Responsabilitats i responsables de l'acció preventiva

Trobareu un glossari de sigles a la secció “Annexos” d’aquest apartat.

L’existència de diversos subjectes amb obligacions específiques dins de l’àmbit preventiu genera una varietat de responsabilitats jurídiques en àmbits diferents en què poden incórrer cadascun d’aquestes subjectes.

D’una banda, l’obligació genèrica de protecció per part de l’empresari pot ocasionar, en cas d’incompliment, responsabilitats administratives, civils i penals. D’una altra, l’incompliment de l’obligació de col·laboració del treballador amb l’empresari en la prevenció li ocasionarà principalment responsabilitats en l’àmbit laboral, a les quals també poden afegir-s’hi responsabilitats de tipus civil.

La responsabilitat en l’àmbit preventiu pot també fer-se extensiva a altres subjectes obligats per la normativa preventiva: així, establirem les possibles responsabilitats en què poden incórrer l’Administració pública, el treballador autònom, els representats dels treballadors, el personal directiu o encarregats de l’empresa i tècnics en prevenció de riscos laborals.

L'empresari com a principal responsable en matèria preventiva

L’especial rellevància de l’empresari com a principal obligat en l’àmbit de la prevenció de riscos laborals, en tant que la normativa preventiva li atribueix l’obligació genèrica de protecció, es trasllada també a l’àmbit de la responsabilitat, i es configura com el principal responsable en matèria preventiva.

Obligació bàsica de protecció

En compliment del deure de protecció, l’empresari ha de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball.

La pròpia llei reguladora bàsica (art. 42 LPRL) enumera les responsabilitats en què pot incòrrer l’empresari que incompleix la normativa preventiva, i estableix les que s’indiquen a continuació en els diferents àmbits:

  • Responsabilitats administratives que es deriven del procediment sancionador.
  • Responsabilitat penals.
  • Responsabilitat civils pels danys i perjudicis que poden derivar-se de l’incompliment de l’empresari.
  • A aquestes s’afegeix, com una modalitat de responsabilitat administrativa: Recàrrec de prestacions econòmiques del sistema de Seguretat Social.

L’incompliment per part dels empresaris de les seves obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals dona lloc a responsabilitats administratives, com també, si escau, a responsabilitats penals i civils pels danys i perjudicis que puguin derivar d’aquest incompliment (art. 42.1 de l’LPRL).

Cadascuna d’aquestes responsabilitats té la seva pròpia naturalesa jurídica i el seu marc normatiu propi:

  • En l’àmbit penal, el Codi penal.
  • En l’àmbit civil, el Codi civil.
  • En l’àmbit administratiu, la Llei d’infraccions i sancions de l’ordre social.
  • En l’àmbit de la Seguretat Social, la Llei General de la Seguretat Social.

Responsabilitat administrativa

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) assigna, a les administracions públiques competents en matèria laboral, entre altres funcions “la vigilància i control del compliment pels subjectes compresos en el seu àmbit d’aplicació de la normativa de prevenció de riscos laborals, i (…) sancionaran les infraccions a aquesta normativa” Art. 7.1 LPRL.

Així, el Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 de agost, aprova el text refòs de la Llei sobre Infraccions i Sancions de l’Ordre Social (LISOS, en endavant), que regula en un apartat especific les responsabilitats empresarials en matèria laboral i de prevenció de riscos laborals, regulant les infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals (arts. 11,12, i 13 LISOS), i fixant les responsbilitats i sancions aplicables als incompliments (art. 39,40,41 i 42 LISOS).

L’empresari incorrerà en una responsabilitat administrativa quan cometi alguna conducta infractora que estigui contemplada com a infracció administrativa en aquest text. La responsabilitat administrativa en matèria de prevenció de riscos pot donar lloc a sancions de diferent tipus, majoritàriament econòmiques, imposades per l’Autoritat laboral. Aquestes sancions poden anar acompanyades de prohibicions de contractar amb l’administració pública i altres sancions accessòries.

El sistema de responsabilitat administrativa que dissenya la normativa preventiva té l’empresari com a centre exclusiu d’imputació.

Els trets generals de la responsabilitat administrativa en matèria de prevenció de riscos són els següents:

  • La responsabilitat derivada de la comissió de les infraccions lleus, greus i molt greus previstes en els articles 11 a 13 de la LISOS podrà donar lloc a les sancions previstes a l’article 40.2 de la mateixa Llei (multes de fins a 819.780 euros, en el seu grau màxim).Els incompliments per part del treballador del deure de seguretat, seran considerats, si són de caràcter molt greu, com a desobediència o transgressió de la bona fe contractual; causes que l’Estatut dels treballadors considera, en el seu art. 54, incompliments greus que poden ser sancionats amb l’acomiadament disciplinar.
  • Els subjectes que poden incórrer en aquests tipus d’infracció són les persones físiques o jurídiques que cometin una infracció tipificada com a tal per la norma. Podem incloure, a més de l’empresari titular del centre de treball, el treballador autònom, i promotors o propietaris de l’obra (article 2.8. LISOS).

Terminis de prescripció de les infraccions

La LISOS estableix els terminis de prescripció de les infraccions administratives comeses pels empresaris en funció de la seva gravetat; així diferenciem:

  • les infraccions lleus prescriuen al cap d’1 any de la comissió,
  • les greus tenen un termini de prescripció de 3 anys i
  • les molt greus de 5 anys.

D’altra banda, els terminis de prescripció poden interrompre’s per diferents circumstàncies. La Inspecció de Treball, per exemple, pot demanar la interrupció.

Graus de les infraccions i tipus de sancions

La LISOS classifica les infraccions com a lleus, greus o molt greus (articles 11, 12 i 13 respectivament), i en funció de la seva gravetat i en determina la sanció a aplicar.

Les infraccions lleus poden ser de dos tipus: les que fan referència a l’incompliment d’obligacions de seguretat i higiene, que no poden afectar directament la salut i integritat física dels treballadors, i aquelles que suposen l’incompliment de deures de comunicació o documentació de l’empresari de tipus lleu; així trobem:

  • Falta de neteja del centre de treball de la qual no es derivi cap risc per a l aintegritat física o salut dels treballadors (art. 11.1 LISOS).
  • Falta de notificació a l’autoritat laboral dels accidents de treball ocorreguts o de les malalties professionals declarades, quan sigui qualificades com a lleus (art. 11.2 LISOS).
  • No comunicar a l’autoritat laboral competent l’obertura de l’empresa quan aquesta no realitzi una activitat qualificada com a perillosa (art. 11.3 LISOS).
  • Qualsevol incompliment de la normativa que no estigui qualificada com a greu o molt greu (art 11.4 LISOS).

Les infraccions greus són molt més nombroses i poden dividir-se en dos grups: els incompliments que afecten obligacions bàsiques en matèria de seguretat i salut laboral (obligació d’integrar la prevenció de riscos laborals, no efectuar avaluacions de riscos o controls periòdics de les condicions de treball…) i els incompliments d’obligacions formals i documentals de caràcter greu (no notificar accidents o malalties professionals greus, molt greus o mortals, no arxivar dades relatives a les avaluacions de riscos…). Entre les infraccions greus (article 12 de la LISOS) podem destacar:

  • No portar a terme les avaluacions de riscos, les seves actualitzacions i revisions dins dels termes marcats per la normativa.
  • Incomplir l’obligació d’integrar la prevenció de riscos laborals mitjançant l’aplicació d’un pla de prevenció.
  • No realitzar els reconeixements mèdics procedents segons la normativa sobre prevenció de riscos laborals.
  • Incomplir l’obligació de formar i informar els treballadors.
  • Falta de notificació a l’autoritat laboral dels accidents de treball i malalties professionals de tipus greu.

Les infraccions molt greus es poden classificar en tres grups: aquelles que suposen incompliments de la normativa amb algun factor agreujant; les d’incompliments que afecten deures empresarials especialment rellevants i les d’incompliments comesos pels serveis de prevenció i les entitats auditores. Entre les infraccions molt greus (article 13 de la LISOS) podem destacar:

  • Incomplir el deure de confidencialitat en tot allò relacionat amb la vigilància de la salut.
  • No complir les normes específiques en matèria de protecció de la seguretat i salut dels treballadors menors d’edat.
  • No observar les normes específiques en matèria de protecció de l’embaràs i la lactància.
  • No permetre que els treballadors paralitzin la seva activitat en els casos de risc greu i imminent.
  • No paralitzar o suspendre de forma immediata els treballs perillosos a requeriment d’Inspecció de Treball i Seguretat Social.
  • Superar els límits d’exposició als agents nocius que originin riscos de danys per a la salut dels treballadors quan es tracti de riscos greus i imminents.

Llegiu els articles 11, 12 i 13 de la LISOS, llei que trobareu a la secció “Adreçes d’interès” del web d’aquest crèdit.

Les sancions existents per les infraccions administratives poden imposarse en diferents graus (mínim, mitjà i màxim) tenint en compte els criteris de graduació de les sancions, establerts a l’article 39 de la LISOS i següents. Aquests criteris són els que s’indiquen:

  • Perillositat de les activitats desenvolupades a l’empresa o centre de treball.
  • Permanència o temporalitat dels riscos inherents a les activitats anteriors.
  • Gravetat dels danys produïts o potencials per l’absència o mancances de les mesures preventives necessàries.
  • Nombre de treballadors afectats.
  • Mesures de protecció individual o col·lectiva adoptades per l’empresari.
  • Incompliments d’advertències o requeriments previs de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
  • No seguiment de les propostes fetes pels serveis de prevenció, els delegats de prevenció o el comitè de seguretat i salut per a la correcció de les deficiències legals existents.
  • Conducta general seguida per l’empresari referent al compliment estricte de les normes en matèria de prevenció de riscos laborals.

En matèria de prevenció de riscos laborals hi ha diversos tipus de sancions. Les sancions en forma econòmica (art. 40.2 LISOS), inclouen multes que poden arribar a 601.012,10 euros, tal com s’indica a la taula.

Taula: Multes previstes segons la infracció
InfraccionsGrau mínimGrau mitjàGrau màxim
Lleus40 - 405 euros406 - 815 euros816 - 2.045 euros
Greus2.046 - 8.195 euros8.196 - 20.490 euros20.491 - 40.985 euros
Molt greus40.986 - 163.955 euros163.956 - 409.890 euros409.891 - 819.780 euros

Altres sancions accessòries

Dins de l’àmbit administratiu a la imposició d’una sanció pecuniària pot afegir-se la imposició d’altres sancions accessòries, per part de l’autoritat laboral:

  • El recàrrec de prestacions a la Seguretat Social previst a l’article 123 de la Llei general de la Seguretat Social és una mesura de valoració de la responsabilitat de l’empresari. Segons aquest text legal, si un empresari incompleix greument la normativa de seguretat i, com a conseqüència d’aquest incompliment, es produeix un accident de treball o una malaltia professional, les prestacions que rebi el treballador lesionat es podran incrementar entre un 30 i un 50% i aquest recàrrec el pagarà l’empresari i no podrà ser objecte de cap tipus d’assegurança. Aquesta responsabilitat empresarial és compatible amb totes les altres.
  • La Inspecció de Treball pot ordenar la paralització de l’activitat empresarial si observa un risc greu per a la salut dels treballadors.
  • El Govern de l’Estat o els òrgans de govern de les comunitats autònomes poden imposar també la suspensió o el tancament del centre de treball en situacions d’especial gravetat en matèria de seguretat i salut a la feina (article 53, LPRL). Això sense perjudici del pagament als treballadors dels salaris i indemnitzacions que els corresponguin.
  • Pagament directe per part de l’empresari als treballadors lesionats en un accident de treball.
  • D’altra banda, l’article 54 de la Llei de prevenció de riscos professionals estableix, també com a sanció, la limitació de la facultat de contractar amb l’Administració per la comissió de delictes o per infraccions administratives molt greus en matèria de seguretat i salut en el treball, segons el que estableix la Llei 13/1995, de 18 de maig, de contractes de les administracions públiques.

Les actuacions d'Inspecció de treball

La normativa estableix diverses possibles actuacions de l’inspector de treball i seguretat social en aquest àmbit. Així, tindrà potestat per :

  • Requerir l’empresari per a que subsanir la deficiència observada en matèria preventiva.
  • Paralitzar l’activitat laboral
  • Sancionar l’empresari infractor.

L’article 43 de l’LPRL estableix que quan Inspecció de Treball constati l’existència d’una infracció de la normativa sobre prevenció de riscos professionals, ha de formular un requeriment a l’empresari perquè arregli la deficiència observada (fase d’esmena). Si aquesta deficiència genera una situació de risc greu i imminent, es procedirà a ordenar la paralització dels treballs. Tot això s’estableix sense perjudici que, a més a més, l’inspector de treball i seguretat social pugui proposar sancions mitjançant una acta d’infracció.

La Llei de prevenció de riscos laborals estableix que els requeriments hauran de complir necessàriament els següents requisits formals:

  • Es comunicaran per escrit a l’empresari indicant de forma clara les deficiències observades i el termini que se li dóna perquè pugui arreglar-les (període d’esmena). La comunicació a l’empresari podrà formalitzar-se mitjançant diligència en el Llibre de visites de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
  • El requeriment s’haurà de comunicar als delegats de prevenció.

Delegat de prevenció

Recordeu que el delegat de prevenció és un representant dels treballadors especialitzat en matèria de prevenció. És designat pels i entre els representants de personal.

En el cas que l’empresari incompleixi el requeriment formulat i continuïn persistint els fets constitutius de la infracció, no és procedent sancionar el requeriment en si mateix, sinó que s’haurà de seguir el següent procediment: l’inspector de Treball i Seguretat, en el cas que no ho hagués fet inicialment, aixecarà acta per la dita infracció. En aquest cas, l’incompliment previ del requeriment es considerarà una circumstància agreujant en el moment de graduar la sanció proposada (article 39.3 LISOS).

“En les sancions per infraccions en matèria de prevenció de riscos laborals, a efectes de la seva graduació, es tindran en compte els següents criteris:
f) L’incompliment de les advertències o requeriments previs a què es refereix l’article 43 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.”
Article 39.3 LISOS

La norma preventiva bàsica estableix, en el seu art. 44, la possiblitat, per part de l’inspector de treball, de paralitzar immediatament l’activitat del treball, quan apreciï un risc greu i imminent per a la seguretat i salut dels treballadors. Aquesta decisió l’haurà de comunitar a l’empresa responsable, als treballadors afectats, al Comitè de Seguretat i Salut i delegats de prevencio o representants de personal si aquests no existeixen.

Alhora, aquesta decisió serà recorrible per part de l’empresa davant de l’autoritat laboral. Quan es subsanin les deficiències que han motivat la paralització l’autoritat laboral o el propi empresari (comunicant-ho a la Inspecció de treball i seguretat social) podran aixecar aquesta suspensió. El treballador tindrà dret a percebre el pagament del salari o indemnitzacions que li corresponguin durant aquest període de paralització de l’activitat.

Finalment, una darrera facultat de l’inspector, compatible amb les dues anteriors, consistirà en sancionar l’empresari per l’incompliment. En aquest sentit, No existeix un procediment sancionador específic en matèria de Seguretat i salut laboral, sinó que s’haurà de seguir l’ordinari per a totes les infraccions i sancions laborals que regula la LISOS en el capítol VIII. L’art. 52 d’aquest text legal estableix els principals passos del procediment sancionador:

  1. Pot iniciar-se el procediment sancionador d’ofici per part de la Inspecció de treball i seguretat social, o per existència d’una denúncia.
  2. Si l’inspector actuant entén que concòrre en l’actuació de l’empresa una conducta sancionable, imposarà una sanció i en deixarà constància en l’acta que notificarà a l’empresa sancionada.
  3. Aquesta empresa dispondrà d’un termini de 15 dies per formular les alegacions que cregui convenient en defensa del seu dret.
  4. Poden practicar-se les diligències que es creguin necessàries per esclarir la responsabilitat.
  5. L’organ competent, Inspecció de treball, dictarà la resolució corresponent.

Responsabilitats i sancions penals

La norma penal indica que incorre en responsabilitat penal l’ocupador que comet un delicte o delicte lleu tipificat en el Codi penal. Aquesta responsabilitat suposarà la imposició d’una condemna en l’àmbit penal, que pot arribar fins i tot a ser privativa de llibertat. A més, la sentència condemnatòria pot establir l’obligació de compensar els danys causats a través d’una indemnització per danys i perjudicis.

El Codi penal considera que la vida i la salut dels treballadors són un bé jurídic digne de protecció i que totes les persones que les posin en greu perill, ja sigui de forma intencionada o per imprudència, són responsables penalment. En aquest sentit, el Llibre II, títol XV del Codi penal (CP) de 1995 regula els “delictes contra els drets dels treballadors”, en què incorpora en els articles 316 a 318 una nova versió de delicte de risc.

Delicte de risc

El fet que un treballador es trobi exposat a un perill greu per a la seva vida, salut o integritat física quan l’empresari no hagi facilitat els mitjans de protecció als quals està legalment obligat, encara que no s’hagi produït lesió de cap tipus, pot ser constitutiu de responsabilitat penal (art. 316 i 317 Codi penal).

Delicte contra els drets dels treballador en l'àmbit preventiu

Els qui amb infracció de les normes de prevenció de riscos laborals i estant-hi legalment obligats no facilitin els mitjans necessaris perquè els treballadors exerceixin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, de manera que posin en perill greu la seva vida, salut o integritat física, han de ser castigats amb les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze mesos (art. 316).
Quan el delicte a què fa referència l’article anterior es cometi per imprudència greu, s’ha de castigar amb la pena inferior en grau (art. 317).

El bé jurídic que protegeix el delicte tipificat en els articles 316 a 318 del Codi penal és la seguretat –en el treball– de la vida, la salut i la integritat física dels treballadors.

Els elements que configuren el delicte contra la seguretat i salut en el treball, i per tant, que és necessari que es concorrin en uns fets perquè aquests siguin considerats delictius són:

  • Incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals, no aplicant les mesures preventives necessàries. Aquest incompliment pot fer referència tant a l’LPRL, com a qualsevol altre text normatiu que la desenvolupi i contingui normes relatives a l’aplicació de la normativa preventiva en l’àmbit laboral.
  • Creació d’una situació de perill greu i concret, per a la vida, salut o integritat física dels treballadors.
  • Relació entre la conducta de l’empresari infractora o omissiva, i la creació de la situació de perill.

Norma penal en blanc

La norma que regula el delicte contra la seguretat i salut en el treball és “en blanc” perquè no estableix directament quina és la conducta castigada per la norma penal, sinó que delega la determinació o el seu resultat a una altra norma jurídica, a la qual es remet de forma expressa o tàcita (normativa preventiva, en aquest cas).

Perquè el fet pugui considerar-se delictiu, és necessari que l’obligat –empresari– l’hagi realitzat amb la intenció de posar als seus treballadors en una situació de perill greu (dol) o que la seva actuació constitueixi una imprudència greu. La imprudència suposa generalment l’origen de la responsabilitat penal en matèria de prevenció de riscos i és determinada per una conducta negligent (caracteritzada per manca de prudència).

Aquest seria el cas de la infracció del deure de tenir cura, la creació d’un risc previsible i evitable o la conducta descuidada generadora d’un dany. La qualificació de la imprudència com a greu o lleu rau, en cada cas, en la valoració que realitzi el jutge en cada situació. Aquesta situació ve regulada per l’article 317 del Codi penal, que assenyala que quan el delicte es faci amb imprudència greu serà castigat amb la pena inferior en grau.

Pel que fa a la pena que suposa la comissió d’aquest delicte, es diferencia el grau de culpabilitat de l’empresari en la comissió del fet; diferenciant si hi ha hagut intencionalitat expressa en la comissió dels fets delictius (dol), o simplement s’han produït per una imprudència greu de qui estava obligat al compliment de la normativa preventiva. La pena màxima en en el primer cas podrà anar de 6 mesos a 3 anys de privació de llibertat, que es reduïria quan el delicte s’ha comès amb imprudència greu per una pena no privativa de llibertat.

La jurisprudència considera que és possible l’aplicació d’aquest tipus penal encara que hagi existit una conducta imprudent del treballador; en aquest sentit s’ha consolidat el principi de protecció del treballador enfront de les seves pròpies imprudències professionals.

A més a més del delicte de perill específic descrit, poden ser aplicables en aquesta matèria en atenció al seu caràcter genèric, els següents tipus penals que apareixen al Codi penal, per penalitzar els danys físics que puguin patir totes les persones en general i que, també podrien ser aplicables als que poguessin patir els treballadors en la seva salut o integritat física com a conseqüència del seu treball:

  • Delicte d’homicidi per imprudència greu (article 142 del CP).
  • Delicte de lesions per imprudència greu (article 152 del CP).

Incompliment del deure de vigilància

La conducta de l’empresari consistent en no exigir als treballadors la utilització dels equips de protecció individual que els ha facilitat, o inutilitzar altres mesures de seguretat col·lectives, tot i constituir una imprudència del treballador, no exoneren l’empresari de responsabilitat penal.

La responsabilitat penal dels administradors o encarregats del servei

L’art. 318 CP estableix que, les penes anteriors es poden imposar als administradors de les persones jurídiques i resonsables del servei que, “coneixent (els fets) i poden t-ho remeiar, no hagin adoptat mesures per fer-ho”. Així, aquests directius i responsables del servei, podran incórrer, a més de la resta de responsabilitat que puguin fer-ho la resta de treballadors, en responsabilitats en l’àmbit penal.

Responsabilitat civil

El tret essencial del concepte de responsabilitat civil rau en les indemnitzacions per a la reparació de les conseqüències patides pel dany laboral per una actuació imprudent o negligent. La responsabilitat civil establerta és més amplia que la responsabilitat penal per imprudència o negligència. Això significa que hi ha casos en què la conducta de l’empresari no mereix censura penal però, en canvi, sí que és suficient per imposar l’obligació d’indemnitzar.

Hi ha tres tipus de responsabilitat civil: derivada de culpa contractual, extracontractual i derivada d’una sentència penal.

En les casos de responsabilitat civil derivada de culpa contractual (article 1101 del Codi civil), es produeix una reclamació de danys i perjudicis a persones amb les quals existeix un vincle contractual, per incompliment d’alguna de les obligacions derivades del contracte.

S’ha de tenir en compte aquí que una de les obligacions de l’empresari és proporcionar al treballador una adequada protecció dels riscos laborals i, a més a més, la jurisprudència tendeix a establir que la culpa de l’empresari coexisteix normalment amb la dels subordinats o col·laboradors (per no controlar-los de forma adequada). Per aquest motiu la majoria de demandes per indemnitzacions són per aquesta causa.

“Queden subjectes a la indemnització dels danys i perjudicis causats aquells que en el compliment de les seves obligacions incorrin en dol, negligència o morositat (…)”
Article 1101 Codi civil

En els casos de responsabilitat civil extracontractual (articles 1902 i 1903 del Codi civil), es produeix una reclamació per danys provocats per persones amb les quals no existeix vincle contractual o, encara que existeixi aquest vincle, produïts sense incompliment de cap obligació generada per contracte.

Aquesta responsabilitat té el seu origen en el deure de no generar cap tipus de dany (no en el fet d’incomplir una obligació). Per aquesta via, per exemple, podria un treballador exigir una indemnització a un company de feina. Fins i tot, el mateix Codi civil estableix que l’empresari és responsable dels actes dels treballadors encara que no existeixi responsabilitat penal ni fins i tot administrativa (això es denomina culpa extracontractual).

“El qui per acció o omissió causi dany a un altre, intervenint culpa o negligència, està obligat a reparar el dany causat.”
Article 1902 Codi civil

Culpa extracontractual o aquiliana

Conducta o actuació negligent de la persona que provoca un dany. Suposa l’omissió del deure general de diligència que té tot el món i que, a diferència de la culpa contractual, no procedeix d’un contracte, sinó que es fonamenta en el principi general de no causar danys als altres.

“L’obligació que imposa l’article anterior és exigible no només per les accions o omissions pròpies, si no pels d’aquelles persones de qui s’hagi de respondre…ho són igualment els amos o directors d’un establiment o empresa respecte als perjudicis causats pels seus dependents en l’exercici de les seves funcions.”
Article 1903 Codi civil

Finsalment, en els casos de responsabilitat civil derivada d’una sentència penal, segons la legislació espanyola, les persones que són responsables criminalment, també ho són civilment.

En aquest sentit, la Sala Civil del Tribunal Suprem ha establert, en reiterada jurisprudència que es presumeix culposa (imprudent), tota acció generadora d’un dany indemnitzable sense que sigui bastant per desvirtuar-la el fet d’haver complert els reglaments escaients, ja que això no altera la responsabilitat de les persones que els compleixin quan les mesures de seguretat i garanties han esdevinguts insuficients per evitar els resultats lesius.

Compatibilitat entre les diferents responsabilitats

La possible exigència de responsabilitats des de diferents ordres jurisdiccionals, per incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals, es planteja amb especial intensitat entre els àmbits administratiu i penal.

Els criteris aplicables per als casos de concurrència de responsabilitats administratives i penals està regulat per l’article 3 de la LISOS. Aquest article assenyala que:

L’article 3 de la LISOS es desenvolupa a l’article 5 del RD 928/1998 de 14 de maig.

  • Poden ser sancionats els fets que no hagin estat sancionats penalment o administrativament, en els casos en què existeixi identitat de subjecte, de fets i de fonament. Segons això, no pot donar-se duplicitat de sancions administratives i penals per a un mateix cas.
  • En els supòsits en què les infraccions poguessin ser constitutives de delicte o falta, l’Administració passarà l’expedient a l’òrgan judicial competent o al Ministeri Fiscal i no continuarà el procediment sancionador mentre l’autoritat judicial dicti sentència o resolució que posi fi al procediment.
  • Si no s’hagués estimat l’existència de delicte o falta, l’administració continuarà l’expedient sancionador d’acord amb els fets que els tribunals hagin considerat provats.

L’article 3 de la LISOS estableix la impossibilitat que uns mateixos fets siguin establerts per dues ordres punitives diferents (administrativa i penal), ja que en aquest cas l’Administració ha de paralitzar l’expedient administratiu i passar l’expedient a l’òrgan judicial competent o al Ministeri Fiscal.

Si es dicta sentència en ferm, i quan no s’hi hagi estimat l’existència de delicte, l’Administració continuarà l’expedient sancionador d’acord amb els fets que els tribunals hagin considerat provats. La condemna per delicte en sentència ferma exclou la imposició de la sanció administrativa pels mateixos fets que hagin estat considerats provats, sempre que existeixi, a més a més, identitat de subjecte i de fonament (principi de non bis in idem).

Una sentència en ferm no és susceptible de posterior recurs.

Pel que fa a la concurrència de responsabilitats civil i administrativa, la responsabilitat civil és compatible amb les responsabilitats exigibles en via administrativa o en via penal; tal com indica l’article 42.3 LPRL.

Principi de 'non bis in idem'

Segons el principi de non bis in idem, una persona no pot ser sancionada dues vegades (per via administrativa i per via penal) pel mateix fet.

“Les responsabilitats administratives que es derivin del procediment sancionador seran compatibles amb les indemnitzacions pels danys i perjudicis causats i de recàrrec de prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social que puguin ser fixades per l’òrgan competent, de conformitat amb la normativa reguladora d’aquest sistema.”

Article 42.3 LPRL

Incompliment del deure de seguretat (per part del treballador)

El contracte de treball genera obligacions recíproques entre les dues parts contratants, empresari i treballador. D’una banda el treballador té reconeguts els drets laborals bàsics, recollit en l’art. 4 de l’ET, i per un altra, els deure laborals, que estan inclosos en l’art. 5 del mateix text legal.

Deures laborals dels treballadors

Els treballadors tenen com a deures bàsics:

  • a) Complir les obligacions concretes del seu lloc de treball, de conformitat amb les regles de la bona fe i diligència.
  • b) Observar les mesures de prevenció de riscos laborals que s’adoptin.
  • c) Complir les ordres i instruccions de l’empresari en l’exercici regular de la seva facultat directiva.
  • d) No concórrer amb l’activitat de l’empresa, en els termes que fixa aquesta Llei.
  • e) Contribuir a la millora de la productivitat.
  • f) Tots els que derivin, si s’escau, dels contractes de treball respecti.

Excepcionalment, en casos molt concrets, el treballador pot -legítimament- incomplir una ordre de l’empresari; paralitzar l’activitat davant d’un risc greu i imminent, seria un d’aquests casos.

L’empresari en la relació laboral ostenta el que s’anomena poder sancionador, que és la facultat de sancionar el treballador quan hi hagi un incompliment laboral per part d’aquest (tal com indica l’article 29.3 LPRL). La sanció que l’empresari podrà imposar podrà ser de caràcter lleu, greu o molt greu, en funció de la gravetat de l’incompliment i de com estigui establert en les disposicions legals i el conveni col.lectiu aplicable.

“L’incompliment per part dels treballadors de les obligacions en matèria de prevenció de riscos (…) té la consideració d’incompliment laboral a l’efecte previst a l’article 58.1 de l’Estatut dels treballadors (…)”.
Article 29.3 LPRL

La sanció que pot imposar l’empresari per incompliment del treballador pot ser l’amonestació verbal o escrita o el trasllat forcós, arribant fins i tot a l’acomiadament disciplinari en aquells casos més greus.

Els incompliments per part del treballador del deure de seguretat, seran considerats, si són de caràcter molt greu, com a desobediència o transgressió de la bona fe contractual; causes que l’Estatut dels treballadors considera, en el seu art. 54, incompliments greus que poden ser sancionats amb l’acomiadament disciplinar.

La prescripció de les faltes dels treballadors varia en funció de la seva gravetat.

La prescripció de les faltes laborals

El període de prescripció de les faltes laborals, s’estableix en 10 dies per a les faltes lleus, 20 dies les greus, i 60 dies les molt greus,a partir de la data en què l’empresa n’hagi tingut coneixement, i en tot cas als 6 mesos d’haver-se comès. Passat aquest període l’empresari ja no podrà sancionar el treballador per aquest incompliment. :::

La responsabilitat del personal directiu i encarregats

A més del supòsit específic de responsabilitat penal de l’art. 318Cp en què poden incorrer administradors i encarregats, aquestes figures poden incorrer en la resta de responsabilitats en què poden fer-ho la resta de treballadors “ordinaris” (disciplinària laboral, civil). L’element diferencial serà que, a l’assumir un major volum de responsabilitats en matèria preventiva, existirà un risc superior.

Incompliments d'altres subjectes, com l'administració o el tècnic

Què ocorre quan l’incompliment és per causa de l’administració pública? Donat que qui exerceix la potestad sancionadora administrativa és l’administració, no té massa sentit que aquesta pugui sancionar-se a ella mateixa o pugui imposar multes a una altra administració que defensa també l’interès general.

És per això que l’art. 45.1 LPRL i 42.4 LISOS estableixen que la correcció de les infraccions preventives de les que en sigui responsable una administració pública quedaran subjectes a un procediment especial, que no suposarà la imposició de sancions economiques per a l’administració, sinó la depueració interna de responsabilitats i la sanció, en tot cas, de les persones físiques responsables d’aquests incompliments.

Procediment especial de mesures correctores a les administracions públiques

El Reial decret 707/2002, de 19 de juliol, aprova el Reglament sobre el procediment administratiu especial d’actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, i per a la imposició de mesures correctores d’incompliments en matèria de prevenció de riscos laborals en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat. Aquest text s’aplica a l’Administració General de l’Estat i, subdidiàriament, a aquelles administracions que no tinguin un text normatiu propi.

Aquest procedimint s’inicia a petició de l’òrgan competent de la inspecció de treball que efectua un requeriment sobre les mesures a adoptar i el termini d’execució, donant trasllat a la unitat administrativa inspeccionada, que haurà de complir aquest requeriment en el termini establert.

Quan l’incompliment és per causa del tècnic en prevenció de riscos laborals, les responsabilitats a què estarà subjecte aquest poden ser de diferent tipologia, i vindran determinades pel vincle que tinguin amb l’empresa a la qual assessoren. Així, aquests tècnics estaran sotmesos a responsabilitats penals en les mateixes condicions que els empresaris, principalment pel delicte contra la seguretat dels treballadors (art. 316 a 318 CP).

Altres responsabilitats penals del tècnic de prevenció

Els tècnics de prevenció se’ls pot imputar per la comissió d’altres tipus penals:

  • Delicte de l’article 138 CP, que castiga l’homicidi dolós.
  • Delicte de l’article 142 CP, que castiga el qui per imprudència greu causa la mort a algú.
  • Delicte de l’article 147 CP, que castiga aquell que causi una lesió a un altre.

Així mateix podran ser responsables civilment pels danys i perjudicis que hagin causat. Tot i que habitualment, quan el tècnic treballi per una empresa subjecta a una relació laboral, serà aquesta la que haurà de fer front a aquest tipus de responsabilitat.

Per últim, els tècnics que siguin treballadors, estaran sotmesos a la responsabilitat disciplinària laboral, i podran ser sancionats -i fins i tot acomiadats- en cas d’incompliment de les ordres i instruccions de l’empresari.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats