Organismes i entitats en matèria de prevenció

Trobareu un glossari de sigles a la secció “Annexos” d’aquest apartat.

Diversos organismes i entitats –de caire públic o privat– tenen un paper rellevant en matèria de prevenció de riscos laborals. Els que destaquen a escala internacional i comunitària són l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització Internacional del Treball (OIT), i la Unió Europea i les seves agències; és a dir, l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (EU-OSHA) i la seva agència cientificotècnica de productes químícs (ECHA).

A escala estatal, cal prestar una atenció especial als òrgans de l’Administració central (alguns d’ells inclosos específicament a la Llei 31/95 de prevenció de riscos laborals) pel fet de considerar que són, bé pel seu prestigi, bé per la seva trajectòria, els que tenen més importància dins d’aquest àmbit. Aquests organismes són:

  • l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (art. 8 LPRL),
  • la Inspecció de Treball i Seguretat Social (art. 9 LPRL) i
  • la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (art. 13 LPRL).

Incloem també en aquest apartat l’òrgan de l’Administració catalana, l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, que té transferides algunes competències normatives en aquest tema.

A banda, també és interessant conèixer el paper d’altres entitats, com són la Fundació Estatal per a la Prevenció de Riscos Laborals (recollida a la disposició addicional cinquena de l’LPRL), les Mútues d’Accidents de Treball i Malalties Professionals, els Serveis de Prevenció i algunes de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives.

Organismes internacionals i comunitaris

És evident que totes les qüestions relatives a la protecció de la salut dels treballadors a la seva feina són un tema prou important per transcendir al terreny internacional, ja que totes les persones que treballen al món tenen dret que la seva feina no malmeti la seva integritat física, psíquica i social.

Els òrganismes internacionals més importants en matèria de prevenció de riscos laborals i que tenen més rellevància en el nostre entorn són l’Organització Mundial de la Salut (OMS, l’Organització Internacional del Treball (OIT), l’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball i l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA).

L'Organització Mundial de la Salut (OMS)

  • L'OMS és l'organisme de les Nacions Unides per gestionar temes de salut a escala mundial. El seu acrònim en anglès és WHO ('World Health Organization').
  • L'OMS és l'organisme de les Nacions Unides per gestionar temes de salut a escala mundial. El seu acrònim en anglès és WHO ('World Health Organization').

L’OMS és una agència de l’Organització de les Nacions Unides amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pública internacional i està gestionada per una Assaemblea amb representants de tots els Estats membres.

Està especialitzada a gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial en sentit ampli del terme i el seu concepte de salut, formulat durant la seva constitució com organisme el 1946, és el concepte tècnic de referència de totes les accions dins l’àmbit de la prevenció de riscos laborals.

L'Organització Internacional del Treball

  • La seu central de l'Organització Internacional del Treball (OIT) és a Ginebra, Suïssa.
  • La seu central de l'Organització Internacional del Treball (OIT) és a Ginebra, Suïssa.

L’Organització Internacional del Treball (OIT) va néixer el 1919 sota els auspicis de la part XIII del Tractat de Versalles. De fet, n’és l’únic resultat important que encara perdura. El 1946 es va convertir en el primer organisme especialitzat de l’ONU. L’Estat espanyol n’és membre des de la seva creació però se’n va absentar des de 1941 fins a 1956.

El Tractat de Versalles

És l’acord de pau que va ser signat al Palau de Versalles el 29 de juny de 1918 entre els països aliats i Alemanya. Va donar origen a la Societat de Nacions i va posar fi a la Primera Guerra Mundial.

Un dels objectius principals d’aquest organisme és millorar les condicions de vida i de treball a totes les nacions del món. Una de les tasques fonamentals dintre d’aquest objectiu és millorar la protecció de les persones treballadores contra qualsevol malaltia, afecció i lesions provocades per la seva activitat laboral.

Estructura de l'OIT

A diferència d’altres organismes, l’estructura de l’OIT és essencialment tripartida, única en el sistema de les Nacions Unides, en virtut de la qual els representants dels empresaris i treballadors participen en peu d’igualtat amb els governs dels estats membres en la formulació de les polítiques i els programes.

Els seus òrgans de gestió són els següents:

  • Conferència Internacional del Treball. És l’òrgan deliberador i suprem de l’organització. Els estats membres participen anualment en la reunió de la Conferència Internacional, que se celebra a Ginebra durant el mes de juny per establir les normes internacionals mínimes del treball i definir les polítiques generals de l’organització. Cada estat membre està representat per dos delegats del govern, un delegat dels ocupadors i un delegat dels treballadors.
  • El Consell d’Administració. És l’òrgan executiu i de coordinació de l’OIT. Es reuneix tres vegades l’any a Ginebra. Estableix el programa i el pressupost de l’organització, que després presenta a la Conferència perquè s’aprovi.
  • L’Oficina Internacional del Treball. És la secretaria permanent de l’OIT i té la seu a Ginebra. La missió fonamental d’aquest òrgan és l’estudi dels assumptes, la preparació i tramesa dels informes i documents que hagin de ser sotmesos a la Conferència. El director general dirigeix l’Oficina i actua, a més a més, com a secretari de la Conferència.

Composició del Consell d'Administració

El Consell d’Administració està integrat per 28 membres governamentals, 14 membres ocupadors i 14 membres treballadors. Els deu estats que tenen més importància industrial estan representats amb caràcter permanent.

Aquest tipus d’estructura té grans avantatges per a l’OIT:

  • Facilita l’aplicació de les decisions de l’OIT en el lloc de treball.
  • Faculta l’organització per dirigir les seves activitats a formes pràctiques d’acció.

Funcions i competències de l'OIT

Els objectius de l’OIT sobre seguretat i higiene en el treball tenen dos trets principals:

  • Prevenció d’accidents i malalties professionals.
  • Millora de les condicions de treball i de vida.

Per aconseguir més fàcilment aquests objectius, l’Organització Internacional del Treball té en compte els següents indicadors, per tal de promoure les seves actuacions:

  • Nivell de risc present en el procés de treball.
  • Nombre de treballadors exposats al risc.

Les funcions de l’OIT són les següents:

  • Assistència tècnica i assessorament als estats membres proporcionat per experts en la matèria.
  • Organització de reunions internacionals.
  • Recopilació i difusió d’informació relacionada amb la matèria.
  • Elaboració i aprovació de normes internacionals sota la forma de convenis i recomanacions.

L’actuació normativa de l’OIT pot revestir tres formes diferents: els convenis, les recomanacions i les resolucions.

L'Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball

El Reglament (CE) núm. 2062/94 del Consell, de 18 de juliol de 1994, va crear l’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball, com a òrgan tècnic-administratiu descentralitzat de la Comunitat, amb seu a Bilbao.

L’Agència va sorgir per la necessitat de les institucions europees i dels interlocutors socials de disposar d’informació científica, tècnica i econòmica útil sobre les qüestions relacionades amb la normativa europea en l’àmbit de la seguretat i salut en el treball.

  • La seu de l'Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball es troba a Bilbao.
  • La seu de l'Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball es troba a Bilbao.

En l’actualitat, l’Agència és un dels òrgans més importants de la política social de la Unió Europea (UE). S’ha de tenir en compte que és un organisme amb importants reptes: cada cinc segons un treballador de la UE es veu afectat per un accident laboral i cada dues hores un mor per la mateixa causa.

L’Àgència és l’òrgan encarregat de recopilar, coordinar i distribuir la informació relativa a la seguretat i salut en el treball entre els seus estats membres.

L’Agència s’encarrega de la creació i coordinació d’una xarxa d’informació que permet un intercanvi fluid dins de l’àmbit europeu a través de l’examen, validació i difusió d’aquesta informació científica, tècnica i econòmica sobre seguretat i salut laboral. A aquest efecte, els estats membres han de comunicar quins centres o institucions dintre del seu territori es dediquen a la prevenció de riscos amb l’objectiu d’establir la cooperació que sigui més adient.

Les funcions principals d’aquesta Agència són les següents:

  • Recollir i difondre informació tècnica, científica i econòmica amb la finalitat que els estats membres i mitjans interessats puguin elaborar programes d’acció i d’investigació relatius a la seguretat i salut laboral.
  • Fomentar la cooperació, l’intercanvi i la difusió dels resultats de les investigacions que es porten a terme.
  • Organitzar conferències i seminaris.
  • Proporcionar assistència tècnica a la Comissió, mitjançant la transmissió dels resultats dels seus estudis tècnics amb la finalitat de definir els projectes legislatius i les accions programades més adients, tenint en compte les característiques de la petita i mitjana empresa.
  • Creació i coordinació de la xarxa d’informació.
  • Contribuir al desenvolupament de les accions preventives i programes comunitaris.
  • Vetllar perquè la informació que transmet sigui accessible per als usuaris finals.

Composició del Consell de Direcció

El Consell de Direcció té 78 membres: 25 membres en representació dels estats, 25 membres en representació de les organitzacions d’empresaris, 25 membres en representació de les organitzacions de treballadors i 3 membres en representació de la Comissió. La durada del mandat dels membres del Consell de Direcció és de tres anys prorrogables.

L’Agència està dirigida per un director nomenat pel Consell de Direcció. Aquest últim organisme està integrat per representants dels governs, dels empresaris i dels treballadors dels vint-i-vuit estats membres. La Comissió Europea nomena els seus propis membres.

El Consell de Direcció determina els objectius estratègics de l’Agència. S’encarrega en concret d’aprovar el pressupost, el programa quadriennal i el programa anual de l’Agència. A més a més, el Consell aprova un informe general anual de les activitats de l’Agència.

L'Agència Europea de Productes Químics

Des de la seva fundació el 7 de juny de 2007 és l’agència de la Unió Europea (UE) que gestiona els aspectes tècnics, científics i administratius dels productes químics des de la seva central a Hèlsinki.

Aquesta agència és el motor essencial per regular de forma innovadora l’ús i la gestió de les substàncies químiques a fi de protegir la salut i el medi ambient en sentit ampli; per tant, el seus estudis i recomanacions són un referent en la gestió dels productes químics en el món laboral.

Les seves principals funcions són:

  • Gestionar els aspectes tècnics, científics i administratius del registre, avaluació, autorització i restricció dels productes químics en tota la UE, amb la finalitat de garantir la coherència interna.
  • Proporcionar als estats membres i a les institucions el millor assessorament científic i tècnic possible en les qüestions relacionades amb els productes químics coberts pel reglament REACH.
  • Administrar els documents d’orientació, les bases de dades, les eines i els registres informàtics d’aquestes substàncies.
  • Donar suport als serveis nacionals de suport directe i d’un servei d’assistència per a reporters.
  • Facilitar al públic, en general, informació sobre els productes químics.

REACH

REACH és la normativa (reglament d’aplicació directa als estats membres de la UE) de registre (R), avaluació (E), autorització (A) i restricció de les substàncies químiques (CH) a la Unió Europea.

Per cercar més informació sobre l’Agència Europea de Seguretat i Salut (EU-OSHA) i d’altres organismes i agències oficials europeus i internacionals consulteu la secció “Referències” (Adreces d’interès) del web del crèdit.

Principals organismes administratius estatals amb competències en matèria de prevenció

Els organismes administratius que tenen més importància dins del camp de la prevenció de riscos laborals depenen principalment del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social i del de Sanitat, Consum i Benestar Social.

De manera molt més circumstancial, també pot aparèixer en aquest camp algun òrgan o institució relacionada amb els ministeris d’Indústria, Comerç i Turisme, i d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

L’article 7 de l’LPRL estableix que les administracions públiques estatals competents en matèria laboral desenvoluparan les següents funcions:

  1. Promoure la prevenció i l’assessorament, assistència i cooperació tècnica, informació, divulgació, formació i investigació en matèria preventiva, com també el seguiment de les actuacions preventives que es facin en les empreses per a la consecució dels objectius previstos a la Llei.
  2. Vetllar pel compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals per mitjà de les actuacions de vigilància i control.
  3. Sancionar l’incompliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

Les Administracions públiques porten a terme aquestes funcions mitjançant organismes administratius especialitzats en la matèria.

En matèria de seguretat i salut en el treball, el Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social té assignada la potestat legislativa. L’execució de la normativa en aquesta matèria depèn també de les comunitats autònomes que hagin assumit aquesta competència.

D’altra banda, les administracions públiques competents en matèria sanitària són el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social i les administracions autonòmiques que tenen transferides aquestes competències.

A Catalunya, l’Institut Català de la Salut (ICS) és el proveïdor públic de serveis sanitaris més gran de la nostra comunitat. L’ICS és una organització sanitària pública dependent del Departament de Salut de la Generalitat. A més a més, cal afegir aquí que el Servei Català de la Salut (Catsalut) és l’ens públic responsable de garantir les prestacions sanitàries públiques.

Les funcions que aquestes administracions tenen atribuïdes es portaran a terme a través de les accions i en relació als aspectes senyalats en el capítol IV del títol 1 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril (Llei general de sanitat); en particular, l’article 10 de l’LPRL indica les següents:

  1. L’establiment de mitjans adequats per a l’avaluació i control de les actuacions de caràcter sanitari que els serveis de prevenció realitzin a les empreses.
  2. La implantació de sistemes d’informació adequats que permetin l’elaboració de mapes de riscos laborals.
  3. La supervisió de la formació que en matèria de prevenció i promoció de la salut laboral ha de rebre el personal sanitari dels serveis de prevenció.
  4. L’elaboració i divulgació d’estudis, investigacions i estadístiques relacionades amb la salut dels treballadors.

A més a més, l’article 11 de l’LPRL denominat “Coordinació administrativa” destaca la necessitat de coordinar les actuacions de les Administracions competents en matèria laboral, sanitària i d’indústria per a una protecció més eficaç de la seguretat i salut dels treballadors.

Aquesta coordinació entre administracions és fonamental per a l’elaboració de normes preventives i el control del seu compliment, així com per a la promoció de la prevenció, la investigació i la vigilància epidemiològica sobre riscos laborals.

L'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST)

L’INSST (antic Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball; INSHT) és un organisme autònom de caràcter administratiu adscrit al Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social que va ser creat pel Reial decret llei 36/1978, de 16 de novembre, sobre gestió institucional de la Seguretat Social, la salut i l’ocupació, i el seu règim jurídic està regulat pel Reial decret 577/1982, el qual instaura la seva estructura i competències (l’LPRL ha respectat la seva vigència).

La Llei 31/95, en l’article 8, “Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball”, confirma i consolida la importància d’aquest òrgan dins del camp de la prevenció de riscos professionals i el configura com a centre de referència nacional en relació amb les institucions de la Unió Europea.

Canvis de nom: INSHT, INSSBT, INSST

La disposició addicional desena del Reial decret 903/2018, de 20 de juliol, actualitza la denominació de l’Institut Nacional de Seguretat, Salut i Benestar en el Treball (INSSBT) i passa a denominar-se Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST).

“L’INSHT és l’òrgan científic tècnic especialitzat de l’Administració General de l’Estat que té com a missió l’anàlisi i estudi de les condicions de seguretat i salut en el treball, així com la promoció i el suport a la millora d’aquestes. Amb aquesta finalitat, establirà la cooperació necessària amb els òrgans de les comunitats autònomes amb competències en aquesta matèria.”
Article 8 LPRL

Podeu accedir a tota la normativa reguladora de l’INSST si consulteu la secció “Referències” (Adreces d’interès) que trobareu al web d’aquest crèdit.

Amb caràcter general, l’INSST és un òrgan tècnic encarregat de portar a terme la promoció de la prevenció, primera de les funcions que l’article 7 de l’LPRL encomana a l’Administració laboral.

L’INSST fomenta i dona suport a la realització d’activitats de promoció de la seguretat i salut en el treball per part de les Comunitats Autònomes i de l’Administració general de l’Estat; amb els quals estableix les necessàries accions de cooperació i fomentarà i dona suport a la realització d’aquestes activitats promogudes per organitzacions empresarials i sindicats.

Línies d'actuació i objectius de l'INSST

Les funcions que l’article 8 de l’LPRL encomana a l’INSST es poden agrupar en les següents línies d’actuació:

  • Assessorament tècnic a les administracions públiques, organitzacions empresarials i sindicals i a qualsevol altra entitat pública implicada en prevenció. Això implica que l’INSST els garantirà el suport especialitzat que requereixin en aquesta matèria.
  • Desenvolupament normatiu/normalització. L’INSST assessorarà tècnicament les administracions públiques competents per a l’elaboració de la normativa corresponent.
  • Formació. L’INSST té la funció d’afavorir la integració de la PRL en tots els nivells educatius i participar de forma activa en la formació especialitzada en aquest camp.
  • Recerca. L’INSST ha de mantenir un coneixement actualitzat dels estudis i tendències en el camp de la prevenció de riscos a Espanya i a la UE i aportar elements per millorar-los.
  • Promoció i divulgació. En aquest camp l’INSST té assignades les funcions següents:
    • Sensibilització sobre PRL mitjançant la realització d’activitats de promoció de la prevenció.
    • Afavoriment de l’intercanvi d’informació entre les diferents administracions públiques.
    • Actuar com a “centre de referència nacional” en relació amb les institucions de la Unió Europea, coordinar l’intercanvi d’informació amb aquestes i promoure en general la cooperació internacional en matèria de PRL.
  • Certificació i assaigs d’equips de protecció i màquines. L’INSST garantirà el suport tècnic especialitzat en aquesta matèria.
  • Secretariat de la Comissió Nacional de Seguretat i salut (CNSS). L’INSST té la missió d’exercir la Secretaria General de la CNSS per tal de facilitar-li el suport tècnic i administratiu necessari.

L’INSST no té competències sancionadores ni resolutòries, però els seus informes i assessoraments poden ajudar a identificar i valorar els factors de risc presents en un lloc de treball.

Estructura organitzativa de l'INSST

L’INSST té la seva seu central a Madrid, on hi ha el seus serveis centrals: Direcció, Subdirecció i Secretaria General. Aquests serveis centrals tenen encomanada la representació nacional i internacional d’aquest organisme.

A la Direcció de l’INSST li correspon la representació de l’Institut i la direcció de la seva activitat amb l’objectiu de complir amb els seus objectius. La Direcció de l’INSST té encomanada la Secretaria de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.

Als centres nacionals de seguretat i higiene en el treball els correspon el desenvolupament de tècniques especialitzades d’informació i documentació, homologació i normalització, medi ambient i ergonomia. En l’actualitat hi ha quatre centres que estan especialitzats en diferents matèries:

  • Centre Nacional de Condicions de Treball amb seu a Barcelona.
  • Centre Nacional de Noves Tecnologies amb seu a Madrid.
  • Centre Nacional de Mitjans de Protecció amb seu a Sevilla.
  • Centre Nacional de Verificació de Maquinària amb seu a Biscaia.

La Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS)

Correspon a la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) la funció de vigilància i control de la normativa de l’ordre social i de prevenció de riscos laborals. Les potestats administratives que té atribuïdes aquest organisme el faculten per poder exercir aquesta vigilància i, a més a més, exigir les responsabilitats pertinents, així com l’assessorament i, si escau, conciliació, mediació i arbitratge en aquestes matèries.

L’LPRL no defineix aquest organisme, sinó que directament assenyala quines són les funcions que se li encomanen en matèria preventiva. Per a poder trobar una definició de la mateixa hem d’anar a la normativa específica.

La Inspecció de treball i seguretat social és un servei públic de caràcter tècnic que té la missió de vetllar pel compliment de les normes de l’ordre social i exigir les responsabilitats corresponents.

Podeu accedir a la normativa bàsica de la Inspecció de Treball i Seguretat Social si consulteu de la secció “Referències” (Adreces d’internet) que trobareu al web d’aquest crèdit.

Les normes que són objecte de vigilància per exigir les responsabilitats corresponents són les referides a drets i deures dels treballadors derivats de la relació laboral, Seguretat Social i prevenció de riscos laborals.

Funcions de l'ITSS

Parlant en termes generals, la Inspecció de Treball i Seguretat Social té com a funció principal la vigilància i el control del compliment de qualsevol mena de norma laboral (lleis, reglaments, convenis col·lectius), així com l’assessorament d’empresaris i treballadors en qualsevol matèria relacionada amb aquestes.

  • Els funcionaris de la Inspecció de Treball realitzen les seves funcions complint els principis d'independència tècnica, objectivitat i imparcialitat./-40
  • Els funcionaris de la Inspecció de Treball realitzen les seves funcions complint els principis d'independència tècnica, objectivitat i imparcialitat.

Les funcions d’Inspecció estan encomanades als següents tipus de funcionaris:

  • Cos d’Inspectors de Treball i Seguretat Social del grup A1 de l’Administració general de l’Estat, que actuaran amb necessària independència, objectivitat i imparcialitat.
  • Cos de Subinspectors d’Ocupació i Seguretat Social del grup A2 de l’Administració general de L’Estat. Actuen en el si dels equips d’Inspecció.
  • L’Administració General de l’Estat adscriurà al Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social el corresponent personal de nivell superior necessari per assistir tècnicament i administrativament a la funció inspectora.

L’article 9.1 de l’LPRL atribueix a la Inspecció de Treball i Seguretat Social certes funcions de vigilància i control de la normativa sobre PRL.

Normes juridicotècniques

Són normes juridicotècniques no laborals que formen part de la normativa de prevenció els reglaments tècnics del Ministeri de Ciència i Tecnologia, normes de seguretat nuclear i normes tècniques d’edificació, entre d’altres.

Funcions de l'Article 9.1 LPRL

  1. Vigilar el compliment de la normativa sobre PRL, com també de les normes juridicotècniques que incideixin en les condicions de treball i proposar a l’autoritat laboral competent la infracció corresponent si es comprova una infracció a la normativa sobre PRL.
  2. Assessorar sobre la manera més efectiva de complir les disposicions.
  3. Elaborar els informes sol·licitats pels jutjats socials en els procediments d’accidents laborals i malalties professionals.
  4. Informar l’autoritat laboral sobre els accidents de treball mortals, molt greus o greus, també sobre les malalties professionals en què concorrin aquestes qualificacions.
  5. Afavorir el compliment de les obligacions assumides pels serveis de prevenció.
  6. Ordenar la paralització immediata dels treballs quan hi hagi risc greu o imminent per a la seguretat i salut dels treballadors.”

Així doncs, podríem agrupar les funcions primordials de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en els grups següents:

  • Vigilància i exigència del compliment de l’ordenament laboral i dels convenis col·lectius.
  • Ordenació del treball i de les relacions sindicals.
  • Obediència de les normes en matèria de prevenció de riscos en el treball.
  • Inscripció i afiliació, altes i baixes. Cotització i recaptació de les quotes de la Seguretat Social.
  • Prestacions i millores establertes als convenis col·lectius.
  • Ocupació i atur, emigració, formació professional, empreses de treball temporal, agències de cooperació i plans integrats d’ocupació.
  • Assistència tècnica.
  • Arbitratge, conciliació i mediació.

La Inspecció de Treball i Seguretat Social depèn orgànicament del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social; i funcionalment, d’aquest ministeri o bé de l’Administració autonòmica, segons el cas.

Per a donar resposta al principi de coordinació entre administracions públiques, l’article 9.2 de l’LPRL assenyala que:

  • L’Administració general de l’Estat i les administracions autonòmiques prendran les mesures que calguin per proporcionar la col·laboració pericial i l’assessorament tècnic que calgui a la Inspecció de Treball en els seus respectius àmbits de competència.
  • L’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball donarà suport i col·laborarà amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social per tal que pugui complir les seves funcions de vigilància i control de la manera prevista per la Llei.

Per a ampliar sobre el tema dels funcionaris tècnics habilitats de les comunitats autònomes, consulteu el punt “Responsabilitat civil” de l’apartat “Responsabilitats i responsables de l’acció preventiva”.

Respecte al primer d’aquests punts, hem de destacar aquí la importància que té la col·laboració de les administracions autonòmiques amb la Inspecció de Treball. Un dels objectius de la Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals és reforçar les funcions de control públic, per part de les diferents administracions implicades (estatal i autonòmica), actualitzant la col·laboració dels funcionaris tècnics de dependència autonòmica amb la Inspecció de Treball.

En aquest sentit, aquesta reforma legal crea un marc jurídic adequat per reforçar el control del compliment de la normativa preventiva i atorga a aquests funcionaris la cobertura legal adient per a l’exercici de les seves activitats (fonamentalment de control). L’objectiu últim és facilitar l’actuació inspectora pel que fa a la detecció d’incompliments i a l’inici, si s’escau, d’un procediment sancionador.

Àmbit d'actuació de l'ITSS

La Inspecció de Treball i Seguretat Social sempre pot iniciar la seva actuació d’ofici (per iniciativa pròpia), per petició raonada d’altres òrgans (per ordre d’un superior jeràrquic o per petició d’un òrgan judicial), i per denúncia de qualsevol ciutadà.

Els inspectors de Treball i Seguretat Social poden exercir les seves funcions a empreses, centres de treball i qualsevol altre lloc on es realitzi la prestació laboral; incloent-hi els vehicles i els mitjans de transport en general, els vaixells de la marina mercant i pesquera, els avions i aeroports civils, així com les instal·lacions i explotacions auxiliars i complementàries i les societats cooperatives i laborals.

Qualsevol persona, física o jurídica, que sigui responsable del compliment de la normativa de l’ordre social pot ser subjecte de l’actuació inspectora.

Facultats de l'ITSS

En l’exercici de les seves funcions de vigilància i control del compliment de la legalitat, els inspectors de treball estan facultats per realitzar qualsevol acció que els faciliti la seva feina en el marc de la més estricta legalitat.

Respecte a aquest tema, l’article 13 de la Llei 23/2015 ordenadora del Sistema d’Inspecció de treball i Seguretat Social assenyala que els inspectors estan facultats per a:

  • Entrar lliurament i sense autorització prèvia en qualsevol centre de treball, establiment o lloc sotmès a inspecció. Abans d’iniciar la seva visita, l’inspector ha de comunicar la seva presència a l’empresari amb l’excepció que consideri que aquesta comunicació podria posar en perill l’èxit de la seva funció.
  • Romandre en els centres de treball el temps que sigui necessari per al desenvolupament de les seves funcions.
  • Fer-se acompanyar per treballadors o els seus representants, perits i tècnics de l’empresa (article 40 LPRL).
  • Practicar qualsevol diligència d’investigació, examen, reconstrucció o prova que es consideri necessari per a la realització de les seves funcions.
  • Adoptar en qualsevol moment del desenvolupament de les seves actuacions les mesures cautelars que s’estimin oportunes per impedir la destrucció de qualsevol tipus de documentació necessària per a la investigació.

Resultats de l'actuació inspectora

Un cop finalitzada l’actuació inspectora i comprovada l’existència d’una possible infracció de la legislació vigent, els inspectors de treball poden adoptar qualsevol de les mesures següents:

Les responsabilitats per infraccions de la legislació vigent poden ser de caràcter laboral, administrativa, penal i civil.

  • Requeriments o actes d’advertència: quan no es derivin perjudicis directes els treballadors, la normativa estableix la possibilitat que la Inspecció utilitzi aquests sistemes com a mesura d’advertència. Els requeriments hauran de notificar-se als subjectes infractors, advertint de les irregularitats detectades i donant un termini per a la seva esmena. Si l’inspector ho estima convenient, aquests requeriments poden anar acompanyats amb la iniciació dels corresponents expedients sancionadors o senzillament finalitzar amb aquests l’actuació.
  • Fer un requeriment a les administracions públiques per incompliment de les disposicions relatives a la seguretat i salut del personal al seu servei.
  • Iniciar el procediment sancionador mitjançant l’extensió d’actes d’infracció o d’infracció per obstrucció, quan s’hagi comprovat infracció de norma o en el supòsit que el requeriment s’incompleixi i no desapareguin els fets infractors.
  • Efectuar requeriments de pagament per deutes a la Seguretat Social.
  • Ordenar la paralització immediata dels treballs o tasques per inobservància de la normativa sobre prevenció de riscos laborals en cas de concórrer en risc greu i imminent per a la seguretat i salut dels treballadors.

  • Proposar recàrrecs o reduccions a les primes d’assegurament d’accidents de treball o malalties professionals a determinades empreses per motius que fan referència al seu comportament en l’aplicació de la normativa de prevenció de riscos professionals.
  • Comunicar a l’autoritat judicial l’existència d’indicis racionals de criminalitat (primeres manifestacions visibles de l’existència d’un delicte).

Col·laboració amb la Inspecció de Treball: facultats atribuïdes als funcionaris tècnics habilitats de les comunitats autònomes

Abans de tot s’ha de dir prèviament que els inspectors de Treball i Seguretat Social porten a terme les seves actuacions amb independència de quina sigui l’Administració titular de la competència. Dit d’una altra manera, els inspectors de Treball i Seguretat Social poden treballar per a l’Estat i també per a les comunitats autònomes.

La plantilla d’Inspecció de Treball i Seguretat Social és molt poc nombrosa i no pot arribar a tot arreu; per aquest motiu, un dels objectius principals de la reforma de la Llei de prevenció de riscos laborals (Llei 54/2003) va ser actualitzar el marc normatiu de vigilància i control en aquesta matèria. Això es va fer donant més importància a les funcions que realitzen els funcionaris tècnics que col·laboren amb el cos d’inspectors de Treball i seguretat Social.

La Llei 54/2003 pretén reforçar les funcions de control públic per part de les diferents administracions implicades (estatal i autonòmiques). Per a portar a terme aquest objectiu, aquesta norma jurídica va actualitzar la col·laboració amb la Inspecció de Treball dels funcionaris tècnics de dependència autonòmica i els va dotar de la cobertura legal necessària per a l’exercici de les seves activitats de control, amb la finalitat de facilitar l’actuació inspectora. Aquestes actuacions es materialitzen en la detecció d’incompliments que puguin servir de base per iniciar un procediment sancionador, si escau.

La col·laboració de les diferents administracions públiques (estatal i autonòmiques) amb Inspecció de Treball ja existia abans de la reforma del 2003 i suposa que cada administració, dintre de l’àmbit de la seva competència, he de prendre les mesures necessàries perquè quedin garantides la col·laboració i l’assessorament tècnic necessari amb el cos d’Inspecció.

Per tal de poder realitzar amb eficiència les funcions anteriors, la reforma del 2003 estableix un nou marc jurídic d’actuació dels funcionaris que depenen de les administracions autonòmiques. El Reial decret 689/2005, de 10 de juny desenvolupa i regula l’actuació d’aquests tècnics habilitats en matèria de prevenció de riscos laborals.

RD 689/2005

El Reial decret 689/2005 va entrar en vigor des del 23 de setembre de l’any 2005 i suposa l’efectiu desenvolupament de la figura del tècnic habilitat.

La disposició addicional (DA) cinquena de la Llei de prevenció de riscos laborals (introduïda a la reforma de 2003) i el nou article 59 del reglament de la Inspecció de Treball i Seguretat Social estableix que els funcionaris públics que exerceixin aquestes funcions hauran de complir les condicions següents:

  • Hauran de tenir una habilitació específica expedida per la seva mateixa comunitat autònoma, dins dels termes que reglamentàriament es determinin.
  • Aquests funcionaris hauran de pertànyer als grups de titulació A o B de la seva Administració.
  • A més a més, hauran d’acreditar formació específica en matèria de prevenció de riscos laborals. S’exigeix la formació mínima prevista als articles 37.2 i 3 del Reglament de serveis de prevenció (nivell superior). Aquesta formació és necessària per poder exercir les funcions de nivell superior de la disciplina preventiva en la qual estiguin acreditats. No cal, però, tenir acreditació de les quatre especialitats existents: seguretat, higiene, ergonomia i psicosociologia i medicina del treball.

Podeu consultar els continguts formatius mínims per a cada nivell tècnic en matèria de PRL, a la secció “Annexos” del web del mòdul.

Classificació dels funcionaris públics

Els funcionaris públics es classifiquen en tres grans grups: A (dividit en dos subgrups: A1 i A2), B (dividit en dos subgrups: B1 i B2) i C. Per poder accedir a les oposicions del grup A es necessita el títol universitari de grau, i per al grup B es necessita el títol de tècnic superior.

Els tècnics habilitats centren de forma exclusiva les seves actuacions en condicions de treball materials o tècniques. No entren en temes de gestió. Les competències en matèria de prevenció de riscos atribuïts a aquests funcionaris són les següents:

  • Donar suport a les empreses i treballadors que ho necessitin, assessorant-les en el marc de les seves competències, de forma paral·lela a les funcions de la Inspecció de Treball.
  • Comprovar la correcció de les condicions de seguretat i salut a les empreses i centres de treball. Com a novetat, la reforma de la llei de prevenció del 2003 atribueix a aquests funcionaris la possibilitat de realitzar requeriments a les empreses (article 43 LPRL), que en cas d’incompliment, i sempre que es dedueixi l’existència d’infracció, implicarà la redacció d’un informe dirigit a Inspecció de Treball en el qual es relacionaran els fets provats perquè es pugui aixecar, si s’escau, acta d’infracció. Cal destacar que:
    • Els requeriments hauran de realitzar-se per escrit, dirigits a l’empresari presumptament responsable, i hauran de contenir els defectes i/o irregularitats detectades, en què s’indicarà un termini perquè l’empresari pugui corregir-los (normalment es dóna un dia), que es comunicaran als delegats de prevenció (articles 9.2 LPRL en relació amb l’article 43 LPRL).
    • Aquests funcionaris poden, a més a més, deixar constància de les seves actuacions al Llibre de visites de la Inspecció de Treball, però no tenen competència per aixecar acta d’infracció per si mateixos ni gaudeixen de la facultat de paralitzar treballs, cosa que sí que poden fer els inspectors de treball.
    • Per a garantir la màxima efectivitat a les actuacions de comprovació dels tècnics de les comunitats autònomes se’ls atorga dues garanties en l’exercici de les seves funcions:
      • Es presumeix que els fets descrits a l’informe dirigit a Inspecció de Treball són veritat (presumpció iuris tantum). Se suposa, per tant, que els fets són certs sense perjudici de les proves que puguin aportar els interessats en defensa dels seus interessos.
      • La reforma de l’LPRL considera una infracció qualificada de greu qualsevol acció o omissió que tracti d’interrompre o retardar l’actuació dels funcionaris habilitats per les comunitats autònomes en l’exercici de les seves funcions de comprovació i suport a la Inspecció de Treball.

La presumpció iuris tantum és una presumpció que fa la Llei contra la qual s’escau una prova en contrari.

Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (CNSST)

  • L'article 13 LPRL regula la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.
  • L'article 13 LPRL regula la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.

La Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (CNSST) va ser creada l’any 1995 per l’article 13 LPRL, el qual la configura com un òrgan col·legiat assessor de les diferents administracions públiques en la formulació de polítiques de prevenció i com un òrgan de participació institucional en matèria de seguretat i salut en el treball.

La composició de la CNSST depèn de l’article 13.2 LPRL. La disposició addicional sisena de l’LPRL ordenava al Govern de l’Estat regular la composició d’aquesta Comissió. El Reial decret 1879/1996, de 2 d’agost, va regular la composició de la CNSST en compliment d’aquest precepte legal. Aquest reial decret ha estat modificat per l’RD 1595/2004, de 2 de juliol i Reial decret 1470/2008, 5 de setembre, Reial decret 1429/2009, d’11 de setembre, Reial decret 1714/2010, de 17 de desembre, i Reial decret 882/2012, d’1 de juny.

La CNSST és una institució molt interessant per la seva composició, ja que integra en termes d’igualtat l’Administració General de l’Estat, administracions de les comunitats autònomes i organitzacions empresarials i sindicals més representatives. Com podeu veure, aquest òrgan aglutina en el seu si en termes de paritat tots els agents implicats en la millora de les condicions de la qualitat de vida laboral.

La composició de la CSST és la següent:

  • La Presidència, que recaurà en la Secretaria d’Estat d’Ocupació.
  • Quatre vicepresidències, una per cada un dels grups que la integren. El que pertany a l’àmbit de l’Administració general de l’Estat serà el subsecretari de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. La corresponent a l’Administració de les comunitats autònomes fa una rotació en períodes anuals. La vicepresidència atribuïda a les organitzacions sindicals també fa una rotació en períodes anuals entre CCOO (Comissions Obreres) i UGT (Unió General dels Treballadors), mentre que la corresponent a les organitzacions empresarials no ha patit cap modificació i fins al dia d’avui està a càrrec de la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials).
  • Dinou vocals dins de l’àmbit de l’Administració general de l’Estat amb rang de director general o equivalent en representació de:
    • Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, cinc vocals.
    • Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, tres vocals.
    • Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital, un vocal.
    • Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, dos vocals.
    • Ministeri de l’Interior, dos vocals.
    • Ministeri de Foment, un vocal.
    • Ministeri d’Educació, Cultura i Esports, un vocal.
    • Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient, un vocal.
    • Ministeri d’Economia, Indústria i Competivitat, Sanitat i Consum, dos vocals.
    • Gabinet de la Presidència del Govern, un vocal.

  • Dinou vocals en representació de les comunitats autònomes i un vocal per cada una de les ciutats de Ceuta i Melilla.
  • Dinou vocals per part de les organitzacions empresarials més representatives.
  • Dinou vocals per part de les organitzacions sindicals més representatives.

Els membres de la CNSST són nomenats i cessats pel ministre d’Ocupació i Seguretat Social a proposta dels seus respectius departaments ministerials, administracions públiques autonòmiques i organitzacions empresarials i sindicals més representatives.

Cada quatre anys es produirà la renovació de la Comissió, tenint en compte les modificacions que s’haguessin produït en relació amb la representativitat en els seus corresponents àmbits territorials de les organitzacions empresarials i sindicals.

D’altra banda, tenim la Secretaria de la CNSST, un òrgan de suport i assistència, tècnic i administratiu. La responsabilitat d’assumir aquest càrrec recau en la Direcció de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (antic INSHT). Per a ajudar a realitzar les tasques pròpies de la Secretaria, aquesta té una unitat de suport, que actua com a Secretariat Permanent i està en dependència directa del director de l’Institut (vegeu la figura).

Figura Organigrama parcial de la CNSST

La CNSST desenvolupa les funcions establertes a la Llei 31/95 a través del seu funcionament en Ple. A més de les funcions esmentades, la CNSST tindrà coneixement de les actuacions que realitzin les administracions públiques competents en matèria de promoció de la prevenció de riscos laborals, d’assessorament tècnic i de vigilància i control, i podrà formular propostes que les millorin; en concret, en tot allò que faci referència a:

  • Criteris i programes generals d’actuació.
  • Projectes de disposicions de caràcter general.
  • Coordinació de les actuacions desenvolupades per les administracions públiques competents en matèria laboral.
  • Coordinació entre les administracions públiques competents en matèria laboral, sanitària i d’indústria.

Pel que fa a la seva estructura orgànica i funcionament, els acords de la Comissió són adoptats per majoria. La Comissió és un òrgan quadripartit per la seva composició però tripartit en el seu funcionament.

Votacions a la CNSST

A la CNSST els representants de les administracions públiques (estatal i autonòmiques), tindran cadascun un vot i els de les organitzacions empresarials i sindicals n’han de tenir dos.

Per tal que pugui desenvolupar les funcions que té assignades, la CNSST es constitueix en Ple, en Comissió Permanent i en grups de treball. Tal com hem dit, la Presidència de la CNSST es reserva al Secretari d’Estat d’Ocupació. Té, a més a més, quatre vicepresidents (un per a cadascun dels grups que la integren).

Grups de treball de la CNSST

En l’actualitat, els grups de treball de la CNSST són els següents: valors límit d’exposició a agents químics, amiant, construcció, accidents de treball, sector agrari, treballadors autònoms i seguiment del pla d’accions prioritàries.

Fundació per a la Prevenció de Riscos Laborals (adscrita a la CNSST)

És una Fundació sense ànim de lucre i de caràcter laboral creada per l’LPRL. Es va constituir formalment el 28 d’abril de 1999, dia mundial de la seguretat i salut en el treball.

La disposició addicional cinquena d’LPRL assenyala que la finalitat d’aquesta Fundació és promoure la millora de les condicions de seguretat i salut en el treball, especialment a les petites i mitjanes empreses, mitjançant accions d’informació, assistència tècnica, formació i promoció del compliment de la normativa de prevenció de riscos.

Amb aquesta finalitat es dotarà la Fundació d’un patrimoni amb càrrec al Fons de prevenció i rehabilitació procedent de l’excés d’excedents de la gestió realitzada per les mútues d’accidents de treball i malalties professionals. L’aportació no pot superar el límit de 25 milions d’euros.

Les accions promogudes per la Fundació s’agrupen en els següents tipus:

  • Accions d’informació: tenen com a objectiu la difusió dels principis de l’acció preventiva i de les normes concretes d’aplicació d’aquests principis entre empresaris i treballadors.
  • Accions d’assistència tècnica: dirigides a l’estudi i resolució dels problemes derivats de l’aplicació pràctica i material de les actuacions preventives.
  • Accions de formació: consisteixen en el disseny dels mètodes i continguts dels programes que es puguin impartir en diferents sectors de l’activitat productiva.
  • Accions de promoció del compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals: el seu objectiu és el foment del coneixement i l’aplicació de la normativa en prevenció de riscos laborals per part d’empresaris i treballadors.

Els beneficiaris de les accions són les petites i mitjanes empreses i els seus treballadors. Les accions són gratuïtes per als seus beneficiaris.

L'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL)

Les comunitats autònomes tenen un paper molt important en matèria de prevenció de riscos professionals, ja que totes (amb l’excepció de Ceuta i Melilla) tenen assumida com a competència pròpia l’execució de la legislació laboral amb organismes administratius especialitzats.

  • La seu de l'ICSSL es troba al carrer de Sepúlveda, 148-150, a Barcelona; tot i que també té dependències a Girona, Lleida i Tarragona.
  • La seu de l'ICSSL es troba al carrer de Sepúlveda, 148-150, a Barcelona; tot i que també té dependències a Girona, Lleida i Tarragona.

Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL), amb rang orgànic de subdirecció general, és l’òrgan tècnic que té com a missió la gestió de la prestació del servei d’assessorament i assistència tècnica en matèria de seguretat i salut laboral. Aquest organisme organitza, desenvolupa i promou la investigació i les activitats relacionades tant amb la formació i la seva promoció com les de desenvolupament en matèria de seguretat en el treball.

L’ICSSL depèn de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball de la Generalitat de Catalunya, mentre que la Direcció General de la Inspecció de Treball és l’encarregada de dur a terme les activitats de vigilància i control de l’aplicació de la normativa.

L’ICSSL té les següents funcions:

  1. Dirigir, coordinar i planificar les actuacions internes i externes, així com la proposta d’actuacions anuals i plurianuals en l’àmbit de les seves competències.
  2. Coordinar l’elaboració d’estudis i d’informes en matèria de seguretat i salut laboral.
  3. Coordinar les relacions amb institucions i organitzacions especialitzades en matèria de seguretat i salut laboral.
  4. Coordinar la proposta d’actuacions anuals o plurianuals a la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball per promoure la seguretat i salut laboral.
  5. Organitzar la prestació del servei d’assessorament i d’assistència tècnica en matèria de seguretat i condicions de salut laboral a l’autoritat laboral i a organismes públics, empreses i persones treballadores.
  6. Proposar actuacions i participar a les comissions relacionades amb la seguretat i salut laboral del Consell de Relacions Laborals, en representació de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball.
  7. Participar en consells, comissions i àmbits de participació relacionats amb la seguretat i la salut laboral.
  8. Organitzar, desenvolupar i promoure la formació, la investigació, la recerca i les activitats de desenvolupament en matèria de seguretat i salut en el treball.
  9. Organitzar, desenvolupar i promoure activitats relacionades amb la formació i la promoció de la formació en matèria de seguretat i salut laboral.
  10. Coordinar la cooperació i l’intercanvi d’informació i experiències amb altres administracions públiques, entitats públiques i privades en matèria de la millora de les condicions de treball i la seguretat i salut laboral.
  11. Coordinar els sistemes d’informació relatius a la seguretat i la salut laboral dins de l’àmbit de competències de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball.
  12. Coordinar l’acreditació de serveis de prevenció i l’autorització de persones o entitats auditores, així com altres activitats relacionades amb la prevenció de riscos laborals.
  13. Coordinar les actuacions administratives per a l’acreditació dels serveis de prevenció aliens i l’autorització de les entitats auditores del sistema de prevenció de les empreses i d’altres relacionades amb la prevenció de riscos laborals amb la resta de les comunitats autònomes.
  14. Coordinar els registres, els tràmits i les comunicacions derivats de la normativa de prevenció de riscos laborals.
  15. Realitzar les auditories dels sistemes de gestió de la prevenció de riscos laborals implantats en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, d’acord amb els termes que preveu el Decret 312/1998, d’1 de desembre, pel qual es creen els serveis de prevenció de riscos laborals per al personal al servei de l’Administració de la Generalitat.
  16. Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomanin els seus superiors jeràrquics.

Les mútues d'accidents de treball i malalties professionals

Les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social són associacions Les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social són associacions privades d’empresaris sense ànim de lucre constituïdes mitjançant autorització del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i inscripció en un Registre especial depenent del mateix que tenen per finalitat col·laborar en la gestió de la Seguretat Social sota la direcció i tutela d’aquest.

Un cop constituïdes, les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social adquireixen personalitat jurídica i capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins. El seu àmbit d’actuació s’estén a tot el territori de l’Estat.

Les principals característiques de les mútues d’accidents de treball i malalties professionals són les següent:

  • Són entitats sense ànim de lucre: si els ingressos d’una mútua són superiors a les despeses com a conseqüència de la seva gestió, la diferència es torna a la Seguretat Social. Aquest superàvit d’ingressos s’anomena excedents (no beneficis com es coneixen en les empreses privades)
  • L’associació de les empreses públiques o privades és voluntària. Una empresa pot escollir lliurament a quina mútua vol associar-se o fins i tot que aquestes contingències siguin cobertes per la mateixa Seguretat Social.
  • Estan tutelades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social i necessiten la seva autorització per constituir-se. La seva administració econòmica depèn dels pressupostos generals de l’Estat.

Els serveis que presten les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social són els següents:

  • La gestió de les prestacions econòmiques i d’assistència sanitària compreses en la protecció de les contingències d’accidents de treball i malalties professionals, així com les activitats de prevenció de les mateixes contingències.
  • La gestió de la prestació econòmica per incapacitat temporal derivada de contingències comunes.
  • La gestió de les prestacions per risc durant l’embaràs i risc durant la lactància natural.
  • La gestió de la prestació per cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia greu.
  • Les altres activitats de la Seguretat Social que els siguin atribuïdes legalment.

Es pot definir contingència com a situació de risc.

Les mútues reben el seu finançament a través de:

  • Les quotes d’accidents de treball i malalties professionals que recapta per a elles la Tresoreria General de la Seguretat Social i que són a càrrec exclusiu de les empreses.
  • Un percentatge de la quota per contingències comunes, que reben com a contraprestació per la gestió de la prestació econòmica de la incapacitat temporal derivada de les contingències comunes que realitzen.

El paper de les mútues és fonamental en matèria de prevenció, ja que per la seva pròpia estructura mantenen estretes relacions amb els empresaris, la qual cosa els permet obtenir suport i assessorament per conèixer i complir les seves obligacions de caràcter preventiu.

El Reial decret 860/2018, de 13 de juliol, regula en concret les activitats preventives a realitzar per les mútues d’accidents de treball (AT) i malalties professionals (MP). Amb caràcter general es preveu que les mútues elaborin els seus propis plans d’activitats preventives segons els programes, activitats i prioritats que determinin anualment.

Els autònoms poden ampliar, voluntàriament, la cobertura d’accident i malaltia professional.

Aquestes activitats de les mútues es poden agrupar en els següents apartats:

  • Activitats d’assessorament a les empreses associades i a treballadors autònoms adherits.
  • Actuacions per al control i/o, si escau, reducció d’accidents de treball i malalties professionals.
  • Activitats de recerca, desenvolupament i innovació per a la reducció de les contingències professionals.

Serveis de prevenció

Els serveis de prevenció són unes entitats que tenen com a objectiu bàsic la potenciació i promoció de la seguretat i salut dels treballadors. La seva funció principal gira entorn de l’assessorament i suport de l’empresa. Els serveis de prevenció es poden crear a les empreses en funció de la seva mida i dels tipus i distribució dels riscos que hi hagi.

“S’entendrà com a servei de prevenció el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per realitzar les activitats preventives amb la finalitat de garantir la protecció adequada de la seguretat i salut dels treballadors, assessorant i assistint, per a això, l’empresari, els treballadors i els seus representants i els òrgans de representació especialitzats.”
Article 31.2 de l’LPRL

Les organitzacions empresarials i sindicals més representatives

L’article 12 de l’LPRL assenyala que els empresaris i treballadors, mitjançant les organitzacions que els representen, tindran participació en la planificació, organització i control de la gestió relacionada amb les condicions de treball i protecció de la seguretat i salut dels treballadors.

“La participació d’empresaris i treballadors, a través de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives en la planificació, programació, organització i control de la gestió relacionada amb la millora de les condicions de treball i la protecció de la seguretat i salut dels treballadors a la seva feina, és principi bàsic de la política de prevenció de riscos laborals, que han de desenvolupar les administracions públiques competents dintre del seu nivell territorial.”
Article 12 LPRL

Algunes de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives són:

  • L’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS), fundació autònoma de caràcter tècnico-sindical promoguda per Comissions Obreres (CCOO) amb l’objectiu general d’impulsar activitats de progrés social per a la millora de les condicions de treball, la protecció del medi ambient i la promoció de la salut dels traballadors i trabajadores a l’àmbit de l’Estat Espanyol.
  • L’Oficina Tècnica de Prevenció de Riscos Laborals (OTPRL), és una eina sindical per promoure, des de la Unió General de Treballadors (UGT) la millora de les condicions de seguretat i salut a la feina a través d’accions d’informació, assistència tècnica, informació, divulgació i promoció del compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats