Introducció

És pràcticament impossible separar el desenvolupament motor del coneixement dels aspectes emocionals. Per aquesta raó, perquè són vessants lligats molt íntimament, estudiar el desenvolupament de l’infant d’una manera global en l’evolució afectiva, social cognitiva i motora té una importància vital.

En la unitat “Intervenció en el desenvolupament motor” veureu de quina manera l’infant manifesta aquesta globalitat en totes les accions perquè allò que fa es reflecteix en el seu món intern, vinculat emocionalment al món extern, a la relació que té amb els objectes, l’espai i els altres éssers.

Només si considereu l’infant globalment –és a dir, si l’enteneu com un tot–, podreu entendre els desitjos, les mancances i les possibilitats que té.

Gràcies a l’activitat motora l’infant explora el medi i s’organitza en el seu marc, gràcies a l’activitat motora efectua els processos adaptatius bàsics i aquesta activitat esdevé el seu canal de comunicació amb els éssers humans. Per mitjà de l’acció, l’infant descobreix el món, a través d’ella pot tenir coneixement de les coses i d’ell mateix i, en conseqüència, l’acció li permet donar respostes cada vegada molt més afinades o expressar les necessitats que té.

A mesura que l’infant es desenvolupa des del punt de vista motor, anirà evolucionant també, en els primers anys de vida, el lloc des del qual pot donar resposta a determinades activitats fins a assolir el perfeccionament del moviment.

La capacitat perceptivomotora té una gran importància, ja que constitueix un pilar bàsic sobre el qual l’infant anirà establint la personalitat i el desenvolupament del sistema nerviós i es considera un enllaç entre l’aspecte fisiològic i el psicològic.

Per entendre aquesta capacitat cal incidir en els factors que la poden potenciar o condicionar i també en les tres àrees de desenvolupament de l’infant: l’àrea motriu, l’àrea afectiva i l’àrea cognitiva. Aquestes àrees es desenvolupen de manera globalitzada en un substrat físic considerat bàsic com és el sistema nerviós, el sistema esquelètic i el muscular.

La metodologia que es fa servir en aquesta unitat consisteix, en primer lloc, a donar una sèrie de conceptes teòrics a través dels quals us anireu endinsant en la pràctica d’observar les conductes dels infants i alhora poder esbrinar el perquè de moltes qüestions que fins ara quedaven sense resposta.

En l’apartat “Factors que determinen el desenvolupament motor de l’infant” veureu quins són aquests factors; en l’apartat “Evolució del desenvolupament motor” en coneixereu l’evolució reflectida en el pas del moviment reflex als moviments voluntaris i automàtics i la maduració del control i consciència corporal, de la locomoció i de la manipulació. Aquesta anàlisi conceptual us donarà la base per poder dissenyar i implementar activitats d’estimulació motora específiques o relacionades amb les activitats referides a la satisfacció de les necessitats bàsiques que es porten a terme a la vida quotidiana.

L’estudi de la grafomotricitat entesa com les produccions gràfiques de l’infant mereix un apartat diferent (“La grafomotricitat”), ja que serà la base a l’hora d’introduir l’escriptura. Caldrà relacionar les diferents etapes que presenta la grafomotricitat gràfica amb la maduració de l’infant per poder escollir els instruments grafomotors adients per implementar activitats i potenciar-ne el desenvolupament.

En l’apartat “Trastorns i alteracions del desenvolupament motor” es fa esment dels trastorns i de les alteracions que afecten el desenvolupament motor de l’infant, tot prenent com a base la definició de discapacitat motora.

Anar a la pàgina següent:
Resum