Resum

L’empresa és definida com un conjunt de factors de producció –treball, capital i terra– que són coordinats i dirigits per l’empresari amb la finalitat d’aconseguir resultats i interactuar en el mercat de béns o serveis actuant sota condicions de risc. En aquesta definició se sintetitzen els principals elements que configuren l’empresa.

El propietari de l’empresa ha de reunir els recursos necessaris per poder fer el seu projecte empresarial. Aquests recursos, molts i variats, s’agrupen en tres grans categories:

  • Els recursos humans o factor treball, que està constituït pel conjunt de treballadors que integren l’empresa.
  • Els recursos naturals o factor terra, constituït pels elements naturals no necessàriament convertibles en diners (per exemple, terrenys, clima adient per produir o cultivar, fonts d’energia…)
  • El factor diners, que integren els diversos béns, màquines, materials, tecnologia…

El propietari –empresari– és també la persona que ha de donar unitat a tot el conjunt d’elements anteriors. Ha de saber integrar-los i coordinar-los per assolir els objectius que prèviament s’ha fixat, és a dir, organitzar-los. Lògicament, hi ha moltíssimes maneres d’organitzar una empresa, que depenen de molts factors: criteri propi que tingui l’empresari, activitat concreta a la qual es dediqui l’empresa, grandària…

Sobre la base de la divisió del treball, l’empresari definirà els diversos llocs de treball, hi assignarà treballadors i els agruparà per departaments, és a dir, crearà l’estructura formal de l’empresa, però no podrà controlar-ne de la mateixa manera l’estructura informal: relacions humanes i el clima social que adopti l’empresa al llarg del temps.

Hi ha una gran diversitat d’empreses. Podem agrupar-les de diferent manera, segons el criteri de classificació que es faci servir: per la grandària, pel nombre de propietaris, per la titularitat pública o privada, pel sector productiu a què es dediqui, per la forma jurídica adoptada… És important estudiar les principals formes jurídiques que les empreses poden adoptar per conèixer-ne els òrgans legals de gestió i participació.

La teoria administrativa o ciència administrativa ens proporciona un seguit de normes bàsiques de direcció i gestió de l’empresa que són acceptades per la gran majoria dels tractadistes i que han demostrat que són eficaces en el món empresarial, ja que contribueixen a optimitzar-ne els recursos i a assolir un bon clima social.

Aquestes normes bàsiques, conegudes com a principis de gestió-direcció, permeten que l’estructuració i l’organització de l’empresa es faci amb criteris racionals, participatius, d’atribucions de competències i exigències de responsabilitats… En suma, amb criteris acceptats comunament en el nostre món occidental.

El funcionament de l’empresa requereix que es desenvolupin una sèrie d’accions i d’operacions successives per poder aconseguir un producte o prestar un servei. Aquestes activitats agrupades degudament són les que constitueixen els processos de l’empresa. Per fer qualsevol procés, s’hi ha d’establir el procediment més idoni, tenint en compte que hi haurà diverses maneres de fer-ho. És per això que hem tractat la teoria que defineix l’elaboració, la divulgació i el seguiment dels procediments, i les diverses maneres de representació gràfica.

Finalment, l’elaboració de procediments preventius requereix la participació activa del tècnic de prevenció, ja que documentar els procediments aporta molts avantatges als treballadors.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Objectius