Annexos

Procediment per a l'elaboració d'instruccions de treball

Aquest procediment és la proposta que realitza l’INSHT en la seva NTP 560 per a l’elaboració d’instruccions de treball.

Taula: Procediment per a l’elaboració d’instruccions de treball
PROCEDIMENT PER A L’ELABORACIÓ D’INSTRUCCIONS DE TREBALL
Logotip de l’empresa Codi:
Revisió:
Pàg: xx de yy
Índex
Objectiu del procediment
Abast
Desenvolupament
Bibliografia
Elaborat per: Revisat per: Aprovat per:
Data: Data: Data:
Signatura: Signatura: Signatura:
Objectiu del procediment
Establir la metodologia per a l’elaboració de les instruccions de treball.
Abast
S’elaboraran instruccions de treball de les tasques crítiques, bé sigui per la seva complexitat i dificultat, o bé pel fet que la mala execució o omissió d’aquesta tasca pugui repercutir significativament en la qualitat o seguretat del procés.
Implicacions i responsabilitats
Responsable de l’àrea funcional: elabora les instruccions de treball, tenint present l’opinió i col·laboració dels treballadors implicats. No obstant l’anterior, pot delegar aquesta funció a especialistes concrets quan la complexitat de la instrucció de treball requereixi uns coneixements especialitzats. És responsable d’identificar tasques crítiques que necessitin l’elaboració d’instruccions de treball.
Comandaments directes: són responsables de la distribució i transmissió de les instruccions de treball del seu àmbit, utilitzant-les com a document bàsic en la formació específica del lloc de treball. Són responsables de vetllar pel seu correcte compliment i de detectar necessitats d’actualització i millora. També d’identificar necessitats d’instruccions de treball.
Servei de prevenció: és responsable de l’assessorament i la revisió de les instruccions de treball.
Treballadors: són responsables de complir amb l’indicat en les instruccions de treball, comunicant al seu comandament directe les deficiències que trobin en la seva aplicació. Els treballadors assignats participen en l’elaboració i/o revisió de la instrucció de treball.
Delegats de prevenció: estan informats de les tasques considerades crítiques, així com de les instruccions de treball vigents i en curs d’elaboració. Són consultats prèviament a l’aprovació de les instruccions de treball.
Desenvolupament
Les instruccions de treball desenvolupen de forma seqüencial els passos que cal seguir per a la correcta realització d’un treball o tasca. Per tant, han de servir de guia al treballador en el desenvolupament d’activitats que poden ser crítiques.
Per a l’elaboració i implantació de les instruccions de treball s’han de seguir les següents fases:
1. Determinació dels aspectes o tasques objecte d’instrucció de treball
El primer pas per iniciar l’elaboració d’instruccions de treball és establir un llistat d’aquelles activitats o tasques crítiques que les requereixin. S’han d’elaborar les instruccions estrictament necessàries. És important no caure en un excés de sistematització i protocols que pugui anar en detriment de les instruccions que veritablement són significatives.
Com a criteris generals en l’elaboració d’instruccions es tindran en compte els següents:
• No cal elaborar procediments d’una determinada tasca si la realitza sempre personal amb demostrada formació i experiència perquè els resulti trivial i sigui impensable cometre errors rellevants en la seva execució. No obstant això, cal normalitzar les tasques considerades crítiques i que poden repercutir significativament en la qualitat i seguretat del treball.
• Cal evitar l’excés de la normalització si no hi ha una repercussió directa en la qualitat del treball.
• Cal normalitzar estrictament el necessari. La normalització de les tasques no ha de suposar una limitació considerable de l’aportació personal i de la creativitat del treballador.
2. Planificació de l’elaboració d’instruccions
Una vegada es disposi de la llista de tasques que cal normalitzar mitjançant instruccions de treball, s’ha de fixar una priorització en funció de la seva importància, nivell de risc, freqüència d’execució i altres aspectes que determinin el grau de necessitat d’aquesta instrucció escrita. Una vegada realitzada aquesta priorització es designen els responsables i els implicats en l’elaboració i els terminis corresponents, establint-se així un pla de treball de l’elaboració de les instruccions.
3. Estudi o anàlisi de la tasca a sistematitzar
Es fa un estudi de la tasca objecte d’instrucció abans de la seva redacció. S’ha d’efectuar una anàlisi detallada dels possibles riscos que poguessin derivar-se en l’execució d’aquesta tasca tenint en compte tant els factors tècnics com humans que incideixen en cadascun dels possibles perills.
Per a això, és fonamental l’experiència o bones pràctiques del treballador i les indicacions o recomanacions dels fabricants o subministradors de màquines, equips i/o substàncies. Els manuals d’instruccions del fabricant, les fitxes de seguretat i etiquetatge són documents bàsics a consultar a l’hora de determinar els aspectes importants a incloure en la instrucció de treball.
Els aspectes de seguretat que cal tenir en compte s’han de destacar dins del mateix context de la instrucció de treball, amb la finalitat que l’operari sàpiga com actuar correctament en les diferents fases de la tasca i a més percebi clarament les atencions especials que ha de tenir en moments o operacions clau per a la seva seguretat personal, la dels seus companys i la de les instal·lacions.
Les normes de seguretat han d’estar integrades dins de l’estructura seqüencial de la instrucció de treball. No obstant això, també es podrien desenvolupar en un apartat específic.
4. Redacció de la instrucció
La redacció d’una instrucció ha de ser al més senzilla i clarificadora possible, indicant, pas per pas, tot el que cal seguir per a la consecució de l’objectiu d’aquesta. Una instrucció ben redactada i estructurada hauria de facilitar que fins a una persona no entesa en la matèria pogués conèixer l’activitat tan sols llegint-la. Les tasques que hagin de realitzar-se per personal autoritzat amb la formació o experiència necessàries s’han de fer constar clarament en la instrucció de treball.
També s’hi ha de fer constar si per a la realització del treball es requereixen mitjans i equips de protecció personal.
Per facilitar la compressió es pot recórrer a dibuixos, esquemes, diagrames, quadres, etc.
5. Aprovació, tractament i control de la instrucció
Una vegada redactada la instrucció, aquesta serà revisada i aprovada. Aquesta revisió la duran a terme les persones que l’hagin realitzat, en col·laboració amb el servei de prevenció de l’empresa o persona designada. També és convenient consultar sobre aquest tema als representants dels treballadors.
Una vegada aprovada la instrucció de treball es codificarà d’acord amb els codis del sistema documental de l’empresa.
6. Distribució i divulgació de la instrucció
Una vegada aprovada una instrucció ha de distribuir-se adequadament per poder ser aplicada correctament. S’ha de controlar les instruccions de què disposen els treballadors, assegurant que tots posseeixen les necessàries per fer el seu treball. Per a això s’establirà una llista de distribució en la qual apareguin les còpies lliurades, la versió vigent i els destinataris d’aquestes. El lliurament de les instruccions es realitzarà amb justificant de recepció per assegurar-se que sempre es treballa amb l’última revisió.
El lliurament d’instruccions ha d’anar sempre acompanyada d’una explicació suficient per a la seva comprensió. A més d’aquest lliurament personalitzat, les instruccions de treball han de localitzar-se en llocs concrets de fàcil accés i consulta.
Atès que la instrucció de treball sol comportar no només coneixements, sinó el desenvolupament de destreses, cal preveure el temps necessari perquè pugui ser assumida plenament i el treballador pugui actuar de manera autònoma. Per a això hauria de registrar-se documentalment la finalització del procés formatiu corresponent i l’entrada en vigència de la instrucció per a cadascun dels treballadors implicats.
És necessari prendre totes les mesures perquè sigui llegida, compresa i acceptada, tant a nivell dels treballadors com dels comandaments. Si la instrucció no fos acceptada o aplicada s’han de buscar els motius de tal actitud, i en el cas que no hi hagués justificació vàlida haurà de procurar-se per tots els mitjans que sigui assumida, sobretot si la instrucció correspon a una tasca crítica.
7. Revisió periòdica i actualització
S’ha de vigilar la possible variació del contingut de les instruccions en funció de les necessitats que es plantegin en l’execució dels treballs amb la finalitat d’aconseguir uns documents permanentment al dia.
Les revisions són necessàries, atès que en el treball es poden produir modificacions substancials respecte del treball original degudes a la inèrcia, l’experiència, la confiança o perquè el treball ja no és el mateix. Mitjançant l’observació del treball es poden evidenciar incompliments, deficiències o manques de les instruccions de treball existents.
Bibliografia i referències normatives
• Sèrie de normes ISO 9001 sobre Sistemes de gestió de la qualitat.
• Bestratén Belloví, M. i Nadal, O. Documentació del sistema de prevenció de riscos laborals I i II. TP 484 i 485. INSHT 1998.
• Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

Glossari de sigles

  • CAE: coordinació d’activitats empresarials
  • CE: Constitució espanyola
  • CEE: Comunitat Econòmica Europea
  • CNSST: Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball
  • (Conformitat o marcat) CE: conformitat europea
  • DNI/NIE: document nacional d’identitat/número d’identificació d’estrangers
  • EPI: equip de protecció individual
  • ET: Estatut dels Treballadors
  • ETT: empresa de treball temporal
  • INSHT: Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball
  • INSST: Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball
  • ISO: International Organization for Standardization
  • ITSS: Inspecció de Treball i Seguretat Social
  • ITV: inspecció tècnica del vehicle
  • LGSS: Llei general de la Seguretat Social
  • LPRL: Llei de prevenció de riscos laborals
  • LLISOS: Llei d’infraccions i sancions en l’ordre social
  • NTP: nota tècnica de prevenció
  • OIT: Organització Internacional del Treball
  • OMS: Organització Mundial de la Salut
  • PRL: prevenció de riscos laborals
  • REA: registre d’empreses acreditades
  • RD: Reial decret
  • RLC: relació de liquidació de cotitzacions
  • RNT: relació nominal de treballadors
  • RSC: reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció
  • RSP: Reglament dels serveis de prevenció
  • SGSST: sistema de gestió de seguretat i salut en el treball
  • SPA: servei de prevenció aliè
  • SPM: servei de prevenció mancomunat
  • SPP: servei de prevenció propi
  • SST: Seguretat i Salut en el Treball
  • TPC: targeta professional de la construcció
  • TS: Tribunal Suprem
  • TSJ: Tribunal Superior de Justícia
  • UTE: unió temporal d’empreses
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Índex general