Equips de protecció individual II: proteccions de les diferents parts del cos

Hi ha normes que estableixen els procediments d’avaluació de riscos i, quan aquests riscos no poden ser aïllats o evitats amb protecció col·lectiva, sorgeix la necessitat de recórrer a la protecció individual. Per això, la selecció de l’equip de protecció individual adequat s’ha de fer conforme a les prescripcions legals i normatives existents, i aquesta adequació s’ha de referir tant al risc com a l’usuari de l’equip. En funció dels riscos residuals que es volen vèncer, s’ha de fer la selecció dels EPI corresponents, que es poden classificar en els grups següents:

  • Cascos de seguretat
  • Protectors auditius
  • Protectors oculars i facials
  • Protectors de les vies respiratòries
  • Guants de protecció
  • Calçat d’ús professional
  • Roba de protecció
  • Equips de protecció contra les caigudes

Cascos de seguretat

El casc de seguretat és un element que es col·loca al cap i està destinat, fonamentalment, a protegir la part superior del cap de l’usuari contra objectes en caiguda.

L’objectiu principal del casc de seguretat és protegir el cap de qui l’utilitza de perills i cops mecànics. També permet protegir-lo d’altres riscos de naturalesa mecànica, tèrmica o elèctrica.

Els cascos de seguretat s’han de fabricar segons la norma EN 397.

Elements del casc

Parts del casc

La part del casquet és la que es veu a primera vista, però la part de l’arnès és la que absorbeix els impactes i la que fa que el casc s’adapti a l’usuari.

Els principals elements d’un casc de protecció són el casquet i l’arnès. El casquet és l’element de material dur i de textura llisa que constitueix la forma externa general del casc. L’arnès és el conjunt complet dels elements que constitueixen un mitjà per mantenir el casc en la posició correcta en el cap i també absorbeixen energia cinètica alliberada en cas d’impacte.

  • El tall de la imatge permet veure diferents elements d'un casc de protecció.
  • El tall de la imatge permet veure diferents elements d'un casc de protecció.

Les diferents parts de l’arnès són:

  • Visera: és la prolongació del casquet per sobre dels ulls.
  • Ala: és el cantó que circumda el casquet.
  • Banda de cap: és la part de l’arnès que envolta totalment o parcialment el cap per sobre dels ulls i a un nivell horitzontal, i que representa aproximadament la circumferència major del cap.
  • Banda de clatell: és la banda regulable que s’ajusta darrere del cap sota el pla de la banda de cap i que en pot formar part.
  • Barballera: banda que s’acobla sota la barbeta per ajudar a subjectar el casc sobre el cap. Aquest element és opcional en la constitució de l’equip, no tots els cascos l’han de tenir obligatòriament. És molt important la seva utilització en els cascos de seguretat emprats en treballs en altura perquè quedin fixats i no caiguin.

Protecció i actuació dels cascos

Els casc de seguretat ha de protegir, segons la seva forma d’actuació, dels riscos següents:

  • El casc de l'esquerra està recomanat per a treballs en altura perquè la visera és més petita i no dificulta el camp de visió.
  • El casc de l'esquerra està recomanat per a treballs en altura perquè la visera és més petita i no dificulta el camp de visió.

  1. Lesions cranials degudes a accions externes:
    • Riscos mecànics (caiguda d’objectes, impactes, atrapada lateral…).
    • Riscos tèrmics (esquitxades de metall fos, flames…).
  2. Riscos per a les persones per accions sobre el cap:
    • Riscos elèctrics (contacte amb conductors elèctrics, descàrregues electroestàtiques…).
    • Riscos no identificats per pertorbació de la percepció.
  3. Riscos per a la salut o molèsties vinculats a l’ús del casc de seguretat: riscos per incomoditat i molèsties en el treball (mala adaptació, transpiració, brutícia…).

Per reduir les conseqüències destructives dels cops al cap, els cascos han de complir una sèrie de condicions. Podem destacar les següents:

  • Limitar la pressió aplicada al crani en distribuir la càrrega sobre la major superfície possible.
  • Desviar els objectes que caiguin per mitjà d’una forma arrodonida i una superfície llisa.
  • Dissipar i dispersar la possible energia que es transmeti, de manera que no passi en la seva totalitat al cap o al coll.
  • Deformar-se per efecte de l’impacte sense tocar la superfície exterior de l’arnès.

Marcatge dels cascos de seguretat

El casc de seguretat ha d’anar marcat amb els elements següents:

Sobre marcatge podeu veure l’apartat “Principis generals del marcatge CE i regles i condicions per a la col·locació d’aquest marcatge” del nucli d’activitat “Equips de protecció individual (EPI) I: conceptes generals”.

  • Marcatge CE
  • Nombre de la norma harmonitzada aplicada per a l’avaluació de la seva conformitat amb les exigències essencials de salut i seguretat
  • Nom o marca d’identificació del fabricant
  • Nom o referència del model (segons la designació del fabricant)
  • Data de fabricació: almenys ha de dur el trimestre i l’any
  • Rang de talles en centímetres

A més, es pot presentar un marcatge relatiu als requisits opcionals (per a determinades activitats específiques) en els termes següents:

  • Resistència a molt baixa temperatura: absorció d’impactes i resistència a la penetració a -20 ºC o -30 ºC.
  • Resistència a molt alta temperatura: absorció d’impactes i resistència a la penetració a +150 ºC.
  • Aïllament elèctric: aquest requisit pretén assegurar la protecció de l’usuari durant un curt període de temps contra contactes accidentals amb conductors elèctrics actius fins a un voltatge de 440 V de corrent altern.
  • Resistència a la deformació lateral (DL): la deformació lateral màxima del casc no excedirà de 40 mm i la deformació lateral residual no excedirà de 15 mm després d’aplicar una força incremental de fins a 340 N.
  • Resistència a les esquitxades de metall fos (MM): el casc no ha de poder ser travessat per un metall fos, ni mostrar una deformació major de 10 mm i, en cap cas, cremar amb emissió de flama després d’un període de cinc segons mesurats un cop el vessament del metall fos hagi cessat.

Ús i manteniment dels cascos de seguretat

El casc s’ha de controlar regularment.

Si l’estat del casc és deficient (presenta esquerdes, deteriorament de l’arnès, indicis d’envelliment…) s’ha de deixar d’utilitzar. També s’ha de refusar si ha sofert un cop, encara que no presenti signes visibles d’haver patit danys.

S’aconsella a l’empresari que en determini, en la mesura que sigui possible, la vida útil (termini d’utilització) en relació amb les característiques del treball i de l’entorn, i que es faci constar a les instruccions del treball juntament amb les normes d’emmagatzemament, manteniment i utilització.

  • Els diferents elements de l'arnès del casc permeten ajustar-lo al cap de l'operari perquè no hi hagi problemes.
  • Els diferents elements de l'arnès del casc permeten ajustar-lo al cap de l'operari perquè no hi hagi problemes.

És imprescindible ajustar bé el casc a l’usuari per garantir-ne l’estabilitat i evitar que llisqui i limiti el camp de visió. Una fixació adequada de l’arnès al cap permet, a més, que el casc no es desprengui fàcilment en ajupir-se o al mínim moviment.

S’han d’evitar els cascos que pesin més de 400 grams.

El casc pot ser compartit per diversos treballadors si prèviament al canvi d’usuari es neteja i es desinfecta. Aquestes operacions de neteja són especialment importants si l’usuari sua molt. La desinfecció es pot fer submergint el casc en una solució adequada, com ara formol al 5% o hipoclorit sòdic.

Llista de control

L’empresari ha de confeccionar una llista de control, amb la participació dels treballadors, per a cada sector de l’empresa o àmbit d’activitat que presenta diferents riscos.

Si s’han adherit materials al casc com ara guix, ciment, cola o resines, es poden eliminar per mitjans mecànics no agressius, amb un dissolvent que no ataqui el material del qual està feta l’armadura exterior. També es pot utilitzar aigua calenta, detergent i un raspall de pèl gruixut.

El cascos fabricats amb polietilè, polipropilè o ABS, en condicions normals s’alteren lentament, però tenen tendència a perdre resistència mecànica per efecte de la calor, el fred i l’exposició al sol o a fonts intenses de radiació ultraviolada (UV). Si aquest tipus de cascos s’utilitzen a l’exterior o al costat de fonts intenses de fonts ultraviolades, com ara estacions de soldadura, s’han de substituir com a màxim cada tres anys.

La millor protecció davant la perforació la proporcionen els cascos de materials termoplàstics (policarbonats, ABS, polietilè i policarbonat amb fibra de vidre) amb un bon arnès. Els cascos d’aliatges metàl·lics lleugers no resisteixen bé la perforació per objectes aguts o vores afilades. No s’han d’utilitzar cascos amb elements interiors que sobresurtin, ja que poden provocar lesions greus en cas de cop lateral. Poden tenir un farcit protector lateral que no sigui inflamable i que no es fongui amb la calor.

Els cascos fabricats amb aliatges lleugers o proveïts d’un cantell lateral no s’han de fer servir en llocs de treball exposats al perill d’esquitxades de metall fos.

Protectors auditius

El soroll és un so perillós, molest, inútil o desagradable.

Els treballadors i ciutadans de l’actual civilització industrial acostumem a viure i treballar immersos immersos en un món de sorolls, ja que són inseparables de la nostra vida quotidiana. Els sorolls no només afecten l’oïda humana, sinó també la ment i la salut en general, i són considerats un element contaminant del medi ambient de primer ordre.

Els protectors auditius són equips de protecció individual que redueixen els efectes del soroll sobre l’audició i sobre l’oïda a causa dels seus efectes d’atenuació. Els protectors auditius redueixen el soroll obstaculitzant la trajectòria del soroll.

En relació amb els protectors de l’oïda, les normes UNE aplicables són:

  • EN-352-1
  • EN-352-2
  • EN-352-3
  • EN-458 per a la selecció de protectors auditius

La normativa base per a la selecció de protectors auditius és:

  • Reial decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos associats amb l’exposició al soroll
  • El fullet informatiu de cada producte

El soroll es pot controlar per diversos sistemes: com es pot veure a la figura, es pot controlar amb sistemes per baixa emissió de soroll i també amb mesures de control de soroll en el seu camí. En últim cas, el que es fa és controlar-lo en els llocs de treball. Si no hem pogut controlar el soroll per altres sistemes, com a últim recurs, es proporcionen als treballadors equips de protecció individual.

Figura Esquema del control de soroll

Tipus de protectors auditius

Les classificacions existents sobre els protectors auditius són diverses. La classificació més utilitzada els divideix en dos grups: les orelleres i els taps.

Orelleres

Les orelleres estan formades per un arnès de cap de metall o plàstic que subjecta dos casquets fets gairebé sempre de plàstic. Aquest dispositiu tanca per complet el pavelló auditiu extern i s’aplica hermèticament al cap mitjançant un coixinet d’escuma plàstica o plena de líquid. Gairebé totes les orelleres tenen un revestiment interior que absorbeix el so i el transmet per mitjà de l’armadura dissenyada per millorar l’atenuació per sobre d’aproximadament 2.000 Hz. Els diferents dispositius que formen una orellera els podeu veure a la figura.

Figura Elements que formen una orellera

Hipoacúsia

És el nom científic de la sordesa provocada pel soroll. És una de les malalties professionals més esteses. És una afectació a la qual no es dona gaire protagonisme i les seves conseqüències negatives no solen aparèixer als mitjans de comunicació.

En alguns dispositius, l’arnès del cap es pot col·locar per sobre del cap, per darrere del coll i per sota de la barbeta, encara que la protecció que proporciona en cada posició varia. D’altres es munten en un casc rígid, però solen oferir una protecció inferior, perquè aquesta classe de muntura fa més difícil l’ajust de les orelleres i no s’adapta tan bé com la diadema a la diversitat de grandària de cap.

La forma dels casquets i el tipus d’encoixinat i la tensió de la subjecció de l’arnès al cap són els factors que determinen el grau d’eficàcia amb què les orelleres atenuen el soroll ambiental. Gairebé totes les orelleres proporcionen una atenuació que s’aproxima a la conducció òssia, d’aproximadament 40 dB, per a freqüències de 2.000 hz o superiors. La capacitat d’atenuació de baixes freqüències d’unes orelleres ben ajustades està determinada per factors de disseny i de materials, com el volum del casquet, la superfície de l’obertura del casquet, la pressió de l’arnès del cap o el seu pes.

Altres vegades poden anar acoblades a un casc protector; en aquest cas, consisteixen en casquets individuals units a uns braços fixats a un casc de seguretat industrial, i que són regulables de manera que poden col·locar-se les orelleres quan sigui necessari.

Taps

Els taps per a les orelles que es posen en el canal auditiu extern s’anomenen aurals, i els que es posen a la conca d’entrada del conducte auditiu extern s’anomenen semiaurals.

  • Una mostra de diferents tipus de taps
  • Una mostra de diferents tipus de taps

Es comercialitzen taps premodelats, d’una o diverses grandàries, normalitzats, que s’ajusten al canal auditiu de gairebé tots els usuaris. Els modelables es fabriquen en un material tou que l’usuari adapta al seu canal auditiu de manera que formi una barrera auditiva.

Els taps modelables personalitzats es fabriquen individualment perquè encaixin en l’orella de l’usuari.

Hi ha taps auditius de vinil, silicona, elastòmers, cotó, cera, llana de vidre filada, escumes de cel·la tancada i recuperació lenta.

Els taps externs se subjecten aplicant-los contra l’obertura del canal auditiu extern i exercint un efecte similar al de tapar-se les orelles amb els dits. Es fabriquen en mida única i s’adapten a la major part de les orelles. De vegades, estan previstos d’un cordó interconnector o d’un arnès de cap lleuger.

Altres tipus de protectors auditius

Excepcionalment, segons les condicions ambientals, s’ha de seleccionar algun dels protectors següents:

  • Protectors selectius de freqüència: tots els protectors auditius atenuen més unes freqüències que unes altres. Alguns protectors es dissenyen per ressaltar aquest efecte, normalment augmentant l’atenuació a freqüències superiors a les de les converses, millorant d’aquesta manera la comunicació. El rang més important és entorn dels 2.000 Hz.
  • Protectors dependents del nivell: estan pensats per proporcionar una protecció que s’incrementi a mesura que el nivell sonor augmenta.
  • Protectors per a la reducció activa del soroll (protectors ANR): es tracta de protectors auditius que incorporen circuits electroacústics destinats a suprimir parcialment el soroll d’entrada amb la finalitat de millorar la protecció de l’usuari.
  • Orelleres de comunicació: les orelleres associades a equips de comunicació necessiten utilitzar un sistema aeri o per cable per mitjà del qual es puguin transmetre senyals, alarmes, missatges o programes d’entrenament.

Taps d'escuma

Els taps d’escuma s’han de manipular amb les mans per col·locar-los. Cal anar amb compte a l’hora de recomanar-los en treballs on potser les mans no estan gaire netes. En aquests casos, és millor utilitzar els que no s’han de tocar directament amb les mans.

Protecció dels protectors auditius

Els protectors auditius han de protegir dels riscos següents:

  • Riscos deguts al soroll (nivell sonor, freqüència, etc.).
  • Riscos deguts a una identificació insuficient dels senyals i a una comprensió insuficient de les paraules.
  • Riscos tèrmics (treballs de soldadura, etc.).
  • Riscos deguts a la mala adaptació dels protectors auditius (pes, pressió, adaptació, etc.).

El protector auditiu òptim

El decibel és la unitat que mesura la intensitat o el volum.

La protecció no ha de ser excessiva. Si el nivell acústic protegit es troba més de 15 dB per sota del nivell desitjat, el protector indueix una atenuació excessiva i es considera que el treballador està massa protegit i, per tant, se sent aïllat de l’entorn. Pot ser difícil escoltar la veu i els senyals d’alarma, i el treballador es traurà el protector davant de la necessitat de comunicar-se, de verificar els senyals d’avís, o l’haurà de modificar per reduir-ne l’atenuació. Si el treballador el retira o el modifica, la protecció es reduirà fins a l’extrem de no impedir la pèrdua auditiva.

La comoditat és un aspecte decisiu en el protector auditiu. Portar un protector auditiu mai serà tan còmode com no portar-ne cap. El protector auditiu òptim és aquell que l’usuari està disposat a portar voluntàriament durant tota la jornada de treball.

Selecció dels protectors auditius

Els protectors auditius s’han d’utilitzar per disminuir el nivell de soroll que rep un treballador situat en un ambient sorollós perjudicial per a la salut i/o seguretat, quan el soroll no s’hagi pogut evitar o limitar per mitjans tècnics com la protecció col·lectiva.

En les activitats o sectors d’activitats següents pot resultar necessària la utilització dels protectors auditius, si no és que les mesures tècniques o organitzatives han garantit l’eliminació o limitació necessària del soroll i, per tant, de la contaminació acústica:

  • Utilització de premses per a metalls.
  • Treballs que incorporin la utilització de dispositius d’aire comprimit.
  • Activitats del personal de terra en els aeroports.
  • Treballs de percussió.
  • Treballs dels sectors de la fusta i el tèxtil.

Per donar efectivitat a l’objecte de protecció dels treballadors, l’empresari ha de:

  1. Proporcionar protectors auditius als treballadors que ho sol·licitin en llocs de treball en els quals el nivell diari equivalent superi els 80 dBA.
  2. Subministrar protectors auditius a tots els treballadors en llocs de treball en els quals el nivell diari equivalent superi els 85 dBA.
  3. Proporcionar protectors auditius i fer-ne obligatori l’ús, senyalitzant-ho segons el que es disposa sobre senyalització de seguretat en els centres i locals de treball, en llocs en els quals el nivell diari equivalent, o el nivell de pic, superi els 90 dBA o 140 dBA equivalents.

Ús i manteniment dels protectors auditius

Els protectors auditius s’han de portar mentre duri l’exposició al soroll, ja que la seva retirada temporal redueix seriosament la protecció. S’ha de ressaltar la importància de l’ajust d’acord amb les indicacions del fabricant per aconseguir una bona atenuació a totes les freqüències. Quan estan mal ajustats, presenten una atenuació inferior. El millor protector auditiu només serà efectiu si s’utilitza durant el temps d’exposició al soroll.

Perquè siguin efectius, és fonamental que els taps estiguin ben col·locats; per tant, s’ha d’ensenyar als treballadors com inserir-los. Els taps són aconsellables per a un ús continu, en particular en ambients calorosos i humits, o quan s’hagin de portar al mateix temps que ulleres, protectors facials, màscares o altres protectors.

  • És molt important aportar als taps reutilitzables algun envàs per poder-los emmagatzemar en condicions higièniques òptimes.
  • És molt important aportar als taps reutilitzables algun envàs per poder-los emmagatzemar en condicions higièniques òptimes.

Alguns taps són d’ús únic. D’altres, es poden utilitzar durant un determinat nombre de dies, o fins i tot d’anys, si el manteniment es fa d’una manera correcta.

És aconsellable que els taps d’un únic ús siguin d’expansió lenta i anatòmics, perquè així se’n facilita la col·locació i extracció. Les dones requereixen amb molta freqüència mides més petites que els homes, i no s’ha d’oblidar que entre el 2% i el 10% de la població necessita mides diferents per a l’oïda dreta i l’esquerra.

Els taps auditius, en general, no són adequats per a persones que pateixen malalties de l’oïda o irritació del canal auditiu.

Protectors oculars i facials

El vulnerable ull humà és molt propens a patir danys que poden provocar una irritació o, fins i tot, una ceguesa total. No hi ha res que pugui reemplaçar la pèrdua d’un ull. Per evitar aquestes situacions s’utilitzen els protectors oculars, ulleres i pantalles.

La normativa EN de compliment en el cas de les proteccions oculars és:

  • EN 166: protectors individuals dels ulls utilitzats contra els diversos perills que poden danyar-los o alterar la visió.
  • EN 169: filtres utilitzats en soldadura.
  • EN 170: filtres contra radiacions ultraviolades.
  • EN 171: filtres contra infrarojos.
  • EN 172: filtres contra radiacions solars.
  • EN 207/EN 208: filtres contra radiacions de làser.

Ús adequat dels EPI per a la covid-19

En l’apartat annexes hi trobareu vídeos sobre l’ús adequat de la granota i la bata en cas de treballadors exposats a la covid-19 de Canal Salut de la Generalitat de Catalunya.

Classificació dels protectors oculars

  • Diferents models d'ulleres de protecció.
  • Diferents models d'ulleres de protecció.

Al mercat hi ha una àmplia gamma de protectors oculars. Els dos grans grups en els quals es classifiquen els protectors oculars són les ulleres de protecció i les pantalles. Les ulleres només protegeixen els ulls. Les pantalles de protecció, a més dels ulls, protegeixen una part o la totalitat de la cara i altres zones del cap.

La vida útil de les ulleres depèn de dos factors:

  • El manteniment: cal netejar-les amb un drap suau i aigua amb sabó. També netejar-les de tant en tant amb un desinfectant domèstic tradicional.
  • L’emmagatzamament: s’han de protegir de la llum directa del sol i dels productes abrasius.

Respectant això, les ulleres poden durar dos anys.

Tipus d'ulleres de protecció

Les ulleres de protecció protegeixen els ulls de qualsevol tipus de possibles agressions externes produïdes durant la realització del treball. Les ulleres de protecció es poden classificar en dos grups:

  1. Ulleres de muntura universal: són protectors dels ulls en què els oculars estan acoblats a una muntura amb barnilles. Poden portar protectors laterals acoblats o no.
  2. Ulleres de muntura integral (o també panoràmiques): són protectors dels ulls que tanquen de manera estanca la regió orbitària i estan en contacte amb el rostre. D’aquesta manera, la zona dels ulls està més protegida.

Tipus de pantalles de protecció

Les pantalles de protecció, a més dels ulls, protegeixen una part o la totalitat de la cara i altres zones del cap. Els tipus de pantalles de protecció que hi ha són:

  1. Pantalla facial: és un protector dels ulls que cobreix tot el rostre o una part. La diferenciem de la pantalla facial muntada perquè porta una banda de subjecció per al cap, un casc, una caputxa protectora o qualsevol dispositiu d’acoblament apropiat.
  2. Pantalla de mà: és una pantalla facial que s’agafa amb la mà i protegeix els ulls, la cara i el coll.
  3. Pantalla facial integral: són protectors del ulls que, a més dels ulls, cobreixen la cara, la gola i el coll. Es pot portar al cap directament amb un arnès de cap o amb un casc protector.

Protecció dels protectors oculars

Els protectors oculars i facials han de protegir, segons la seva forma d’actuació, dels riscos següents:

  1. Lesions en els ulls i la cara per accions externes:
    • Riscos mecànics (impactes, partícules projectades, estelles, perforació…).
    • Riscos per radiacions (soldadura, raigs ultraviolats, infrarojos, làser, solars, ionitzants…).
    • Riscos tèrmics (fred, calor…).
    • Riscos químics (pols, líquids corrosius, substàncies tòxiques o corrosives, aerosols…).
    • Riscos termomecànics (esquitxades de metall fos…).
  2. Lesions per a les persones per perills i accidents per a la salut:
    • Risc de tall per la presència d’arestes tallants.
    • Alteració de la vista deguda a la mala qualitat òptica.
    • Reflexos.
  3. Riscos per a la salut o limitacions vinculats a l’ús d’equips de protecció ocular o facial:
    • Riscos per incomoditat i destorb en el treball vinculats a l’ús de protectors oculars o facials (mala adaptació, formació de suor, limitació de la visió per entelament, alteració del color…).

L’eficàcia insuficient de la protecció es pot deure a la mala elecció de l’equip o bé a una mala utilització de l’equip.

Marcatge dels protectors oculars

Els protectors oculars i facials han d’anar marcats amb els elements següents: marca CE i marques identificadores del grau de protecció en el cas d’oculars filtrants.

Segons la normativa europea, les ulleres d’ús laboral han d’estar certificades en el seu conjunt (oculars més lents) i no es poden utilitzar muntures amb oculars que no hagin estat certificades.

S’han d’estampar les marques següents en els oculars per a la seva identificació:

1. Identificació del fabricant

2. Classe òptica: hi ha tres classes òptiques segons les toleràncies de fabricació referents a potències esfèriques, astigmàtiques i prismàtiques. Els cobrefiltres sempre han de ser de classe 1. Per a la resta dels oculars, és vàlida qualsevol de les tres classes òptiques existents.

3. Classe de protecció: aquesta marca és exclusiva dels oculars filtrants i es compon de dos elements; el nombre de codi i el grau de protecció estaran separats per un guió (no s’inclouen els filtres destinats a soldadura). A la taula s’inclou la llista de codis.

4. Resistència mecànica: les característiques mecàniques, en el cas que n’hi hagi, s’identificaran amb un dels símbols especificats a la taula. Aquest requisit només afecta els oculars amb efecte filtrant.

Taula: Nombre de codi i classe de protecció
Nombre de codi Classe de protecció
2 Filtre ultraviolat que pot alterar el reconeixement de colors
3 Filtre ultraviolat que perme tun bon reconeixement del color.
4 Filtre infraroig.
5 Filtre solar sense requisits per a l’infraroig.
6 Filtre solar amb requisits per a l’infraroig.
Indicadors del tipus de radiacions per a les quals és utilitzat el filtre.

El grau de protecció és un indicador de l’enfosquiment del filtre, i dona una idea de la quantitat de llum visible que permet passar.

El requisit per a la resistència mecànica mínima es satisfà si l’ocular suporta l’aplicació d’una bola d’acer de 22 mm de diàmetre nominal amb una força de 100 N(+/-2) N. S’ha de seguir el procediment que es detalla en la norma EN 168-1995. Després de l’assaig, se n’han de veure els efectes. S’observa la fractura de l’ocular i la deformació. Es considera fracturat si queda partit en dos o més trossos, o si més de 5 mg del material se separen de la superfície contrària on ha impactat la bola, o també si la bola travessa l’ocular. L’ocular es considera deformat si apareix una marca en el paper blanc situat en la cara oposada en la qual s’aplica la força.

Taula: Resistència mecànica
Símbol Grau de resistència Model aplicable (ulleres de muntura universal, integral, pantalla facial, pantalla de mà)
Sense símbol Resistència mecànica mínima A tots els models
S Resistència mecànica incrementada A tots els models
F Resistència a l’impacte a baixa energia A tots els models
B Resistència a l’impacte a mitjana energia Només ulleres de muntura integral i pantalla facial
A Resistència a l’impacte a alta energia Només pantalles facials

5) No-adherència del metall fos i resistència a la penetració de sòlids calents: els oculars que compleixen aquest requisit han d’anar marcats amb el número 9.

6) Protecció a l’arc elèctric de curtcircuit: els oculars que compleixen aquest requisit han d’anar marcats amb el número 8.

7) Resistència al deteriorament superficial per partícules fines: els oculars que compleixen aquest requisit han d’anar marcats amb la lletra K.

8) Resistència a l’entelament: els oculars que compleixen aquest requisit han d’anar marcats amb la lletra N.

9) Marcatge dels oculars laminats: amb la finalitat de situar de cara a l’exterior les capes que es poden trencar de forma perillosa, aquests oculars s’han d’identificar amb un senyal a la part nasal de la cara anterior que ha d’evitar un muntatge incorrecte.

Marcatge de la muntura dels protectors oculars

Per a les muntures, en les normes harmonitzades, es preveuen les marques següents:

1. Identificació del fabricant.

2. Nombre de la norma harmonitzada: norma aplicada per a l’avaluació de la seva conformitat amb les exigències essencials de salut i seguretat.

3. Camp d’ús: segons els agents agressius que poden actuar, es marcaran amb els símbols de la taula.

4. Resistència a l’impacte de partícules a gran velocitat: són d’aplicació els símbols que s’especifiquen a la taula. Aquest tipus de codis són d’ús tant en les muntures com en els oculars.

Taula: Camp d’ús de la muntura
Símbol Ús per a protecció
Sense símbol Ús bàsic
3* Líquids
4 Partícules de pols gruixudes
5 Gas i partícules de pols fines
8 Arc elèctric de curtcircuit
9 Metall fos i sòlids calents
* Amb el número 3 es marquen les muntures que protegeixen de les esquitxades i de les gotes de líquid.
Taula: Resistència mecànica a l’impacte de partícules a gran velocitat
Símbol Grau de resistència Model aplicable (ulleres de muntura universal, integral, pantalla facial, pantalla de mà)
F Resistència a l’impacte a baixa energia A tots els models
B Resistència a l’impacte a mitjana energia Només ulleres de muntura integral i pantalla facial
A Resistència a l’impacte a alta energia Només pantalles facials

Recomanacions per a la selecció dels protectors oculars

Abans d’adquirir els equips de protecció, cal completar la taula de riscos amb la finalitat de disposar d’un criteri més acurat.

S’ha de tenir en compte el fullet informatiu del fabricant, el qual ha d’incloure totes les dades útils referents a:

  • Nom i adreça del fabricant o representant autoritzat.
  • Nombre de la norma harmonitzada aplicada per a l’avaluació de la seva conformitat amb les exigències essencials de salut i seguretat.
  • Nom d’identificació del model de protector.
  • Classes de protecció i prestacions.
  • Accessoris.
  • Explicació de les marques.
  • Advertiments.
  • Emmagatzematge.
  • Ús, manteniment, neteja i desinfecció.
  • Data o termini de caducitat.

En la taula i la taula es presenta una aproximació al que podrien ser els criteris bàsics de selecció de pantalles i muntures.

Taula: Selecció de pantalles de protecció
Tipus Classificació
Segons la muntura del protector Segons les dades relatives al visor
Tipus de muntura Sistema de subjecció Tipus d’ancoratge Material del visor Classe òptica
Pantalla facial Soldadura A mà Cap Plàstic Tipus 1 (major qualitat òptica)
Pantalla de mà Tèxtil amb recobriment reflector Amb arnès Fix Malla de filferro Tipus 2
Pantalla facial integrada Altre Acoblada al casc de seguretat Mòbil Malla tèxtil Tipus 3 (menor qualitat òptica)
Pantalla facial muntada Acoblada al dispositiu respiratori
Taula: Selecció d’ulleres de protecció
Tipus Classificació
Segons la muntura del protector Segons l’ocular del protector
Tipus de muntura Sistema de subjecció Sistema de ventilació Protecció lateral Material del visor Classe òptica Característiques òptiques
Ulleres de muntura universal Universal simple Per barnilles laterals Amb ventilació Amb protecció lateral Cristall mineral Tipus 1 (major qualitat òptica) Correctores
Universal doble Per banda de cap Sense ventilació Sense protecció lateral Orgànic Tipus 2 No correctores
Ulleres de muntura integral Integral simple Acoblades al casc Malla Tipus 3 (menor qualitat òptica)
Integral doble Per arnès
Adaptable al rostre
Tipus cassoleta
Suplementària

L’elecció d’un protector contra riscos d’impacte es farà en funció de l’energia d’impacte i de la forma d’incidència (frontal, lateral, indirecta, etc.). Altres paràmetres, com poden ser la freqüència dels impactes o la naturalesa de les partícules, determinaran la necessitat de les característiques addicionals com la resistència a l’abrasió dels oculars.

Normalment, els equips de protecció no s’han d’intercanviar entre diversos treballadors, ja que la protecció òptima s’aconsegueix gràcies a l’adaptació de la mida i ajust individual de cada equip.

Sobre protectors de soldadura podeu veure l’apartat “Soldadura” de la unitat “Treballs especials”.

L’elecció del grau de protecció d’un filtre de protecció convenient per a treballs de soldadura o de les seves tècniques relacionades depèn d’uns quants factors. Per a la soldadura a gas i les tècniques relacionades, com per exemple la soldadura al coure i el tall per raig de plasma, depèn del cabal dels bufadors. En la soldadura d’aliatges lleugers, convé tenir en compte les característiques dels fluxos que incideixen sobre la composició espectral de la llum emesa. Per a la soldadura per arc i el tall per raig de plasma, la intensitat del corrent és un factor essencial que permet precisar l’elecció del filtre més adequat.

Ús i manteniment dels protectors oculars i facials

Les peces d’ancoratge de les lents de seguretat han de tocar cada costat del cap i ajustar-se darrere de les orelles. Els protectors dels ulls s’han d’ajustar adequadament i han de ser raonablement còmodes sota les condicions d’ús.

Si es dona el cas que els símbols de resistència mecànica (S, F, B o A) no són iguals per a l’ocular i la muntura, es prendrà el nivell més baix per al protector complet.

Si l’ocular és de classe òptica 3 no s’ha d’usar en períodes llargs.

Perquè un protector d’ulls es pugui usar contra metalls fosos i sòlids calents, la muntura i l’ocular han de portar el símbol 9 i un dels símbols F, B o A.

Els protectors amb oculars de qualitat òptica baixa (2 i 3) només es poden utilitzar esporàdicament.

Si els oculars de protecció contra radiacions queden exposats a esquitxades de metall fos, la seva vida útil es pot perllongar mitjançant el recurs de cobrefiltres, els quals hauran de tenir una classe òptica 1.

Les condicions ambientals de calor i humitat afavoreixen l’entelament dels oculars, com també un esforç continuat i postures incòmodes. El problema no té una solució fàcil. Els oculars marcats amb la lletra N protegeixen de l’entelament.

Protectors de les vies respiratòries

El medi ambient pot estar contaminat per partícules i/o gasos i vapors. Es pot produir igualment una deficiència d’oxigen. És per això que, segons les condicions ambientals, els treballadors s’han de protegir les vies respiratòries.

La normativa d’aplicació és la EN 149. Les normatives EN que fan referència als codis de colors dels filtres respiratoris són les EN 141, EN 143 i EN 371.

Tipus de protectors respiratoris

Els equips de protecció respiratòria es classifiquen en dos grans grups en funció de si s’inhala aire de l’exterior o si es proporciona l’aire d’una font no contaminada.

  • Les mascaretes, si estan ben seleccionades, són eficaces, còmodes i de bona adaptació.
  • Les mascaretes, si estan ben seleccionades, són eficaces, còmodes i de bona adaptació.

  1. Dependents del medi ambient. S’anomenen equips autofiltrants. En aquest cas, l’aire inhalat passa per un filtre on es retenen els contaminants. Se subdivideixen en:
    1. Equips filtrants contra partícules:
      • Filtre contra partícules (que pot ser d’eficàcia baixa, mitjana i alta), més adaptador facial.
      • Mascareta filtrant contra partícules.
      • Equips filtrants ventilats (cascos, etc.).
    2. Equips filtrants contra gasos i vapors:
      • Filtre per a gasos més adaptador facial.
      • Mascareta filtrant contra gasos i vapors.
    3. Equips filtrants contra partícules, gasos i vapors:
      • Filtre combinat més adaptador facial.
      • Mascareta filtrant contra partícules, gasos i vapors.
        Entre aquests equips destaquen: mascareta, mascareta autofiltrant, màscara i semimàscara.
  2. Independents del medi ambient. Aquests equips també s’anomenen aïllants. Proporcionen protecció tant en atmosferes contaminades com en situació de deficiència d’oxigen. Es fonamenten en el subministrament d’un gas no contaminat respirable (aire o oxigen). Els principals tipus són:
    1. No autònoms
      • De mànega:
        • Sense assistència.
        • Assistits manualment.
        • Assistits amb ventilador.
      • Amb línia d’aire comprimit:
        • De flux continu.
        • A demanda.
        • A demanda, de pressió positiva.
    2. Autònoms
      • De circuit obert.
        • D’aire comprimit.
        • D’aire comprimit, a demanda amb pressió positiva.
      • De circuit tancat
        • D’oxigen comprimit.
        • D’oxigen líquid.
        • De generació d’oxigen.

  • Les vàlvules d'expiració ofereixen una protecció frontal òptima i una resistència respiratòria mínima.
  • Les vàlvules d'expiració ofereixen una protecció frontal òptima i una resistència respiratòria mínima.

Limitacions generals d'ús dels protectors respiratoris

Hi ha unes limitacions generals en l’ús dels protectors respiratoris.

Els equips de protecció respiratòria filtrants no proporcionen oxigen i no s’han d’utilitzar en atmosferes deficients d’oxigen que en continguin menys de 19,5 % en volum. No s’han d’utilitzar si les concentracions de contaminants són perilloses per a la salut i la vida, quan les concentracions siguin desconegudes o excedeixin els nivells màxims establerts pels organismes legislatius.

Els equips de pressió negativa o qualsevol tipus d’equip amb peça facial ajustable a la cara no s’han d’usar quan la persona té barba, patilles o característiques facials que puguin impedir el contacte directe entre la cara i la peça facial.

Factor de protecció en els protectors respiratoris

El paràmetre definitori de l’eficiència de l’equip és el factor de protecció. El factor de protecció descriu la relació entre la concentració d’un agent nociu en l’aire ambiental i la concentració en l’aire respirat per l’usuari d’un equip de protecció respiratòria. La concentració de l’agent nociu en l’aire respirat és deguda a diferents causes:

  • La connexió entre el filtre i el portafiltres i tota la resta d’elements d’unió entre les diferents peces de l’equip.
  • L’ajust deficient de l’adaptador facial a la cara de l’usuari.
  • La penetració de l’aire ambiental per mitjà del filtre.
  • La falta d’estanquitat de la vàlvula d’exhalació.

Com més gran sigui el factor de protecció, més gran serà la protecció respiratòria aconseguida.

Per escollir l’equip de protecció de les vies respiratòries adequat per a un ús concret, cal determinar, a part del factor de protecció, la concentració d’agent nociu a l’aire ambiental.

  • Màscara per a la protecció respiratòria.
  • Màscara per a la protecció respiratòria.

Quan es vulgui obtenir la concentració màxima a què es pot utilitzar l’equip, cal multiplicar el factor de protecció per a un aparell respiratori concret, per la concentració constant d’agent nociu a l’aire ambiental.

Els equips de protecció respiratòria han de protegir, segons la seva forma d’actuació, dels riscos següents:

  1. Amenaça de les vies respiratòries per accions externes:
    • Riscos tèrmics (esquitxades de metall fos, flames, guspires…).
    • Riscos químics (pols, fums, boires, gasos, vapors…).
    • Riscos per contaminació (partícules radioactives, gasos radioactius…).
    • Riscos per manca d’oxigen a l’aire respirable.
  2. Amenaça de la persona per acció per mitjà de les vies respiratòries. Riscos biològics (bacteris, virus…).
  3. Riscos per a la salut o molèsties vinculats a l’ús d’equips de protecció respiratòria:
    • Riscos per incomoditat en el treball vinculats a l’ús d’equips de protecció respiratòria (mida, pes, resistència a la respiració, microclima sota la màscara…).
    • Riscos per elecció i utilització erronis, embrutiment, desgast, deteriorament i envelliment.
    • Riscos relacionats amb les característiques particulars de l’usuari.
    • Riscos condicionats per l’entorn (calor, fred, humitat…).

Recomanacions per a la selecció dels protectors respiratoris

Abans d’adquirir els equips de protecció, cal completar la taula de riscos a fi de disposar d’un criteri més acurat.

Cal tenir en compte el fullet informatiu del fabricant, el qual ha d’incloure totes les dades útils referents a:

  • La màscara està saturada quan fa una olor desagradable. Cal no oblidar-se mai de tancar els filtres després de cada utilització./-50
  • La màscara està saturada quan fa una olor desagradable. Cal no oblidar-se mai de tancar els filtres després de cada utilització.

  • Nom i adreça del fabricant o representant autoritzat.
  • Talles disponibles, factor de protecció i explicació de les marques.
  • Emmagatzematge, ús, manteniment, neteja i desinfecció.
  • Data o termini de caducitat, etc.

En escollir un equip, és necessari considerar dos factors: 1. Aspecte tècnic: cal escollir l’equip adequat als riscos existents, observats en l’anàlisi de riscos. En la taula podem veure els aspectes més rellevants per a la selecció de filtres: els riscos dels quals s’ha de protegir el treballador.

Taula: Selecció de filtres
Filtre Característiques Tipus Classe Color
Baixa Mitjana Alta
Contra partícules Partícules sòlides (S) FFP1 Blanc
Partícules sòlides i líquides (SL) FFP2 Blanc
Partícules sòlides i líquides FFP3 Blanc
Contra gasos, vapors i mixtos Gasos i vapors orgànics amb punt d’ebullició > 65ºC FFA 1 2 3 Marró
Gasos i vapors orgànics amb punt d’ebullició < 65ºC FFAX Marró
Gasos i vapors inorgànics segons especificacions del fabricant FFB 1 2 3 Gris
SO2 i altres gasos i vapors àcids segons especificacions del fabricant FFE 1 2 3 Groc
NH3 i derivats orgànics de l’NH3 segons especificacions del fabricant FFK 1 2 3 Verd
Gasos i vapors específics FFSX Violat
Òxids de nitrogen (NO, NO2, NOx) NO-P3 Combinacions Blau-blanc
Mercuri NO-P3 Combinacions Vermell-blanc

2. Aspecte ergonòmic: entre els equips que satisfan l’aspecte tècnic, cal escollir el que millor s’adapti a les característiques personals de l’usuari. Les característiques més importants que han de reunir els aparells són:

  • Poca pèrdua de la capacitat visual i auditiva, i menor pes possible.
  • Arnès de cap amb sistema d’ajust còmode per a condicions de treball normals.
  • Les parts de l’adaptador facial que estiguin en contacte amb la cara de l’usuari han de ser de material tou.
  • El material de l’adaptador facial no ha de provocar irritacions cutànies.
  • Filtre d’ajust correcte i de dimensions reduïdes.
  • L’equip ha de dificultar al mínim possible la respiració de l’usuari.

El temps d’utilització depèn de la capacitat d’absorció o filtració, la concentració dels contaminants, el ritme respiratori de l’usuari i la temperatura de l’ambient.

Els equips de protecció respiratòria estan dissenyats per ser utilitzats durant períodes de temps relativament curts. Com a regla general, no s’hi ha de treballar durant més de dues hores seguides. En el cas d’equips lleugers, o quan es fan treballs lleugers amb interrupcions entre les diferents tasques, l’equip es pot utilitzar durant un període més llarg.

Abans de fer servir un filtre, cal mirar la data de caducitat que porta impresa i comprovar que tingui un estat de conservació perfecte.

Una persona qualificada ha d’instruir l’usuari sobre la manera d’utilitzar l’equip de protecció respiratòria.

Els codis de partícules duen un codi d’identificació P seguit d’un nombre; el seu significat és:

  • P1: filtre de partícules amb baixa capacitat d’absorció .
  • P2: filtre de partícules amb capacitat d’absorció mitjana.
  • P3: filtre de partícules amb alta capacitat d’absorció.

A la taula es presenten l’eficàcia i les aplicacions dels filtres FFP1, FFP2 i FFP3.

Taula: Eficàcia dels filtres FFP1, FFP2 i FFP3
Tipus Protegeix contra atmosfera Recomanat contra Eficàcia Aplicacions
FFP1 Lleugerament tòxica Silicat de sodi, carbonat de calci, magnesi, calcita, sacarosa Contra els contaminants de toxicitat dèbil en concentracions de fins a 4,5 vegades el valor límit d’exposició professional Tèxtil, mines, construcció, siderúrgia, treballs de la fusta (sense tenir en compte fusta exòtica)
FFP2 Mitjanament tòxica Inoxidable, coure, alumini, carbó, quars, sílice, llana de vidre Contra els contaminants de toxicitat de dèbil a mitjana en concentracions de fins a 12 vegades el valor límit d’exposició professional Tèxtil, mines, construcció, siderúrgia, carrosseria de l’automòbil, treballs de la fusta, agricultura, horticultura, soldadura, tall i fosa de materials, etc.
FFP3 Molt tòxica Fums metàl·lics de soldadura, fum de coure, de ferro, de zenc Contra els contaminants d’alta toxicitat en concentracions de fins a 50 vegades el valor límit d’exposició professional Tèxtil, mines, construcció, siderúrgia, indústria farmacèutica, nuclear, treballs de la fusta, tractaments de residus tòxics, fabricació de bateries NI-CD, soldadura, tall i fosa de materials, etc.

En mascaretes autofiltrants, els indicadors dels codis són els mateixos, però porten al davant dues lletres: FF.

Els codis de gasos, vapors i mixtos duen una lletra i el seu significat és:

  • Tipus A: protecció contra els vapors orgànics el punt d’ebullició dels quals és superior a 65 ºC: dissolvents i hidrocarburs (acetats, àcids, benzè, butà, etanol, toluè, aiguarràs…
  • Tipus B: protecció contra els gasos i vapors inorgànics (àcid acètic, nítric, brom, clor, fluor).
  • Tipus E: protecció contra el diòxid de sofre, àcid clorhídric, àcid fluorhídric, àcid bromhídric.
  • Tipus K: protecció contra l’amoníac i certs derivats aminats.
  • Tipus P: protecció contra la pols i aerosols sòlids o líquids tòxics.

En la utilització dels filtres s’han de tenir en compte les recomanacions següents:

  • Abans d’utilitzar un filtre, se n’ha de comprovar la data de caducitat i comparar el tipus de filtre amb l’àmbit d’aplicació.
  • Portar l’equip ben ajustat, segons instruccions del fabricant (si no, no oferirà el nivell teòric de protecció).
  • L’equip es durà durant tot el temps que duri l’exposició al contaminant.
  • Es recomana que tots els treballadors que utilitzin equips de protecció respiratòria se sotmetin a un reconeixement de l’aparell respiratori fet per un metge. La freqüència màxima d’aquests reconeixements ha de ser la següent:
    • Cada tres anys per a treballadors menors de 35 anys.
    • Cada dos anys per a treballadors entre 35 i 45 anys.
    • Cada any si el treballador té més de 45 anys.

Durada dels filtres

Entre els factors que influeixen en la durada dels filtres hi ha:

  • Utilització (desgast, deteriorament per accions internes, higiene personal inadequada, suor…).
  • Humitats, inclemències del temps.
  • Acció tèrmica (calor, fred).
  • Emmagatzematge, manteniment i neteja inadequats.
  • Productes químics (olis, dissolvents, àcids).
  • Deficient informació de l’usuari: inobservança del temps d’ús, cura insuficient…
  • Elecció errònia.

Guants de protecció

  • Els diferents tipus de guants que es poden trobar al mercat ens permeten adaptar-nos a les diferents condicions de treball.
  • Els diferents tipus de guants que es poden trobar al mercat ens permeten adaptar-nos a les diferents condicions de treball.

Un guant és un equip de protecció individual destinat a protegir totalment o parcialment la mà. També poden cobrir parcialment o totalment l’avantbraç i el braç.

La seguretat de la mà en el treball depèn fonamentalment de l’eficàcia del guant en funció dels imperatius de la protecció. A cada ofici és necessari definir el guant en funció de les característiques de protecció, ergonomia i de confort.

Les normes EN o normes harmonitzades són normes europees adaptades pels diferents organismes de normalització europeus.

Les normes harmonitzades de compliment per als guants són les següents:

  • EN 420: exigències generals.
  • EN 388: contra riscos mecànics.
  • EN 511: contra riscos per al fred.
  • EN 407: contra riscos tèrmics en la calor i el foc.
  • EN 374.2: contra riscos de microorganismes.
  • EN 374-3: contra riscos químics.

Nivells de prestació dels guants de protecció

Els nivells de prestació són uns nombres que indiquen categories o rangs de prestació segons els resultats d’una sèrie d’assajos. D’una manera molt general, es poden classificar en dos grans grups, els que no han estat valorats i els que sí:

  • Nivell 0: guant que no ha estat provat o que es troba per sota del valor mínim per a un risc determinat.
  • Nivells de l’1 al 5: indicadors de menor a major protecció.

Protecció dels guants de protecció

Els guants han de protegir, segons la seva forma d’actuació, dels riscos següents:

  • Lesions a les mans degudes a accions externes.
  • Riscos per a les persones per accions sobre les mans.
  • Riscos per a la salut o molèsties vinculats a l’ús de guants de protecció (risc d’atrapaments en parts giratòries, transpiració, rascades, al·lèrgies…).
  • Danys per acció tèrmica, per acció de productes roents o freds, per contacte amb flames o per treballs amb soldadura.
  • Incomoditat i molèsties en treballar, per confort insuficient, per un mal disseny ergonòmic.
  • Accidents i perills per a la salut per mala compatibilitat, per falta d’higiene o per adherència excessiva.
  • Danys per alteració de la funció protectora a causa de l’envelliment per efecte de la intempèrie, les condicions ambientals, la neteja i la seva utilització.
  • Danys per eficàcia protectora insuficient, per una mala elecció de l’equip, per brutícia, desgast o deteriorament.

Marcatge dels guants de protecció

Els guants de protecció han d’anar marcats amb els elements següents:

  • Marca CE
  • Nom
  • Denominació de l’EPI
  • Talla
  • Data de caducitat, si les prestacions protectores es poden veure afectades significativament per l’envelliment.
  • De la mateixa manera, l’envàs del guant pot anar marcat amb aquests elements i, a més, amb el pictograma o pictogrames apropiats al risc cobert pel guant i els nivells de protecció. En la figura hi ha els principals pictogrames que es poden trobar en els guants.

  • El marcatge dels guants és obligatori. S'hi han d'incloure la marca CE, la talla i els pictogrames que siguin aplicables./-80
  • El marcatge dels guants és obligatori. S'hi han d'incloure la marca CE, la talla i els pictogrames que siguin aplicables.

Quan els guants són de disseny senzill, amb l’objecte de protegir l’usuari només dels riscos que s’indiquen, l’envàs ha de portar la frase “Només per a riscos mínims”.

Per garantir les capacitats dels guants i facilitar-ne l’elecció, els guants estan avaluats segons normes específiques.

Figura Pictogrames de marcatge de guants

Recomanacions per seleccionar els guants

  • La pell és per si mateixa una bona protecció contra les agressions de l'exterior. És per això que s'han de rentar bé les mans amb aigua i sabó, i s'hi ha d'aplicar una bona crema protectora sempre després d'usar guants, i també quan sigui necessari.
  • La pell és per si mateixa una bona protecció contra les agressions de l'exterior. És per això que s'han de rentar bé les mans amb aigua i sabó, i s'hi ha d'aplicar una bona crema protectora sempre després d'usar guants, i també quan sigui necessari.

Abans d’adquirir els guants de protecció cal completar la taula de riscos a fi de disposar d’un criteri més acurat.

Cal tenir en compte el fullet informatiu del fabricant, el qual ha d’incloure totes les dades útils referents a:

  • Nom i adreça del fabricant o representant autoritzat.
  • Designació dels guants (nom comercial o codi).
  • Talles disponibles.
  • Classes de protecció.
  • Explicació de les marques.
  • Emmagatzematge.
  • Ús, manteniment, neteja i desinfecció.
  • Data o termini de caducitat.
  • Si la protecció es limita a només una part de la mà, s’ha d’indicar aquesta característica.
  • Llista de les substàncies contingudes en el guant de les quals se sap que produeixen al·lèrgies.

Els guants de protecció han de ser de la talla correcta. La utilització d’uns guants massa estrets pot afectar les propietats aïllants o dificultar la circulació de la sang.

Ús i manteniment dels guants de protecció

Els guants s’han de controlar regularment.

Si els guants presenten defectes, esquerdes o esquinçades i no es poden reparar, s’han de substituir, ja que la seva acció protectora s’haurà reduït.

La vida útil dels guants guarda relació amb les condicions d’utilització i la qualitat del seu manteniment. S’aconsella que l’empresari prevegi en la mesura que sigui possible la vida útil que se n’espera, en relació amb les característiques dels guants, amb les condicions de treball i de l’entorn, i que ho faci constar en les instruccions de treball juntament amb les d’emmagatzematge, manteniment i utilització.

En cas d’utilitzar guants per a protecció contra riscos químics, aquests requereixen una especial atenció:

  • S’ha d’establir un calendari per a la substitució periòdica dels guants, a fi de garantir que es canviïn abans de ser afectats per productes químics.
  • La utilització de guants contaminants pot ser més perillosa que la falta d’utilització, ja que el contaminant es pot anar acumulant en el material del component del guant.

Els guants en general s’han de conservar nets i secs pel costat que està en contacte amb la pell. En utilitzar guants de protecció es pot produir suor. Aquest problema se soluciona utilitzant folres absorbents. No obstant això, aquest element pot reduir el tacte i la flexibilitat dels dits i la capacitat d’agafar coses.

Guants de protecció de risc mecànic

  • Els quatre dígits del pictograma indiquen la resistència a l'abrasió, al tall per fulla, a l'esquinçada i a la perforació.
  • Els quatre dígits del pictograma indiquen la resistència a l'abrasió, al tall per fulla, a l'esquinçada i a la perforació.

La protecció contra aquest tipus de risc s’expressa per un pictograma seguit de quatre nombres on cadascun representa el nivell de prestació davant un risc específic:

  1. Resistència a l’abrasió (de 0 a 4): aquesta propietat s’assaja amb provetes circulars del material que se sotmeten a abrasió sota càrrega coneguda, amb un moviment pla cíclic, que resulta de dos moviments en angle recte. La resistència a l’abrasió es mesura amb la quantitat de cicles necessaris per produir una perforació.
  2. Resistència al tall per fulla (de 0 a 5).
  3. Resistència a l’estirament, esquinçada (de 0 a 4).
  4. Resistència a la punxada, perforació (de 0 a 4).

  • El ganivet del pictograma indica la resistència al tall per impacte.
  • El ganivet del pictograma indica la resistència al tall per impacte.

El valor més baix en el pictograma indica menor protecció i el més alt, major protecció.

En alguns guants, també hi pot aparèixer un altre pictograma que ens indica la resistència al tall per impacte.

Guants de protecció davant risc tèrmic

En el grup de risc tèrmic distingim dos grups: els guants de protecció per escalfor i els guants de protecció per fred.

Protecció per escalfor: calor, flames

  • La resistència a l'escalfor s'identifica amb un pictograma i sis dígits que poden prendre valors de 0 a 4.
  • La resistència a l'escalfor s'identifica amb un pictograma i sis dígits que poden prendre valors de 0 a 4.

La naturalesa i grau de protecció per escalfor es mostren en un pictograma seguit de sis nombres (que van des de 0 (menor protecció) a 4 (major protecció)) per a cadascun dels paràmetres que a continuació s’indiquen:

  • 1r nombre: resistència a la flama
  • 2n nombre: resistència a la calor de contacte
  • 3r nombre: resistència a la calor convectiva
  • 4t nombre: resistència a la calor radiant
  • 5è nombre: resistència a petites esquitxades de metall fos
  • 6è nombre: resistència a grans quantitats de metall fos

Protecció per fred

  • La protecció al fred s'identifica amb tres dígits que expressen la resistència al fred convectiu, al fred de contacte i a la permeabilitat a l'aigua.
  • La protecció al fred s'identifica amb tres dígits que expressen la resistència al fred convectiu, al fred de contacte i a la permeabilitat a l'aigua.

La naturalesa i grau de protecció per fred es mostra amb un pictograma seguit de tres nombres amb un significat que a continuació s’indica:

  • 1r nombre: resistència al fred convectiu
  • 2n nombre: resistència al fred de contacte
  • 3r nombre: permeabilitat a l’aigua

Els dos primers van d’1 (menor protecció) a 4 (major protecció).

La permeabilitat a l’aigua es valora d’una altra manera, en funció de la penetració de l’aigua:

  • Penetració d’aigua abans de trenta minuts i es valora amb un 0.
  • Penetració d’aigua després de trenta minuts i es valora amb un 1.

Guants de protecció per a microorganismes

  • Amb aquest símbol s'identifica la protecció als microorganismes.
  • Amb aquest símbol s'identifica la protecció als microorganismes.

El pictograma dels guants de protecció per a microorganismes indica la resistència a la penetració i el temps d’impermeabilització als productes perillosos. La naturalesa de protecció s’indica amb un nombre que va d’1 (menor protecció) a 6 (major protecció).

Guants de protecció per a riscos elèctrics

Els guants i manyoples de material aïllant es classificaran per la seva classe i per les seves propietats especials. Els riscos dels quals aïllen aquesta mena de guants van des del contacte amb conductors elèctrics fins a les descàrregues electroestàtiques. En el seu marcatge, el guant durà una banda rectangular que permeti la inscripció de les dades de posada en servei, de verificació i de controls periòdics, o una banda que sobre la qual es puguin fer forats. Aquesta banda ha d’anar fixada i les perforacions s’hauran de situar a 20 mm com a mínim de la perifèria. Aquesta banda perforada no es vàlida per als guants 3 i 4 de la taula.

  • Aquest pictograma identifica la protecció enfront dels riscos elèctrics./-45
  • Aquest pictograma identifica la protecció enfront dels riscos elèctrics.

Taula: Paràmetres elèctrics en guants per a protecció elèctrica
Classes (segons les característiques elèctriques) Color Límits elèctrics (en corrent altern) (kV valor eficaç) Categories Marca
00 Beix 0,5 A (àcids)
0 Vermell 1,0 H (olis)
1 Blanc 7,5 Z (ozó)
2 Groc 17 M (mecànica)
3 Verd 26,5 R (combinació de les anteriors)
4 Taronja 36 C (baixes temperatures)

Les classes, segons les característiques elèctriques, van des del 00 fins al 4. Si es marquen amb un codi de colors, el doble triangle també ha de correspondre al codi. Hi ha una correspondència entre el doble triangle i el codi. A més, hi ha una correspondència amb els límits elèctrics. Les correspondències es poden veure en la taula.

Guants de protecció davant de risc químic

És bàsic conèixer la composició dels guants, ja que no tots els materials són adients per a qualsevol producte químic. La resistència dels guants està determinada per tres factors:

  • Penetració: moviment d’un químic per mitjà dels porus, les costures, imperfeccions i punxades que pugui tenir el material del guant en un nivell no molecular.
  • Permeació: procés pel qual una substància química passa per mitjà del material del guant protector a nivell molecular.
  • Degradació: variació física en una o més propietats del material del guant de protecció, a causa del contacte amb el producte químic.

En seleccionar els guants resistents als productes químics, el millor és seleccionar guants que no presentin penetració del producte. Els guants de protecció química han de ser fabricats i inspeccionats per veure punxades i imperfeccions d’acord amb l’AQL (acceptable quality level) de 4.0 o menys, el qual tindrà com a resultat un temps de resistència a la permeació superior a les vuit hores i també que no es degradaran en contacte amb la substància química.

Es poden exigir altres tipus de requisits de manera que no hi hagi influència negativa en el rendiment de l’usuari, com per exemple que tingui, malgrat que utilitzi guants, bona destresa, adherència, confort, resistència a l’abrasió, els esquinçaments, les punxades. Hi ha altres factors que poden justificar la selecció d’un guant determinat, com les possibles al·lèrgies que es deriven dels materials emprats o el cost dels guants.

S’ha d’evitar la neteja, a la bugaderia, dels guants que s’utilitzen per a protecció química, ja que els productes químics utilitzats en aquest procés poden degradar i atacar els recobriments químics protectors. Això fa que els guants netejats d’aquesta manera siguin insegurs si es reutilitzen.

Els guants recomanats per a risc químic van marcats amb un pictograma on hi ha marcats dos nombres. El primer designa la permeació, que va de 0 a 1. El segon nombre és la permeabilitat, que va d’1 (menor protecció) a 6 (major protecció).

  • La protecció de riscos químics l'expressem amb dos dígits que indiquen la permeació enfront de la penetració i de la permeabilitat.
  • La protecció de riscos químics l'expressem amb dos dígits que indiquen la permeació enfront de la penetració i de la permeabilitat.

La selecció de guants adequats per a l’exposició a productes químics és molt difícil i està determinada per aquests factors:

  • Unitat de treball: temps i freqüència de contacte amb el producte químic.
  • Propietats del producte químic: la capacitat del producte químic per ocasionar lesions tòpiques a la pell i passar per mitjà de la pell produint altres afeccions.
  • Vestuari de protecció químic: de quina manera es comporten, quines prestacions tenen els diferents materials dels EPI en el contacte amb el producte químic.
  • Altres requisits: característiques de confort, resistència mecànica…
  • Altres factors: cost, possibles al·lèrgies…

Els fabricants de guants més seriosos disposen d’estudis fiables de laboratori amb dades que permeten fer recomanacions sobre el guant més adient.

Recomanacions per seleccionar els guants de protecció química

Per mitjà de les frases H incloses en l’etiqueta dels envasos, s’extreu informació sobre els riscos del producte davant l’exposició dèrmica (per exemple: H317. Sensibilització cutània, categoria 1. Pot provocar una reacció al·lèrgica a la pell).

A l’hora d’elegir, cal tenir en compte que la mescla de certs productes pot donar com a resultat propietats diferents de les esperades per a cada un d’ells.

Durant la manipulació de productes químics de baixa perillositat, s’han d’utilitzar guants fins (per exemple, de làtex).

S’ha d’establir un calendari per a la substitució periòdica dels guants i garantir que es canviïn abans d’estar impregnats pels productes químics. L’elecció d’aquests materials és difícil i complexa per la gran varietat de productes químics. Les diferents circumstàncies de l’exposició fan que es compliqui la selecció.

Materials dels guants

En la taula exposem una sèrie de materials que es poden utilitzar per als guants i les possibles recomanacions d’utilització. Recordeu que la taula és una recomanació i que és important veure les recomanacions dels fabricants.

Taula: Resistència química de guants de composicions diverses a diferents composts químics
Cautxú o làtex Neoprè Buta-n (nitril) Butil PVC PVA
Àcids inorgànics
Àcid cròmic D R R B B D
Àcid clorhídric B E B B E D
Àcid fluorhídric B E B B B D
Àcid fosfòric B E B B B D
Àcid nítric D B I B R D
Àcid nítric fumant: fums rojos NC I I NC I D
Àcid fumant: fums grocs NC I I NC I D
Àcid sulfúric E E R B R D
Àcids orgànics
Àcid acètic E E R B B D
Àcid fòrmic E E R B E I
Alcohols
Alcohol butílic E E B B B R
Alcohol etílic E E B B B R
Alcohol metílic E E B B B R
Aldehids
Acetaldehid B E B B B R
Benzaldeid R R R B R B
Formaldehid E E B B B I
Càustics
Hidròxid d’amoni E E B B E D
Hidròxid de potassi 50% E E B B B D
Hidròxid de sodi 50% E E B B B D
Amines
Anilina R R B B B R
Dietilamina R B E NC R R
Hidracina B R B NC B D
Dissolvents aromàtics
Benzol D I B NC I E
Destil·lats quitrà hulla D R B NC R E
Estirè D R B NC I E
Toluè D D E D B E
Xilè D I B R D E
Dissolvents acetones
Acetona E B I B I R
Metil, etil, cetona E B R B D E
Metil, isobutil, cetona E B R B R B
Dissolvents clorats
Cloroform D B B R D E
Clorur de metil R B B NC D E
Percloroetilè D D B D D E
Tetraclorur de carboni D R B D R E
Tricloroetilè D B B NC D E
Dissolvents derivats del petroli
Hexà D R E NC R E
Querosè D B E D R E
Pentà R B E D D E
Dissolvents diversos
Acetat d’etil I B B B D I
Acetat de propil B B B B I B
Acrilonitril B B R B I E
Bromur de metil R B B NC D E
Dissolvents de pintura R B B NC R E
Freó 11, 12, 21, 22 D B I NC R E
Altres productes
Oli de tall I E B D B R
Banys electrolítics I E B I E D
Vernís de fusta (oli de tung) D B B NC R E
Decapants pintura i vernissos R B B NC D B
Diisocianat de toluè B R B NC D B
Disulfur de carboni D R B D R E
Etilenoglicol E E B B B B
Glicerina E B B B E R
Greixos animals E B B NC B E
Peròxid d’hidrogen B B B B R I
Resines d’epòxid E E B B E E
Tintes d’imprimir B E E NC I E
Trinitrotoluè B B B B E E
Trementina D B E D B E
E = excel·lent; B = bo; R = regular; I = inferior; D = dolent; NC = no comprovat

Calçat d'ús professional

El calçat d’ús professional és qualsevol tipus de calçat destinat a oferir una certa protecció del peu i de la cama contra els riscos derivats de la realització d’una activitat laboral. Com que els dits dels peus són les parts més exposades a les lesions per impacte, una puntera metàl·lica és un element essencial en tot calçat de seguretat, quan hi hagi aquest risc.

Per evitar el risc de relliscades, s’usen soles externes de cautxú o sintètiques de diversos dibuixos. Aquesta és una mesura particularment important quan es treballa en espais que poden mullar-se o tornar-se relliscosos.

Les exigències generals i els mètodes de prova per al calçat de seguretat, el calçat de protecció i el calçat de treball d’ús professional estan definits a la norma EN 344 d’exigències generals i els mètodes d’assaig del calçat de seguretat, del calçat de protecció i del calçat d’ús professional, i que només pot ser utilitzada juntament amb les normes EN 345, EN 346 i EN 347, que precisen les exigències en funció dels nivells de riscos específics.

Tipus de calçat professional

El calçat professional té diversos tipus de classificacions segons les seves característiques. El calçat de protecció es classifica en els tipus següents segons la grandària o la part del peu i de la cama que protegeixi:

  • Sabata.
  • Bota baixa o turmellera.
  • Bota de mitja cama.
  • Bota alta.
  • Bota extrallarga.

En funció dels materials, es classifiquen en dos codis:

  • I: calçat fabricat amb cuir i altres materials. S’exclou el calçat tot de cautxú o tot polimèric.
  • II: calçat tot de cautxú (vulcanitzat) o tot polimèric.

  • En obres de construcció és necessari utilitzar soles reforçades a prova de perforació.
  • En obres de construcció és necessari utilitzar soles reforçades a prova de perforació.

Segons el nivell de protecció ofert, el calçat d’ús professional es pot classificar en les categories següents:

  • Calçat de seguretat amb el símbol (S): és un calçat d’ús professional que proporciona protecció a la part dels dits mitjançat la incorporació d’elements de protecció destinats a protegir l’usuari de les lesions que poden provocar accidents, i que està equipat amb topalls dissenyats per oferir protecció enfront de l’impacte quan s’assagi amb un nivell d’energia de 200 J en el moment del xoc, i enfront de la compressió estàtica amb una càrrega de 25 kN.
  • Calçat de protecció amb el símbol (P): és un calçat d’ús professional que proporciona protecció a la part dels dits. Incorpora topall o puntera de seguretat que garanteix una protecció suficient enfront de l’impacte, amb una energia equivalent de 100 J en el moment del xoc, i enfront de la compressió estàtica sota una càrrega de 25 kN.
  • Calçat de treball amb el símbol (O): és un calçat d’ús professional que incorpora elements de protecció destinats a protegir l’usuari de les lesions que puguin provocar accidents, en aquells sectors de treball per als quals el calçat ha estat pensat, sense portar topall de protecció contra impactes a la zona de la punta.

Protecció del calçat d'ús professional

El calçat d’ús professional ha de protegir, segons la seva forma d’actuació, dels riscos següents:

  1. Lesions en els peus produïdes per accions externes:
    • Riscos tèrmics, en què podem identificar: fred, calor, flames, esquitxades de metall fos…
    • Riscos químics, on incloem pols, líquids corrosius, productes tòxics o irritants…
    • Riscos mecànics: xocs, atrapades, aixafaments, perforacions, punxades…
  2. Riscos per a les persones per una acció sobre el peu:
    • Riscos de caiguda per relliscada.
    • Riscos elèctrics, i hem d’identificar contactes elèctrics amb conductors sota tensió, descàrregues electroestàtiques…
    • Riscos derivats de radiacions i contaminació i, per tant, raigs UV, productes radioactius…
  3. Riscos per a la salut o molèsties vinculats a l’ús del calçat:
    • Riscos biològics, com per exemple al·lèrgies, irritacions…
    • Riscos per incomoditat i molèsties en el treball vinculats a l’ús del calçat durant la feina, que serien l’efecte de mala adaptació al peu, penetració d’humitat, manca de flexibilitat, transpiració…
    • Altres riscos relacionats amb la salut i que poden provocar esquinços, luxacions…

Marcatge del calçat de protecció

El calçat de protecció ha d’anar marcat amb els elements següents:

  • Marca CE.
  • Talla.
  • Marca o identificació del fabricant.
  • Nom o referència del model.
  • Data de fabricació (almenys el trimestre i l’any).
  • Nombre de la norma harmonitzada aplicada per a l’avaluació de la seva conformitat amb les exigències essencials.
  • Salut i seguretat.
  • Diferents marques estampades, segons els rendiments oferts pel calçat en la seva funció de protecció dels riscos (SB, P, E, HRO…). En el fullet informatiu del fabricant (que s’ha de subministrar obligatòriament) hi ha d’haver l’explicació d’aquestes marques.

En la taula es presenten les diferents marques de les diferents categories de calçat emprat com a protecció.

Taula: Classificació del calçat de seguretat
Calçat de seguretat (200 joules)
Norma EN 345
Calçat de protecció (100 joules)
Norma EN 346
Calçat de treball
Norma EN 347
Classe Categoria Requisits addicionals Categoria Requisits addicionals Categoria Requisits addicionals
I o II SB Exigències bàsiques PB Exigències bàsiques
I S1 Zona del taló tancada
Propietats antiestàtiques
Absorció d’energia en la zona del taló
P1 Zona del taló tancada
Propietats antiestàtiques
Absorció d’energia en la zona del taló
O1 Zona del taló tancada
Propietats antiestàtiques
Absorció d’energia en la zona del taló
Resistència de la sola als hidrocarburs
I S2 Com S1 i penetració i absorció d’aigua P2 Com P1 i penetració i absorció d’aigua O2 Com O1 i penetració i absorció d’aigua
I S3 Com S2 i resistència a la perforació
Sola amb ressalts
P3 Com P2 i resistència a la perforació
Sola amb ressalts
O3 Com O2 i resistència a la perforació
Sola amb ressalts
II S4 Propietats antiestàtiques
Absorció d’energia
P4 Propietats antiestàtiques
Absorció d’energia
O4 Propietats antiestàtiques
Absorció d’energia
II S5 Com S4 i resistència a la perforació
Sola amb ressalts
P5 Com P4 i resistència a la perforació
Sola amb ressalts
O5 Com O4 i resistència a la perforació
Sola amb ressalts

Recomanacions per a la selecció del calçat d'ús professional

Les recomanacions per a la selecció es troben a la taula i hem de seguir els criteris següents:

  1. Abans d’adquirir els equips de protecció, cal completar la taula de riscos a fi de disposar d’un criteri més acurat.
  2. Cal tenir en compte el fullet informatiu del fabricant, el qual ha d’incloure totes les dades útils referents a:
    • Nom i adreça del fabricant o representant autoritzat.
    • Nom o referència del model.
    • Talles disponibles i classes de protecció.
    • Explicació de les marques.
    • Emmagatzematge, ús, manteniment, neteja i desinfecció.

Hi ha exemples de marcatge a la taula.

Taula: Tipus de calçat d’ús professional
Tipus Característiques
Calçat de seguretat Incorpora topall o puntera de seguretat que garanteix protecció davant d’un impacte equivalent a 200 J, i una compressió estàtica sota una càrrega de 15 kN (requisits mínims)
Calçat de protecció Incorpora topall o puntera de seguretat que garanteix protecció davant impacte equivalent a 100 J, i una compressió estàtica sota una càrrega de 10 kN (requisits mínims)
Calçat de treball Incorpora elements de protecció destinats a protegir l’usuari de possibles lesions a la part dels dits
Taula: Marcatges en el calçat d’ús professional
Exemple de marcatge Característiques
SB Calçat de seguretat que satisfà els requisits mínims.
P Resistència a la perforació de la sola fins a una força de penetració de 1100 N.
E Absorció d’energia del taló fins a 20 J.
HRO Resistència de la sola a la calor per contacte. La resistència s’ha determinat mitjançant la superació d’un assaig a 300 ºC sobre una placa metàl·lica calenta durant un minut, sense aparició de danys.
C Resistència elèctrica no superior a 100 kohms. Calçat conductor per minimitzar la sobrecàrrega electroestàtica mitjançant la dissipació de les càrregues electrostàtiques en el menor temps possible.
A Resistència elèctrica d’entre 0,1 i 1.000 Mohms. Calçat antiestàtic per minimitzar la sobrecàrrega electroestàtica mitjançant la dissipació de les càrregues electroestàtiques a fi d’evitar, per exemple, el risc d’ignició d’espurnes de substàncies inflamables i vapors.
HI Resistència del calçat a ambients agressius. Aïllament davant el fred. Permet retardar la pujada de temperatura (inferior a 22 ºC).
CI Aïllament tèrmic contra el fred (disminució de la temperatura inferior a 10 ºC).
WRU Resistència de la part superior a la penetració i absorció d’aigua.
M Protecció del metatars.
CR Resistència a talls
ORO Resistència als hidrocarburs.

Requisits especials del calçat d'ús professional

Dins de l’àmbit del calçat de seguretat, s’ha de ressaltar l’ús del calçat antiestàtic i el conductor.

  • Calçat antiestàtic: és convenient que sigui utilitzat per minimitzar la càrrega electroestàtica mitjançant la dissipació de les càrregues electroestàtiques en el menor temps possible.
    No és un calçat pensat per oferir protecció contra la tensió elèctrica, perquè només introdueix resistència entre el peu i el terra.
    El calçat antiestàtic ha d’anar provist d’una sola externa de cautxú protector o un altre material que permeti la sortida de les càrregues elèctriques.
  • Calçat conductor: si en el lloc de treball hi ha perill de descàrregues elèctriques, el calçat ha d’anar totalment cosit o enganxat o bé vulcanitzat directament i sense cap mena de claus ni elements d’unió conductors de l’electricitat.

És d’ús comú el calçat de doble propòsit amb propietats electroestàtiques i capaç de protegir enfront de les descàrregues elèctriques generades per fonts de baixa tensió. En aquest últim cas, s’ha de regular la resistència elèctrica entre la punta interna i la sola externa amb la finalitat que el calçat protegeixi dins d’un interval de tensions determinat.

Roba de protecció

La roba de protecció és aquella que substitueix la roba personal i que està dissenyada per proporcionar protecció contra un o més perills.

La normativa EN de compliment en matèria de roba de protecció és:

  • EN 340 d’exigències generals.
  • EN 343 de protecció contra el mal temps.
  • EN 342 de protecció contra el fred.
  • EN 465 de protecció contra riscos químics.
  • EN 381 de protecció contra motoserra.
  • EN 471 d’alta visibilitat.
  • EN 1073 de radiacions ionitzants i contaminació radioactiva.
  • EN 510 de protecció contra peces mòbils.
  • EN 1149 de protecció contra càrregues electroestàtiques.

Nivells de prestació de la roba de protecció

Els nivells de prestació són uns nombres que indiquen categories o rangs de prestació directament relacionats amb els resultats dels assajos continguts en les normes tècniques destinades a l’avaluació de la conformitat de la roba de protecció. En conseqüència, constitueixen uns indicadors del grau de protecció ofert per la roba.

La roba de protecció ha de protegir, segons la seva forma d’actuació, dels riscos següents:

  1. Lesions del cos per agressions externes:
    • Riscos mecànics (objectes tallants…).
    • Riscos tèrmics (calor, fred, esquitxades de metall fos, flames, guspires…).
    • Riscos químics (àcids, bases, dissolvents, gasos, pols…).
    • Riscos elèctrics (contacte amb conductors elèctrics i descàrregues electrostàtiques).
    • Riscos per radiacions, contaminació (raigs X, raigs UV i substàncies radioactives).
    • Riscos biològics (agents patògens…).
  2. Riscos per a la salut o molèsties vinculats amb l’ús d’equips de protecció respiratòria.
  3. Riscos per incomoditat en el treball vinculats amb l’ús de roba de protecció.

Marcatge de la roba de protecció

El marcatge de la roba de protecció està formada per:

  • Marca CE.
  • Nom, marca registrada.
  • Denominació del tipus de producte.
  • Talla i nombre de la norma harmonitzada aplicada per a l’avaluació de la seva conformitat amb les exigències essencials de salut i seguretat.
  • Pictogrames i, si s’han d’aplicar, nivells de prestació i l’etiqueta de manteniment. Els diferents pictogrames es poden veure a la figura.

Figura Pictogrames corresponents als diferents tipus de riscos

Recomanacions per a la selecció dels equips de protecció

Abans d’adquirir els equips de protecció cal completar la taula de riscos a fi de disposar d’un criteri més acurat.

Cal tenir en compte el fullet informatiu del fabricant, el qual ha d’incloure totes les dades útils referents a:

  • Nom i adreça del fabricant o representant autoritzat.
  • Talles disponibles i classes de protecció.
  • Explicació de les marques.
  • Ús, manteniment, neteja, desinfecció i data o termini de caducitat, etc.
  • En la roba de protecció per a treballs amb maquinària, els finals de la màniga i el cuixot s’han de poder ajustar bé al cos, i els botons i les butxaques han d’estar coberts.
  • La roba de soldador ofereix protecció contra les esquitxades de metall fos, el contacte breu amb les flames i la radiació ultraviolada. Acostuma a ser de fibres naturals amb tractaments ignífugs, o bé de cuir resistent a la calor.

Tipus de roba de protecció

En general, hi ha diferents tipus de roba de protecció davant el risc mecànic, davant la calor i/o el foc, el risc químic, la intempèrie, radiacions (no ionitzants i ionitzants), d’alta visibilitat, dels riscos elèctrics i antiestàtica i els riscos biològics.

Protecció contra riscos de tipus mecànic

La roba de protecció contra riscos de tipus mecànic protegeix d’agressions mecàniques com punxades, talls, impactes, etc. Els materials de què està formada aquesta roba són el Kevlar®, les fibres sintètiques, etc. Les propietats d’aquestes peces es basen en el fet que són resistents als talls o que s’hi ha inclòs una massa de fibres suficients per aturar les peces mòbils de la maquinària.

  • Pictograma de protecció contra peces mòbils
  • Pictograma de protecció contra peces mòbils

Certs tipus de roba presenten diverses classes de protecció i d’altres no. En el cas d’existir aquestes classes de protecció, els nivells de prestació s’indicaran juntament amb el pictograma indicatiu i estaran perfectament explicats en el fullet informatiu, i també les situacions en les quals es poden utilitzar.

Protecció contra la calor i/o el foc

Protegeix d’agressions tèrmiques en les seves variants, com poden ser flames, transmissions de calor (convectiva, radiant i conductiva), projeccions de materials calents i/o en fusió, etc.

Segons les característiques de protecció d’aquest tipus de roba s’estableixen els paràmetres i nivells de prestació que es poden veure a la taula.

  • Pictograma de protecció davant la calor i el foc.
  • Pictograma de protecció davant la calor i el foc.

Taula: Protecció i nivells de prestació de la roba que protegeix de la calor i el foc.
Protecció Nivells de prestació
Propagació limitada a la flama De 0 a 1
Resistència a la calor convectiva D’1 a 5
Resistència a la calor radiant D’1 a 4
Resistència a l’esquitxada d’alumini fos D’1 a 3
Resistència a l’esquitxada de ferro fos D’1 a 3

Si el nivell de prestació augmenta, major serà la protecció relativa al paràmetre associat a aquest nivell.

Protecció contra risc químic

La roba de protecció contra el risc químic presenta la particularitat que els materials de què està feta són específics per al compost químic davant el qual es busca la protecció.

Així, per a cada parella de material de roba i producte químic, és necessari fixar els nivells de protecció (6 indica la protecció mínima i 1, la màxima). Per als equips de roba de protecció davant del risc químic s’estableix la classificació de la taula.

Taula: Nivell de protecció per a la roba enfront de riscos químics
Tipus Protecció
Tipus 1 Hermètics a productes químics gasosos o en forma de vapor. Cobreixen tot el cos i inclouen guants, botes i equip de protecció respiratòria.
Tipus 1a Porten l’equip de protecció respiratòria a dins.
Tipus 1b Porten l’equip de protecció respiratòria a l’exterior.
Tipus 1c Estan connectats a una línia d’aire respirable.
Tipus 2 Són com els tipus 1c, però les costures no són estanques. Tots estan constituïts per materials no transpirables i amb resistència a la permeabilitat.
Tipus 3 Tenen connexions hermètiques a productes químics líquids en forma de raig a pressió. Tots estan constituïts per materials no transpirables i amb resistència a la permeabilitat.
Tipus 4 Tenen connexions hermètiques a productes químics líquids en forma d’esprai. Poden estar constituïts per materials transpirables o no, però han d’oferir resistència a la permeabilitat.
Tipus 5 Tenen connexions hermètiques a productes químics en forma de partícules sòlides. Estan confeccionats amb materials transpirables i el nivell de prestació es mesura per la resistència a la penetració de partícules sòlides.
Tipus 6 Ofereixen protecció limitada davant de petites esquitxades de productes químics líquids. Estan confeccionats amb materials transpirables i el nivell de prestació es mesura per la resistència a la penetració de líquids.

Protecció contra el fred i la intempèrie

La roba de protecció contra el fred i la intempèrie es fabrica habitualment amb materials tèxtils naturals o sintètics recoberts d’una capa de material impermeable (PVC o poliuretans) o bé sotmesos a algun tractament per aconseguir una protecció específica.

  • Pictograma de protecció contra el fred
  • Pictograma de protecció contra el fred

Aquest tipus de roba està marcada amb dues o tres xifres en funció de si serveix per protegir per sobre dels -5 ºC o per sota. En el primer cas, el significat de cada xifra s’especifica a la taula.

Taula: Prestacions de les peces de protecció contra el fred a temperatures per sobre de -5 ºC
Xifra Protecció Nivells de prestació
X Resistència a la penetració a l’aigua De 0 a 3
Y Resistència evaporadora De 0 a 3

La resistència a la penetració ens indica el nivell d’impermeabilitat de la peça i la resistència evaporadora ens dona idea de la respirabilitat de la peça.

En el cas que la temperatura estigui per sota dels -5 ºC, el marcatge augmenta una xifra. Les especificacions són a la taula.

Taula: Prestacions de les peces de protecció contra el fred a temperatures per sota de -5 ºC
Xifra Protecció Nivells de prestació
X Coeficient d’aïllament tèrmic De 0 a 3
Y Resistència a la penetració a l’aigua De 0 a 3
Z Resistència evaporadora De 0 a 3

En aquest cas, tenim una nova propietat. El coeficient d’aïllament tèrmic especifica l’aïllament des de la pell fins a la superfície externa de la peça.

Protecció contra radiacions (no ionitzants i ionitzants)

Per a radiacions no ionitzants es fan servir teixits amb alta conductivitat elèctrica i dissipació estàtica. Per a radiacions ionitzants, s’utilitza roba impermeable juntament amb materials que actuen com a blindatge.

Roba d'alta visibilitat

  • Pictograma de roba d'alta  visibilitat.
  • Pictograma de roba d'alta visibilitat.

La protecció s’aconsegueix mitjançant materials fluorescents o amb característiques de retroreflectivitat adequats. N’hi ha de tres classes, i és la classe 3 la que ofereix les característiques de visibilitat més grans i la classe 1.

Roba de protecció de riscos elèctrics i antiestàtica

  • Pictograma de protecció de descàrregues electroestàtiques.
  • Pictograma de protecció de descàrregues electroestàtiques.

En baixa tensió s’utilitza fonamentalment roba de cotó o les barreges de cotó i polièster, mentre que en alta tensió s’utilitza roba conductora.

La roba antiestàtica s’utilitza en situacions en què les descàrregues elèctriques degudes a l’acumulació d’electricitat estàtica en la roba poden resultar altament perilloses (atmosferes explosives i deflagrants). Per confeccionar-la es fan servir robes conductives, com teixits de polièster i microfibres d’acer inoxidable, fibres sintètiques amb nucli de carboni, etc.

  • Pictograma de protecció contra riscos elèctrics
  • Pictograma de protecció contra riscos elèctrics

Roba de protecció contra riscos biològics

Els riscos biològics han rebut molta atenció a conseqüència de la difusió de la sida i l’hepatitis, que es transmeten per via de la sang. Els camps d’activitat on se solen presentar aquests riscos són la medicina, la indústria alimentària i el tractament de residus.

En la confecció de les peces de roba es treballa en dues direccions. Per un costat, s’han desenvolupat productes que prenen com a base materials no teixits, que actuen com a barreres efectives; i, per un altre costat, els teixits antibacterians obtinguts per aplicació d’un agent bactericida sobre la superfície de la roba.

Equips de protecció contra caigudes en altura

Els sistemes de protecció de treballs en altura, s’expliquen en el nucli d’activitat “Treball en altura” de la unitat didàctica “Treballs especials”.

Uns equips de protecció importants són els equips de protecció contra caigudes en altura.

L’equip de protecció contra caigudes d’altura és un tipus de protecció que protegeix la persona davant del risc de caigudes d’altura. La seva finalitat és sostenir i frenar la persona en determinats treballs o operacions contra el risc de caigudes, evitant les conseqüències d’aquestes caigudes.

Un sistema anticaigudes s’ha de dissenyar i fabricar de manera que:

  • En les condicions d’ús previstes per a les quals es destina, l’usuari pugui desenvolupar normalment l’activitat que l’exposa a un risc, disposant d’una protecció de tipus adequat i d’un nivell tan alt com sigui possible.
  • No generi riscos ni altres factors de molèstia en les condicions previstes per a l’ús.
  • Es pugui col·locar de la manera més fàcil possible sobre l’usuari en la posició adequada i mantenir-s’hi durant el temps d’ús previst tenint en compte els factors ambientals, els moviments que caldrà fer i les postures.
  • Sigui al més lleuger possible, sense perjudici de la solidesa de construcció ni de la seva eficàcia.
  • Després d’haver-se ajustat, no es pugui desajustar independentment de la voluntat de l’usuari en les condicions d’ús previstes.
  • Quan s’utilitzi en les condicions d’ús previstes, la desnivellació del cos ha de ser com més petita millor per evitar qualsevol xoc amb un obstacle.
  • Després de la parada, ha d’assegurar una posició correcta de l’usuari que li permeti, donat el cas, esperar el socors.
  • No s’han d’utilitzar com a sistemes anticaigudes un arnès anticaigudes i un element d’ancoratge, sense absorbidor d’energia.
  • La persona encarregada del muntatge d’un sistema anticaigudes o d’un subsistema de connexió destinat a parar les caigudes s’ha d’assegurar que els components i els elements que s’utilitzaran en el sistema anticaigudes hagin demostrat que satisfan els requisits d’assaig. També s’ha d’assegurar que, en un sistema anticaigudes, un component sigui compatible amb qualsevol altre component que s’hi pugui connectar.

Tipus de sistemes anticaigudes

Els sistemes anticaigudes consten d’un arnès, un component de connexió i un element d’ancoratge.

Hi ha diferents tipus de sistemes de protecció contra caigudes d’altura. Alguns dels més utilitzats són els següents:

  • Cinturons de subjecció
  • Arnès anticaigudes
  • Dispositius anticaigudes retràctils
  • Dispositius anticaigudes lliscants amb línia d’ancoratge rígida
  • Dispositius anticaigudes lliscants amb línia d’ancoratge flexible
  • Connectors
  • Elements d’ancoratge
  • Absorbidors d’energia
  • Dispositius d’ancoratge

Cinturons de subjecció

El cinturó de subjecció és un cinturó de seguretat utilitzat per sostenir l’usuari en un punt d’ancoratge i eliminar així la possibilitat de caiguda lliure durant la feina. Està constituït almenys per una faixa i un o més elements d’ancoratge.

Hi ha dues variants:

  • Tipus 1: cinturó de subjecció proveït d’una zona de connexió.
  • Tipus 2: cinturó de subjecció proveït de dues zones de connexió.

Els sistemes de subjecció en posició de treball estan destinats a subjectar el treballador en altura i mai s’han d’utilitzar per aturar les caigudes.

Per reduir la probabilitat d’una obertura involuntària, els ganxos i els mosquetons de l’extrem lliure de l’element d’ancoratge de subjecció han de ser de tancament automàtic i de blocatge automàtic. Només s’han de poder obrir fent, com a mínim, dues operacions consecutives i deliberades.

Arnès anticaigudes

Si hi ha risc de caiguda d’altura, sempre s’ha d’utilitzar arnès, i no cinturó de subjecció. Els arnesos anticaigudes s’utilitzen disposats i ajustats al cos d’una persona per subjectar-la durant una caiguda i després de l’aturada.

  • Les bandes i els fils de costura d'un arnès anticaigudes han d'estar fabricats amb fibres sintètiques que tinguin característiques equivalents a les de les fibres de poliamida i de polièster.
  • Les bandes i els fils de costura d'un arnès anticaigudes han d'estar fabricats amb fibres sintètiques que tinguin característiques equivalents a les de les fibres de poliamida i de polièster.

  • Arnès anticaigudes: dispositiu de pressió del cos destinat a parar les caigudes, és a dir, component d’un sistema anticaigudes. L’arnès anticaigudes pot estar constituït per bandes, elements d’ajust, sivelles i altres elements, disposats i ajustats de manera adequada sobre el cos d’una persona per subjectar-la durant una caiguda i després de la parada.
  • Bandes principals / bandes secundàries: les bandes principals són les bandes d’un arnès anticaigudes que sostenen el cos o exerceixen una pressió sobre el cos durant la caiguda i després de la parada. La resta de les bandes són bandes secundàries.

Ha de ser possible sotmetre tot l’arnès anticaigudes a una inspecció visual, fins i tot si està incorporat a la roba de treball. Totes les sivelles de seguretat (és a dir, les que no s’utilitzen per a l’ajust) han d’estar projectades de forma que només es puguin connectar de manera correcta. Si es poden connectar de diverses maneres, cada possible mètode de connexió ha de complir els requisits exigits pel que fa a comportament i resistència.

Dispositius anticaigudes retràctils

Els dispositius anticaigudes retràctils són dispositius anticaigudes amb una funció de blocatge automàtic i un sistema automàtic de tensió i de retrocés per l’element d’ancoratge, és a dir, un element d’ancoratge retràctil. Es pot incorporar un element de dissipació d’energia en el mateix dispositiu o a l’element d’ancoratge retràctil.

  • Un dispositiu anticaigudes retràctil pot constar d'un tambor entorn del qual s'enrotlla l'element d'ancoratge o d'una politja de retorn amb contrapesos.
  • Un dispositiu anticaigudes retràctil pot constar d'un tambor entorn del qual s'enrotlla l'element d'ancoratge o d'una politja de retorn amb contrapesos.

Atès que un dispositiu anticaigudes retràctil es dissenya i s’assaja com a subsistema de connexió complet destinat a parar una caiguda, un absorbidor d’energia considerat com a component separat no s’ha de fixar en el connector de l’element d’ancoratge retràctil.

Dispositius anticaigudes lliscants amb línia d'ancoratge rígida

Aquests dispositius s’utilitzen fixats o incorporats a les escales o a sistemes d’elevació fixats adequadament a estructures apropiades.

Aquest sistema està format per dos elements:

  • Dispositiu anticaigudes lliscant sobre línia d’ancoratge rígida: subsistema format per una línia d’ancoratge rígida, un dispositiu anticaigudes lliscant amb blocatge automàtic que està unit a la línia d’ancoratge rígida i una línia d’amarratge que es fixa en el dispositiu anticaigudes lliscant.
  • Línia d’ancoratge rígida: element de connexió especificat per un subsistema amb un dispositiu anticaigudes lliscant.

Per exemple, una línia d’ancoratge rígida pot ser un rail o un cable metàl·lic, i es fixa a una estructura de manera que es limitin els moviments laterals de la línia.

Per tal de limitar els moviments laterals, la línia d’ancoratge rígida s’ha de fixar a una estructura amb els intervals recomanats, o bé els dos extrems del cable d’ancoratge s’han de fixar a una estructura i el cable ha d’estar tens.

Aquesta línia d’ancoratge s’ha de projectar de manera que només permeti el moviment del dispositiu anticaigudes lliscant en les direccions especificades i que impedeixi la separació involuntària del dispositiu anticaigudes de la línia d’ancoratge.

Dispositius anticaigudes lliscants amb línia d'ancoratge flexible

El dispositiu anticaigudes lliscant amb línia d’ancoratge flexible és un subsistema format per una línia d’ancoratge flexible, un dispositiu anticaigudes lliscant amb blocatge automàtic que està unit a la línia d’ancoratge flexible i un element d’ancoratge que es fixa en el dispositiu anticaigudes lliscant. Es pot incorporar un element de dissipació d’energia al dispositiu anticaigudes lliscant, a l’element d’ancoratge o a la línia d’ancoratge.

Un exemple d’una línia d’ancoratge flexible pot ser una corda de fibra sintètica o un cable metàl·lic, i es fixa a un punt d’ancoratge superior.

La línia d’ancoratge flexible és un element de connexió especificat per un subsistema amb un dispositiu anticaigudes lliscant.

Els dispositius anticaigudes lliscants no han de funcionar només per inèrcia. Si un dispositiu anticaigudes lliscant té un blocatge manual, l’extrem inferior de la línia d’ancoratge flexible s’ha d’assegurar, per exemple, mitjançant un terminal inferior manufacturat fix o mitjançant un llast.

Les línies d’ancoratge metàl·liques flexibles han de tenir un terminal inferior manufacturat fix o un llast en tots els casos.

Un element d’ancoratge pot ser una corda de fibres sintètiques, una banda, un cable metàl·lic o una cadena. La longitud de l’element d’ancoratge, inclòs l’element de dissipació d’energia, no ha de superar 1 m. Els dos extrems de l’element d’ancoratge han de tenir terminacions adequades.

Connectors

Els connectors s’utilitzen juntament amb un arnès anticaigudes o un cinturó de subjecció i un element d’ancoratge (corda). Els connectors no han de tenir vores esmolades o rugoses que puguin tallar, desgastar per fricció o danyar de qualsevol altra forma les cordes o bandes, o ferir l’usuari.

  • Per reduir la probabilitat d'obertura involuntària, els ganxos i mosquetons han de ser de tancament automàtic.
  • Per reduir la probabilitat d'obertura involuntària, els ganxos i mosquetons han de ser de tancament automàtic.

Els connectors solen ser de dos tipus:

  • Ganxo: connector amb un mecanisme de tancament automàtic i de blocatge automàtic o manual.
  • Mosquetó: tipus particular de ganxo.

Recomanacions per a la selecció de l'equip de protecció

A l’hora de seleccionar un equip de protecció contra caigudes en altura, cal tenir en compte el fullet informatiu del fabricant, el qual ha d’incloure totes les dades útils referents a instruccions escrites sobre cada sistema o cada component i redactades en la llengua del país de venda.

Aquestes instruccions han de tenir, com a mínim, la informació següent:

  1. Instruccions que continguin els detalls adequats, completats amb dibuixos si és necessari, advertiments, etc., per permetre a l’usuari utilitzar correctament el sistema o el component.
  2. Recomanacions per establir si és convenient o no assignar individualment el sistema o el component, per exemple l’arnès, a qualsevol persona que necessiti utilitzar-lo.
  3. Recomanacions perquè se subministri i es conservi una documentació amb cada sistema o component. És convenient que la fitxa descriptiva contingui les dades següents:
    • Marca d’identificació.
    • Nom i adreça del fabricant o subministrador i nombre de sèrie del fabricant.
    • Any de fabricació i aptitud per ser utilitzat amb altres components, formant part dels sistemes anticaigudes individuals.
    • Data de compra i data de la primera posada en servei.
    • Nom de l’usuari i espai reservat per a comentaris.
    • Instruccions perquè l’ancoratge del sistema anticaigudes se situï, preferentment, per sobre de la posició de l’usuari, i indicació del punt d’ancoratge recomanat. Es recomana precisar la resistència mínima de l’ancoratge.
    • Un enunciat que especifiqui la utilització i les limitacions del producte.
  4. Les instruccions que adverteixin l’usuari que, abans de qualsevol utilització, ha de:
    • Fer una inspecció visual del sistema o del component per assegurar-se que està a punt i que funciona correctament.
    • Assegurar-se que es compleixen les recomanacions d’utilització, juntament amb altres components que formen part d’un sistema, com figuren a la fitxa descriptiva corresponent, al sistema o al component.
    • L’advertiment que qualsevol sistema o component s’ha de substituir immediatament si es dubta de la seva seguretat.
    • Una instrucció que especifiqui que, si el sistema o el component ha estat utilitzat per parar una caiguda, és essencial, per raons de seguretat, no tornar-lo a utilitzar sense haver-lo enviat prèviament al fabricant o al centre de reparació competent, que s’encarregarà de reparar-lo i de sotmetre’l a nous assajos.
    • Per als components de material tèxtil, el mètode de neteja recomanat i un advertiment perquè es compleixi estrictament.
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats