La cuina: equipaments i seguretat

El tècnic d’atenció a la dependència no tan sols ha de conèixer les diferents tècniques de conservació dels aliments o els nutrients que aquests contenen, sinó que també és de cabdal importància que, per tal de donar la millor atenció als seus usuaris, es formi per aprendre a cuinar. En aquest sentit, també serà necessari conèixer quins són els diferents elements que integren una cuina, així com algunes malalties de transmissió alimentària i com es poden evitar seguint les indicacions pròpies de la seguretat alimentària.

En definitiva, conèixer algunes de les tècniques culinàries més comunes ens permetrà saber com preparar i elaborar els aliments per a les persones en situació de dependència que són al seu domicili.

La cuina: equipaments i seguretat

Un dels espais on sovint haurà de treballar el tècnic d’atenció a la dependència és la cuina, ja que quan presta atenció al domicili de la persona usuària ha de fer-se càrrec de la preparació i l’elaboració d’aliments i plats. Per això és necessari que aquest professional conegui els principals elements que té aquesta estança i com procedir, fet que implica tenir en compte aspectes relacionats amb la seguretat, la higiene i la manipulació dels aliments, entre d’altres.

La cuina és l’espai de qualsevol llar on hi ha la majoria d’accidents domèstics, per la perillositat d’alguns dels elements que l’integren, però també per un ús inadequat d’aquests; en aquest sentit, doncs, cal que el tècnic d’atenció a la dependència tingui una sèrie d’aspectes en compte per tal d’evitar aquests accidents. A continuació es detalla un llistat de recomanacions sobre seguretat a la cuina elaborat per l’Institut Català del Consum:

  • Els estris casolans com ganivets, obrellaunes o tisores hauran d’estar ben guardats als corresponents armaris i/o calaixos, i aquests han de disposar de protectors infantils per tal que només l’adult responsable els pugui obrir. Aquesta mesura també s’haurà d’aplicar en armaris on hi hagi productes perillosos per als infants, com per exemple els destinats a la neteja.
  • Determinats electrodomèstics petits, com la batedora, hauran d’estar fora de l’abast dels infants.
  • El frigorífic, el congelador i alguns calaixos i determinats armaris hauran de disposar també de protectors infantils a les portes, per tal d’evitar que els infants els obrin i agafin quelcom que pugui resultar perillós per a ells.
  • No convé que hi hagi cadires o fins i tot taules a la vora dels marbres, les vitroceràmiques, etc., per tal d’evitar que els infants es puguin enfilar per intentar agafar quelcom perillós que era fora del seu abast. En cas que hi hagi taula a la cuina, haurem de fer servir cantoneres per evitar que els infants puguin fer-se mal al cap si accedeixen a aquesta estança de la casa.
  • Si hem de fer servir les plaques vitroceràmiques o de foc és preferible utilitzar els fogons més llunyans a la vora dels marbres, és a dir, aquells més interiors, per tal d’evitar que qualsevol infant pugui arribar a tocar-los o, fins i tot, agafi els utensilis que es troben al damunt, com les paelles, etc.
  • El forn es pot situar, dins la cuina, en algun lloc més alt, per tal que els infants no el tinguin al seu abast, però en cas que això no sigui possible caldrà tenir la precaució que la porta sempre estigui tancada, que l’infant no toqui els botons, que no s’hi acosti, etc.
  • Pel que fa a les rentadores i assecadores, caldrà igualment evitar que l’infant hi tingui accés, ja que poden resultar electrodomèstics que criden molt la seva atenció i podrien provocar-li cremades si els toqués o patir altres accidents; actualment, alguns d’aquests electrodomèstics disposen d’un sensor que atura automàticament el programa que està en marxa si algú el toca, molt adient per si s’hi acosta un infant.
  • Si l’estança de la cuina disposa d’alguna finestra caldrà que tingui dispositius de tancament de seguretat per tal d’evitar que l’infant l’obri en cas d’arribar-hi. Aquest dispositiu de tancament també s’hauria de posar en la porta de la cuina per tal d’evitar al màxim que l’infant o la persona amb dependència (per exemple amb demència) hi pugui accedir.
  • Cal també col·locar protectors als endolls, mantenir les escombraries fora de l’abast d’infants i no deixar que accedeixin a la cuina si el terra està mullat (també cal evitar aquesta situació per a persones grans o amb dependència si tenen alt risc de caigudes).

La cuina

La cuina es defineix com l’“estança de la casa on hom prepara i cou el menjar”; per tant, és aquest un lloc on el tècnic/a d’atenció a persones en situació de dependència hi haurà de passar força temps per donar solvència a les necessitats dels usuaris que atén en la seva pròpia llar (figura). Aquesta estança s’ha d’entendre també com un conjunt d’elements que la integren, entre els quals es troben aquells que són fixos (mobiliari i electrodomèstics) i altres elements de mides més petites que són els estris i el parament.

Figura Cuina amb els seus elements característics

Tots aquests elements de la cuina han de fer possible que hi hagi una correcta manipulació, preparació i elaboració dels aliments, d’aquí la importància que aquesta estança estigui ben equipada. Així doncs, per una banda, trobarem aquells elements fixos, que serien principalment els armaris, els marbres i les piques, i els electrodomèstics com la nevera, el rentavaixella, la campana extractora, el forn i la placa vitroceràmica (aquests tres últims també fixos):

  • Els armaris. Solen ser molt útils per a l’emmagatzematge i l’aprovisionament d’utensilis diversos, però en alguns casos també per a aquells aliments que no requereixen conservació en fred, com per exemple determinades conserves.
  • Els marbres. La majoria de les cuines actuals tenen aquests armaris recoberts de marbres o materials similars, que fan la funció de “taulell” per facilitar que la persona que cuini pugui preparar, tallar o manipular correctament els aliments.
  • Les aigüeres.

Hi ha diferents tipus d’aigüeres: les d’acer inoxidable són les més utilitzades a les llars perquè són als cops i fàcils de netejar; les sintètiques, que permeten la continuïtat amb la encimera i les de gres o ceràmica, que ja no s’utilitzen tant però són molt resistents.

Quan es manipulen els aliments, també cal, amb segons quins, rentar-los, o si més no és necessari seguir pautes d’higiene alimentària com ara el rentat de mans; per tant, és summament important que la cuina disposi d’una o dues piques amb aigua freda i calenta.

  • Els electrodomèstics. N’hi ha alguns que, segons la cuina, poden ser-hi o no, com el rentavaixella, o fins i tot la campana extractora, però cal tenir present que en els darrers anys aquests ja s’han fet el seu lloc a gairebé totes les cuines.
  • La nevera o cambra frigorífica. És imprescindible a qualsevol cuina, ja que propicia una correcta conservació dels aliments que requereixen fred. En aquest sentit, doncs, cal ressaltar que gran part de les llars trien l’opció del combi, que, com bé indica el nom, combina una part de nevera i una altra de congelador (normalment aquesta funció és a la part inferior, distribuïda en diversos calaixos); algunes altres opcions, tot i que solen representar un cost econòmicament una mica més elevat per a les famílies, són les anomenades “neveres americanes”, que disposen de major capacitat d’emmagatzematge i de dues portes, i que per tant requereixen més espai disponible a l’estança.
  • La campana extractora. Es troba entre els electrodomèstics fixos, i ja es pot trobar en gairebé totes les cuines de les llars per la seva practicitat a l’hora d’absorbir totes les olors i/o fums que es generen quan s’està cuinant quelcom. Poden funcionar per extracció (sol ser el millor, perquè dona sortida a l’exterior a les olors i als fums a través de l’aspiració) o per recirculació (quan no es disposa de sortida de fums a l’exterior). Solen disposar de diverses prestacions, com ara un petit llum i alguns botons per graduar el nivell de potència de l’absorció. Cal tenir present que a més potència es produirà major soroll. Els filtres que tenen són extraïbles per poder rentar-los amb periodicitat.
  • El forn. Un altre electrodomèstic fix (sol estar encastat). Pot funcionar per gas (és el més eficient pel que fa al consum d’energia) o ser elèctric (el prefereixen un 89% de les llars i té una classificació energètica que pot anar des de l’A fins a la G). Recentment, molts usuaris/àries es decanten pels forns pirolítics, que tenen com a prestació destacada que els caracteritza una neteja automàtica amb el forn tancat i aplicant altes temperatures. Aquests són forns elèctrics que funcionen per convecció i que contenen un ventilador interior que s’encarrega de distribuir per dins tota la calor uniformement per si l’usuari/ària vol cuinar més d’un aliment alhora i evitar, així, que no es barregin les olors. Un altre tipus de forn elèctric que ha aparegut recentment és el forn amb funció de vapor, que incorpora un petit departament per introduir aigua i fer, d’aquesta forma, que els aliments es cuinin al vapor. Cal dir també que tots els forns varien en funció de les seves dimensions, podent oscil·lar generalment entre els 56 i 72 litres de capacitat.
  • El rentavaixella. Tot i no ser un electrodomèstic imprescindible, sí que ha augmentat considerablement la seva presència en les cuines atesa la seva alta funcionalitat per al dia a dia de les famílies; en aquest sentit, les autoritats recomanen posar el rentavaixella quan estigui del tot ple, ja que cada rentada pot suposar una despesa d’entre 50 i 100 litres d’aigua. A continuació podeu veure un breu vídeo de l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) sobre “Com treure el màxim partit al rentavaixella”.

Un altre electrodomèstic que també és fix és la placa per cuinar, fonamental en qualsevol cuina i que pot ser a gas, de vitroceràmica o elèctrica.

  • Les plaques de gas són les que s’han fet servir durant molts anys en moltes llars i les preferides pels professionals de la cuina, ja que admeten qualsevol tipus de recipients i l’elaboració de determinats plats que s’han de cuinar al foc.
  • Quant a les plaques vitroceràmiques, s’han instal·lat en nombroses llars en els darrers anys, perquè són molt eficients i resistents als canvis de temperatures, així com fàcils de netejar, a diferència de les de gas. Aquestes poden ser, alhora, de diferents tipus, com ara les d’inducció, les halògenes o les de gas, però no admeten qualsevol tipus de bateries en les seves superfícies. Les plaques d’inducció funcionen amb uns camps magnètics que escalfen els recipients directament des de la part baixa fins a dalt, no la part del vidre ceràmic; a més, si en algun moment l’usuari/ària les toca i estan funcionant no es cremarà; les halògenes, per la seva banda, generen calor a través de focus halògens, per la qual cosa representen una important despesa energètica; finalment existeixen les vitroceràmiques que funcionen amb gas butà però que s’engeguen amb electricitat (no són gaire funcionals per la seva baixa eficiència energètica).
  • Finalment, la placa elèctrica s’utilitza molt poc actualment, ja que el seu ús ha quedat relegat per a les vitroceràmiques dels diferents tipus que acabem de veure, tot i que pot ser una bona opció per a apartaments on hi ha poc espai i si es disposa d’un punt de subministrament elèctric.

Estris de la cuina

Pel que fa als estris de la cuina, cal delimitar primer de tot què s’entén per estri. Segons l’Enciclopèdia.cat, un estri és “qualsevol dels arreus, les eines i tots altres objectes, especialment manuals, que hi ha en una casa o que hom porta sobre seu i que serveixen per a fer un treball, prestar un servei determinat, etc.”. En el cas de la cuina, aquests estris seran l’utillatge que el tècnic/a d’atenció a la dependència i/o els seus usuaris empraran per a l’elaboració dels plats. En la taula podeu veure alguns dels estris més comuns i que podríem trobar a qualsevol cuina.

Tots aquests estris poden ser de materials com acer inoxidable, plàstic o fusta, i alguns combinen una part de plàstic amb una part d’acer inoxidable i són molt útils per evitar que les paelles i olles es ratllin i es facin malbé.

Taula: Estris comuns a qualsevol cuina

Cullerots
Cullera per pasta
Pinces
Pala
Tisores de cuina
Estris grans de fusta Ratllador
Passapuré Pelapatates
Llevataps Mandolina
Premsador d’alls Morter
Tallaous Obrellaunes
Espremedora Maça de carnisser
Tallador de pizzes Embut
Colador Centrifugadora d’amanida
Glaçonera Cullera de gelat
Pinzell de pastisseria Màniga de pastisseria

Estris per al parament de la taula

El parament de la taula es duu a terme amb estris com els plats, els coberts, els gots…

Existeixen plats de diferents mides; aproximadament uns 26 cm sol ser la mida dels normals, però també n’hi ha de petits per a postres o per al pa, i plats fondos per a elaboracions culinàries de cullera, com sopes, purés, cremes… També podem trobar els plats en conjunts, formant les anomenades vaixelles; poden tenir, per exemple, unes 18 peces aproximadament, on s’hi barregen plats de diversos tipus i mides (vegeu la figura).

Figura Exemple de vaixella
Font: www.google.com/imghp

Els coberts són les forquilles, els ganivets i les culleres en les seves diferents mides, segons si són per a postres o no, o si són adients per a infants; també els podem trobar en conjunts, el que s’anomena coberteria (vegeu la figura).

Figura Exemple de coberteria
Font: www.google.com/imghp

Pel que fa a gots, copes, tasses, gerres i ampolles, tots poden presentar-se en diferents mides i per a diversos usos, com per exemple tasses grans per a l’esmorzar o tasses petites per prendre cafè sol, etc. (vegeu la figura).

Figura Exemples de gots, copes i tasses
Font: Jo Zimny a flickr.com

Estris per escalfar o cuinar els aliments

Les olles i les cassoles amb tapa poden anar soles o en un conjunt, és a dir, formant el que s’anomena bateries. Totes les olles, les cassoles i les tapes poden ser de vidre o de materials com l’alumini o l’acer inoxidable, que faran que s’allargui força la seva vida útil (vegeu la figura).

Figura Exemple de bateria de cinc peces
Font: www.google.com/imghp

Altres estris similars per escalfar i cuinar els aliments són el cassó i el wok (vegeu la figura); també tenim les graelles, que poden tenir la nansa plegable per tal d’ocupar poc espai quan es guardin, i el paelló (vegeu la figura).

Figura Exemples de cassó i wok
Font: www.google.com/imghp
Figura Exemple de graella i paelló
Font: www.google.com/imghp

A banda d’aquests també tenim la safata per al forn, que pot ser de vidre pírex resistent a altes temperatures o d’acer inoxidable, entre d’altres; les manyoples, per agafar objectes del forn, que poden ser de materials com tela o també de silicona; la tapa per als microones i els estalvis, que poden estar fets de cautxú de silicona o altres materials més sostenibles com el suro (vegeu la figura i la figura).

Figura Exemples de safata per al forn, manyopla i tapa per al microones
Font: https://www.flickr.com/
Figura Exemples de diferents tipus d’estalvis
Font: https://www.flickr.com/

Altres estris importants

En una cuina també són indispensables els pots de diferents mides i formes per a l’emmagatzematge dels aliments, que poden ser de plàstic o vidre (vegeu la figura); els bols per barrejar ingredients; els motlles per preparar púdings, pastissos, etc., que poden estar fets amb acer galvanitzat, amb acer inoxidable i amb revestiment antiadherent; el corró per preparar massa de rebosteria, pizzes, etc., el sedàs i la fusta per tallar, que poden ser de materials com la fusta o plàstic de polietilè, entre d’altres (vegeu la figura).

Figura Exemples de pots de vidre i plàstic
Font: www.google.com/imghp
Figura Exemples de bol, motlles, corró, sedàs i fusta per tallar
Font: www.google.com/imghp

Finalment, també són indispensables per a la higiene els draps de cuina per eixugar-ser les mans, entre d’altres; les estovalles, que poden ser per cobrir tota la superfície de la taula o bé individuals, i els tovallons, ja siguin tèxtils o de paper (vegeu la figura).

Figura Exemple de drap de cuina, estovalles i tovallons
Font: https://www.flickr.com/

Petits electrodomèstics

Altres elements que també són freqüents a qualsevol cuina són alguns petits electrodomèstics, com ara el microones, que permet escalfar ràpidament els aliments i també inclou altres funcions com la de descongelar o la de gratinar amb la funció de grill, entre d’altres; la batedora, que resulta útil per triturar determinats aliments, preparar salses o elaborar determinades barreges, així com per picar aliments si s’hi incorporen alguns accessoris per a aquesta funció, i l’espremedora de sucs elèctrica, que resulta útil a l’hora de preparar sucs de cítrics d’una forma més fàcil i ràpida que no pas amb l’espremedora manual (vegeu la figura).

Figura Exemples de microones i batedora amb accessoris
Font: www.ocu.org

La cafetera automàtica s’ha imposat recentment en la majoria de llars, tant en la seva versió per a cafè espresso com amb la de càpsules, tot i que també hi ha cafeteres de filtres (vegeu la figura).

Figura Exemples de diferents tipus de cafeteres automàtiques
Font: www.ocu.org

Altres petits electrodomèstics que s’han fet lloc en les cuines avui dia són els anomenats robots de cuina. Poden ser olles programables que permeten únicament la cocció dels aliments o aquells que possibiliten l’elaboració automàtica de determinats plats, és a dir, els preparen i el cuinen. També cal esmentar la torradora de pa, que a banda de torrar, té una important funcionalitat en les cuines: descongelar llesques de pa d’una forma ràpida i segura (vegeu la figura).

Figura Exemples de robot de cuina, olla a pressió i torradora de pa
Font: www.ocu.org i www.carrefour.es
Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats