Els productes químics i la seva perillositat

En totes les activitats industrials i agrícoles, i també a la vida quotidiana, utilitzem una gran quantitat de productes químics. Com ens demostra l’experiència, aquests productes químics poden produir amb freqüència danys sobre les persones i el medi ambient.

La prevenció del risc químic als llocs de treball té dues vessants:

  • La prevenció d’accidents derivats de la utilització dels productes químics presents, que correspon a la seguretat industrial.
  • La prevenció dels efectes a llarg termini sobre la salut dels treballadors exposats a aquests productes, que correspon a la higiene industrial.

Dins dels productes químics, la legislació espanyola distingeix les substàncies de les mescles químiques i les defineix de la següent manera:

  • Substàncies: elements químics i els seus compostos en estat natural o els obtinguts mitjançant qualsevol procediment de producció, inclosos els additius necessaris per conservar l’estabilitat del producte i les impureses que resulten del procediment utilitzat. En queden exclosos els dissolvents que puguin separar-se sense afectar l’estabilitat de la substància ni modificar la seva composició.
  • Mescles: mescla o solució composta per dues o més substàncies.

Reglament CLP

CLP a partir de l’acrònim en anglès de classificació, etiquetat i envasat (Classification, Labelling and Packaging).

La legislació bàsica sobre classificació, etiquetatge i envasat de substàncies i mescles químiques està recollida en el Reglament (CE) 1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell (i les seves posteriors adaptacions i/o modificacions). És més conegut com a reglament CLP.

Aquest reglament és una adaptació del sistema global harmonitzat, que té com a objectiu unificar la classificació i l’etiquetat dels productes químics a escala mundial. Aquests sistema permet definir amb molta més precisió les característiques de perillositat de substàncies i mescles.

Consulteu a “Annexos” la taula que relaciona el sistema de classificació i etiquetatge actual (CLP) amb el que hi havia abans (vigent per a barreges fins al juny del 2015).

Anteriorment a l’entrada en vigor del sistema de classificació i etiquetatge actual (CLP) s’usava un altre sistema (vigent per a barreges fins al juny del 2015). És possible que en algunes pàgines d’internet obsoletes trobeu referències a l’antiga normativa.

La utilització del reglament CLP ha implicat, entre altres:

  • Un nou sistema de classificació de la perillositat de les substàncies i les mescles.
  • L’establiment de noves classes i categories de perill.
  • L’ús de paraules d’advertència que prefixen el nivell de perillositat de la substància o mescla.
  • La introducció de nous pictogrames o símbols de perillositat i modificació formal dels existents.
  • La desaparició de les frases de perill (R) i la introducció de les frases H, que són de sintaxi similar a les antigues R.
  • La introducció de consells de prudència (P) que substitueixen a les antigues frases S.
  • La variació en la informació continguda en les etiquetes.

De manera general, des de l’1 de desembre de 2010 les substàncies han de classificar-se, etiquetar-se i envasar-se d’acord amb els criteris establerts en el reglament CLP. Aquests criteris són d’aplicació a les mescles des del juny de 2015. Anteriorment a l’aplicació del reglament CLP sobre classificació, etiquetat i envasat de substàncies i mescles químiques, hi havia el Reial decret 363/1995, que regulava la classificació i l’etiquetatge de les substàncies químiques i el Reial decret 255/2003, que regulava els mateixos aspectes però en les barreges químiques.

Per consultar la normativa relacionada amb els productes químics, consulteu la secció “Adreces d’interès” del web.

La normativa esmentada té per objectiu la protecció dels usuaris de tots els productes químics comercialitzats. Quan, a més, aquests productes químics estan presents al lloc de treball, és d’aplicació la següent normativa:

  • Reial decret 374/2001, sobre la protecció de la salut i seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics.
  • Reial decret 485/1997, sobre senyalització de seguretat i salut al lloc de treball.

Vegeu a la figura i figura la relació dels nous pictogrames amb les respectives frases H (en castellà perquè la normativa exigeix que l’etiqueta estigui escrita en la llengua o llengües oficials de l’estat o estats membres on es comercialitzi la substància o mescla):

Figura Reglament CLP (I)
Figura Reglament CLP (II)

Classificació de les substàncies i mescles químiques perilloses

La perillositat dels productes químics s’estableix a partir de dades existents disponibles o obtingudes mitjançant mètodes d’assaig.

Les substàncies i mescles químiques perilloses es classifiquen segons tres categories de perill:

  1. Perill físic
  2. Perill per a la salut
  3. Perill per al medi ambient

Classificació segons el perill físic

Els perills físics estan relacionats amb les propietats fisicoquímiques dels productes químics. Aquestes propietats fan que tinguin comportaments més o menys perillosos. Per tant, per planificar l’actuació preventiva i evitar que aquests perills esdevinguin danys és fonamental conèixer les propietats fisicoquímiques d’aquests productes.

  • És important conèixer les propietats dels productes químics.
  • És important conèixer les propietats dels productes químics.

Per avaluar el risc intrínsec dels productes, alguns dels paràmetres que caldrà conèixer són l’estat físic, el color, l’olor, l’acidesa, el punt d’ebullició, el punt d’ignició, la temperatura d’autoignició, els límits d’inflamabilitat i la pressió de vapor.

Vegeu a figura la relació dels pictogrames corresponents als perills físics amb les respectives frases H:

Figura Reglament CLP - Perills físics

Estat físic

L’estat físic d’un producte químic dona informació del seu comportament al medi i la via d’entrada més probable en les persones. D’aquesta manera, es poden establir les mesures preventives més adients. Els productes químics es classifiquen en gas, líquid o sòlid.

L’estat gasós pot presentar comportaments perillosos, especialment les substàncies inflamables i les substàncies tòxiques. D’altra banda, els sòlids combustibles en forma de pols tenen un risc d’inflamació elevat. Els gasos liquats també són perillosos, ja que en cas de fuga el volum de gas que generen és molt elevat.

Color i olor

El color i l’olor poden indicar si les condicions del producte químic s’han alterat per algun tipus de reacció. Sovint l’olor d’un producte químic no és indicador de la seva perillositat. Hi ha substàncies com el monòxid de carboni (CO) que són totalment inodores i que poden provocar la mort. En canvi, d’altres amb olors desagradables no presenten perillositat per a la salut.

Acidesa o alcalinitat (pH)

El pH es defineix com el logaritme negatiu del valor de la concentració d’ions d’hidrogen en una solució.

El pH és un valor numèric que representa l’acidesa o l’alcalinitat d’una solució aquosa.

Els productes àcids tenen un pH inferior a 7, els alcalins o bàsics tenen un pH superior a 7 i els neutres el tenen igual a 7.

El pH està relacionat amb la capacitat de corrosió i d’irritació del producte. D’altra banda, el pH d’un producte condiciona la seva absorció en diferents teixits.

Punt d'ebullició

El punt d’ebullició d’un líquid es defineix com la temperatura a la qual la pressió de vapor del líquid iguala la pressió atmosfèrica.

El punt d’ebullició per a l’aigua al nivell del mar és de 100 °C (a 1 atm).

El risc d’inflamabilitat d’un producte químic depèn principalment del punt d’inflamació i el punt d’ebullició.

En el cas dels líquids, el punt d’ebullició determina la volatilitat o tendència a passar a l’ambient.

Punt d'inflamació o punt d'ignició

El punt d’inflamació és la temperatura mínima, a una atmosfera de pressió, a la qual una substància combustible, en contacte amb l’aire, desprèn la quantitat suficient de vapor perquè es produeixi la inflamació de la mescla vapor-aire quan s’aporta una energia d’activació externa (flama, guspira, reacció exotèrmica…).

El punt d’inflamació del toluè és de 4 °C i el de l’estirè, de 31 °C. El de l’èter dietílic és de -45°C.

El punt d’inflamació dona una idea de la facilitat d’un producte per cremar a temperatura ambient quan entra en contacte amb una font d’ignició.

El punt d’inflamació té especial interès per a líquids inflamables: com més petit sigui aquest valor, més gran és el perill d’incendi.

Temperatura d'autoignició

La temperatura d’autoignició és la temperatura mínima, a pressió d’una atmosfera, a la qual una substància en contacte amb l’aire crema espontàniament sense cap aportació externa d’energia.

Es diferencia de la temperatura d’inflamació en el fet que la combustió té lloc sense cap focus d’ignició que la generi.

La temperatura d’autoignició de l’àcid cítric és d’aproximadament 1000 °C, la de l’acrilonitril és de 480 °C i la del disulfur de carboni de 90°C.

Límits d'inflamabilitat

Els límits d’inflamabilitat són un concepte molt important per entendre completament el comportament del foc.

El límit inferior d’inflamabilitat és la concentració mínima (en volum) d’un gas o vapor inflamable en aire per sota de la qual no existeix propagació de la flama en posar-se en contacte amb un focus d’ignició.

El límit superior d’inflamabilitat és la concentració màxima (en volum) d’un gas o vapor inflamable en aire per sobre de la qual no existeix propagació de la flama en posar-se en contacte amb un focus d’ignició.

Per sota del límit inferior d’inflamabilitat o per sobre del límit superior d’inflamabilitat no té lloc la ignició. Això és perquè cal que la substància es barregi amb l’oxigen de l’aire en un rang de concentració determinat per tal que pugui haver-hi la ignició: si hi ha massa concentració de substància i molt poca d’oxigen, no hi ha risc d’ignició; de la mateixa manera que si hi ha molt d’oxigen però poca substància, tampoc hi ha risc.

Sempre que es generin vapors inflamables d’un producte, s’ha de tenir en compte el seu límit inferior d’inflamabilitat per tal de no sobrepassar-lo. El disseny i el funcionament correcte del sistema de ventilació pot ser en aquests casos determinant.

Els límits d’inflamabilitat d’algunes substàncies són (a 25ºC i 1 atm):

  • Acrilonitril (2,8%-28%)
  • Toluè (1,2%-7%)
  • Estirè (1,1%-8%)

Les substàncies més perilloses són les que tenen un límit inferior d’inflamabilitat més baix del 5%.

Pressió de vapor

La pressió de vapor aporta informació sobre la facilitat que tenen les substàncies de passar a l’estat vapor a una temperatura determinada.

Evidentment, la pressió de vapor incideix sobre els riscos d’incendi i explosió.

Classificació

Les propietats fisicoquímiques dels productes químics fan que aquests tinguin comportaments més o menys perillosos. El reglament CLP agrupa els perills físics (relacionats amb les propietats fisicoquímiques dels productes químics) en 16 classes, que a la vegada estan dividides en 45 categories (veure taula).

Taula: Classificació dels productes químics segons els perills físics
Classes Categories
1.Explosius 7
2.Inflamables Gasos
Líquids
Sòlids
Aerosols
2
3
2
2
3.Gasos a pressió 4
4.Comburents Gasos
Líquids
Sòlids
1
3
3
5.Substàncies i mescles que reaccionen espontàniament (autoreactives). 7
6.Substàncies pirofòriques Líquids
Sòlids
1
1
7.Substàncies que experimenten escalfament espontani. 2
8.Substàncies que en contacte amb l’aigua desprenen gasos inflamables. 3
9.Peròxids orgànics 7
10.Corrosius per a metalls 1

Una reacció exotèrmica és una reacció química que desprèn energia.

Un exemple de gas dissolt és l’acetilè dissolt en acetona.

  1. Explosius. Són aquelles substàncies (o mescles) sòlides o líquides que espontàniament poden reaccionar de forma exotèrmica i desprendre gasos a una temperatura, pressió i velocitat tals que poden ocasionar danys en el seu entorn. Es divideixen en 7 categories: explosius inestables i 6 divisions de la 1.1 a la 1.6.
  2. Inflamables: les substàncies i mescles inflamables s’agrupen en funció de les seves característiques físiques en gasos, líquids, sòlids inflamables i aerosols.
    • Gasos inflamables. Gasos que s’inflamen amb l’aire a 20 ºC i a una pressió de referència de 101,3 kPa (1 atm). Es classifiquen en dues categories (categoria 1 i categoria 2), segons els seus marges d’inflamabilitat en aire.
    • Líquids inflamables.Líquids que tenen un punt d’inflamació no superior a 60 ºC. Es divideixen en tres categories:
      • Categoria 1: punt d’inflamació inferior a 23 ºC i punt inicial d’ebullició menor o igual a 35 ºC.
      • Categoria 2: punt d’inflamació inferior a 23 ºC i punt inicial d’ebullició superior a 35 ºC.
      • Categoria 3: punt d’inflamació igual o superior a 23 ºC i menor o igual a 60 ºC.
    • Sòlids inflamables. Substàncies sòlides que s’inflamen amb facilitat (amb breu contacte amb una font d’ignició) o que poden provocar foc o contribuir a provocar foc per fricció. Els pols metàl·lics es classifiquen com a sòlids inflamables si hi ha ignició i la reacció es propaga en 10 minuts o menys a tot el llarg de la mostra. Estan dividits en 2 categories en funció de la seva velocitat de combustió.
    • Aerosols inflamables. Recipients no recarregables que contenen un gas comprimit, liquat o dissolt a pressió, amb o sense líquid, pasta o pols. Es classifiquen com a inflamables sempre que un dels seus components estigui classificat d’aquesta manera (Concretament, un gas, un sòlid o un líquid amb un punt d’inflamació inferior o igual a 93 ºC).
  3. Comburents. Les substàncies i mescles que en contacte amb altres substàncies, especialment substàncies inflamables, produeixen una reacció exotèrmica. S’agrupen segons les seves característiques físiques en gasos, líquids i sòlids.
    • Gasos comburents. Gasos que poden provocar o facilitar la combustió d’altres substàncies en major mesura que l’aire (generalment alliberant oxigen). Es classifiquen en una única categoria.
    • Líquids comburents. Substàncies líquides que en contacte amb altres, particularment amb inflamables, produeixen una reacció exotèrmica. Es subdivideixen en tres categories.
    • Sòlids comburents. Substàncies o mescles sòlides que poden provocar o afavorir la combustió d’altres substàncies. Es classifiquen en tres categories.
  4. Gasos a pressió: són aquells gasos comprimits que es troben continguts en recipients a pressió de 200 kPa o superior, i que estan liquats o liquats refrigerats o bé dissolts. Es divideixen en 4 categories:
    • Gasos comprimits: aquells gasos envasats a pressió totalment gasosos a – 50ºC.
    • Gasos liquats: aquells gasos envasats a pressió , parcialment líquids a menys de -50ºC. Aquesta categoria a la vegada subdivideix en dues categories (alta pressió i baixa pressió).
    • Gasos liquats refrigerats: aquells gasos que en el moment de l’envasat, es troben parcialment en estat líquid a causa de la seva baixa temperatura.
    • Gasos dissolts: gasos envasats a pressió dissolts en un dissolvent en fase líquida.
  5. Substàncies i mescles que reaccionen espontàniament (autoreactives). Líquids o sòlids, tèrmicament inestables, que poden experimentar una descomposició exotèrmica intensa inclús en absència d’oxigen. Es divideixen en 7 categories (A,B,C,D,E,F i G) en funció del perill i el seu comportament en assaigs de laboratori.
  6. Substàncies pirofòriques. Substàncies o mescles, tant líquides com sòlides, que poden inflamar-se desprès de 5 minuts d’entrar en contacte amb l’aire. Es classifiquen en una categoria de líquids i una de sòlids.
  7. Substàncies que experiment escalfament espontani. Substàncies o mescles, tant líquides com sòlides, que poden escalfar-se en contacte amb l’aire sense l’aportació d’energia. Es diferencien de les substàncies pirofòriques perquè únicament s’inflamen quan estan presents en grans quantitats (kg) i després d’un llarg període de temps (hores o dies). Es divideixen en dues categories.
  8. Substàncies que en contacte amb l’aigua desprenen gasos inflamables. Substàncies o mescles, tant sòlides com líquides, que en contacte amb l’aigua desprenen gasos inflamables en quantitats perilloses o tendeixen a tornar-se espontàniament inflamables. Es divideixen en tres categories en funció de la seva velocitat de reacció en contacte amb l’aigua i la velocitat d’emanació del gas inflamable.
  9. Peròxids orgànics. Substàncies o mescles orgàniques, tant líquides com sòlides, que contenen l’estructura bivalent -O-O, que pot considerar-se derivada del peròxid d’hidrogen en què un o ambdós àtoms d’hidrogen s’hagi substituït per radicals orgànics. Els peròxids orgànics poden:
    • Ser susceptibles d’experimentar una descomposició explosiva.
    • Cremar ràpidament.
    • Ser sensibles als xocs o a la fricció.
    • Reaccionar perillosament amb altres substàncies.
    • Es classifiquen en 7 categories denominades tipus A, B, C, D, E, F i G en funció del tipus de perill i de la seva capacitat de detonar o deflagar en diferents condicions ambientals.
  10. Corrosius per metalls. Substàncies o mescles que per mitjà d’una acció química poden fer malbé, o inclús destruir, els metalls. Es classifiquen en una única categoria.

Classificació segons el perill per a la salut

La classificació segons el perill per a la salut es basa tant en els efectes aguts o immediats com en els efectes crònics o a llarg termini que produeixen els productes químics a conseqüència d’una sola exposició o d’exposicions repetides o prolongades.

Vegeu a la figura la relació dels pictogrames corresponents als perills per a la salut amb les respectives frases H:

Figura Reglament CLP - Perill per a la salut

Atenent a les seves propietats toxicològiques, el reglament CLP classifica les substàncies i mescles en 10 classes de perill per a la salut i fins a 25 categories, tal com mostra la taula:

Taula: Classificació dels productes químics segons el perill per a la salut
Classes Categories
Toxicitat aguda 4
Corrosió/ irritació cutània 2
Lesions oculars greus/irritació ocular 2
Sensibilització respiratòria i cutània 2
Mutàgens en cèl·lules germinals 2
Carcinogenicitat 2
Toxicitat per a la reproducció i la lactància 3
Toxicitat específica – exposició única 3
Toxicitat específica – exposicions repetides 2
Perill per aspiració 1

Toxicitat aguda

La toxicitat aguda s’associa a les substàncies que manifesten els seus efectes posteriorment a l’administració per via oral o cutània d’una sola dosi d’una substància o mescla, de dosis múltiples administrades al llarg de 24 hores o com a conseqüència d’una exposició per inhalació durant 4 hores.

Els productes tòxics són aquells que poden ocasionar una pèrdua de salut per efectes aguts o crònics, i fins i tot la mort, a les persones exposades.

La classe de perill toxicitat aguda es diferencia en:

  • Toxicitat oral aguda
  • Toxicitat cutània aguda
  • Toxicitat aguda per inhalació

Per poder classificar un producte com a tòxic s’ha de disposar de paràmetres que determinin la seva toxicitat a través de qualsevol de les vies d’entrada a l’organisme (respiratòria, cutània o dèrmica, oral o digestiva…). Els paràmetres més significatius són la dosi letal i la concentració letal o estimacions de la toxicitat aguda (ETA).

  • La dosi letal al 50% (DL50) per ingestió oral correspon a la dosi per via oral que produeix la mort del 50% dels animals d’experimentació.
  • La dosi letal al 50% (DL50) per penetració cutània correspon a la dosi per via dèrmica que produeix la mort del 50% dels animals d’experimentació.
  • La concentració letal al 50% (CL50) per inhalació correspon a la concentració ambiental que per exposició durant un temps determinat produeix la mort del 50% dels animals d’experimentació.

Les substàncies es divideixen en 4 categories de perill segons els valors que presenten d’estimació de la toxicitat aguda (ETA) que es calcula o s’estima a partir de la DL50 (oral o cutània) o la CL50 per inhalació en el cas de gasos, vapors, pols o boires. Vegeu a la taula la classificació dels perills en funció dels paràmatres d’estimació de la toxicitat aguda segons el reglament CLP.

Taula: Classificació dels productes tòxics segons el reglament CLP
Categoria DL50 oral mg/kg DL50 cutània mg/kg CL50 Pols o boira mg/l Inhalatòria vapors (mg/l)
Tòxic: categoria 15500,050,5
Tòxic: categoria 25-500 50-200 0,05-0,50,5-2
Tòxic: categoria 350-300 200-1000 0,5-12-20
Tòxic: categoria 4300-20001000-20001-510-20

Podeu consultar diferents pictogrames, indicacions de perill i consells de prudència a “Etiquetatge”.

A cadascuna de les quatre categories li correspon un pictograma, una frase d’advertència, una indicació de perill i diferents consells de prudència.

Corrosió o irritació cutània

Les reaccions corrosives es caracteritzen per úlceres, sagnat, escares sagnants i, després d’un període d’observació de 14 dies, per decoloració deguda al blangueig de la pell, al·lopècia i/o cicatrius.

Les substàncies corrosives són aquelles que causen l’aparició de lesions de caràcter irreversible en els teixits cutanis com a conseqüència de la seva aplicació durant un període de fins a 4 hores.

Els productes fortament àcids o fortament bàsics són corrosius.

Les substàncies irritants són aquelles que causen l’aparició de lesions reversibles de la pell com a conseqüència de la seva aplicació durant el mateix període de temps (fins a 4 hores).

Exemples d'irritants

Exemples d’irritants cutanis són l’àcid clorhídric i l’àcid sulfúric.

Exemples d’irritants respiratoris són l’àcid sulfhídric, l’amoníac i el formaldehid.

Els efectes dels productes químics irritants són variats: a la pell i les mucoses poden produir des d’un envermelliment lleu fins a úlceres mentre que a l’aparell respiratori poden causar insuficiència respiratòria immediata, acompanyada d’esternuts, llagrimeig, dificultats per empassar, etc.

Els productes (o la seva dissolució amb aigua) que tinguin un pH extrem (< 3 o > 10), és a dir, que siguin fortament àcids o fortament bàsics, estan associats a efectes corrosius i irritants sobre teixits humans. L’interval de pH de 4 a 9 es considera, en general, exempt d’aquest tipus de perill.

Les substàncies corrosives i irritants es divideixen en dues categories: corrosives (categoria 1) i irritants (categoria 2). La categoria de corrosives es divideix en 3 subcategories segons els resultats d’experiments amb animals:

  • Subcategoria 1A: Aparició d’efectes abans d’1 hora després d’una exposició de durada inferior o igual a 3 minuts.
  • Subcategoria 1B: Aparició d’efectes abans de 14 dies després d’una exposició entre 3 minuts i una hora de durada.
  • Subcategoria 1C: Aparició d’efectes abans de 14 dies després d’una exposició de durada entre 1 i 4 hores.

A cada categoria li correspon un pictograma, frases d’advertència i consells de prudència.

En la taula es relaciona el nivell d’acidesa/basicitat amb els efectes corrosius i irritants.

Taula: Propietats de corrosió/irritació depenent del pH (si no es disposa d’informació específica sobre el producte)
Caràcter pH Irritant Corrosiu Molt corrosiu
Àcid feble 2 < pH < 6 Ulls
Base feble 11,5 > p H8 Ulls
Moderadament àcid 0,2 < pH < 2 Pell i vies respiratòries Ulls
Moderadament bàsic 11,5 pH < 13 Pell i vies respiratòries Ulls
Àcid fort pH < 0,2 Pell Ulls, pell i vies respiratòries
Base forta pH > 13 Pell Ulls, pell i vies respiratòries

En general, una barreja que contingui una concentració més gran o igual a l’1% d’un àcid amb pH menor o igual a 2 o d’una base forta amb pH major o igual a 11,5 es classifiquen com a corrosius cutanis de categoria 1.

Lesions oculars greus o irritació ocular

Es classifiquen com a substàncies causants de lesions oculars greus aquelles que, com a conseqüència de la seva aplicació de la superfície anterior de l’ull, produeixen dany en els seus teixits o un deteriorament físic important de la visió no completament reversible en els 21 dies següents a l’aplicació.

Es classifiquen com a irritants oculars aquelles substàncies que en les mateixes circumstàncies produeixen alteracions oculars totalment reversibles en els 21 dies següents a l’aplicació.

Les substàncies es classifiquen en una de les dues categories d’aquesta classe de perill:

  • Categoria 1: substàncies que poden provocar lesions oculars greus.
  • Categoria 2: substàncies que poden provocar irritació ocular reversible.

Sensibilització respiratòria o cutània

Es classifiquen com a sensibilitzants les substàncies que, per inhalació o penetració cutània, poden ocasionar una reacció d’hipersensibilització, de forma que una exposició posterior a aquesta substància o mescla doni lloc a efectes negatius característics.

Els productes sensibilitzants respiratoris són substàncies la inhalació de les quals indueix hipersensibilitat de les vies respiratòries.

Els productes sensibilitzants cutanis són substàncies que indueixen una resposta al·lèrgica per contacte amb la pell.

A la llista de valors límit ambiental publicada per l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) anualment els agents capaços de produir aquest tipus d’efectes apareixen senyalitzats amb la notació “Sen”.

Exemples de substàncies sensibilitzants són els isocianats, el formaldehid i el níquel.

Els sensibilitzants no afecten per igual tots els individus. Són especialment perillosos perquè una persona sensibilitzada a una substància o mescla determinada quan torna a exposar-s’hi, encara que sigui a concentracions molt petites, pot patir efectes adversos importants.

La sensibilització comprèn dues fases:

  • Primera fase: inducció d’una memòria immunitària específica en un individu per exposició a un al·lergen.
  • Segona fase: desencadenament de la sensibilització. És a dir, és la producció d’una resposta, cel·lular o per l’acció d’anticossos, després de l’exposició de l’individu sensibilitzat a un al·lergen.

Es divideixen en dues categories:

  • Categoria 1 (sensibilitzants respiratoris): si hi ha proves que la substància pot induir hipersensibilitat respiratòria específica en persones o hi ha resultats positius en assaigs adequats amb animals.
  • Categoria 2 (sensibilitzants dèrmics): si ha proves que la substància pot induir una sensibilització per contacte cutani en un nombre elevat de persones, o es disposa de resultats positius en un assaigs adequats amb animals.

Mutàgens en cèl·lules germinals

Una mutació és un canvi permanent en la quantitat o en l’estructura del material genètic d’una cèl·lula.

Els mutàgens són aquelles substàncies i mescles que poden produir efectes genètics hereditaris o augmentar la seva freqüència.

Es classifiquen en 2 categories (la primera se subdivideix en dues subcategories) segons el reglament CLP:

No hi ha substàncies classificades com a 1A en la legislació espanyola.

El sulfat de dietil i l’òxid d’etilè estan classificats com a 1B.

  • Categoria 1: substàncies de les quals se sap o es considera que indueixen mutacions hereditàries en les cèl·lules germinals humanes.
    • Categoria 1A: substàncies de les quals existeixen proves positives en humans a partir d’estudis epidemiològics (opció molt difícil de demostrar).
    • Categoria 1B: substàncies de les que s’obtenen resultats positius en algun dels casos següents: cèl·lules germinals de mamífers in vivo, cèl·lules somàtiques de mamífer juntament amb altres proves que facin suposar que la substància pot causar mutacions en cèl·lules germinals, o assaigs que mostrin efectes mutagènics en cèl·lules germinals de persones, sense que estigui demostrada la transmissió als descendents.
  • Categoria 2: inclou aquelles substàncies que són motiu de preocupació perquè poden incloure mutacions hereditàries en cèl·lules germinals humanes.

Carcinogenicitat

La carcinogenicitat s’associa a substàncies o mescles que indueixen càncer o augmenten la seva incidència, i també a substàncies que han induït tumors benignes i malignes en animals d’experimentació, en estudis ben realitzats, llevat que existeixin proves convincents que el mecanisme de formació de tumors no sigui rellevant per a les persones.

Els productes carcinògens són aquells que poden produir càncer o augmentar la seva freqüència.

Els carcinògens es classifiquen en 2 categories (la primera se subdivideix en dues subcategories) segons el reglament CLP, en funció de la solidesa de les proves i d’altres consideracions:

Carcinògens de categoria 1A

El benzè, l’amiant i la pols de fustes dures són algunes de les substàncies classificades com a carcinògens de categoria 1A.

Carcinògens de categoria 1B

El beril·li, el clorur de cadmi i l’acrilonitril són algunes de les substàncies classificades com a carcinògens de categoria 1B.

  • Categoria 1: substàncies carcinògenes o suposadament carcinògenes en funció de la base de dades epidemiològiques o dades procedents d’estudis amb animals.
    • Categoria 1A: substàncies de les quals sabem que son carcinògens per a les persones en base a l’existència de proves en humans.
    • Categoria 1B: substàncies de les que se suposa que són carcinògenes per a les persones en base a l’existència de proves en animals.
  • Categoria 2: substàncies sospitoses de ser carcinògenes per a les persones de les quals les proves procedents d’estudis en humans o en animals no són prou convincents per classificar-les en les categories 1A o 1B.

Toxicitat per a la reproducció i la lactància

Els productes tòxics per a la reproducció i la lactància són aquelles substàncies causants d’efectes negatius sobre la funció sexual i la fertilitat dels éssers humans adults i els efectes adversos sobre el desenvolupament dels seus descendents.

Preparats teratogènics

Les substàncies o mescles que poden produir efectes negatius no hereditaris en el desenvolupament dels éssers humans o augmentar la seva freqüència es coneixen com a substàncies o preparats teratogènics o teratògens.

A efectes de classificació, la classe de perill de toxicitat per a la reproducció es diferencia en:

  • Efectes negatius sobre la funció sexual i la fertilitat
  • Efectes negatius sobre el desenvolupament

Els productes tòxics per a la reproducció es classifiquen en 2 categories (la primera se subdivideix en dues subcategories):

  • Categoria 1: substàncies de les quals se sap o se suposa que són tòxiques per a la reproducció humana.
    • Categoria 1A: substàncies tòxiques per a la reproducció humana i de les quals existeixen proves en humans.
    • Categoria 1B: substàncies que se suposa que són tòxiques per a la reproducció humana i es disposa de dades procedents d’estudis amb animals que en proporcionen proves clares.
  • Categoria 2: substàncies de les quals se sospita que són tòxiques per a la reproducció humana. Es classifiquen en aquesta categoria quan existeixen proves no suficientment convincents en humans o en animals de l’existència d’efectes negatius sobre la funció sexual i la fertilitat o sobre el desenvolupament.

Els efectes sobre la lactància són inclosos en una categoria de perill diferent:

  • Efectes sobre la lactància o a través seu: substàncies absorbides per les dones i de les quals la interferència amb la lactància ha estat demostrada o substàncies que poden estar presents en la llet materna en quantitats suficients per amenaçar la salut dels lactants.

Toxicitat específica – exposició única

La toxicitat específica a exposició única fa referència a la toxicitat no letal que es produeix en determinants òrgans després d’una única exposició a una substància o mescla.

En aquesta definició s’inclouen tots els efectes significatius per a la salut que poden provocar alteracions funcionals, tant reversibles com irreversibles, immediates i/o retardades sempre que aquests canvis siguin rellevants per a la salut humana. La toxicitat específica en determinats òrgans pot produir-se tant per via oral com per via cutània o per inhalació principalment.

El metanol es classifica com a STOT (exposició única) categoria 1. El metanol causa ceguera.

Es classifiquen en 3 categories:

  • Categoria 1: substàncies que produeixen toxicitat significativa en éssers humans o de les quals, en base a estudis amb animals d’experimentació, es pot esperar que la produeixin després d’una exposició única.
  • Categoria 2: substàncies de les quals, en base a estudis en animals d’experimentació, es pot esperar que siguin nocives per a la salut humana després d’una exposició única.
  • Categoria 3: substàncies amb efectes transitoris en determinats òrgans.

A la indicació de perill de les categories 1 i 2 cal indicar la via d’exposició si s’ha demostrat que el perill no té lloc per cap altra via. També s’han d’indicar els òrgans afectats, si es coneixen.

Toxicitat específica – exposició repetida

La toxicitat específica a exposicions repetides fa referència a la toxicitat no letal que es produeix en determinants òrgans després de diverses exposicions a una substància o mescla.

En aquesta definició s’inclouen tots els efectes significatius per a la salut que poden provocar alteracions funcionals tant reversibles com irreversibles, immediates i/o retardades sempre que aquests canvis siguin rellevants per a la salut humana. La toxicitat específica en determinats òrgans pot produir-se tant per via oral com per via cutània o per inhalació principalment.

Es classifiquen en 2 categories en funció de les proves existents:

  • Categoria 1: substàncies que produeixen toxicitat significativa en éssers humans o de les quals, en base a estudis amb animals d’experimentació, es pugui esperar que produeixin una toxicitat significativa després de diverses exposicions repetides.
  • Categoria 2: substàncies de les quals, basant-se en estudis amb animals, es pot esperar que siguin negatives per a la salut humana després de diverses exposicions repetides.

Perill per aspiració

Segons el reglament CLP s’entén per aspiració l’entrada d’una substància o d’una mescla, líquida o sòlida, directament per la boca o el nas o indirectament per regurgitació a la tràquea o en les vies respiratòries inferiors.

La toxicitat per aspiració pot comportar greus efectes aguts tals com la pneumònia química, lesions pulmonars més o menys importants i fins i tot la mort per aspiració. L’aspiració comença i dura tot el temps d’una inspiració durant la qual el material de què es tracta es diposita en un lloc on conflueixen les vies respiratòries superiors i el tracte gastrointestinal, en la regió laringofaríngia.

L’aspiració d’una substància o mescla pot produir-se per regurgitació després de la ingestió. Això té conseqüències per a l’etiquetatge, en particular quan degut a la toxicitat aguda de la substància una recomanació és que en cas d’ingerir-la cal provocar el vòmit. No obstant això, si la substància o mescla presenta, a més, un perill de toxicitat per aspiració, la recomanació de provocar el vòmit s’ha de modificar.

Aquesta classe de perill es troba classificat en una única categoria:

  • Categoria 1: substàncies que presenten perill de toxicitat per aspiració per a l’ésser humà o que han de considerar-se com a tals.

Una substància es classifica en aquesta categoria 1 quan:

  • Es disposa de proves fiables i de bona qualitat en éssers humans.
  • En cas que sigui un hidrocarbur, la seva viscositat cinemàtica mesura a 40 ºC, sigui inferior a 20,5 mm2/s.

Classificació segons el perill per al medi ambient

La classificació de les substàncies i mescles perilloses per al medi ambient té com a objectiu principal alertar l’usuari sobre els riscos que determinades substàncies i mescles representen per als ecosistemes.

Els perills per al medi ambient es troben dividits únicament en dues classes i 6 categories (vegeu la taula).

Taula: Classificació dels productes químics segons el perill per al medi ambient
Classes Categories
Substàncies perilloses per al medi ambient aquàtic 5
Substàncies perilloses per a la capa d’ozó 1

Vegeu a figura la relació del pictograma corresponent al perill per al medi ambient amb les respectives frases H:

Figura Reglament CLP - Perill per al medi ambient

Substàncies perilloses per al medi ambient aquàtic

Les substàncies perilloses per al medi aquàtic es classifiquen segons els seus efectes aguts i crònics:

  • La toxicitat aquàtica aguda és la propietat intrínseca d’una substància de provocar efectes negatius en els organismes aquàtics després d’una exposició de curta durada.
  • La toxicitat aquàtica crònica és la propietat intrínseca d’una substància de provocar efectes perjudicials en els organismes aquàtics durant exposicions que es determinen en relació amb el cicle de vida de l’organisme.

Consta d’una categoria de toxicitat aguda i tres categories de toxicitat crònica. Les categories de classificació aguda i crònica s’apliquen independentment. Els criteris per classificar una substància en la categoria 1 de toxicitat aguda estan definits únicament en base a les dades de toxicitat aguda aquàtica (CE50 o CL50), mentre que els relatius a la toxicitat crònica combinen dos tipus d’informació: dades de toxicitat aguda i dades del comportament o destinació de la substància en el medi ambient.

Substàncies perilloses per a la capa d’ozó

Les substàncies perilloses per a la capa d’ozó són aquelles que, segons les proves disponibles sobre les seves propietats i la seva destinació i comportament en el medi ambient (predit o observat), poden suposar un perill per a l’estructura o el funcionament de la capa d’ozó de l’estratosfera.

Es classifiquen en una sola categoria i no tenen assignat cap pictograma específic. Si la substància no té cap altre pictograma, aleshores ha de dur el pictograma amb l’exclamació. Se’ls assigna la frase H: “Causa danys a la salut pública i el medi ambient al destruir l’ozó a l’atmosfera superior”. I la paraula d’advertència que els correspon és “Atenció”.

De manera genèrica, les barreges que contenen un 0,1% o més de substàncies perilles per a la capa d’ozó, també s’han de classificar i etiquetar com a perilloses per a la capa d’ozó.

Envasament de substàncies i mescles perilloses

La Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals recull l’obligació que tenen els fabricants, importadors i subministradors d’envasar adequadament els productes utilitzats en l’àmbit laboral.

Per consultar la Llei 31/1995, aneu a la secció d’“Adreces d’interès”.

L’article 35 del Reglament CLP estableix que tot envàs que contingui substàncies o mescles perilloses haurà de complir amb les següents condicions:

  • L’envàs haurà d’estar dissenyat i realitzat de forma que s’eviti la pèrdua del contingut, excepte quan estiguin prescrits altres dispositius de seguretat més específics.
  • Els materials amb els quals es fabriquen els envasos i els seus tancaments no hauran de ser susceptibles al dany provocat pel contingut, ni formar, amb aquest últim combinacions perilloses.
  • Els envasos i els tancaments hauran de ser forts i sòlids en totes les seves parts amb la finalitat d’impedir toleràncies excessives i respondre de manera segura a les exigències normals de manipulació.
  • Els envasos amb un sistema de tancament reutilitzable hauran d’estar dissenyats de forma que puguin tancar-se repetidament sense pèrdua del seu contingut.

A més, els envasos que continguin una substància o mescla perillosa subministrada al públic en general no poden tenir una forma ni un disseny atractiu a la curiositat dels nens, ni que indueixi a engany als consumidors, com tampoc una presentació o un disseny similars als utilitats per a aliments, pinsos, medicaments, o productes cosmètics, que puguin induir a engany als consumidors. Els envasos que continguin substàncies o mescles de venda al públic en general aniran proveïts d’un tancament de seguretat quan les substàncies o mescles estiguin classificades:

  • Per la seva toxicitat aguda categories 1 a 3
  • Per la seva toxicitat específica en determinats òrgans en exposició única categoria 1
  • Per la seva toxicitat específica en determinats òrgans en exposicions repetides categoria 1
  • Per ser corrosives cutànies categoria 1

Per altra banda, els envasos (independentment de la seva capacitat) han d’anar proveïts d’una advertència de perill tàctil quan continguin substàncies o mescles classificades:

  • Per la seva toxicitat aguda
  • Per ser corrosives cutànies
  • Per la seva mutagenicitat en cèl·lules germinals categoria 2
  • Per la seva carcinogenicitat categoria 2
  • Per la seva toxicitat per a la reproducció categoria 2
  • Per la seva sensibilització respiratòria
  • Per la seva toxicitat específica en determinats òrgans categories 1 i 2
  • Per causar perill per aspiració
  • Per ser gasos inflamables, líquids inflamables (categories 1 o 2) o sòlids inflamables

Identificació

La Llei de prevenció de riscos laborals obliga a adoptar les mesures adequades perquè els treballadors rebin tota la informació necessària sobre els riscos que la seva activitat implica. La informació sobre la perillositat dels productes químics és imprescindible per conèixer el risc que comporta la seva manipulació i adoptar els mètodes de treball adients per a la protecció de la salut i el medi ambient. Identificar els riscos associats als productes químics és el primer pas per a l’actuació preventiva.

El fabricant, l’importador i/o el subministrador tenen l’obligació de proporcionar a l’usuari la informació dels productes químics de manera que conegui la seva perillositat i les precaucions que ha d’adoptar.

La informació sobre els productes s’ha de proporcionar mitjançant dues eines fonamentals: l’etiqueta del producte i la fitxa de dades de seguretat. A més de l’etiqueta del producte i la fitxa de dades de seguretat, hi ha altres fonts d’informació on es poden trobar dades complementàries sobre la perillositat dels productes químics, com per exemple les fitxes internacionals de seguretat química (FISQ).

L’etiqueta del producte i la fitxa de dades de seguretat són dues eines que permeten identificar el risc químic.

El reglament CLP sobre classificació, etiquetat i envasat de substàncies i mescles concreta les condicions que ha de complir l’etiquetatge de substàncies i mescles considerades perilloses. Per altra banda, el reglament REACH sobre registre, restricció, avaluació i autorització de substàncies químiques detalla la informació mínima que han de contenir les fitxes de dades de seguretat (FDS) i introdueix l’obligació de registres totes les substàncies químiques que es comercialitzin dins del territori de la Unió Europea.

Etiquetatge

L’etiqueta permet a l’usuari identificar ràpidament el producte en el moment d’utilitzar-lo i l’informa del risc que porta associat.

Tot envàs que contingui un producte químic perillós ha de dur una etiqueta visible.

La necessitat de disposar d’informació sobre el risc químic no és exclusiva dels productes comercialitzats, sinó que inclou qualsevol producte present al lloc de treball, i no és acceptable la presència de productes químics sense etiquetar.

Segons allò que disposa el reglament CLP, l’etiqueta d’una substància o mescla classificada com a perillosa i que es trobi continguda en un envàs ha de portar els següents elements:

  • Identificadors del producte, com ara el CAS o el número CE
  • Nom, adreça i número de telèfon del proveïdor o proveïdors
  • Quantitat nominal de la substància o mescla continguda en l’envàs a disposició del públic en general, excepte si aquesta quantitat ja està especificada en un altre lloc de l’envàs.
  • Pictogrames o símbols de perill. Els símbols han d’anar impresos en negre sobre un fons blanc i amb un marc vermell (vegeu figura).
Figura Pictogrames o símbols de perill de substàncies i mescles.
Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació
  • Paraules d’advertència que indiquen el nivell relatiu de gravetat (PERILL/ATENCIÓ): La paraula PERILL (Hazard) o ATENCIÓ (Warning) en funció del risc associat.
  • Indicacions de perill (frases H). Són aquelles frases que, assignades a una classe o categoria de perill, descriuen la naturalesa dels perills d’una substància o mescla. La taula mostra algunes de les frases H definides en la normativa.

Per veure la llista de frases H i les seves combinacions definides en la normativa, consulteu la secció d’“Adreces d’interès” al web.

Taula: Indicacions de perill (frases H)
H200. Explosiu inestable. H304. Pot ser mortal en cas d’ingestió i penetració en les vies respiratòries.
H201. Explosiu, perill d’explosió en massa H310. Mortal en contacte amb la pell.
H202. Explosiu. greu perill de projecció H311. Tòxic en contacte amb la pell.
H203. Explosiu, perill d’incendi d’ona expansiva o de projecció H312. Nociu en contacte amb la pell.
H204. Perill d’incendi o de projecció H314. Provoca cremades greus a la pell i lesions oculars greus.
H205. Perill d’explosió en massa en cas d’incendi H315. Provoca irritació cutània.
H220. Gas extremament inflamable H317. Pot provocar una reacció al·lèrgica a la pell.
H221. Gas inflamable H318. Provoca lesions oculars greus.
H222. Aerosol extremament inflamable H319. Provoca irritació ocular greu.
H223. Aerosol inflamable H330. És mortal en cas d’inhalació.
H224. Líquid i vapors extremament inflamables H331. Són tòxics en cas d’inhalació.
H225. Líquid i vapors molt inflamables H332. Són nocius en cas d’inhalació.
H226. Líquids i vapors inflamables H334. Poden provocar símptomes d’al·lèrgia o asma o dificultats respiratòries en cas d’inhalació.
H228. Sòlid inflamable H335. Pot irritar les vies respiratòries.
H240. Perill d’explosió en cas d’escalfament H336. Pot provar somnolència o vertigen.
H241. Perill d’incendi o explosió en cas d’escalfament H340. Pot provocar defectes genètics.
H242. Perill d’incendi en cas d’escalfament H341. Se sospita que provoca defectes genètics.
H250. S’inflama espontàniament en contacte amb l’aire. H350. Pot provocar càncer.
H251. S’escalfa espontàniament, pot inflamar-se. H351. Se sospita que pot provocar càncer.
H252. S’escalfa espontàniament en grans quantitats, pot inflamar-se. H360. Pot perjudicar la fertilitat o danyar el fetus.
H260. En contacte amb l’aigua desprèn gasos inflamables que poden inflamar-se espontàniament. H361. Se sospita que perjudica la fertilitat o danya el fetus.
H261. En contacte amb l’aigua desprèn gasos inflamables. H362. Pot perjudicar els nens alimentats amb llet materna.
H270. Pot provocar o agreujar un incendi, comburent. H370. Provoca danys als òrgans.
H271. Pot provocar un incendi o una explosió, molt comburent. H371. Pot provocar danys als òrgans.
H272. Pot agreujar un incendi, comburent. H372. Provoca danys als òrgans després d’exposicions prolongades o repetides.
H280. Conté gas a pressió, perill d’explosió en cas d’escalfament. H373. Pot provocar danys als òrgans després d’exposicions prolongades o repetides.
H281. Conté un gas refrigerat, pot provocar cremades o lesions criogèniques. H400. Molt tòxic per als organismes aquàtics.
H290. Pot ser corrosiu per als metalls. H410. Molt tòxic per als organismes aquàtics, amb efectes nocius duradors.
H300. Mortal en cas d’ingestió H411. Tòxic per als organismes aquàtics, amb efectes nocius duradors.
H301. Tòxic en cas d’ingestió H412. Nociu per als organismes aquàtics, amb efectes nocius duradors.
H302. Nociu en cas d’ingestió H413. Pot ser nociu per als organismes aquàtics, amb efectes nocius duradors.
  • Consells de prudència (frases P). Són aquelles frases que descriuen les mesures recomanades per minimitzar o evitar els efectes adversos causats per l’exposició a una substància o mescla perillosa durant el seu ús o eliminació. La taula mostra alguna de les frases P definides en la normativa. El fabricant o importador ha de fer constar com a màxim 6 frases P a l’etiqueta.

Per veure el llistat de frases P i les seves combinacions definides en la normativa, consulteu la secció d’“Adreces d’interès” al web.

Taula: Consells de prudència (frases P)
P101. Si es necessita consell mèdic, cal tenir a mà l’envàs o l’etiqueta. P282. Cal portar guants que aïllin del fred/ulleres/màscara.
P102. Cal mantenir fora de l’abast dels nens. P283. Heu de portar robes ignífigues/resistents al foc/resistents a les flames.
P103. Cal llegir l’etiqueta abans de l’ús. P284. Cal portar equip de protecció respiratòria.
P201. Cal demanar instruccions especials abans de l’ús. P285. En cas de ventilació insuficient, porteu equip de protecció respiratòria.
P202. No manipuleu la substància abans d’haver llegit i comprès totes les instruccions de seguretat. P231, P232. Cal manipular en gas inert. Cal protegir de la humitat.
P210. Cal mantenir allunyat de fonts de calor, espurnes, flama oberta o superfícies calentes. No fumeu. P235, P410. Cal conservar en un lloc fresc. Cal protegir de la llum del sol.
P211. No polvoritzeu sobre una flama oberta o una altra font d’ignició. P301. EN CAS D’INGESTIÓ:
P220. Cal mantenir o emmagatzemar allunyat de la roba/materials combustibles/… P302. EN CAS DE CONTACTE AMB LA PELL:
P221. Preneu totes les precaucions necessàries per no barrejar-la amb matèries combustibles. P303. EN CAS DE CONTACTE AMB LA PELL (o amb el cabell):
P222. No deixeu que entri en contacte amb l’aire. P304. EN CAS D’INHALACIÓ:
P223. Cal mantenir allunyat de qualsevol possible contacte amb l’aigua, ja que reacciona violentament i pot provocar una flamarada. P305. EN CAS DE CONTACTE AMB ELS ULLS:
P230. Cal mantenir humitejat amb… P306. EN CAS DE CONTACTE AMB LA ROBA:
P231. Cal manipular en gas inert. P307. EN CAS D’EXPOSICIÓ:
P232. Cal protegir de la humitat. P308. EN CAS D’EXPOSICIÓ MANIFESTA O PRESUMPTA:
P233. Heu de mantenir el recipient hermèticament tancat. P309. EN CAS D’EXPOSICIÓ O MALESTAR:
P234. Heu de conservar únicament en el recipient original. P310. Telefoneu immediatament un CENTRE D’INFORMACIÓ TOXICOLÒGICA o un metge.
P235. Cal mantenir en lloc fresc. P311. Telefoneu un CENTRE D’INFORMACIÓ TOXICOLÒGICA o un metge.
P240. Cal connectar terra/enllaç equipotencial del recipient i de l’equip de recepció. P312. Telefoneu un CENTRE D’INFORMACIÓ TOXICOLÒGICA o un metge en cas de malestar.
P241. Heu d’utilitzar un material elèctric de ventilació o d’il·luminació, antideflagrant. P313. Consulteu un metge.
P242. Heu d’utilitzar únicament eines que no produeixin espurnes. P314. Consulteu un metge en cas de malestar.
P243. Cal prendre mesures de precaució contra descàrregues electroestàtiques. P315. Consulteu un metge immediatament.
P244. Heu de mantenir les vàlvules de reducció netes de greix i oli. P320. Es necessita urgentment un tractament específic (vegeu… en aquesta etiqueta).
P250. Cal evitar l’abrasió/ el xox…/la fricció P321. Es necessita un tractament específic (vegeu… en aquesta etiqueta).
P251. Recipient a pressió: no l’heu de perforar ni cremar, fins i tot després de l’ús. P322. Es necessiten mesures específiques (vegeu… en aquesta etiqueta)
P260. No en respireu la pols/el fum/el gas/la boira/els vapors/l’aerosol. P330. Esbandiu-vos la boca.
P261. Cal evitar respirar-ne la pols/el fum/el gas/la boira/els vapors/l’aerosol. P331. No provoqueu el vòmit.
P262. Cal evitar-ne el contacte amb els ulls, la pell o la roba. P332. En cas d’irritació cutània.
P263. Cal evitar-ne el contacte durant l’embaràs/la lactància. P333. En cas d’irritació o erupció cutània.
P264. Renteu-vos… conscienciosament després de la manipulació. P334. Cal submergir en aigua fresca/aplicar compreses humides.
P270. No mengeu, no beveu ni fumeu durant la seva utilització. P335. Cal espolsar les partícules que s’hagin dipositat a la pell.
P271. Utilitzeu únicament en exteriors o en un lloc ben ventilat. P336. Heu de descongelar les parts gelades amb aigua tèbia. No fregueu la zona afectada.
P272. La roba de treball contaminada no ha de sortir del lloc de treball P337. Si persisteix la irritació ocular:
P273. Cal evitar el seu alliberament al medi ambient. P338. Traieu-vos les lents de contacte, si en porteu i resulta fàcil. Cal continuar aclarint.
P280. Heu de portar guants/roba/ulleres/màscara de protecció. P340. Cal transportar la víctima a l’exterior i mantenir-la en repòs en una posició confortable per respirar.
P281. Cal utilitzar l’equip de protecció individual obligatori.
  • Informació suplementària quan sigui necessària (frases EUH). La taula mostra la llista de frases EUH definides en la normativa.
Taula: Informació suplementària (frases EUH)
EUH 001. Explosiu en estat sec. EUH 201. Conté plom. No s’ha d’utilitzar en objectes que els nens puguin mastegar o llepar.
EUH 006. Explosiu en contacte o sense contacte amb l’aire. EUH 201 A. Atenció! Conté plom.
EUH 014. Reacciona violentament amb l’aigua. EUH 202. Cianocrilat. Perill. S’adhereix a la pell i als ulls en pocs segons. S’ha de mantenir fora de l’abast dels nens.
EUH 018. En usar-lo poden formar-se barreges d’aire vapor explosives o inflamables EUH 203. Conté crom (VI). Pot provocar una reacció al·lèrgica.
EUH 019. Pot formar peròxids explosius. EUH 204. Conté isocianats. Pot provocar una reacció al·lèrgica.
EUH 044. Risc d’explosió en escalfar-lo en ambient confinat. EUH 205. Conté components epoxídics. Pot provocar una reacció al·lèrgica.
EUH 029. En contacte amb aigua allibera gasos tòxics. EUH 206. Atenció! No s’ha d’utilitzar juntament amb altres productes. Pot desprendre gasos perillosos (clor).
EUH 031. En contacte amb àcids allibera gasos tòxics. EUH 207. Atenció! Conté cadmi. Durant la seva utilització es desprenen vapors perillosos. Cal veure la informació facilitada pel fabricant i seguir les instruccions de seguretat.
EUH 032. En contacte amb àcids allibera gasos molt tòxics. EUH 208. Conté <nom de la substància sensibilitzant>. Pot provocar una reacció al·lèrgica.
EUH 066. L’exposició repetida pot provocar sequedat o formació d’esquerdes a la pell. EUH 209. Pot inflamar-se fàcilment en usar-lo.
EUH 070. Tòxic en contacte amb els ulls. EUH 209A. Pot inflamar-se en usar-lo.
EUH 071. Corrosiu per a les vies respiratòries. EUH 210. Es pot sol·licitar la fitxa de dades de seguretat.
EUH 059. Perillós per a la capa d’ozó. EUH 401. A fi d’evitar riscos per a les persones i el medi ambient, cal seguir les instruccions d’ús.

L’etiqueta ha d’estar escrita en la llengua o llengües oficials de l’estat o estats membres on es comercialitzi la substància o mescla, excepte en el cas que els mateixos estats membres disposin un altra cosa. La normativa marca les dimensions de l’etiqueta i de cada pictograma en funció de la capacitat de l’envàs (vegeu taula).

Taula: Dimensions mínimes d’etiquetes i pictogrames segons la capacitat de l’envàs
Capacitat de l’envàs Dimensions mínimes de les etiquetes (mm) Dimensions mínimes dels pictogrames
Fins a 3 litres 52×74 10×10
Entre 3 i 50 litres 74×105 23×23
Entre 50 i 100 litres 105×148 32×32
Més de 500 litres 148×210 46×46

  • Els productes químics han d'estar correctament etiquetats.
  • Els productes químics han d'estar correctament etiquetats.

El color i la presentació de les etiquetes faciliten que el pictograma de perill ressalti clarament. En l’etiqueta o l’envàs d’una substància o mescla no hi han de figurar indicacions com no tòxic, no nociu, no contaminant, ecològic que indiquin que la substància o mescla no és perillosa. L’etiqueta es fixa fermament a una o més superfícies de l’envàs que conté la substància o mescla i s’ha de llegir en sentit horitzontal en la posició en què normalment es deixa l’envàs.

L’etiqueta no és necessària quan les indicacions previstes estiguin visibles al mateix envàs (vegeu figura).

Figura Exemple d’etiqueta d’un producte
Generalitat de Catalunya. Departament de Treball

Fitxa de dades de seguretat (FDS)

Una fitxa de dades de seguretat (FDS) és un document que incorpora tota la informació sobre una substància/mescla, els perills que comporta i les mesures de gestió requerides per al seu ús adequat. Conté instruccions detallades del maneig i té com a objectiu reduir els riscos laborals i mediambientals.

Les fitxes de dades de seguretat són obligatòries per a totes les substàncies i mescles perilloses o per aquelles mescles que, tot i no senr perilloses, continguin components perillosos.

Les informacions es proporcionaran gratuïtament i no més tard del primer lliurament i, posteriorment, sempre que es produeixin revisions significatives.

La fitxa de dades de seguretat s’haurà de redactar com a mínim en llengua espanyola.

La normativa no especifica un format estàndard obligatori per a la fitxa de dades de seguretat, però sí que estableix un contingut mínim obligatori. Aquest contingut està agrupat en setze apartats.

La informació que ha de contenir obligatòriament la fitxa de dades de seguretat és la següent:

  1. Identificació de la substància o mescla i del responsable de la comercialització
  2. Identificació dels perills
  3. Composició/informació sobre els components
  4. Primers auxilis
  5. Mesures de lluita contra incendis
  6. Mesures en cas de vessament accidental
  7. Manipulació i emmagatzematge
  8. Controls d’exposició/protecció individual
  9. Propietats fisicoquímiques
  10. Estabilitat i reactivitat
  11. Informacions toxicològiques
  12. Informacions ecològiques
  13. Consideracions relatives a l’eliminació
  14. Informacions relatives al transport
  15. Informacions reglamentàries
  16. Altres informacions

A la secció de “Referències bibliogràfiques” trobareu un enllaç a la Guia sobre de fitxes de dades de seguretat i escenaris d’exposició publicada per l’ECHA (European Chemicals Agency).

Per elaborar la fitxa de dades de seguretat, la informació s’ha de proporcionar d’acord amb allò que estableix el reglament REACH i les seves posteriors modificacions. Tota la informació ha d’estar redactada de manera clara i concisa.

La informació per emplenar les fitxes de dades de seguretat es pot trobar en normatives, llibres tècnics, bases de dades, articles científics i a la web de l’Agència Europea sobre Substàncies i Mescles Químiques (ECHA). En primer lloc, sempre s’ha de consultar si les substàncies figuren a la normativa i, si és així, seguir la classificació establerta oficialment.

Informació de l'ECHA

Per obtenir més informació sobre els productes químics, podeu consultar la secció “Adreces d’interès” del web.

Com a resultat del registre massiu de substàncies químiques al qual obliga el reglament REACH, hi ha molta informació recopilada sobre aquestes substàncies que es pot consultar a la pàgina web de l’ECHA. Aquesta informació en molts casos és contínuament revisada i actualitzada, de manera que es recomana consultar les bases de dades que l’ECHA té disponibles.

Protecció dels treballadors per a la covid-19

En l’apartat annexes hi trobareu informació sobre sobre mesures de protecció dels treballadors per a la cov-19

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats