La importància de l'organització del treball per a la salut de les persones: factors de risc psicosocial

Des dels temps més antics de la humanitat, el treball ha estat l’activitat per la qual l’ésser humà s’ha procurat el seu manteniment material.

Si bé podem diferenciar moltes formes de treball, la modalitat actualment dominant d’activitat laboral és la del treball assalariat, que consisteix en la compravenda dels serveis del treballador en el marc d’un contracte pel qual la persona es compromet i s’obliga a un treball a canvi de la compensació econòmica corresponent.

Hi ha una clara relació entre treball i salut: per poder treballar, és imprescindible disposar d’un mínim de salut, però sovint les condicions en què es desenvolupa el treball provoquen la pèrdua de la salut del treballador.

Les tasques domèstiques, l’autoproducció o el voluntariat social són modalitats de treball no salarial.

La salut laboral i els riscos psicosocials

Quan en el llenguatge col·loquial fem referència a la salut, utilitzem aquest concepte com a sinònim d’absència de malaltia o de dolor físic corporal, des d’una percepció estrictament somàtica de la salut. Aquest concepte resulta insuficient quan el relacionem amb l’entorn laboral, ja que hi ha circumstàncies que poden provocar alteracions de salut de la persona que van més enllà dels danys físics.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament com l’absència d’afeccions o malalties.

La salut segons l'OMS

L’any 1981, l’OMS va fixar com a objectiu que “todas las personas de todos los países puedan tener, al menos, el nivel de salud que les permita trabajar productivamente y participar de forma activa en la vida social de la comunidad en la que viven”, i es va plantejar com a objectiu amb relació a la salut laboral: ”conservar o mejorar la salud del trabajador evitándole los riesgos que le pueden ocasionar los equipos, los materiales, el entorno y la organización del trabajo”.

Definició de salut de l'OMS

La definició de salut de l’OMS ultrapassa el concepte estrictament físic i relaciona la salut amb el dret de la persona a una vida digna.

El concepte de salut de l’OMS comprèn el benestar complet de l’individu en la seva dimensió física, mental i social, i implica que totes les necessitats fonamentals de les persones estiguin cobertes: afectives, sanitàries, nutricionals, socials i culturals.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com l’estat de benestar físic, mental i social complet, i no merament com l’absència de malaltia. Aquest concepte reflecteix la consideració integral de tots els aspectes de la persona, i accepta com a integrant de la salut no solament el benestar físic o somatofisiològic de la persona, sinó que també inclou els aspectes de benestar mental i social.

El concepte de salut de l’OMS és personal i subjectiu: variarà en funció de les característiques personals i socials de la persona, i de la percepció que aquesta tingui de la pròpia situació. Tot i això, s’exigeixen unes condicions mínimes que permetin que la persona exerceixi els seus drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics.

D’altra banda, l’Organització Internacional del Treball (OIT) considera els riscos psicosocials en l’àmbit laboral com el fruit de la interacció entre el treball i les condicions de l’organització i les capacitats del treballador que poden afectar la seva salut.

Declaració Universal dels Drets Humans

“Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, i també a la seva família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació.” (art. 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans)

L’OIT defineix els riscos psicosocials com “les interaccions entre el contingut, l’organització i la gestió del treball i les condicions ambientals, d’una banda, i les funcions i necessitats del treballador per una altra. Aquestes interaccions podrien exercir una influència nociva sobre la salut dels treballadors a través de les seves percepcions i experiències”.

Segons es deriva de la definició de riscos psicosocials que fa l’OIT, els factors psicosocials són complexos, ja que no estan conformats únicament per les diverses variables del món laboral, sinó que aquestes variables estan condicionades pel conjunt de percepcions i experiències del treballador sobre elles.

Les capacitats del treballador, les seves necessitats i la seva situació personal poden influir mitjançant la seva percepció i les seves experiències en la pròpia salut, el seu rendiment i la seva satisfacció en el treball.

En la figura, s’aprecia com afecten les percepcions i experiències del treballador, i el contingut, l’organització i la gestió del treball, i les condicions ambientals, en la salut del treballador.

Figura Elements que incideixen en la salut del treballador/Font: adaptació de l’INSST

Les condicions de treball

L’àmbit laboral, en què té lloc el treball de la persona, pot incidir de manera negativa en el treballador, influint en la generació o potenciació de riscos que n’afectin la seguretat i salut.

Les condicions de treball són el conjunt de les circumstàncies que es donen en l’entorn en què té lloc l’activitat laboral i que incideixen en la salut del treballador entesa en els seus aspectes de benestar físic, mental i social.

En un primer moment, com a condició de treball, només es feia referència a les condicions materials i ambientals del lloc de treball (maquinària, instal·lacions, locals, temperatura, humitat, soroll, etc.) sense que s’incloguessin les condicions relatives a la manera d’organitzar el treball. Actualment, també s’inclouen les circumstàncies relatives a l’organització del treball i al contingut de la tasca efectuada pel treballador que poden incidir en la salut.

Investigacions realitzades han posat de manifest que algunes malalties o patologies estan determinades per la presència de condicions de treball susceptibles d’ocasionar riscos de tipus psicosocial en la feina. L’empresari haurà d’actuar sobre aquestes condicions per tal de contribuir a mantenir uns nivells més elevats de salut i benestar laboral, amb una major satisfacció i motivació del treballador, la qual cosa, a més, implicarà una organització de treball més productiva, amb nivells d’absentisme inferiors, i una millor qualitat del treball.

Actualment, la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, en l’article 7, defineix el que s’ha d’entendre com a condició de treball: utilitza una visió àmplia del que s’ha de considerar com a tal que supera la concepció tradicional que únicament tenia en compte els aspectes materials com a possibles generadors de danys per a la salut del treballador.

L’LPRL defineix la condició de treball com la característica del treball susceptible de tenir influència en la generació de riscos per a la seguretat i salut del treballador.

Condicions de treball segons l'article 4.7 de l'LPRL

El concepte legal de condicions de treball regulat per l’article 4.7 de l’LPRL inclou, específicament, el següent:

“Las características generales de los locales, instalaciones, equipos, productos y demás útiles existentes en el centro de trabajo.” (punt a de l’art. 4.7 LPRL)

“La naturaleza de los agentes físicos, químicos y biológicos presentes en el ambiente de trabajo y sus correspondientes intensidades, concentraciones o niveles de presencia.” (punt b de l’art. 4.7 LPRL)

“Los procedimientos para la utilitzación de los agentes citados anteriormente que influyan en la generación de los riesgos mencionados.” (punt c de l’art. 4.7 LPRL)

“Todas aquellas otras características del trabajo, incluídas las relativas a su organización, que influyan en la magnitud de los riesgos a que está expuesto el trabajador.” (punt d de l’art. 4.7 LPRL)

En la definició de condicions de treball de l’LPRL tenen cabuda, a més dels aspectes materials tradicionals, les qüestions relatives a l’organització del treball: treball per torns, càrrega de treball, monotonia, nocturnitat, participació del treballador en l’empresa, etc.

Les condicions de treball tenen conseqüències tant sobre l’individu com sobre l’organització en què aquest treballa. Pel que fa al treballador, n’afecten la qualitat de vida laboral, la salut, el benestar psicològic, la motivació, la satisfacció laboral i la implicació en el lloc de treball. En l’àmbit organitzacional poden generar disfuncions en l’organització (absentisme, rotació, baixes laborals, etc.) i afectar-ne l’eficàcia i eficiència.

Perill, risc i factor de risc

  • Una corda que pot trencar-se és un perill que té associat el risc que caigui el pes que subjecta sobre el treballador i el lesioni./-40
  • Una corda que pot trencar-se és un perill que té associat el risc que caigui el pes que subjecta sobre el treballador i el lesioni.

En matèria de seguretat i salut laboral, sovint es fan servir les paraulesrisc, perill i factor de risc per fer referència a un mateix fet, la qual cosa pot ocasionar confusions.

La normativa comunitària diferencia entre perill i risc, tractant-los com a conceptes diferents i que, per tant, no es poden utilitzar indistintament per referir-se a un mateix fet.

Perill és la propietat o aptitud intrínseca d’alguna cosa per ocasionar danys.

Parlem de perill quan fem referència a una situació potencial que es pot actualitzar i donar lloc a diferents riscos, i provocar danys (figura 2). No cal que parlem d’una situació de màxima urgència, sinó d’una situació potencial que pot ser generadora de riscos que provoquin danys.

Podem definir risc laboral com la probabilitat que la capacitat d’ocasionar danys s’actualitzi en les condicions d’utilització o d’exposició, i pugui generar danys.

Exemple de perill i de risc

La manipulació incorrecta per part d’un operari d’un paquet que contingui material tòxic és un perill que podria tenir associats diferents riscos: d’una banda, la caiguda del paquet sobre el treballador, la qual cosa li podria ocasionar fractures i contusions, i, d’una altra banda, la inhalació del producte tòxic, amb les conseqüències d’intoxicació per inhalació del producte. Per a una mateixa situació potencial, hi ha una probabilitat d’actualització de riscos diferents.

Figura Seqüència temporal de l’actualització del perill

Segons l’art 4.2. de l’LPRL s’entén per risc laboral la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany en ocasió del treball. La magnitud del risc dependrà de la probabilitat que es produeixi el dany i de la seva severitat.

Combatre els riscos en el seu origen

El principi preventiu de l’article 15 de l’LPRL que obliga a combatre els riscos en el seu origen incideix en la necessitat d’actuar sobre el principi de la cadena que causa els danys per a la salut del treballador.

Des del punt de vista preventiu, parlem de factor de risc per referir-nos a les situacions potencials que poden causar un dany per a la seguretat i la salut dels treballadors.

Perill i factor de risc

Segons la terminologia usada per la Unió Europea, els termes perill i factor de risc es fan servir de manera indistinta per referir-se a les situacions potencials en què es poden produir danys.

Denominem factor de risc la font d’un possible dany per a la seguretat i la salut dels treballadors, o la situació potencial que el pot provocar, amb el mateix significat que perill.

Els factors de risc estaran determinats per les condicions en què el treballador ha de realitzar el treball. Aquests poden fer referència tant a situacions materials com a situacions immaterials.

La classificació més usual dels factors de risc susceptibles de causar danys en la salut del treballador és la que diferencia entre els causats per agents materials (que són tots els que tenen un contacte directe amb el cos de la persona) i els agents immaterials -que són els que actuen a nivell psicològic en la persona. Segons aquest criteri, podem diferenciar els agents següents:

  • Agents materials
    • mecànics (màquines, instal·lacions, eines, locals, etc.)
    • físics (soroll, temperatura, humitat, radiacions, etc.)
    • químics (amiant, plom, clor, etc.)
    • biològics (bacteris, fongs, virus, etc.)

    Hi ha un risc (possibilitat) que els perills s’actualitzin i produeixin uns danys determinats.

  • Agents immaterials
    • inherents a l’organització del treball (treball per torns, treball nocturn, possibilitat de participació en l’organització)
    • inherents a la tasca (requeriments mentals del treball, contingut del treball, ritme i monotonia, etc.)

La psicosociologia i els factors de risc psicosocials

Per eliminar o controlar aquests factors de risc, s’han desenvolupat una sèrie de tècniques específiques amb àmbits d’actuació concrets. Així, podem diferenciar la seguretat en el treball, la higiene industrial, l’ergonomia, la psicosociologia o la medicina del treball.

La psicosociologia és la tècnica preventiva que s’encarrega de l’estudi de les condicions organitzatives i psicosocials que es donen en el treball, que poden donar lloc a factors de risc psicosocial.

Anàlisi psicològica o sociològica

És difícil delimitar el camp d’anàlisi dels aspectes psicològics o sociològics. De manera general, es pot dir que l’anàlisi psicosocial, en la seva dimensió sociològica, es projecta sobre el funcionament de les institucions socials (família, treball, amics, etc.), i en la seva dimensió psicològica s’encarrega d’estudiar el comportament dels individus en aquestes institucions.

Mitjançant l’aplicació de la psicologia i la sociologia, s’estudien els factors de naturalesa psicosocial i organitzativa presents en el treball que poden repercutir en la salut del treballador i generar estrès.

La psicosociologia aplicada al camp de la prevenció dels riscos laborals tracta d’identificar els factors de tipus psicosocial que poden influir en l’aparició de disfuncions en el sistema. L’anàlisi d’aquests factors es realitza de manera integral juntament amb altres disciplines implicades en la prevenció (higiene, seguretat, medicina del treball…).

Objecte d'estudi de la psicosociologia

La psicosociologia és la tècnica que estudia els danys de caràcter psicològic originats en l’entorn de treball, i els factors d’insatisfacció laboral.

Psicologia i sociologia

“Hi ha fenòmens psicològics massa carregats de determinants socials perquè la psicologia pugui estudiar-los adequadament, mentre que també hi ha fenòmens socials massa carregats de determinants psicològics perquè la sociologia pugui estudiar-los adequadament. Alguns d’aquests fenòmens psicològics i socials situats en el treball i el fet social de treballar al centre dels seus paradigmes, i la investigació epidemiològica ha demostrat que tenen una importància crucial per a la salut i el benestar de les persones. Aquest és l’àmbit d’aplicació de la psicosociologia en la salut laboral o, si es prefereix, en la prevenció de riscos laborals.”

C. Llorens i altres (2005). Organització del treball i salut laboral (pàg. 11).

Si bé l’aplicació d’aquesta disciplina no és nova en l’àmbit preventiu, l’LPRL li dóna un nou impuls amb la concepció que la prevenció de riscos laborals ha de comprendre la totalitat dels riscos laborals que puguin causar danys a la persona, i amb el seu reconeixement, juntament amb l’ergonomia, com una de les disciplines preventives.

En els últims temps, hem pogut veure com ha guanyat protagonisme l’estudi dels que s’han anomenat nous riscos, que inclouen les condicions de treball que generen riscos de caràcter psicosocial.

L’any 2000, l’Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball va realitzar una enquesta entre tots els països de la Unió Europea per detectar necessitats d’investigació i anàlisi tècnica, que va donar com a resultat que els riscos o factors de risc psicosocials van ser considerats com els més prioritaris.

En el mateix sentit, la Comissió Europea, en la seva comunicació sobre “Com adaptar-se als canvis en la societat i el món del treball: una nova estratègia comunitària de salut i seguretat” (2002-2006), destaca la importància de “prevenir els riscos socials: l’estrès, l’assetjament en el treball, la depressió, l’ansietat i els riscs associats a la dependència de l’alcohol, les drogues o els medicaments”, per tal de promoure “un vertader benestar en el treball -físic, moral i social”.

Els sectors amb més riscos psicosocials

En l’enquesta duta a terme per l’ISTAS entre diversos tècnics i professionals, s’arriba a la conclusió que els sectors amb més incidència d’aquests riscos són els de “personal sanitari amb atenció directa als pacients”, “treballadors en cadena” i “personal de l’ensenyament amb contacte directe amb alumnes (primària i secundària)”.

Amb relació a la incidència d’aquests tipus de factors, aquesta comunicació de la Comissió Europea (referint-se a una enquesta de població activa realitzada el 1999) considera que les malalties causades per l’estrès, la depressió o ansietat, la violència en el treball, l’assetjament o la intimidació són les causants del 18% dels problemes de salut associats amb el treball, una quarta part dels quals implica dues setmanes o més d’absència laboral.

L’any 1999, un grup d’experts pertanyents a diferents organitzacions tècniques que actuen en l’àmbit de la prevenció van identificar, en el nostre país, certs factors explicatius de la falta d’interès per la prevenció amb relació als riscos psicosocials. Són els següents:

  • Falta d’informació sobre les conseqüències negatives dels factors de risc psicosocial en la salut dels treballadors.
  • Idea que els problemes d’estrès són de caràcter individual, i el seu tractament ha de ser individualitzat.
  • Idea que l’estrès és un problema d’executius, amb més incidència en els treballadors que realitzen tasques intel·lectuals que en els que realitzen tasques manuals, i és percebut com un problema inherent a certs llocs de treball que exigeixen una prevenció que actuï sobre l’individu, i no sobre l’entorn.
  • Dificultat d’avaluació dels riscos psicosocials per la falta d’instruments objectius per mesurar-los.
  • Convicció de la impossibilitat de controlar o eliminar els factors de risc psicosocial.

Els factors de risc psicosocial

Factors de risc psicosocial segons l'OIT

L’Organització Internacional del Treball ha definit els factors de risc psicosocial com “aquelles interaccions entre el contingut, l’organització i la gestió del treball i les condicions ambientals, d’una banda, i les funcions i necessitats dels treballadors, de l’altra. Aquestes interaccions podrien exercir una influència nociva en la salut dels treballadors a través de les seves percepcions i experiències”.

Sectors amb més risc de patologies psicosocials

La freqüència de les patologies d’origen psicosocial és dues vegades superior en els sectors de l’educació, els serveis socials i la salut.

Els factors de risc psicosocials són les característiques de les condicions de treball, sobretot les que afecten la seva organització i que incideixen en la salut de les persones principalment mitjançant mecanismes psicològics

Riscos físics i experiència d'estrès

“Se han realizado numerosos estudios sobre los riesgos físicos a fin de examinar los efectos sobre la experiencia psicológica del estrés y sobre la salud. El ruido puede actuar como estímulo físico y psicológico (Akerstedt y Landstrom, 1998; Kryter, 1972; Kasl, 1992). Según Smith (1991), ‚los efectos (no auditivos) del ruido sobre la salud pueden con frecuencia reflejar las reacciones psicológicas al ruido -estrés-, así como los niveles de exposición objetiva’.”

Agencia Europea para la Seguridad y la Salud en el Trabajo. Investigación sobre el estrés relacionado con el trabajo. Riscos psicosocials i estrès

Tradicionalment, els psicosocials han estat riscos amb una important incidència oculta; sempre han existit, però han tingut molt poca plasmació en les xifres oficials de sinistralitat, per la qual cosa no han estat objecte d’atenció preferent per part dels diferents agents que intervenen en la prevenció.

L’exposició als riscos psicosocials afecta la salut dels treballadors. A curt termini, es pot manifestar per l’aparició d’estrès, que inclou alteracions de la salut física, mental i social de l’individu. A llarg termini, l’exposició als riscos psicosocials pot provocar alteracions cardiovasculars, respiratòries, gastrointestinals, endocrinològiques, immunitàries, etc. En la taula, es mostren alguns factors de risc psicosocial classificats per ocupacions.

Taula Factors de risc psicosocials per ocupacions
Ocupacions Factors de risc
Directius Ritme de treball elevat
Falta de temps per al treball
Treball a termini
Tècnics i professionals Treball a termini
Falta de temps per al treball
Violència en el treball
Treballadors de serveis Poques exigències en relació amb la capacitat
Violència en el treball
Treballadors qualificats d’agricultura i pesca Ritme de treball elevat
Treball monòton
Tasques repetitives
Treball que no aporta nous coneixements
Falta de participació i consulta
Salari per peça/productivitat
Treballadors qualificats en la indústria, construcció i mineria Ritme de treball elevat
Treball a termini
Falta d’autonomia
Treball monòton
Treball que no aporta nous coneixements
Salari per peça/productivitat
Falta de participació i consulta
Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors Ritme de treball elevat
Treball a termini
Falta d’autonomia
Treball monòton
Tasques repetitives
Poques exigències en relació amb la capacitat
Treball que no aporta nous coneixements
Salari per peça/productivitat
Treballadors no qualificats Falta d’autonomia
Treball monòton
Tasques repetitives
Poques exigències en relació amb la capacitat
Treball que no aporta nous coneixements
Falta de participació i consulta
Font: Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (1996). II enquesta europea sobre les condicions de treball.

Actuació

Els efectes de l’organització del treball en la salut no són tan evidents com altres factors de risc de tipus material. Els efectes de l’organització del treball en l’individu són més intangibles i inespecífics, i es manifesten per diversos mecanismes emocionals i cognitius.

En els riscos psicosocials, la relació de causalitat entre el perill i el dany causat en la salut del treballador no sempre és evident, com succeeix en els riscos de tipus material. En aquest cas, un mateix factor de risc pot actuar de manera diferent en diverses persones, i una mateixa patologia pot ser ocasionada per l’acció de diferents factors de risc.

La possibilitat que un mateix factor de risc psicosocial actuï de manera diferent en diverses persones fa més complicada la seva identificació en el treball.

La naturalesa inespecífica de les patologies que generen aquests riscos, la seva incidència diversa en funció de les característiques personals i altres factors extralaborals, i el possible llarg període de latència i generació són, entre altres, elements que expliquen la dificultat d’establir una relació directa entre els factors de risc psicosocial i la salut.

Tot i la dificultat per apreciar el nexe causal, els factors de risc psicosocial són l’origen de malalties laborals que es relacionen amb el contingut i l’organització del treball.

Els factors psicosocials representen l’exposició al risc, l’organització del treball és l’origen d’aquesta exposició, i l’estrès és el detonant de l’efecte, és a dir, de les conseqüències negatives per a la salut. La figura mostra de manera esquemàtica aquest procés.

Figura Origen, exposició i danys en l’àmbit psicosocial
Font: C. Llorens i altres (2005). Organització del treball i salut laboral (pàg. 13).

La violència física, la violència psicològica, l’estrès i altres patologies psicològiques suposen una alteració de la salut individual de la persona que els pateix. Aquesta alteració de la salut pot tenir l’origen en els diferents àmbits de la vida de l’individu, entre ells, l’entorn laboral.

Mentre que els factors de risc material provoquen l’alteració de la salut del treballador per l’actuació dels agents externs sobre els sistemes fisiològics i biològics del treballador, els riscos psicosocials actuen sobre l’individu amb mecanismes psicològics, que es materialitzen en les situacions d’estrès.

Els factors de risc psicosocial actuen fonamentalment per mitjà dels processos psicològics.

L'organització del treball com a generadora d'estrès

En els riscos psicosocials, té una gran importància el factor individual. La manera d’organitzar el treball no té la mateixa incidència en tots els treballadors afectats. El treball nocturn o en caps de setmana afectarà de manera diferent una treballadora mare de família amb responsabilitats familiars, que un treballador proper a l’edat de jubilació. En aquests casos, el factor individual esdevé de gran importància.

La importància dels factors individuals en els riscos psicosocials no ens ha de fer creure que es tracta d’un problema individual i extralaboral de la persona, com s’ha cregut durant molt de temps. També, en aquests casos, cal desenvolupar una activitat preventiva de tipus col·lectiu.

En el cas de l’estrès laboral, tot i que el problema de salut es planteja individualment, aquest està originat per les condicions de treball col·lectives que es donen en l’àmbit de treball. Els continguts específics de les activitats i de les tasques que realitza el treballador i les seves condicions de realització són l’origen de factors de risc laboral que poden provocar danys en la salut dels treballadors que hi són sotmesos.

Tot i la importància dels factors individuals per explicar els problemes de salut generats per factors de risc psicosocial, cal desenvolupar una activitat preventiva de tipus col·lectiu per actuar sobre aquests riscos.

La interacció entre les oportunitats i les exigències ambientals de l’organització, i les necessitats, habilitats i expectatives individuals, poden derivar en processos de tipus emocional (sentiment d’ansietat, alienació, apatia…), de tipus cognitiu (dificultats de concentració…), conductuals (abús d’alcohol, de drogues…) o de tipus fisiològic (trastorns digestius, trastorns musculoesquelètics, malalties cardiovasculars…). Aquests mecanismes són el que anomenem estrès.

  • L'abús d'alcohol i altres drogues pot ser conseqüència d'un desequilibri entre les demandes de l'organització i els recursos del treballador per fer-hi front.

L’estrès laboral es pot definir com el resultat d’una relació entre les exigències o requeriments que es produeixen en el món laboral i la capacitat dels treballadors de donar-los resposta. Si el treballador no pot donar-los resposta, es poden generar danys en la seva salut.

Les condicions en què l’individu du a terme l’activitat laboral es poden convertir en font d’estrès. És per això que, per abordar el problema de l’estrès en una organització de treball, des d’un punt de vista preventiu, cal actuar sobre les condicions del treball, modificant els aspectes organitzatius necessaris per tal d’eliminar les possibles causes d’estrès.

Per intervenir preventivament sobre l’estrès en les organitzacions, és prioritària l’actuació per mitjà de mesures de caràcter global, organitzatives i col·lectives.

L’origen de les exposicions als factors psicosocials, que provocarà estrès i altres alteracions de la salut dels treballadors, s’ha de buscar entre els continguts i l’organització del treball. L’INSST (NTP 438. Prevención del estrés, intervención sobre la organización) identifica els aspectes següents com els que habitualment causen aquest problema:

  • Exigències de treball excessives
  • Ritme de treball imposat
  • Ambigüitat i conflicte de rol
  • Males relacions personals
  • Estils de direcció i supervisió inadequats
  • Falta d’adaptació al lloc de treball
  • Grans responsabilitats
  • Inestabilitat en la contractació
  • Realització de feines perilloses (pel contingut mateix de la tasca o per les condicions en què es duu a terme)

Per pal·liar aquests efectes, caldrà actuar preventivament sobre diferents nivells: sobre l’organització (mitjançant el redisseny dels seus processos, i els recursos i mitjans amb què es realitza el treball) i sobre el mateix individu -dotant-lo d’estratègies de comportament, destreses i habilitats per afrontar aquestes situacions.

La figura ens mostra les possibilitats d’intervenció sobre l’estrès des de l’empresa, sobre l’individu i sobre l’organització.

Figura Possibilitats d’intervenció des de l’organització
Font: adaptació INSST

Per tal de prevenir els danys a la salut del treballador, caldrà realitzar actuacions que afectin a l’organització del treball, que és la creadora potencial de riscos psicosocials.

La intervenció psicosocial ha d’estar precedida per un diagnòstic de la situació de treball que permeti identificar els trastorns que afecten la situació de treball a partir d’una anàlisi de símptomes.Efectes en la persona i l’organització

  • L'organització és la creadora potencial de riscos psicosocials.

L’estrès, a més d’afectar el benestar i la salut del treballador, té efectes negatius per a l’organització. Aquests poden ser de diferents tipus: efectes sobre la producció, efectes sobre la qualitat de la producció, absentisme, mobilitat laboral, sinistralitat, resistència al canvi, conflictes, etc.

Les categories de símptomes que millor permeten un diagnòstic psicosocial s’han de detectar mitjançant l’observació de les reaccions tant individuals com de grup. Hi ha una sèrie d’indicadors o senyals que permeten efectuar un diagnòstic psicosocial: estats d’ànim negatius que reflecteixen ansietat, i estats de depressió i irritabilitat, canvis funcionals en el cos humà, modificacions bioquímiques o fisiològiques, comportaments insociables del treballador, augment del nombre d’errors, nombre més elevat d’accidents, augment de les avaries i dels defectes de producció, etc.

La taula mostra els diferents indicadors de l’impacte de l’estrès laboral sobre les persones i sobre les organitzacions.

Taula Indicadors de l’impacte de l’estrès laboral
Dimensions Processos Indicadors
Ambient Descens significatiu • Qualitat dels productes i del servei
• Productivitat i rendiment laborals
• Qualitat organitzacional i de la vida laboral
Augment significatiu • Insatisfacció d’usuaris, clients i professionals
• Absentisme, retards, escapoliments, permisos i baixes per malaltia
• Abdicació de responsabilitats professionals
• Incompliment de tasques
• Peticions de jubilació anticipada
• Accidentabilitat laboral
• Interaccions socials negatives amb clients i persones usuàries en general
• Crispació i conflictivitat laborals
Persona Quadres generals * Síndrome general d’adaptació * Burnout professional
Trastorns específics • Fisiològics (disfuncions cardiovasculars, gastrointestinals i respiratòries; fatiga; insomni; cefalees; esgotament; etc.)
• Emocionals (malestar, insatisfacció, apatia, irritabilitat, avorriment, pessimisme, etc.)
• Conductuals (abús de psicofàrmacs i de qualsevol tipus de droga)
• Cognitius (visió negativa de la realitat, de l’entorn, del futur, etc.)
• Psicosocials (retraïment, incomunicació, tracte despersonalitzat en les interaccions laborals, etc.)
Font: Josep M. Blanch i Ribas. Teoría de les relacions laborals 1 (pág. 89). UOC.

Les conseqüències negatives que generen els factors de risc psicosocial afecten la salut del treballador, i es projecten tant en l’àmbit laboral com en l’entorn personal i familiar.

Quan es parla de les conseqüències negatives d’aquests factors de risc sobre la salut dels treballadors, se solen diferenciar, entre altres, les conseqüències fisiològiques, les conseqüències psíquiques, les alteracions del comportament, les repercussions en la vida laboral i extralaboral, el burnout o esgotament professional, el mobbing o assetjament psicològic, etc.

  • El mobbing suposa un aïllament de la víctima, que pot acabar generant efectes negatius sobre la seva vida laboral i extralaboral.
  • El mobbing suposa un aïllament de la víctima, que pot acabar generant efectes negatius sobre la seva vida laboral i extralaboral.

Quan parlem d’estrès, fem referència a un conjunt de reaccions emocionals, cognitives, fisiològiques i del comportament produïdes per un desequilibri substancial entre les exigències que es formulen a l’individu, la seva capacitat de resposta i la manera com aquest el percep.

L’estrès pot tenir conseqüències psicofisiològiques en el treballador com a conseqüència de la reacció psicosomàtica que afecta les condicions físiques de l’organisme. També es pot manifestar per mitjà de trastorns emocionals, d’inseguretat, ansietat, depressió, apatia i passivitat, esgotament emocional, etc.; i pot provocar alteracions del comportament -actituds agressives, d’aïllament o derrotistes, o abús d’alcohol, tabac i altres substàncies-, i repercutir en la vida familiar i social del treballador.

La incidència dels riscos psicosocials

La dificultat d’avaluar l’impacte dels riscos psicosocials rau en el fet que no solen quedar reflectits en les estadístiques de sinistralitat laboral, que són uns dels elements més estudiats a nivell preventiu. Per reflectir-ne la incidència, cal realitzar enquestes específiques que analitzin la percepció dels treballadors sobre les seves condicions de treball.

En aquest sentit, farem referència a la informació proporcionada per les últimes enquestes sobre condicions de treball en l’àmbit europeu i l’àmbit estatal: IV enquesta europea sobre les condicions de treball, de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball, i VI enquesta de condicions de treball de l’INSST.

Dels estudis realitzats, es deriva que l’exposició psicosocial es caracteritza per un empitjorament de la situació a Europa en diferents aspectes: nivells d’influència, control sobre el temps de treball, i possibilitats de desenvolupament, en relació amb les enquestes anteriors.

Podeu trobar informació sobre la VI enquesta de condicions de treball a la Unió Europea en la secció “Annexos” del web del crèdit.

A l’Estat espanyol, en comparació amb les xifres europees, es pot apreciar que els indicadors de les dimensions psicosocials donen resultats inferiors als de les dades globals de la Unió Europea, i també s’aprecia un empitjorament de les condicions horàries.

A continuació, passarem a analitzar alguns dels aspectes més significatius que es reflecteixen en aquests documents.

En relació al grau de satisfacció dels treballadors europeus, el treball apareix com una experiència positiva i satisfactòria per a la majoria de treballadors, situant-se un percentatge superior al 80% en la part alta o molt alta. En la figura, es mostra el grau de satisfacció en el treball.

Figura Grau de satisfacció en el treball
Font: Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (2015). IV enquesta europea sobre les condicions de treball (pàg. 12).

Els factors que, segons els treballadors europeus, afavoreixen la satisfacció en el treball són els següents:

Els factors més molestos en la feina

Els aspectes que els treballadors europeus consideren més molestos en la feina són la postura de treball, la temperatura i la humitat, seguits pel ritme del treball i la monotonia.

  • El sentiment de pertinença a la pròpia organització.
  • La sensació d’estar correctament recompensat, que té més importància que el nivell d’ingressos.
  • La major autonomia i control sobre el propi treball.
  • La major exigència intel·lectual del treball, sense excessiva pressió o intensitat.
  • Les possibles oportunitats de progrés professional en la feina.
  • La satisfacció general amb l’equilibri entre treball i vida privada.

D’altra banda, els nivells inferiors de satisfacció que mostren els treballadors europeus tenen a veure amb els aspectes següents:

Insatisfacció i percepció d'inseguretat en la feina

Segons la VI enquesta de condicions de treball de la Unió Europea, la insatisfacció laboral és cinc cops superior en els treballadors que perceben que estan exposats a riscos laborals.

  • La realització de jornades laborals llargues, al marge de la norma.
  • L’elevat nivell d’intensitat laboral.
  • Els baixos nivells de control del treball.
  • L’exposició a riscos físics o psicosocials.

En relació al temps de treball,des de l’any 1991 es nota una tendència a la disminució de la duració de la setmana laboral, que queda alterada amb la incorporació dels nous membres, l’any 2005. La figura mostra l’evolució de les hores de treball setmanals en els països de la Unió Europea.

Els nivells més alts de satisfacció en la feina es donen en els sectors de serveis.

Figura Evolució de les hores de treball setmanal a la Unió Europea
Font: Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (2015). IV enquesta europea sobre les condicions de treball (pàg. 4).

En els països de l’est i del sud d’Europa, es veu la tendència a l’allargament de la jornada laboral setmanal; mentre que, en els països del centre i del nord d’Europa, aquesta tendència és que sigui inferior.

Una mitjana del 15% dels treballadors europeus realitzen una jornada de més de quaranta-vuit hores setmanals, que augmenta fins al 44% en el cas dels treballadors autònoms.

El temps de durada de la jornada laboral setmanal és un dels factors que influeixen en la percepció de satisfacció de l’equilibri entre la vida laboral i la personal; en aquest sentit, el 45% dels treballadors que realitzen jornades setmanals llargues es declaren insatisfets d’aquest equilibri, mentre que el 80% dels treballadors que realitzen jornades setmanals inferiors a les trenta hores es mostren satisfets.

En relació al temps de treball remunerat, els homes treballen més hores que les dones en tots els països estudiats, però si es considera el temps que aquests dediquen al treball no remunerat (tenir cura dels fills, de la llar…) l’enquesta revela que les dones treballen més hores que els homes.

En relació a l’organització del treball,l’enquesta estudia diferents aspectes: intensitat del treball i autonomia en el treball.

Una quarta part dels treballadors estudiats declaren que el seu ritme de treball és sempre o quasi sempre molt elevat. Els nivells més elevats d’intensitat se situen entre els treballadors manuals altament qualificats, el 33% dels quals declara haver de treballar a un ritme molt elevat, i el 37% manifesta que ha de fer-ho amb terminis molt ajustats.

Els factors que influeixen en aquesta exigència de ritme de treball elevat varien en funció dels sectors: aproximadament un 80% dels treballadors dels sectors d’hostaleria, restauració, educació i salut manifesten que és per demandes directes dels usuaris; en els sector de la construcció, un 60% dels treballadors considera que són els companys els que determinen el ritme de treball; i, en el sector industrial i miner, un 40% dels treballadors es veuen sotmesos a la necessitat de treballar al ritme marcat per la maquinària.

En relació a l’autonomia en el treball, l’enquesta indica que més del 60% dels treballadors poden escollir o canviar l’ordre en què realitzen les tasques o la velocitat i els mètodes de treball que utilitzen. Com més alt és el nivell educatiu, més alt també és el nivell de control sobre el treball. Els sectors que mostren uns nivells menors d’autonomia són l’industrial, de la construcció, de l’electricitat i del gas, mentre que els més alts són els d’intermediació financera i l’immobiliari. La figura mostra l’autonomia en el treball per sectors en els treballadors empleats de la Unió Europea.

Autonomia en el treball

Segons la VI enquesta de condicions de treball de la Unió Europea, només el 50% dels treballadors amb estudis primaris poden escollir els mètodes de treball, enfront del 80% dels que tenen estudis superiors.

Figura Autonomia en el treball dels treballadors de la Unió Europea per sectors
Font: Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (2015). VI Enquesta europea sobre les condicions de treball (pàg. 7).

En relació a la violència i l’assetjament psicològic o mobbing, prop del 5% dels treballadors europeus declaren haver patit alguna forma de violència, o assetjament físic o psicològic, en el lloc de treball en els últims dotze mesos.

Es veu que les dones (especialment les més joves) pateixen més assetjament físic o psicològic que els homes, i que aquest es produeix en més gran mesura en grans empreses (de més de 250 treballadores) i en els sectors de l’educació, la salut, l’hostaleria i la restauració.

L’enquesta també assenyala els efectes que té en la salut, en el sentit que els treballadors exposats a riscos psicosocials (especialment els que són víctimes d’assetjament) estan molt més exposats a absentar-se de la feina (un 23% enfront d’una mitjana del 7%) i que els períodes d’absència solen ser superiors.

Per sectors d’activitat, la IV enquesta mostra les dades següents:

  • El 9% dels treballadors dels sectors d’administració i banca perceben de manera negativa la falta d’autonomia.
  • El ritme de treball imposat és considerat molest pel 15,4% dels treballadors del sector de serveis socials.
  • Els treballadors dels sectors de química, metal·lúrgic i altres serveis consideren negativament el seu horari.
  • Les queixes més freqüents sobre l’esforç físic provenen dels treballadors de química i serveis socials.
  • El sector de la construcció avalua negativament els riscos d’accidents i la inestabilitat de l’ocupació.

Conclusions de la VI enquesta de condicions de treball de la Unió Europea

Les principals conclusions a què arriba la VI enquesta de condicions de treball de la Unió Europea són les següents:

  • “El porcentaje de trabajadores que declaran sentirse «satisfechos» o «muy satisfechos» de sus condiciones de trabajo supera el 80%.
  • El 80% de los trabajadores afirman sentirse satisfechos del equilibrio entre trabajo y vida personal, si bien un porcentaje superior al 44% de los que trabajan más de 48 horas semanales se declaran insatisfechos en este aspecto.
  • Alrededor del 5% de los trabajadores declara haber sido víctima de violencia, hostigamiento o acoso moral en el puesto de trabajo. La posibilidad de sufrir amenazas de violencia física entre los empleados de la educación y de la salud sextuplica a la de los trabajadores del sector industrial.
  • El 78% de los europeos trabaja en régimen de contrato indefinido o de duración indeterminada.
  • El sector servicios es el mayor en la UE-27 y continúa creciendo: da empleo a aproximadamente el 66% de los trabajadores de la Unión Europea.
  • Los trabajos altamente cualificados (tanto manuales como de oficina) suponen más de la mitad (55%) del empleo total en Europa.
  • Una cuarta parte de los trabajadores declaran que su ritmo de trabajo es siempre o casi siempre muy elevado.
  • Más del 60% de los trabajadores pueden elegir o modificar el orden en que realizan las tareas, la velocidad o los métodos de trabajo.
  • En el sector público, las probabilidades de ofertar formación a los empleados casi duplican a las existentes en el sector privado (un 41% y un 21% respectivamente).
  • Aunque en todos los países los hombres trabajan más horas que las mujeres en empleos remunerados,el número de horas trabajadas por las mujeres es mayor si se combinan las horas de trabajo remunerado y no remunerado.
  • El teletrabajo sigue ocupando un espacio marginal: menos de un 2% de los trabajadores lo efectúa a tiempo completo. Un 4% adicional trabaja a distancia de forma ocasional (entre una y tres cuartas partes del tiempo de trabajo).
  • Los dos riesgos más habituales, tanto en hombres como en mujeres, son los movimientos repetitivos de manos/brazos y la necesidad de adoptar posturas fatigosas o dolorosas: más del 62% efectúa movimientos repetitivos de manos o brazos durante una cuarta parte del tiempo de trabajo o más, mientras que el 46% trabaja en posturas fatigosas o dolorosas.
  • Una cuarta parte de los trabajadores están al menos una parte de su jornada en la instalación.”

Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i de Treball (2015). VI enquesta europea sobre les condicions de treball (pàg. 2).

A nivell estatal la VI enquesta de condicions de treball de l’INSST, realitzada l’any 2015, estudia la incidència d’alguns factors psicosocials en l’àmbit laboral. Respecte a l’anàlisi dels factors psicosocials, en les conclusions de l’informe destaquen els següents aspectes en relació amb els resultats obtinguts en les enquestes anteriors:

  • Es produeix un augment de les dificultats de comunicació entre els treballadors mentre es treballa. La causa principal s’atribueix al ritme de treball elevat i a uns alts nivells d’atenció que requereix el lloc de treball, que fan que resulti difícil desviar l’atenció de la feina.
  • Es manté un nivell de bones relaciones en l’àmbit laboral, entre els companys i els caps.
  • Es manté un nivell baix en relació amb l’autonomia del treballador en totes les dimensions estudiades: ordre de les tasques, elecció del mètode de treball, ritme de treball, i distribució o duració de les pauses de treball.
  • Es nota un augment del percentatge de treballadors que tenen horari amb torns rotatius.

Estudi dels aspectes psicosocials de la VI enquesta de condicions de treball de l'INSST

Amb relació a l’estudi de certs aspectes psicosocials -com les posssibilitats de comunicació en el treball, les relacions interpersonals, l’estatus en el lloc de treball, l’autonomia del treballador, les possibilitats de promoció, la participació, el temps de treball i l’exposició a conductes violentes-, la V enquesta de condicions de treball de l’INSST formula les conclusions següents: “Aumentan las dificultades de comunicación entre los trabajadores durante el trabajo respecto a ediciones anteriores de la ENCT.

Se mantiene una valoración positiva de las relaciones con los compañeros, los superiores y los subordinados.

En cuanto a las exigencias de la tarea, se observa un descenso en los requerimientos en Formación Profesional, mientras que aumentan las tareas en las que se precisa una formación universitaria.

Casi la mitad de los trabajadores no puede nunca elegir o modificar alguno o varios de los siguientes aspectos de su trabajo: el orden de las tareas, el método de trabajo, el ritmo de trabajo o la distribución-duración de las pausas.

El ritmo de trabajo está condicionado principalmente por las demandas directas de personas (clientes, pasajeros, alumnos, pacientes, etc.) y por el cumplimiento de plazos de tiempo.

Aumenta el porcentaje de trabajadores que trabajan en horarios a turnos rotativos, tanto de mañana/tarde como de mañana/tarde/noche. La mayoría de los trabajadores sigue teniendo un horario rígido de entrada y salida del trabajo.

Casi la mitad de los trabajadores manifiesta que suele prolongar su jornada laboral; ampliación que en un 22% de los casos se realiza sin ningún tipo de compensación, ni económica ni en tiempo libre. Mientras que los hombres suelen ampliar su jornada con mayor frecuencia que las mujeres, éstas lo hacen en mayor medida sin compensación. El principal motivo para dichas prolongaciones de jornada es la sobrecarga de trabajo.

Los problemas más frecuentes relacionados con las conductas violentas o de discriminación en el trabajo son la violencia física cometida por personas no pertenecientes al lugar de trabajo, la discriminación sexual y la discriminación por edad.

Los datos referidos a la discriminación por edad son más elevados en el grupo de trabajadores más jóvenes, mientras que los que se refieren a la discriminación sexual son más elevados en las mujeres.

Los trabajadores que manifiestan en mayor medida haber sido objeto de conductas de acoso psicológico son: mujeres, trabajadores del sector Servicios (fundamentalmente Servicios Sociales y Administración/Banca) y trabajadores de centros de trabajo con plantillas grandes.

Los trabajadores que manifiestan ser objeto de comportamientos de acoso presentan una sintomatología de corte psicosomático significativamente mayor que los que no son objeto de comportamientos de este tipo.”

INSST. VI Encuesta de condiciones de trabajo.

L’Observatori Permanent de Riscos Psicosocials vinculat al sindicat UGT, per mitjà de diferents informes sectorials (sector hostaleria, ensenyament, tèxtil, seguretat privada i sanitat), ha analitzat la incidència dels factors psicosocials en els treballadors espanyols, i ha aportat una sèrie de dades que convé destacar.

D’una banda, en aquest estudi s’arriba a la conclusió que l’impacte dels riscos psicosocials en el nostre país és similar en tots els sectors que han estat objecte d’estudi, és a dir, que no és tan rellevant el sector d’activitat de l’empresa com la forma d’organització del treball i els sistemes de gestió empresarial utilitzats.

Segons la investigació duta a terme per aquest organisme, un 30% dels treballadors enquestats presenten uns nivells elevats de càrrega mental, deguda a un ritme de treball elevat, amb molta pressió sobre el temps de treball.

Amb relació a l’estrès del total de treballadors dels diferents sectors a nivell estatal estudiats, el 73% del sector de l’ensenyament manifesta nivells alts d’estrès. També tenen nivells elevats els treballadors del sector d’hostaleria i tèxtil (65% i 64%, respectivament).

En la figura, es mostra l’estrès laboral per sectors, i es destaca més incidència en els sectors d’hostaleria i ensenyament.

Figura Incidència de l’estrès laboral a Espanya per sectors/Font: Observatori de Riscos Psicosocials de la UGT

En relació a les formes de violència psicològica extremes, els estudis realitzats estimen que un 4% dels treballadors avaluats es troben en situacions severes de degradació de les condicions de treball, i el percentatge seria d’un 18% si es tinguessin en compte les fases inicials de l’assetjament. Aquest percentatge contrasta amb la mitjana europea, que se situa prop del 14%.

Per sectors, en l’àmbit estatal, la figura mostra que l’hostaleria (amb un 18%), la seguretat privada (18%) i el tèxtil (16%) mostren els nivells més alts del total de sectors estudiats.

Figura La violència psicològica a Espanya per sectors
Font: Observatori de Riscos Psicosocials de la UGT
Figura El burnout a Espanya per sectors
Font: Observatori de Riscos Psicosocials de la UGT

Quant a la síndrome d’estar cremat o burnout, la mostra realitzada en l’àmbit estatal indica uns percentatges molt elevats en general en tots els sectors estudiats. En la figura, es mostren els nivells per sectors.

L'enfocament jurídic

Tot i que l’LPRL no fa cap referència expressa als riscos psicosocials ni existeix cap norma reglamentària específica que els reguli, no hi ha cap dubte que aquesta llei ha configurat el dret a la protecció integral de la salut dels treballadors, incloent per tant les característiques organitzatives del treball que tenen influència en la generació de riscos per a la seguretat i salut del treballador.

Podem trobar diferents elements legals i jurisprudencials que corroboren aquesta inclusió, a continuació se n’esmenten alguns.

LPRL i riscos psicosocials

L’LPRL inclou, en el seu àmbit d’aplicació, els aspectes susceptibles de generar tant riscos de naturalesa física com riscos de tipus psicosocial.

El punt dde l’article 4.7 de l’LPRL reconeix, com a aspectes susceptibles de produir danys, “totes les característiques del treball, incloent-hi les relatives a la seva organització i a la seva ordenació”.

Igualment, aquest reconeixement dels riscos psicosocials està inclòs en l’annex IV del Reglament de serveis de prevenció, que reconeix la psicosociologia com una disciplina preventiva, juntament amb l’ergonomia, i exigeix l’existència de prevencionistes experts en aquesta especialitat com a recurs humà obligatori en els serveis de prevenció.

L’Estatut dels treballadors (ET), en diferents preceptes, regula de manera específica un gran nombre de factors de risc psicosocial: temps de treball, promoció professional, treball per torns, mobilitat funcional i geogràfica, etc.

En el mateix sentit, l’Acord europeu sobre estrès laboral (2004), recollit en l’ANC 2005, reconeix l’obligació de l’empresari de prevenir l’estrès laboral en el marc de la Directiva marc 89/391/CEE. Aquest acord, tot i no ser vinculant per a l’empresari, ha de servir de pauta per valorar el compliment empresarial del deure legal de protecció de la salut dels treballadors.

Així mateix, abundantíssima jurisprudència ha reconegut com a malalties del treball -i considerant-los legalment com a accidents laborals per via de l’article 115.2, e), de la Llei general de la Seguretat Social-, els danys produïts per l’estrès laboral, per l’assetjament o per altres tipus de violència sobre el treballador.

El conjunt d’obligacions que estableix la normativa de prevenció de riscos laborals resulta aplicable als riscos psicosocials.

A més de la vessant preventiva, també és possible abordar el pla jurídic dels riscos psicosocials des de la vessant reparadora i sancionadora. En aquests casos, les vies són anàlogues a les existents en relació amb la resta de riscos: normes de la seguretat social, normes civils reguladores de la responsabilitat indemnitzatòria, tutela administrativa per la via sancionadora, i protecció penal.

Anar a la pàgina anterior:
Més informació
Anar a la pàgina següent:
Activitats