Resum

La concepció de la salut com un concepte integral que comprèn tant els aspectes físics com psicològics i socials obliga l’empresari a garantir unes condicions de treball saludables i actuar sobre les dimensions físiques, ambientals, procedimentals i organitzatives de l’empresa per tal de crear unes condicions de treball que assegurin, no solament la integritat física del treballador, sinó també un alt grau de benestar psicològic.

Actualment, es parla de “nous riscos” o “riscos emergents” per fer referència a l’estrès, l’esgotament professional o burnout, i altres danys de tipus psicosocial que tenen l’origen en l’organització del treball.

Les condicions de treball són el conjunt de circumstàncies que es donen en l’entorn laboral que incideixen en la salut del treballador entesa en els seus aspectes de benestar físic, mental i social. Les condicions de treball són aquelles característiques del treball susceptibles de generar riscos per a la seguretat i salut dels treballadors.

En aquest sentit, hem de diferenciar els conceptes de perill, risc i factor de risc. Parlem de perill quan fem referència a la propietat o aptitud intrínseca d’alguna condició de treball per ocasionar un dany. Fem referència al risc laboral com la probabilitat que la capacitat d’ocasionar danys s’actualitzi en les condicions d’utilització o d’exposició i pugui generar danys. D’altra banda, el concepte de factor de risc s’utilitza com a sinònim de perill, és a dir, en referència a una situació potencial que pot provocar un possible dany. La seqüenciació temporal d’aquests conceptes seria: perill-risc-actualització-dany.

Per tal de prevenir els riscos psicosocials, cal actuar sobre l’origen d’aquests, que és l’organització del treball, per mitjà de les condicions de treball que són susceptibles de causar danys en la salut dels treballadors.

L’organització del treball té un paper fonamental dins de l’àmbit preventiu, ja que és una font potencial de riscos per a la salut dels treballadors.

Pel que fa als riscos psicosocials, l’origen del risc és l’organització del treball, l’exposició al risc són els factors psicosocials, i els danys a la persona els constitueixen l’estrès i altres malalties relacionades.

Els factors de risc psicosocial són les característiques de les condicions de treball, sobretot les que n’afecten l’organització, que incideixen en la salut de les persones mitjançant mecanismes psicològics fonamentalment.

La importància dels factors de risc psicosocial en la salut dels treballadors només ha estat reconeguda en els últims temps, entre altres motius per la dificultat d’acreditar la relació de causalitat entre els factors de risc i els danys a la salut dels treballadors o pel que s’ha anomenat incidència oculta en els índexs de sinistralitat.

Centrant-nos en els mecanismes que provoquen els danys sobre la salut, aquests són generalment de tipus psicològic, tot i que elements de tipus fisiològic també poden tenir incidència en l’àmbit psicosocial.

L’impacte dels danys provocats pels factors de risc psicosocial té efecte en les persones i en les organitzacions. A nivell de l’organització es detecten reduccions en la qualitat dels productes i serveis, en la productivitat i rendiments laborals, de la qualitat organitzacional i de la vida laboral; a més d’increments d’insatisfacció dels usuaris, d’absentisme o d’incompliment de tasques. Com a efectes en les persones, es poden destacar quadres generals de la síndrome general d’adaptació i de burnout, trastorns fisiològics, emocionals, conductuals, i cognitius o psicosocials específics.

L’organització del treball és l’origen. Al llarg de la història, s’han donat diferents solucions a la manera d’organitzar el treball dins de les empreses. El taylorisme i l’escola de relacions humanes plantegen dues tesis diferenciades d’organització: l’una basada en el salari i el poder com a elements motivadors, i l’altra en el reconeixement social del treballador.

Els diferents factors de risc psicosocial es classifiquen en deu categories organitzades en funció del seu origen: es diferencien les relatives al contingut del treball (disseny de les tasques, càrrega i ritme de treball, horari de treball, ambient de treball, disseny de les tasques) i les que fan referència al context del treball (cultura i funció de l’organització, paper en l’organització, estatus laboral i desenvolupament professional, autonomia en la presa de decisions i control, relacions interpersonals en el treball, i relacions entre la vida familiar i el treball).

La revolució tecnològica que han suposat les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que són la base del que es coneix com a Tercera Revolució Industrial, ha suposat canvis transcendents en el món del treball. L’anomenada nova economia global es configura a través del que s’anomena empresa xarxa, que consisteix en un model d’organització de l’activitat empresarial basat en la descentralització i ús intensiu de les TIC.

Les necessitats organitzatives introduïdes per les noves formes d’organització del treball derivades de la implementació de les TIC poden suposar un factor de risc psicosocial, en demanar del treballador un sobreesforç adaptatiu. L’empresa es veu en la necessitat de fer una bona gestió del canvi per evitar l’estrès i altres patologies d’origen psicosocial en els treballadors afectats.

El teletreball és una de les noves formes de treball flexible que s’ha adoptat en l’anomenada nova societat de la informació i del coneixement. Aquesta nova forma de treball permet una compaginació millor de la vida professional i personal del treballador, però també genera nous riscos psicosocials.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge