Processos de producció de béns i serveis

Trobareu un glossari de sigles a la secció “Annexos” d’aquest apartat.

Una empresa és una organització de persones i mitjans encaminada a la producció de béns o prestació de serveis. L’esquema explicatiu és simple: l’empresa combina unes entrades o factors productius amb els quals, dins d’un espai determinat, utilitzant unes tecnologies concretes i amb una organització adequada es genera un producte o servei.

Les actuacions en l’empresa es descomponen en tasques o feines bàsiques degudament separades. El conjunt d’aquestes tasques degudament organitzades per a l’obtenció d’un resultat concret constitueixen un procés el qual, en la majoria dels casos, s’ha de realitzar seguint un mètode preestablert per la direcció (normalment pels serveis tècnics de l’empresa).

Aquest mètode degudament estudiat i analitzat es normalitza, és a dir, s’estableixen unes formes i fases concretes que ha de seguir el treballador per realitzar la seva feina. Aquesta normalització, en molts casos, hauria d’estar recollida en un document escrit, però és molt convenient acompanyar al text escrit amb esquemes, gràfics, dibuixos…, per facilitar la comprensió de tots els implicats, per millorar el mètode, per identificar els riscos i actuar millor contra ells…

Normalitzar vol dir establir totes les fases i actuacions que s’han de complir a l’hora d’efectuar un procediment.

Un procés és un conjunt d’activitats encadenades seqüencialment que generen canvis graduals de manera relativament fixa per donar un resultat final: producte o servei.
Un procediment és la manera de concretar, de portar a terme, totes les activitats que constitueixen un procés; també es diu mètode de treball. Cada procés de treball porta un o més procediments íntimament associats i es pot realitzar de diferents maneres.

A la figura, es veu gràficament que per realitzar el procés intern de l’empresa, identificat amb la referència 2D3, l’empresa ha considerat la possibilitat d’aplicar tres procediments, però s’ha decidit pel procediment C.

Sinònims de procediments

A vegades, s’utilitzen altres paraules, amb més o menys rigor, per referir-se als procediments: mètode, procés, instrucció, especificació operativa.

Figura Els processos productius de béns o serveis

Exemple per distingir un procés de treball d'un procediment

Un procés de treball seria descarregar un camió que porta matèries primeres per ser transformades en productes finals. Aquest material s’ha de col·locar en unes estanteries.
Doncs, aquest procés es pot realitzar de diferents maneres, mètodes o procediments depenent de la tecnologia utilitzada i de l’organització del treball. Així, pot ser transportat el material manualment, en transpalet, en carretó mecànic, en cintes transportadores…

Tipus de processos i procediments de treball

Dins de l’empresa, hi ha varis processos i múltiples procediments. Es distingeixen dos tipus de processos bàsics:

  • Processos operatius: són tots els que contribueixen directament a l’obtenció del bé o servei.
  • Processos de gestió: són els que desenvolupen funcions de suport, de control o de qualsevol altra índole, però que no constitueixen accions pròpies de la línia operativa de l’empresa.

Exemples de processos operatius i de gestió

Les operacions de transport, mecanitzat de peces, pintura o soldadura són alguns exemples de processos operatius. Com a exemples de processos de gestió tenim el procés per contractar nou personal o el procés d’investigació d’accidents.

Raons per normalitzar i documentar els procediments

Quines raons hi ha per explicar la conveniència de normalitzar i documentar els procediments? Bé, trobem moltes raons per establir procediments documentats de treball, però sempre hem de procurar no caure en l’excés de fixar documentalment procediments quan no sigui realment necessari, ja que seria fàcil patir els efectes negatius d’una organització massa burocratitzada. Agruparem els arguments favorables en quatre grups, tal com es veu en la figura.

Figura Arguments favorables per normalitzar i documentar els procediments

Repercussions sobre la productivitat

Aprofitar al màxim tots els recursos productius que té a l’abast és una prioritat bàsica de l’empresa per produir més i amb més qualitat.

Ser eficient

L’eficiència consisteix a aprofitar els recursos productius de la millor manera possible.

Si totes les actuacions i operacions de l’empresa estan normalitzades, es controlen millor els temps de realització i els costos totals dels processos, la qual cosa facilita la correcció immediata de les desviacions i propicia aprofitar tots els recursos amb criteris d’eficiència.

S’ha d’entendre que, per assegurar la viabilitat de l’empresa, aquesta ha de ser competitiva i ha d’obtenir resultats positius. És responsabilitat de la direcció, impulsar totes les accions de l’empresa per assolir els objectius previstos, però hem d’apreciar la influència determinant que té el grau de satisfacció i motivació dels treballadors per aconseguir-los.

Viabilitat

La viabilitat fa referència a la possibilitat de supervivència de l’empresa en el futur. El clima social està constituït per l’estat d’ànim de la plantilla que reflecteix el grau de satisfacció en el treball.

D’aquí, la importància que té, per a la funció directiva, saber captar i valorar el clima social de l’empresa en tot moment i aplicar les diverses tècniques motivadores. Fixeu-vos en la figura com, dins de les funcions directives, s’ha donat rellevància a l’aspecte motivador dels treballadors.

Per augmentar la productivitat, l’empresari pot: adquirir nous equips i contractar o formar el personal, o bé, reorganitzar els factors fent una anàlisi o estudi del treball.

L’adquisició de noves màquines requereix una forta inversió econòmica que no sempre és possible.

Per tant, partim de la idea que es pot augmentar la productivitat i els nivells de seguretat i qualitat utilitzant els recursos o factors productius que ja hi ha, sense necessitat d’invertir diners en l’adquisició de nous equipaments. Un dels mitjans mes eficaços per aconseguir-ho és fer un estudi del treball tenint en compte tots el processos de l’empresa, i definir o redefinir i implantar procediments de treball.

Figura Paper de la direcció en la coordinació dels recursos de l’empresa

L’estudi del treball, o anàlisi del treball, tendeix a enfocar el problema mitjançant l’anàlisi sistemàtica de les operacions, procediments i mètodes de treball existents amb l’objectiu de millorar-ne l’eficàcia.

Millora del nivells de seguretat i qualitat

Estareu d’acord que els riscos als quals estan sotmesos els treballadors són generats, en la gran majoria dels casos, pels processos operatius que realitzen en el seu lloc de treball.

Si s’estudien totes les actuacions humanes en l’empresa juntament amb les operacions que realitzen les màquines i els equips de treball, si es coneixen les característiques dels materials utilitzats, podem identificar, avaluar i evitar els riscos, i adoptar mesures preventives.

Lògicament, el fet de tenir normalitzat el procediment i divulgar-lo als afectats és de vital importància a l’hora de prevenir accidents i millorar l’acció preventiva.

El mateix es pot dir dels avantatges que comporta la normalització dels procediments per obtenir els productes o serveis amb el grau de qualitat exigida i per adoptar les mesures correctives en el moment oportú, en establir accions intermèdies de control.

El servei de prevenció, o el tècnic de prevenció, ha de conèixer tots els procediments de treball de l’empresa, és més, ha d’intervenir en la seva confecció i revisió per integrar les mesures preventives oportunes dins de cada procediment específic.

Altres beneficis de la normalització

Altres beneficis que comporta la normalització dels procediment són els següents:

  • En concretar les tasques pròpies de cada lloc de treball, es contribueix a definir amb precisió les funcions de cada treballador i, així, la seva responsabilitat queda més ben perfilada.
  • S’augmenta la confiança dels treballadors.
  • Serveix per fer un estudi econòmic de la rendibilitat de l’empresa i de les seves seccions.
  • Serveix de base per estructurar i organitzar l’empresa tenint en consideració la càrrega de treball de cada treballador.

Càrrega de treball

S’entén per càrrega de treball el conjunt de requeriments físics i mentals als quals està sotmès el treballador en el seu lloc de treball.

L'anàlisi del treball; tècniques d'estudi

L’empresa (l’empresari o els càrrecs que han rebut la delegació) ha d’analitzar el contingut del treball i establir totes les operacions i els procediments idonis a realitzar per aconseguir els objectius (produir, vendre, donar serveis…), però és molt convenient, i en molts casos necessari, que tingui en consideració l’opinió dels treballadors afectats.

Estudi de temps i moviments

La cronocinergologia és la ciència que estudia els temps i els moviments. Temps enrere, l’estudi i anàlisi del treball era conegut com a estudi de temps i moviments. Els seus pares són F. B Gilbreth i la seva esposa, Lillian Evelyn M. Gilbreth.

La participació dels treballadors és essencial per elaborar els procediments de treball.

Amb l’anàlisi del treball es vol estudiar el treball amb la finalitat de descriure totes les operacions i fases per normalitzar el millor mètode, introduir millores i augmentar els nivells de seguretat i la productivitat de l’empresa. Algunes utilitats de l’anàlisi del treball són:

  • Integrar la prevenció
  • Millorar les condicions de treball
  • Reduir les patologies del treball
  • Augmentar la productivitat

“El coneixement i aplicació de certes tècniques genèriques, i en especial l’estudi de mètodes i la mesura del treball, que s’utilitzen per examinar el treball humà en tots els seus contexts i que condueixen sistemàticament a investigar tots els factors que influeixen en l’eficiència i economia de la situació estudiada, amb la finalitat d’efectuar millores”
Definició de l’anàlisi o estudi del treball segons l’OIT.

Per analitzar el treball, s’utilitzen dues tècniques bàsiques:

  • Estudi de mètodes. L’estudi de mètodes o de procediments és el registre i examen crític sistemàtic dels models existents i projectats de portar a terme un treball, com a mitjà d’idear i aplicar mètodes més senzills i eficaços i de reduir els costos.
  • Estudi de temps. La mesura del treball és l’aplicació de tècniques per determinar el temps que dedica un treballador qualificat a realitzar un tasca definida seguint la norma d’execució preestablerta.

  • Mètodes d'estudi del treball per millorar les condicions i obtenir més productivitat/-45
  • Mètodes d'estudi del treball per millorar les condicions i obtenir més productivitat

L'estudi de procediments de treball; pautes per elaborar-los

Per estudiar el treball i elaborar els procediments, hi ha unes pautes d’actuació de les quals destacarem els aspectes més rellevants:

  • Participar necessàriament el tècnic de prevenció i els treballadors afectats.
  • Identificar tots els treballs de l’empresa.
  • Identificar, d’entre els anteriors, les operacions crítiques des del punt de vista de la seguretat i de la producció (coll d’ampolla).
  • Descompondre els treballs en fases i cicles.
  • Analitzar les operacions anteriors des d’un punt de vista crític.
  • Establir procediments escrits i fixar les pràctiques de treball.
  • Especificar controls per verificar-ne l’eficàcia.
  • Documentar el mètode nou amb claredat i simplificació.
  • Implantar el mètode nou (notificació i divulgació).

Les fases i cicles són una agrupació ordenada de les operacions que constitueixen un procés de treball.

Informació del procediment als treballadors

S’ha d’informar el treballador de la manera d’executar la feina, és a dir, del procediment que ha de seguir per fabricar o per prestar un servei.

No és inusual que les informacions i instruccions es realitzin oralment i el treballador acabi dominant el procediment més per repetició que per coneixement. Això comporta una sèrie d’inconvenients:

  • Deformació de la informació transmesa des de l’autoritat que dona l’ordre fins a arribar al treballador. Com més nivells d’autoritat intervinguin, més deformació acumularà l’ordre final al treballador.
  • Possibilitat que diferents treballadors facin la mateixa feina utilitzant procediments diversos o variacions dins del mateix.
  • Possibilitat de no ser eficaços: moviments inútils, demores, absència de controls…
  • Existència de llacunes informatives perquè no s’ha analitzat convenientment el procés de treball.
  • Més dificultats per estudiar el mètode i proposar possibles millores.
  • Més dificultats per justificar el mètode davant de possibles protestes dels treballadors.
  • Més possibilitats de patir accidents en no tenir en tot moment, el treballador, referències materials com ara text escrit, gràfics, esquemes…, dels riscos i de les mesures preventives.

Criteris per tenir documentats els procediments

És necessari la conveniència de documentar els procediments de treball pels següents supòsits:

  • Aquelles activitats en què la normativa ho exigeix.
  • Les feines crítiques que comporten riscos significatius per als treballadors i per a tercers (persones alienes a la producció).
  • Tots els treballs realitzats per treballadors que tenen un historial llarg d’accidents i incidents.
  • Els treballs considerats crítics per la producció.
  • Els processos laboriosos, llargs, d’ús poc freqüent…
  • Activitats que han de ser realitzades per diverses persones.
  • Els treballs en què una normativa legal ho exigeixi.
  • Per a les pràctiques de treball, degut a les seves peculiaritats, s’admet que no es necessària la documentació, excepte en casos especials en consideració a la imatge d’empresa, atenció al client…

Teoria de Marble

La llei de Marble, o teoria de predisposició al accidents, diu que el 25% dels treballadors pateixen el 75% dels accidents.

Exemples de pràctiques de treball (pràctiques operatives)

Les pràctiques de treball són feines que es poden fer de manera una mica diferent cada vegada. Són treballs que comporten poc risc i la seva rellevància rau en el resultat final i no en la manera de realitzar-se. Alguns exemples de pràctiques de treball són les següents:

  • El treball d’una venedora en un supermercat
  • El treball d’un conserge
  • Les operacions de neteja rutinària
  • L’atenció al telèfon

Quins procediments són regulats per normativa?

Hi ha moltes normatives de seguretat industrial que regulen principalment els procediments per a operacions concretes. Queda fora del nostre camp d’estudi entrar en el seu coneixement, però sí que el tècnic en prevenció ha de conèixer la normativa industrial específica del tipus d’activitat de l’empresa.

Respecte al procediments específicament preventius, la normativa no és que sigui gaire exigent a l’hora de definir-los ni amb l’exigència de forma documentada. Això no obstant, apareixen prescrites algunes instruccions específiques, com per exemple en el Reial decret 614/2001, sobre la protecció dels treballadors respecte al risc elèctric, i el Reial decret 39/1997, que regula el procediment d’avaluació de riscos de l’empresa i també prescriu el marc configurador que han de reunir els protocols de revisions mèdiques.

En canvi, les directrius de normalització (de caràcter voluntari) consideren la documentació dels procediments com un eix central de la seva doctrina.

La redacció i interpretació dels procediments

A l’hora de redactar els procediments, s’hauria de tenir un model bàsic aplicable genèricament a tota l’empresa, que contingués la informació necessària. El model tipus dissenyat per l’empresa perquè sigui específic hauria d’incloure, en principi, els apartats següents:

Simplicitat del model

L’imprès que descriu els procediments hauria de ser simple i funcional. A més a més, és convenient incloure informació gràfica.

  • Dades identificadores (referència interna de l’empresa, departament, lloc de treball, definició del procés…).
  • Nom del cap que autoritza el procediment i data (en cas que sigui revisió de data d’aquesta).
  • Nom del lloc de treball i dels treballadors afectats.
  • Data i signatura de la percepció pel treballador.
  • Declaració de l’objectiu i la importància del treball.
  • Explicació dels passos de manera positiva, sense incidir en allò que no s’ha de fer (s’ha de potenciar que sigui positiu) Al costat del pas s’ha d’indicar el punt clau que presenti un risc rellevant. Indicar també la mesura preventiva adient.

Els gràfics i els diagrames; simbologia

Un diagrama és una representació gràfica d’operacions, fases o etapes, que intervenen en un procés de fabricació o prestació d’un servei. A les empreses hi ha una ampli ventall de representacions, esquemes, gràfics, diagrames… per facilitar la comprensió. Nosaltres comentarem els més comuns, però amb la seguretat que en el vostre futur laboral us en trobareu d’altres tipus.

Gràfics d'activitats de procés

Són representacions il·lustratives en què s’indiquen, per mitjà de símbols i informació addicional, les operacions que es realitzen en el treball.

Els diagrames tenen diversos avantatges: faciliten l’aprenentatge ràpidament, donen una visió de conjunt de l’operació i s’entenen millor els fets i les relacions entre ells.

Observeu, en la figura i la figura, dos models de procediments. Notareu les diferències de confecció entre elles. En la figura, es comenta el procediment per soldar dues plaques metàl·liques. Penseu que caldria afegir la utilització dels equips de protecció individual (EPI) corresponents.

Figura Exemple d’un model de procediment de treball
Figura Exemple d’un model de procediment de treball. Descripció de soldadura de dues plaques de metall

Simbologia dels diagrames

Els símbols utilitzats en el diagrames són convencionals, i cada empresa o secció pot utilitzar els que cregui més convenients. No obstant això, al final del segle XIX, als Estats Units es van adoptar un conjunt de símbols ASME. Els més coneguts i utilitzats són els que representen les activitats d’operació, transport, inspecció, demora i emmagatzematge.

És recomanable utilitzar la mateixa terminologia en tota l’organització. El millor és que l’empresa prengui un estàndard de símbols conegut per definir les diferents operacions. A banda del sistema de símbols ASME, hi ha altres símbols normalitzats (AINSI, AFNOR…) per a la representació formal dels diagrames. Tot això facilitarà una única interpretació dels diagrames utilitzats.

ASME és l’acrònim de l’American Society of Mechanical Engineering.

En la taula, es representen els signes ASME per activitats individuals i també per activitats conjuntes.

Taula: Símbols ASME normalment utilitzats en els diagrames
Símbol Activitat Descripció
Operació Qualsevol acció humana o de màquina realitzada per transformar un producte o prestar un servei.
Transport Desplaçament amb càrregues o sense.
Inspecció Tant en el procés productiu com al final.
Demora Retenció del procés productiu.
Emmagatzematge L’article ha arribat al seu final, com a article incorporable o totalment acabat.
Operació i inspecció Realitzar qualsevol acció i, a més a més, comprovar alguna qualitat que ha de reunir.
Demora i transport Article fora del procés productiu que ha de ser desplaçat.
Inspecció final i emmagatzematge Realitzar les verificacions finals sobre l’article i emmagatzemar-lo.

Criteris per a l'elaboració dels gràfics

Hi ha normes tècniques establertes per dibuixar els diversos diagrames (de caràcter voluntari), però seria convenient conèixer-les mínimament a l’hora de confeccionar i d’interpretar els gràfics (vegeu la figura).

Figura Normes d’elaboració de gràfics

Resumidament, els criteris per elaborar els gràfics serien aquests:

  • Els materials s’introduiran en el procés per línies horitzontals.
  • Les accions sobre cada material s’anoten en una línia vertical, a la dreta, en què es col·loquen els símbols ordenats segons la seva aparició i de manera correlativa.
  • A la dreta del símbol es descriu l’acció, i a l’esquerra, la distància i el temps emprats.
  • Desprès d’una operació hi poden haver diverses alternatives. D’aquí, han de derivar tantes línies verticals com alternatives hi hagi.
  • Si en el procés canvien el nombre d’unitats mesurades, aquest canvi es representa tallant la línia vertical per dues horitzontals, i descrivint a dins el nombre i característiques de les noves unitats.

Recordeu que el tècnic en prevenció ha d’intervenir en el moment de l’elaboració i modificació d’aquests documents amb l’objecte d’integrar la prevenció en totes les fases i processos productius.

A tal efecte, s’han d’indicar, quan sigui necessari, juntament amb la descripció de l’operació, la mesura preventiva. Es pot indicar amb pictogrames (per exemple, dibuixos d’EPI a utilitzar) o bé amb un text breu marcat amb color destacat, per exemple vermell.

Dades a mostrar

Altres dades que han d’oferir els gràfics són: el nombre de productes, materials o equips; la clau dels símbols utilitzats, un resum de la distància i del temps i el cost de la mà d’obra, si s’estimés convenient.

Tipus de gràfics

Les empreses utilitzen una gran diversitat de gràfics. Per a una correcta sistematització i comprensió, nosaltres parlarem dels gràfics relatius al centre i al lloc de treball, tant en representació a escala com no, i també de la indicació del temps invertit en la realització de les operacions o no.

En la taula, presentem els gràfics més usuals agrupats segons s’indiqui el temps invertit en l’operació i segons el tipus d’operació. Tingueu en compte que hi ha llibertat de confecció, per la qual cosa podem trobar diagrames que no s’adaptin a l’esquema de la taula.

'Cursograma'

Un cursograma és un diagrama en què la successió de fets es representa mitjançant símbols que ens ajuden a fer una representació mental d’un procés amb l’objecte de poder-lo executar, examinar i perfeccionar.

Taula: Gràfics i diagrames d’ús més corrent en producció
Temps invertit en operació i tipus Gràfics
Representació gràfica sense escala. Croquis
Indiquen successió dels fets; activitats del procés sense indicació del temps. Diagrama sinòptic de procés
Cursograma analític de l’operari
Cursograma analític del material
Cursograma analític de l’equip
Indiquen activitats en el lloc de treball; en temps representats en escala. Diagrames d’activitats múltiples
Simograma
Indiquen activitats en el lloc de treball; en temps o sense temps. Diagrama bimanual
Indiquen moviment Diagrama de recorregut
Diagrama de fills
Gràfic de trajectòria
Cronociclograma
Ciclograma

Indiquen successió dels fets

Els diagrames que indiquen successió dels fets tenen en comú que mostren com es succeeixen les operacions del treballador, de les màquines i del material, però, normalment, sense indicacions del temps transcorregut.

Entre els diagrames que indiquen successió dels fets tenim:

  • El diagrama sinòptic de procés: cursograma que presenta una visió general de com se succeeixen les operacions principals. Solament utilitza dos símbols: operació i inspecció.
  • Els diagrames analítics: mostren la trajectòria d’un producte o procediment indicant tots els fets subjectes a estudi, mitjançant el símbol corresponent. S’utilitzen tots el símbols: operació, inspecció, transport, espera i emmagatzematge. Poden aplicar-se a les operacions que fa una persona, a com es manipula un material o a la utilització d’una màquina.

En un cursograma analític, es detalla tot el que fa un treballador. És preferible utilitzar la veu activa. S’utilitza el mateix model de procediment.

Indiquen activitats en el lloc de treball

En aquests diagrames es representen les operacions que es duen a terme en un lloc de treball amb indicació del temps invertit. Dins d’aquest tipus de diagrames trobem:

  • Els diagrames d’activitats múltiples: s’hi registren les activitats tant d’operaris com de màquines amb una escala de temps comuna que els correlaciona.
  • Els simogrames: s’utilitzen per registrar micromoviments de diverses parts del cos d’un o més treballadors. S’utilitzen per estudiar moviments molt repetitius.
  • Els diagrames bimanuals: representen l’activitat de les dues mans (a vegades també dels peus) indicant la relació que s’estableix entre elles amb una escala de temps.

El diagrama bimanual té diverses aplicacions: treballs de muntatge, oficines, precisió…

Símbols utilitzats per descriure els moviments

Aquests símbols poden ser els símbols ASME, però amb una significació una mica diferent:

  • Operació. Agafar, subjectar, utilitzar, treure una eina o un material.
  • Transport. Moviment de la mà cap al material o eina.
  • Espera/atur. Indica temps. L’extremitat no treballa.
  • Sosteniment. Sostenir la peça. En aquests diagrames no s’utilitza amb el significat d’emmagatzematge.
  • Inspecció. No se sol utilitzar. El fet d’inspeccionar es considera com una altra operació.

En els simogrames i en els diagrames bimanuals, per tal de representar els moviments de manera més precisa, s’utilitzen els símbols therblig.

Va ser F. B. Gilbreth qui va fixar en 18 el nombre de moviments bàsics que es realitzen en les operacions manuals. Aquests moviments s’anomenen therbligs (Gilbreth escrit a l’inrevés). Observeu, en la taula, els símbols therblig i el seu significat.

Taula: Principals símbols therblig i significat
Símbol Therblig Significat
1. S Seleccionar Triar una peça entre altres
2. A Agafar Tenir el control de la peça
3. TC Transportar càrrega Desplaçar intencionadament una peça d’un lloc a un altre
4. P Posicionar Orientar la peça respecte a una altra
5. M Muntar Unir una peça a una altra o altres
6. U Utilitzar Realitzar la funció per la qual es van unir les peces
7. D Desmuntar Separar peces unides
8. I Inspeccionar Comprovar algunes característiques de la peça Subjectar una peça amb la mà
9. PP Posició prèvia Posar en posició una peça que serà utilitzada en el futur
10. DC Deixar càrrega Perdre el control de la peça
11. TV Transport en buit Desplaçar la mà per arribar a una peça o per fer algun altre moviment
12. DF Descans per a vèncer la fatiga Deixar la mà quieta per descansar
13. EI Espera inevitable Deixar quieta la mà per no poder realitzar treball útil
14. EE Espera evitable Deixar quieta la mà perquè l’operari no vol treballar
15. PL Planejar Deixar quieta la mà perquè l’operari pensa què ha de fer
16. SO Sostenir Subjectar una peça amb una mà

A l’hora d’establir els procediments i confeccionar els gràfics, s’han de tenir molt presents els principis ergonòmics i d’economia dels moviments.

Els principis ergonòmics i d'economia, segons l'OIT

L’OIT, en el seu llibre Introducció a l’estudi del treball (pàg.158), classifica els principis ergonòmics i d’economia en tres grups:

“Hi ha diferents principis d’economia de moviments que són resultats de l’experiència i constitueixen una base excel·lent per millorar mètodes en el lloc de treball… Es poden classificar en tres grups:

  • Principis relatius a la utilització del cos humà
  • Principis relatius a la distribució del lloc de treball
  • Principis relatius als requisits ergonòmics de les màquines, eines”

Indiquen moviment

Hi ha diagrames que indiquen el desplaçament per una àmplia superfície, més enllà del propi lloc de treball. Dins d’aquest tipus de diagrames trobem:

  • El diagrama de recorregut: és un plànol de la fàbrica o secció en el què s’indica la distribució de les màquines, equips i els llocs de treball. serveixen per estudiar els moviments i millorar les distàncies, si és el cas.
  • El diagrama de fils: és un plànol fet a escala en el què es representen amb un fil , tots els recorreguts fets pels treballadors en les diverses operacions del seu lloc de treball
  • El gràfic de trajectòria: és un quadre en el què es consignen dades qualitatives sobre els moviments dels treballadors, materials o equips entre diversos llocs i durant qualsevol període de temps (vegeu la figura).
  • El ciclograma: consisteix a registrar la trajectòria d’un moviment, normalment per una font de llum sobre el paper.
  • el cronociclograma: mètode en què la font de llum és intermitent i això fa que el traç consisteixi en una sèrie de punts que ens indiquen la direcció i la velocitat del moviment.

Figura Diagrama de trajectòria

Altres gràfics d'ús genèric en l'empresa

Hi ha altres diagrames de representacions gràfiques que, actualment, són molt utilitzats en l’empresa; com ara:

  • Representació clàssica de flux de treball
  • Representació moderna de flux de treball
  • Diagrama de causa-efecte, espina de peix o d’Ishikawa
  • Diagrama de Pareto

Cal fer especial atenció a la representació moderna dels diagrames de flux per la seva utilització en tots els nivells de les empreses.

Representació clàssica del flux de treball

El diagrama de flux ó fluxograma expressa gràficament les distintes operacions que componen un procediment, establint una seqüència cronològica.

Els fluxogrames són diagrames fàcils de comprendre i consisteixen en un quadre de doble entrada en què, verticalment, es representa l’ordre cronològic de totes les fases del procés i, horitzontalment, s’indiquen amb columnes els llocs de treball i departaments que intervenen en el procés.

Cada operació només està indicada, i la seva descripció és la que consta en la seva columna. El pas d’una operació a altra s’indica mitjançant una línia contínua. Observeu aquestes indicacions en la figura. Es representa el procés de recepció d’una comanda i com es complimenta.

Figura Diagrama “clàssic” de flux de treball

Representació moderna de flux

En les darreres dècades, en el món empresarial, ha tingut èxit un altre tipus de representació d’aquest diagrama, amb signes en forma de figures geomètriques i relacionats amb línies i fletxes de diferent forma segons el significat. Així, la representació moderna dels diagrames de flux pot informar de molts aspectes relacionats amb el procediment de treball: distàncies recorregudes, itineraris…

En l’actualitat, en les empreses, aquestes representacions es consideren un instrument valuós per confeccionar mètodes i procediments. En la figura, representem un conjunt dels símbols més usuals. I a la figura observeu com aquest diagrama de flux representa el procés de comanda i expedició utilitzant molt pocs símbols.

En la secció “Referències” trobareu adreces d’interès per entendre l’elaboració dels diagrames de flux.

Figura Símbols del diagrama de flux modern
Figura Diagrama de flux; representació moderna

Causa-efecte, espina de peix o d'Ishikawa

El diagrama causa-efecte s’utilitza per representar les diferents causes que configuren una situació. També és conegut com a diagrama d’espina de peix o diagrama d’Ishikawa, per ser el nom del seu creador.

L’estructura del Diagrama d’Ishikawa és molt intuïtiva: el primer que cal fer és identificar el problema i després enumerar el conjunt de causes que el poden haver produït. A més, per a cada causa, es poden enumerar diferents subcauses. D’aquesta manera, per determinar les accions correctives es pot actuar amb més precisió.

L’avantatge del diagrama causa-efecte és que permet la visualització ràpida de la situació i també permet relacionar les causes per la seva importància i les relacions entre elles. En la figura, s’utilitza el diagrama de peix per representar les fases per tornejar una peça: des del seu transport fins a foradar-la.

Figura Diagrama de peix o d’Ishikawa per al tornejament d’una peça

El diagrama de peix pot resultar molt útil a l’hora d’analitzar les causes que han influït en un accident de treball (vegeu la figura).

Figura Diagrama de peix per analitzar les causes d’un accident de treball

La causa d’un accident és tota condició que intervé en la gènesi o el desenvolupament d’un accident. Hi ha diferents tipus de causes en un accident:

  • Causes immediates: considerem com a tals els actes insegurs i les condicions perilloses, és a dir, totes les causes que participen en l’accident d’una manera evident i visible.
    • Actes insegurs o factor humà: comportaments imprudents de treballadors o caps que introdueixen un risc que pot ser la causa de l’accident.
    • Condició perillosa o factor tècnic: errades en materials, instal·lacions, normativa o disseny del procés de treball que introdueixen un risc, que pot ser la causa de l’accident.
  • Causes bàsiques: considerem com a tals els actors personals i factors de treball, és a dir, totes les causes que estan al darrere de les causes immediates i fan que aquestes causes immediates apareguin. Ens remeten sempre a alguna cosa que falta o falla en l’organització del treball.

Causes d'accidents

Un acte insegur és, per exemple, retirar les proteccions d’un equip de treball. Una condició perillosa és la utilització d’equips de treball inadequats. Un exemple de causa bàsica és la falta d’instruccions de treball.

Diagrama de Pareto

El diagrama de Pareto és un gràfic en què s’organitzen diverses classificacions de dades per ordre descendent i d’esquerra a dreta, per mitjà de barres senzilles, una vegada han estat analitzades i agrupades les causes. Així es pot assignar un ordre de prioritats.

La utilització del diagrama d’Ishikawa es pot complementar amb l’ús del diagrama de Pareto, ja que aquest permet prioritzar les mesures d’acció rellevants en aquelles causes més problemàtiques. A la figura teniu un exemple d’un diagrama de Pareto sobre les causes que han produït accidents de treball.

Figura Exemple de diagrama de Pareto

Eines informàtiques per dissenyar gràfics i diagrames

Actualment tenim al nostre abast una sèrie d’eines informàtiques que ens poden ajudar en el disseny de tot tipus de gràfics i diagrames. Moltes d’aquestes eines són gratuïtes i solament requereixen realitzar un registre previ. A més, solen incloure tutorials per facilitar-ne l’ús. Algunes d’aquestes eines són:

  • Lucidchart (www.lucidchart.com): és una eina per crear gràfics i diagrames que es poden compartir de manera col·laborativa.
  • PlantUML (www.planttext.com): és un projecte Open source (codi obert) que permet dibuixar automàticament diagrames.
  • Dia (Linux; dia-installer.de/download/linux.html.es): aplicació informàtica per dissenyar diagrames que es poden exportar en diferents formats: EPS, PNG, JPENG…
  • Cacoo (cacoo.com): eina per crear tot tipus de diagrames, com ara mapes conceptuals, wireframes, diagrames de flux… També permet la col·laboració en temps real.
  • Microsoft Office Visio (products.office.com/es): eina de dibuix vectorial de Microsoft especialitzada en la creació de tot tipus de diagrames (d’oficines, de bases de dades, de flux, UML).
  • OmniGraffle (www.omnigroup.com/omnigraffle): diagrames, gràfics i wireframes per a Mac OS X. Permet disseny automàtic, assistit i manual. Disposa d’un manual en anglès.
  • OpenOffice Draw (www.openoffice.org/es/producto/draw.html): Draw proporciona eines per crear gràfics i diagrames, des d’un esborrany ràpid fins a un pla complex.
  • Mind42 (mind42.com): és una aplicació en línia gratuïta, ràpida i simple per construir mapes mentals.
  • Bubbl.us (bubbl.us): eina especialitzada en brainstorming. Es poden crear fàcilment mapes mentals de colors per imprimir o compartir amb altres. Gairebé no hi ha corba d’aprenentatge, però dins del web tenen un botó d’ajuda per explicar alguns conceptes bàsics.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats