Elevació i transport

La manipulació de materials i el trànsit intern són factors que contribueixen a bona part dels accidents en molts sectors de la indústria. El control de riscos de manipulació de materials (en les operacions d’elevació i transport) és el problema principal en molls, obres de construcció, magatzems, serradores, drassanes o altres indústries pesants. En moltes indústries de procés, els accidents principals es produeixen sobretot durant la manipulació dels productes finals, sigui manualment o mitjançant carretons elevadors.

  • El transport de materials és una acció que pot ocasionar accidents que es poden evitar amb les accions oportunes.
  • El transport de materials és una acció que pot ocasionar accidents que es poden evitar amb les accions oportunes.

Aquest elevat risc d’accidents durant les activitats de manipulació de materials es deu almenys a tres característiques bàsiques:

  • Durant la manipulació i el transport de materials s’alliberen grans quantitats d’energia cinètica i potencial que poden ocasionar lesions i danys.
  • El nombre de treballadors que fan activitats de manipulació i transport i que, per tant, estan exposats als riscos d’aquestes activitats, és elevat.
  • Hi ha una alta probabilitat d’errors o omissions humanes que poden crear situacions perilloses. Això augmenta en cas que s’hagin de fer simultàniament diferents operacions dinàmiques i que aquestes exigeixin la cooperació en diversos entorns.

Els tipus més corrents de manipulació de materials i de trànsit intern que intervenen en accidents estan associats amb la manipulació, el transport o la càrrega manual, i l’ús de camions, carretons automotors, grues, cintes transportadores i sistemes de transport per raïls.

Els accidents que estan més relacionats amb les activitats d’elevació i transport tenen a veure amb:

  • Esforç físic durant la manipulació manual.
  • Càrrega que cau sobre les persones.
  • Persones atrapades entre objectes.
  • Xocs d’equips.
  • Caigudes de persones.
  • Cops i talls que reben les persones dels equips o les càrregues.

Alguns principis pràctics es consideren generalment aplicables a la seguretat en la manipulació de materials. Aquests principis es poden utilitzar en sistemes manuals i mecànics de manipulació de materials en un sentit general i sempre que s’estudia una fàbrica, un magatzem o una obra.

Aquests principis pràctics o criteris per millorar les condicions de seguretat són els següents (sense que impliquin cap ordre de prioritat):

  • Eliminar totes les operacions innecessàries de transport i manipulació.
    Molts processos de transport són intrínsecament perillosos i es pot considerar la possibilitat d’eliminar algunes operacions. Molts processos moderns es poden organitzar de manera contínua sense fases separades de transport i manipulació. També es poden aplicar solucions per a un transport més eficaç i racional, analitzant la logística i el flux de materials durant els processos de fabricació i transport.
  • Eliminar el nombre de persones en l’espai dedicat a transport i manipulació.
    Si els treballadors s’allunyen físicament de les càrregues que s’han de moure, les condicions de seguretat milloren immediatament en reduir-se l’exposició al perill. En molts casos, la manipulació de materials en entorns perillosos es pot automatitzar amb l’ús de robots i carretons automàtics per reduir el risc d’accidents al qual queden exposats els treballadors.
  • Separar les operacions de transport al màxim entre elles per minimitzar els xocs.
    Es poden separar, per exemple, les de transeünts i les de vehicles; les de trànsit lleuger i les de trànsit pesant; les de trànsit intern i les d’extern cap a o des de l’exterior; les de transport entre llocs de treball i les de manipulació de materials dins del lloc de treball; les de transport i les d’emmagatzemament; les de transport i les de línia de producció, les de recepció i les d’expedició, i les de transport de materials perillosos o normals.

L’espai de maniobra per al gir i el retrocés és més gran del que sembla a simple vista.

  • Proporcionar prou espai per a les operacions de transport i manipulació.
    L’espai necessari per a les operacions de transport i manipulació s’ha de considerar curosament quan es dissenya la instal·lació o quan es planifiquen modificacions. És aconsellable considerar un marge d’error per poder dur a terme modificacions futures en les dimensions de les càrregues o els tipus d’equipaments.

Les cintes transportadores permeten, en general, un flux més continu que els carretons elevadors o les grues.

  • Dissenyar processos de transport continus evitant punts de discontinuïtat en la manipulació de materials.
    El flux continu dels materials redueix la probabilitat d’accidents. El disseny d’una instal·lació té una importància crucial per a l’aplicació d’aquest principi de seguretat. Amb freqüència, es requereix la intervenció humana per descarregar, carregar, fixar, embalar, aixecar i arrossegar.
  • Utilitzar elements estàndard en els sistemes de manipulació de materials.
    Els materials col·locats en contenidors o palets són més fàcils de fixar i de moure si els altres elements de la cadena de transport estan dissenyats per a aquestes càrregues unitàries.

Hi ha perills especials en el cas d’elements fràgils, afilats, relliscosos o solts quan es manipulen materials perillosos i animals vius.

  • Conèixer els materials que s’han de manipular.
    La selecció de subjeccions adequades a la càrrega o dels mecanismes d’elevació s’ha de fer tenint en compte el pes, el centre de gravetat i les dimensions de les mercaderies que s’han de subjectar per a la seva elevació i transport. Quan es manipulen materials perillosos, es necessita informació sobre reactivitat, inflamabilitat i perills per a la salut.
  • Mantenir la càrrega per sota de la capacitat de càrrega del treball segura.
    La pèrdua de l’equilibri i el trencament dels materials són resultats típics de la sobrecàrrega dels equips de manipulació.
  • Establir límits de velocitat prou baixos per garantir en tot moment un moviment segur.

Altres criteris són els següents:

  • Evitar l’elevació de càrregues per sobre dels treballadors.
  • Evitar mètodes de manipulació de materials que exigeixin pujar a superfícies elevades.
  • Col·locar defenses en els punts de perill.
  • Per al transport i elevació de càrregues, utilitzar només equips dissenyats per a aquesta finalitat.
  • Mantenir l’estabilitat d’equips i càrregues.
  • Proporcionar una bona visibilitat.
  • Substituir la manipulació i el transport manuals per manipulació mecànica i automatitzada.
  • Proporcionar i mantenir una comunicació eficaç.
  • Aplicar els principis de l’ergonomia a la manipulació manual.
  • Proporcionar formació i assessorament adequats.
  • Proporcionar al personal de transport i manipulació de materials els equips personals apropiats.
  • Fer labors adequades d’inspecció i manteniment.
  • Planificar els canvis en les condicions ambientals.

L’estabilitat de tots els equips de càrregues s’estudiarà tenint en compte la naturalesa del terreny i les condicions externes a les quals es poden veure sotmesos. La utilització a l’aire lliure dels equips de treball per elevació de càrregues no guiades ha de cessar si les condicions meteorològiques es degraden de manera que no en quedi assegurat el funcionament correcte.

De la ubicació de les màquines i les condicions de treball en els emplaçaments poden derivar riscos que poden ser catastròfics. Els riscos, molts cops, tenen origen en la instal·lació sobre un terreny o llosa poc resistent, en una deficient fixació a les superfícies de base o de sustentació, en la proximitat a les línies elèctriques i en l’accés de persones alienes al funcionament de la màquina en si. Entre d’altres, cal prendre mesures basades en una correcta compactació del terreny, un càlcul correcte.

Muntacàrregues i plataformes elevadores

  • Els muntacàrregues es retiren en el moment que s'acaba l'obra, però han de tenir unes subjeccions molt bones.
  • Els muntacàrregues es retiren en el moment que s'acaba l'obra, però han de tenir unes subjeccions molt bones.

Un muntacàrregues (ascensor d’ús exclusiu per a objectes) és aquell aparell utilitzat entre nivells definits amb ajuda d’una cabina que es desplaça al llarg de guies rígides, i en el qual la inclinació sobre l’horitzontal és superior a 15º. Aquest muntacàrregues només pot ser utilitzat per transportar objectes i està dotat de cabina accessible per a les persones i equipat amb elements de comandament situats dins de la cabina o a l’abast de les persones que es trobin a l’interior.

També rebran el nom de muntacàrregues els elevadors que es desplacin seguint un recorregut fix en l’espai, encara que no estigui determinat per guies rígides, com els ascensors de tisora.

Principals riscos dels muntacàrregues i les plataformes elevadores

Els principals riscos que es poden donar en la utilització de plataformes elevadores són els següents:

  • Caigudes de persones a diferent nivell des de la mateixa plataforma per basculament del conjunt de l’equip per estar situat sobre una superfície inclinada, d’insuficient resistència, per falta d’estabilitzadors.
  • Caiguda d’objectes sobre la plataforma des de nivells superiors per despreniment durant els treballs de reparació i substitució, per trobar-se la plataforma situada sota la vertical de zones on s’efectuïn altres treballs o trobar-se la teulada en mal estat.
  • Caiguda de materials sobre persones o béns per la bolcada de l’equip, perquè la plataforma de treball estigui desprotegida, pel trencament de la plataforma de treball, eines soltes o materials deixats sobre la superfície, o per estar els operaris situats a les proximitats de la vertical de la zona de treball.
  • Cops, xocs o atrapaments de l’operari o de la mateixa plataforma contra obstacles fixos o mòbils en realitzar moviments d’ascens o descens de la plataforma sense les proteccions oportunes.
  • Bolcada de l’equip per no utilitzar estabilitzadors, per utilitzar-los de forma incorrecta, per recolzar-los totalment o parcialment sobre una superfície irregular, per l’enfonsament o reblaniment de tota o part de la superfície de recolzament del xassís, per la sobrecàrrega de la plataforma en relació amb la càrrega màxima permesa, o per treballar amb velocitats de vent superiors a les marcades pel fabricant.
  • Per contactes elèctrics directes o indirectes per proximitat a les línies elèctriques en tensió, d’alta tensió o baixa tensió, siguin aèries o en les façanes més properes.
  • Caigudes al mateix nivell i cops per falta d’ordre i neteja en la superfície de treball.
  • Atrapament en alguna de les parts mòbils de l’estructura o entre la part mòbil i el xassís per efectuar algun tipus d’actuació en l’estructura o per situar-se entre el xassís i la plataforma mentre baixa la plataforma de treball.

Mesures preventives en els muntacàrregues i les plataformes elevadores

  • Els muntacàrregues permeten elevar els materials de construcció a diferents alçàries.
  • Els muntacàrregues permeten elevar els materials de construcció a diferents alçàries.

Pel que fa a les mesures preventives en els muntacàrregues i les plataformes elevadores, cal tenir en compte que l’aparell d’elevació i els seus accessoris han de ser adequats al tipus de treball que s’hagi de dur a terme.

La plataforma ha de disposar d’un dispositiu per indicar si la inclinació o el pendent del xassís està en els límits autoritzats pel fabricant. Aquest dispositiu estarà protegit contra el deteriorament o el desajust accidental. Depenent del tipus de plataforma, hi haurà un indicador acústic que advertirà de si se sobrepassen els límits màxims d’inclinació.

Les plataformes han de disposar dels elements de seguretat següents:

  • Baranes integrals en tot el seu perímetre a una alçària mínima d’1,10 metres i d’una resistència a les forces específiques de 500 N per persona, amb sòcol d’almenys 0,15 metres d’alçària. Els diferents elements de les baranes no es podran treure llevat que es tingui la intenció de fer-ho.
  • Punts d’ancoratge per als cinturons de seguretat o arnesos.
  • Porta d’accés o, si no n’hi ha, elements movibles que obrin cap a l’interior. Han d’estar pensats per tancar-se o bloquejar-se, o que impedeixin tot moviment de la plataforma mentre no estiguin en posició tancada i bloquejada.
  • Protecció superior contra la caiguda d’objectes, en casos molt especials i segons el tipus de treball.
  • El material de construcció exterior hauria de ser aïllant (material plàstic, fibra de vidre, etc.), especialment en treballs en les proximitats de les línies elèctriques aèries.
  • El terra ha de ser antilliscant i no hi ha d’haver retenció de líquids. Les plataformes de reixat tindran obertures dimensionades per impedir el pas d’una esfera de 15 mm de diàmetre. Les trapes no s’han d’obrir cap a baix o lateralment.

Per facilitar el treball, s’ha de disposar d’accessoris instal·lats dins de la plataforma per poder dipositar-hi els diferents tipus d’eines que es puguin utilitzar en el moment del treball.

La càrrega nominal màxima d’utilització donada pel fabricant i que ha de suportar la plataforma ha de tenir en compte el nombre de persones previst i la càrrega de materials i equips, a fi de no ultrapassar la càrrega màxima autoritzada; així mateix, es disposarà d’un sistema de control de càrrega que bloquegi el moviment de la plataforma abans que aquesta arribi al 120% de la càrrega nominal. I també se suspendran les tasques quan se sobrepassin els 12,5 m de velocitat de vent o aquella velocitat que indiqui el fabricant.

Per això, la plataforma ha de disposar d’una placa d’instruccions de seguretat perfectament visible, incloent-hi, entre altres dades, la càrrega nominal màxima que pugui suportar.

Normes de seguretat

Els riscos tenen un àmbit més reduït pel fet que el transport es redueix a un desplaçament, tant d’ascens com de descens, i un petit desplaçament lateral limitat a la girada de la ploma.

Prèviament a la posada en marxa d’una plataforma, s’han d’inspeccionar els possibles defectes o les errades que n’afectin la seguretat. Prèviament a l’elevació de la plataforma s’ha de:

  • Comprovar la inexistència de conduccions elèctriques d’alta tensió en la vertical de l’equip: s’han d’aïllar i mantenir les distàncies mínimes de seguretat o procedir al tall del corrent mentre durin els treballs.
  • Comprovar l’estat, consistència i anivellació de la superfície de recolzament de l’equip.
  • Comprovar el pes total situat sobre la plataforma perquè no superi la càrrega màxima autoritzada.
  • Comprovar l’absència de fugues de líquids del circuit hidràulic.
  • Si hi ha estabilitzadors, s’ha de comprovar que s’han desplegat d’acord amb les normes de seguretat dictades pel fabricant.
  • Comprovar l’estat de les proteccions i la porta d’accés de la plataforma.

Accessoris i blocs de politges

Els accessoris són els components o equips no units a la màquina i que se situen entre la màquina i la càrrega, o per sobre de la càrrega, per permetre la subjecció de la càrrega.

Els principals accessoris d’elevació són els cables, les cordes, les cadenes, les eslingues i els ganxos. Els accessoris d’elevació s’han de seleccionar en funció de les càrregues que es manipulen, dels punts de pressió, del dispositiu d’acoblament i de les condicions atmosfèriques, sempre tenint en compte la modalitat i configuració de l’ancoratge.

Els assemblatges dels accessoris d’elevació han d’estar clarament marcats amb les seves característiques. Cada accessori d’elevació ha de portar un manual d’instruccions i ha d’anar marcat (de forma clara i que no s’esborri amb el temps) amb les indicacions següents:

  • Identificació del fabricant.
  • Especificació del material.
  • Especificació de la càrrega màxima d’utilització.
  • Marcatge CE.

Els accessoris d’elevació s’han d’emmagatzemar sempre que sigui possible de manera i forma que no es facin malbé. Abans d’utilitzar-se, s’ha de verificar que estan en bones condicions. Han de tenir un manteniment acurat.

Cables

Els cables són elements constituïts per diversos cordons, els quals estan formats per diferents fils d’acer d’elevada resistència cablejats de diferents formes al voltant d’una ànima.

La construcció i mida dels cables han de ser apropiades per a les operacions per les quals s’hagin d’utilitzar. D’acord amb les seves aplicacions i composicions, les càrregues de trencament dels fils d’acer han d’estar dins de les següents qualitats normalitzades: 140 kgf/mm2, 160 kgf/mm2 i 180 kgf/mm2. Cada longitud de cable que no formi part d’un tot haurà de portar una marca o, si això no fos possible, una placa o una anella inamovible amb les referències del fabricant i la identificació de la certificació corresponent. La certificació ha d’incloure les indicacions exigides per les normes harmonitzades o, si faltés això, les indicacions mínimes següents:

  • El nom i el domicili del fabricant.
  • La descripció de la cadena o cable.
  • La càrrega màxima en servei que pugui suportar la cadena o cable.

  • Els cables poden ser parts crítiques de la maquinària i han de tenir unes condicions i un manteniment acurats.
  • Els cables poden ser parts crítiques de la maquinària i han de tenir unes condicions i un manteniment acurats.

El coeficient de seguretat del conjunt format pel cable i l’acabament se seleccionarà de manera que es garanteixi el nivell de seguretat adequat. Com a norma general, aquest coeficient serà igual a 5.

Els cables s’inspeccionaran de forma periòdica per detectar els defectes apreciables visualment (per exemple, els aplanaments, els talls, la torsió…). S’ha de procedir a substituir el cable quan el nombre de fils trencats superi el 10% en un determinat tram amb aquesta relació: l = 10 x d (en què d és el diàmetre nominal). També s’han de substituir si hi ha reduccions apreciables en el seu diàmetre o pel trencament d’un cordó.

Els cables han d’estar lliures de nusos, sense defectes, i, a més, no formaran angles aguts. Si és necessari, s’hauran d’equipar amb guardacaps de resistència adequada. En qualsevol cas, es lubrificaran en condicions òptimes amb el greix adequat. Els diàmetres d’enrotllament es respectaran.

Cordes

Les cordes estan formades per diversos cordons de fibres naturals o de fibres sintètiques. En el segon cas, la resistència és més gran. Els dos tipus presenten l’inconvenient del deteriorament enfront dels agents externs o determinats agents químics.

Cal tenir en compte que les cordes mullades o amb nusos perden un percentatge important de la seva resistència. Les cordes utilitzades per efectuar operacions d’hissatge han de tenir una elevada resistència a la tracció, capacitat per absorbir cops, una elevada relació resistència/pes, flexibilitat i un escàs poder de degradació enfront de radiacions UV, temperatures extremes, abrasions, etc. La càrrega de trencament l’ha de facilitar el fabricant.

Les normes de seguretat que s’han de tenir en compte són les següents:

  • El diàmetre, com a mínim, ha de ser de 8 mm.
  • Les cordes per transportar càrregues tindran un coeficient de seguretat de com a mínim 10. La càrrega de treball serà la dècima part de la càrrega de trencament.
  • No s’han de fer lliscar o arrossegar per superfícies que tinguin arestes o que les puguin degradar.
  • No s’han d’emmagatzemar amb nusos i es guardaran en llocs on no entrin en contacte amb substàncies químiques o superfícies humides, o estiguin exposades als raigs UV.

S’han de revisar periòdicament en tota la seva longitud per detectar defectes externs visibles.

Eslingues

Les eslingues (un tros de corda, cables d’acer, banda tèxtil, cadena, etc.) són elements auxiliars per suspendre càrregues formades per un tros de corda, cables d’acer, banda tèxtil, cadena, etc. que solen tenir dos ullals als extrems, protegits per un guardacaps, i que poden ser simples o de 2, 3, 4 o més ramals.

El coeficient de seguretat dependrà del material, del procediment de fabricació, de les dimensions i de la seva utilització. Com a norma general serà igual a 7.

  • Les plomes han de portar un anemòmetre per poder decidir si s'aturen les operacions en cas de forts vents.
  • Les plomes han de portar un anemòmetre per poder decidir si s'aturen les operacions en cas de forts vents.
:::

Per determinar la càrrega de treball R d’una eslinga, s’haurà de tenir en compte que quan els ramals no són verticals, l’esforç que fa cada ramal creix en augmentar l’angle que formen. En qualsevol cas, és recomanable que l’angle entre ramals no sigui superior a 90°, ja que disminueix la càrrega de treball. Per aconseguir-ho, es poden emprar elements metàl·lics que actuen com a separadors entre els punts de subjecció de la càrrega.

En el cas de les eslingues, és molt important fer correctament les operacions de manteniment i inspeccions.

Ganxos

Els ganxos s’utilitzen per connectar o enganxar la càrrega a l’eslinga o als cables.

Els ganxos han de ser d’acer o de ferro forjat i han d’estar equipats amb pestells o dispositius de seguretat per evitar que les càrregues es puguin desprendre.

Portaran gravada la càrrega màxima admissible, que serà com a màxim la cinquena part de la càrrega de trencament. La càrrega s’ha de recolzar sobre la zona més ampla del ganxo.

Ponts grua

  • Els ponts grua faciliten les operacions de transport en moltes indústries de diferents sectors.
  • Els ponts grua faciliten les operacions de transport en moltes indústries de diferents sectors.

Els ponts grua són uns equips d’elevació i transport de mercaderies en desplaçaments verticals i horitzontals en l’interior i exterior d’indústries i magatzems. Estan instal·lats sobre vies elevades, que permeten per mitjà del seu element d’elevació (polispast) i del seu carro cobrir tota la superfície rectangular sobre la qual es troben instal·lats.

Les parts principals dels ponts grua són: un element d’elevació consistent en un polispast elèctric a cable, un carro encarregat de bellugar l’element d’elevació i el pont que sosté i facilita el desplaçament del carro i de l’element d’elevació. També hem de considerar el ganxo que va subjectat al carro mitjançant el cable principal i que fa els moviments de pujada i baixada de les càrregues.

Moviments d'un pont grua

Els tres moviments que fa un pont grua són:

  • Translació del pont: es fa en direcció longitudinal a la nau. Es fa mitjançant un grup motorreductor únic, que arrossega els corrons motors mitjançant un semiarbre de transmissió.
  • Orientació del carro: aquest moviment és el de trasllat en la longitud del carro.
  • Elevació i descens: la càrrega va de pujada o de baixada per efecte del motor que subjecta el ganxo amb l’ajuda del cable principal.

Principals riscos d'un pont grua

Els riscos associats als ponts grua són deguts al fet que és una màquina que està en moviment, que pot desplaçar càrregues de gran pes i que fa aquestes operacions en les immediacions de treballadors.

Els riscos principals són:

  • Caigudes de persones a diferent nivell per accessos oberts en cabines, ponts i passarel·les.
  • Atrapament entre la grua i les parts fixes de l’estructura per distància no reglamentària respecte als elements fixos, o per treballs de manteniment amb la grua en marxa, o per falta de coordinació entre els operaris que l’efectuen.
  • Atrapament i cops amb la càrrega per acompanyar-la amb les mans, per dipositar la càrrega sobre superfícies irregulars, per falta de visibilitat o d’espai, per moviment de la càrrega a una alçària inadequada o sense el senyal d’avís de perill.
  • Caiguda d’objectes sobre instal·lacions o persones per caiguda del mateix pont, per caiguda del carro (per sortir del seu camí) o polispast, per trencament de l’element de tracció per sobrecàrrega, per trencament de l’element de subjecció de la càrrega o per despreniment d’aquesta per una subjecció deficient.
  • Contactes elèctrics directes i indirectes.

Normativa de referència

La normativa d’aplicació per als ponts grua són els reials decrets que fan referència als llocs de treball i a maquinària, i la normativa UNE que és específica d’aquesta maquinària i que inclou el manteniment i els accessoris.

La normativa més important que en regula les condicions de seguretat és la següent:

  • Reial decret 1644/2008, de 10 d’octubre, pel qual s’estableixen les normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines.
  • Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s’estableixen les condicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.

Manipulació de ponts grua

Les normes fonamentals per manipular de forma segura els ponts grua són les següents:

  • Abans d’aixecar una càrrega, s’ha d’aixecar una petita càrrega per comprovar-ne l’estabilitat, i, en cas de càrrega inclinada, s’ha de fer una subjecció estable.
  • Elevar la càrrega sempre amb el carro i el pont alineats amb la càrrega, tant en vertical com en horitzontal, per evitar vaivens.
  • L’operari ha d’acompanyar sempre la càrrega per a un major control de les distàncies i observar en tot moment la seva trajectòria, evitant cops contra obstacles fixos.
  • Ningú s’ha de col·locar mai sota de cap càrrega suspesa ni transportar-la per sobre dels treballadors, i sempre ha d’estar davant de l’operari.
  • Els elements d’elevació amb cadenes i eslingues s’han de col·locar assegurant un perfecte ancoratge de la càrrega. En aquesta tasca, és molt important el comportament de l’operari.
  • En operacions d’elevació i transport de càrregues de gran complexitat i elevat risc, a causa del major volum de la càrrega transportada, l’ús del pont grua s’haurà de fer amb un pla establert per fer aquestes operacions i, a més, amb un encarregat de senyals.

Regles de seguretat per als operaris de ponts grua

Els ponts grua només els poden manipular els operaris autoritzats i prou formats.

En cap cas s’ha de superar la càrrega màxima útil que correspongui a cada posició de treball del pont grua. De la mateixa manera, no s’ha de superar mai la càrrega assenyalada en les especificacions dels seus elements auxiliars, ganxos, cables, cadenes, eslingues, etc.

Els ponts grua han d’estar equipats, obligatòriament, amb els corresponents limitadors de càrrega i de recorregut dels seus diferents moviments.

Abans de connectar l’interruptor dels aparells d’hissatge, es verificarà que els comandaments estan en punt mort.

Equips de protecció individual

L’equip principal de protecció individual amb ponts grua és el casc de seguretat. Altres equips recomanables són les proteccions auditives i el calçat de seguretat. Són recomanables no únicament pels riscos que pot suposar lamàquina per a l’operari, sinó per l’entorn de treball.

Transpalet manual

  • Els transpalets manuals són una maquinària molt polivalent que faciliten moltes operacions.
  • Els transpalets manuals són una maquinària molt polivalent que faciliten moltes operacions.

El transpalet manual està format per un xassís metàl·lic doblat en fred, soldat i mecanitzat. En el capçal s’articula una barra de tracció que serveix per accionar la bomba d’elevació del transpalet i per dirigir-lo. El xassís de la forquilla es pot elevar respecte del nivell del terra mitjançant una petita bomba hidràulica accionada manualment.

La palanca de control del sistema hidràulic té tres posicions que serveixen per elevar, abaixar i situar en punt mort o de repòs.

La part de la màquina on hi ha la bomba d’elevació, l’articulació de la barra de tracció, el fre, l’eix transversal amb l’ancoratge dels tirants dels rodets i de la roda bessona o doble de direcció constitueix la part anterior de la màquina, mentre que la forquilla amb els rodets de càrrega es denomina part posterior.

Els rodets poden ser bàsicament de quatre materials: acer, niló, goma i derivats de plàstics especials.

El pes del transpalet oscil·la entre 60 i 90 kg, amb una capacitat nominal de càrrega que va des dels 1.000 kg als 3.000 kg.

Alguns transpalets porten un sistema electrònic auxiliar, situat a la part anterior, que dona informació a l’operari sobre el pes de la càrrega que es transporta i que pot complementar l’existència d’una vàlvula limitadora de càrrega en el sistema hidràulic.

Recomanacions generals

És molt important tenir en compte les recomanacions següents per utilitzar correctament els transpalets manuals i que no hi hagi riscos d’accidents:

  • No s’ha d’estacionar el transpalet en un lloc que dificulti la circulació.
  • En finalitzar la jornada laboral o la utilització de la màquina, aquesta s’ha de deixar en un lloc proveït d’estacionament.
  • El transpalet s’ha d’utilitzar en llocs o zones de treball on les condicions de resistència siguin suficients, i el terra sigui llis i sense irregularitats.

Equips de protecció individual (EPI) recomanats

Per manipular un transpalet manual, s’ha d’utilitzar calçat professional de seguretat, que ha de ser antilliscant i amb puntera metàl·lica reforçada.

Es recomana utilitzar guants de seguretat, encara que específicament per a la manipulació del transpalet no són necessaris; se n’ha de tenir un parell per a possibles emergències o manipulacions durant el treball. És recomanable que siguin resistents i flexibles per no molestar en la conducció del transpalet.

Regles de seguretat per al treball amb transpalets manuals

El transpalet manual és un màquina senzilla de manejar, però aquest fet no ha de menysprear-ne la perillositat. Diferenciem dos tipus d’accions preventives: les que es fan abans del transport i les que es fan després.

Les accions d’abans del transport són:

  • S’ha de comprovar que el pes de la càrrega que es vol aixecar és l’adequat per a la capacitat de càrrega del transpalet.
  • Ens hem d’assegurar que la paleta o plataforma és l’adequada per a la càrrega que ha de suportar, i que està en bon estat.
  • Ens hem d’assegurar que les càrregues estan perfectament equilibrades, col·locades o lligades en els seus suports.
  • S’ha de comprovar que la longitud de la paleta o plataforma és major que la longitud de les forquilles, ja que els seus extrems no han de sobresortir perquè podrien causar danys a una altra càrrega o paleta.
  • S’han d’introduir les forquilles per la part més estreta de la paleta fins al fons i per sota de les càrregues, i assegurar-se que les dues forquilles estan ben centrades sota la paleta.
  • S’ha d’evitar elevar la càrrega amb un sol braç de la forquilla.

Les accions durant el transport són:

  • S’ha de conduir el transpalet estirant-lo per l’empunyadura, situant la palanca de comandament en la posició neutra o punt mort. I s’ha d’avançar estirant l’equip amb una mà situada a la dreta o esquerra de la màquina indistintament. El braç de l’operari i la barra de tracció han de formar una línia recta durant la tracció, la qual cosa exigeix prou espai lliure d’objectes durant el transport.
  • L’operari del transpalet ha de mirar en la direcció de la marxa i conservar sempre una bona visibilitat del recorregut. Ha de supervisar la càrrega, sobretot en girs i, particularment si és molt voluminosa, controlar-ne l’estabilitat.
  • Si s’ha d’anar cap enrere, s’ha de comprovar que no hi hagi res en el camí que pugui provocar un incident.
  • No es pot utilitzar el transpalet en superfícies humides, lliscants o desiguals.
  • No s’ha de manipular el transpalet amb les mans o calçat humit o amb greix.
  • En el cas que s’hagi de baixar un lleuger pendent, només es farà si es disposa de fre i l’operari se situa sempre darrere de la càrrega. A més, s’ha de comprovar que no hi ha ningú en les proximitats que pugui resultar atrapat per la paleta en l’operació de descens.

  • També hi ha transpalets amb motor elèctric. Les revisions periòdiques en garanteixen un bon manteniment i un bon funcionament del tractor.
  • També hi ha transpalets amb motor elèctric. Les revisions periòdiques en garanteixen un bon manteniment i un bon funcionament del tractor.

Abans de portar a terme la maniobra de baixada de la càrrega, l’operari comprovarà que no hi hagi res que pugui perjudicar o desestabilitzar la càrrega en el moment de ser dipositada al terra.

Manteniment, ordre i neteja

S’han de seguir les normes de manteniment indicades pels fabricants de transpalets quant al sistema hidràulic, barra de tracció i rodes. També s’han de mantenir netes les zones i llocs de pas dels transpalets per evitar el lliscament del transpalet o de l’operari que els manipula.

Davant de qualsevol error que se li presenti, l’usuari del transpalet ha de deixar-lo fora d’ús mitjançant un cartell d’avís i comunicar-ho al servei de manteniment perquè procedeixi a reparar-lo. No s’ha de manipular si no es tenen la formació i els coneixements necessaris.

Maquinària mòbil en agricultura: el tractor

Els tractors són concebuts i construïts per facilitar els treballs agrícoles.

Un tractor presenta un grapat de característiques tecnològiques específiques que permeten efectuar de la manera més fàcil, eficaç i segura els múltiples treballs agrícoles, fins i tot en sòls poc adequats per a vehicles motoritzats de rodes. Se sap que com més intrínsecament adaptada està una màquina a una operació específica, menors són els índexs d’accidents associats al seu ús.

Els tractors moderns són molt polivalents i estan concebuts per adaptar-se tan bé com sigui possible a un cert nombre d’operacions molt diferents entre si. Tot i això, les característiques tecnològiques pròpies d’un tractor modern poden significar un risc real per al treballador si s’ignora la manera correcta d’utilitzar-lo.

Riscos en la utilització del tractor i mesures de prevenció

Per treure el millor profit de les característiques particulars d’un tractor agrícola i per evitar que aquestes provoquin un accident, és necessària l’observació de totes les recomanacions descrites en el manual d’instruccions.

S’han de guardar el tractor i altres màquines automotrius protegits de les inclemències del temps, en un local adequat; no s’ha d’estacionar a prop de productes inflamables, per no córrer el risc de provocar incendis. No s’ha de posar mai el motor en funcionament en un recinte tancat sense ventilació. Els gasos de combustió del gasoil són altament tòxics i poden causar la mort per asfíxia.

S’ha de prestar atenció a les persones, particularment nens, que puguin estar al seu voltant. El conductor ha de verificar que pot maniobrar el tractor amb total seguretat. En cas que el tractor estigui equipat amb una cabina tancada, aquesta recomanació encara és mes important, ja que és més difícil sentir els sorolls de l’exterior.

  • Una conducció prudent del tractor i un bon manteniment constitueixen les millors mesures de prevenció.
  • Una conducció prudent del tractor i un bon manteniment constitueixen les millors mesures de prevenció.

Els vidres s’han de mantenir ben nets per poder tenir bona visibilitat. S’han de conservar sempre nets el terra de la cabina, els pedals i els suports dels peus. En els tractors equipats amb una estructura de seguretat, sigui cabina o arc, s’ha d’utilitzar el cinturó de seguretat.

En cas de bolcada del tractor i si aquest està equipat amb una cabina o una altra estructura de seguretat, el conductor s’ha de subjectar amb força al volant i no ha de sortir de l’habitacle fins que el tractor no s’hagi parat del tot; si les portes de la cabina estan obstruïdes, s’ha de sortir pel sostre o per la porta posterior.

Quan el tractor estiri una màquina o un remolc, és necessari parar atenció en els revolts més tancats, perquè les rodes de la màquina o del remolc es poden posar en clots o en les cunetes de la carretera.

Com a mesura de precaució, sempre s’ha de tenir un extintor al tractor, degudament carregat, i un maletí de primers auxilis.

S’ha d’examinar amb regularitat l’ajust de tots els cargols i femelles, sobretot les femelles que ajusten les rodes davanteres i les posteriors.

No s’ha d’aparcar un tractor en terrenys amb pendents accentuats. En aparcar un tractor per a una reparació o una altra causa, s’aconsella:

  • Les revisions periòdiques garanteixen un bon manteniment i un bon funcionament del tractor.
  • Les revisions periòdiques garanteixen un bon manteniment i un bon funcionament del tractor.

  • Triar el lloc menys inclinat.
  • Aplicar el fre de mà i mantenir el tractor bloquejat.
  • Posar la palanca de velocitats en posició d’aparcament.
  • Posar tacs eficaços a les rodes, i si és possible de fusta.

Finalment, en el moment de parar el motor, s’ha de retirar la clau del circuit d’arrancada per evitar que alguna persona, sobretot nens, tingui la temptació de posar el tractor en marxa. La circulació dels tractors s’ha d’atenir al que estableix el codi de circulació. El fet de conduir a baixa velocitat no vol dir que el conductor no hagi de complir el codi de circulació.

Seguretat en terrenys inclinats i difícils

En baixar un pendent, s’ha de mantenir sempre el tractor en velocitat aprofitant el motor com a fre i intentar treballar segons la línia de major pendent, tant en pujar com en baixar, en totes les situacions en què això sigui possible i tècnicament recomanable.

S’ha d’evitar girar bruscament en terrenys inclinats; en tot cas, si és necessari, s’ha de reduir la velocitat. Els canvis de sentit en vessants s’efectuaran lentament, amb el pes transportat alçat, en un sentit de marxa tal que la màquina o càrrega transportada romanguin sempre en la part superior.

Si el tractor és articulat, mentre s’efectua un gir a mig vessant amb una màquina suspesa o remolc arrossegat, s’evitaran les accions següents:

  • Embragar bruscament.
  • Canviar bruscament de direcció.
  • Aixafar obstacles amb les rodes situades en el pla superior.

S’ha de posar una velocitat baixa en descendir per un terreny massa inclinat; si el tractor té quatre rodes motrius, s’ha de posar també la tracció davantera per augmentar-ne l’adherència. S’ha de treballar amb la major atenció possible a fi d’evitar elevacions del terreny, forats i altres obstacles que pugui tenir la zona i que són susceptibles de fer bolcar el tractor.

S’ha de guardar una distància prudencial de les vores de límits, rases etc., tant en treballar com en canviar de direcció i sortir marxa enrere de rases i clots del terreny.

Cal augmentar l’atenció quan el tractor estiri una màquina molt pesada, quan transporti una càrrega que no estigui bloquejada o quan sigui una càrrega mòbil. No s’han d’aprofitar els pendents del camí per guanyar temps baixant en punt mort.

Risc de bolcada

La bolcada, per ser freqüent i tenir, en general, conseqüències greus, és l’accident més important dels tractoristes. La bolcada pot ser de dues maneres: lateral i posterior. El primer cas és més habitual que el segon.

Bolcada lateral

La bolcada lateral es produeix quan la vertical que passa pel centre de gravetat cau fora de la projecció normal del tractor.

  • La posició del centre de gravetat varia quan s'enganxen màquines suspeses o semisuspeses.
  • La posició del centre de gravetat varia quan s'enganxen màquines suspeses o semisuspeses.

El tractorista ha de saber localitzar el centre de gravetat del tractor que maneja, el qual depèn essencialment de les seves dimensions, de la seva massa i del seu tipus. Així, per exemple, un tractor agrícola convencional, de dues rodes motrius i equipat amb cabina, posseeix el seu centre de gravetat en el pla mig longitudinal, o pròxim a ell, en la intersecció d’una línia horitzontal situada aproximadament a 25 cm per damunt de l’eix de rotació de les rodes motrius, amb una línia vertical situada aproximadament a 60 cm al capdavant d’aquest eix. Aquesta posició, no obstant això, no és fixa.

El tractorista haurà d’evitar que la inclinació lateral del tractor s’aproximi a la posició de bolcada irremeiable.

Les causes de la bolcada són múltiples, però entre les més importants cal destacar la de la força centrífuga. De fet, la força centrífuga és la principal causa de bolcades laterals dels tractors, quan aquests transiten per camins sinuosos a certa velocitat i giren amb brusquedat la part davantera.

La força centrífuga intervé en el centre de la gravetat i, si és prou forta, provoca la bolcada del tractor, les rodes exteriors del qual es converteixen en punts de rotació.

Com s'han d'evitar les bolcades laterals

Per evitar les bolcades laterals dels tractors, convé conservar en els tractors la màxima separació entre rodes compatible amb els treballs que s’executaran, a fi d’augmentar la base o polígon de suport i millorar l’estabilitat lateral del tractor.

S’ha d’adaptar la velocitat a les condicions d’ús, perquè el conductor pugui controlar el vehicle en qualsevol situació que es presenti, i no deixar que el tractor transiti sobre una sèrie d’obstacles. Si no es pot evitar, s’ha de reduir convenientment la velocitat.

S’ha de conduir lentament en sòls amb esvorancs, a fi d’evitar que es pugui acabar amb el tractor en una rasa. Una simple derrapada pot ser catastròfica: els esvorancs pròpiament dits no són una causa de bolcades, però poden passar a ser-ho si, en esvarar, les rodes topen amb algun obstacle d’una certa consistència que bloquegi bruscament el tractor.

S’han d’estirar sempre els remolcs pesats a una velocitat moderada i adaptada a la situació: un remolc pesat pot influir en la direcció del tractor, per exemple, si aquest frena bruscament o si hi ha un impuls excessiu i rectilini en una baixada. S’ha d’efectuar l’enganxada en el punt més baix.

Abans d’agafar un revolt, s’ha de deixar anar el fre, ja que així es redueix la força centrífuga, que afecta considerablement l’estabilitat del tractor.

  • Per fer mitja volta s'ha de (1) girar en el sentit de la baixada; (2) fer marxa enrere en la zona de pendent; (3) prendre el sentit oposat.
  • Per fer mitja volta s'ha de (1) girar en el sentit de la baixada; (2) fer marxa enrere en la zona de pendent; (3) prendre el sentit oposat.

És molt important no usar frens independents, excepte per a treballs en el camp que exigeixen una velocitat reduïda. Per fer mitja volta (canvi de sentit) en terrenys pendents, s’ha d’efectuar la maniobra coneguda com a “cua d’oreneta”.

S’ha d’evitar circular en pendents molt accentuats, a mig vessant, perquè una depressió del terreny en la part baixa o una elevació en l’alta poden provocar inestabilitat. És important també que les màquines enganxades al tractor estiguin en el costat superior del pendent.

Per baixar una pujada o pendent, en primer lloc, és necessari utilitzar el fre motor. Per a això, s’ha d’utilitzar una velocitat relativament baixa (per regla general, la mateixa que permetria la pujada del pendent amb el tractor carregat) abans d’arribar al pendent. No s’ha d’intentar reduir la velocitat durant la baixada i s’han d’utilitzar els frens de les rodes si la velocitat és una mica elevada; no s’ha de deixar mai que el tractor s’embali perquè es podria produir un accident. Cal parar especial atenció a les transmissions hidroestàtiques, perquè aquestes no frenen el motor.

No s’ha de transitar en les proximitats de talussos, vores de les rases o altres depressions, ja que els marges de les zones en desnivell es poden enfonsar pel pes del tractor. En aquests casos, es recomana circular a una distància prudencial.

S’ha de reservar un espai ampli per a les maniobres en les zones pròximes a un desnivell, sobretot en sòls accidentats.

Cal augmentar la prudència quan el tractor estigui carregat amb pala, pinces o una màquina en la part davantera. En aquest cas, és essencial mantenir la càrrega frontal com més baixa millor i maniobrar lentament, observant també les irregularitats del terreny. És aconsellable que la pala o els aparells instal·lats siguin desmuntats quan no s’utilitzin.

Bolcada posterior

  • L'inici de la bolcada succeix en un instant molt breu, per això el conductor no té temps de reaccionar.
  • L'inici de la bolcada succeix en un instant molt breu, per això el conductor no té temps de reaccionar.

La bolcada posterior, encara que sigui menys freqüent, té conseqüències tan greus com la bolcada lateral. Una elevació es pot produir de manera molt ràpida i pot ser que el conductor no tingui temps de reaccionar.

Entre les causes de la bolcada lateral, predominen els efectes de dos parells de rotació, que tenen per eix de rotació:

  • L’eix de les rodes motrius posteriors del tractor.
  • La zona d’adherència d’aquestes mateixes rodes.

Per evitar les bolcades posteriors, cal fixar les càrregues en els punts d’enganxada previstos per a tal funció pels fabricants. Com més baix en relació amb l’eix posterior i avançat sigui el punt d’enganxada, millor serà l’estabilitat del tractor per evitar la bolcada. La barra perforada d’enganxada només ha de ser utilitzada per a la tracció de petites càrregues, però en tot cas haurà de romandre baixada i ser immobilitzada per barres rígides.

Per augmentar l’estabilitat del tractor, és necessari llastar-lo convenientment amb masses de llast al davant, en el nivell de les rodes o en l’eix, o inflant els pneumàtics amb aigua. Aquest llastat s’ha de fer principalment si les màquines que estan suspeses darrere són pesades.

En el cas de descendir un pendent fent marxa enrere, s’ha de frenar progressivament, si bé sempre és preferible baixar cap endavant. També és necessari prestar sempre atenció al sòl humit i a les herbes altes, sobre les quals el tractor llisca molt.

Cal desviar-se de les rases i depressions, encara que per la seva llargària i profunditat semblin inofensives. De vegades és perillós travessar-les, per la qual cosa s’aconsella l’ús dels passos previstos per a tal funció.

Per treure un tractor encastat, el millor és fer-ho marxa enrere. Si les rodes davanteres es queden fixades, no convé insistir a continuar cap endavant: s’ha d’utilitzar el tractor marxa enrere. Per fer aquesta maniobra més fàcilment, es recomana:

  • Retirar la terra darrere de les rodes.
  • Estabilitzar de seguida la terra retirada amb una taula o un altre material sòlid.
  • Desplaçar-se lentament.

Cintes transportadores

Les cintes transportadores són elements auxiliars de les instal·lacions que tenen com a missió transportar un producte de forma més o menys contínua i regular per conduir-lo a un altre punt desplaçant-lo en distància vertical i/o horitzontal.

D’altra banda, les cintes són elements d’una gran senzillesa de funcionament i que una vegada instal·lades en les condicions indicades pel fabricant solen donar pocs problemes mecànics i de manteniment. Són aparells que funcionen sols, com una part de les línies de procés, i generalment no requereixen cap operari que els manipuli directament de forma continuada, però sí en operacions de supervisió i manteniment.

Tant el projectista de la planta com l’usuari solen considerar que les cintes són elements que únicament compliquen i encareixen les instal·lacions; per això, no sol prestar-se l’adequada atenció a totes aquelles característiques que no siguin la potència del seu motor i la capacitat de transport en tones/hora, i s’obliden les indicacions de seguretat necessàries enfront dels riscos que, com a màquines, presenten, o, el que és més greu, es considera que les proteccions són elements accessoris o suplements que únicament encareixen la instal·lació o que destorben el normal funcionament de la planta.

Així, trobem que en poques instal·lacions hi ha cintes de nova implantació que compleixin les premisses necessàries per a la prevenció dels riscos professionals.

Descripció de la màquina

Les cintes transportadores contínues estan constituïdes bàsicament per una banda sense fi flexible que es desplaça recolzada sobre uns corrons de gir lliure. El desplaçament de la banda es fa per l’acció d’arrossegament que li transmet un dels tambors extrems, generalment el situat en el cap de la cinta. Tots els components i accessoris del conjunt es disposen sobre un bastidor, gairebé sempre metàl·lic, que els dona suport i cohesió.

S’anomenen cintes fixes (figura) aquelles amb un emplaçament que no es pot canviar. Les cintes mòbils estan proveïdes de rodes o altres sistemes que en permeten un fàcil canvi d’ubicació; generalment, es construeixen amb altura regulable, mitjançant un sistema que permet variar la inclinació de transport a voluntat.

Figura Cinta fixa

Accidentalitat

L’anàlisi de l’accidentalitat en les cintes transportadores de materials a granel posa de manifest que es tracta d’aparells que produeixen pocs accidents, cosa que es pot atribuir a l’escassa presència d’operaris a peu de màquina i a la seva reduïda taxa de manipulació (ho podem veure a la figura). Igualment, es posa de manifest que, en la seva majoria, els accidents mereixen la qualificació de greus i deixen seqüeles molt lamentables per incapacitats laborals permanents, degudes principalment a amputacions i esquinçades musculars que inutilitzen les extremitats superiors afectades. També es constata que la majoria d’accidents es produeixen per la manipulació directa dels operaris sobre parts de les cintes en intentar solucionar, sobre la marxa i sense parar, alguna anomalia en el funcionament.

Figura Tipus d’accidents

Atrapaments en els tambors

Els atrapaments en els tambors de cua es produeixen en fer operacions de neteja de les adherències, de materials en forma de pols o de pasta, a la superfície dels tambors llisos, o d’incrustacions de fragments durs en les cavitats dels tambors ranurats.

Per eliminar les adherències que apareixen de forma desigual pel diàmetre de tambor, els operaris, moltes vegades amb la cinta en marxa, apliquen una barra metàl·lica de forma tangencial al tambor i, prement fortament, produeixen un gratat i la caiguda de les adherències. De forma semblant solen actuar per a l’eliminació de les incrustacions de trossos durs en les cavitats dels tambors ranurats, copejant-los amb martells o eines a fi de fragmentar-los. En els tambors de cap difícilment es produeixen adherències o incrustacions de materials.

Sistemes d'emergència en els tambors

Al costat dels tambors, grups d’accionament, corrons de pressió i dels sistemes retràctils, de descàrregues mòbils intermèdies (tripper), tensió automàtica, etc., s’han d’instal·lar botoneres d’aturada d’emergència que siguin fàcilment accessibles per al personal que pugui manipular la cinta. L’accionament del sistema d’aturada ha d’estar enclavat amb els elements anterior i posterior de la cinta.

Els atrapaments se solen presentar en intentar llançar productes granulats (per exemple, sorra) sobre el tambor per augmentar el seu poder d’arrossegament, quan la cara interior de la banda i el tambor estan mullats i la banda llisca (degoteig de material, pluja, etc.), i també en intentar la neteja dels corrons de pressió.

És evident que aquestes operacions de “neteja” són molt perilloses, ja que es fan generalment en postures incòmodes i en espais estrets a petita distància de les zones de risc, amb la qual cosa qualsevol fals moviment produeix l’atrapament de les mans de l’operari.

Mesures preventives

Com a mesura preventiva, s’ha d’impedir l’accés als diferents elements del tambor de “cua” mitjançant una reixeta metàl·lica que permeti la visió de la cinta i alhora protegeixi el treballador.

Cobriment entre ramals

El cobriment ha d’abastar també la màxima zona possible del sector de tambor comprès entre les cares interiors dels dos ramals de la banda transportadora.

A fi de reduir al màxim possible les incrustacions i adherències en el tambor de cua per degoteig i materials vessats, s’ha d’establir una separació física entre el ramal de transport i el de tornada col·locant un element de cobriment al llarg d’aquest últim.

També cal instal·lar mecanismes que permetin dur a terme l’operació de gratat del tambor a voluntat de l’operari quan s’observi la formació d’incrustacions. L’accionament s’ha de fer des de l’exterior de la cinta sense necessitat de retirar la reixeta protectora.

Caigudes de persones

Les caigudes de persones en cintes transportadores poden ser des de la cinta i sobre la cinta:

  • Des de la cinta: si bé és cert que en les cintes transportadores no hi sol haver llocs de treball fixos, no és menys cert que, de forma periòdica, s’han de fer operacions de manteniment que obliguen el personal a efectuar recorreguts en tota la seva longitud per vigilar, engreixar o substituir els corrons, i per tenir accés als mecanismes d’accionament.
  • Sobre la cinta: és freqüent trobar-se amb cintes que surten de fosses o que discorren a escassa altura del sòl i pel mig del terra o per l’interior de rases, i que queden a nivell del sòl o lleugerament per sota. L’accident es produeix en precipitar-se sobre la cinta, quan aquesta discorre en profunditat, o bé per una pèrdua d’equilibri, quan s’intenta creuar trepitjant sobre la cinta, estant en marxa.

Mesures preventives

Les cintes que discorren elevades o que ofereixen perill de caiguda des de més de dos metres d’altura per al personal que hi ha de circular o que s’hi ha de situar per fer operacions de manteniment, haurien de disposar de plataformes de visita en les zones dels tambors elevats i de passarel·les de visita al llarg dels trams elevats. Tant les passarel·les com les plataformes de visita han de disposar de baranes prou resistents i el terra, tant si és continu com si està format per graons, ha de ser de material antilliscant cec, ranurat o perforat, i en tot cas ha de permetre una fàcil eliminació de les aigües i de les possibles acumulacions de sediments, pols, etc.

L’accés a les passarel·les o plataformes de visita s’ha de poder fer còmodament al nivell del terra o bé per mitjà d’una escaleta.

S’han de disposar passos elevats o inferiors fixos o mòbils, segons convingui, per facilitar la circulació del personal, establint barreres que impedeixin el pas si no és utilitzant els punts disposats a aquest efecte. Tant les passarel·les com les escales d’accés han d’estar proveïdes de baranes.

Les cintes que discorren a nivell del sòl o per sota seu han de tenir les obertures (fosses) protegides mitjançant baranes o cobertes amb elements prou resistents, en funció del tipus de circulació que hagin de suportar.

Caiguda de materials

En el transport de càrregues per cinta es poden produir dues situacions de risc:

  1. Pel que fa als materials transportats: quan les cintes transportadores discorren en altura per sobre de zones de treball o de pas de vehicles o persones, s’ha de prestar especial atenció a prevenir que la caiguda accidental dels fragments gruixuts transportats pugui ferir les persones, per la gravetat de les lesions que es podrien causar amb l’impacte directe. Igualment, cal evitar la caiguda de les partícules de gra fi que, si bé amb el seu impacte no poden causar lesió, poden donar lloc a acumulacions al terra, que en el millor dels casos fa sensació de brutícia i pot provocar caigudes del personal.
  2. Pel que fa als components de la cinta: en les cintes dotades de sistemes de tensió per contrapès, la necessitat de disposar d’un espai vertical per al seu desplaçament (carrera) obliga, de vegades, a fer que el sistema es col·loqui en altura. El trencament de la banda transportadora pot donar lloc a la caiguda del contrapès i pot ser causa de greus accidents.

Mesures preventives

Quan l’alimentació en la cinta és irregular i amb aportacions puntuals que determinen la formació de munts sobre la banda, s’ha d’instal·lar a la sortida algun element de tipus fix i oscil·lant amb la comesa d’estendre els munts a fi d’evitar caigudes posteriors. Igualment, per regular els desfasaments en producció de distints elements consecutius, és aconsellable introduir entre aquests elements un element capaç d’absorbir i regular les diferències de flux.

Inhalació de pols

De vegades, els materials transportats tenen un alt contingut de pols, per la qual cosa, tant en la zona de recepció com en la d’abocament, es produeixen fortes emissions de pols que passen a l’ambient. Igualment ocorre durant el recorregut de la cinta, si està exposada a l’acció del vent.

Mesures preventives

Enfront de la inhalació de pols, s’ha de carenar la zona de recepció i d’abocament instal·lant un sistema d’extracció localitzada els volums de captació de la qual s’han de canalitzar i sotmetre a un sistema de depuració. En els casos d’exposició al vent, n’hi haurà prou amb el carenat del transportador.

Grues torre

Les grues torre són unes màquines d’elevació de càrregues que estan formades per dos elements bàsics: una torre metàl·lica que descansa a terra, encastada o mòbil sobre raïls, que per qüestions d’estabilitat tindrà prou llast, i un braç horitzontal que és giratori. A més d’aquests elements, disposa d’una sèrie de motors per a la translació de la grua, el gir, l’elevació i la translació de les càrregues, i dispositius de seguretat.

La seva utilització comporta una sèrie de riscos que podem classificar de la manera següent:

  • Riscos derivats de la maquinària
  • Riscos derivats de la ubicació
  • Riscos derivats del transport de la càrrega (en elevació o en descens)
  • Riscos de caràcter general

Anàlisi de riscos

Hi ha dos riscos derivats de la maquinària que estan definits clarament pel tipus de moviment i transport que es pot fer amb una grua:

  • Caiguda o bolcada de la grua.
  • Caiguda de la càrrega transportada.

L’origen dels riscos derivats de la maquinària rau en el muntatge deficient, en la inexistència d’elements de resistència suficient (per poca qualitat, per fatiga, etc.) i en la inexistència o mal funcionament dels dispositius de seguretat.

Les mesures preventives per evitar els riscos esmentats són les següents:

  • Els materials s’han d’ajustar al que disposen les normes UNE.
  • El muntatge de la grua l’ha de fer una empresa especialitzada que lliuri un informe per escrit del muntatge adequat i del funcionament correcte de la grua.
  • S’ha d’establir un procediment de revisions obligatòries per part d’una empresa especialitzada, com a màxim cada tres mesos, independentment de les revisions que amb periodicitat diària, setmanal o mensual, recomani el fabricant.

Els principals riscos derivats de la ubicació són:

  • La caiguda o bolcada per una superfície de sustentació inadequada.
  • Caiguda, bolcada de la grua, caiguda de la càrrega i contacte elèctric per interferència amb obstacles (altres grues, edificacions, línies elèctriques, etc.).
  • Atrapament de persones.

S’entén per superfície de sustentació de la grua el conjunt que formen el terreny i les travesses de formigó o de fusta, i els carrils utilitzats per al repartiment de les càrregues.

Normalment, i especialment en zones urbanes, no hi ha gaires alternatives per a la ubicació de la grua, ja que està condicionada pels punts més allunyats que ha de proveir, i cal comptar encara amb les limitacions establertes per les edificacions contigües, els vials, etc.

Cal tenir en compte que el terreny pot no ser l’idoni pel que fa a la resistència. Independentment de la major o menor qualitat del sòl, cal garantir la total estabilitat de la grua. Això només s’aconsegueix amb la construcció d’una solera de formigó armat feta segons plànol constructiu aprovat per un tècnic competent.

Què ha de contenir el plànol constructiu?

Tipus de travesses. Característiques dels rails, si n’hi ha. Desnivells màxims. Separació entre eixos. Separació entre juntes.

També han de quedar especificats els dispositius d’esmorteïment (topalls) de final de via i el limitador de fi de cursa de translació, amb indicació de la distància de col·locació; tot això, d’acord amb la norma UNE específica.

L’ús ideal d’una grua és que el braç que gira amb càrrega pugui abastar els 360 graus. Això és pràcticament impossible en una grua urbana, raó per la qual cal establir una sèrie de premisses per evitar els riscos corresponents. Entre aquestes mesures preventives ressaltem:

  • El braç amb el ganxo hissat ha de poder girar sense obstacles; la seva alçària sobre edificacions per les quals pugui circular personal ha de ser suficient perquè quedin 2,5 metres com a mínim entre les edificacions esmentades i la part més sortint de la grua.
  • En el cas de línies elèctriques aèries, la distància de seguretat ha de ser de cinc metres (en projecció horitzontal). Aquesta distància s’ha d’augmentar si es detecta que l’oscil·lació de la càrrega la disminueix.

Quan en una obra es munten com a mínim dues grues, això es fa pensant, entre altres coses, en l’eliminació d’angles morts per al proveïment, i cal tenir en compte que l’ús de dues grues que treballin simultàniament comporta el risc de col·lisió entre el braç de l’una i el cable de l’altra. Per evitar problemes davant d’aquests riscos proposem les mesures preventives següents:

  • En cas que hi hagi diverses grues treballant en la mateixa obra, cal tenir present que entre el braç d’una grua i la torre d’una altra hi ha d’haver com a mínim dos metres en distància horitzontal. I en vertical, entre el ganxo en posició elevada del punt més alt i la punta més baixa hi ha d’haver tres metres.
  • També es pot escurçar el radi de gir d’una de les grues mitjançant un dispositiu limitador. En el mercat n’hi ha diversos.
  • Establiment de seqüències de treball fixant prioritats en la zona d’interferència.
  • Establiment d’un coordinador de maniobres.
  • Escurçament de la distància màxima a què pot arribar el carro de la grua més alta per tal de permetre que giri lliurement la més baixa, sempre que sigui possible.
  • Substitució d’una de les grues per una altra de braç mòbil, fixa o telescòpica.
  • En qualsevol cas, el personal maquinista ha de ser expert i ha de conèixer el quadre de senyals.

Per evitar l’atrapament de persones és molt important que la distància mínima entre les parts de la grua que surtin més i els obstacles més propers sigui superior a 90 cm. Si això no es pot garantir, caldrà prohibir i acotar el pas del personal per aquestes zones.

Riscos derivats de l'elevació, el transport i el descens de la càrrega

Aquests riscos estan relacionats amb l’ús al qual estan destinades les grues en el treball habitual en l’obra.

En els moviments d’elevació, transport i descens de la càrrega pot ocórrer la caiguda o bolcada de la grua. Si el gruista o l’encarregat de l’obra són responsables de la seva feina, el risc queda eliminat perquè se suposa que no es fan maniobres perilloses.

El risc més comú és el de la caiguda de la càrrega. Aquest risc pot ser degut a diferents factors:

  • El trencament d’un element d’ancoratge: això seria atribuïble a una inspecció deficient o poc acurada dels elements de tracció o de subjecció.
  • El transport en condicions deficients de la càrrega, sigui per estar mal eslingada, sigui per no disposar de cubetes, de safates, etc., adequades que evitin la caiguda de materials solts.
  • Els casos en els quals el gruista, per observació deficient o per un error del senyalista, es creua amb un obstacle en la trajectòria de la grua (per exemple, un camió).
  • Descàrrega precària perquè les zones de rebuda són inadequades.

Riscos de caràcter general

Cal evitar els contactes elèctrics. Per això, tots els circuits elèctrics s’han d’ajustar al Reglament electrotècnic de baixa tensió pel que fa al risc de contacte directe i indirecte, a l’aïllament correcte dels conductors i a la col·locació de la presa de terra a les masses.

És molt important evitar les caigudes des de punts alts de la grua, raó per la qual s’estableixen condicions tècniques com l’ús d’elements de protecció col·lectiva i individual.

Mesures preventives de caràcter general

Hi ha diverses mesures que s’han d’aplicar de forma preventiva i amb caràcter general.

No s’ha de permetre que les grues arrosseguin o arrenquin objectes fixats a terra o que estiguin fixats de manera dubtosa. Tampoc no es pot permetre la tracció obliqua de càrregues.

No s’ha de permetre mai l’elevació de persones amb la grua, ni tampoc que es facin les proves de sobrecàrrega a la punta amb el pes de l’operari.

La grua ha de tenir una placa de característiques, que inclogui el diagrama de càrregues, situada en un lloc fàcilment visible. El personal que la faci anar ha d’estar perfectament instruït en les característiques de càrrega de la grua.

  • Les operacions d'hissatge i de transport s'han de fer en condicions de seguretat i amb personal format.
  • Les operacions d'hissatge i de transport s'han de fer en condicions de seguretat i amb personal format.

Cal portar un llibre de manteniment i de control per a cada grua torre, amb fulls numerats per fer-hi constar les operacions de manteniment, les peces canviades i altres incidències, i també les dates en què s’hagin fet.

Cal verificar setmanalment el funcionament correcte del limitador de parell màxim, i s’ha de revisar mensualment. Cal fer-ho constar en el llibre de manteniment i de control de la màquina, amb la signatura del responsable de l’operació.

Cal fer, com a mínim un cop al trimestre, una revisió a fons de cables, frens, politges, controls elèctrics i sistemes de comandament, i també de tots els elements dels mecanismes d’hissada, de gir, de distribució i de translació. Cal reflectir les incidències en el llibre de manteniment i control.

S’han d’interrompre les operacions amb grua quan la velocitat del vent superi els 70 km per hora. En cas que no es puguin controlar les càrregues perquè oscil·lin i no s’hagi arribat a aquesta velocitat, s’han d’interrompre els treballs.

Per estudiar l’estabilitat de tots els equips d’elevació de càrregues caldrà tenir en compte el tipus de sòl i les condicions externes a les quals es puguin veure sotmesos. La utilització a l’aire lliure d’aquests equips de treball s’haurà d’aturar si les condicions meteorològiques són adverses.

Una incorrecta ubicació d’aquestes màquines sobre el terreny pot provocar accidents. Les causes poden ser un terreny poc resistent, una deficient fixació, la proximitat a les línies elèctriques i l’accés de persones alienes al funcionament de la màquina. Per tant, les mesures que cal prendre són la correcta compactació del terreny, el càlcul correcte de les lloses, la preceptiva revisió de les condicions de la instal·lació abans de la seva posada en funcionament, la utilització del contrapesos i sistemes de subjecció adequats, i també mantenir les distàncies de seguretat respecte a les instal·lacions elèctriques i restringir l’accés de persones alienes al funcionament de la grua.

  • Per assegurar la utilització d'equips, se n'ha de comprovar diàriament el bon estat.
  • Per assegurar la utilització d'equips, se n'ha de comprovar diàriament el bon estat.

En tots els equips d’elevació, les operacions de pujada o baixada s’han de fer lentament, evitant els moviments bruscos, especialment perillosos en el moment de l’arrencada o l’aturada. Estan prohibits els moviments en diagonal, és a dir, moure horitzontalment una càrrega al mateix temps que s’està pujant o baixant, ni tampoc s’han de deixar les càrregues suspeses pel risc de bolcada que suposa.

S’ha d’evitar igualment fer passar les càrregues per sobre de persones, extremant les precaucions si les càrregues poden ser perilloses, per exemple metalls fosos o objectes subjectes per electroimants.

L’operador no pot transportar persones sobre càrregues, ganxos o eslingues buides. Les zones de circulació de materials han de quedar perfectament delimitades, lliures d’obstacles i ben il·luminades i, sempre que sigui possible, separades de les zones de trànsit de persones. L’operari s’ha de situar de manera que pugui controlar la zona de càrrega, i també tot el recorregut. Si no és possible, sigui per la distància o per la presència d’obstacles, haurà de demanar ajut a altres operaris, que mitjançant gestos codificats, segons el que marca l’annex VI del Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball, l’ajudin a efectuar els treballs. Els diferents riscos estan recollits en la taula.

Taula: Riscos derivats de la utilització de les grues
Riscos Base inestable de la grua Mal disseny del llast i tirants Mal manteniment Manca formació Mitjans auxiliars inadequats Mala planificació dels treballs Defectes en l’escomes a elèctrica Defectes de fabricació de la grua
Bolcada de la grua
Atropellament de la persona
Atrapaments
Cops
Talls
Sobreesforços
Caigudes al buit
Caiguda de la càrrega
Contactes elèctrics
Incendis
Elevació de persones
Intoxicació de fums
Sorolls en el lloc de treball
Sorolls de muntatge
Desmuntatge de la grua
Xocs contra altres
Equips mòbils
Relliscades dels treballadors

Carretó automotor

Un carretó automotor de manutenció o elevador és aquella màquina que es desplaça pel terra, de tracció motoritzada, destinada fonamentalment a transportar, empènyer, tirar o aixecar càrregues. Pot ser elèctrica o amb motor de combustió interna.

Sistemes de seguretat i condicions de protecció

El marcatge CE de conformitat és el distintiu que acredita que la màquina és conforme al conjunt de les disposicions del Reial decret 1644/2008.

El pòrtic de seguretat és un element resistent que protegeix el conductor davant la caiguda de càrrega i de la bolcada del carretó. Pot estar cobert amb una superfície de vinil per evitar les inclemències del temps.

La senyalització lluminosa és un dispositiu necessari per anunciar la presència del carretó. L’avisador acústic de marxa enrere és un dispositiu necessari per anunciar el desplaçament de marxa enrere del carretó. La intensitat de la senyalització lluminosa i de l’avisador acústic han de ser adequats a la iLuminació i al nivell sonor de les instal·lacions annexes, per fer-se sentir en qualsevol situació.

El seient del carretó ha de portar un cinturó de seguretat o un dispositiu equivalent que mantingui el conductor en el seu seient sense impedir els moviments necessaris per a la conducció.

La placa d’informació de capacitat indica la capacitat a l’altura d’elevació màxima a una distància especificada del centre de gravetat de la càrrega. Aquesta placa ha d’estar clarament visible.

L’aturada de seguretat d’emergència atura automàticament el motor en cas d’emergència o situació anòmala.

Recomanacions generals

  • En casos excepcionals, està permesa la utilització de plataformes de treball d'ús temporal.
  • En casos excepcionals, està permesa la utilització de plataformes de treball d'ús temporal.

Els conductors de carretons automotors han de tenir com a mínim divuit anys i han de disposar d’una formació adequada sobre les normes de seguretat que s’han de seguir en conduir-los. Com a formació adequada s’entén aquella formació que està acreditada i documentada per una entitat externa. A més, han de conèixer les consignes de seguretat que es troben en vigor en la seva planta i saber aplicar-les amb bon criteri.

En cas de fer jornades de treball llargues i d’haver-hi zones de circulació poc uniformes, és convenient l’ús de cinturó lumboabdominal.

Equips de protecció individual (EPI)

S’ha de facilitar calçat professional de seguretat, el qual ha de ser antilliscant, amb puntera metàl·lica reforçada. Els guants de seguretat no són necessaris per conduir, però se n’ha de tenir un parell per a possibles emergències o manipulacions durant el treball. És recomanable que siguin resistents i flexibles per no molestar en la conducció.

El casc de seguretat és d’ús obligatori quan el carretó no estigui protegit amb un sostre. En qualsevol cas, és indispensable disposar d’un casc de seguretat per ser utilitzat en baixar del carretó, sempre que a la zona per on circuli sigui d’ús obligatori.

La protecció auditiva és d’ús obligatori quan el nivell de soroll, en la zona per on se circuli, sobrepassi el marge de seguretat establert i, en tot cas, quan sigui superior a 90 dB (A).

Mesures preventives i bones pràctiques

S’ha d’utilitzar un carretó compatible amb el local on ha d’operar. Així, en funció de si s’ha de treballar a l’aire lliure, en locals tancats, ventilats o amb ventilació limitada, s’elegiran una força motriu de la màquina i depuradors de gasos d’escapament.

Abans de la conducció s’han de verificar i comprovar els aspectes següents:

  1. Verificar el bon estat dels pneumàtics i la seva pressió.
  2. Comprovar l’eficàcia i el correcte funcionament de:
    • El fre d’immobilització i el fre de servei (fre de mà i de peu, respectivament).
    • La direcció.
    • El sistema d’elevació i inclinació (fixació i estat de la forquilla).
    • L’avisador acústic o clàxon.
  3. Comprovar el nivell de combustible, aigua i oli, en els carretons de motor d’explosió. No es pot fumar durant aquestes operacions.
  4. Comprovar que la bateria està correctament carregada i connectada.
  5. Comprovar els protectors i dispositius de seguretat. No inutilitzar cap dels sistemes de seguretat.

Les normes específiques per a carretons elèctrics són:

  • No fumar ni apropar flames a les proximitats d’una bateria en càrrega durant la seva manipulació.
  • Mantenir sempre tancada la tapa del cofre de la bateria.
  • No dipositar mai eines o peces metàl·liques sobre bateries i tampoc en les seves proximitats.
  • Tancar els taps dels acumuladors abans de la posada en marxa.

Les normes específiques per a carretons de motor d’explosió són:

  • Netejar i assecar la part superior de les bateries.
  • No fumar ni aproximar flames a un carretó quan se n’està omplint el dipòsit.
  • Per omplir el dipòsit de combustible, s’ha d’utilitzar el lloc designat per a aquesta finalitat. Per a aquesta operació és necessari parar el motor.
  • En cas de vessament de combustible sobre el motor, s’assecarà amb molta cura, sense posar en marxa el carretó fins que s’evapori per complet.
  • Agafar els revolts a baixa velocitat, avisant amb el clàxon.
  • Indicar, amb prou antelació, les maniobres que s’efectuaran. Si el carretó no disposa d’indicadors lluminosos, s’han de senyalitzar, amb el braç, els canvis de direcció, parades i disminució de velocitat.
  • Conduir lentament en circular per terreny humit, lliscant o amb clots.
  • Frenar progressivament i sense brusquedat.
  • Respectar la senyalització i les regles de circulació establertes.

Qualsevol anomalia observada s’ha de comunicar al servei de manteniment del carretó.

Les normes específiques durant la conducció són:

  • No sobrepassar mai la capacitat de càrrega del carretó: l’incompliment d’aquesta regla pot donar lloc a bolcades amb risc d’accident per al conductor i per al personal de l’entorn de treball.
  • No augmentar, sota cap pretext, el pes del contrapès posant-hi càrregues addicionals, i molt menys fent pujar persones sobre el carretó.
  • Per aixecar una càrrega amb seguretat, es posa la forquilla a fons sota la càrrega, després s’eleva lleugerament, i immediatament s’inclina cap endarrere.
  • Abans de començar a circular, s’ha de comprovar que la càrrega estigui equilibrada i segura sobre el seu suport.
  • Abans de fer qualsevol maniobra, s’ha de comprovar que no hi ha cap persona en les proximitats, sobretot en fer marxa enrere.
  • En pujar o baixar la forquilla, el conductor ha d’anar amb molta cura que no resultin atrapades les seves mans o peus, i tampoc les mans o peus de cap persona de l’entorn de treball.
  • No s’ha d’abandonar mai el carretó amb una càrrega aixecada i tampoc s’ha d’aixecar una càrrega durant el seu desplaçament.

Per circular amb carretons automotors, s’han d’observar les regles generals següents:

  • Mirar en la direcció de la marxa, mantenint sempre una bona visibilitat.
  • Circular a una velocitat raonable, sense circular per sobre dels 20 km/h en espais exteriors i 10 km/h en espais interiors.
  • Si en circular cap endavant la visibilitat no és bona, a causa del volum de la càrrega, s’ha de circular marxa enrere.
  • Evitar parades i arrancades brusques i viratges ràpids.
  • Agafar els revolts a baixa velocitat, avisant amb el clàxon.
  • Indicar, amb prou antelació, les maniobres que s’efectuaran. Si el carretó no disposa d’indicadors lluminosos, s’han de senyalitzar, amb el braç, els canvis de direcció, parades i disminució de velocitat.
  • Conduir lentament en circular per terreny humit, lliscant o amb clots.
  • Frenar progressivament i sense brusquedat.
  • Respectar la senyalització i les regles de circulació establertes per la unitat.
  • No està permès transportar passatgers en un carretó automotor. La responsabilitat del que pugui succeir serà del seu conductor.
  • No s’ha de circular amb la càrrega aixecada, ja que les condicions d’estabilitat són molt inferiors. S’ha de circular amb la càrrega com més baixa millor, a uns quinze centímetres del terra. Per circular sense càrrega, s’han de seguir les mateixes recomanacions.
  • En cas de circular per pendents, se circula cap endavant en pujar i cap endarrere en baixar.
  • En passar per llocs angostos, el conductor ha de vigilar que el cap, les cames o els braços no sobresurtin de l’amplada del carretó.
  • Abans de passar per passarel·les, plataformes, planxes, etc., s’ha d’assegurar que aquestes estructures poden suportar el pes del carretó.
  • Si durant el treball es fa alguna parada, s’ha de parar el motor, excepte si es preveu que aquesta parada serà molt breu.

  • No se circularà mai o es deixarà aparcat el carretó amb les forquilles aixecades./-25
  • No se circularà mai o es deixarà aparcat el carretó amb les forquilles aixecades.

Les normes que s’han de seguir en finalitzar la conducció són:

  • En finalitzar la jornada, el carretó s’ha d’estacionar en el lloc previst. Aquesta zona ha de ser llisa i estar protegida contra la intempèrie.
  • En deixar el carretó estacionat, s’ha de parar el motor, posar el fre d’immobilització i retirar la clau del contacte.
  • La forquilla ha de quedar en la seva posició més baixa.
  • L’usuari no ha de fer cap reparació o reglatge al carretó. Davant de qualsevol error que se li presenti, l’ha de deixar fora d’ús mitjançant un cartell d’avís i ha de comunicar l’error al servei de manteniment del carretó perquè procedeixi a reparar-lo.

Manteniment, ordre i neteja

Tot carretó automotor ha de disposar d’un programa de manteniment preventiu per escrit, sigui intern o extern amb una empresa de manteniment, en el qual es recullin totes les revisions que s’hi facin.

Com a principi bàsic, s’han de seguir les normes dictades pel fabricant. S’han de revisar periòdicament els frens, la direcció, els avisadors, la senyalització lluminosa, els reguladors, les vàlvules de descàrrega del circuit d’elevació i els mecanismes d’inclinació i elevació. També es revisaran periòdicament els protectors i dispositius de seguretat, les bateries, els motors, els dispositius de protecció, etc.

S’ha de vetllar per la seguretat d’un mateix i la de les persones que es troben en l’entorn de treball, mantenir l’ordre i neteja de l’àrea de treball i no consumir begudes alcohòliques ni tabac dins de la unitat.

Càrrega de bateries

Per carregar la bateria del carretó automotor, és necessari disposar d’una zona lliure d’obstacles i objectes, ventilada i lliure de cigarrets, espurnes o punts calents que puguin donar lloc a l’explosió del gas hidrogen que es desprèn durant la càrrega. A més, aquesta zona ha d’estar degudament senyalitzada i diferenciada de la resta de la planta.

No es pot fumar ni apropar flames a les proximitats d’una bateria en càrrega, ja que aquesta pot despendre gasos extremadament inflamables per qualsevol fissura de ventilació. S’ha de senyalitzar la zona on es carrega la bateria amb la prohibició de fumar. No s’han de col·locar estris o peces metàl·liques sobre les bateries ni en les seves proximitats.

S’ha de mantenir sempre seca la part superior de les bateries i els borns han d’estar nets i correctament cargolats.

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats