Resum

Els productes químics es poden classificar atenent quatre criteris:

  • Propietats fisicoquímiques
  • Propietats toxicològiques
  • Efectes específics sobre la salut humana
  • Efectes sobre el medi ambient

Atenent les propietats físicoquímiques, la legislació espanyola parla de productes químics explosius, productes químics comburents i productes químics inflamables (extremadament inflamables, fàcilment inflamables o inflamables).

Atenent les propietats toxicològiques, la legislació espanyola parla de productes tòxics (molt tòxics, tòxics o nocius), productes corrosius, productes irritants i productes sensibilitzants.

Segons els efectes específics sobre la salut humana, els productes químics poden ser carcinògens, mutàgens o tòxics per a la reproducció.

Es consideren productes perillosos per al medi ambient les substàncies i preparats que presenten o poden presentar un perill immediat o futur per a un o més components del medi ambient.

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals recull l’obligació que tenen els fabricants, importadors i subministradors d’envasar adequadament els productes utilitzats en el treball. El reglament CLP estableix tots els requisits corresponents sobre classificació, etiquetatge i envasament de productes químics.

El fabricant, l’importador i/o el subministrador tenen l’obligació de proporcionar a l’usuari tota la informació dels productes químics de manera que en conegui la perillositat i les precaucions a adoptar. Aquesta informació l’han de proporcionar mitjançant dues eines fonamentals: l’etiqueta del producte i la fitxa de dades de seguretat.

L’etiqueta del producte químic ha de contenir el nom de la substància o barreja, el nom i cognoms, telèfon i l’adreça del responsable de la comercialització, els símbols i les indicacions de perill, les frases H, les frases P, la quantitat nominal i el número CE o d’un identificador com el CAS.

La normativa no especifica un format estàndard obligatori per a la fitxa de dades de seguretat, però sí que estableix un contingut mínim que s’ha d’incloure de forma obligatòria. Aquest contingut està agrupat en 16 apartats: identificació de la substància i del responsable de la seva comercialització, composició/informació sobre els components, identificació dels perills, primers auxilis, mesures de lluita contraincendis, mesures en cas de vessament accidental, manipulació i emmagatzematge, controls d’exposició/protecció individual, etc.

La major part d’accidents químics tenen lloc quan es manipulen productes químics, especialment en operacions de transvasament. També són freqüents els accidents en les operacions d’emmagatzematge i durant les operacions de càrrega i descàrrega.

L’emmagatzematge de productes químics està regulat pel Reglament d’emmagatzematge de productes químics (RD 656/2017) i instruccions tècniques complementàries. Per aconseguir un emmagatzematge adequat de productes químics, és important l’emplaçament dels magatzems, l’establiment de separacions entre productes incompatibles, l’aïllament dels productes amb una perillositat extrema, la reducció dels estocs al mínim, el manteniment dels accessos lliures d’obstacles, etc. Els riscos en un magatzem són bàsicament d’explosió, incendi, alliberament de gasos i productes tòxics, vessament de productes i reaccions violentes.

El transvasament de productes líquids d’un recipient o dipòsit a un altre és freqüent en la indústria. Les mesures preventives que s’han d’aplicar són, entre d’altres: etiquetar sempre el recipient al qual s’ha transvasat, no transvasar líquids inflamables a prop d’un focus d’ignició, realitzar el transvasament de substàncies inflamables i tòxiques en llocs ben ventilats, no fumar durant els transvasaments, etc.

L’electricitat estàtica causa molts accidents per incendi i explosió en el transvasament de líquids o pols inflamables. Algunes mesures preventives que s’han d’aplicar són: evitar atmosferes inflamables, transvasar a velocitats lentes, utilitzar additius antiestàtics, omplir els recipients pel fons, utilitzar instal·lacions i equips elèctrics protegits i evitar els impactes mecànics i altres focus d’ignició.

Les instal·lacions de càrrega i descàrrega que es fan servir són molt variades i estan determinades per les propietats fisicoquímiques dels productes que s’han de carregar o descarregar i els riscos que comporten. En l’àmbit del transport s’utilitza el terme de mercaderia perillosa en comptes de substància o preparat perillós.

En general totes les legislacions estableixen les mercaderies que es poden transportar i les que no i les quantitats màximes, les característiques dels envasos i embalatges, l’etiquetatge, les característiques dels vehicles, la formació de les persones, la documentació i les condicions de seguretat exigibles.

El transport de mercaderies perilloses està emparat per cinc reglaments o acords internacionals segons el mitjà de transport utilitzat: ADR, ADN, RID, codi IMDG i regulacions de l’IATA/OACI. Les cinc legislacions són molt similars, fins i tot en l’estructura dels textos. La legislació aplicable a Espanya per al transport de mercaderies perilloses per carretera és l’ADR en vigor i el Reial decret 97/2014, pel qual es regulen les operacions de transport de mercaderies perilloses per carretera al territori espanyol.

Respecte al transport intern de productes químics perillosos, els envasos i embalatges utilitzats han de complir els mateixos requisits que els exigits per al transport extern de mercaderies perilloses.

Abans de començar a executar un treball especial, s’ha d’haver fet una avaluació de riscos i s’ha de disposar del permís o autorització en què, per escrit, s’indiqui en quines condicions s’ha de realitzar el treball i inclogui la conformitat dels responsables corresponents.

Un corrent elèctric es dona quan:

  • Hi ha un mitjà conductor.
  • El circuit està tancat.
  • Existeix una diferència de potencial entre els dos punts.

Els factors que influeixen en l’efecte elèctric són:

  • Intensitat
  • Resistència
  • Tensió
  • Freqüència i tipus de corrent
  • Durada i pas de corrent
  • Trajecte de corrent
  • Característiques individuals

Les mesures de protecció més comunes contra contactes elèctrics directes són:

  • Aïllament de les parts actives
  • Interposició d’obstacles
  • Allunyament de les parts actives
  • Protecció complementària per dispositius de corrent residual

Les mesures de protecció contra contactes indirectes es fonamenten en els següents principis:

  • Suprimir el risc de contacte fent que no sigui perillós i impedint els contactes simultanis entre masses i conductors.
  • Desconnectar la instal·lació davant defectes, fent saltar un dispositiu de tall automàtic que posi les masses a terra o en neutre.

El QPCP és el quadre principal de control i protecció. Consta d’un ICP-M, té una intensitat nominal que depèn del circuit que ha de protegir. La intensitat convencional de no desconnexió és un 10% superior a la nominal i la convencional de desconnexió és un 50% superior a la nominal.

L’interruptor diferencial (ID) és un aparell que provoca l’obertura automàtica del circuit quan la suma vectorial de les intensitats que travessen els pols de l’aparell assoleixen un valor determinat. Els petits interruptors automàtics són interruptors de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuits.

L’RD 614/2001 estableix, en el marc de la Llei de prevenció de riscos laborals, les disposicions mínimes de seguretat per a la protecció dels treballadors enfront del risc elèctric als llocs de treball. L’empresari està obligat a adoptar les mesures necessàries perquè la utilització de l’energia elèctrica no comporti riscos per a la salut i la seguretat dels treballadors o que, si això no fos possible, els riscos es redueixin al mínim. A més, ha de complir una altra sèrie d’obligacions com són:

  • Garantir que els treballadors i representants rebin formació i informació sobre el risc elèctric i les mesures de prevenció i protecció que cal adoptar.
  • Consultar i afavorir la participació dels treballadors o els seus representants sobre les qüestions a què es refereix el reial decret.

Tot treball en una instal·lació elèctrica o a les seves proximitats ha d’efectuar-se sense tensió, seguint el següent procediment:

  • Desconnectar.
  • Prevenir la realimentació.
  • Verificar l’absència de tensió.
  • Posar a terra i en curt circuit.
  • Protegir d’elements propers en tensió, establint una senyalització de seguretat per delimitar la zona de treball.

Els treballs en tensió els realitzaran treballadors qualificats seguint un procediment estudiat prèviament i, si és complex, s’assajarà sense tensió.

El reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT) estableix les condicions i garanties que han de complir les instal·lacions elèctriques per aconseguir:

  • Preservar la seguretat de les persones i els béns.
  • Assegurar el funcionament normal de les instal·lacions i prevenir les pertorbacions en altres instal·lacions i serveis.
  • Contribuir a la fiabilitat tècnica i l’eficiència econòmica de les instal·lacions.

Aquest reglament és d’aplicació a totes les instal·lacions que distribueixen energia elèctrica de baixa tensió (igual o inferior a 1.000 V ca i 1.500 V cc), és de compliment obligat per a instal·lacions de nova obertura i ampliacions de les ja existents.

D’entre els accidents més freqüents i amb més repercussions destaquen els incendis i les explosions.

En els incendis intervenen quatre factors que conformen el tetràedre del foc:

  • Combustible
  • Comburent
  • Energia d’activació
  • Reacció en cadena

La cadena de l’incendi comprèn tres fases: ignició, propagació i conseqüències.

Els focs es classifiquen:

  • Segons el tipus de combustible: en focs tipus A, B, C i D.
  • Segons el tipus de radiació lluminosa, que es correspon amb la velocitat de propagació: en oxidació lenta, combustió simple, combustió deflagrant, detonació i explosió.

Per prevenir els incendis es pot actuar sobre el combustible, sobre el comburent o sobre els focus d’ignició. Les mesures de protecció s’encaminen a limitar la propagació d’un incendi i es classifiquen en mesures de protecció estructural, detecció i alarma.

Els diferents procediments d’extinció d’incendis es basen en l’eliminació d’alguns dels factors que intervenen en la generació del foc: inanició, sufocació, inhibició i refrigeració. Els sistemes d’extinció d’incendis es classifiquen en sistemes destinats a controlar conats d’incendi (extintors portàtils, carros extintors) o a fer front a incendis de grans proporcions (BIE, columna hidrant, columna seca, etc.).

El pla d’emergències preveu la possibilitat que es doni un incendi i defineix la coordinació de tots els mitjans en cas que es produeixi. En algunes indústries cal adoptar també mesures preventives davant el risc d’explosió. Els efectes de les explosions poden ser mecànics i tèrmics.

Els gasos liquats són substàncies fàcilment inflamables. Cal conèixer-ne les instal·lacions, el manteniment i les mesures necessàries per garantir-ne l’ús correcte.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Objectius