Equips de protecció individual (EPI) I: conceptes generals

Per combatre els riscos d’accident i perjudicis per a la salut, resulta prioritària l’aplicació de mesures tècniques i organitzatives destinades a eliminar els riscos en el seu origen o a protegir el treballador mitjançant mitjans de protecció col·lectiva.

Exemples de protecció col·lectiva

Són exemples de protecció col·lectiva una barana, una xarxa, un limitador instal·lat en una grua, un resguard, una pantalla de protecció o una aspiració localitzada.

Riscos residuals ineludibles

Aquests riscos, també anomenats riscos inherents, solen originar-se pel funcionament mateix del producte (per exemple, una serra circular requereix una fulla esmolada).

Quan aquestes mesures es revelen insuficients, s’imposa la utilització d’equips de protecció individual a fi de combatre els riscos residuals ineludibles.

Quan hi hagi riscos que no es puguin evitar, eliminar o controlar amb mitjans de protecció col·lectiva o amb mesures d’organització, s’han d’aplicar equips de protecció individual. L’ús dels equips de protecció individual (EPI) ha de ser l’últim recurs, no s’aplicarà mai abans que la resta de mesures.

Definició d'equip de protecció individual (EPI)

Les proteccions individuals són elements d’ús directe sobre el cos del treballador que per si soles no eliminen ni corregeixen els factors de risc, sinó que són unes barreres col·locades al davant del cos del treballador. Han de ser constantment vigilades i conservades, amb la finalitat de no permetre o disminuir les lesions conseqüència dels accidents i així poder preservar d’un risc concret que si actués sobre la persona d’una manera permanent i continuada li originaria una malaltia professional.

Un equip de protecció individual (EPI) és qualsevol equip destinat a ser dut o subjectat pel treballador perquè el protegeixi d’un o diversos riscos que puguin amenaçar la seva seguretat o salut, i també qualsevol complement o accessori destinat a aquesta finalitat.

S’exclouen de la definició d’EPI:

  • La roba de treball corrent i els uniformes que no estiguin específicament destinats a protegir la salut o integritat física del treballador.
  • Els equips dels serveis de salvament i socors.
  • Els equips de protecció individual dels militars, dels policies i de les persones dels serveis de manteniment de l’ordre.
  • Els equips de protecció individual dels mitjans de transport per carretera.
  • El material d’esport.
  • El material d’autodefensa o dissuasió.
  • Els aparells portàtils per a la detecció i senyalització dels riscos i dels factors de molèstia.

Els equips de protecció individual protegeixen un únic treballador i s’apliquen sobre el seu cos. Els de protecció col·lectiva són qualsevol estri o dispositiu de seguretat que pugui protegir un o diversos treballadors, i no s’apliquen sobre el cos.

Elements d'un programa de protecció personal

Els EPI s’han d’utilitzar com a part d’un programa general que englobi l’avaluació completa dels perills, la selecció i adequació correctes dels equips, la formació i l’educació de les persones que l’han d’utilitzar, les operacions de manteniment i el compromís conjunt de tots els treballadors que formen l’empresa. Els EPI són elements essencials de tota estratègia de control del risc. Es poden utilitzar eficaçment si es coneix perfectament el lloc que ocupen en la jerarquia de control.

L’ús d’EPI s’ha de recolzar en un programa de protecció personal que garanteixi el funcionament de les proteccions en les condicions d’ús previstes i que els que les utilitzin coneguin perfectament el seu ús en els llocs de treball.

La senzillesa d’alguns EPI pot portar a subestimar els esforços necessaris per utilitzar-los de manera eficaç. Els factors que dificulten la protecció personal eficaç estan intrínsecament vinculats amb tot mètode que es basa en la utilització d’un EPI d’inici, i no en la incorporació de la protecció en l’origen del risc.

El programa de protecció inclou els apartats següents: avaluació del perill, selecció dels EPI, ajust, formació i educació, i manteniment i reparació. La relació entre ells la veiem en la figura (no hi consta la fase d’ajust perquè en moltes ocasions es fa conjuntament amb la selecció).

Figura Elements del programa de protecció personal

Avaluació del perill

Els EPI no han de ser la primera mesura preventiva i és molt important la formació, sobretot amb els EPI més complexos o quan el treballador està exposat a les condicions més extremes.

Si volem que la protecció personal constitueixi una resposta eficaç a un problema de risc professional, cal conèixer plenament la naturalesa del mateix risc i la seva relació amb el medi ambient de treball en el seu conjunt. La senzillesa aparent de molts EPI indueix a prescindir d’aquest pas d’avaluació. Per seleccionar correctament un EPI, primer hem de conèixer els riscos a què estan exposats els treballadors.

Les conseqüències de seleccionar i proporcionar EPI inadequats per als riscos i el medi ambient global del lloc de treball van des de la resistència o la negativa a dur un equip que resulta inadequat, fins a la reducció del rendiment laboral i el risc de lesió o, fins i tot, mort del treballador.

Per assolir un equilibri adequat entre risc i mesura de protecció, cal conèixer la composició i magnitud de tots els perills, el temps durant el qual el dispositiu ha d’exercir un nivell determinat de protecció, i la naturalesa de l’activitat física que es pot dur a terme mentre s’usa l’equip.

L’avaluació preliminar del perill constitueix una etapa de diagnòstic essencial que s’ha de dur a terme abans de triar la protecció adequada.

En l’annex II del Reial decret 773/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual, s’inclou una taula per poder fer l’inventari de riscos i així facilitar-ne la selecció. Ho podeu veure distribuit per tipus de risc a la taula, taula, taula i taula.

Taula: Esquema indicatiu per a l’inventari dels riscos físics mecànics amb la finalitat d’utilitzar equips de protecció individual
R. mecànics
Caigudes d’altura Xocs, cops, impactes Punxades, talls Vibracions Relliscades, caigudes a nivell de terra
Crani
Oïda
Ulls
Vies respiratòries
Cara
Cap sencer
Braç
Peu
Cama
Pell
Tronc/Abdomen
Via parental
Cos sencer
Taula: Esquema indicatiu per a l’inventari d’altres riscos físics amb la finalitat d’utilitzar equips de protecció individual
R. tèrmics R. elèctrics Radiacions Soroll
Calor Flames Fred No ionitzants Ionitzants
Crani
Oïda
Ulls
Vies respiratòries
Cara
Cap sencer
Braç
Peu
Cama
Pell
Tronc/Abdomen
Via parental
Cos sencer
Taula: Esquema indicatiu per a l’inventari dels riscos químics amb la finalitat d’utilitzar equips de protecció individual
R. químics
Aerosols Líquids
Pols de fibres Fums Boires Immersions Esquitxos, projeccions
Crani
Oïda
Ulls
Vies respiratòries
Cara
Cap sencer
Braç
Peu
Cama
Pell
Tronc/Abdomen
Via parental
Cos sencer
Taula: Esquema indicatiu per a l’inventari dels riscos biològics amb la finalitat d’utilitzar equips de protecció individual
R. biològics
Gasos, vapors Bacteris patògens Virus patògens Fongs causants de micosi Antígens biològics no microbians
Crani
Oïda
Ulls
Vies respiratòries
Cara
Cap sencer
Braç
Peu
Cama
Pell
Tronc/Abdomen
Via parental
Cos sencer

Selecció dels equips de protecció individual

L’etapa de selecció està determinada en part per la informació obtinguda en l’avaluació del risc, combinada amb les dades sobre el rendiment de la protecció que es preveu utilitzar i el grau d’exposició que hi seguirà havent una vegada aplicada la mesura de protecció personal.

A més d’aquests factors basats en el rendiment, hi ha directrius i normes pràctiques de selecció d’equips amb una lògica que es pot aplicar a la selecció de tots els tipus d’EPI en funció de la naturalesa i la magnitud del perill, el grau de protecció proporcionat i la quantitat o concentració de l’agent perillós que seguirà existint i que es considerarà acceptable mentre s’utilitzin els EPI.

Publicacions sobre selecció d'EPI

A banda d’articles en revistes de prevenció de riscos laborals, l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (antic INSHT) publica la guia tècnica que desenvolupa el RD 773/1997, de 30 de maig, i una sèrie de guies tècniques orientatives per a la selecció i utilització dels EPI, que són:

  • Cascos de seguretat
  • Protectors oculars i facials
  • Protectors auditius
  • Protectors respiratoris
  • Guants de protecció
  • Calçat d’ús professional
  • Roba de protecció
  • Equips de protecció individual per a caigudes en altura
  • Armilles salvavides i equips auxiliars de flotació

Els fabricants d’EPI faciliten dades sobre el rendiment de l’equip, entre ells els factors de protecció i atenuació.

Combinant tres dades essencials, que són la naturalesa i magnitud del risc, el grau de protecció proporcionat i el nivell admissible d’exposició al risc mentre s’usa l’equip, es poden seleccionar equips i dispositius per protegir degudament els treballadors.

Hi ha normes que estableixen els procediments d’avaluació de riscos i, quan aquests no poden ser aïllats o evitats amb protecció col·lectiva, s’ha de recórrer a la protecció individual. Per això, la selecció de l’equip de protecció individual adequat s’ha de fer d’acord amb les prescripcions legals i normatives existents, i aquesta adequació es referirà tant al risc com a l’usuari de l’equip.

L’article 6 del Reial decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual, recull els termes en què s’ha de fer la selecció d’EPI.

Article 6 del Reial decret 773/1997

  1. Per a l’elecció dels equips de protecció individual, l’empresari ha de fer les actuacions següents:
    1. Analitzar i avaluar els riscos existents que no puguin evitar-se o limitar-se suficientment per altres mitjans. L’annex II d’aquest reial decret inclou un esquema indicatiu per efectuar l’inventari dels riscos.
    2. Definir les característiques que han de tenir els equips de protecció individual per garantir llur funció, atesa la naturalesa i la magnitud dels riscos de què han de protegir i també els factors addicionals de risc que puguin constituir els mateixos equips de protecció individual o llur utilització. A aquest efecte, l’annex IV inclou un conjunt d’indicacions no exhaustives per a l’avaluació d’una sèrie d’equips d’ús generalitzat.
    3. Comparar les característiques dels equips de protecció individual que hi ha en el mercat amb les definides d’acord amb el paràgraf anterior.

Com a primera garantia per a l’usuari, s’ha de comprovar que els equips duguin el marcatge CE i que el fabricant, o el seu mandatari, pugui presentar la declaració de conformitat de l’equip. Així, sabrem que aquest equip està fabricat per protegir-nos de determinats riscos perfectament definits i que ha passat tots els assajos per donar-nos el nivell de prestació que necessitem.

Per una altra part, el fabricant ha de tenir en compte tot un seguit de factors que ens ajudaran a treballar no només protegits, sinó també amb la màxima comoditat possible, entre els quals cal destacar:

  • Ergonomia: per aquest concepte entenem l’adaptació dels EPI als usuaris per poder treballar amb comoditat, perquè l’usuari pugui fer normalment l’activitat laboral amb la protecció apropiada i del nivell que requereix.
  • Absència de riscos o molèsties: l’equip de protecció no ha d’ocasionar riscos ni molèsties que arribin a impedir les seves condicions normals d’ús.
  • Utilització de materials no agressius: els materials utilitzats per a la fabricació de l’equip no han de tenir efectes nocius en la salut o la higiene. A més, els equips que estiguin en contacte amb l’usuari no tindran arestes, puntes, etc., que en facin incòmode l’seu ús i que puguin malmetre la salut dels treballadors.
  • Adaptats a la morfologia de l’usuari: de forma general, els equips de protecció individual no han d’obstaculitzar l’adopció de postures ni dificultar la percepció dels sentits de l’empleat que els utilitzi. A més, han d’estar concebuts i fabricats de manera que l’usuari pugui posar-se’ls de la manera més fàcil possible i que s’adaptin a la seva morfologia per mitjà de sistemes d’ajust i fixació apropiats o per una varietat suficient de talles.
  • Lleugeresa i solidesa de fabricació: els equips utilitzats per a protecció laboral han de ser com més lleugers millor, sense que això en perjudiqui la solidesa de fabricació i, en els casos necessaris, han de garantir una protecció eficaç enfront de factors ambientals inherents a les condicions d’ús.

Ajust dels equips de protecció individual

Tots els EPI s’han d’ajustar correctament perquè proporcionin el grau de protecció per al qual s’han dissenyat.

Per ajust entenem l’adaptació de l’EPI al treballador, de manera que no es deixin vies d’entrada per als agents dels quals es vol aïllar.

A més d’influir en el seu rendiment, l’ajust constitueix un factor important per a l’acceptació de les persones que l’utilitzen. És poc probable que s’utilitzin de la manera prevista els instruments de protecció mal ajustats o incòmodes. En el pitjor dels casos, els dispositius mal ajustats, com la roba o els guants, poden constituir un perill quan es treballa entre màquines. Poden dificultar l’activitat laboral i, en el pitjor dels casos, es poden ocasionar atrapaments afavorits per roba massa folgada.

Per facilitar l’ajust, els fabricants d’EPI ofereixen una gamma de talles i dissenys. El principi de l’ajust adequat s’aplica a tots els EPI, amb independència que ho exigeixi o no una norma determinada.

Formació i educació

Les característiques dels EPI obliguen a modificar el comportament humà per aïllar el treballador del medi de treball, en lloc d’aïllar la font del risc del medi.

Per garantir que els programes de protecció personal donin bons resultats, s’han d’abastar l’educació i formació completes del treballador.

Un sistema que controli l’exposició en l’origen pot funcionar eficaçment sense intervenció directa del treballador. Per contra, la protecció personal exigeix la participació i el compromís totals dels qui la utilitzen i dels directius que la proporcionen.

Els responsables de la gestió i el funcionament del programa de protecció personal han d’estar formats en la selecció de l’equip adequat, la verificació del correcte ajust als treballadors que l’utilitzen, la naturalesa dels perills enfront dels quals l’equip ha d’oferir protecció i les conseqüències del mal funcionament o la fallada de l’equip.

Costos econòmics i humans

La utilització adequada dels equips de protecció individual disminuiria de forma important els costos econòmics i humans que es produeixen al nostre país a causa de la manca de protecció.

Els usuaris han de saber reparar, mantenir i netejar l’equip, i també identificar els danys i desgastos que s’hi produeixin durant l’ús. Quan s’utilitzi un EPI, s’ha de conèixer la necessitat de protecció, els motius pels quals s’utilitza en lloc d’altres mètodes de control, i els avantatges que es deriven del seu ús. Cal explicar amb claredat les conseqüències de l’exposició sense protecció i la forma en què l’usuari pot detectar si l’equip no funciona correctament. Els usuaris han de rebre formació sobre mètodes d’inspecció, ajust, ús, manteniment i neteja de l’equip protector i han de conèixer les limitacions d’aquest EPI, sobretot en situacions d’emergència.

Manteniment i reparació dels EPI

Per dissenyar qualsevol programa de protecció personal, és imprescindible avaluar de forma completa i realista els costos de manteniment i reparació de l’equip. Els EPI estan subjectes a degradació progressiva del seu rendiment en l’ús normal i a fallades completes en condicions extremes en el cas de les emergències.

En considerar els costos i els avantatges d’utilitzar la protecció personal com a mitjà de control de riscos, és molt important tenir en compte que els costos d’iniciar un programa suposen només una part de les despeses totals de manteniment del programa al llarg del temps.

Les activitats de manteniment, reparació i substitució de l’equip s’han de considerar costos fixos d’execució del programa, ja que són essencials per conservar l’eficàcia de la protecció.

Aquestes consideracions sobre el programa han de comprendre certes decisions bàsiques, per exemple, si s’han d’emprar EPI d’un sol ús o reutilizables i, en aquest segon cas, quina és la durada del servei raonablement previsible abans que sigui necessari substituir-los i garantir la seguretat dels treballadors.

Aquestes decisions poden ser molt òbvies, com ocorre en el cas dels guants o mascaretes de protecció respiratòria d’un sol ús; però moltes altres vegades cal avaluar amb atenció si resulta eficaç reutilitzar vestits o guants protectors contaminats per l’ús anterior. La decisió de prescindir o reutilitzar un dispositiu protector car s’ha d’adoptar després d’estimar amb molta cura el risc d’exposició que implicaria per a un treballador la degradació de la protecció o la contaminació del mateix dispositiu. Els programes de manteniment i reparació de l’equip han de preveure la presa de decisions d’aquest tipus.

Condicions que han de reunir els EPI

Els EPI que s’han d’utilitzar en els llocs de treball han d’estar certificats obligatòriament i, per tant, han de complir un conjunt de condicions.

En primer lloc, s’han de seleccionar per respondre a les condicions del lloc de treball. Entenem que han de complir condicions anatòmiques i fisiològiques del treballador, és a dir, no han de suposar una molèstia per als treballadors i s’han de poder adequar al treballador que els ha d’utilitzar amb els ajustos necessaris.

En segon lloc, i no menys important, els EPI han de proporcionar una protecció eficaç enfront dels riscos que motivin el seu ús. A més, aquests elements no han de suposar riscos per si mateixos, no han d’ocasionar riscos addicionals i no han de produir molèsties innecessàries.

Exemple de protecció inadequada

Imaginem, per exemple, una protecció respiratòria en un espai confinat, que mal elegida ocasiona molèsties als treballadors i és complicada d’utilitzar. No és difícil que aquest treballador, davant d’una situació estressant, se’n desprengui.

Classificació dels EPI

Per classificar els EPI, podem utilitzar diferents criteris.

D’una banda, els podem classificar en funció de la part del cos que es vulgui protegir. D’aquesta manera, els EPI es classifiquen en:

  • Protectors totals (cos complet).
  • Protectors del cap.
  • Protectors dels ulls i de la cara.
  • Protectors del tronc i abdomen.
  • Protectors dels braços i mans.
  • Protectors de les cames i peus.
  • Protectors de les vies respiratòries.
  • Protectors de l’oïda.

També es poden classificar els EPI en funció dels riscos específics per als quals estan dissenyats, i així podem trobar EPI protectors:

  • De riscos químics.
  • De protecció auditiva.
  • De riscos tèrmics.
  • De riscos mecànics.
  • De riscos elèctrics.
  • De riscos biològics.
  • De radiacions ionitzants.
  • De riscos d’intempèrie.

Un altre criteri seria classificar-los en funció de si són mitjans parcials de protecció o mitjans integrals de protecció. Els mitjans parcials són aquells que protegeixen enfront de riscos que actuen preferentment sobre parts o zones concretes d’una part del cos, mentre que els mitjans integrals són els que protegeixen totalment el cos.

Mitjans parcials de protecció

Els mitjans parcials de protecció són aquells que protegeixen enfront de riscos que actuen preferentment sobre parts o zones concretes d’una part del cos. Els mitjans parcials de protecció són:

  • Protectors del cap.
  • Protectors dels ulls i de la cara.
  • Protectors de l’oïda.
  • Protectors de mans i braços.
  • Protectors de peus i cames.
  • Protectors de les vies respiratòries.
  • Protectors de la pell.
  • Protectors del tronc i de l’abdomen.

Protectors del cap

Els protectors del cap tenen com a missió protegir el crani de quatre tipus de riscos. Protegeixen de riscos mecànics com són la caiguda d’objectes, cops i projeccions; de riscos tèrmics deguts a metalls fosos, calor i fred; de riscos elèctrics en maniobres o operacions d’alta i baixa tensió, i dels riscos que podem tenir per la manca de visibilitat. Els podeu trobar a la taula.

La protecció més coneguda s’efectua mitjançant el casc de seguretat. També podem trobar casquets, gorres, barrets…

Els cascos s’empren en les obres de construcció, en treballs amb explosius, en activitats en ascensors, mecanismes elevadors, grues i mitjans de transport. S’utilitzen en maniobres de trens, en treballs en escorxadors i obres de construcció naval. També en activitats en instal·lacions d’alts forns i forns industrials.

Taula: Protectors del cap
Tipus d’EPI Accions
Cascos de seguretat (obres públiques i construcció, mines i indústries diverses) Accions mecàniques
Cascos de protecció contra xocs i impactes Accions elèctriques
Peces de vestir de protecció per al cap (casquets, gorres, barrets, etc., de teixit, de teixit recobert, etc.) Accions tèrmiques
Cascos per a usos especials (foc, productes químics, etc.) Manca de visibilitat

Proteccions dels ulls i de la cara

Les proteccions dels ulls i de la cara tenen com a missió protegir de la projecció de partícules sòlides, de líquids càustics i corrosius, de radiacions nocives i atmosferes contaminades.

Els equips de protecció destinats a aquestes operacions són les pantalles i les ulleres. S’exposen els diferents tipus de protecció a la taula. Les pantalles protegeixen la cara de l’usuari de les diferents situacions de risc. Les ulleres protegeixen els ulls i la zona més pròxima. Aquests mitjans protegeixen de partícules incandescents o no, de la irritació d’agents químics i de les fonts de radiació. També s’utilitzen per a la protecció de l’acció del fred.

Taula: Protectors dels ulls i de la cara
Tipus d’EPI Accions
Ulleres de muntura universal Accions generals
no específiques
Ulleres de muntura integral
(uniocular o biocular)
Accions mecàniques
Ulleres de muntura còncava Accions tèrmiques/mecàniques
Pantalles facials Acció química
Pantalles per a soldadura (de mà, de cap, acoblades a un casc de protecció per a la indústria) Accions de les radiacions

Protectors de l'oïda

Els protectors de l’oïda la protegeixen contra qualsevol agressió sonora produïda per una exposició excessiva a un nivell de soroll. També protegeixen de productes fosos o incandesdents.

Els equips de protecció destinats a la protecció de l’oïda són els taps, les orelleres o els cascos. Els diferents protectors de l’oïda els trobem a la taula.

Taula: Protectors de l’oïda
Tipus d’EPI Accions
Protectors auditius tipus taps
Protectors auditius reutilitzables o d’un sol ús
Protectors auditius tipus orelleres, amb arnès per al cap, sota la barbeta o el clatell
Cascos antisoroll
Protectors auditius acoblables als cascos de protecció per a la indústria
Protectors auditius dependents del nivell
Protectors auditius amb aparells d’intercomunicació
Acció del soroll
Accions tèrmiques

Protectors de mans i braços

Les mans i els braços es poden veure sotmesos a riscos mecànics, elèctrics, químics, tèrmics… Els mitjans que utilitzem per protegir les mans i els braços són els guants, les manyoples i els maneguins. Aquests protectors poden ser de cuir, plàstic, acer, etc., segons el risc del qual han de protegir.

Aquests protectors s’utilitzen en treballs de soldadura, en la manipulació d’objectes amb arestes tallants i la utilització de productes àcids i alcalins. També s’utilitzen en treballs amb risc elèctric. En escorxadors s’empren per a treballs de desossat i trossejat i, en general, en la substitució de ganivets en màquines de tallar. Els diferents protectors de les mans i els braços consten a la taula.

Taula: Protectors de mans i braços
Tipus d’EPI Accions
Guants contra les agressions mecàniques (perforacions, talls, vibracions)
Guants contra les agressions químiques
Guants contra les agressions d’origen elèctric
Guants contra les agressions d’origen tèrmic
Manyoples
Mànegues i maneguins
Accions generals
Accions mecàniques
Accions tèrmiques
Accions elèctriques
Accions químiques
Accions de les vibracions
Contaminació

Protectors de peus i cames

La protecció de peus i cames es basa a aïllar l’extremitat mitjançant calçat de protecció de seguretat adequat, com són les botes, les sabates i les sandàlies, que han de ser d’un material adequat al risc del qual han de protegir.

Davant de riscos mecànics, hi ha calçat amb puntera de seguretat per protegir els dits d’atrapaments, cops, etc., amb plantilla de seguretat per evitar punxades, i mixt amb puntera o plantilla.

Hi ha botes resistents a l’aigua i a la humitat, i també mixtes, que protegeixen de l’aigua i la humitat i també de riscos mecànics. Els diferents protectors els podeu trobar a la taula.

El calçat de protecció s’utilitza en els àmbits següents:

  • Treballs d’obra major, enginyeria civil i construcció de carreteres
  • Treballs en bastides
  • Obres de construcció i de demolició i en les zones d’emmagatzematge associades a aquestes obres
  • Obres de teulada
  • Treballs en ponts metàl·lics, pals d’electrificació, acereries, instal·lacions d’alt forn, laminadors, instal·lacions de calderes, centrals elèctriques…
  • Treballs de transformació i manteniment
  • Treballs en pedreres i enderrocs, i en treballs de transformació de pedres
  • Emmotllament en la indústria ceràmica pesant i de materials de construcció
  • Manipulació de blocs de carn congelada i bidons de conserves metàl·liques
  • Obres de construcció naval
  • Maniobres de trens
Taula: Protectors de peus i cames
Tipus d’EPI Accions
Calçat de seguretat
Calçat de protecció
Calçat de treball
Calçat i sobrecalçat de protecció contra la calor
Calçat i sobrecalçat de protecció contra el fred
Calçat de protecció davant de l’electricitat
Calçat de protecció contra les serres mecàniques
Protectors amovibles de l’empenya
Polaines
Soles amovibles (antitèrmiques, antiperforació o antitranspiració)
Genolleres
Accions mecàniques
Accions elèctriques
Accions tèrmiques
Accions químiques

Protectors de les vies respiratòries

Els protectors de les vies respiratòries tenen com a missió garantir que l’usuari disposi d’aire respirable si hi ha una exposició a una atmosfera contaminant i/o hi ha una concentració d’oxigen insuficient.

Hi ha dos tipus de mitjans de protecció de les vies respiratòries: equips aïllants i equips filtrants. En el segon cas, són dependents del medi ambient, poden tenir retenció mecànica, retenció fisicoquímica i mixta, i estan formats per un adaptador facial i un filtre. A la taula podeu trobar els diferents protectors de les vies respiratòries.

Taula: Protectors de les vies respiratòries
Tipus d’EPI Accions
Equips filtrants de partícules (molestes, nocives, tòxiques o radioactives)
Equips filtrants de gasos i vapors
Equips filtrants mixtos
Equips aïllants d’aire lliure
Equips aïllants amb subministrament d’aire
Equips respiratoris amb casc o pantalla per a soldadura
Equips respiratoris amb màscara amovible per a soldadura
Equips de submarinisme
Accions de substàncies perilloses contingudes a l’aire respirable
Manca d’oxigen a l’aire respirable

Protectors de la pell

Els protectors de la pell s’utilitzen per aïllar la pell dels agents agressius externs. S’usen en activitats de manipulació de revestiments i amb productes o substàncies que puguin afectar la pell o penetrar-hi. També en activitats d’adobament.

Els protectors de la pell són cremes de protecció i les pomades.

Protectors del tronc i l'abdomen

Els principals mitjans de protecció del tronc i l’abdomen són les armilles, les jaquetes, els cinturons i els manils. Aquests equips protegeixen de les agressions mecàniques (perforacions, talls, projeccions de metalls en fusió) i dels efectes nocius dels agents químics. Les armilles s’usen per protegir del fred i com a armilles salvavides. Els cinturons subjecten el tronc i protegeixen de les vibracions. A la taula podeu veure els diferents protectors del tronc i l’abdomen, així com les accions a què poden estar sotmesos.

Taula: Protectors del tronc i l’abdomen
Tipus d’EPI Accions
Armilles, jaquetes i davantals de protecció contra les agressions mecàniques (perforacions, talls, projeccions de metalls en fusió)
Armilles, jaquetes i davantals de protecció contra les agressions químiques
Armilles termògenes
Armilles salvavides
Manils de protecció contra els raigs X
Cinturons de subjecció del tronc
Faixes i cinturons antivibracions
Accions generals
Accions mecàniques
Accions tèrmiques
Accions químiques
Accions de les radiacions
Accions de les vibracions
Ofegament

Mitjans integrals de protecció

Els mitjans integrals són els que protegeixen totalment el cos. Els mitjans integrals de protecció són els protectors del cos pròpiament dits i els protectors contra les caigudes.

Protecció del cos

Aquesta protecció es fa amb la roba de protecció que salvaguarda tot el cos i no només una part, com seria el cas de les armilles. S’utilitza en activitats en què es requereix la manipulació de productes àcids i alcalins o en les que hi hagi la presència de desinfectants i agents corrosius.

També s’usa per protegir el cos d’agressions mecàniques com poden ser les perforacions i els talls. Protegeix de les radiacions de les temperatures elevades o baixes. És molt recomanable en treballs de soldadura o en presència de materials fosos. A la taula podeu trobar els diferents protectors del cos, així com les accions principals a què poden estar sotmesos.

Taula: Protecció del cos
Tipus d’EPI Accions
Roba de protecció
Roba de protecció contra les agressions mecàniques (perforacions, talls)
Roba de protecció contra les agressions químiques
Roba de protecció contra les projeccions de metalls en fusió i les radiacions infraroges
Roba de protecció contra fonts de calor intens o estrès tèrmic
Roba de protecció contra temperatures baixes
Roba de protecció contra la contaminació radioactiva
Roba antipols
Roba antigas
Roba i accessoris (braçals, guants) de senyalització (retroreflectors, fluorescents)
Accions generals
Accions mecàniques
Accions tèrmiques
Accions d’electricitat
Accions químiques
Accions de la humitat
Contaminació

Protecció contra les caigudes

Els equipaments de protecció contra les caigudes s’utilitzen en els àmbits de treballs següents:

  • Treballs en bastides.
  • Muntatges de peces prefabricades.
  • Treballs en pals d’electrificació i torres.
  • Treballs en cabines de grues situades a altura.
  • Treballs en cabines de conductors d’estibadors amb forquilla elevadora.
  • Treballs en pous i canalitzacions.

A la taula podeu veure els diferents protectors contra les caigudes i les accions de les quals protegeixen.

Taula: Protecció contra les caigudes
Tipus d’EPI Accions
Equips de protecció contra les caigudes d’altura
Dispositius anticaigudes lliscants
Cinturons de subjecció
Arnesos
Dispositius anticaigudes amb amortidor
Caigudes d’altura
Pèrdua d’equilibri

Normativa de compliment

Quan es parla de normativa d’equips de protecció individual, podem diferenciar dos tipus de normes: la normativa referida a l’elecció i utilització, i la normativa referida al disseny i fabricació.

Normativa referida a elecció i utilització

Hi ha normes que estableixen les disposicions mínimes de seguretat i de salut per a l’elecció, utilització pels treballadors en el treball i manteniment dels equips de protecció individual.

La legislació relativa a l’elecció i utilització dels EPI, a Espanya, és el Reial decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual.

Normativa referida al disseny i fabricació

La legislació relativa als requisits de disseny i fabricació dels EPI és el Reglament (UE) 2016/425 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de març de 2016, relatiu als equips de protecció individual i pel qual es deroga la Directiva 89/686/CEE del Consell. Aquest reglament és obligatori en tots els seus elements i directament aplicable en cada Estat membre; per tant, també a Espanya. Se substitueix, per tant, la Directiva 89/686/CEE per un reglament, que és l’instrument jurídic adequat, ja que imposa normes clares i detallades que no donen marge a una transposició divergent per part dels estats membres.

Aquest nou reglament també deroga el Reial decret 1407/1992, de 20 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a la comercialització i lliure circulació intracomunitària dels equips de protecció individual, ja que era la transposició a l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva 89/686/CEE del Consell.

El nou Reglament (UE) 2016/425 estableix els requisits sobre el disseny i la fabricació dels equips de protecció individual que es comercialitzaran, per garantir la protecció de la salut i la seguretat dels usuaris i establir les normes relatives a la lliure circulació dels EPI a la Unió.

Disposicions transitòries del Reglament (UE) 2016/425

El Reglament (UE) 2016/425, en l’article 47, fa dues indicacions respecte de la directiva anterior:

Reglament (UE) 2016/425, article 47

  1. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2, els Estats membres no impediran la comercialització de productes als quals s’apliqui la Directiva 89/686/CEE que siguin conformes amb ella i s’hagin introduït al mercat abans del 21 d’abril de 2019.
  2. Els certificats d’examen CE de tipus expedits i les decisions d’aprovació emeses d’acord amb la Directiva 89/686/CEE continuaran sent vàlids fins al 21 d’abril de 2023, llevat que expirin abans d’aquesta data.

Categories de riscos pel que fa als EPI

Segons indica el Reglament (UE) 2016/425 en l’article 18, els EPI es classifiquen en funció de les categories de riscos que estableix en l’annex I. Aquest annex estableix les següents categories de risc de què l’EPI ha de protegir els usuaris:

Són EPI de categoria I els que protegeixen contra riscos mínims, com per exemple uns guants contra riscos mínims.

Són EPI de categoria III els que protegeixen contra la radiació làser, el risc elèctric, les caigudes d’altura, etc.

  1. Categoria I
    La categoria I inclou exclusivament els riscos mínims següents:
    • Lesions mecàniques superficials.
    • Contacte amb materials de neteja d’acció feble o contacte perllongat amb aigua.
    • Contacte amb superfícies calentes que no excedeixin de 50°C.
    • Lesions oculars causades per la llum solar (excepte durant l’observació del sol).
    • Condicions atmosfèriques que no siguin de naturalesa extrema.
  2. Categoria II
    La categoria II inclou riscos diferents dels enumerats en les categories I i III.
  3. Categoria III
    La categoria III inclou exclusivament els riscos que puguin tenir conseqüències molt greus, com la mort o danys irreversibles a la salut, en relació amb el següent:
    • Substàncies i mescles perilloses per a la salut.
    • Atmosferes amb falta d’oxigen.
    • Agents biològics nocius.
    • Radiacions ionitzants.
    • Ambients amb altes temperatures els efectes de les quals siguin comparables als d’una temperatura de l’aire d’almenys 100°C.
    • Ambients amb baixes temperatures els efectes de les quals siguin comparables als d’una temperatura de l’aire de -50°C o menys.
    • Caigudes d’altura.
    • Descàrregues elèctriques i treballs en tensió.
    • Ofegament.
    • Talls per serres de cadena accionades a mà.
    • Dolls d’alta pressió.
    • Ferides de bala o arma blanca.
    • Sorolls nocius.

Procediments d'avaluació de la conformitat

Els procediments d’avaluació de la conformitat que s’han de seguir respecte a cada categoria de riscos, segons l’article 19 del Reglament (UE) 2016/425, són els següents:

  1. Categoria I: control intern de la producció.
  2. Categoria II: examen UE de tipus, seguit de la conformitat amb el tipus basada en el control intern de la producció.
  3. Categoria III: examen UE de tipus i qualsevol de les opcions següents:
    • Conformitat amb el tipus basada en el control intern de la producció més un control supervisat de producte a intervals aleatoris.
    • Conformitat amb el tipus basada en l’assegurament de la qualitat del procés de producció.

Com a excepció a l’anterior, pel que fa als EPI produïts com a unitat individual per ajustar-se a un usuari concret i classificats d’acord amb la categoria III, es pot seguir el procediment previst al punt 2.

Principis generals del marcatge CE i regles i condicions per a la col·locació d'aquest marcatge

El Reglament (UE) 2016/425, en els articles 16 i 17, assenyala els principis generals del marcatge CE i les regles i condicions per a la col·locació d’aquest marcatge.

Principis generals del marcatge CE

El marcatge CE està subjecte als principis generals previstos en l’article 30 del Reglament (CE) 765/2008.

Si anem a aquest Reglament, indica el següent:

  1. El marcatge CE consisteix en les inicials «CE» segons el model de la figura.
  2. Si el marcatge CE es redueix o s’amplia, es respectaran les proporcions del dibuix graduat de l’apartat 1.
  3. Si la legislació específica no imposa dimensions concretes, el marcatge CE tindrà una altura mínima de 5 mm.
Figura Marcatge CE

Regles i condicions per a la col·locació del marcatge CE

Per a la col·locació del marcatge CE, cal seguir les regles i condicions següents:

  • Els guants de qualsevol categoria han de portar la marca CE.
  • Els guants de qualsevol categoria han de portar la marca CE.

  1. El marcatge CE s’ha de col·locar de manera visible, llegible i indeleble en l’EPI. Quan això no sigui possible o no es pugui garantir a causa de la naturalesa de l’EPI, es col·locarà en l’embalatge i en els documents que acompanyin l’EPI.
  2. El marcatge CE s’ha de col·locar abans que l’EPI s’introdueixi al mercat.
  3. En el cas dels EPI de categoria III, el marcatge CE ha d’anar seguit del número d’identificació de l’organisme notificat que participi en el procediment previst en els annexos VII o VIII. El número d’identificació de l’organisme notificat serà col·locat pel mateix organisme o, seguint les seves instruccions, pel fabricant o el seu representant autoritzat.
  4. El marcatge CE i, si escau, el número d’identificació de l’organisme notificat podran anar seguits d’un pictograma o un altre marcatge que indiqui el risc davant del qual l’EPI està destinat a protegir.
  5. Els Estats membres es basaran en els mecanismes existents per garantir la correcta aplicació del règim regulador del marcatge CE i adoptar les mesures adequades en cas d’ús indegut d’aquest marcatge.

No s’ha d’adquirir cap equip de protecció individual que no porti el marcatge CE i el fullet informatiu del fabricant corresponent.

Definicions bàsiques relatives als EPI

A l’efecte del Reglament (UE) 2016/425, s’entén per:

  1. Equip de protecció individual:
    1. L’equip dissenyat i fabricat per ser portat o ser sostingut per una persona per protegir-se contra un o diversos riscos per a la salut o seguretat.
    2. Els components intercanviables de l’equip esmentat en l’apartat I que siguin essencials per a la seva funció protectora.
    3. Els sistemes de connexió per a l’equip esmentat en l’apartat I que no siguin portats al damunt ni siguin sostinguts per una persona, que estiguin dissenyats per connectar aquest equip a un dispositiu o estructura externs o a un punt d’ancoratge segur, que no estiguin dissenyats per estar fixats permanentment i que no requereixin maniobres de cordat abans del seu ús.
  2. Comercialització: tot subministrament d’EPI per a la seva distribució o utilització en el mercat de la Unió, realitzat a títol onerós o gratuït, en el transcurs d’una activitat comercial.
  3. Introducció al mercat: la primera comercialització d’un EPI al mercat de la Unió.
  4. Fabricant: tota persona física o jurídica que fabrica un EPI o que mana dissenyar-lo o fabricar-lo, i el comercialitza amb el seu nom o marca.
  5. Representant autoritzat: tota persona física o jurídica establerta a la Unió que ha rebut un mandat per escrit d’un fabricant per actuar en el seu nom en relació amb tasques específiques.
  6. Importador: tota persona física o jurídica establerta a la Unió que introdueix en el mercat de la Unió EPI procedents d’un país tercer.
  7. Distribuïdor: tota persona física o jurídica de la cadena de subministrament, diferent del fabricant o l’importador, que comercialitza EPI.
  8. Agents econòmics: el fabricant, el representant autoritzat, l’importador i el distribuïdor.
  9. Especificació tècnica: document en el qual es prescriuen els requisits tècnics que ha de complir un EPI.
  10. Avaluació de la conformitat: el procés pel qual es demostra si s’han complert els requisits essencials de salut i seguretat del Reglament relatius als EPI.
  11. Organisme d’avaluació de la conformitat: organisme que exerceix activitats d’avaluació de la conformitat, inclosos el calibratge, l’assaig, la certificació i la inspecció.
  12. Legislació d’harmonització de la Unió: tota legislació de la Unió que harmonitzi les condicions per a la comercialització dels productes.
  13. Marcatge CE: marcatge pel qual el fabricant indica que un EPI és conforme als requisits aplicables establerts en la legislació d’harmonització de la Unió que en disposa la col·locació.

Obligacions del comprador

En la reglamentació vigent d’equips de protecció individual, la major part de les responsabilitats recauen en la figura del fabricant o en el seu representant legal, però també s’ha de considerar la responsabilitat del comprador de l’EPI.

Aquestes disposicions mínimes són recollides en el Reial decret 773/1997, on queda perfectament reflectida la responsabilitat del comprador.

Segons l’article 3 del Reial decret 773/1997, el comprador té l’obligació de:

  • Determinar els llocs de treball on és necessari l’ús d’equips de protecció individual.
  • Determinar els riscos i les parts del cos que s’han de protegir, a més del tipus d’equip de protecció individual que s’ha d’utilitzar.
  • Seleccionar els equips de protecció individual.
  • Vetllar per l’ús i el manteniment correcte d’aquests equips.

Segons l’article 7 del Reial decret 773/1997, de 30 de maig, el comprador té l’obligació del següent:

  • La utilització, l’emmagatzematge, el manteniment, la neteja, la desinfecció (quan calgui) i la reparació dels equips de protecció individual s’han de fer d’acord amb les instruccions del fabricant.
  • Els equips de protecció individual han d’estar destinats, en principi, a una sola persona. Si les circumstàncies exigeixen que diverses persones utilitzin un equip, s’han d’adoptar les mesures necessàries per garantir les condicions de salut i higiene als diferents usuaris.

S’ha de tenir en compte el que disposa l’article 17 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, que estableix que l’empresari ha de proporcionar als seus treballadors equips de protecció individual adequats per a la naturalesa dels treballs realitzats sempre que aquests siguin necessaris.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats