Resum

Un equip de protecció individual (EPI) és qualsevol equip destinat a ser dut o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d’un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o la salut, i també qualsevol complement o accessori destinat a aquesta finalitat. Si hi ha riscos que no es poden evitar, eliminar o controlar amb mitjans de protecció col·lectiva o amb mesures d’organització, s’aplicaran equips de protecció individual. L’ús dels EPI serà l’últim recurs, mai s’aplicaran abans de la resta de mesures.

El programa de protecció inclou els apartats següents:

  • Avaluació del perill
  • Selecció
  • Ajustament
  • Formació i educació
  • Manteniment i reparació

Podem classificar els EPI en funció de la part del cos que es vulgui protegir. D’aquesta manera, els EPI es classifiquen en:

  • Protectors totals (cos complet)
  • Del cap
  • De la cara i ulls
  • Del tronc i abdomen
  • Dels braços i mans
  • De les cames i peus
  • De les vies respiratòries
  • De l’oïda

Les exigències mínimes relatives a l’elecció i utilització dels EPI es fixen en la Directiva 89/656/CEE, de 30 de novembre, transposada al dret intern espanyol pel Reial decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual (BOE de 12 de juny).

El projectista i/o fabricant d’EPI i/o el seu mandatari establert a la Comunitat Econòmica Europea serà el responsable de la seva classificació en alguna de les tres categories següents.

  • Categoria I: EPI de disseny senzill, de protecció contra riscos mínims.
  • Categoria II: EPI que no reuneixen les característiques de la categoria I i no estan dissenyats de la manera i per a la magnitud de risc que s’indica en la categoria III.
  • Categoria III: EPI de disseny complex, destinats a protegir l’usuari de tot perill mortal o que pugui danyar greument i de manera irreversible la salut sense que se’n pugui descobrir a temps l’efecte immediat.

Aquesta classificació es fa en funció de les característiques protectores dels EPI.

El marcatge CE ha d’estar format per les inicials CE per a tots els EPI de les diferents categories. Aquest marcatge porta, a més, una xifra de quatre dígits identificatius de l’organisme que duu a terme el control de l’assegurament de la qualitat en el cas d’EPI de categoria III.

Abans de comercialitzar un EPI de categoria I, el fabricant ha de fer el següent:

  • Reunir la documentació tècnica corresponent.
  • Elaborar una declaració de conformitat de CE.
  • Estampar a cada EPI i al seu embalatge el marcatge CE.

Per als EPI de categoria II, s’han de reunir els requisits de la categoria I i superar l’examen tipus.

Per als EPI de categoria III, a més dels requisits per a la categoria II, la seva fabricació està sotmesa a un sistema de garantia de qualitat CE que es podrà efectuar de dues maneres diferents. Aquestes modalitats són el control de producte final o la vigilància de la producció.

Els principals EPIS són els següents:

  • Cascos de seguretat
  • Protectors auditius
  • Protectors oculars i facials
  • Protectors de les vies respiratòries
  • Guants de protecció
  • Calçat d’ús professional
  • Roba de protecció
  • Equips de protecció contra les caigudes

Tota màquina té una part fixa. Tot element que resta sense moviment està en equilibri i compleix la primera llei de Newton:

  • La suma de les forces aplicades al sòlid ha de ser zero.
  • La suma dels moments aplicats al sòlid ha de ser zero.

Podem definir una estructura o entramat com diferents sòlids units que treballen en conjunt.

En un sòlid es poden produir dos tipus de deformacions: elàstica, quan desapareix la deformació un cop es deixa de fer la sol·licitació, i plàstica, quan la deformació és permanent.

La sol·licitació de flexió provoca una tracció en l’extrem inferior del sòlid i una compressió en l’extrem superior.

En tots els esforços als quals podem sotmetre un determinat sòlid, és molt important que estigui ben dimensionat per poder-los suportar. Una magnitud que s’ha de tenir en compte és el moment d’inèrcia geomètric, que dona idea de la distribució del material al voltant d’un eix.

La cinemàtica estudia el moviment dels cossos sense tenir en compte les forces que el provoquen.

La velocitat pot ser angular si el moviment és circular respecte a un eix; en aquest cas, és una unitat d’angle partit per temps. Si volem saber la velocitat d’un determinat cos, hem de tenir en compte les velocitats relatives que hi intervenen.

L’acceleració és la variació de la velocitat en funció del temps, per tant, serà distància dividit per temps al quadrat.

La transmissió dels moviments es pot fer per corretges, cadenes i engranatges; en tots els casos, els elements de transmissió hauran d’estar protegits.

La dinàmica relaciona els moviments amb les causes que el provoquen, és a dir, les forces, completant les lleis de Newton: la segona llei de Newton estableix que la força és proporcional a la massa i a l’acceleració, i la tercera llei de Newton és la llei acció-reacció, és a dir, que les forces actuen en parelles.

La mecànica de fluids estudia les lleis de comportament dels fluids: si el fluid està en equilibri estàtic, és la hidrostàtica; si es mou, és la hidrodinàmica.

Els mecanismes que fan servir més l’energia dels fluids són els elements pneumàtics i hidràulics.

Els elements fonamentals d’un projecte són els següents:

  • Memòria i annexos
  • Plànols
  • Plec de condicions
  • Pressupost

El document fonamental que fa referència a màquines és el Reial decret 1435/1992 i les seves modificacions.

Per màquina s’entén un conjunt de peces o òrgans units els uns amb els altres, dels quals almenys un és mòbil i, si escau, d’òrgans d’accionament, circuits de comandament i de potència, associats solidàriament per a una acció determinada.

En el reial decret es defineixen una sèrie de conceptes que fan referència a les màquines, com són les normes harmonitzades, l’organisme notificat o l’examen tipus, que permeten als fabricants de maquinària obtenir el marcatge CE necessari per poder comercialitzar una màquina.

Una mesura de seguretat permet disminuir el risc al qual estan exposades les persones; es poden dividir en mesures de prevenció integrades a la màquina i en mesures de prevenció no integrades. A la pràctica s’han de fer servir, si es pot, mesures de prevenció integrades a les màquines.

La prevenció intrínseca consisteix a evitar els perills o reduir els riscos al mateix disseny de la màquina o reduint la seva exposició a les persones.

S’aplica la protecció quan no podem aplicar les tècniques de prevenció intrínseca. Les tècniques de protecció empren fonamentalment dos tipus de mitjans: els resguards i els dispositius de protecció.

Els resguards de protecció impedeixen o dificulten l’accés de les persones o d’algun dels seus membres a la zona de perill de la màquina.

Els diferents tipus de resguards són:

  • Els resguards fixos no tenen parts mòbils associades als mecanismes de la màquina i la seva funció és impedir l’accés al punt o zona de perill.
  • Els apartamans o apartacossos allunyen o separen físicament qualsevol part del cos de la zona de perill.
  • Els resguards distanciadors col·loquen la zona de perill fora de l’abast de l’operari.
  • Els resguards d’enclavament eviten l’accés a les zones de perill en situacions perilloses.
  • Els resguards regulables i autoregulables permeten adaptar-se a l’element i evitar deixar forats d’accés a les màquines.

Els dispositius de seguretat eliminen o redueixen el risc abans que la persona pugui arribar al punt de perill. El funcionament de diferents dispositius de seguretat és:

  • Comandaments bimanuals: requereixen l’acció simultània de les dues mans de l’operari per a la seva aplicació.
  • Detectors de presència: aturen la màquina i actuen invertint el moviment quan una persona sobrepassa el límit de seguretat preestablert.
  • Dispositius d’alimentació i extracció automàtica: eviten que l’operari introdueixi les mans durant l’alimentació i extracció de peces.
  • Home mort: dispositiu situat fora de la màquina que obliga l’operari a prémer-lo per aconseguir que la màquina funcioni.

L’expedient tècnic és un document amb les especificacions tècniques de la màquina o del component de seguretat. Serveix per avaluar si una determinada màquina compleix les condicions de seguretat.

La declaració de conformitat es fa en funció de l’estudi de l’expedient tècnic i de la verificació del compliment de les especificacions.

Tota màquina o component de seguretat ha de disposar d’un manual d’instruccions que indiqui els procediments de treball segurs, i on figurin també les contraindicacions d’ús.

Les propietats físiques dels gasos fan que es comportin d’una manera diferent dels sòlids i líquids: els gasos són comprimibles, ocupen tot el volum del recinte on es troben, etc.

Les seves propietats químiques fan que els gasos tinguin efectes molt diferents sobre el medi ambient i que la seva utilització suposi un risc si no es prenen les mesures adequades.

A més a més, per a la utilització dels gasos, cal transportar-los des del lloc d’obtenció o fabricació al d’utilització o consum; per a això, i en funció del tipus de gas de què es tracti, es comprimeix, es liqua i fins i tot es dissol a pressió en un medi aquós si la inestabilitat del gas així ho requereix, etc.

Això afegeix nous riscos als derivats de les seves propietats, com ara la pressió, les baixes temperatures o el gran volum de gas que es produiria en vaporitzar-se des de l’estat líquid.

Tot això comporta que els gasos siguin considerats mercaderies perilloses, segons el Reglament nacional de transport de mercaderies perilloses per carretera.

La manipulació de materials i el trànsit intern són factors que contribueixen a bona part dels accidents en molts sectors de la indústria. El control de riscos de manipulació de materials és el principal problema en molls, obres de construcció, magatzems, serradores, drassanes o altres indústries pesants.

En moltes indústries de procés, com la química, la paperera o la siderúrgica, els accidents principals es produeixen sobretot durant la manipulació dels productes finals, ja sigui manualment o mitjançant carretons elevadors.

Les maneres principals d’evitar els riscos en transports de càrregues són els següents:

  • Eliminar totes les operacions innecessàries de transport i manipulació.
  • Eliminar el nombre de persones en l’espai dedicat a transport i manipulació.
  • Separar al màxim entre elles les operacions de transport per minimitzar els xocs.
  • Proporcionar prou espai per a les operacions de transport i manipulació.
  • Dissenyar processos de transport continus evitant punts de discontinuïtat en la manipulació de materials.
  • Utilitzar elements estàndards en els sistemes de manipulació de materials.
  • Conèixer els materials que s’han de manipular.
  • Mantenir la càrrega per sota de la capacitat de càrrega del treball segura.
  • Establir límits de velocitat prou baixos com per garantir en tot moment un moviment segur.
Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Objectius