Annexos

Transport no acompanyat en la terminal de ferrocarrils

  • Grua pòrtic sobre raïls (rail gantry crane). Consta d’un pont elevat o pòrtic suportat per dues potes en forma d’arc angulat, amb capacitat per a desplaçar els contenidors en els tres sentits possibles, maniobrant en un espai limitat i en sentit longitudinal a les vies, utilitzant raïls. La capacitat de moviment horitzontal està, per tant, restringida. S’han d’utilitzar en terminals amb gran nombre de manipulacions ja que el cost de la inversió de l’equip i de la infraestructura és molt elevat. Aquestes grues són de conducció restringida degut als raïls i això en facilita l’automatització.
  • Grues pòrtic sobre pneumàtics (rubber tyred gantry). Són una variant de les anteriors, amb les mateixes funcionalitats, pràcticament, però que utilitzen pneumàtics per als seus desplaçaments horitzontals, per la qual cosa la seva conducció no és restringida. A diferència de les anteriors no disposen de mènsules, i això els fa perdre la capacitat de desplaçament lateral. S’utilitzen fonamentalment en patis per a la distribució dels contenidors fora de la zona de transbordament o en terminals de tràfic baix, ja que la seva capacitat de moviment és menor.
  • Equips mòbils de manipulació. Són equips de conducció no restringida amb llibertat de moviments. Combinen la seva capacitat de manipulació de les UTI per als transbordaments i apilaments amb la realització de petits carretejaments dins de la mateixa terminal. S’utilitzen en terminals amb poc moviment o com a suport a les grues pòrtic per posicionar els contenidors en l’àrea d’apilament de contenidors. Els equips més coneguts són les apiladores d’abast (reach stackers), que poden operar sobre una segona via paral·lela a la frontal de treball i consumeixen molt d’espai. També trobem els apiladors verticals, que poden arribar fins a set alçades.
  • Semiremolcs autoportants. En algunes terminals de baixa intensitat de tràfic s’utilitza un tipus de semiremolc de carretera que disposa d’un mecanisme de captura, elevació i translació de la UTI entre el semiremolc i el vagó ferroviari. Utilitzar aquests equips evita la inversió o lloguer de grues mòbils per a la manipulació i emmagatzematge de les UTI a les terminals, però suposa un cost d’inversió important en els semiremolcs de carretera. Per altra banda, el procés de càrrega i descàrrega és més lent que un equip mòbil de manipulació.
  • Altres equips auxiliars. En funció del tipus de terminal que es gestiona i, sobretot, en les de gran dimensió que disposen de grues-pòrtic i patis d’emmagatzematge remots allunyats de l’àrea de dipòsit temporal, és convenient utilitzar camions amb plataforma per als moviments interns, per tal de minimitzar el recorregut que farien les apiladores d’abast o reach stackers. Per al trasllat dels contenidors es pot utilitzar la tractora més el remolc (els més coneguts són els Mafi, que s’utilitzen en terminals portuàries), o es poden utilitzar plataformes autoportants.

Article 'cross-docking' Eroski

Cas Eroski. Activitat: “Magatzems amb sistema d’emmagatzematge cross-docking”.

Font: Mecalux

Altres tipus d'emmagatzematge I

Aquest annex amplia la informació dels sistemes d’emmagatzematge. Concretament trobareu informació sobre els magatzems autoportants i l’emmagatzematge de peces petites.

Magatzems autoportants

El magatzem autoportant és una estructura compacta formada per les prestatgeries junt amb els sostres i els laterals del magatzem. Les prestatgeries suporten la càrrega de les mercaderies, els elements de construcció, els possibles cops dels mitjans de manipulació i els agents externs (força del vent, neu, moviments sísmics…). El més característic dels magatzems autoportants és que la coberta es fa amb planxes d’acer soldades o clavades a un bastiment que, a la vegada, està soldada a les estructures de les prestatgeries.

Podeu veure exemples de magatzems autoportants al web de Mecalux.

Els magatzems autoportants permeten utilitzar els diferents sistemes d’emmagatzematge: paletitzat convencional, compacte i dinàmic. Però per aconseguir la màxima capacitat, es col·loca la mercaderia segons el principi de forat buit. És a dir, quan entra un palet se li assigna el primer forat buit del passadís i l’ordinador memoritza la prestatgeria i posició per després accedir-hi a través dels criteris FIFO o LIFO establerts a cada magatzem. Els magatzems autoportants estan dotats de diferents graus d’automatització d’acord amb les necessitats de cada empresa però acostumen a ser magatzems molt automatitzats. Els equips que s’utilitzen en un magatzem autoportant poden ser de dos tipus: de recorregut fix (van guiats a través de raïls o guies) i de recorregut lliure (p. ex.: carretons, transpalets).

Els avantatges principals d’aquest sistema són:

  • Es pot aprofitar la capacitat de la nau per sobre del 90%.
  • Hi ha major rotació de mercaderies i s’emmagatzema el necessari.
  • Es redueixen temps morts i s’agilitza al màxim la preparació de comandes i les entregues.
  • Hi ha un elevat control de l’estoc. Hi ha molta fiabilitat en el control dels productes emmagatzemats i s’eviten els errors produïts per treballs manuals.

Emmagatzematge de peces petites

Les peces petites són mercaderies que s’emmagatzemen soltes i poden ser venudes al client o poden passar a formar part de la cadena de producció. Un exemple podria ser una fàbrica d’automòbils, on han d’emmagatzemar de manera ordenada les diferents peces que es faran servir a la cadena de muntatge. Un altre exemple seria una empresa de desballestaments que ven peces de cotxe de segona mà a tot tipus de clients. En aquest cas, com que hi ha tants tipus de productes i referències diferents seria inviable utilitzar un sistema d’emmagatzematge tradicional o amb prestatgeries, ja que tardaríem molt de temps a trobar un sol producte d’entre tantes referències i seria molt difícil poder extreure els productes de manera fàcil.

D’aquesta manera, quan s’emmagatzemen peces petites o de poc pes hi ha alguns problemes:

  • Nombre molt elevat d’articles i amb una gran varietat de referències.
  • Índex de rotació elevat.

Per tant, el sistema ha de permetre, primer, que el magatzem tingui la capacitat suficient per al moment actual però també per al futur i, segon, aconseguir agilitzar les sortides i, per tant, tenir un índex de rotació al més elevat possible.

El sistema d’emmagatzematge de peces petites es basa en dos principis:

  1. Sistemes en què l’operari es dirigeix cap al producte. En aquest cas els productes s’emmagatzemen en prestatgeries i la col·locació dels productes pot ser manual o mecanitzada. S’utilitzen prestatgeries de diferents tipus.
  2. Sistemes en què el producte es dirigeix cap a l’operari. Amb aquests sistemes es vol aconseguir eliminar els temps morts. El producte arriba fins on hi ha l’operari i així es limiten els moviments del treballador i el temps que tarda a traslladar-se mentre fa operacions de col·locació i recollida de mercaderies.

A més, el grau d’automatització és quasi total. Dins d’aquests sistemes hi ha:

  • Magatzem automàtic per a caixes o Miniload. És un magatzem compacte alimentat per un microtranselevador que utilitza caixes o cistelles petites adaptades a la mida de les peces. Les unitats de càrrega es manipulen automàticament amb el transelevador, que les apropa al lloc de l’operari per tal que aquest extregui o dipositi la mercaderia i, a continuació, les torna al seu lloc. La càrrega màxima que poden suportar aquests transelevadors és d’uns 50 kg, però la seva velocitat és molt elevada. El sistema identifica els articles pel codi de barres i els posiciona mitjançant sensors. Els avantatges d’aquest sistema són que requereix molt poc espai i el rendiment d’aquest espai és molt elevat, proporciona la màxima comoditat, rapidesa i facilitat d’accés a les mercaderies emmagatzemades, evita la pèrdua de mercaderies en el magatzem i permet realitzar un control o inventari permanent de l’estoc. El miniload porta les caixes a l’operari mitjançant un microtranselevador a través de l’ordre que ell mateix ha donat a l’ordinador.
  • Carrusel. El carrusel està format per uns panells laterals units entre si que en el seu interior allotgen les caixes. Hi ha un carril guia situat a la part superior de l’estructura o en el sostre des d’on pengen els panells amb les caixes. Aquests blocs o panells es mouen articuladament gràcies al moviment que produeix el motor elèctric. Aquest motor s’encarrega de moure el conjunt de blocs fins al punt que l’operari ha marcat. La càrrega del carrusel s’acostuma a fer de manera manual amb cistells. També es pot fer de manera automàtica mitjançant camins de rodets. Els carrusels poden ser de tres tipus, segons el moviment: amb moviment horitzontal, vertical o amb els dos a la vegada.
  • Paternoster. El Paternoster està format per una sèrie de safates estretes o suports moguts per cadenes laterals i tancades dins una espècie d’armari de gran alçària i poca profunditat. És un sistema d’emmagatzematge supercompacte, on la utilització de l’espai arriba a nivells òptims, ja que ocupa un espai molt reduït en comparació amb la seva capacitat d’emmagatzematge. Podeu veure imatges i ampliar informació sobre el Miniload en aquest enllaç al web de Mecalux. El moviment dels prestatges que contenen les mercaderies a l’interior de l’armari és només vertical, però responen perfectament al principi de “producte cap a l’operari” i permet que el lloc de treball sigui ergonòmicament correcte i que l’operari pugui fer tasques d’empaquetament o marcatge de mercaderies. Una manera de rendibilitzar la capacitat del Paternoster és incorporar un PC que permeti controlar les posicions i les existències de manera que es pugui fer una gestió completa del magatzem. Els Paternosters s’utilitzen quan s’han d’emmagatzemar molts articles en petites quantitats, amb una gran varietat de referències de cada article. Les comandes es produeixen de manera puntual i en poques quantitats de cada referència.

Exemples d’indústries que més utilitzen aquest sistema són:

  • Magatzems de productes farmacèutics amb servei directe al client (farmàcies, hospitals…)
  • Magatzems de recanvis, que tenen gran nombre de referències que surten en petites quantitats de moltes comandes diferents.
  • Centres de fabricació que tenen gran quantitat d’eines i estris que és necessari tenir sempre disponibles i trobar-los ràpidament.
  • Magatzems de materials tèxtils que emmagatzemen gran quantitat de models amb molta varietat de teixits i colors.
  • Magatzems de metalls, com barres de llautó, bronze, fusta, etc., que necessiten disposar d’una gran quantitat de models i referències per atendre comandes petites.

Altres tipus d'emmagatzematge II

Aquest annex fa referència als sistemes push-back i pallet shuttle que comercialitza l’empresa Mecalux.

Sistema push-back

Sistema d’emmagatzematge per acumulació en prestatgeries que permet emmagatzemar fins a quatre palets de fons a cada nivell. Tots els palets de cada canal, excepte l’últim que entra, es dipositen sobre un conjunt de carros que es desplacen per empenta sobre uns carrils de rodatge lleugerament inclinats. Quan es retira un palet, els altres es desplacen per gravetat cap a la primera posició de sortida. Aquest sistema es basa en el principi de gestió d’existències LIFO, és a dir, que l’últim palet en entrar és el primer de sortir. Per tant, l’accés a la mercaderia emmagatzemada es fa per un únic passadís de treball. Podeu veure imatges i veure el funcionament del sistema push-back al web de Mecalux.

Els avantatges d’aquest sistema són:

  • Òptim aprofitament de l’espai
  • Mínima pèrdua d’espai a cada altura
  • Nivells per a referències diferents
  • Reducció del temps de manipulació dels palets

Els inconvenients són:

  • No permet sistema FIFO.
  • Si no es fan servir palets, no serveix.
  • És un sistema rígid, difícil de modificar.
  • Pallet shuttle

És un sistema d’emmagatzematge compacte en el qual un carro amb motor elèctric es desplaça sobre carrils per l’interior dels canals d’emmagatzematge, substituint els carretons elevadors, i això redueix considerablement els temps de maniobra i permet l’agrupació de referències per canals. El pallet shuttle segueix les ordres d’un operari a través d’una tauleta amb connexió wifi, dipositant la càrrega en la primera ubicació lliure del canal i compactant al màxim els palets. Com que s’evita que el carretó elevador s’introdueixi a l’interior dels carrers, es guanya capacitat d’emmagatzematge en profunditat, es redueix pràcticament a zero el risc d’accidents o danys en les prestatgeries i s’agilitza i modernitza l’operativa del magatzem. Podeu veure imatges i ampliar informació sobre el pallet shuttle a la web de Mecalux.

Aquest sistema funciona mitjançant els següents passos:

  1. El carretó elevador diposita el pallet shuttle en el canal on es desitja operar.
  2. El carretó elevador col·loca els palets d’un en un a l’entrada del canal i els recolza sobre els perfils de càrrega.
  3. Mitjançant la tauleta l’operari dona l’ordre per tal que el carro iniciï l’operació. Una vegada identificada la posició del palet, el pallet shuttle el desplaça horitzontalment fins arribar a la primera ubicació lliure, on el dipositarà.
  4. El pallet shuttle torna a l’inici del canal per repetir l’operació amb el següent palet, i així successivament fins a omplir el canal. Llavors, es retira el carro i es repeteix la seqüència en el següent canal on es necessita operar.

Els avantatges d’aquest sistema són:

  • Augment del flux d’entrades i sortides de la mercaderia en el magatzem
  • Optimització dels moviments dels operaris. Sistema producte a home: és la càrrega la que es desplaça cap a l’operari.
  • Executa una ordre i l’operari va a buscar un altre palet, s’aconsegueix un moviment continu.
  • El carro pot tenir una autonomia de fins a 10 hores a ple rendiment i les bateries de liti són de fàcil accés i es poden canviar ràpidament sense interrompre el cicle de treball.
  • Una sola tauleta pot controlar fins a 18 carros.
  • Eliminació d’errors humans.
  • Funció de control d’estocs: el carro fa el recompte dels palets emmagatzemats en el canal.

Els inconvenients són:

  • Elevada inversió inicial i cost de manteniment
  • Formació del personal

Magatzem caòtic: Amazon

Article de Javier G. Fernández sobre el sistema d’emmagatzematge caòtic. Font: diari Expansión