La manipulació i l'emmagatzematge de productes perillosos

La majoria d’accidents químics tenen lloc quan es manipulen productes químics, especialment en operacions de transvasament.

També són freqüents els accidents en les operacions d’emmagatzematge i durant les operacions de càrrega i descàrrega.

No obstant això i si atenem la gravetat dels accidents, la major part dels accidents greus d’origen químic tenen lloc durant el transport dels productes químics i són majoritàriament atribuïbles a errors humans en la conducció.

L'emmagatzematge de substàncies i preparats en funció de les seves característiques i propietats

L’emmagatzematge de productes químics és el conjunt de recipients de tot tipus que poden contenir productes químics ubicats a l’interior o a l’exterior d’edificis.

L’emmagatzematge del productes químics està regulat pel Reial decret 656/2017 pel qual s’aprova el Reglament d’emmagatzematge de productes químics (APQ) i les seves instruccions tècniques complementàries (ITC):

  • ITC MIE APQ-1. Emmagatzematge de líquids inflamables i combustibles en recipients fixos
  • ITC MIE APQ-2. Emmagatzematge d’òxid d’etilè en recipients fixos
  • ITC MIE APQ-3. Emmagatzematge de clor
  • ITC MIE APQ-4. Emmagatzematge d’amoníac anhidre
  • ITC MIE APQ-5. Emmagatzematge de gasos en recipients a pressió mòbils
  • ITC MIE APQ-6. Emmagatzematge de líquids corrosius en recipients fixos
  • ITC MIE APQ-7. Emmagatzematge de líquids tòxics en recipients fixos
  • ITC MIE APQ-8. Emmagatzematge de fertilitzants a base de nitrat amònic amb alt contingut en nitrogen
  • ITC MIE APQ-9. Emmagatzematge de peròxids orgànics i de matèries autoreactives.
  • ITC MIE APQ-10. Emmagatzematge en recipients mòbils

Un correcte emmagatzematge ha de permetre conèixer amb rapidesa i precisió la naturalesa dels productes emmagatzemats, la seva quantitat i la localització dins del magatzem per actuar ràpidament en cas d’accident o incident.

Per aconseguir un emmagatzematge adequat de productes químics, cal tenir presents uns principis bàsics:

  • Emplaçament segur dels magatzems, allunyats de les àrees de procés i de qualsevol element intern o extern que pugui augmentar el risc dels productes químics emmagatzemats.
  • Establiment de separacions entre famílies de productes incompatibles. Les separacions es poden establir mitjançant un sistema d’illes o un sistema de prestatgeries.
  • Aïllament dels productes amb una perillositat extrema.
  • Reducció dels estocs al mínim. S’hauran de fixar i respectar quantitats màximes de productes químics emmagatzemats.
  • Manteniment dels accessos lliures d’obstacles i senyalització de les vies de trànsit i superfícies d’emmagatzematge. Igualment s’hauran de mantenir lliures d’obstacles i senyalitzades les vies d’evacuació i les sortides d’emergència.
  • Control dels accessos de persones i vehicles al magatzem.
  • Elaboració d’instruccions de treball i de procediments d’actuació en cas d’incidents i en cas d’emergència.

Incompatibilitats entre productes

Exemples d'agents incompatibles

Oxidants amb: inflamables, carburs, nitrurs, hidrurs, sulfurs. Reductors amb: nitrats, clorats, òxids, peròxids. Àcids forts amb bases fortes.

Els productes que poden reaccionar entre ells de forma violenta són productes incompatibles i no s’han d’emmagatzemar conjuntament.

La consulta de la fitxa de dades de seguretat del producte, i especialment dels apartats corresponents a la identificació de perills i a la manipulació i l’emmagatzematge, facilita que l’emmagatzematge sigui correcte i segur.

Reaccionen perillosament...

  • Amb l’aigua: metalls alcalins, peròxids inorgànics, carburs
  • Amb àcid clorhídric: sulfurs, hipoclorits, cianurs
  • Amb àcid nítric: alguns metalls
  • Amb àcid sulfúric: àcid fòrmic, alcohol etílic

Vegeu a figura un quadre resum d’incompatibilitats en l’emmagatzematge conjunt de productes químics extret del document d’orientacions per a la identificació dels requisits de seguretat en l’emmagatzematge de productes químics perillosos (INSST).

Figura Quadre resum d’incompatibilitats d’emmagatzematge de substàncies perilloses
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo

Separacions físiques

Les separacions entre productes incompatibles es poden fer o bé pel sistema d’illes o bé per prestatgeries en funció de la mida del magatzem.

El sistema d’illes consisteix a dedicar una sèrie de prestatgeries a una família determinada i situar-les agrupades de manera que al seu voltant quedin passadissos.

D’aquesta manera, el magatzem queda constituït per diverses illes, cada una de les quals està dedicada a una família, i tots els reactius inerts queden agrupats en prestatgeries al llarg d’una paret (vegeu figura).

Figura Exemple de distribució per illes

El sistema de prestatgeries (vegeu figura) consisteix a disposar les prestatgeries al llarg de la paret i intercalar substàncies inerts entre substàncies incompatibles.

Figura Exemple de distribució per prestatgeries

Riscos dels emmagatzematges

Els riscos que es presenten en un magatzem són bàsicament d’explosió, incendi, alliberament de gasos i productes tòxics, vessament de productes i reaccions violentes.

El grau de risc estarà determinat per la perillositat dels productes emmagatzemats, la quantitat, la localització al magatzem, les condicions de seguretat i la formació, informació i actuació dels treballadors.

L’accident més freqüent als magatzems és l’incendi de productes inflamables, ja que generalment són els que es troben emmagatzemats en més quantitat.

Per aconseguir que els magatzems siguin segurs s’haurà de preveure el següent:

  • La seguretat en el disseny, per disminuir des del principi el risc de les instal·lacions, materials i procediments de treball.
  • La prevenció activa dels accidents, controlant els productes, les condicions d’emmagatzematge, el manteniment, etc.
  • La detecció ràpida de fugues, vessaments i incendis.
  • Un pla d’emergència que permeti actuar eficaçment i minimitzar els danys en cas d’accident.
  • Mesures de protecció adients per controlar qualsevol situació de risc.
  • La formació i informació del personal que hi treballa.

Transvasaments

El transvasament de productes líquids d’un recipient o dipòsit a un altre és freqüent en la indústria. Es realitza bàsicament en dos moments:

  • Transvasament
  • Transvasament

  • Quan es transvasa el líquid des del dipòsit del camió que el transporta fins al dipòsit on s’emmagatzema a la planta.
  • Quan es transvasa part del contingut, d’un envàs o un dipòsit on s’emmagatzema el líquid, a un altre envàs o recipient més petit per utilitzar-lo.

En el transvasament de productes químics s’han d’evitar o minimitzar les operacions manuals. Perquè això sigui possible, cal tenir-ho present en el disseny de la instal·lació i en l’establiment de procediments de treball.

El transvasament s’hauria de realitzar sempre en instal·lacions fixes, utilitzant els equips auxiliars necessaris.

Recomanacions generals

Per realitzar un transvasament de forma segura és convenient seguir les recomanacions generals que s’exposen a continuació.

  • S’ha d’etiquetar sempre el recipient al qual s’ha transvasat.
  • No s’han de transvasar líquids inflamables a prop d’un focus d’ignició.
  • El transvasament de substàncies inflamables i tòxiques s’ha de fer sempre en llocs ben ventilats, si és possible amb un sistema d’extracció localitzada.
  • Per realitzar transvasaments per gravetat, els recipients han de ser fixos, disposar d’una aixeta i d’un sistema de drenatge per eliminar els vessaments.
  • S’ha de disposar de bombes de succió i eliminar l’electricitat estàtica connectant els recipients entre ells i al terra.
  • Com a norma general, quan s’omplen recipients amb boca estreta s’han de fer servir embuts.
  • El transvasament d’un recipient a un altre s’ha d’efectuar sempre fora del magatzem.
  • No es pot fumar durant els transvasaments.
  • S’ha de disposar de rentaulls i dutxes d’emergència a prop del lloc on s’efectuen els transvasaments.
  • S’han de preveure diferents substàncies neutralitzants i aigua per a la neteja en cas de vessaments.
  • Cal disposar d’un sistema que permeti veure l’estat de càrrega del recipient per aturar l’operació quan aquest estigui ple.
  • No es poden abocar al clavegueram productes químics perillosos.
  • S’han d’utilitzar equips de protecció individual, en especial guants adients, segons el producte químic que es transvasi, i pantalla facial per evitar contactes (especialment si es tracta de productes corrosius).
  • S’han d’utilitzar sistemes mecànics per al pipetejament i dosificació de petites quantitats de líquids. Mai no s’ha de pipetejar amb la boca!

Electricitat estàtica

L’electricitat estàtica causa molts accidents per incendi i explosió en el transvasament de líquids o pols inflamables.

La generació de càrregues electrostàtiques és un fenomen natural que es produeix com a resultat del moviment relatiu entre dues superfícies en contacte, generalment de substàncies diferents, tant líquides com sòlides, una de les quals (o totes dues) no és bona conductora de l’electricitat.

Les càrregues electrostàtiques es generen bàsicament per dos processos: el contacte i separació posterior de substàncies i la fricció.

En l’RD 614/2001 (annex VI), sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors al risc elèctric, s’estableixen mesures preventives per evitar els riscos derivats de l’electricitat estàtica.

L’INSST té publicades algunes NTP que aprofundeixen en el fenomen de la generació d’electricitat estàtica.

Les mesures de prevenció, en el cas de riscos derivats de l’electricitat estàtica, tindran un doble objectiu: evitar que es formin atmosferes perilloses i disminuir la generació de càrregues electrostàtiques. Algunes d’aquestes mesures són:

  • Evitar atmosferes inflamables. Això és possible amb les següents mesures:
    • Evitar l’entrada incontrolada d’aire als recipients.
    • Aplicar sistemes d’inertització, per exemple amb nitrogen.
    • Utilitzar sistemes de ventilació per mantenir la concentració dels vapors inflamables per sota del seu límit inferior d’inflamabilitat.
  • Transvasar a velocitats lentes.
  • Utilitzar additius antiestàtics.
  • Omplir els recipients pel fons per evitar les projeccions i pulveritzacions.
  • Utilitzar instal·lacions i equips elèctrics protegits.
  • Evitar els impactes mecànics i altres focus d’ignició. Les parts de l’equip de bombeig que poden produir cops o friccions seran de material antiguspira, generalment aliatges de metalls lleugers.

Humitat ambiental

Es recomana mantenir la humitat ambiental per sobre del 60% quan es realitzen transvasaments en atmosferes inflamables.

Algunes de les mesures de protecció específiques que es poden aplicar són:

  • Assegurar una perfecta connexió entre les parts metàl·liques tant de la instal·lació com de l’equip de bombeig i els recipients i que el conjunt estigui connectat elèctricament a terra.
  • Utilitzar sempre recipients metàl·lics.
  • Utilitzar preferentment roba de cotó i calçat i guants conductors.
  • Controlar la humitat ambiental.
  • Utilitzar procediments segurs de treball.
  • Controlar les atmosferes inflamables.
  • Controlar els temps de relaxació, és a dir, el temps d’espera des que finalitza el transvasament fins que es realitzen operacions que poden generar focus d’ignició: obertura de taps, presa de mostres, etc.

Operacions de càrrega i descàrrega

Les instal·lacions de càrrega i descàrrega que es fan servir són molt variades i estan determinades per les propietats fisicoquímiques dels productes que s’han de carregar o descarregar i els riscos que comporten.

Les instal·lacions han de disposar d’un dispositiu de control de la càrrega del vehicle, per tal que aquest no sobrepassi la quantitat màxima admissible.

Aquest control es pot realitzar, entre d’altres, de les següents maneres: situant el vehicle sobre una bàscula, mitjançant un cabalímetre, mitjançant un indicador de nivell al dipòsit del vehicle o, fins i tot, mitjançant un indicador de nivell al dipòsit d’emmagatzematge.

Les instal·lacions de càrrega i descàrrega han de disposar d’àrees d’estacionament adients per desenvolupar les operacions amb seguretat.

En el Reial decret 97/2014 pel qual es regulen les operacions de transport de mercaderies perilloses per carretera, en el reglament d’emmagatzematge de productes químics (RD 656/2017) i en les seves instruccions tècniques complementàries, es poden trobar instruccions específiques per realitzar la càrrega i descàrrega. Les normes generals per a la càrrega i descàrrega són les següents:

  • El personal que realitzi la càrrega i/o la descàrrega:
    • Ha de conèixer les característiques de perillositat de les mercaderies.
    • Ha de conèixer el funcionament de les instal·lacions.
    • Ha d’estar qualificat per a l’ús dels sistemes de seguretat i contra incendis.
    • Ha de conèixer els equips de protecció personal requerits en la instal·lació i la seva utilització.
  • Abans de les operacions de càrrega, s’hauran de realitzar una sèrie de comprovacions. A continuació se’n llisten algunes de les més importants:
    • Comprovació visual del bon estat del vehicle o contenidor i els seus equips.
    • Que no quedin restes de carregaments anteriors.
    • Comprovar l’absència de defectes en els embalatges.
    • Càlcul del grau d’ompliment i de la càrrega màxima corresponent en cisternes.
    • Comprovar el correcte tancament de portes o de boques de càrrega.
  • Durant la càrrega i/o descàrrega s’ha de controlar que:
    • Tot el personal aliè a les operacions de càrrega i/o descàrrega es trobi allunyat de les zones on es realitzin, a la vegada que s’han d’impedir aquells treballs que es duen a terme en les immediacions i que siguin incompatibles amb la seguretat.
    • El conductor estigui fora de la cabina.
    • El vehicle haurà d’estar immobilitzat durant l’operació de càrrega i/o descàrrega (excepte quan el seu funcionament sigui necessari per realitzar aquestes operacions).
    • No s’excedeixi el grau màxim d’ompliment en cisternes.
    • No s’excedeixi la capacitat del dipòsit receptor de la mercaderia.
    • Els braços de càrrega o les mànegues no tinguin tensions.
  • Després de la càrrega i/o descàrrega, es realitzarà una inspecció visual per detectar possibles anomalies:
    • Vessaments no detectats anteriorment (s’haurà de procedir a la seva correcta neteja).
    • Mànegues connectades.
    • Defectes en l’estiba dels paquets.
  • En cas d’abocaments i vessaments:
    • Actuar ràpidament recollint el producte per evitar que s’evapori i danys a les instal·lacions.
    • Utilitzar l’absorbent o neutralitzador adient al producte.
    • Utilitzar sempre equips de protecció adients segons la perillositat del producte (ulleres, davantals impermeables, guants).

Transport

Hi ha una sèrie de pautes per al transport de productes químics, tant dins (transport intern) com fora (transport extern) de l’empresa.

  • Transport de productes químics/-20
  • Transport de productes químics

Transport extern

Amb la finalitat de realitzar un transport extern segur i minimitzar els riscos derivats de les mercaderies perilloses, les legislacions estableixen una sèrie de condicions mínimes que s’han de complir en qualsevol operació de transport d’aquests productes.

En l’àmbit del transport s’utilitza el terme de “mercaderia perillosa” en comptes de substància o mescla perillosa.

En general totes les legislacions estableixen les mercaderies que es poden transportar i les que no i les quantitats màximes, les característiques dels envasos i embalatges, l’etiquetatge, les característiques dels vehicles, la formació de les persones, la documentació i les condicions de seguretat exigibles.

El transport de mercaderies perilloses està emparat per cinc reglaments o acords internacionals, segons el mitjà de transport utilitzat.

  1. ADR: Acord internacional per al transport de mercaderies perilloses per carretera.
  2. ADN: Acord internacional per al transport de mercaderies perilloses per via navegable.
  3. RID: Reglament internacional per al transport de mercaderies perilloses per ferrocarril.
  4. Codi IMDG: Codi marítim internacional de mercaderies perilloses.
  5. Regulacions d’IATA/OACI: Instruccions tècniques per al transport sense risc de mercaderies perilloses per via aèria.

Les cinc legislacions són molt similars, fins i tot en l’estructura dels textos. Actualment la tendència és cap a la integració de tots els codis. De moment existeix el reconeixement mutu de la documentació, els embalatges i etiquetes per facilitar el transport de les mateixes mercaderies perilloses per més d’una via.

La legislació aplicable a Espanya per al transport de mercaderies perilloses per carretera és:

  • ADR en vigor: BOE de 28 de juny de 2019. Cal tenir en compte que cada 2 anys hi ha una actualització de l’ADR (coincideix amb els anys imparells).
  • Reial decret 97/2014: es regulen les operacions de transport de mercaderies perilloses per carretera al territori espanyol.

D’acord amb les indicacions contingudes en els reglaments de transport per les diferents vies, els tipus de perill es divideixen en nou classes principals:

  • Classe 1. Matèries i objectes explosius.
  • Classe 2. Gasos. En funció de les propietats es poden establir tres grups: gasos inflamables, gasos no inflamables i no tòxics i gasos tòxics.
  • Classe 3. Líquids inflamables.
  • Classe 4:
    • Classe 4.1. Matèries sòlides inflamables.
    • Classe 4.2. Matèries que poden experimentar inflamació espontània.
    • Classe 4.3. Matèries que en contacte amb l’aigua desprenen gasos inflamables.
  • Classe 5:
    • Classe 5.1. Matèries comburents.
    • Classe 5.2. Peròxids orgànics.
  • Classe 6:
    • Classe 6.1. Matèries tòxiques.
    • Classe 6.2. Matèries infeccioses.
  • Classe 7. Matèries radioactives.
  • Classe 8. Matèries corrosives.
  • Classe 9. Matèries i objectes que presenten perills diversos no classificats en altres classes.

L’ADR en vigor preveu les etiquetes que podeu veure a la figura.

Per altra banda, les unitats de transport que portin mercaderies perilloses han de portar, disposats en un pla vertical, dos panells rectangulars de color taronja (figura): un a sobre la part davantera del vehicle i l’altre a la part de darrere, perpendicularment a l’eix longitudinal. Han de ser ben visibles, de color taronja i anar proveïts de:

  • Número de identificació del perill (part superior del panell).
  • Número ONU a la part inferior (números de quatre dígits que identifiquen les substàncies i articles perillosos en el marc del transport internacional).
Figura Panells rectangulars de les unitats de transport de mercaderies perilloses

Figura Etiquetes per a les diferents classes de perill

Algunes recomanacions generals per al transport extern són:

  • Els recipients han d’estar dissenyats i fabricats per prevenir les fugues del contingut en les manipulacions ordinàries i han d’estar en un correcte estat de manteniment.
  • L’envàs que ha de contenir un producte s’escollirà tenint en compte el grup de perillositat al qual pertany.
  • El disseny i la construcció dels vehicles ha de ser adient a la càrrega que ha de transportar.
  • En cas de transports molt perillosos s’ha d’avisar la policia o els bombers.
  • Els transportistes han d’estar informats de la càrrega que transporten i de les precaucions que han d’adoptar.

Transport intern

Respecte al transport intern de productes químics perillosos, els envasos i embalatges utilitzats han de complir els mateixos requisits que els exigits per al transport extern de mercaderies perilloses.

S’ha d’evitar el transport manual o amb vehicles interns i la utilització de conduccions i mànegues flexibles, ja que es deterioren amb facilitat. Sempre que es pugui s’utilitzaran conduccions fixes.

Respecte a les canonades es tindran en compte les següents indicacions:

  • Es protegiran de riscos mecànics.
  • S’instal·laran de manera que no es produeixin acumulacions de líquids a l’interior. Per a això les canonades horitzontals estaran lleugerament inclinades i tindran vàlvules de purga.
  • Disposaran de vàlvules de seguretat si poden estar sotmeses a sobrepressions elevades.
  • S’evitaran les conduccions soterrades de líquids inflamables, corrosius i tòxics.
  • S’utilitzaran connexions soldades en ambients interiors, quan les fugues accidentals de gasos inflamables o tòxics puguin generar perills als treballadors.
  • Es controlarà periòdicament l’estat de brides i connexions.
  • S’evitarà que hi hagi trams llargs sense vàlvules de seccionament, quan el buidatge accidental de les canonades sigui perillós per als treballadors. Així, en cas de fuga es podran tancar les vàlvules i es minimitzarà la quantitat de producte químic emès.
  • Les canonades visibles per les quals circulin agents químics perillosos hauran de ser etiquetades per permetre la seva identificació.
    Les etiquetes per a la senyalització de canonades s’enganxaran o pintaran en llocs visibles. Es col·locaran al llarg de la canonada en nombre suficient i sempre que hi hagi a prop punts d’especial risc, com vàlvules i connexions. La senyalització permetrà identificar el fluid que hi circula i el sentit de circulació.
    Per senyalitzar les canonades es disposa de dues opcions:
  • Amb etiquetes amb el símbol o pictograma corresponent (figura) sobre fons de color groc ataronjat. La informació de l’etiqueta es podrà complementar amb altres dades tal com s’etiqueten els envasos.
  • Amb els senyals d’advertència previstos en l’RD 485/1997, de senyalització (figura).
Figura Etiquetes per a canonades
Figura Senyals d’advertència

La senyalització esmentada es pot complementar amb colors segons la norma UNE-1063 o la DIN-2403, més actual (vegeu taula):

Taula: Color identificatiu per a canonades segons la norma UNE-1063:2016
Contingut de la canonada Grup Color bàsic Color addicional Color dels caràcters
Aigua 1 Verd Blanc
Vapor 2 Vermell Blanc
Aire 3 Gris Negre
Gasos inflamables 4 Groc Vermell Negre
Gasos no inflamables 5 Groc Negre Negre
Àcids 6 Taronja Negre
Àlcalis 7 Violeta Blanc
Líquids i sòlids inflamables 8 Marró Vermell Blanc
Líquids i sòlids no inflamables 9 Marró Negre Blanc
Oxígen 0 Blau Blanc

La intervenció en instal·lacions perilloses: permisos de treball especials

Un problema que té la indústria, especialment la química, són els greus accidents del personal de manteniment quan intervé en instal·lacions perilloses.

Aquests accidents es produeixen per dues raons:

  • El desconeixement dels riscos existents per als treballadors encarregats de realitzar una tasca concreta de manteniment o reparació en una instal·lació en funcionament i de la qual no formen part habitualment.
  • La manca de coordinació entre qui mana o encarrega l’execució del treball i els que el realitzen

El permís de treball especial

La col·laboració entre el responsable d’àrea implicada i el de manteniment és imprescindible, ja que el responsable d’àrea és qui coneix millor les condicions, l’estat i el contingut de les instal·lacions i la persona que realitza el treball és la que millor coneix les normes i incompatibilitats del treball en qüestió.

La solució passa pel seguiment d’un procediment d’autorització de treball que obliga al fet que qualsevol intervenció en determinades instal·lacions s’hagi d’autoritzar prèviament mitjançant un permís de treball especial (PTE).

  • Exemple de treball especial
  • Exemple de treball especial

Es consideren treballs especials els que s’indiquen a continuació:

  • Treballs en calent: són totes les operacions amb generació de calor, producció de guspires, flames o temperatures elevades a prop de pols, líquids o gasos inflamables o en recipients que continguin productes o els hagin contingut. Per exemple: la soldadura.
  • Treballs en fred: són les operacions que s’efectuen en instal·lacions per les quals circulen o s’emmagatzemen fluids perillosos o ho han fet amb anterioritat i que normalment es realitzen sense generar calor. Per exemple: la reparació de bombes utilitzades per al transvasament de productes tòxics.
  • Treballs en espais confinats: són totes les operacions a l’interior de cisternes, foses i, en general, en tots aquells espais tancats en els quals l’atmosfera pugui no ser respirable pel mateix treball, per falta d’oxigen o per contaminació per productes tòxics.
  • Treballs elèctrics: són tots aquells treballs que es desenvolupen a prop d’instal·lacions o equips elèctrics connectats a la xarxa elèctrica.
  • Altres treballs especials: qualsevol treball que pugui suposar un risc important i que per tant requereixi autorització.

El sistema de permisos de treballs especials té per objectiu garantir que determinats treballs que puguin generar riscos d’accidents amb conseqüències greus perquè es realitzen en instal·lacions o àmbits perillosos es facin en condicions controlades.

Aquest sistema s’ha aplicat tradicionalment a la indústria química, però és generalitzable a qualsevol activitat laboral en la qual es produeixin treballs d’especial risc.

De fet, l’RD 486/1997, sobre seguretat i salut als llocs de treball, estableix en l’annex I (“Espais de treball i zones perilloses”): ”Deberán tomarse las medidas adecuadas para la protección de los trabajadores autorizados a acceder a las zonas de los lugares de trabajo donde la seguridad de los trabajadores pueda verse afectada por riesgos de caída, caída de objetos y contacto o exposición a elementos agresivos. Asimismo, deberá disponerse, en la medida de lo posible, de un sistema que impida que los trabajadores no autorizados puedan acceder a dichas zonas”.

Quan aquests treballs especials en duen a terme en zones amb atmosferes explosives (ATEX) s’han de tenir en compte les disposicions que estableix el RD 681/2003 sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors exposats als riscos derivats d’atmosferes explosives en el lloc de treball.

En els apartats següents s’explica el procediment d’autorització de treball (PTE), els apartats que ha d’incloure i les responsabilitats de cadascuna de les persones implicades. Per això s’han seguit les directrius donades per l’INSST en l’NTP 30 i en l’NTP 562.

Procediment d'autorització

Abans de començar a executar un treball que requereix autorització s’haurà d’haver fet una avaluació de riscos i s’haurà de disposar del permís o autorització en el qual s’indiqui per escrit en quines condicions s’ha de realitzar el treball i inclogui la conformitat dels responsables corresponents.

Quan s’estén una autorització o permís de treball especial, aquesta és la instrucció principal que ha de seguir el treballador abans que qualsevol altra.

És molt important que el personal que disposa d’una autorització entengui perfectament les indicacions i restriccions establertes i les compleixi estrictament. L’autorització de treball no eximeix, però, que el responsable comuniqui verbalment els aspectes de seguretat més importants.

Un procediment d’autorització de treball ha de tenir en compte els següents aspectes:

  • Ha de preveure el registre de l’autorització amb la signatura de les dues parts implicades (els que sol·liciten el treball i els que el fan).
  • Ha recollir la durada limitada de l’autorització.
  • Ha de preveure l’aplicació d’un qüestionari o ckeck-listque reculli aspectes claus que s’han de revisar i permeti verificar les condicions de seguretat.

El qüestionari o ckeck-list és de gran ajuda per revisar les condicions de seguretat de la instal·lació.

Apartats d'un permís de treball especial

L’autorització o permís de treball especial és el permís necessari per poder treballar en condicions d’especial risc. Aquest document hauria de contenir els següents apartats:

  • Data, període i torn de la validesa.
  • Localització del lloc de treball.
  • Descripció del treball que s’ha de realitzar.
  • Determinació dels riscos existents i previsibles.
  • Comprovació que la instal·lació o equip està en condicions de realitzar el treball.
  • Normativa, procediments i instruccions que s’han de seguir.
  • Equips de protecció col·lectiva i individual necessaris.
  • Les comprovacions, mesuraments o assajos necessaris durant la realització del treball.
  • Dades de l’empresa contractada i telèfon de contacte per a emergències, en cas de personal aliè a l’empresa.
  • Nom de les persones que autoritzen el treball.
  • Nom de les persones autoritzades a realitzar el treball.
  • La durada de l’autorització del treball.

Responsabilitats

Cada persona implicada en l’execució d’un treball que requereixi autorització amb risc té unes responsabilitats específiques:

  • Quan calgui un PTE, no es pot començar a treballar sense.
  • Quan calgui un PTE, no es pot començar a treballar sense.

  • El responsable de l’execució del treball que requereixi PTE haurà de fer el següent:
    • No ordenar l’inici del treball sense que s’hagi estès el PTE.
    • Inspeccionar personalment el lloc de treball i assegurar-se que s’han pres les mesures de seguretat necessàries.
    • Comprovar que el personal que ha de realitzar el treball disposa de les aptituds, la formació i la informació adients.
    • Donar les instruccions i equips necessaris a la persona que ha de realitzar el treball.
    • Designar una persona perquè vigili i segueixi l’execució del treball, en cas de perillositat elevada o aïllament. Aquesta persona haurà de tenir formació en primers auxilis, lluita contra incendis i ser capaç d’actuar en cas de qualsevol emergència.
    • Emplenar i signar l’autorització (juntament amb el responsable de l’àrea o secció implicada).
    • Demanar les renovacions de l’autorització que calguin.
  • El responsable de l’àrea o secció implicada haurà de fer el següent:
    • Deixar les instal·lacions practicables i si és possible sense riscos.
    • Informar el responsable de l’execució del treball perquè es pugui realitzar el treball de manera segura, especificant els riscos de la instal·lació i les mesures de protecció necessàries.
    • Demanar i fer adjuntar a l’autorització de treball totes les comprovacions necessàries (atmosfera no inflamable, atmosfera respirable, etc.).
    • Emplenar i signar l’autorització (juntament amb el responsable de l’execució del treball).
    • Comprovar que el personal i les mesures d’emergència previstes estan preparades per actuar en cas necessari.
  • La persona que realitzi el treball haurà de fer el següent:
    • Signar l’autorització, un cop informat del seu contingut, portar-la sempre a sobre i lliurar-la al seu responsable un cop finalitzat el treball.
    • Complir les normes de seguretat, utilitzant adequadament els equips de protecció assignats.
    • Utilitzar exclusivament l’autorització per al temps establert, que en cap cas serà superior a un torn de treball.
    • Interrompre el treball quan detecti canvis en les condicions de seguretat que requereixin una revisió de l’autorització i comunicar-ho al responsable.

Disposicions mínimes a la protecció dels treballadors exposats a atmosferes explosives (ATEX)

Una atmosfera explosiva (ATEX) és la mescla de l’aire, en condicions atmosfèriques, amb substàncies inflamables en forma de gasos, vapors, boires o pols, en què, desprès d’una ignició, la combustió es propaga a tota la mescla no cremada.

El RD 681/2003 estableix les disposicions mínimes per a la protecció dels treballadors exposats a atmosferes explosives en el seu lloc de treball.

Obligacions de l'empresari

Amb la finalitat de protegir els treballador, l’empresari ha de prendre les mesures tècniques i organitzaves necessàries per impedir la formació d’atmosferes explosives.

En el cas que no sigui possible impedir la formació d’aquestes atmosferes explosives, s’ha d’evitar la ignició i preveure les mesures adients per atenuar els efectes d’una possible explosió, garantint en tot moment la salut i seguretat dels treballadors i de la seva propagació, si s’escau.

Prèviament l’empresa ha d’avaluar els riscos específics derivats de les atmosferes explosives, tenint en compte:

  • La probabilitat que es formin atmosferes explosives i la seva durada.
  • La probabilitat de la presència i activació de fonts d’ignició, incloses les descàrregues electrostàtiques.
  • Les instal·lacions, substàncies i processos emprats i les seves possibles interaccions.
  • Els efectes previsibles.

Obligacions del treballador

Els treballadors estan obligats a informar de qualsevol situació que pugui implicar un risc per a la seguretat i salut dels treballadors i a cooperar amb l’empresari perquè pugui garantir unes condicions de treball segures exemptes de riscos.

Document de protecció contra explosions

El RD 681/2003 estableix que l’empresari s’encarregarà que s’elabori i es mantingui actualitzat un document, anomenat document de protecció contra explosions, on es vegin reflectits els següents aspectes:

  • La manera com s’han determinat i avaluat els riscos d’explosió.
  • Les mesures adequades que es prendran per protegir els treballadors contra els riscos derivats de l’exposició a atmosferes explosives.
  • Les àrees on es puguin formar atmosferes explosives i la seva classificació.
  • Les àrees on s’aplicaran els requisits mínims destinats a millorar la seguretat i la protecció de la salut dels treballador potencialment exposats.
  • El disseny, la utilització i el manteniment dels llocs i els equips de treball, inclosos els sistemes d’alerta, que necessàriament es faran tenint en compte la seguretat.
  • Les mesures adoptades perquè els equips de treball s’utilitzin en condicions segures, d’acord amb el RD 1215/1997.

Aquest document s’ha d’elaborar abans que comenci la feina i s’ha de revisar sempre que es realitzin modificacions, ampliacions o transformacions importants en el lloc de treball, en la seva organització o en els equips de treball. Pot constituir un document específic o integrar-se amb la documentació general sobre l’avaluació dels riscos i les mesures de protecció i prevenció.

Classificació de les àrees amb atmosferes explosives

L’annex I del RD 681/2003 classifica les àrees de risc en funció de la freqüència amb la qual es produeixen atmosferes explosives i la seva durada. D’aquesta classificació depèn l’abast de les mesures a adoptar.

Les àrees on es puguin formar atmosferes explosives s’han d’identificar en el document de protecció contra explosions d’acord amb la classificació següent:

  • Zona 0: àrea amb presència permanent, prolongada en el temps o freqüent, de mescla d’aire i substàncies inflamables (gas, vapor o boira).
  • Zona 1: àrea on és probable que es formi ocasionalment mescla d’aire i substàncies inflamables (gas, vapor o boira).
  • Zona 2: àrea on no és probable la formació de mescla d’aire i substàncies inflamables (gas, vapor o boira) o, en cas que s’hi formi, hi és present breument.
  • Zona 20: àrea amb presència permanent, prolongada en el temps o freqüent, de núvol de pols combustible en l’aire.
  • Zona 21: àrea on és probable que es formi ocasionalment un núvol de pols combustible en l’aire.
  • Zona 22: àrea on no és probable la formació d’un núvol combustible en l’aire o, en cas que s’hi formi, hi és present breument.

Mesures de prevenció

El RD 681/2003 estableix en el seu annex II les disposicions mínimes destinades a millorar la seguretat dels treballadors potencialment exposats a atmosferes explosives, que cal incloure en el document de protecció contra explosions. Aquestes mesures es diferencies en organitzatives i/o de protecció.

Mesures organitzatives:

  • Proporcionar als treballadors la formació i informació adequades.
  • Donar per escrit als treballadors les instruccions i els permisos de treball en cas de treballs perillosos.

Mesures de protecció contra explosions:

  • Desviar, evacuar o contenir/controlar els gasos o pols amb seguretat.
  • Ajustar qualsevol mesura de protecció al gas o pols que tingui un major risc potencial.
  • Considerar les descàrregues electrostàtiques (com a font d’ignició) que pugui generar o portar el mateix treballador o l’entorn de treball. Proveir els treballadors, si cal, de roba i calçat antiestàtics.
  • Indicar quan es poden utilitzar amb seguretat en una atmosfera explosiva les instal·lacions, els aparells, els equips de treball i les seves connexions, així com els sistemes de protecció i els dispositius de connexió existents.
  • Adoptar les mesures necessàries per assegurar que, als llocs de treball, els equips i dispositius de connexió han estat dissenyats, construïts, acoblats, instal·lats, mantinguts i utilitzats a fi de reduir al màxim el risc d’explosió i, en cas que n’hi hagi, se’n controli o redueixi la propagació.
  • Preveure senyals acústics o òptics per tal d’alertar els treballadors de la necessitat de desallotjar els llocs abans d’arribar a les condicions d’explosió.
  • Preveure, si cal, la necessitat de disposar i mantenir sortides d’emergència per evacuar ràpidament els llocs amb risc d’explosió.
  • Abans d’utilitzar per primer cop un lloc on hi hagi zones on es poden formar atmosferes explosives, verificar-ne la seguretat contra explosions per personal qualificat.
  • En cas que de l’avaluació de riscos se’n derivi la necessitat, cal:
    • Mantenir el subministrament d’energia als equips i sistemes de protecció, en cas que un tall d’energia pugui comportar nous perills.
    • Poder desconnectar manualment, per part de treballadors degudament formats, aparells i sistemes de protecció en sistemes automàtics, si això no compromet la seguretat.
    • Dissipar l’energia emmagatzemada quan s’accionin dispositius de desconnexió d’emergència, o aïllar l’energia de manera que deixi de ser un perill.

Criteris per a la selecció d’aparells que cal utilitzar en atmosferes explosives

S’entén per aparells les màquines, el material, els dispositius fixos o mòbils, els òrgans de control i la instrumentació i els sistemes de detecció i prevenció que sols o combinats es destinen a la producció, transport, emmagatzematge, mesura, regulació, conversió d’energia i/o transformació de materials, i que per les fonts potencials d’ignició que els caracteritzen poden desencadenar una explosió.

En el document de protecció contra explosions cal detallar els criteris per a l’elecció dels aparells i del sistema de protecció que s’han d’emprar en els llocs on pugui haver atmosferes explosives.

El RD 144/2016 estableix dos grups d’aparells:

  • Grup d’aparells I: aparells destinats a treballs subterranis en les mines i en les parts de les seves instal·lacions de superfície en les que pugui haver perill degut al grisú i/o al pols combustible, entre els que s’inclouen les categories d’aparells M1 i M2.
  • Grup d’aparells II: aparells destinats a l’ús en altres llocs en els que poc haver perill de formació d’atmosferes explosives, entre els quals s’inclouen les categories de d’aparells 1,2 i 3 (segons annex I del RD 144/2016).

La categoria d’aparells es refereix a la classificació de l’aparell en cada grup d’aparells, per la qual cosa es determina el nivell de protecció exigit que s’ha de garantir.

A la fotografia adjunta es pot veure la part de darrera d’una bomba de mostreig d’aire. Aquesta bomba es pot utilitzar en una atmosfera explosiva (ATEX). Es pot identificar per l’hexagon que té inscrit amb les lletres Ex a l’interior. Pertany al grup II

Coordinació

En el cas que en un mateix lloc de treball hi hagi treballadors de diverses empreses, cada empresari ha d’adoptar les mesures per protegir els seus treballadors, incloent les derivades de la cooperació i coordinació empresarial en matèria de prevenció de riscos laborals.

La coordinació en relació amb totes les mesures relatives a la seguretat i salut dels treballadors recollides en el document de protecció contra explosions recau en l’empresari titular del centre de treball.

Senyalització

Els accessos a les àrees on es puguin formar atmosferes explosives en quantitats que suposin un perill per a la salut i la seguretat dels treballadors s’han de senyalitzar amb el senyal corresponent.

  • Senyalització d'àrees on es poden formar atmosferes explosives
  • Senyalització d'àrees on es poden formar atmosferes explosives

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats