Resum

L’infant presenta nombrosos canvis en les primeres etapes de vida, ja que passa d’una situació de total dependència a l’autonomia plena, de la descoordinació dels moviments a la coordinació, del descontrol al control.

Aquesta evolució és gràcies al desenvolupament motor en què intervenen el creixement i la maduració. Tots tres conceptes, tot i que s’utilitzen moltes vegades com a sinònims, no ho són estrictament.

El nou nat presenta unes habilitats perceptivomotores que li faciliten el camí a la percepció de si mateix i de les possibilitats que li dóna el moviment i que l’ajudaran a percebre l’entorn que l’envolta. Gràcies a la percepció, l’infant podrà organitzar, interpretar i codificar les dades sensorials amb l’objectiu de conèixer l’objecte que en un primer moment és ell mateix.

En el procés de desenvolupament anirà adquirint una sèrie d’habilitats motores que seran l’eina fonamental per al seu desenvolupament físic, de l’esquema corporal i alhora del moviment.

Hi ha una sèrie de factors que determinen aquest desenvolupament. N’hi ha de dos tipus: interns, com els gens, el sexe, les hormones i les alteracions psicològiques i mèdiques; i externs, com la nutrició, les malalties de la mare, les radiacions, les drogues, l’ètnia, el clima, les estacions, les classes socials i l’evolució de l’espècie.

Cal tenir en compte que el moviment només és possible si les ordres es transmeten des del cervell, a través de les vies motores fins als músculs que, junt amb els ossos, són les estructures que intervenen en el moviment. Ens referim, doncs, al sistema nerviós, el sistema muscular i el sistema ossi. I també cal una maduració correcta del sistema motor que segueix uns patrons i unes lleis determinades: la llei cefalocaudal, la llei proximodistal, la llei dels flexors i extensors i els patrons de desenvolupament de motor gruixut a motor fi.

Quan neixen el sistema motor és molt arcaic i a poc a poc els moviments esdevenen més precisos. Cal tenir en en compte, però, que hi ha tres tipus de moviments: el reflex, que és una resposta espontània i voluntària davant d’un estímul extern; els moviments voluntaris, que es fan d’una manera intencionada i conscient; i els moviments automàtics, que són moviments voluntaris que, tot i ser intencionats, es fan sense pensar i que a la vegada que s’executen es pot fer una altra cosa.

Una de les entitats que porten a terme els moviments esmentats abans són els músculs. Tenen la propietat que s’anomena to muscular, entès com el grau de tensió i relaxació.

L’evolució del moviment, l’evolució del desenvolupament motor, presenta tres aspectes fonamentals: l’evolució del control i la consciència del cos; l’evolució de la locomoció o desplaçament, i l’evolució de la manipulació. Aquesta evolució és més rellevant durant els primers quinze mesos, en què el nadó passa de presentar hipotonia al cos i al cap i hipertonia a les extremitats i els reflexos de la marxa i prensió a poder caminar tot sol encara que l’equilibri és deficitari a partir dels 15 mesos. L’evolució continua fins a arribar al període que va dels cinc als sis anys, en què hi ha una consolidació motora.

Per estimular aquest desenvolupament es poden implementar una sèrie d’activitats que presenten com a objectiu potenciar-ne les habilitats motores. Aquestes activitats, però, han de ser adequades a l’edat en què s’apliquen tenint molt en compte que els objectius que es volen assolir siguin els adients, així com els espais i els materials que s’utilitzaran.

Per valorar el grau de desenvolupament motor es pot portar un registre a través de l’observació.

Un altre aspecte important del desenvolupament motor és quan s’introdueix l’escriptura. Hi ha dos mètodes: el mètode de preescriptura, que es basa en l’entrenament motor extern, manual o gràfic de repetició de cadascuna de les grafies tantes vegades com sigui necessari fins a aconseguir una còpia exacta del model que s’ha d’mitar; i el mètode basat en el desenvolupament d’un proces grafomotor entenent la grafomotricitat com un procés de maduració personal.

El grafisme té diferent etapes evolutives que han estudiat diferents autors, entre els quals podem esmentar Lowenfeld, que parla de l’etapa del gargot i l’etapa preesquemàtica.

Per dur a terme una bona educació grafomotora cal tenir en compte el suport que s’utilitzarà i la posició en què es col·locarà l’infant, així com els instruments que cal fer servir. Es poden implementar diferents activitats per potenciar el desenvolupament com per exemple activitats de manipulació d’objectes, activitats que desenvolupen les capacitats perceptives i activitats que desenvolupen les capacitats representatives. A l’hora d’implementar-les, sempre cal tenir el compte el grau de maduració que presenta l’infant.

Tanmateix, el desenvolupament motor pot presentar alteracions i trastorns com la paràlisi cerebral infantil, l’espina bífida, la distròfia muscular, apràxies motrius i trastorns psicomotors, entre d’altres. Tot infant que presenta aquests trastorns pot ser objecte d’una adaptació curricular si el trastorn que pateix és lleu o moderat.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge