Annexos

Glossari de sigles

  • CE: Constitució espanyola
  • OIT: Organització Internacional del Treball
  • LPRL: Llei de prevenció de riscos laborals
  • OMS: Organització Mundial de la Salut
  • LGSS: Llei general de la Seguretat Social
  • ET: Estatut dels Treballadors
  • RSP: Reglament dels Serveis de Prevenció
  • TSJ: Tribunal Superior de Justícia
  • TS: Tribunal Suprem
  • ETT: Empresa de Treball Temporal

Breu cronologia mundial de la prevenció

Les primeres manifestacions socials i legals en matèria de prevenció les trobem en els períodes de la història següents:

  • 2150 aC. A l’antiga Babilònia s’aplica el codi d’Hammurabi. Si un treballador patia un accident per negligència del cap i patia seqüeles, s’infligien les mateixes ferides al cap per equiparar-lo amb els danys del treballador.
  • Segle IV aC. Hipòcrates descriu les malalties causades per intoxicació en el seu llibre Morbus vulgaris. Va descobrir la malaltia que afectava els qui treballaven en l’extracció de mineral de plom.
  • Segle I. Plini el Vell fa referències a mascaretes fetes amb bufetes de xai per a la manipulació de sulfur de mercuri.
  • Edat mitjana. Els mercats que neixen es basen en el prestigi amb la finalitat d’evitar accidents dels oficis.
  • Segles XVI, XVII i XVIII. En aquests segles es relaciona el treball dels artesans i les malalties que desenvolupen.
    • En el segle XVI, Paracels, metge amb una gran sensibilitat social, va fer tractats sobre malalties que patien els miners i els treballadors de foneries.
    • Les petites aportacions fins al segle XVII no van tenir pràcticament incidència en la població treballadora.
    • No serà fins al final del segle XVIII, amb la invenció de la màquina de vapor i els canvis socials que aquest invent va originar, que la seguretat i la salut dels treballadors es van començar a tenir en compte (per exemple, els tractats de medicina del Col·legi Reial de Metges d’Edimburg (1789) explicaven com havien de seure els sastres quan treballaven per evitar lesions d’esquena).
  • Segle XVIII. Amb la Revolució Industrial, hi ha una introducció massiva de màquines. Al principi, aquesta època es va caracteritzar per unes condicions de treball molt deficients i lesives per als treballadors. Alguns autors van qualificar aquestes situacions de “salvatges”.
  • 1802. A Anglaterra es promulga la Health & Moral Apprentices Act, una de les primeres iniciatives per millorar les condicions de treball dels treballadors, que tracta de mitigar les extremes condicions de treball dels aprenents en les fàbriques.
  • 1819. L’industrial britànic Robert Owen prohibeix, en les seves fàbriques d’Escòcia, el treball de nens menors de nou anys i limita la jornada laboral a un màxim de dotze hores per als joves de nou a setze anys.
  • 1833. A Anglaterra es promulga la llei Althrop.
    • Aquesta llei limita el treball setmanal a un màxim de quaranta-vuit hores per als nens de nou a dotze anys.
    • Tanmateix, estableix la jornada màxima de dotze hores per als joves de tretze a divuit anys.
  • 1839. A Alemanya, apareixen les primeres regulacions per als menors d’edat. Es prohibeix el treball dels aprenents de menys de nou anys, i el treball nocturn als menors d’edat.
  • 1840. A França, el Dr. Villermé constata, en un treball, la situació de nens de quatre i cinc anys que treballen durant setze hores en unes condicions molt dures.
  • 1841. A França s’estableix la primera regulació legal.
    • Prohibició de treballar per als menors de vuit anys.
    • Jornada màxima de vuit hores per als nens de vuit a dotze anys.
    • Jornada màxima de dotze hores diàries per als joves de fins a divuit anys.
    • La incipient legislació sobre les condicions de treball és fruit de les circumstàncies socials, de les pressions del moviment obrer. Bàsicament, regula la durada de la jornada, el treball nocturn, la maternitat i el treball dels menors i les dones.
  • 1843. A Itàlia es prohibeix, per primera vegada, treballar als menors d’edat.
  • 1844. A Anglaterra, s’aprova la Great Factory Act.
    • Això suposa un avenç important en la prevenció tècnica.
    • Imposa l’obligació de col·locar tanques i resguards a les màquines.
    • Fa obligatòria la comunicació dels accidents laborals.
  • 1883. A França, concretament a París, es funda l’Associació d’Indústries contra els Accidents de Treball.
  • 1889. A França, l’enginyer i empresari alsacià Dollfus funda una associació per a la prevenció d’accidents de treball.
  • 1889, 1891 i 1894. A París, Berna i Milà, respectivament, tenen lloc els primers congressos sobre seguretat.
  • Durant tota la segona meitat del segle XIX, a quasi tots els països europeus, la classe militar influeix en matèria preventiva en considerar que és un tema de sobirania nacional:
    • Es constatava que els joves que s’incorporaven a files presentaven importants problemes de salut.
    • Una quantitat molt elevada de joves que procedien de les zones industrials eren desestimats per causes de raquitisme, falta de talla, per tolits i altres problemes de salut.
  • Intervenció de l’Estat; al final del segle XIX, es comença a configurar la necessitat d’una intervenció de l’Administració pública per tal de controlar l’aplicació de la legislació sobre les limitacions de certs treballs amb finalitats proteccionistes, en especial envers les dones i els menors.

Cronologia de la prevenció a Espanya

Les primeres normatives en matèria preventiva a Espanya, les comencem a trobar en la segona meitat del segle XIX. Abans, l’any 1845, hi va haver un avantprojecte de llei que regulava les hores de treball dels joves de dotze a divuit anys, però no es va arribar a concretar.

  • 1873. Es regula, per primera vegada, el treball dels menors.
    • Es prohibeix treballar als menors de deu anys.
    • S’estableix la jornada màxima de cinc hores diàries per als nois menors de tretze anys i per a les noies menors de catorze.
    • S’estableix la jornada màxima de vuit hores diàries per als joves de tretze a quinze anys i les joves de catorze a disset.
    • Lleva militar. Per a alguns militars, l’estat de salut dels joves cridats a fila posava en perill la seguretat i la supervivència dels estats.
  • 1883. Es crea una comissió de reformes socials que treballa les matèries de les condicions de treball de les dones i dels menors, i la higiene, salubritat i seguretat en els tallers, de manera preeminent i amb un objectiu paternalista en el seu contingut. Aquesta iniciativa suposa, per a alguns, l’inici de la seguretat i higiene a Espanya.
  • 1887. El doctor Manuel Tolosa escriu Higiene del treball en la segona infància. És un estudi sobre el treball infantil i les seves repercussions en la seguretat i la salut que posa de manifest que, de cada 100 accidents, 45 corresponen a joves menors de quinze anys, i 36,4, a joves d’entre quinze i vint-i-cinc anys.
  • Al final del segle XIX, la cura de la seguretat i la salut es veu, encara, com una acte piadós envers els col·lectius de treballadors més febles, però és el principi de la seguretat i la higiene del treball en el nostre país.
  • 1900. S’aprova la primera llei d’accidents de treball d’Espanya. També és coneguda com a llei Dato:
    • La llei estableix per primera vegada la responsabilitat objectiva de l’empresari envers el treballador en els casos d’accident de treball, i obliga el patró a indemnitzar els treballadors que pateixen un accident laboral.
    • El reglament del mateix any tracta tant de la prevenció de l’accident com de la reparació de les seves conseqüències.
    • Els empresaris, per assegurar el compliment de les obligacions que la llei els imposa, decideixen associar-se entre ells i constituir les primeres mútues d’accidents de treball.
    • S’obliga el govern a publicar les estadístiques d’accidents de treball, i es fa una nova regulació de les condicions de treball de les dones i dels menors.
    • Pel que fa al treball infantil, la llei Dato estableix els deu anys com a edat mínima per treballar i prohibeix el treball nocturn als menors de catorze anys. El treball a les mines, als túnels, als embornals i les indústries perilloses es prohibeix a tots els menors de setze anys.
  • 1903. Es crea l’Institut de Reformes Socials, que absorbeix la Comissió de Reformes Socials.
  • 1922. Es crea una nova Llei d’accidents de treball, també coneguda com a llei Matos. Substitueix la de 1900 i es desplega per un reglament d’aquell mateix any. La llei Matos introdueix la imprudència professional entre els riscos als quals estenia la responsabilitat empresarial i crea el Fons de Garantia de la Caixa Nacional de l’Assegurança d’Accidents de Treball, l’objectiu del qual era cobrir la corresponent indemnització al treballador per als casos d’insolvència empresarial.
  • 1926. El Codi de treball recull preceptes de seguretat i higiene.
    • Es continua amb la filosofia instaurada el 1900 de la responsabilitat objectiva.
    • També obliga a preveure les possibles imprudències del treballador com a conseqüència de l’execució continuada de treballs.
  • El 1926, s’organitza a Barcelona una exposició de cartells de seguretat organitzada per l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona.
  • 1932. Es publica el Reglament de la Inspecció de Treball. La Inspecció de Treball s’encarregarà del control de totes les infraccions en matèria de seguretat i higiene.
  • 1932-1933. Es publica el Text refós sobre accidents de treball i el Reglament d’accidents, respectivament.
    • Aquesta normativa estableix l’obligatorietat de l’assegurança d’accidents.
    • En aquell moment es constitueixen nombroses mútues patronals.
  • 13 de juliol de 1936. S’aprova la Llei de bases per a la regulació de les malalties professionals.
    • No s’arriba a aplicar a causa de la Guerra Civil.
    • Era una norma molt progressista. Introduïa la declaració obligatòria de les malalties derivades del treball.
  • 1939. Es crea el Cos Nacional de la Inspecció de Treball. Serà l’encarregat de la inspecció de tots els aspectes relacionats amb la prevenció dels accidents de treball i de la vigilància de les normes de seguretat i higiene.
  • 1942. S’estableix la reassegurança obligatòria de tots els riscos d’accidents de treball per incapacitat permanent i mort en la indústria, l’agricultura i el mar.
  • 1944. Es crea l’Institut Nacional de Medicina i Seguretat en el Treball (INMST).
  • 1944. Es creen els comitès de seguretat i higiene per a les grans empreses i les de perillositat especial.
  • 1948. Es crea l’Escola Nacional de Medicina del Treball, que depèn de l’INMST.
  • 1947. Un decret estableix el règim general de les malalties professionals.
  • 1956. S’aprova el Text refós de la legislació d’accidents de treball.
  • 1956. Es crea el Servei Mèdic d’Empresa.
  • 1956. Nova regulació de l’Assegurança d’Accidents de Treball.
    • S’unifiquen els tres règims que hi havia fins a aquell moment: agricultura, indústria i mar.
    • Es milloren les prestacions per invalidesa, mort i supervivència.
  • 1959. Es desenvolupa el Servei Mèdic d’Empresa creat l’any 1956.
  • 1961-1962. S’inclou la malaltia professional en la cobertura de l’Assegurança d’Accidents de Treball.
  • 1963. Llei de bases de la Seguretat Social.
    • Estableix un sistema de protecció social únic que incorpora en el règim públic, juntament amb la resta de les assegurances socials obligatòries, la cobertura de l’assegurança d’accidents de treball.
    • En la gestió d’aquesta assegurança, es prohibeix l’actuació de les companyies privades d’assegurances.
  • 1966. El text articulat de la Llei de bases de la Seguretat Social, el Decret 2959/1966, de 24 de novembre i el Decret 1563/67, de 6 de juliol configuren les antigues mútues patronals com a entitats col·laboradores de la Seguretat Social en la gestió dels accidents de treball i les malalties professionals.
  • 1971. Es publica l’Ordenança general de seguretat i higiene en el treball.
    • Norma bàsica que regularà les condicions de treball fins a la publicació de la Llei de prevenció de riscos laborals.
    • En opinió dels experts, patia moltes insuficiències i carències tècniques, però va contribuir al descens de la sinistralitat.
    • L’Ordenança general de seguretat i higiene en el treball va introduir els comitès de seguretat i higiene, versió predemocràtica dels actuals comitès de seguretat i salut.
  • 1971. Es crea el Pla nacional de seguretat i higiene en el treball, que neix en l’àmbit de la Seguretat Social. Va aportar accions i mitjans materials i personals.
  • 1975. Es crea el Servei Social. El Pla nacional de seguretat es transforma en Servei Social.
  • 1978. Es crea l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene (INSHT). El Servei Social es torna a transformar en l’Institut Nacional.
  • 1978. Entra en vigor la Constitució espanyola. Com a norma fonamental estableix que els poders públics vetllin per la seguretat i higiene en el treball.
  • 1983. Es transfereixen part de les competències de l’INSHT a les comunitats autònomes.
    • La transferència de part de les competències de l’INSHT a les comunitats autònomes responia a la necessitat de proveir-les dels òrgans tècnics necessaris per poder donar suport a l’exercici de les competències d’execució de la legislació de seguretat i higiene en el treball.
    • Les competències de l’INSHT van ser progressives i parcialment transferides a les comunitats autònomes.
    • La part no transferida s’ocupa, d’acord amb l’article 8 de la Llei de prevenció de riscos laborals, d’activitats de caràcter científic i tècnic.
  • 1986. Espanya entra a la CEE.
  • 1987. L’Acta Única Europea, signada a Luxemburg i la Haia, va entrar en vigor l’1 de juliol de 1987.
    • Va introduir les adaptacions necessàries per completar el mercat interior.
    • Va modificar el tractat constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea per l’anomenada Acta Única.
    • L’article 118, apartat A, de l’Acta Única Europea diu el següent: “Els estats membres, des de la seva entrada en vigor, promouen la millora del medi de treball per aconseguir l’objectiu, esmentat més amunt, d’harmonització en el progrés de les condicions de seguretat i salut dels treballadors. Aquest objectiu s’ha reforçat en el Tractat de la Unió Europea gràcies al procediment que preveu per a l’adopció, mitjançant directives, de disposicions mínimes que s’hauran d’aplicar progressivament.”
  • 1989. Es publica la Directiva europea la 89/391/CEE.
    • És la directiva marc en matèria de prevenció.
    • Estableix l’aplicació de les mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut dels treballadors en el treball. Conté el marc jurídic general en el qual opera la política de prevenció comunitària.
    • S’aplica a tots els sectors d’activitat, privats o públics, a excepció de determinades activitats específiques pròpies de la funció pública i dels serveis de protecció civil.
  • 1990. S’estableix la denominació de mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social.
    • La Llei de pressupostos generals de l’Estat canvia la denominació de mútues patronals per la de mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social.
  • 1995. Es publica el nou Reglament de col·laboració de les mútues en la gestió de la Seguretat Social.
    • Actualment, està en vigor.
    • Incorpora el règim de la gestió per les mútues de la prestació econòmica d’incapacitat temporal derivada de contingències comunes.
  • 1995. Es publica la Llei de prevenció de riscos professionals.
    • És la norma bàsica en matèria de seguretat i salut.
  • 2000. El mutualisme d’accidents de treball compleix un segle d’existència.
  • 2003. Es publica la Llei 54, que modifica part de la Llei de prevenció de riscos professionals de l’any 1995. No afecta tota la llei, sinó alguns articles.
  • 2004. Es permet als treballadors del règim especial de treballadors autònoms millorar voluntàriament la cobertura per accident de treball i malaltia professional, amb la mateixa entitat, gestora o col·laboradora amb la qual hagi formalitzat la cobertura de la prestació econòmica d’incapacitat temporal.
  • 2004. Es modifica el Reglament de col·laboració de les mútues de l’any 1995. La modificació respon a la nova cobertura de les contingències professionals dels treballadors autònoms.
  • 2005. Entra en vigor el Reial decret pel qual es regula el règim de funcionament de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social com a servei de prevenció aliè.
  • 2006. Es publica el Reial decret 6004/2006, que modifica el reglament dels serveis de prevenció i el decret de disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.
    Es publica el Reial decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll. Deroga l’anterior Reial decret 1316/1989 i incorpora, al dret espanyol, la Directiva 2003/10/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 6 de febrer de 2003, sobre les disposicions mínimes de seguretat i de salut relatives a l’exposició dels treballadors als riscos derivats dels agents físics (soroll).

Normativa espanyola en prevenció de riscos laborals

La normativa espanyola en prevenció de riscos laborals es troba expressada a:

  • La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
  • El Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció.

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals

  • Exposició de motius
  • Capítol I Objecte, àmbit d’aplicació i definicions:
    • Article 1. Normativa sobre prevenció de riscos laborals
    • Article 2. Objecte i caràcter de la norma
    • Article 3. Àmbit d’aplicació
    • Article 4. Definicions
  • Capítol II Política en matèria de prevenció de riscos per protegir la seguretat i la salut en el treball:
    • Article 5. Objectius de la política
    • Article 6. Normes reglamentàries
    • Article 7. Actuacions de les administracions públiques competents en matèria laboral
    • Article 8. Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball
    • Article 9. Inspecció de Treball i Seguretat Social
    • Article 10. Actuacions de les administracions públiques competents en matèria sanitària
    • Article 11. Coordinació administrativa
    • Article 12. Participació d’empresaris i de treballadors
    • Article 13. Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball
  • Capítol III Drets i obligacions:
    • Article 14. Dret a la protecció davant els riscos laborals
    • Article 15. Principis de l’acció preventiva
    • Article 16. Avaluació dels riscos
    • Article 17. Equips de treball i mitjans de protecció
    • Article 18. Informació, consulta i participació dels treballadors
    • Article 19. Formació dels treballadors
    • Article 20. Mesures d’emergència
    • Article 21. Risc greu i imminent
    • Article 22. Vigilància de la salut
    • Article 23. Documentació
    • Article 24. Coordinació d’activitats empresarials
    • Article 25. Protecció de treballadors especialment sensibles a determinats riscos
    • Article 26. Protecció de la maternitat
    • Article 27. Protecció de menors
    • Article 28. Relacions de treball temporals, de durada determinada i en empreses de treball temporal
    • Article 29. Obligacions dels treballadors en matèria de prevenció de riscos
  • Capítol IV Serveis de prevenció:
    • Article 30. Protecció i prevenció de riscos professionals
    • Article 31. Serveis de prevenció
    • Article 32. Actuació preventiva de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals
    • Article 32 bis. Presència dels recursos preventius
  • Capítol V Consulta i participació dels treballadors
    • Article 33. Consulta dels treballadors
    • Article 34. Drets de participació i representació
    • Article 35. Delegats de prevenció
    • Article 36. Competències i facultats dels delegats de prevenció
    • Article 37. Garanties i secret professional dels delegats de prevenció
    • Article 38. Comitè de seguretat i salut
    • Article 39. Competències i facultats del Comitè de seguretat i salut
    • Article 40. Col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social
  • Capítol VI Obligacions dels fabricants, els importadors i els subministradors:
    • Article 41. Obligacions dels fabricants, els importadors i els subministradors
  • Capítol VII Responsabilitat i sancions:
    • Article 42. Responsabilitats i la seva compatibilitat
    • Article 43. Requeriments de la Inspecció de Treball i Seguretat Social
    • Article 44. Paralització de treballs
    • Article 45. Infraccions administratives
    • Article 46. Infraccions lleus
    • Article 47. Infraccions greus
    • Article 48. Infraccions molt greus
    • Article 49. Sancions
    • Article 50. Reincidència
    • Article 51. Prescripció de les infraccions
    • Article 52. Competències sancionadores
    • Article 53. Suspensió o tancament del centre de treball
    • Article 54. Limitacions a la facultat de contractar amb l’administració
  • Disposicions addicionals:
    • Primera. Definicions a l’efecte de la Seguretat Social
    • Segona.Reordenació orgànica
    • Tercera. Caràcter bàsic
    • Quarta. Designació de delegats de prevenció en supòsits especials
    • Cinquena. Fundació
    • Sisena. Constitució de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball
    • Setena. Compliment de la normativa de transport de mercaderies perilloses
    • Vuitena. Plans d’organització d’activitats preventives
    • Novena. Establiments militars
    • Desena. Societats cooperatives
    • Onzena. Modificació de l’Estatut dels treballadors en matèria de permisos retribuïts
    • Dotzena. Participació institucional en les comunitats autònomes
    • Tretzena. Fons de prevenció i rehabilitació
  • Disposicions transitòries:
    • Primera. Aplicació de disposicions més favorables
    • Segona
  • Disposició derogatòria :
    • Única. Abast de la derogació
  • Disposicions finals:
  • Primera. Actualització de sancions
  • Segona. Entrada en vigor

Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis de prevenció

  • Preàmbul
  • Capítol I Disposicions generals:
    • Article 1. Integració de l’activitat preventiva a l’empresa.
    • Article 2. Pla de prevenció de riscos laborals.
  • Capítol II. Avaluació dels riscos i planificació de l’activitat preventiva:
    • Secció 1a Avaluació dels riscos:
      • Article 3. Definició.
      • Article 4. Contingut general de l’avaluació.
      • Article 5. Procediment.
      • Article 6. Revisió.
      • Article 7. Documentació.
    • Secció 2a Planificació de l’activitat preventiva:
      • Article 8. Necessitat de la planificació.
      • Article 9. Contingut.
  • Capítol III. Organització de recursos per a les activitats preventives:
    • Article 10. Modalitats.
    • Article 11. Assumpció personal per l’empresari de l’activitat preventiva.
    • Article 12. Designació de treballadors.
    • Article 13. Capacitat i mitjans dels treballadors designats.
    • Article 14. Servei de prevenció propi.
    • Article 15. Organització i mitjans dels serveis de prevenció propis.
    • Article 16. Serveis de prevenció aliens.
    • Article 17. Requisits de les entitats especialitzades per poder actuar com a serveis de prevenció aliens.
    • Article 18. Recursos materials i humans de les entitats especialitzades que actuïn com a serveis de prevenció aliens.
    • Article 19. Funcions de les entitats especialitzades que actuïn com a serveis de prevenció.
    • Article 20. Concert de l’activitat preventiva.
    • Article 21. Serveis de prevenció mancomunats.
    • Article 22. Actuació de les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social com a serveis de prevenció.
    • Article 22 bis. Presència dels recursos preventius.
  • Capítol IV. Acreditació d’entitats especialitzades com a serveis de prevenció aliens a les empreses:
    • Article 23. Sol·licitud d’acreditació.
    • Article 24. Autoritat competent.
    • Article 25. Procediment d’acreditació.
    • Article 26. Manteniment dels requisits de funcionament.
    • Article 27. Revocació de l’acreditació.
    • Article 28. Registre.
  • Capítol V Auditories:
    • Article 29. Àmbit d’aplicació.
    • Article 30. Concepte, contingut, metodologia i termini.
    • Article 31. Informe d’auditoria.
    • Article 31 bis. Auditoria del sistema de prevenció amb activitats preventives desenvolupades amb recursos propis i aliens.
    • Article 32. Requisits.
    • Article 33. Autorització.
    • Article 33 bis. Auditories voluntàries.
  • Capítol VI. Funcions i nivells de qualificació:
    • Article 34. Classificació de les funcions.
    • Article 35. Funcions de nivell bàsic.
    • Article 36. Funcions de nivell intermedi.
    • Article 37. Funcions de nivell superior.
  • Capítol VII. Col·laboració dels serveis de prevenció amb el Sistema Nacional de Salut:
    • Article 38. Col·laboració amb el Sistema Nacional de Salut.
    • Article 39. Informació sanitària.
  • Disposicions addicionals:
    • Primera. Caràcter bàsic.
    • Segona. Integració en els serveis de prevenció.
    • Tercera. Manteniment de l’activitat preventiva.
    • Quarta. Aplicació a les administracions públiques.
    • Cinquena. Convalidació de funcions i certificació de formació equivalent.
    • Sisena. Reconeixements mèdics previs a l’embarcament dels treballadors del mar.
    • Setena. Negociació col·lectiva.
    • Vuitena. Criteris d’acreditació i autorització.
    • Novena. Disposicions supletoris en matèria de procediments administratius.
    • Desena. Presència de recursos preventius a les obres de construcció.
    • Onzena. Activitats perilloses a efectes de coordinació d’activitats empresarials.
    • Dotzena. Activitats perilloses a efectes del text refós de la Llei d’infraccions i sancions en l’ordre social, aprovada pel Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d’agost.
  • Disposicions transitòries:
    • Primera. Constitució de servei de prevenció propi.
    • Segona. Acreditació de Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social.
    • Tercera. Acreditació de la formació.
    • Quarta. Aplicació transitòria dels criteris de gestió de la prevenció de riscos laborals en hospitals i centres sanitaris públics.
  • Disposicions derogatòries:
    • Única. Abast de la derogació normativa.
  • Disposicions finals:
    • Primera. Habilitació reglamentària.
    • Segona. Entrada en vigor.
  • Annexos:
    • ANNEX I Activitats perilloses
    • ANNEX II Notificació sobre concurrència de condicions que no fan necessari recórrer a l’auditoria del sistema de prevenció de l’empresa
    • ANNEX III Criteris generals per a l’establiment de projectes i programes formatius, per a l’exercici de les funcions del nivell bàsic, mitjà i superior
    • ANNEX IV Contingut mínim del programa de formació, per a l’exercici de les funcions de nivell bàsic
    • ANNEX V Contingut mínim del programa de formació, per a l’exercici de les funcions de nivell intermedi
    • ANNEX VI Contingut mínim del programa de formació, per a l’exercici de les funcions de nivell superior
    • ANNEX VII Llista no exhaustiva d’agents, procediments i condicions de treball que poden influir negativament en la salut de les treballadores embarassades o en període de lactància natural, del fetus o del nen durant el període de lactància natural
    • ANNEX VIII Llista no exhaustiva d’agents i condicions de treball als quals no podrà haver-hi risc d’exposició per part de treballadores embarassades o en període de lactància natural
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Marc normatiu de la prevenció