Activitats

Treball per torns i treball nocturn

L’objectiu de l’activitat és identificar les conseqüències que el treball per torns i el treball nocturn tenen per a la salut i el benestar dels treballadors.

Llegiu l’article següent de Calera i Rubio i comenteu com, segons l’autor, el treball per torns i el treball nocturn incideixen en la salut i el benestar del treballador:

“En España, más de 3 millones y medio de personas trabajan en domingos y días festivos. Estas cifras sólo son la punta del iceberg. Los horarios atípicos, el trabajo por turnos o trabajo nocturno afectan al 15,7% de los trabajadores, son la expresión de formas nuevas, más flexibles que está adoptando el mercado de trabajo. Mientras se reivindica la jornada de 35 horas semanales, este tipo de horarios ha aumentado de forma notable sin tenerse en cuenta que la ordenación del tiempo de trabajo es un aspecto que ejerce una enorme influencia sobre la salud global de los trabajadores. […]

Desajustes

El trabajador a turnos, especialmente en los turnos de noche, sufre una situación de múltiples desajustes: Irregularidad en los períodos de trabajo y descanso que altera los ritmos biológicos, esfuerzo adicional requerido para activar al organismo cuando está «biológicamente desactivado», redistribución de los horarios de todas las actividades; comida, ocio, sueño, mantenimiento de los mismos niveles productivos con independencia del turno y de los ritmos biológicos, ritmo de vida diferente al del resto de la sociedad o de la propia familia, por lo que es frecuente escuchar conversaciones como las siguientes: «Papá, ¿tú por qué no trabajas como los demás?». Esto es lo que un día le espetó su hijo pequeño a Isidro, un trabajador de la industria química. «No entendía que yo no saliera con él los domingos como los papás de sus amigos». Y añade con sorna «actualmente mi hijo trabaja de panadero y creo que ahora ya lo entiende».

Isabel trabaja en un Servicio Municipal de Aseo Urbano: «Cuando llega el fin de semana estás para el arrastre. Lo que necesitas es que el marido se quede con las hijas, decirle ‘vete por ahí, llévatelas, que yo descanse’. Además yo no sé lo que es irme de vacaciones con mi marido, hace cinco años que no coincidimos».

Vicente, un veterano del trabajo a turnos, advierte sobre la falsa creencia de que uno tiene mucho tiempo por delante para disfrutarlo el día de mañana: «no es así, te vas haciendo mayor, tus hijos se hacen mayores y tienen otro mundo, tus amigos los has ido perdiendo y al final tienes una edad en que lo que has perdido son un montón de años de tu vida».”

Alfonso A. Calera; Chema Rubio. “Tiempos y ritmos de trabajo. Incidencias en la salud”. A: Jesús Vicens (ed.) (2004). Tiempo y Cambio Social.

Tot i ser una resposta oberta, la solució ha de seguir les orientacions basades en els continguts d’aquesta U1.

Factors de risc originats per l'organització del treball

L’objectiu de l’activitat és saber identificar els factors de risc psicosocial que apareixen en un supòsit pràctic.

Llegiu el text següent i elaboreu una llista dels factors de tipus psicosocial que poden estar influint en la treballadora:

“La Marta té 22 anys, treballa com a caixera en un supermercat d’una gran superfície comercial i la seva jornada laboral és de 7 hores; d’aquestes set hores empra 20 minuts per a prendre algun aliment. Realitza el seu treball a torns de matí i de tarda, sent el període de rotació de 15 dies en el torn de matí i de 15 en el de tarda. El temps que la Marta triga a anar i tornar de la seva casa al treball, i viceversa, sol ser de 40 o 50 minuts, i utilitza per a això dos mitjans de transport. Durant els dies en els quals realitza el torn de matins acudeix, a les tardes, a la Universitat, on estudia periodisme.

En iniciar el seu treball en l’empresa, la Marta va rebre, junt amb d’altres companyes, un curs de formació bàsic per a ensenyar-li la seva tasca; el curs incloïa instruccions per a utilitzar el terminal de caixa, explicacions sobre com dur l’uniforme, forma de recollir-se el cabell, tracte que havia d’emprar amb els clients, etc. La Marta treballa en el supermercat des de fa un any i mig mitjançant contractes de sis mesos. En aquests moments està a punt de finalitzar el seu tercer contracte i, com solen informar-li de la seva renovació el mateix dia del seu venciment, es troba amb certa incertesa davant el futur respecte a la seguretat en l’ocupació i al seu poder adquisitiu. Aquesta situació li ha provocat un augment del nombre d’errors del seu terminal.

El seu treball consisteix, principalment, a prendre amb les mans els articles comprats, orientar-los cap al lector òptic i col·locar-los cap al lloc d’embossament. Quan no hi ha molts clients esperant en la cua, ella mateixa embossa les mercaderies. Això li suposa fer rotacions i flexions contínues del tronc i realitzar freqüents esforços amb els braços.

A causa de la gran quantitat de treball, la Marta té poques possibilitats de relacionar-se amb els seus companys, ho fa únicament quan necessita canvi de diners o quan sorgeixen dificultats en passar les targetes dels clients pel lector del seu terminal. La responsable de les caixeres és excessivament paternalista i no sol delegar funcions, pel que intervé sempre que sorgeix algun problema. Aquesta falta d’autonomia per a poder solucionar els petits inconvenients diaris és el que li produeix major desmotivació en el seu treball. El supermercat disposa d’aire condicionat, pel que l’ambient tèrmic és, en general, confortable. No obstant això, la Marta està exposada contínuament a corrents d’aire, ja que el seu lloc de treball es troba molt a prop de les portes d’entrada i sortida del local i aquestes s’obren i tanquen contínuament.”

ERGA FP, INSST

Destaquem els factors següents de tipus psicosocial que poden estar influint en la treballadora:

  • Realitzar operacions rutinàries i repetitives durant períodes de temps molt llargs.
  • Gaudir de pocs descansos durant l’horari de treball (en una jornada laboral de càrrega mental elevada, només es disposa de 20 min).
  • Conèixer les modificacions horàries que afecten els torns amb poca antelació.
  • No poder realitzar tasques distintes, alternades unes amb unes altres.
  • No informar amb l’anticipació suficient sobre si es renovarà el contracte laboral o no.
  • No tenir comunicació i ni relacions personals amb la resta de companys de treball.
  • Realitzar freqüents moviments repetitius amb els braços i fer rotacions i flexions del tronc.
  • No tenir autonomia per a intervenir o resoldre problemes relacionats amb la seva pròpia tasca.
  • Sistema directiu excessivament paternalista que limita, encara més, la capacitat d’intervenció sobre el treball
  • Estar exposada contínuament a corrents d’aire.

Treball nocturn

L’objectiu de l’activitat és identificar les conseqüències que el treball nocturn té per a la salut i el benestar dels treballadors.

Llegiu el text següent i elaboreu una llista dels factors de tipus psicosocial que poden estar influint en el treballador. Classifiqueu les possibles conseqüències negatives que poden tenir els factors psicosocials, diferenciant els que fan referència a l’àmbit social i familiar, i al laboral.

“Juan María treballa com a guarda jurat en una empresa de seguretat, que vigila diferents instal·lacions i empreses que han contractat els seus serveis. Fa ja dos anys que treballa en aquesta empresa i normalment el treball el realitza en horari nocturn.

El seu torn sol començar a les 23 hores, i acaba a les 6 hores de l’endemà. Normalment, sol o en companyia d’un altre guarda (en funció de la grandària i característiques de les instal·lacions a controlar), porta a terme les tasques de vigilància, que inclouen dues rondes a diverses hores, control d’accessos i dels sistemes d’alarma instal·lats (incendis, obertura de portes, etc.)

Es fa una mica pesada aquesta tasca, ja que les normes de treball impedeixen que pugui passar les llargues hores nocturnes, llegint una novel·la, escoltant algun programa en la ràdio, etc.

En ocasions s’han presentat superiors de la seva empresa d’improvís, i de vegades han sorprès a companys realitzant alguna d’aquestes activitats, sancionant-los durament. No és tan difícil arribar a l’acomiadament, donada la quantitat de possibles substituts que hi ha en el mercat de treball. Per això cal aguantar i deixar que les hores passin el més ràpidament possible.

Després tornar a casa, quan tot el món surt a les seves ocupacions, i ell, cansat a intentar dormir. L’inconvenient és que agafar el son a aquestes hores, quan el treball dels altres està generant sorolls, amb el tràfic en ple apogeu, és, si més no, difícil. I llavors, el dia també es fa llarg.

Per a pal·liar això, fa una temporada va estar apuntat a un gimnàs (a més de passar el temps, en l’empresa està ben vist que els guardes practiquin algun tipus d’esport per a estar en forma, etc.). Però es feia dur anar a unes hores en les quals va molt poca gent, a més, al final entre el somni acumulat i el cansament dels entrenaments, a la nit se li feia molt difícil suportar la son.

L’única cosa bona d’aquest horari és que li ha permès acabar la carrera, amb la qual cosa les seves possibilitats de trobar un altre treball han augmentat, almenys en teoria, ja que encara que s’ha presentat a dues entrevistes en l’últim any, encara no ha aconseguit canviar de treball. Per a millorar el seu currículum, també ha realitzat un parell de cursos d’informàtica (pagats de la seva butxaca), i tots els dies contínua acudint a una acadèmia d’anglès una hora al dia.”

Font: INSST

Tot i ser una resposta oberta, la solució ha de seguir les orientacions basades en els continguts d’aquesta U1 aplicades a aquest cas.

Anar a la pàgina anterior:
Els factors psicosocials en el treball I
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació