Activitats

Factors de risc que poden provocar trastorns musculoesquelètics

L’objectiu de l’activitat és observar detalladament un lloc de treball. A més es tracta d’identificar tots els factors susceptibles d’originar o facilitar l’aparició dels trastorns musculoesquelètics.

Identifiqueu els factors de risc que trobeu en el lloc de treball descrit a continuació. Seria convenient que els esmentats factors els agrupéssiu segons el criteri classificatori exposat en l’exposició teòrica d’aquesta matèria.

L’Esperança té el lloc de reparadora de circuits en una empresa de fabricació d’automòbils. Anteriorment, havia estat treballant durant quatre anys en la línia de muntatge de la mateixa empresa però, gràcies a obtenir el cicle formatiu de grau superior d’Automoció, va aconseguir accedir al nou lloc. Tanmateix, la treballadora no se sent satisfeta amb el canvi. Aquesta nova activitat, malgrat ser més qualificada que l’anterior, no li ha representat una millora substancial de les seves condicions de treball: continua fet tasques repetitives i li ha augmentat el dolor d’esquena i el formigueig dels braços i les mans.

La jornada laboral de l’Esperança és de vuit hores, de 6 a 14 h amb una pausa de 30 minuts per dinar.

La tasca de l’Esperança consisteix a comprovar el bon funcionament dels circuits electrònics que li arriben de la cadena de muntatge. Primer agafa amb la mà esquerra la placa d’1,75 kg de pes d’un contenidor situat al terra al costat del seu costat esquerre i la diposita sobre la taula de treball. L’altura d’agafament de les plaques es fa per sota dels genolls i el desplaçament vertical és superior a 50 cm. L’esforç muscular requerit per a aquesta operació es pot considerar moderat ja que en estar asseguda li suposa més esforç ja que la postura és asimètrica i no hi ha possibilitats de canvi postural.

Després, i en menys de 45 segons, ha de connectar diverses de les petites peces que porten inserides i comprovar si funciona el circuit. Si tot és correcte, diposita la placa, acuradament, amb la mà dreta en un altre contenidor que té a la dreta i, si no ho està, la deixa en un recipient que té al darrere. L’agafament de les plaques no presenta dificultat.

Les operacions laterals d’agafament i deixada dels circuits les realitza amb girs de tronc d’uns 25º però per deixar el material al gabió que hi ha al darrere gira el tronc entre 50º-60º. (Aquesta operació la sol fer una vegada de cada 10 plaques revisades.)

Un altre problema que ha estat reiteradament motiu de reclamació per part de l’Esperança és la incomoditat del lloc de treball. Abans el feia en Carles, un xicot molt més alt que ella, que ho tenia tot a la seva mesura. L’Esperança seu al mateix tamboret que ell usava –que no és regulable, la qual cosa significa que no pot recolzar bé els peus a terra. Treballa amb el tronc i el coll inclinats. Tampoc no pot assolir amb facilitat les peces que necessita per reparar i ha d’abalançar-se sobre el contenidor per agafar les plaques.

La postura de comprovació de plaques la fa amb flexió de braços entre 20 a 45º i amb els avantbraços flexionats més de 100º. Les mans i els canells els flexiona lleugerament. El coll, en general, està flexionat menys de 20º i el tronc, alguna vegada, supera la inclinació de 20º.

Cap al final de la jornada, quan acaba de comprovar els circuits, disposa de dues hores per reparar els que són defectuosos. El torero li col·loca el gabió a la dreta i les operacions es realitzen conforme al mètode descrit.

Els moviments que fa en totes aquestes operacions sempre són els mateixos, per la qual cosa la feina li resulta rutinària i també cansada. L’Esperança ja ha comentat més d’una vegada a l’Albert, el responsable de programació de mètodes i fa temps que el temps que té per comprovar és molt just; si comet algun error, fet fàcil atesa la monotonia de la tasca, li costa un munt recuperar el ritme establert.

A més d’això i per a major complicació, els guants de treball li vénen grans. –No ho puc entendre! Mira que costa poc donar solucions! –pensa cada dia l’Esperança. Però alguna cosa caldrà fer. Demà aniré a parlar amb l’Emili!, que és el tècnic de prevenció de l’empresa.“

Els possibles factors de risc (FR) de càrrega mental identificats als llocs de procés de dades del cas pràctic han d’agrupar-se en els següents grups:

Factors de risc físics

  • Aplicació de força
  • Moviments repetitius
  • Postures forçades i estàtiques
  • Pressió directa sobre eines i superfícies
  • Vibracions

Factors de risc condicions climàtiques

  • Entorns freds o excessivament calorosos
  • Il·luminació insuficient
  • Nivells de soroll

Factors de risc organitzatius i psicosocials

  • Alta exigència, manca de control i escassa autonomia
  • Baixa satisfacció
  • Treball repetitiu i monòton a un ritme elevat
  • Falta de suport per companys, supervisors i directius

Factors de risc individuals

  • història mèdica
  • capacitat física
  • edat
  • obesitat
  • tabaquisme i estil de vida no saludable

El mètode OCRA

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer en profunditat el mètode OCRA i, a més, desenvolupar aptituds formatives en el camp ergonòmic.

Se us demana en concret que presenteu un “hipotètic” lloc de treball (lliurement elegit) que sigui susceptible d’avaluar-se amb aquesta metodologia. Per a això heu d’aportar totes les dades requerides pel mètode per a la seva resolució. Podeu acompanyar al text les fotografies, dibuixos, esquemes explicatius… que considereu oportuns.

Resposta oberta en tant i quan s’ha de descriure un lloc de treball per avaluar-lo amb el mètode OCRA.

La documentació tècnica de referència és l’NTP 629: Movimientos repetitivos: métodos de evaluación Método OCRA: actualización (INSST)

En la pàgina especialitzada de la Universitat Politècnica de València Ergonautas trobareu una breu explicació d’ajuda sobre el mètode OCRA, entre d’altres mètodes d’avaluació ergonòmica.

Anar a la pàgina anterior:
Els transtorns musculoesquelètics
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació