Màquines

Reial Decret 1644/2008, de 10 d’octubre, pel qual s’estableixen les normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines

Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol; s’ estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball.

En prevenció entenem com a màquina, com a un tipus d’equip de treball, que, a diferència dels instruments o de les eines simples, té la particularitat de tenir un conjunt de parts o components vinculats entre si, dels quals almenys un és mòbil i associades a l’aplicació d’una força feta de manera externa al treballador.

Aquestes particularitats estan basades a la definició de màquina que ens dona el Reial decret 1644/2008, de 10 d’octubre, que estableix les normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines, que defineix per màquina el següent:

• Màquina:
  • Conjunt de parts o components vinculats entre si, dels quals almenys un és mòbil, associats per a una aplicació determinada, proveït o destinat a estar proveït d’un sistema d’accionament diferent de la força humana o animal.
  • Conjunt com l’indicat en el primer punt, al qual només li falten els elements de connexió a les fonts d’energia i moviment.
  • Conjunt com els indicats en els punts primer i segon, preparat per a la seva instal·lació, que només pugui funcionar previ muntatge sobre un mitjà de transport o instal·lat en un edifici o una estructura.
  • Conjunt de màquines com les indicades en els punts primer, segon i tercer anteriors, o de quasi màquines, que, per arribar a un mateix resultat, estiguin disposades i s’accionin per funcionar com una sola màquina.
  • Conjunt de parts o components vinculats entre si, dels quals almenys un és mòbil, associats a fi d’elevar càrregues i en què l’única font d’energia sigui la força humana emprada directament.

El Reial decret 1644/2008 té per objecte establir les prescripcions relatives a la comercialització i posada en servei de les màquines, per tal de garantir-ne la seguretat i la lliure circulació, d’acord amb les obligacions establertes en la Directiva 2006/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006, relativa a les màquines i per la qual es modifica la Directiva 95/16/CE.

Aquest Real decret també definix el següent:

1. Component de seguretat: és el component que serveixi per exercir una funció de seguretat, que es comercialitzi per separat, la fallada i/o el funcionament defectuós del qual posi en perill la seguretat de les persones, i que no sigui necessari per al funcionament de la màquina o que, per al funcionament de la màquina, pugui ser reemplaçat per components normals. A l’annex V del reial decret figura una llista indicativa de components de seguretat.
2. Quasi màquina: és el conjunt que constitueix gairebé una màquina, però que no pot realitzar per si mateix una aplicació determinada. Un sistema d’accionament és una quasi màquina. La quasi màquina està destinada únicament a ser incorporada o acoblada amb altres màquines, o altres quasi màquines o equips, per formar una màquina a la qual s’apliqui el reial decret.
3. Comercialització: és la primera posada a disposició a la Comunitat Europea, mitjançant pagament o de manera gratuïta, d’una màquina o d’una quasi màquina, amb vista a la seva distribució o utilització.
4. Fabricant: és la persona física o jurídica que dissenyi i/o fabriqui una màquina o una quasi màquina coberta per aquest reial decret i que sigui responsable de la conformitat d’aquesta màquina o quasi màquina amb aquest Reial decret, amb vista a la seva comercialització, sota el seu propi nom o la seva pròpia marca, o per al seu propi ús. En absència d’un fabricant en el sentit indicat, es considerarà fabricant qualsevol persona física o jurídica que comercialitzi o posi en servei una màquina o una quasi màquina coberta per aquest reial decret.
5. Representant autoritzat: és la persona física o jurídica establerta a la Comunitat Europea que hagi rebut un mandat per escrit del fabricant per complir en el seu nom la totalitat o part de les obligacions i formalitats relacionades amb aquest reial decret.
6. Posada en servei: és la primera utilització, d’acord amb el seu ús previst, a la Comunitat Europea, d’una màquina coberta per aquest reial decret.
7. Resguard: és l’element de la màquina utilitzat específicament per proporcionar protecció per mitjà d’una barrera física.
8. Dispositiu de protecció: és el dispositiu (diferent d’un resguard) que redueix el risc, per si sol o associat amb un resguard.

Segons indica el Reial decret 1644/2008:

1. Es considera que les màquines que estiguin proveïdes del marcatge CE i vagin acompanyades de la declaració CE de conformitat, compleixen el que disposa aquest Reial decret.
2. Una màquina fabricada de conformitat amb una norma harmonitzada amb la referència que s’hagi publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea, es considera que compleix els requisits essencials de seguretat i de salut coberts per aquesta norma harmonitzada.
3. Les normes espanyoles que transposin les normes harmonitzades indicades a l’apartat anterior seran publicades, a títol d’informació, en el Butlletí Oficial de l’Estat.

Segons indica el Reial decret 1644/2008:

1. El marcatge CE de conformitat està compost per les inicials «CE» d’acord amb el model de la figura. En cas de reduir o augmentar la mida del marcatge CE, s’han de respectar les proporcions d’aquest logotip. Els diferents elements del marcatge CE han de tenir apreciablement la mateixa dimensió vertical, que no pot ser inferior a 5 mm. S’autoritzen excepcions a la dimensió mínima en el cas de les màquines de mida petita. El marcatge CE s’ha de col·locar al costat del nom del fabricant o el seu representant autoritzat mitjançant la mateixa tècnica. Quan s’hagi aplicat el procediment d’assegurament de qualitat total esmentat en l’article 12, apartat 3, lletra c, i apartat 4, lletra b, a continuació del marcatge CE ha de figurar el número d’identificació de l’organisme notificat.
2. El marcatge CE s’ha de fixar a la màquina de manera visible, llegible i indeleble d’acord amb l’annex III.
3. Queda prohibit fixar en les màquines marcatges, signes i inscripcions que puguin induir a error a tercers en relació amb el significat del marcatge CE, amb el seu logotip, o amb tots dos alhora. Es pot fixar en les màquines qualsevol altre marcatge, a condició que no afecti la visibilitat, la llegibilitat ni el significat del marcatge CE.

Qualsevol màquina o equip de treball que disposi de parts mòbils que puguin comportar riscos per contacte ha d’anar equipat amb resguards o dispositius de protecció que impedeixin l’accés a les zones perilloses.

Els resguards de les màquines han de complir les condicions següents:

• Ser de fabricació sòlida i resistent.
• No comportar riscos addicionals.
• Ser difícils d’anul·lar o posar fora de servei.
• Estar situats a prou distància de la zona de perill.
• Permetre realitzar les tasques de manteniment.

L’objecte d’incorporar aquests sistemes és augmentar la seguretat de la màquina, per tant, es poden complementar amb altres mesures:

• Dispositius de protecció.
• Equips de protecció individual.
• Mètodes de treball més segurs.

Per posar-los a la pràctica, les tècniques de protecció empren fonamentalment dos mitjans: resguards i dispositius de protecció.

Per aconseguir l’eliminació o la reducció del risc treballarem tres punts:

1. La mateixa posició de la màquina ha de protegir contra el perill.
2. La màquina ha de disposar d’un mitjà de protecció adequat que impedeixi o dificulti l’accés a la zona de perill.
3. La màquina ha de disposar d’un mitjà de protecció que redueixi el risc abans d’arribar a la zona de perill.

En els casos en els quals la zona de perill hagi d’estar accessible a l’operari, com per exemple les esmeriladores, és fonamental la formació dels operaris en mètodes de treball segurs.

En el cas que els tres punts anteriors no fossin possibles, s’hauria de recórrer a la utilització de mitjans de protecció, que es classifiquen en dos grans grups: els resguards de protecció i els dispositius de seguretat.

Un resguard és un component d’una màquina emprat com a barrera material per garantir la protecció. S’empra sol o associat a un dispositiu d’enclavament o d’enclavament amb bloqueig.

Els tipus de resguards són:

• Resguard fix
• Resguard regulable
• Resguard distanciador
• Resguard d’enclavament
• Apartacossos
• Resguard d’ajust automàtic

El resguard és el component d’una màquina emprat específicament per garantir la protecció mitjançant una interposició material, impedint o dificultant l’accés de les persones o d’algun dels seus membres al punt o zona de perill de la màquina.

S’han d’implantar en la fase de projecte o disseny de la màquina o l’equip. En el cas que es detecti la presència del perill durant la fase d’utilització, també s’han d’incorporar aquests resguards.

Es poden fabricar de qualsevol material, com ara fusta, metall, vidre o plàstic, sempre que es compleixin certes característiques de resistència a la ruptura.

Un tipus de resguard és el resguard fix.

S’empra prioritàriament sempre que el disseny de la màquina ho permeti i quan no sigui necessari l’accés directe a les parts perilloses de la màquina durant el seu funcionament normal. El resguard s’ha de fixar de forma sòlida i rígida al cos de la màquina, impedint que pugui ser retirat o tret sense tenir una eina adient.

Els seus avantatges són:

• Aconsegueix un complet tancament indefinit.
• Deixa lliures les mans dels operaris.
• Resulta de fàcil instal·lació.

Els seus inconvenients són:

• Pot limitar la visibilitat.
• La seva funció només s’exerceix quan està col·locat.

L’apartacossos i apartamans és un resguard associat i subjecte a elements en moviment de la màquina. Funciona de manera que allunya o separa físicament de la zona de perill. Garanteix la inaccessibilitat a elements mòbils de les màquines.

El resguard distanciador és un resguard fix que no cobreix completament el punt o zona de perill, però col·loca el treballador fora del seu abast.

Els avantatges i inconvenients d’aquest resguard són els mateixos que els fixos, però s’adapten millor a la mida de les peces.

Un resguard regulable (figura) és un resguard fix amb un element regulable incorporat. Un cop ajustat, roman a la posició fins que no se li faci un altre ajustatge.

Els resguards autoregulables (figura) són resguards mòbils que en posició de repòs protegeixen l’àrea de perill i que s’accionen per l’empenta de la peça en posicionar-se. Un cop realitzada l’operació, retorna a la posició de seguretat.

La utilització de dispositius d’ enclavament associats a resguards son emprats com a sistema protecció previst fonamentalment per protegir les persones davant els perills mecànics originats per les parts mòbils perilloses de les màquines en aplicacions industrials.

El resguard d’enclavament té determinades parts mòbils connectades als mecanismes de comandament de la màquina (figura), i compleix les condicions següents:

• Les funcions perilloses de la màquina cobertes pel resguard no es poden portar a terme fins que el resguard no estigui tancat.
• L’obertura del resguard durant l’execució de les funcions perilloses dona lloc a una aturada.
• No es pot accedir al punt de perill fins que no es treu el resguard.

L’enclavament és un dispositiu que impedeix que la màquina funcioni amb resguard obert (sense protegir). Aquest dispositiu associat a un resguard mòbil té el propòsit d’impedir les funcions o moviments perillosos de la màquina mentre el resguard no estigui tancat. El dispositiu d’ enclavament està compost per l’ interruptor de posició i l’ actuador.

• L’interruptor de posició és la part del dispositiu d’ enclavament que detecta, en ser accionat, en quina posició es troba el resguard mòbil (tancat o no tancat).
• L’actuador és la part separada del dispositiu de enclavament que transmet l’ estat del resguard (tancat o no tancat) al sistema d’accionament.

L’avantatge principal és que el tancament només es produeix en els moments de perill, i deixa la zona lliure en altres moments.

Els desavantatges principalment son dos:

1. Els dispositius precisen un manteniment acurat per funcionar correctament.
2. La inutilització o neutralització voluntària o involuntària dels dispositius poden incrementar significativament el risc

de dany.

Per evitar, en la mesura del possible, la seva inutilització o neutralització s’ han de prendre mesures següents:

• Implementar les mesures bàsiques descrites en els apartats anteriors sobre instal·lació i modes de l’ accionament.
• Verificar si existeixen motius per neutralitzar els dispositius d’enclavament d’una manera raonablement previsible. Estimular que els dispositius generin les mínimes interferències possibles amb les activitats de màquina.
• Si encara existeixen motius per a la neutralització, adoptar mesures de disseny i/o modes alternatius de funcionament que eliminin o minimitzin aquests motius.
• Quan l’anterior no sigui possible, impedir l’accés als elements dels dispositius mitjançant un muntatge fora de l’ abast, obstrucció física o pantalla, o muntatge en posició oculta.
• Fer una fixació permanent (p.e. soldadura, enganxat, cargol de sentit únic, reblat,…) per impedir el desmuntatge o el canvi de posició dels elements dels dispositius.
• Qualsevol altra mesura de control periòdic de l’estat de l’enclavament o d’impediment de la seva manipulació.

El resguard d’ajust automàtic és un resguard mòbil que evita l’accés accidental del treballador a un punt o zona de perill, però permet la introducció de la peça de treball, la qual actua parcialment de mitjà de protecció. El resguard torna automàticament a la posició de seguretat quan finalitza l’operació.

El resguard envolupant és un tipus de resguard que encercla completament la zona perillosa.

Els dispositius de protecció són dispositius que impedeixen que s’iniciï o que es mantingui una activitat en una fase perillosa de la màquina, en el moment en el qual es detecti o sigui possible la presència humana en la zona de perill.

Entre els dispositius de protecció podem distingir:

• Dispositiu detector de presència
• Pantalla mòbil
• Dispositiu de comandament a dues mans

Els dispositius de seguretat són mitjans de protecció amb una funció diferent de la dels resguards. Aquests dispositius redueixen el risc abans que es produeixi el contacte, actuant directament sobre la instal·lació.

Aquests dispositius protegeixen també les instal·lacions i els equips i eviten les pèrdues materials que s’originen pels danys de la mateixa màquina.

En la mesura que sigui possible, els mecanismes han de ser de seguretat positiva.

S’obté seguretat positiva quan qualsevol fallada o interrupció del subministrament de força causa l’aturada immediata o la inversió del moviment de les parts perilloses abans que ocorri el dany, o bé es manté o col·loca un resguard de seguretat impedint l’accés a la zona de perill.

El dispositiu detector de presència és accionat quan una persona passa el límit de la zona de seguretat de la màquina en funcionament i atura la màquina o inverteix el seu moviment, impedint o reduint el risc d’accident.

La seva eficàcia dependrà de les característiques de la màquina i, principalment, del seu temps de parada.

Els més emprats són els dispositius fotoelèctrics, que creen un feix de llum que, en ser travessat, detecten la presència, i un cop detectada la presència es produeix l’aturada de la màquina.

El dispositiu de comandament a dues mans és un dispositiu que requereix ambdues mans per accionar la màquina, i a més ha de ser de forma simultània. També hi ha sistemes que obliguen la persona a mantenir la pulsació mentre es produeix la situació de perill.

L’inconvenient del dispositiu de comandament a dues mans (figura) és que només protegeix les persones que l’accionen. Permet protegir les extremitats bé impedint que entrin a la zona perillosa per mitjà d’una defensa o amb un sistema de funcionament bimanual.

Els dispositius de retenció mecànica són aquells que retenen mecànicament una part perillosa de la màquina, situant-se entre les parts de tancament quan aquestes estan a la seva part de màxima obertura o separació. D’aquesta manera, s’impedeix que es posi en marxa o es tanqui amb el resguard obert.

Amb els dispositius d’alimentació i extracció automàtica el procés està automatitzat: l’operari no ha de manipular la màquina i, per tant, el risc disminueix. En el cas que es produeixi una parada o una situació de manteniment, es pot complementar aquest sistema amb el de pantalla mòbil.

La pantalla mòbil, en ser oberta, atura la màquina, i en ser tancada, no provoca la posada en marxa.

La màquina amb pantalla mòbil (figura) només pot funcionar si la pantalla està posicionada.

El sistema home mort és un dispositiu situat fora de la zona de perill que permet el funcionament de la màquina només si s’està polsant, de manera que qualsevol situació que incapaciti el treballador fa que la màquina s’aturi.

Qualsevol treballador que hagi de reparar, ajustar o conservar una màquina o equip perillosos, corre un risc greu si la màquina o l’equip sobre el qual està treballant es pot engegar o activar abans que el seu treball hagi acabat.

La garantia més eficaç perquè les persones no resultin danyades durant la realització de treballs d’aquest tipus es troba en l’ús de dispositius de consignació (també anomenats d’enclavament).

Així, la consignació en màquines té la missió de prevenir la posada en marxa intempestiva, així com els riscos associats a les energies perilloses acumulades o residuals que hi poden haver, per tal que les intervencions humanes en les seves zones potencialment perilloses es puguin realitzar amb seguretat.

Un dispositiu de consignació és un mecanisme o aparell que permet l’ús de claus o combinacions de tancament (comunament tancats amb clau) que retenen la palanca d’un interruptor o una vàlvula en la posició zero (sense tensió, fora de servei).

L’ús d’aquests dispositius de consignació necessita un procediment de tancament (o bloqueig). El procediment de tancament reuneix les diverses mesures que han de ser preses conjuntament per l’empresa i el treballador per assegurar l’ús adequat dels dispositius d’enclavament.

Alguns exemples d’ús d’aquests dispositius són:

• Reparacions en circuits elèctrics.
• Neteja i greixatge de les parts mòbils de les màquines (particularment aquelles en les quals els punts de greixatge estan situats en zones perilloses).
• Alliberament de mecanismes embussats o atrapats.
• Treballs en canonades conductores de substàncies perilloses o d’alta pressió (sovint protegides per vàlvules).
• En general, tota situació que necessiti la intervenció del personal de manteniment, electricistes, muntadors, etc., sobre un equip potencialment perillós.

Els dispositius de consignació es poden utilitzar també per impedir l’ús no autoritzat d’equips perillosos.

Els procediments de consignació no poden ser utilitzats si no es disposa de dispositius de consignació en els controls de potència més importants de les màquines potencialment perilloses. En el cas de màquines alimentades per corrent elèctric, el control d’alimentació més important no és el mateix polsador o palanca de la màquina, sinó el seccionador o interruptor situat al principi de l’alimentació. Com més segur és el seccionador, menor és la possibilitat d’accident.

És important assenyalar que el seccionador ha de ser accionable manualment i que la posició de la maneta d’accionament per la qual el circuit està en posició zero (sense tensió) ha de ser identificable inequívocament (aquesta ha de ser, a més, l’única posició consignable) (figura). És aconsellable, així mateix, que la ruptura sigui plenament visible (armaris transparents).

Desafortunadament, la instal·lació elèctrica de moltes fàbriques està realitzada de manera que no totes les màquines posseeixen un seccionador individual: el seccionador de principi de línia (situat en l’armari general) controla l’alimentació de diverses màquines, per la qual cosa, tret que l’encarregat estigui disposat a detenir diverses màquines per reparar-ne una, no es pot fer un procediment de consignació clar. Es pot recórrer, en aquests casos, a dispositius de consignació per als interruptors de comandament, però només en el cas que no hi hagi altra alternativa.

Els dispositius d’enclavament (bloqueig) generalment estan concebuts per ser utilitzats en els circuits elèctrics, en els quals la major part dels seccionadors i disjuntors estan dissenyats de manera que la maneta d’accionament pugui ser consignada en la posició zero. Les vàlvules de comandament d’altres fonts d’energia (pneumàtiques, hidràuliques, vapor…) han de ser equipades de la mateixa manera. Si no es pot realitzar així, caldrà imaginar un mètode adequat per substituir la vàlvula per una altra que pugui ser dotada d’un dispositiu de consignació.

En l’ocupació de l’energia hidràulica i pneumàtica s’ha de tenir en compte la pressió residual. Quan un seccionador elèctric està en posició d’obert, el circuit està en posició zero. Però en les línies pneumàtiques o hidràuliques pot quedar, després de la desconnexió, una pressió residual en el circuit capaç de fer que la màquina realitzi un nou cicle. La solució correcta a aquest problema és dotar el circuit de vàlvules que disposin de porgadors automàtics que realitzin la neteja del circuit eliminant tota possible pressió residual.

Un dispositiu de bloqueig que permeti l’allotjament d’un sol cadenat no ofereix prou garantia: si un treballador A (que ha de buscar un defecte) utilitza l’únic forat disponible per al seu cadenat, on col·locarà el seu un altre treballador B que arriba a la mateixa màquina per realitzar-ne el manteniment? És més que probable que hagi de violar el procediment de bloqueig i treballi en una màquina que no garanteix la posició zero pel seu cadenat individual.

Per tant, els seccionadors de corrent i les vàlvules han de ser capaços d’estar simultàniament en posició zero amb el cadenat de cadascun dels operaris que hagin de treballar en la màquina o equip perillós (figura).

Molts controls no estan dissenyats d’aquesta manera, per la qual cosa és necessari emprar adaptadors de tancaments múltiples. Aquests adaptadors estarien permanentment encadenats al control o bé a cadascun dels operaris posseïdors de cadenat (figura i figura).

L’existència de dispositius de consignació, adaptadors de tancaments múltiples i sistemes de pany no constitueix un programa de consignació. Manquen d’utilitat si no són utilitzats correctament i en les ocasions apropiades.

Veiem un procediment de bloqueig amb diverses etapes:

• Abans que un equip sigui posat a zero, és necessari un acord clar sobre la màquina concreta que s’ha d’aturar. Seria convenient que l’encarregat revisés el procediment de consignació.
• Tallar el corrent amb els controls de comandament de la màquina (els seccionadors principals mai no poden ser desconnectats si la màquina està en càrrega, a causa del possible risc d’explosió).
• Col·locar a zero els controls de potència de la màquina (seccionadors, disjuntors o vàlvules).
• En cas d’alta tensió, aquesta operació l’ha de dur a terme un tècnic electricista.
• Després que els seccionadors hagin estat oberts, o tancades les vàlvules, la persona o persones encarregades del treball col·locaran els seus tancaments sobre la palanca de control o l’adaptador múltiple. En aquest moment, és aconsellable col·locar una indicació (etiqueta) sobre el tancament. Les etiquetes poden indicar el tipus de treball que es fa, la seva durada estimada i qui l’ha de supervisar.
• Assegurar-se que el seccionador o la vàlvula estan en posició segura.
• Comprovar, així mateix, els controls de la màquina, assegurant-se que estan en posició zero.
• Quan cada operari finalitza el seu treball, retira el seu tancament i l’etiqueta supletòria. Aquell que retiri l’últim tancament notificarà a l’encarregat que el treball ha acabat.

Un procediment de bloqueig es pot convertir en inoperant de moltes formes. Per això, els inspectors, encarregats i treballadors del treball dels quals es requereixi un bloqueig de l’equip, han de ser conscients d’aquests possibles errors i han d’augmentar l’atenció per evitar-los.

Retirar els fusibles d’alimentació d’una màquina no és una adequada substitució d’un dispositiu de consignació. El fusible retirat no garanteix que el circuit estigui a zero i, encara que fos així, no és possible evitar que algú el reemplaci sense preguntar.

La consignació d’una font de potència d’un equip determinat pot ser insuficient. Moltes màquines utilitzen diversos subministraments de potència: elèctrica i pneumàtica, vapor i hidràulica, etc. En tals casos és necessari que el supervisor conegui les fonts de potència auxiliar per efectuar-ne també la consignació.

Tots els seccionadors i vàlvules han d’estar clarament marcats. Això és de particular importància quan els controls estan allunyats de la màquina o sobre panells generals que reuneixen diversos controls.

No és desitjable que els operaris hagin de perdre el temps tractant d’esbrinar quins controls hi ha a cada màquina o la disposició del traçat de canonades o instal·lacions amb la finalitat de trobar els controls adequats; amb això s’evita la temptació de realitzar una consignació incompleta.

Els equips amb funcionament intermitent com bombes, ventiladors, compressors, etc., poden semblar inofensius en els seus períodes d’inactivitat; però, evidentment, resultaria perillós pensar que l’equip no funcionarà en el moment de la intervenció, per la qual cosa s’ha de subratllar la importància d’incloure’ls en la consignació.

Però potser la major dificultat es troba en la convicció, per part de l’encarregat de manteniment, electricista, etc., que el seu treball és prou senzill per no exigir la consignació de la màquina. S’ha de procedir, per tant, a una mentalització adequada d’aquests operaris.

Amb els sistemes d’enclavament per claus es poden assegurar les funcions següents: impedir l’accés a parts mòbils de la màquina fins que aquestes estiguin desocupades i aïllades de la font d’energia motriu, i impedir l’engegada de la màquina fins que les vies d’accés a les parts mòbils estiguin tancades i bloquejades.

L’enclavament d’un interruptor permet bloquejar un interruptor en la posició de circuit obert i assegura la realització de les funcions de manteniment.

Si cal accedir a una part de la màquina on hi ha òrgans en moviment, es combinarà l’obertura (elèctrica) del circuit de protecció amb la desocupació de la màquina; per fer-ho, es procedirà de la manera següent: una vegada extreta la clau de l’interruptor de la figura, es durà al pany B i això permetrà obrir la porta. Aquest mateix procediment es pot fer servir per consignar un armari elèctric.

Una vegada bloquejat l’interruptor d’engegada mitjançant la clau A, es duu aquesta al pany B situat a la porta (figura). Després de girar i bloquejar la clau A, es desbloqueja la clau B, que en girar obre la porta. La clau B es pot extreure i queda en poder de l’operari que hagi de penetrar a l’interior de la màquina. Fins que no es col·loqui novament la clau B al seu lloc i es bloquegi la porta, no es pot restituir el servei.

Aquest sistema es pot emprar per protegir l’accés a l’interior de màquines, cabines elèctriques, recintes sotmesos a tensió, etc.

Quan es volen obrir les portes, cal seguir l’ordre següent, que es mostra a la figura: tancar l’interruptor, bloquejar-lo i extreure la clau A. Posar la clau A a la “caixa de canvi de claus”, girar-la i desbloquejar les claus B₁, B₂ i B₃. Posar les claus B₁, B₂ i B₃ a les respectives portes, desbloquejar-les i obrir-les. Per restituir el servei cal seguir l’ordre invers.

Quan la màquina no atura el moviment dels seus òrgans mòbils perillosos en desconnectar l’interruptor, cal proveir el sistema d’una caixa d’intercanvi de claus amb retard; aquesta caixa disposarà d’un temporitzador que impedirà l’extracció de la clau A fins que transcorri el temps prefixat perquè la màquina pari totalment. El procés que s’ha de seguir per a l’obertura de les portes és similar a l’exposat a la figura.

En la indústria química, l’error en l’obertura o tancament d’una vàlvula pot implicar greus conseqüències tant per a les persones com per a les instal·lacions. Si cal assegurar l’alimentació de fluid en un sistema partint de dos conductes diferents (les dues vàlvules no poden estar tancades al mateix temps), es pot seguir el procés indicat que es mostra a la figura.

La vàlvula A estarà bloquejada mentre estigui oberta. Per tancar la vàlvula A, s’haurà d’obrir la vàlvula B, bloquejar-la, extreure la clau del pany i dur-la al pany de la vàlvula A, que després d’obrir el pany permetrà tancar la vàlvula.

Com es mostra en la figura, en l’enclavament entre filtres alternatius d’un procés es tracta d’evitar que els dos filtres quedin fora de servei simultàniament.

Tal com es mostra en el dibuix, per deixar fora de servei el filtre X hauríem de procedir com segueix:

• Obrir les vàlvules b1 i b2 i enclavar-les amb el seu corresponent12 pany.
• Treure les claus dels panys B1 i B2 i dur-les a la caixa d’intercanvi de claus.
• Girar les claus B1 i B2 en la caixa d’intercanvi de claus, desbloquejant-se les claus A1 i A2.
• Dur les claus A1 i A2 en els seus corresponents panys i obrir-les, permetent així tancar les vàlvules c1 i c2.

En la sala d’assajos que disposa d’alimentació elèctrica, hidràulica i pneumàtica, es pretén assegurar que s’han desconnectat les fonts d’energia abans de penetrar en la sala (figura).

Una vegada obert l’interruptor d’alimentació elèctrica, l’enclavem mitjançant la clau A; la mateixa clau A la traslladem a l’interruptor de posada a terra i es permet tancar aquest interruptor, amb la qual cosa tota la sala d’assajos queda connectada a terra. Enclavem l’interruptor de posada a terra en la posició “tancada” mitjançant la clau B.

Els circuits pneumàtic i hidràulic es podran bloquejar mitjançant les claus C i D després de tancar les respectives vàlvules.

Traslladarem les claus B, C, D a la caixa d’intercanvi de claus, on es podrà extreure la clau E. Amb la clau E obrirem la porta d’accés, i quedarà atrapada en el pany, i permetrà al seu torn extreure la clau F, que guardarà l’operari que penetri a l’interior de la sala d’assajos.

En les cel·les elèctriques de transformació hi ha perill d’electrocució si se’n manipula l’interior sense haver desconnectat la tensió i col·locat el circuit a terra. La seqüència d’operacions que cal seguir és la següent:

• Obrir el seccionador d’alta tensió (AT).
• Obrir el disjuntor d’alta tensió (AT) i el de baixa tensió (BT).
• Col·locar les preses de terra.
• Obrir les portes de les cel·les del disjuntor d’alta tensió (AT) i del transformador.
• Amb el sistema d’enclavament representat en la figura s’assegura seguir aquesta seqüència d’operacions.

En la figura s’ha representat el circuit obert. Per connectar novament el circuit, cal seguir l’ordre següent:

• Tancar les portes E i D, bloquejar-les i retirar les claus.
• Dur les claus E i D en el seccionador de posada a terra, desbloquejar-lo, obrir-lo i bloquejar-lo en aquesta posició mitjançant la clau C.
• Dur la clau C en el seccionador d’AT, desbloquejar-lo, tancar-lo i bloquejar-lo en aquesta posició mitjançant les claus A i B.
• Dur les claus A i B en els corresponents panys existents en els disjuntors d’AT i BT, desbloquejar-los i tancar-los.

En aquests sistemes de múltiples transferències de claus, és molt important identificar-les fàcilment. En la pràctica hi ha diversos sistemes per identificar les claus, basats a utilitzar un mateix gravat en la clau i en el pany, utilitzar diferents tipus de claus, per a diferents panys, etc.

En la selecció de les proteccions en màquines seguirem aquest ordre de preferència:

• En el cas que no sigui necessari l’accés a la zona de perill durant el funcionament normal de la màquina, farem servir embolcalls que cobreixin tota la maquinària i resguards distanciadors o amb enclavament.
• En el cas que es necessiti accedir a la zona de perill durant el funcionament normal, es faran servir resguards d’enclavament, resguards apartacossos o dispositius de control de doble comandament.

Per fer totalment segura una màquina, se n’han d’eliminar tots els perills; com que això és impossible, s’ha de treballar per aconseguir disminuir el nivell de risc, actuant sobre els elements perillosos.

Conceptes bàsics d'un projecte tècnic sobre màquines

Pel que fa a la seguretat en màquines, el projecte ha de complir els requisits essencials de seguretat i salut.

Elaborar un projecte consisteix, en síntesi, a definir un futur desitjable, planificar el camí per arribar-hi i dur a terme les accions previstes de manera que s’aconsegueixi l’objectiu.

Els requisits bàsics dels quals consta un projecte són:

1. Meta i objectiu del termini, cost i qualitat.
2. Definició del producte o solució que satisfaci els objectius.
3. Planificació d’activitats o tasques necessàries per arribar a la meta.
4. Execució del pla.

El projecte és un document únic, però alhora s’estructura en diferents parts anomenades documents del projecte. Un projecte pot contenir els documents següents:

• Plec de condicions del projecte.
• Pressupost (de vegades es contempla dintre del plec tècnic)
• Memòria i annexos de la memòria.
• Plànols.
• Annexos.

La memòria tècnica és el document en el qual es descriu el projecte. Ha de posar clarament de manifest les motivacions i condicions d’aquest projecte, les alternatives previstes i les raons per les quals s’arriba a una opció determinada.

La memòria descriptiva defineix l’objectiu del projecte, la seva justificació, la descripció de tot allò que s’ha fet i per què s’ha fet, i també el cost que suposa realitzar-lo.

La memòria constructiva defineix tot allò que és necessari per dur a terme el projecte correctament i en el termini previst.

En els annexos s’inclouen els càlculs i les normatives que s’hagin seguit en l’elaboració del projecte. Els annexos constitueixen la justificació de les decisions que ha pres el projectista, de manera que no és necessari consultar-los per a l’execució del projecte.

Pel que fa a les normatives que s’han d’incloure en els annexos, són les que fan referència al següent: la de seguretat i higiene en el treball, la normativa que regeix el transport de mercaderies perilloses, aparells de pressió i altres aspectes inclosos en el projecte.

Els plànols són la representació gràfica del projecte, com a conseqüència del procés de disseny. Han de ser clars, suficients en nombre, contingut i informació per tal que la part encarregada d’executar el projecte pugui dur-lo a terme sense problemes.

La finalitat dels plànols és la següent:

• Recollir antecedents existents abans de realitzar-se el projecte.
• Definir d’una manera exacta i completa tots els elements del projecte pel que fa a la forma, dimensions i les característiques essencials.
• Representar el funcionament dels elements o les combinacions d’elements que componen el projecte, tant de forma aïllada com global.
• Indicar la flexibilitat de les solucions adoptades i les possibilitats d’ampliació.
• Reflectir la influència de la modificació que es proposa en l’àrea circumdant.

Els plànols es poden classificar en quatre grans grups:

1. Plànols de localització o ubicació.
2. Plànols descriptius dels condicionants.
3. Plànols descriptius de la situació actual.
4. Plànols definitoris de la transformació.

Plec de condicions i pressupost