La grafomotricitat

L'infant...

…genera un sistema lingüístic propi, tal com afirmava el cèlebre lingüista Roman Jakobson, els elements del qual formen un codi gramatical diferent del codi de l’adult.

Quan es tracta d’introduir l’escriptura, hi ha autors que reconeixen l’existència de dos mètodes clarament diferenciats, que tenen programes i finalitats diferents.

D’una banda, hi ha el mètode de preescriptura, que es basa en l’entrenament motor extern, manual o gràfic de repetició de cadascuna de les grafies tantes vegades com sigui necessari fins a aconseguir la còpia exacta d’un model que s’ha d’imitar per assolir l’aprenentatge de l’escriptura. L’altre mètode, i el que més ens interessa aquí, és el que es basa en el desenvolupament d’un procés grafomotor.

La grafomotricitat

La grafomotricitat és la disciplina científica que descriu l’acte gràfic mitjançant l’anàlisi de les coordinacions que el cervell produeix en els segments superiors del cos humà, degudament lateralitzats, i de la implicació que tenen en les produccions obtingudes per mitjà del domini de mecanismes de manipulació i d’instrumentalització dels objectes externs.

La grafomotricitat, així doncs, dóna raó de la configuració evolutiva dels signes gràfics dels infants, abans i després de l’escriptura alfabètica, segons els processos comunicatius i simbòlics que generen estructures subjacents i operacions cognitives en l’individu, les quals permeten la inculturació de models socials interactius fins a arribar a la comunicació escrita (Rius Estrada, 1989).

Si es pren com a punt de partida la definició general de grafomotricitat com a disciplina científica, i se la considera dins l’àmbit educatiu, la grafomotricitat com a disciplina didàctica ofereix la possibilitat d’organitzar les produccions gràfiques de l’infant a partir de la construcció dels seus processos simbòlics interns.

Les escoles que apliquen el mètode basat en el desenvolupament d’un procés grafomotor entenen la grafomotricitat com un procés de maduració personal de l’infant en el qual les vivències internes, les imatges mentals i la construcció d’estructures significatives ajuden a expressar amb representacions gràfiques els missatges comunicatius adreçats a uns destinataris en particular.

“En la grafomotricitat, s’analitzen els signes de la gramàtica gràfica infantil, […] Quines unitats gràfiques apareixen als garagots i als dibuixos dels infants? De quina manera són aquests gargots i traços a cada moment del seu desenvolupament? Què diferencia els gargots i traços dels dibuixos d’un infant de dos anys i els d’un altre de tres? […] Quines unitats gràfiques diferencien cada una de les edats?”

(M.D. Rius Estrada, Grafomotricidad, Enciclopedia de los procesos grafomotores, pàg. 11)

Etapes de la motricitat gràfica

El grafisme passa per diferents etapes evolutives en les quals l’infant va adquirint cada vegada més habilitat manual per arribar a dominar el traç de l’escriptura. Aquesta habilitat manual va estretament lligada al desenvolupament psicomotor.

Les etapes són pautes de maduració que es donen en els infants de la mateixa edat mental i que s’identifiquen per una sèrie d’ítems comuns entre ells, com ara la manera de distribuir l’espai als fulls, d’usar el color, etc.

Etapes de la motricitat gràfica

La motricitat gràfica atrau els nens i les nenes durant el segon any de vida (Lurçat, 1980, pàg. 24). Al començament, la motivació de l’acció és el moviment del braç i de la mà, que acostuma a ser ràpid i impulsiu. Aleshores es constata que l’activitat és en principi motora.

En el segon i tercer any apareix el nivell perceptiu, és a dir, aleshores l’infant fa l’activitat i l’exercita, la qual cosa fa que disminueixi gradualment la impulsivitat en els moviments alhora que comença la realització de petits traços que, per dir-ho així, descobreix i desvetllen el seu interès. Aleshores la coordinació visuomanual s’organitza i s’inicia el nivell perceptiu. Poc després, el nen o la nena unirà l’activitat perceptivomotriu amb l’activitat simbòlica, i és aleshores quan comença a donar nom a les seves produccions.

A partir dels tres anys i fins als sis anys apareixen dos tipus de grafisme: el funcional i el figuratiu. Els aspectes motors i espacials que intervenen són el to muscular, la postura del tronc i del cap, el predomini lateral, la direccionalitat, el sentit de la rotació així com la dissociació i la coordinació dels moviments.

Etapes de la motricitat gràfica segons V. Lowenfeld

El 1939, Victor Lowenfeld, en la seva obra Desarrollo de la capacidad creadora, determinava dues grans etapes evolutives, l’etapa del gargot i l’etapa preesquemàtica, que comprenien les edats de 18 mesos fins als 7 anys aproximadament que aquí ens interessen.

L'etapa del gargot

L’etapa del gargot comprèn aproximadament dels 18 mesos als 4 anys, i hi distingim: gargot incontrolat, gargot controlat i gargot amb nom.

“El gargot no consisteix en uns traços qualsevol produïts damunt d’una superfície, en realitat són traços determinats per l’estructura de palanca que constitueixen el membre superior i la successiva entrada en joc de les articulacions –espatlla, colze, polze– més la intervenció creixent de l’activitat perceptiva i del control visual.”

P. A. Osterrieth (1980), a E. Martínez; J. Delgado (1980). El origen de la expresión en niños de 3 a 6 años (pàg. 20).

En el gargot incontrolat l’infant fa els primers traços o gargots cap als 18 mesos a partir del moviment de flexió (esquerra) i extensió (dreta) que s’anomenen de “vaivé” o “escombrada”. Fa línies movent tot el braç cap endavant i cap endarrere sense relació amb la direcció visual (sense mirar el que fa) i produeix traços impulsius i incontrolats. Són rectes o lleugerament corbats, de llargada variable i sovint sobresurten dels límits del paper.

En la figura podeu veure els gargots incontrolats d’un nen de 18 mesos, i en la figura, una “escombrada” feta per una nena de 20 mesos. El nen o la nena els fa per plaer, sense intenció representativa.

Figura Gargot incontrolat d’un nen de 18 mesos
scb0m6u2_31.jpg
Figura Gargots d’“escombrada” d’una nena de 20 mesos

Després, a partir del moviment de flexió i extensió (moviment “d’escombrada”) coordinat amb el moviment d’avançament i retrocés del braç, origina el gargot circular (figura).

Figura Gargots circulars d’una nena de 20 mesos

Per acabar, si combinen els moviments anteriors i hi afegim la rotació del puny, a partir de la rotació del canell s’aconsegueix la formació de bucles i traços cicloïdals (figura).

Figura Gargot d’un nen de 26 mesos
scb0m6u2_34.jpg

En el gargot controlat, cap als 30 mesos aproximadament, s’inicia la coordinació visuomanual i el gargot es caracteritza per l’entrada en joc del nivell perceptiu. En aquesta etapa el nen o la nena comença a controlar o dirigir el moviment manual, és a dir, que mira i guia allò que dibuixa (figura).

Figura Gargot controlat d’un nen de 36 mesos

L’infant fa intents de tancar les línies i dirigeix el gest amb línies que tenen un principi i un final (figura), respectant els límits del paper (no surt del paper).

Figura Línies tancades d’un nen de 36 mesos

El nen o la nena cada vegada va adquirint més control del gest i, en conseqüència, controla més les produccions gràfiques.

En el gargot amb nom, cap als 3 anys i mig, el nen o la nena dibuixa amb intenció, no per per simple plaer motor, i comença a anomenar els gargots. Els traços no varien gaire dels de l’etapa anterior –continuen essent rectes, corbs, ovals, línies entrecreuades o tancades–, però presenten una elaboració i destresa d’execució millors. És molt important en aquesta fase observar i respectar el dibuix del nen o la nena i esperar el moment en què l’infant els anomeni espontàniament, no hem de forçar el nen o la nena que ens digui què és el que ha dibuixat, sinó esperar que ens ho digui espontàniament.

  • Un mico amb cua/-25
  • Un mico amb cua

“No és el descobriment de la semblança visual fortuïta allò que fa oscil·lar el grafisme del pla motor al representatiu, sinó més aviat l’emergència de la funció simbòlica, que permet, arribat un determinat moment, que el traç adquireix valor de signe i símbol, i fa sensible el dibuixant als eventuals semblants.”

P. A. Osterrieth (1985). A: E. Martínez; J. Delgado. El origen de la expresión en niños de 3 a 6 años (pàg. 24).

El mateix traç pot representar diferents coses: un dia pot ser una bici i un altre, un sol. Per tant, és l’infant qui en donarà el significat espontàniament d’acord amb el moment o situació en què el faci; la majoria de gargots no s’assemblen a l’objecte representat.

Comença a utilitzar el color en les produccions. Els diferents colors tenen diferents significats, tot i que tenen un paper secundari en l’etapa del gargot i no tenen cap relació amb la realitat de l’objecte dibuixat.

Etapa preesquemàtica

L’etapa preesquemàtica comprèn aproximadament dels 4 als 7 anys. En aquesta etapa l’infant crea conscientment formes que tenen alguna relació amb el món que l’envolta, cosa que està relacionada amb el començament de la comunicació gràfica. L’adult comença a reconèixer les expressions gràfiques de l’infant.

Els traços i els gargots són controlats i es refereixen a objectes visuals, ja que el nen o la nena ha adquirit una bona habilitat per moure el canell i el polze.

Cap als 4 anys generalment comença a fer formes reconegudes, tot i que a l’adult li costi encara de reconèixer. Cap als cinc anys, gairebé sempre es poden veure dibuixades persones, cases i arbres, i cap als sis anys les figures han evolucionat i són clarament representatives d’allò que l’infant vol.

El primer dibuix a ser reconegut normalment és la figura humana, que es dibuixa amb un cercle com a cara (amb ulls, nas i boca) i dues línies verticals que representen les cames. Aquestes figures reben el nom de capgrossos (figura).

Figura “Capgròs” d’una nena de 45 mesos on ha dibuixat el pare i una muntanya

Algunes hipòtesis concreten que el fet que les primeres figures representades siguin la figura humana es deu a la importància que afectivament tenen per a l’infant els adults o els altres nens (figura).

Figura Els meus amics
scb0m6u2_39.jpg

A poc a poc, els “capgrossos” es van tornant més elaborats amb la incorporació de braços que surten de tots dos costats de les cames, després una rodona entre les cames que representa la panxa, i a vegades posen el cos. Cap als 6 anys l’infant ja fa la figura humana elaborada detalladament (figura).

Figura Figura humana elaborada per una nena de 7 anys
scb0m6u2_40.jpg

Quant al color, l’infant l’usa per plaer i gust, però continua sense tenir relació amb allò que ha dibuixat. Usa els colors segons el seu gust, i també segons el que dibuixa: si és una cosa que li agrada o per la qual sent certa aproximació afectiva, farà servir els colors que li agraden més.

En aquestes figures en què hi ha els dibuixos d’una nena de 5 anys (figura i figura) predomina la relació amb la realitat tant en la figuració com en el color.

Figura La Paula passejant pel parc (5 anys)
scb0m6u2_41.jpg
Figura La meva família
scb0m6u2_42.jpg

L’infant concep la representació de l’espai als dibuixos relacionat primordialment amb si mateix i amb el seu propi cos; és a dir, els objectes apareixen a dalt i a baix, l’un al costat de l’altre en la forma que el nen o la nena els comprèn. En la figura i figura, es veuen els dibuixos amb tota mena de detalls.

Figura La meva família. Dibuix d’una nena de 6 anys
scb0m6u2_43.jpg
Figura La primavera. Dibuix d’una nena de 7 anys
scb0m6u2_44.jpg

Elements grafomotors

Per dur a terme una bona educació grafomotora, és necessari saber quina és la implicació dels elements que fan possible el mecanisme de la maduració grafomotora. No hem d’oblidar que la maduració grafomotora passa per diferents etapes evolutives en què l’infant va adquirint les habilitats manuals necessàries per arribar a dominar el traç de l’escriptura i que aquesta habilitat manual està estretament lligada al seu desenvolupament psicomotor. Per això, en l’adquisició d’aquestes habilitats cal parlar d’elements grafomotors pròpiament dits com són el suport i la posició i també dels instruments com a elements de l’entorn que ajuden a aconseguir el grafisme. D’altra banda, cal tenir en compte que el suport està relacionat amb la posició del cos de l’infant amb referència a la seva edat i el grau de maduració i que cal seleccionar els instruments segons el grau de maduració que l’infant presenta.

El suport i la posició

Si bé el suport és l’element receptor de l’activitat grafomotora, evidentment, no es pot separar el suport i la posició, ja que segons el suport que s’utilitzi i la posició en què es col·loqui el nen o la nena, portarà a terme un tipus o un altre de grafisme. Tot seguit s’examinen alguns suports i posicions.

Suport horitzontal - posició estès al terra

En suport horitzontal i en aquesta posició, el nen o la nena que es troba en un procés de maduració corporal global escriu amb tot el cos, fet que li permet el següent, segons Rius Estrada (1989):

  • El contacte de tot el cos amb el suport apropa les habilitats del nen o la nena a les seves motivacions més profundes: la vivència del cos com una globalitat. És tot el seu cos el que escriu.
  • L’amplitud del suport –per exemple, podem posar al terra paper d’embalar– fa que l’infant el conquisti a poc a poc. Primer comença fent gargots petits en un racó, però altres vegades amb el mateix suport el nen o la nena comença a omplir el lloc on no hi ha gargots, fins que omple tot el paper amb els seus traços.
  • Aquestes dues vivències anteriors fan que el nen o la nena passi de la inhibició a la desinhibició del cos.

Suport vertical - posició dempeus

El suport vertical ens ajudarà a inhibir l’infant, a diferència del suport horitzontal: amb el suport anterior el nen o la nena es troba desinhibit per fer grafismes, és de grans dimensions i li permet desinhibir tota la seva capacitat grafomotora; la posició de verticalitat del suport és paral·lela a la de l’infant, cosa que facilita que assimili millor el camp de referències.

  • El procés inhibidor comença amb la disminució progressiva de les dimensions del suport. Un dels principals suports verticals utilitzats a l’aula és el paper d’embalar enganxat a la paret.
  • Per inhibir el nen o la nena, és necessari començar a posar límits amb murals més reduïts que no pugui traspassar.
  • És bo que experimenti amb la pissarra, ja que és un suport que li marca uns límits.
  • La cartolina penjada a la paret o en un cavallet és un altre element que ajuda el nen o la nena en el procés inhibidor.

Suport horitzontal - posició assegut damunt la taula

El nen o la nena està preparat per asseure’s a escriure. Amb la maduració de l’esquema corporal, el nen o la nena està preparat per estar assegut, sempre que hagi passat abans per les fases anteriors de l’activitat grafomotora. En la posició asseguda i amb suport horitzontal pot experimentar.

Amb aquest suport i la posició d’estar assegut damunt la taula, comença una nova etapa: la maduració de les independències segmentàries.

  •  El nen pinta a la taula
  • El nen pinta a la taula

  • L’infant aconsegueix la tonicitat necessària al braç per poder-lo relaxar i desinhibir, i a la vegada també pot tensionar l’avantbraç.
  • La pràctica grafomotora fa que l’infant pugui utilitzar el canell de manera independent amb l’avantbraç fent de palanca.
  • Els dits a poc a poc es van acostumant al suport horitzontal: primer la cartolina, després el foli DIN A3, el foli normal apaïsat, vertical i la quartilla.
  • A poc a poc, en aquesta posició, el nen o la nena va eliminant el moviments innecessaris que realitzava en l’activitat grafomotora, ja que va adquirint més destresa i coordinació gràcies a la pràctica adquirida.

Els instruments

Els elements grafomotors són el suport i la posició. Segons aquests dos elements, l’infant farà un un tipus o un altre de grafisme. Els instruments són els elements de l’entorn que ajuden a aconseguir el grafisme.

Els instruments utilitzats en l’expressió gràfica són molt importants dins el procés de maduració grafomotora.

Hem de seleccionar amb cura els moments d’introducció dels diferents instruments que es poden fer servir, tenint en compte que els instruments poden ser naturals –del propi cos de l’infant– o artificials.

Els instruments naturals

Quan es parla d’instruments naturals es fa referència al cos mateix de l’infant que, en si mateix, amb el seu propi cos, ha d’experimentar la vivència grafomotora. A l’hora d’utilitzar les parts del cos de l’infant és millor seguir aquest ordre: les mans, els dits i els peus.

Els instruments artificials

Els instruments artificials són aquells amb què s’aconsegueix el grafisme i es poden distingir segons aquestes classes i s’han de seguir en aquest ordre:

  • Instruments que són la prolongació de la mà de l’infant i la prensió només pot ser palmar: esponges, cotons i nines de roba.
  • Instruments que exigeixen una prensió radiopalmar: brotxes, pinzells.
  • Instruments que exigeixen una prensió digital: guix, tampons.
  • Instruments que treballen la prensió tridigital, dels dits índex, polze i el dit del mig: punxons, tisores…
  • Instruments que exigeixen la prensió de pinça digital: ceres toves, ceres dures, retoladors, llapis tou (del núm. 2).

Factors que intervenen en la motricitat gràfica

En l’activitat gràfica es poden distingir tres classes de factors: el desenvolupament motor, el desenvolupament perceptiu i el desenvolupament representatiu.

El desenvolupament motor

Per portar a terme l’evolució de l’expressió gràfica, és important que paral·lelament hi hagi una estimulació i exercitació motores, amb una programació d’activitats sensomotores i psicomotores.

Perquè l’infant pugui arribar a escriure, hi ha d’haver una coordinació de moviments, els quals s’han de treballar des del punt de vista motor. A més, s’han d’exercitar no tan sols per aconseguir l’expressió gràfica, sinó també per aconseguir un desenvolupament integral de l’infant.

Hi ha lleis neurològiques (lleis cefalocaudal i proximodistal) que regulen el creixement del nen o la nena i que fan que a mesura que va madurant, vagi adquirint més habilitat del braç i la mà, una bona coordinació visuomanual, una postura del cos i prensió palmar i digital adequades.

El desenvolupament perceptiu

A l’escola els conceptes perceptius s’han de treballar juntament amb l’expressió gràfica, ja que l’una cosa no es pot desvincular de l’altra, sinó que més aviat una és conseqüència de l’altra i viceversa.

És important que l’infant treballi i realitzi activitats d’orientació espacio-temporals i de lateralització com dalt-baix, esquerra-dreta, dins-fora, lluny-prop, etc.; aquests conceptes es troben estretament relacionats amb la posició de les grafies.

L’ensinistrament dels sentits de l’infant té molta importància en la primera infància (E. Martínez i J. Delgado, 1985, pàg. 33) perquè:

  • La maduresa de l’aparell visual no és suficient, necessita estímuls i aprenentatges que ampliïn el llindar diferencial de les sensacions.
  • La majoria dels preconceptes o conceptes elementals que l’infant va adquirint s’elaboren per acumulació de percepcions.
  • Hi ha conceptes que, com ara el color, la forma i l’espai, entre d’altres, tenen molta importància en l’evolució de la representació gràfica i són adquirits pel nen o la nena en el moment en què és capaç de separar i aïllar la característica comuna (per exemple, el color) que ha observat en una sèrie de percepcions continuades.

El desenvolupament representatiu

Aquest factor està relacionat amb els traços que fa l’infant segons el grau de maduració que aconsegueix. L’evolució del grafisme en les produccions gràfiques dels infants es pot il·lustrar (M. D. Rius Estrada, 1989) de la manera que es mostra en la figura.

Figura L’evolució del grafisme

El quadre de la figura compara les diverses etapes de maduració grafomotora segons el punt de vista de diferents psicòlegs (E. Puig Àlvarez, 1976).

Figura Les etapes de la maduració grafomotora en la còpia de figures segons diferents psicòlegs

Pautes metodològiques en la grafomotricitat

És important que per treballar la motricitat gràfica, donem al nen o la nena les eines, les tècniques i els materials diversos perquè manipulin i experimentin, i així puguin adquirir l’habilitat necessària per ser capaços d’adequar la força muscular i la capacitat psicomotora.

  •  Infants a l'aula dibuixant
  • Infants a l'aula dibuixant

De cara a un bon aprenentatge grafomotriu és important que jugant es treballi també el ritme.

En el desenvolupament de la grafomotricitat, cal seguir aquestes pautes metodològiques:

  • La utilització d’instruments. Els instruments són els materials que permeten deixar empremtes o traços al suport. Primerament es farà servir el cos –les mans, els dits i els peus– amb diferents materials (pintura, aigua, sorra, etc.). Després d’haver treballat el cos, es passarà a utilitzar diferents instruments o materials de l’entorn d’acord amb els suports que es facin servir: pintures, pinces, guix, taps, esponges, pedres, cotons, ceres, etc.
  • El desenvolupament d’una bona orientació espacial: dreta-esquerra, dalt-baix, lluny-prop.
  • La realització grafismes amb moviments rítmics: traços verticals (de dalt a baix), horitzontals (d’esquerra a dreta), combinats (oblics), bucles, etc.

Tot això s’ha de fer en tres fases:

  • Exercicis amb el cos (caminant, gatejant, reptant, corrent, etc.).
  • Exercicis amb els objectes (blocs, xanques, cordes, pilotes, etc.). Jugant es passarà del suport vertical (pissarra, paret, aire, paper d’embalar) a l’horitzontal (cartolina, folis, quartilles, etc.) en diferents posicions (de peu, assegut), i també es passarà a utilitzar diferents instruments (mans, dits, peus, esponges, etc.).
  • Exercicis pràctics de grafismes i traços amb sèries d’exercitacions i repeticions. Aquests s’alternaran amb activitats de dibuix lliure, seguint un model, i jocs gràfics: sanefes, bucles, greques, etc.

Activitats per desenvolupar la motricitat gràfica

Els tipus d’activitats que durem a terme per desenvolupar la motricitat gràfica són els següents: activitats de manipulació d’objectes, activitats que desenvolupen les capacitats perceptives i activitats que desenvolupen les capacitats representatives.

  • Material per desenvolupar l'expressió gràfica/5
  • Material per desenvolupar l'expressió gràfica

La combinació de diferents suports i instruments dóna lloc a una gran varietat d’activitats. Aquí trobareu un petit recull d’activitats agrupades en diverses taules segons els diferents aspectes que treballen.

Ensinistrament dels tous dels dits

En la taula trobareu recollides algunes de les activitats que es poden utilitzar per treballar els tous dels dits en tres grups d’edat –de 18 a 24 mesos, de 24 a 36 mesos i de 36 a 48 mesos– amb una breu indicació dels materials que es poden utilitzar (figura).

Figura Diferent material per pintar
scb0m6u2_51.jpg
Taula: Activitats per ensinistrar els tous dels dits segons tres grups d’edat (18-48 mesos)
De 18 a 24 mesos De 24 a 36 mesos De 36 a 48 mesos
Posar tots els nens i les nenes asseguts a la taula, col·locar sorra en una capsa al mig de la taula i amagar un objecte. Fer que els nens i les nenes el busquin amb les mans. Donar pinces de roba als nens o les nenes i posar un cordill de punta a punta de l’aula. Els nens o les nenes han d’anar posant les pinces enganxades al cordill. Donar plastilina als nens o les nenes, els quals han de modelar boles grans o petites amb els dits.
Posar trossos de llana damunt la taula i donar un cub petit a cada nen o nena. Els infants han de posar els trossos de llana dins el cub (es treballa la pinça). Donar una cartolina on s’ha marcat un circuit de diferents camins als nens o nenes, els quals els han de resseguir amb pintura de dits. Tenir paper de vidre de diferents gruixos i passar els dits per damunt per comprovar com són (fins, gruixuts, aspres o suaus).
Posar boles de plastilina damunt la taula que els nens o nenes han d’agafar i posar dins els cubs. Inflar globus i deixar-los per la classe; els nens els han d’agafar i posar dintre d’un sac. Donar paper de seda retallat en quadrats als nens o nenes, amb els quals els han de fer “boletes” amb els dits.

Prensió amb instruments i sense

  •  La pelfa i el punxó per a infants
  • La pelfa i el punxó per a infants

A la taula trobareu recollides algunes de les activitats per exercitar la prensió amb instruments i sense en tres grups d’edat –de 18 a 24 mesos, de 24 a 36 mesos i de 36 a 48 mesos– juntament amb una enumeració dels materials que es poden utilitzar.

Taula: Activitats per exercitar la prensió amb instruments i sense segons tres grups d’edat (18-24 mesos; 24-26 mesos, 36-48 mesos)
De 18 a 24 mesos De 24 a 36 mesos De 36 a 48 mesos
Els infants estan asseguts al terra i enfront tenen una caixa amb pilotes i objectes desestressants. L’educador o l’educadora ha d’estrènyer el material, fent participar el nen o la nena Donar un dibuix d’una dona amb un paraigües al nen o nena, i posar pintura de dits a la taula dels nens o nenes; aquests hauran de dibuixar la pluja amb el dit índex Donar una fitxa amb el dibuix d’una pera, que han de punxar amb un punxó de punta gruixuda i la pelfa.
Igual que l’activitat anterior, però dins la caixa hi ha sorra mullada. Posar paper d’embalar a la paret i pintura dins una galleda; tots els infants han de posar les mans a la pintura i deixar les empremtes a la paret. Després, amb el dit ple de pintura encerclaran les seves mans. Repartir un full de paper de diari, que els infants hauran d’estripar fent traços amb els dits (índex i polze: pinça) per fer gotes de pluja, amb les quals jugarem després a tirar-nos-les pel damunt.
Igual que l’anterior, però amb plastilina i fang. Donar un dibuix on hi ha dos núvols, que els nens o nenes han de punxar amb la pelfa i el punxó de punta gruixuda. Amb un full de paper de diari que donarem a cada nen/a i tisores de punta plana, fer serrells per enganxar a les finestres.

Domini de la mà

En la taula es presenten algunes de les activitats per desenvolupar el domini de la mà distribuïdes en tres grups d’edat –de 18 a 24 mesos, de 24 a 36 mesos i de 36 a 48 mesos– juntament amb una breu indicació al final dels materials que es poden utilitzar en tots aquests grups d’edat.

Taula: Activitats per exercitar el domini de la mà segons tres grups d’edat (18-24 mesos; 24-26 mesos, 36-48 mesos)
De 18 a 24 mesos De 24 a 36 mesos De 36 a 48 mesos
Donar un tauler on hi ha botons de diferents mides amb roba per botonar. Fer que botonin. Tenir un teler amb forats i fils. Els infants han d’anar passant els fils pels diferents forats. Donar als infants anelles grosses i fer que les enfilin dins d’un cordill.
Anar al racó de la biblioteca i asseure’s a la taula. L’educador o l’educadora explica un conte d’imatges i els nens o nenes passen els fulls. Donar trossos de roba quadrats i dir-los que els dobleguin o pleguin. També amb diferents mides de papers. Fer una representació de diferents accions en què han de botonar diferents peces de roba (camisa, bata, vestit…).
Tenir un pot de boletes de fusta de colors de dues mides diferents (grans i petites) i dos pots buits. Els nens o nenes han de posar les grans dins un pot i les petites a l’altre. Fer un exercici en què l’educador o l’educadora narra una història i els infants l’imiten. Aquests han d’anar representant les diferents accions que surten a la història (amb les mans). Fer la pluja sacsejant els dits, espolsar l’aigua amb les mans… Com l’anterior però sense material, fer la representació de l’acció de retallar diferents formes geomètriques o dibuixos.

Exploració de la lateralitat

Aquesta activitat es pot fer a totes les edats, però cap als 4-5 anys el nen o la nena ha de tenir adquirit el predomini lateral (figura). Per explorar-lo podeu organitzar, entre d’altres, les activitats reflectides en la taula.

Taula: Activitats psicomotrius d’exploració de la lateralitat.
Predomini de la mà Predomini del peu Predomini de l’ull Predomini de l’oïda
Tapar i destapar ampolles. Posar una pilota i dir que facin un gol. Amb un tub de paper de cuina, jugar a mirar pel forat i anomenar el que veu. Posar un tub ple de sorra, llenties o cigrons. Apropar-lo a l’orella i endevinar què hi ha dins.
Donar un fil i un rodet i fer que enrotllin el fil al rodet. Saltar d’una corda a una altra amb un peu. Amb una càmera fotogràfica de joguina, es proposa fer fotos als companys. Amb un rellotge despertador, posar-lo a l’orella i escoltar el soroll que fa.
Passar les pilotes d’una capsa a una altra. Saltar a peu coix, i agafar un company. Amb un calidoscopi, anomenar el que veuen. Tenir campanes de diferents grandàries, posar-les a prop de l’orella i el nen/a ha d’endevinar quina és (la petita, la mitjana o la gran).
Figura Els nens i les nenes segueixen les indicacions de la mestra en l’activitat psicomotriu d’exploració de la lateralitat
scb0m6u2_53.jpg

Educació del ritme per a l’escriptura

Aquestes activitats van bé per a totes les edats, només cal anar variant o augmentant la dificultat segons l’edat:

  •  Nena gaudint de la seva guitarra
  • Nena gaudint de la seva guitarra

  • Amb uns picarols, quan els infants senten que sonen alt o agut han de picar de mans una vegada i quan sonen baix o greu ho han de fer dues vegades.
  • Donar ceres i un full en blanc i tenir una pandereta i la flauta. Quan sona la pandereta pandero han de fer rodones i quan sona la flauta han de fer ratlles.
  • Escoltar una cançó i acompanyar-la amb les mans i després amb les mans i els peus.
  • Picar de mans acompanyant el ritme d’una cançó, imitant l’educador o a l’educadora (per exemple en una partitura ! representa picar de mans una vegada (vegeu figura).
  • L’educador o l’educadora ha de picar de mans i els nens o nenes, que han de tenir ceres i un full en blanc, han de representar els ritmes que marca l’educador o l’educadora dibuixant boletes.
  • Donar gomets blaus i vermells i un foli blanc. Tenir un xiulet i un triangle. Jugar amb els ritmes. Quan l’educador o l’educadora doni cops amb el triangle, han d’enganxar un gomet blau; quan bufi el xiulet, han d’enganxar un gomet vermell.
Figura Partitura de la cançó “Sol solet”, el signe ”!” representa picar de mans una vegada, ”!!”, dues vegades
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats