Resum

En el primer apartat, “Normativa específica de l’emmagatzematge”, l’estudi del concepte de magatzem ens ha permès veure quines són les seves funcions i les activitats més importants que s’hi realitzen.

En aquest apartat, en parlar del marc legal del contracte de dipòsit, hem pogut veure com, a escala nacional, els magatzems estan regulats principalment pel Codi civil i el Codi de comerç. D’aquesta manera, hem vist que el contracte de dipòsit és aquell pel qual el dipositant entrega una cosa moble al dipositari per tal que la guardi i la retorni en el temps estipulat al dipositant i hem vist que hi pot haver dos tipus de dipòsit principals, regular i irregular, i d’altres d’especials.

S’han estudiat amb detall les obligacions del dipositari i el dipositant i s’ha fet notar que, principalment, el dipositari és qui està obligat a conservar i custodiar les mercaderies i el dipositant és qui està obligat a pagar al dipositari la remuneració establerta per la prestació d’aquest servei. A més, també hem vist com s’estableix el venciment del contracte. A part d’algunes excepcions, pel dipositari neix l’obligació de guardar la cosa fins que el termini es compleixi o fins que així ho sol·liciti el dipositant.

Tot seguit, s’ha definit l’activitat d’emmagatzematge-distribució, així com els operadors logístics, el quals realitzen activitats més completes que els que només es dediquen a emmagatzemar, ja que aquests últims poden gestionar tot el procés logístic. En aquest punt, s’ha determinat que hi ha diferents tipus d’operadors logístics: 3PL, per exemple, significa third party logistics, logística de tercers. És a dir, l’externalització o outsourcing de la logística a un operador extern. D’aquesta manera, com més alt és el nombre davant de les PL, més alt és el grau d’externalització de la logística. Així, 1PL es refereix a quan no s’externalitza la logística.

S’ha explicat el funcionament dels diferents tipus de normes a escala nacional i internacional i també s’ha detallat quina és la normativa aplicable al magatzem en els dos nivells, tant pel que fa als dipòsits com a la prevenció de riscos laborals. També s’ha concretat la normativa específica sobre l’emmagatzematge de les mercaderies perilloses i peribles. Les primeres són matèries o objectes que suposen un risc per a la salut o per a la seguretat, per tant, tenen una normativa específica que en regula l’emmagatzematge (com pot ser el Reglament d’emmagatzematge de productes químics) i el transport (com pot ser l’anomenat Acord europeu sobre el transport de mercaderies perilloses o ADR) a escala nacional i internacional. Els productes peribles tenen una durabilitat limitada a la data que determina la seva caducitat i això també fa que tinguin una normativa específica per al seu emmagatzematge.

En l’apartat “Règims d’emmagatzematge en el comerç internacional. Tipus i funcions”, s’ha explicat què són els règims d’emmagatzematge i que el Codi duaner de la Unió és la normativa que els regula. Tot seguit s’han estudiat amb detall la zona franca, els dipòsits duaners, els magatzems de dipòsit temporal i els locals autoritzats. D’aquesta manera, hem vist que tant la zona franca com els diferents dipòsits tenen unes especificitats que cal tenir en compte i que les empreses escolliran en funció de la seva activitat i de les seves necessitats.

  • Amb relació a la zona franca, s’ha vist que la mercaderia roman en aquestes zones com si no hagués entrat en el país i es poden fer activitats de manipulació de les mercaderies. Aquí, les mercaderies no estan sotmeses a drets d’importació, gravàmens interiors (IVA i impostos especials) ni mesures de política comercial.
  • Els dipòsits duaners, en canvi, són instal·lacions més reduïdes, generalment, magatzems o locals. En ells, només es pot realitzar l’activitat d’emmagatzematge de mercaderies. En els dipòsits duaners els operadors econòmics, amb despatx duaner previ, poden emmagatzemar mercaderies d’importació (i en algun cas, d’exportació) per un període de temps il·limitat i permet diferir el pagament d’impostos d’importació fins a la sortida de la mercaderia.
  • El dipòsit distint del duaner permet la inclusió de mercaderies comunitàries o de tercers països despatxades a lliure pràctica en règim suspensiu d’IVA. Es merita l’aranzel però hi ha exempció de l’IVA en la importació. Per tant, no caldrà fer el pagament de l’IVA ni en el moment de compra ni en el de la venda. Així, el DDA és ideal per a les empreses importadores que necessitin algun tipus de manipulació en el magatzem (buidatge, paletització, classificació, control de qualitat, etc.) i que requereixin diferir el pagament de l’IVA a la importació.
  • El magatzem de dipòsit temporal és la situació en la qual les mercaderies no pertanyents a la UE (importació) s’emmagatzemen temporalment sota vigilància duanera en el període entre la seva presentació a la duana i la seva inclusió en un règim duaner o la seva reexportació. S’utilitza per a importacions de països no comunitaris en règim suspensiu d’impostos. La mercaderia podrà romandre en el magatzem temporal i fer sortides parcials, cosa que no seria possible en un magatzem públic.
  • El local autoritzat per a mercaderies d’exportació (LAME) és un recinte privat que ha obtingut reconeixement per part de les autoritats duaneres i que es troba subjecte al seu control, on les mercaderies poden ser declarades en el règim d’exportació. A més, permet el despatx duaner d’exportació a les mateixes instal·lacions del LAME, eliminant l’inconvenient d’haver de portar les mercaderies a la duana.

A continuació, s’ha explicat que el principal tràmit del magatzem a escala nacional és l’autorització d’operador de transport. S’ha concretat que per a l’emmagatzematge de mercaderies perilloses i peribles són necessaris una sèrie de tràmits específics. En l’àmbit internacional es destaca l’autorització per a ser operador econòmic autoritzat (AEO). Aquest operador, amb relació a les seves operacions duaneres, es considera fiable en tot el territori de la UE i, gràcies a això, té el dret de gaudir de diversos avantatges, alguns dels quals hem detallat.

Hem determinat els sistemes de gestió de qualitat en el magatzem i hem vist que la qualitat és una estratègia que permet adquirir avantatges competitius, optimitzant l’aplicació dels recursos disponibles de l’empresa. N’hem detallat les diferents dimensions, des de les prestacions bàsiques fins a la capacitat de reacció, concretant les tasques que es farien en cada una d’elles. A més, s’ha determinat com es podria aplicar un programa de control de qualitat i n’hem detallat la seqüència d’activitats, els punts crítics i el mètode de control a través dels índexs. Finalment, s’ha explicat què són els indicadors de qualitat (KPI), que ens permeten analitzar l’eficiència dels processos logístics, i també el sistema just in time, una metodologia que tendeix a eliminar ineficiències en tot el procés industrial.

Finalment, hem vist un conjunt d’expressions i vocabulari en anglès que ens poden ser útils per relacionar-nos amb diferents agents a l’hora de fer els diferents tràmits del magatzem a escala internacional.

En el segon apartat, “Funcions del magatzem en la cadena logística”, ja hem entrat a dins del magatzem i hem detallat les instal·lacions i estructures dels magatzems de les diferents terminals de transport per carretera, marítim, aeri i ferroviari.

Hem vist que, en el cas del transport amb camió, estan formats per accessos (carreteres), rampes, zona d’aproximació i maniobra i molls. D’aquests últims hem vist que se n’ha de determinar la situació, el nombre i el disseny. També hem detallat el procés de càrrega i descàrrega del camió, el qual es pot fer pels laterals del camió o per la part de darrere.

Tot seguit s’han detallat les àrees de la terminal ferroviària i les activitats que es duen a terme en cada una. Les diferents àrees són:

  • Àrea tècnica vinculada a la logística del tren.
  • Àrea logística de càrrega-descàrrega.
  • Àrea de recepció i entrega.
  • Àrea d’emmagatzematge.
  • Àrea de consolidació i desconsolidació.
  • Interconnexió.

En les terminals ferroviàries el transport intermodal es pot classificar en transport no acompanyat i acompanyat. El primer cas és la forma més estesa del transport intermodal en el qual les UTI viatgen sense ser acompanyades pels transportistes.

Tot seguit s’ha detallat l’estructura d’un port marítim i s’ha explicat en detall els diferents tipus de terminals marítimes:

  • Terminals de contenidors: especialitzades en el tràfic de contenidors.
  • Terminals de càrrega general o fraccionada: Dedicades al tràfic de mercaderia convencional, com la mercaderia paletitzada.
  • Terminals de tràfic ro-ro: la mercaderia es carrega o descarrega dels bucs sobre rodes.
  • Terminals de granel: es treballa amb mercaderies que es transporten en règim de noliejament.

L’últim tipus de terminal que s’ha explicat és la terminal de càrrega aèria, amb dues zones principals: costat aire i costat terra. N’hem detallat les diferents àrees que la formen:

  • Zona de càrrega/descàrrega de l’avió (“costat aire”).
  • Transport de la càrrega des de l’avió a la terminal de càrrega i viceversa.
  • Emmagatzematge, dipòsit, trànsit, preparació i inspecció de la mercaderia.

També hem vist que un dels elements més característics de la terminal de càrrega aèria és el servei de handling, que pot ser de rampa o de càrrega (en el transport de mercaderies).

Quant als magatzems amb prestatgeries hem vist que els principals sistemes d’emmagatzematge que es troben dins d’aquest grup són:

  • Emmagatzematge convencional: les prestatgeries estan formades per diferents nivells i no tenen profunditat. Es combinen palets amb articles solts.
  • Emmagatzematge compacte: formen un bloc compacte i serveixen per emmagatzemar palets en profunditat. Poden ser drive-in (LIFO) o drive-through (FIFO).
  • Emmagatzematge dinàmic: s’utilitza per a mercaderies que necessiten una rotació perfecta ja que aquesta llisca per un camí de rodets. Poden funcionar per gravetat o ser motoritzades.
  • Emmagatzematge mòbil: s’instal·len sobre plataformes o raïls que permeten moure-les de tal manera que només queda un passadís obert per accedir a la mercaderia.

També s’han descrit altres sistemes d’emmagatzematge, com són l’emmagatzematge de càrregues llargues (en què destaquen les prestatgeries Cantilever), el de càrregues voluminoses (mercaderies laminars, tubulars i cilíndriques), el magatzem autoportant, el sistema push-back, el Pallet Shuttle o llançadora de palets i l’emmagatzematge de peces petites (on s’ha detallat el funcionament dels sistemes en què la mercaderia va cap a l’operari: Miniload, Carrusel i Paternoster).

Quant a les zones del magatzem, hem vist que aquest ha d’estar ben dissenyat per tal de poder dur a terme les tasques amb la major eficiència possible. Podem diferenciar aquestes zones:

  • Zona de càrrega i descàrrega: es carrega la mercaderia del magatzem als camions i viceversa.
  • Zona de recepció: control de qualitat, classificació, codificació i adaptació de mercaderies.
  • Zona d’emmagatzematge: la mercaderia hi queda dipositada fins al moment de la seva expedició.
  • Zona de preparació de comandes o picking: és on es preparen les comandes per poder ser servides al client.
  • Zona d’expedició: té la funció d’ubicar temporalment les mercaderies que surten del magatzem. Activitats d’embalatge, etiquetatge, comprovació, consolidació, etc.
  • Zones auxiliars: no tenen una relació directa amb l’emmagatzematge. Són les oficines, serveis, devolucions o cambres específiques (frigorífiques, congeladors i de temperatura).

Amb relació als magatzems segons la posició en la cadena de subministrament, podem trobar els magatzems de matèries primeres, de productes semielaborats, acabats i els magatzems de recanvis o materials auxiliars. També es concreta que, segons el nombre d’intermediaris que intervenen en la distribució trobem diferents tipus de canals (nivell 0: sense cap intermediari, nivell 1: amb un intermediari, etc.).

Tot seguit es detallen les funcions del magatzem en la cadena logística i s’explica que la logística és una part de la cadena de subministrament encarregada de planificar, gestionar i controlar el flux i emmagatzematge dels béns i de la informació generada des del punt d’origen del producte fins al consum final. Segons el tipus d’empresa (industrial, comercial o de serveis), aquesta podrà tenir magatzems amb diferents funcions dins de la cadena logística.

Els magatzems es poden classificar segons la funció logística que realitzen. Podem trobar: magatzems de planta, magatzems de dipòsit, magatzems de trànsit, magatzems regionals o de zona i magatzems centrals o plataforma logística. Dins d’aquest últim grup s’entra a explicar en detall el sistema cross-docking, on les unitats logístiques no són emmagatzemades, sinó preparades per a ser enviades de manera immediata.

Es passa a classificar els sistemes d’emmagatzematge ordenat, que consisteix en adjudicar un lloc a cada producte, i caòtic o random, que consisteix en col·locar les mercaderies en els forats o espais existents a mesura que es van rebent. En aquest últim, s’acostumen a utilitzar sistemes informàtics de gestió de magatzems.

Finalment, amb relació als sistemes informàtics de gestió de magatzems s’explica que és important integrar tots els departaments per tal de compartir la informació, ser eficients i assolir els objectius. Tot seguit es descriuen diferents aplicacions informàtiques relacionades amb la logística (SRM, CRM, etc.) i s’entra en detall en els sistemes informàtics de gestió de magatzems (WMS). Aquests sistemes preveuen la gestió i control sobre cada fase de la operació logística: recepció, emmagatzematge, reaprovisionament, preparació de comandes i la càrrega de camions i tenen diferents funcions com la gestió i control de l’estoc. Es passen a detallar els avantatges que, principalment, són dos: la disminució de costos i la millora del servei als clients.

En el tercer apartat s’estudien les unitats de càrrega i els elements de manipulació de la mercaderia. En aquest punt ens centrem en la manipulació de la mercaderia. Un element important és l’envàs, que és el recipient o embolcall que conté el producte i està en contacte amb ell i l’altre l’embalatge, que és el material o embolcall secundari que agrupa diverses unitats per a la presentació comercial de l’article, dels quals se’n detalla la definició, característiques i tipus. L’envàs pot ser primari (unitat de consum), secundari (col·lectiu) o terciari (de transport o expedició). Tot seguit es detallen les característiques d’aquests envasos i es passa a classificar-los segons diferents criteris. També veiem com l’elecció d’un envàs o embalatge no es fa de manera aleatòria sinó tenint en compte una sèrie de factors com la imatge o la fragilitat del producte, les condicions de transport o la normativa de cada país.

Quant als elements unitaris de càrrega s’explica que la mercaderia, quan es transporta, adquireix la consideració de “càrrega”. Passem a descriure la caixa, el palet i el contenidor. Es defineix cadascun d’aquests elements i es detallen els diferents tipus de contenidor i se’n detallen les dues mides estandarditzades: el palet europeu (de 1.200×800 mm) i el palet internacional (de 1.200×1.000 mm).

També es detallen uns requisits per a la càrrega paletitzada que estableix l’AECOC, ja que la disposició de la mercaderia sobre el palet requereix una ordenació que en maximitzi la capacitat i en garanteixi la seguretat. També es classifiquen els palets segons l’entrada de les forquilles (de doble entrada o de quatre entrades) i segons les seves característiques bàsiques (si són reversibles o tenen pestanyes). A més, es descriuen altres tipus de plataformes que s’utilitzen per formar la unitat de càrrega (roll-palet, palet contenidor, etc.).

Tot seguit es descriu el contenidor, que s’utilitza com a base per agrupar diverses unitats de càrrega, ja siguin palets, caixes, mercaderia solta, etc. El contenidor té molts avantatges, ja que redueix el nombre de manipulacions que pot patir la càrrega durant el transport, disminueix els robatoris i avaries de la mercaderia així com els costos d’operacions de transport i manipulació. Veiem que hi ha diferents tipus de contenidors, principalment es divideixen entre els ISO (transport marítim) i els IATA (transport aeri), però també en trobem una gran varietat (contenidor de costat obert, refrigerat, etc.)

Tot seguit es passa a diferenciar les operacions de manipulació i manutenció i s’entra en detall a explicar els elements de manipulació fixos (cintes transportadores, i transportadors aeris) i els elements de manipulació mòbils (transpalets, apiladors, carretons elevadors, transelevadors i vehicles de guiatge automàtic). Amb relació a la prevenció de riscos laborals, es descriuen i es concreten les diferents condicions laborals que poden produir riscos en un magatzem: l’ordre i la neteja, la manipulació de càrregues (manual i amb mitjans mecànics) i condicions ambientals (temperatura i humitat, ventilació i il·luminació). Finalment, quan les mesures preventives resulten insuficients o no es poden aplicar és necessari recórrer als equips de protecció individual o EPIs.

Finalment, es fa esment de l’emmagatzematge de dades i s’explica que, avui en dia, la informació és un recurs de gran valor dins de qualsevol empresa i és important que les dades sempre estiguin disponibles. Per poder-les gestionar es necessita un sistema d’informació integrat, que gestioni totes les àrees de l’empresa de manera global. Finalment, es passen a concretar els dos tipus de solucions d’emmagatzematge: l’emmagatzematge directe (consisteix a connectar físicament el dispositiu d’emmagatzematge de dades al nostre servidor) i l’emmagatzematge en xarxa, en què l’accés als dispositius d’emmagatzematge de dades es fa a través dels protocols de xarxa.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge