes situacions de subcàrrega quantitativa o qualitativa és la monotonia. Sol aparèixer en tasques llargues, uniformes i repetitives.

S’entén per monotonia l’absència de varietat de moviments, ritmes, estímuls ambientals o de contingut de treball en la realització de la tasca. La monotonia està molt relacionada amb la producció en sèrie de cicles curts, amb poques incidències i escassa varietat i absència de rotacions.

Característiques de la monotonia

La monotonia es manifesta en estats de somnolència, cansament, lassitud psíquica, disminució de resultats, reducció de la capacitat de resposta, més variabilitat de la freqüència cardíaca. Aquests símptomes desapareixen ràpidament en canviar de tasca.

Saturació mental

La saturació mental és l’estat de rebuig nerviós, fortament emocional d’una tasca o situació repetitiva, durant el qual es té la sensació de no avançar o no arribar a res. Es caracteritza per un nivell d’activació sense canvis i una connotació afectiva negativa.

Avaluació de la càrrega mental

És fàcilment comprensible la dificultat de valorar amb criteris quantificables el nivell de càrrega mental, raó per la qual hi ha varietat de mètodes que s’apropen a la qüestió des de diferents punts de vista.

La càrrega mental està determinada per una part per les exigències que planteja la tasca, i per l’altra, per la capacitat de resposta del treballador. Per poder avaluar la càrrega mental caldrà tenir en compte tots dos aspectes:

  • Els factors de càrrega del lloc.Són els factors de càrrega inherents al treball concret, al tipus de tasca, a les exigències que planteja i a les condicions en les quals es fa. S’han d’atendre tots els factors que integren la càrrega mental.

Les fatigues perifèriques també són factors de càrrega mental

Hem de tenir en compte que el cervell no maneja només les dades necessàries per realitzar la tasca sinó que a més processarà tot tipus d’informacions procedents de l’entorn, anomenades “fatigues perifèriques” com poden ser les procedents de qualsevol conversa que estiguem escoltant, les alteracions i incidents puntuals, les informacions no rellevants per a la tasca que s’està executant…

  • La seva incidència sobre l’individu. Les repercussions d’aquests factors depenen dels recursos personals que tingui el treballador per respondre a les exigències de la càrrega mental externa (experiència, formació, memòria, facultats perceptives, capacitat de raonament…). Aquesta incidència s’avalua a través d’uns indicadors de càrrega mental que ens posen de manifest les reaccions del treballador davant un excés de càrrega. S’avaluen diferents indicadors fisiològics, psicològics i de conducta.

En la figura se us facilita un marc general de les diferents metodologies d’avaluació de la càrrega mental.

Figura Els diferents criteris d’avaluació de la càrrega mental

Per això la informació obtinguda amb l’aplicació dels diferents mètodes anteriors s’ha de contrastar amb la impressió subjectiva de les variables com ara el grau de dificultat de la tasca, esforç requerit, pressió temporal…

Factors de càrrega inherents a la tasca

Des de la perspectiva dels factors de càrrega inherents a la tasca, l’objectiu és recollir i valorar les exigències de la tasca que puguin suposar un factor de càrrega mental per al treballador. Per a ells tenim dos tipus de mètodes:

  1. Els mètodes globals
    Hi ha diversos mètodes, coneguts com a mètodes globals d’avaluació de les condicions de treball, l’objectiu de les quals és valorar aquells factors presents en el lloc de treball que poden influir sobre la salut dels treballadors, de manera que es pugui determinar sobre quin d’ells s’ha d’actuar per millorar una situació de treball.
    Aquests mètodes se centren principalment en si el treball exigeix un nivell d’atenció elevat i si aquesta atenció s’ha de mantenir al llarg de la jornada laboral. També tenen en compte altres factors com el ritme de treball, la complexitat de la resposta o les repercussions o conseqüències que els errors poden tenir sobre la persona o sobre la producció.
  2. Mètodes específics de valoració
    A més dels mètodes globals en els quals la càrrega mental es considera com una variable més, s’han desenvolupat una sèrie d’escales específiques per a la valoració de la càrrega mental. Algunes d’aquestes escales, validades experimentalment, i amb un alt grau de fiabilitat, es basen en la presentació al subjecte d’una sèrie de preguntes-filtre, de manera que cada resposta determina la pregunta següent.
    En presentem a continuació la més antiga, desenvolupada per Cooper i Harper el 1969. Aquesta escala (figura) que a l’origen va ser dissenyada per avaluar tasques de vol, mesura la càrrega mental mitjançant avaluacions subjectives de la dificultat de diferents tasques.

En la unitat didàctica “Càrrega física de treball” podeu consultar els mètodes de perfils de llocs de treball, factors psicosocials de l’INSST, PSQCAT21, que inclouen l’avaluació de la càrrega mental.

Figura Escala de Cooper-Harper per avaluar la càrrega mental

A través d’un instrument en forma d’arbre lògic, plantejant una sèrie de preguntes-filtre, i seguint ordenadament la seqüència d’aquestes, s’obté una puntuació de càrrega mental compresa entre 0 i 10.

Altres escales de càrrega mental

Algunes de les principals escales de càrrega mental són:

  • Escala de Bedford.
  • Escala de càrrega global de Vidulich i Tsang.
  • Perfil de càrrega mental de Tsang i Velázquez.
  • La SWAT.
  • Mètode NASA-TLX.

Posteriorment, Wierwille i Casali (1983) van proposar una versió modificada de l’escala de Cooper-Harper, que es pot aplicar a una gran varietat de tasques. A partir d’aquí s’ha continuat treballant en aquest sentit i s’han anat desenvolupant tota una sèrie de mètodes i escales per a la valoració de la càrrega mental de treball.

El mètode NASA-TLX

El mètode NASA-TLX és un dels mètodes més citats en la literatura especialitzada. És un procediment de valoració multidimensional que dóna una puntuació global de la càrrega de treball, a partir de la mitjana ponderada d’una sèrie de factors entre els quals té una importància especial l’apreciació subjectiva de la càrrega.

L’aplicació del mètode es du a terme en dues fases:

Factors que analitza el mètode NASA-TLX

El mètode NASA-TLX analitza els factors següents:

  • Exigències mentals (activitat mental i perceptiva).
  • Exigències físiques (grau d’esforç físic).
  • Exigències temporals (sensació de pressió temporal).
  • Rendiment (grau de compliment dels objectius).
  • Esforç (quantitat d’esforç físic i mental).
  • Nivell de frustració (sensació de pressió, desànim, inseguretat…) durant la realització de la tasca.
  1. Ponderació. Es presenten els sis factors ordenats per parells perquè el treballador triï en cada parell el factor que més l’afecta. A continuació s’obté el nombre de vegades que ha estat elegit cada factor. (El mètode l’anomena el “pes” del factor.) El pes pot tenir un valor entre 0 i 5 punts i la suma total de “pesos” dels sis factors ha de ser de 15 punts.
  2. Puntuació. El treballador puntua cada factor en una escala de 0 a 20 punts partint d’unes preguntes senzilles (de millors a pitjors condicions de treball) i s’ha d’expressar a continuació en una escala sobre 100 (és a dir, s’expressa en percentatge). Es calcula la valoració ponderada per a cada un dels factors, multiplicant la seva puntuació convertida pel valor “pes” d’aquest mateix factor. Dividint la suma de les valoracions ponderades dels sis factors per quinze s’obtindrà la puntuació mitjana ponderada de la càrrega de treball global de la tasca estudiada.

Respecte dels resultats cal tenir en compte per a cada tasca que compta amb una puntuació mitjana ponderada que reflecteix el valor global de la tasca en estudi. La puntuació ponderada reflecteix la importància de cada un dels factors com a causants de càrrega de treball i la seva importància subjectiva en cada tasca.

NASA-TLX són les sigles de la National Aeronautics and Space Administation-Task Load Index.

Les subescales determinen amb precisió la font específica de variació de càrrega de treball entre les tasques.

La incidència de la càrrega mental en el treballador

Com que la càrrega mental de treball depèn tant de les demandes de la tasca com de les característiques de l’individu que la fa, per poder fer una valoració més precisa cal recollir també dades en aquest sentit. Amb aquesta finalitat, habitualment es recullen dades sobre els efectes o reaccions de l’individu davant una càrrega mental inadequada, a través de mesures o indicadors de les alteracions fisiològiques, psicològiques i del comportament resultants de la fatiga mental.

El mètode NASA-TLX està descrit en l’NTP 544.

És important tenir en compte que cap d’aquests indicadors no és vàlid per si només per avaluar la càrrega mental, sinó que caldrà utilitzar diverses d’aquestes mesures de manera complementària, juntament amb les dades d’exigències de la tasca recollides amb algun dels mètodes o tècniques disponibles.

Avaluació de les alteracions fisiològiques

Es parteix de la idea que, en situacions de fatiga mental, determinats índexs fisiològics sofreixen alteracions. Des d’aquesta perspectiva, es poden esmentar alguns índexs d’activitat cardíaca, ocular, muscular, cortical o cerebral, respiratòria, activitat elèctrica de la pell, i activitat neuroendocrina, les variacions de la qual es poden interpretar com a indicadors de fatiga mental, sempre que s’hagin controlat un altre tipus de variables.

Avaluació de les alteracions psicològiques

La fatiga mental produeix també una sèrie d’alteracions psicològiques en l’individu, alteracions que es poden avaluar utilitzant mètodes objectius o subjectius.

Les proves objectives consisteixen a avaluar la fatiga mental a través de tests psicològics. Quan estem fatigats, una sèrie de funcions cognitives i psicomotrius es veuran afectades; cada una d’aquestes funcions es pot mesurar d’una forma objectiva amb determinades proves psicològiques, a partir de les quals podem valorar el grau de fatiga mental de l’individu.

Els mètodes subjectius consisteixen a utilitzar qüestionaris, escales, entrevistes, etc., a partir dels quals podem esbrinar com sent la fatiga l’individu, és a dir, quina és la seva sensació subjectiva de fatiga. Aquesta sensació subjectiva és important perquè, a més del grau de cansament de l’organisme, el simple fet de sentir-nos cansats influirà sobre la nostra conducta. Quan que la sensació de fatiga viscuda condiciona el comportament humà, és important valorar aquesta sensació convenientment.

Avaluació del comportament

La fatiga mental també afectarà de manera general el comportament dels treballadors, i de manera més específica, el seu rendiment a la feina. Per tant, podem valorar el grau de fatiga valorant aquests efectes de diferents formes, per exemple:

  • Observant, al llarg de la jornada, les variacions en determinats indicadors de rendiment del treballador, com la quantitat i la qualitat de les respostes donades, o el nombre d’errors o d’omissions. La disminució del rendiment ens donarà una mesura de la fatiga mental.
  • A través de l’estudi dels mètodes operacionals. En augmentar la fatiga mental, el treballador tracta de variar de mètode operatori, és a dir, tendeix a alterar la manera habitual de fer les coses, per adaptar-se a la situació. L’estudi d’aquestes variacions serveix com a indicador de fatiga mental.

Alguns tipus d’indicadors de la incidència de la càrrega mental sobre el treballador són els següents:

  • Indicadors fisiològics
    • Activitat
      Cardíaca, ocular, cortical, respiratòria
  • Indicadors psicològics
    • Psicomotors
      Rapidesa de la reacció Coordinació de moviments
    • Mentals
      Atenció, memòria, concentració
  • Indicadors de conducta
    • Mètode de la doble tasca Consisteix a presentar estímuls independents de la tasca que s’està realitzant. En la mesura que la tasca principal exigeix un nivell més gran d’atenció, es disminueix la resposta als estímuls secundaris.
    • Tasca primària: errors, oblits. Variació del comportament: en augmentar la fatiga, l’individu intenta variar de mètode operatori per adaptar-se a la situació. Temps de reacció

Els mètodes de mesurament de la càrrega mental són complementaris entre si, i la millor manera d’utilitzar-los és correlacionant les repercussions sobre l’individu amb l’existència d’unes determinades condicions de treball, de tal manera que es pugui establir una relació causa-efecte que permeti determinar quins factors concrets s’han de modificar, a fi de millorar una situació de treball.

Prevenció de la fatiga mental

Les actuacions per prevenir la fatiga i facilitar-ne la recuperació han d’anar orientades a optimitzar la càrrega de treball, limitant la durada de l’exposició del treballador als factors desencadenants o bé canviant l’ordre de les tasques o introduint noves pauses.

Es pot actuar tant en els tres nivells del tractament de la informació i en l’organització adequada del treball. També es pot actuar de diferent manera segons quins siguin els efectes derivats de la càrrega de treball.

Mesures generals preventives

Per prevenir la fatiga mental es poden adoptar algunes de les mesures generals següents, o totes:

  • Els objectius del lloc de treball han d’estar precisats correctament i han de ser concrets, i quantificables i si són diversos hauran d’estar prioritzats per facilitar l’actuació del treballador.
  • Assignar les tasques de manera concreta i precisar-ne la distribució si han d’intervenir diversos treballadors.
  • Tenir en compte el ritme de treball del lloc i preveure en la mesura possible canvis d’activitat que permetin l’adopció de diverses postures de treball i exigeixin diferents demandes al treballador.
  • Alternar activitat física i activitat mental.
  • Procurar que les tasques estiguin equilibrades en el sentit que no sobrecarreguin o estiguin per sota de la capacitat mental del treballador que farà el lloc.
  • És fonamental que l’organització del temps de treball permeti períodes de recuperació suficients que evitin l’aparició de la fatiga o si escau, en facilitin la recuperació. Esmentem les mesures que considerem més adequades en aquest bloc:
    • La separació de jornades ha de permetre al treballador recuperar-se completament dels efectes de la fatiga.
    • Les exigències més intenses no s’haurien d’exigir en horari nocturn ni en les hores finals de la jornada de treball diürn.
    • Quan una tasca implica un esforç mental de certa consideració i amb certa continuïtat, és necessària la introducció de pauses curtes i freqüents que permetin la recuperació de la fatiga. Són preferibles pauses breus després de períodes curts de treball per no acumular les pauses en períodes més grans de treball.

    Mesures preventives contra una càrrega mental

    Les mesures generals preventives contra els efectes d’una càrrega mental inadequada es poden agrupar en:

    • Mesures organitzatives: del lloc de treball, del temps de pauses o d’informació.
    • Mesures de disseny dels senyals i comandaments del lloc.
    • Mesures ambientals.
  • Proporcionar la informació justa, adequada i precisa per a la realització de la tasca. Tant un excés com una manca d’informació són inadequats. Evitar per tots els mitjans que la informació sigui ambigua, imprecisa…
  • Proporcionar informació redundant en les operacions crítiques.
  • En els processos complexos completar la informació amb diagrames de divers tipus, esquemes, dibuixos…
  • Informar el treballador sempre que es produeixin nous canvis tecnològics, operatius o organitzatius.
  • Davant de decisions crítiques el sistema de treball hauria de requerir la confirmació del treballador i informar-lo de les conseqüències que comporta cada possible opció alternativa que pugui adoptar.
  • Respecte al disseny dels comandaments i senyals per facilitar el procés perceptiu i interpretatiu cal tenir en compte les mesures següents:
    • Fer atenció fonamentalment a la qualitat dels senyals. Els senyals han d’estar diferenciats clarament els uns dels altres.
    • Els senyals han de facilitar la resposta del treballador i per això han d’estar dissenyats amb criteris ergonòmics. (Cal tenir en compte aspectes com el disseny del lloc i la distribució dels controls, la quantitat i complexitat de la informació a manejar en el lloc de treball, la correlació entre els dispositius informatius i els comandaments de les màquines.)

    És preferible descansar 5 minuts cada hora que no pas 20 minuts cada 4 hores.

  • És molt convenient donar informació sobre el contingut de treball i sobre els objectius a aconseguir./-40
  • És molt convenient donar informació sobre el contingut de treball i sobre els objectius a aconseguir.

  • El sistema de treball ha d’estar dissenyat amb criteris ergonòmics.
  • Cal adequar les condicions ambientals als requisits de la tasca i dels equips de treball, en especial les més influents són les condicions d’il·luminació, el nivell i característiques del soroll i l’ambient tèrmic.

Us remetem a la consulta dels criteris exposats en la unitat didàctica “Ergonomia. Fonaments. Disseny del lloc de treball”, respecte als comandaments i senyals de les màquines.

Mesures per tasques monòtones i sense contingut

Per prevenir la fatiga mental provocada per tasques monòtones i sense contingut es poden adoptar algunes o totes de les mesures següents:

  • Aconseguir més participació del treballador en aspectes relacionats amb el seu treball: més control del treball realitzat, possibilitat d’intervenció en cas d’avaria, possibilitat d’elecció del mètode de treball, grau d’autonomia més gran, facilitar la comunicació amb altres companys.
  • Introduir pauses en treballs repetitius.
  • Enriquir les tasques. S’aconsegueix incloent tasques que requereixin més esforç mental i exigeixin nivells d’atenció més elevats.
  • També es pot recórrer a la rotació de llocs. Es tracta d’organitzar el treball de manera que el treballador realitzi tasques que corresponguin a diferents llocs de treball, amb la qual cosa la càrrega es distribueix entre diversos treballadors. Això implica una capacitat d’adaptació més gran i una polivalència del personal.
  • Tenir una concepció adequada de l’entorn físic.

  • Les pauses periòdiques a la feina ben regulades augmenten la productivitat.
  • Les pauses periòdiques a la feina ben regulades augmenten la productivitat.

Fatiga per vigilància reduïda

La vigilància reduïda comporta una reducció del nivell de detecció de possibles senyals, fet que es tradueix en una disminució de la fiabilitat de la conducta del treballador. Les mesures preventives aplicables per evitar aquests efectes són:

  • Evitar tasques d’atenció constant, sobretot, en el cas d’existència de senyals crítics.
  • Garantir la percepció i la interpretació del senyal mitjançant un disseny apropiat d’acord amb les condicions ambientals. Recórrer a la redundància informativa en casos crítics.
  • Es poden aplicar també les mateixes mesures que per a les feines monòtones.

Prevenció de la saturació

Per prevenir els estats de saturació la mesura més important és evitar les tasques repetitives. Les mesures que es poden adoptar per aconseguir-ho són:

  • Automatitzar les tasques simples i repetitives.
  • Repartir les tasques entre tots els treballadors, evitant el model de treball en cadena.
  • Els treballadors han de fer cicles complets de manera que percebi clarament l’objecte de la seva feina. Si no és possible almenys el treballador hauria de conèixer la importància de treball dins del conjunt global.
  • Afavorir el desenvolupament personal a través del treball implementant tasques on els treballadors puguin perfeccionar les seves destreses i capacitats.
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats