Funcions del magatzem en la cadena logística

El procés logístic està format per una sèrie de fases o etapes que se succeeixen en cadena. Cal planificar, gestionar i controlar el flux i l’emmagatzematge de les mercaderies des del punt d’origen del producte fins al punt de consum, amb l’objectiu de satisfer la demanda del consumidor. D’aquesta manera, el magatzem i les activitats que s’hi duen a terme tenen una gran importància dins la cadena logística. La gestió del magatzem és determinant per a la competitivitat, eficiència i nivell de servei al client d’una empresa.

Les instal·lacions i estructures dels magatzems en general (zones, tipus de prestatgeries, etc.) i de les diferents terminals de transport per carretera, marítim, aeri i ferroviari són claus per a la gestió. També cal conèixer els diferents tipus de magatzems i sistemes d’emmagatzematge i elements de manipulació, elements unitaris de càrrega, envasos i embalatges.

Instal·lacions i estructures

Per tal que els diferents tipus de vehicles de transport realitzin la seva activitat de manera òptima és imprescindible disposar d’infraestructures adequades, és a dir, d’elements físics, instal·lacions i equips especialitzats que facin possible transportar mercaderies en àrees especialitzades d’un a un altre mitjà de transport amb rapidesa i seguretat.

Les infraestructures del magatzem afecten dos factors molt importants: la productivitat i la seguretat. El projecte de magatzem inclou tant la distribució exterior com la interior. És important fer una planificació efectiva a llarg termini; el magatzem ha d’estar dissenyat per satisfer les necessitats actuals i futures.

La infraestructura exterior d’un magatzem està formada per les vies d’accés (carreteres, ferrocarril, etc.), l’orientació del local, molls, rampes, portes, les dimensions de l’edifici, etc. Així, el disseny de les instal·lacions i estructures del magatzem és molt important ja que en determinen la productivitat i la seguretat.

El disseny del magatzem està format pels següents elements:

  1. Accessos al magatzem. Han de reduir els accidents i les interferències entre vehicles, mitjans de càrrega i descàrrega i el personal que circula a peu. Inclouen els factors següents:
    • La carretera d’accés al magatzem és millor que tingui doble calçada.
    • Els accessos en forma de Y són els que ofereixen més avantatges. Faciliten la incorporació i la sortida de la carretera ja que els vehicles poden fer aquestes maniobres sense bloquejar el trànsit.
  2. Rampes i pendents d’accés. Han de permetre que els carretons elevadors puguin accedir a l’interior dels camions per tal de fer la càrrega i descàrrega. Per a camions de gran volum es necessiten dispositius especials, com poden ser els molls de regulació hidràulica o elevadors que s’instal·len a terra.
  3. Zona d’aproximació, maniobra i espera pels camions. S’ha de preveure que els camions puguin entrar i fer les maniobres oportunes sense problemes. Cal tenir en compte els següents elements:
    • Al recinte les vies poden ser dobles o simples. Les simples tenen un sol sentit, per tant, la circulació és més segura.
    • El trànsit s’ha d’ordenar en el sentit contrari a les agulles del rellotge, perquè la visibilitat del conductor és millor quan maniobra i retrocedeix cap als molls.
    • La superfície de rodatge ha der ser de formigó, ja que ha de suportar el pes de camions de gran capacitat (entre 20 i 70 tones).
    • Les portes d’accés han de ser independents per a vianants i vehicles.
    • Els carretons han de poder accedir a la zona de rodatge per tal que es puguin situar al costat dels camions, si és necessari.
  4. Molls i zona de càrrega i descàrrega. Acostuma a haver-hi unes plataformes adossades al magatzem que faciliten el procés de càrrega i descàrrega. Aquests molls són utilitzats principalment per a la càrrega i descàrrega de camions, però també hi ha les zones específiques de càrrega i descàrrega del transport ferroviari, marítim i aeri.

Molls de càrrega i descàrrega de camions

Les zones de càrrega i descàrrega de camions són zones integrades al magatzem, ja que formen part de la mateixa estructura. Aquests molls poden ser per a mercaderies generals o per a mercaderies específiques com les refrigerades, congelades o perilloses. En el cas de magatzems que són cambres frigorífiques, els molls estan units al magatzem per una porta d’accés amb tancament hermètic que les obre al col·locar-hi el vehicle i les tanca quan s’ha acabat la càrrega o descàrrega. D’aquesta manera s’evita la pèrdua del fred. En altres casos, les portes tenen un sistema que abraça el camió per tal de protegir l’atmosfera interior del magatzem i evitar que s’hi produeixin danys.

  •  Els molls de càrrega i descàrrega de camions s'adapten a l'alçària i dimensions per tal que el procés de càrrega i descàrrega sigui més eficient i segur.
  • Els molls de càrrega i descàrrega de camions s'adapten a l'alçària i dimensions per tal que el procés de càrrega i descàrrega sigui més eficient i segur.

Els molls són plataformes o estructures de formigó adossades al magatzem, la funció dels quals és que el terra del magatzem quedi a la mateixa alçària que la caixa del camió per tal d’optimitzar el procés de càrrega i descàrrega de la mercaderia.

Quan es construeix un magatzem amb molls s’han d’analitzar diversos factors com el tipus de càrrega (pesada o lleugera, voluminosa o petita, paletitzada o no paletitzada), la freqüència de les entrades i sortides, la necessitat d’espai per als camions, les previsions de creixement del negoci, etc.

  1. Situació del molls. La millor ubicació, segons els experts, és en el costat lateral de l’edifici. El més eficaç és ubicar les zones de càrrega i descàrrega en costats oposats. Aquesta opció es pot dur a terme quan l’accés al magatzem és des de diferents carrers i es poden obrir les portes en qualsevol costat. En canvi, si l’accés és només per un costat, cal utilitzar els mateixos molls per a la càrrega i descàrrega. Aquesta opció també és adequada quan es vol aprofitar la mateixa maquinària i personal per fer la recepció i l’expedició, i així reduir costos. De totes maneres, en funció de la rotació i la quantitat de mercaderies potser calen molls independents per a la recepció i expedició.
  2. Nombre de molls o posicions de camió. El nombre de llocs és igual que el nombre de camions que carreguen/descarreguen al mateix temps. Però també depèn del temps necessari per carregar i descarregar i traslladar les mercaderies (tipus de mercaderia, mitjans de manipulació disponibles, etc.)
  3. Disseny del molls. Els molls han de tenir rampes o pendents d’accés per tal que els carretons puguin accedir a l’interior dels camions. Per a camions de gran volum es necessiten dispositius especials com els molls de regulació hidràulica o elevadors instal·lats a terra.

Per altra banda, la zona de càrrega i descàrrega pot ser de dos tipus:

  • Zona integrada al magatzem: es construeix als laterals del magatzem, de manera que els carretons o mitjans mecànics puguin accedir a l’interior dels vehicles. Aquest sistema és molt adequat per al transport en camió ja que els molls s’adapten a l’alçària i dimensions del camió.
  • Zona fora del magatzem: encara que sempre es troba dins del seu entorn, és molt freqüent en plataformes logístiques i en els centres integrats de mercaderies. Normalment, estan formats per una gran esplanada a la qual tenen accés directe els camions o d’altres mitjans.

El procés de càrrega i descàrrega dels camions ha de seguir un procediment des del punt de vista del transportista. La càrrega i descàrrega dels camions es pot fer pels laterals del camió o per la part de darrere. Els carretons elevadors accedeixen al vehicle mitjançant rampes adossades als molls, normalment. El transportista ha de ser present durant l’operació de càrrega i descàrrega. A més, ha de comprovar que no hi hagi deterioraments externs de la mercaderia i que la quantitat d’unitats coincideix amb les previstes. Si no és així, s’ha de comunicar al responsable del centre.

Cal recordar que, per tal que les activitats de càrrega i descàrrega siguin segures, és necessari que hi hagi rampes anivelladores, superfícies uniformes de la zona d’aproximació, control de portes i l’existència d’equipaments de seguretat i higiene.

Pel que fa a la càrrega i descàrrega del transport marítim, aeri o de ferrocarril, la zona de càrrega i descàrrega està en una gran esplanada a l’aire lliure i cada mitjà de transport presenta unes particularitats diferents. En els vaixells i avions la mercaderia es col·loca en els molls i es porta al magatzem o es carrega en camions o ferrocarrils. Per aquest motiu, les zones de càrrega i descàrrega d’aquests altres mitjans de transport es consideren no integrades en el magatzem.

Càrrega i descàrrega d'estació ferroviària

La terminal ferroviària de mercaderies és un sistema on conflueixen un conjunt d’activitats orientades, fonamentalment, a l’intercanvi modal. L’especialització del sector logístic i el foment de la intermodalitat fan que els centres d’activitat logística encaminin el seu desenvolupament de manera coordinada amb els pols industrials i de distribució comercial, de manera que hi podem trobar des de servei de transport nacional i internacional fins a la manipulació, emmagatzematge o distribució de mercaderies.

Aquests centres d’activitat logística afavoreixen la concentració dels operadors logístics i del transport, fent possible les sinergies entre les seves activitats, en l’accés a determinats serveis (seguretat, emmagatzematge, estacionament, etc.) i en l’adquisició de productes per al desenvolupament de la seva activitat.

L’estació ferroviària és la infraestructura que concentra el conjunt d’instal·lacions i serveis necessaris per gestionar i dur a terme les operacions de transport ferroviari de persones i mercaderies: regulació de la circulació de trens, accés de passatgers, manipulació i càrrega i descàrrega de mercaderies. Pot actuar com a intercanviador on conflueixen d’altres mitjans de transport i facilita la connectivitat d’un territori.

Les UTI carregades (plenes) solen situar-se prop de la zona de càrrega i descàrrega del tren. En canvi, les UTI buides es col·loquen allunyades d’aquesta zona ja que, per una banda, la seva estada és major i, per l’altra, tampoc està garantit que la seva sortida sigui per ferrocarril.

Algunes de les activitats més destacables de les terminals ferroviàries són:

  • Àrea tècnica vinculada a la logística del tren: són els espais destinats a fer els treballs necessaris per a la preparació, desenvolupament i finalització del transport. S’hi fan les següents activitats:
    • Recepció i expedició del tren
    • Realització de maniobres de classificació de vagons
    • Estacionament de vagons
    • Estacionament de locomotores
    • Àrees d’aprovisionament i altres serveis
  • Àrea de càrrega-descàrrega: és el subsistema que resol la interfície entre modes de transport, generalment entre el mode carretera i el ferroviari. També s’hi fan operacions de càrrega superior (a través de grues pòrtic en terminals de contenidors o mitjançant tremuges de granel) o de descàrrega inferior per gravetat (fonamentalment de granel). Hi intervenen l’empresa ferroviària (portadora), l’empresa carregadora i l’empresa explotadora de la instal·lació.

L’àrea de càrrega i descàrrega es pot definir com una franja de terreny situada al costat de les vies ferroviàries per permetre les operacions de càrrega i descàrrega dels vagons d’un tren que, generalment, es fan de manera lateral.

  • Procés de càrrega de granel per la part superior del tren utilitzat en indústries mineres.
  • Procés de càrrega de granel per la part superior del tren utilitzat en indústries mineres.

  • Àrea de recepció i entrega: també s’anomena puertas en castellà i, encara que es presta més atenció a l’accés per carretera a la terminal, està formada per tantes àrees com mitjans de transport conflueixen a la terminal. L’objectiu d’aquesta àrea és facilitar la recepció i entrega de les mercaderies entre els agents que intervenen en la cadena logística del transport ferroviari i fer-ho compatible amb la seguretat (inspecció física i documentació). En aquest punt se sol produir, a més, una transferència de responsabilitat entre els diferents agents que intervenen en la cadena de transport ferroviari. Per tant, les operacions que s’hi duen a terme s’han de realitzar de manera que es garanteixi la traçabilitat sobre el que es rep i el que s’entrega. Generalment, l’accés a l’àrea de recepció i entrega d’una terminal de ferrocarril és més complex quan s’atenen operacions vinculades al transport per carretera, ja que intervenen un gran nombre d’empreses expedidores que actuen per compte de la carregadora. Per altra banda, el ritme d’afluència de mercaderies a la terminal és diferent si procedeixen de la carretera (dispersa al llarg de la jornada de treball) que si ho fan per ferrocarril (concentrada en un moment donat).
  • Àrea d’emmagatzematge: se sol utilitzar de manera temporal fins que la mercaderia no es carrega al mitjà de transport corresponent. Per l’empresa explotadora d’una instal·lació és bàsic conèixer el tipus de mercaderia i el temps aproximat de permanència a la terminal per tal de poder-li assignar una ubicació que en minimitzi els moviments. També s’acostumen a fer d’altres activitats complementàries que, en el cas de les terminals de contenidors, poden ser:
    • Inspecció, neteja, manteniment i reparació de les unitats de transport internacional (UTI) buides
    • Connexió i control de temperatures de les UTI refrigerades
    • Vigilància de mercaderies perilloses
    • Inspecció i control duaner de les mercaderies
    • Presa de mostres de control

  • Àrea d'emmagatzematge de contenidors d'una terminal ferroviària de mercaderies./-50
  • Àrea d'emmagatzematge de contenidors d'una terminal ferroviària de mercaderies.

Els diferents ritmes de les operacions entre els diferents mitjans de transport que conflueixen en una terminal fan necessari disposar d’unes àrees per a l’emmagatzematge temporal de les mercaderies, fins que els sigui assignada una ordre de treball.

  • Àrea de consolidació i desconsolidació: una de les claus de l’èxit d’una terminal ferroviària és la possibilitat de disposar de sòl logístic, ja sigui en el seu interior o adjacent a la terminal, on es puguin ubicar naus on es portin a terme les operacions de consolidació, desconsolidació, preparació de comandes, reexpedició (cross-docking), etc.

Tipus de contenidors

La logística de consolidació/desconsolidació es pot donar tant per al trànsit de vagons convencionals com de contenidors. Hi ha els full container loads (FCL), en què la mercaderia no es manipula a la seva arribada a la terminal, i els less than container load (LCL), en què la mercaderia es manipula en origen per consolidar el contenidor o en destí per desconsolidar-lo.

  • Interconnexió: com que cadascuna de les àrees anteriors requereix definir com es duran a terme els moviments entre si i, en particular, entre les àrees d’emmagatzematge i de càrrega i descàrrega sobre el tren, normalment la interconnexió entre aquestes dues àrees es resol amb la utilització dels mateixos mitjans de manipulació. Tot i així, si la distància és elevada, es requereixen camions amb semiremolcs (estàndard o no) per a realitzar els moviments interns en la instal·lació.
  • Altres àrees de serveis
    • Oficines
    • Àrees d’aparcament
    • Zones de manteniment
    • Àrees d’altres serveis (bancs, restaurants, hotels…)

Transport i equips de manutenció

Consulteu la descripció d’aquests equips de transport ferroviari a “Annexos”.

En les terminals ferroviàries el transport intermodal es pot classificar en dues grans categories:

  • Transport no acompanyat: és la forma més estesa del transport intermodal, en el qual les UTI viatgen sense ser acompanyades pels transportistes. El moviment de transbordament genera un moviment per elevació (lift on / lift off) i, per tant, implica la disposició d’equips específics a les terminals per a realitzar aquestes operacions. Aquest tipus de transport suposa la utilització d’uns mitjans auxiliars de manutenció que estan condicionats al tipus d’unitat de càrrega:
    • Grua pòrtic sobre raïls (rail gantry crane)
    • Grues pòrtic sobre pneumàtics (rubber tyred gantry)
    • Equips mòbils de manipulació
    • Semiremolcs autoportants
    • Altres equips auxiliars
  • Transport acompanyat: és la tècnica que permet que el semiremolc més la tractora i el seu conductor viatgin en el tren. Aquest tipus de transport genera un moviment tipus ro-ro, en què la càrrega en les terminals s’efectua amb la mateixa tractora del camió. Per tant, no necessita la utilització d’equips especials en les terminals tot i que requereix àmplies àrees d’estacionament per als camions en espera de ser carregats.

Càrrega i descàrrega al port marítim

En els molls portuaris, com en d’altres mitjans de transport, les mercaderies poden seguir dos camins: importació o exportació. En el cas de la importació el procés que segueixen és el següent: des del vaixell es descarreguen normalment amb les grues pòrtic, des del moll marítim es traslladen al magatzem amb carretons elevadors transtainer i, segons el destí, es carreguen en els camions o ferrocarril. En el cas de l’exportació les mercaderies arriben al magatzem del port en ferrocarril o camió, es descarreguen amb les grues del port i se situen en el moll de càrrega del vaixell.

L’estructura d’un port està formada per les diferents zones en les quals es divideix des del punt de vista de les maniobres i operacions que es fan en cada una:

  • Vista aèria de les terminals de contenidors i granel del port de Barcelona
  • Vista aèria de les terminals de contenidors i granel del port de Barcelona

  • Zona d’ancoratge. Zona més externa del port, diverses milles mar endins i davant mateix del port. Els vaixells esperen el permís de capitania marítima per poder entrar i ocupar les seves terminals i desenvolupar les operacions de càrrega i descàrrega.
  • Molls i línies d’atracament. Llocs on el vaixell amarra al costat de cada terminal per tal de fer la càrrega i descàrrega.
  • Terminals i zones de serveis. Zones on es desenvolupen les tasques de càrrega i descàrrega, inspecció, preparació, emmagatzematge, agrupament i separació de càrregues, etc. En aquesta zona també es situen les instal·lacions que permeten prestar els serveis relacionats amb vehicles, maquinària, grues, oficines, connexions intermodals, esplanades, etc.

Els ports divideixen les seves zones d’actuació en terminals especialitzades en els diferents tipus de tràfic de mercaderies. Els principals tipus de terminals portuàries (les tres primeres es duen a terme en tràfic regular i, en canvi, l’última en règim de noliejament, on s’acostuma a contractar el buc sencer) són:

  • Terminal de contenidors
  • Terminal de càrrega general o fraccionada
  • Terminal de tràfic ro-ro
  • Terminal de granel

Terminal de contenidors

Les terminals de contenidors estan especialitzades en el tràfic de contenidors, ja sigui en bucs de gran capacitat que fan rutes transoceàniques, ja sigui de transbordament d’aquests grans bucs a altres de més petits (feeder) o a la inversa. El contenidor és un element fonamental del transport marítim actual, ha suposat múltiples avantatges i és el sistema de transport que més està creixent en l’actualitat. Els ports que tenen intenció de créixer solen fer-ho afegint espai o construint noves terminals de contenidors amb més capacitat i amb mitjans per a la càrrega i descàrrega. Podeu veure un exemple de terminal de contenidors a la figura figura.

Figura Terminal de contenidors

TEU i FEU

TEU és la sigla de twenty-foot equivalent unit, unitat equivalent a un contenidor de vint peus, uns 6,1 metres de llarg.

FEU és la sigla equivalent a (forty-foot equivalent unit. És un contenidor de 40 peus i equival a 2 TEU.

La terminal de contenidors es divideix bàsicament en tres zones:

  • Zona de càrrega i descàrrega i dipòsit de la terminal de contenidors del port de Barcelona./30
  • Zona de càrrega i descàrrega i dipòsit de la terminal de contenidors del port de Barcelona.

  • Zona de càrrega i descàrrega on es fa la càrrega i descàrrega des del buc fins a la terminal, i al revés, mitjançant grues pòrtic o portainers.
  • Dipòsit/espera, que també s’anomena bloc. És on la mercaderia espera al port. Aquesta espera pot ser una vegada estigui descarregada o abans de carregar-se o transbordar-se. El terra d’aquestes zones està pintat fent cel·les on es dipositen els contenidors amb la finalitat de control i classificació.
  • Zona de serveis, que és on s’instal·len empreses i els organismes que faciliten serveis duaners, estibadors, magatzems, amarradors, pràctics, reparació de contenidors i maquinària, etc.

Per manipular els contenidors i poder-los transportar d’una zona a una altra del port es necessita maquinària i vehicles especialitzats. La infraestructura habitual per a la manipulació de contenidors és la següent:

'Slot' o ranura

Espai entre parets cel·lulars dels bucs on es transporten els contenidors.

  • Grua pòrtic de moll (portainer o dockside crane). Element clau en les operacions buc-terra. La seva velocitat i precisió asseguren un òptim rendiment en el maneig del contenidor. Estan situades al llindar del moll i es desplacen en raïls al llarg del moll per tal de carregar i descarregar els contenidors des dels slots dels bucs. Una vegada descarregat, el contenidor se situa sobre un camió, sobre un Mafi (remolc on es dipositen contenidors per al trasllat dins les terminals) o sobre el moll. Vegeu la figura figura.
Figura Grua pòrtic de moll
  • Grua pòrtic de parc (trastainer). Es desplacen dins la terminal carregant i descarregant contenidors, apilant-los i carregant-los sobre altres mitjans (camió, ferrocarril, etc.). Vegeu la figura figura.
Figura Grua pòrtic
  • Carretó pòrtic (straddle carrier). Estructura mòbil que circula per la terminal carregant, descarregant i apilant contenidors. Allotgen el contenidor a l’interior de la seva estructura durant la seva manipulació. Vegeu la figura figura.
Figura Carretó pòrtic
  • Carretó elevador (fork lift). Vehicle equipat amb una forquilla frontal o spreader que li permet apilar o desplaçar els contenidors a diferents alçades. Vegeu la figura figura.
Figura Carretó elevador
  • Grua apiladora (reach stacker). Apiladora telescòpica automòbil, equipada amb un dispositiu d’elevació frontal, que li permet carregar, transportar i apilar contenidors. Vegeu la figura figura.
Figura Grua apiladora

Terminal de càrrega general o fraccionada

Les terminals de càrrega estan dedicades al tràfic de mercaderia convencional, com mercaderia paletitzada, fusta, bidons o sacs i qualsevol altra que no es transporti en contenidor, ni es carregui ni descarregui sobre rodes ni sigui un granel sòlid o líquid. Són usades per bucs de mida reduïda, auxiliats per diferents mitjans de càrrega i manipulació de la mercaderia. A vegades aquests bucs tenen grues pròpies que els permeten desenvolupar la càrrega i descàrrega autònomament.

Els mitjans de manipulació a les terminals de càrrega general són:

  • Grues de moll. Per exemple les grues pic d’ànec (gruas pato), on a l’extrem s’acobla el mitjà necessari segons el tipus de mercaderia.
  • Carretons elevadors especialitzats en el moviment de palets, bidons…
  • Corrons (rodillos) transportadors, una base amb rodes on es carrega la mercaderia i s’empeny.
  • Camions, remolcs, semiremolcs… Fan trasllats del buc a la terminal.

Terminal ro-ro

Els bucs ro-ro tenen rampes per a la càrrega i descàrrega de les seves bodegues (garatges), i a vegades de la seva coberta. Les terminals solen disposar de rampes on se suporten les dels bucs. La mercaderia es carrega o descarrega dels bucs sobre rodes. Vegeu la figura figura. Els principals mitjans per manipular la mercaderia són Mafis, carretons (carretons) i tractores.

Figura Terminal ro-ro

Mercaderies que es transporten en bucs ro-ro:

  • Càrregues automòbils. Camions, furgons, remolcs i semiremolcs.
  • Càrregues que es col·loquen sobre rodes al port, transportant-se d’aquesta manera, entrant i sortint del buc amb l’ajuda de tractors.
  • Càrregues de contenidors que es carreguen i descarreguen amb carretons.
  • Càrrega convencional, solta o paletitzada, que s’introdueix i es treu del buc mitjançant Mafi o carretons.

Terminal de granel

Noliejament

Contracte mercantil de dret marítim pel qual el propietari d’una nau o el seu representant legal la lloga totalment o en part per al transport de persones o de càrrega.

A les terminals de granel s’hi solen realitzar operacions de càrrega i descàrrega amb mercaderies que es transporten en règim de noliejament. En teniu un exemple a la figura figura.

Figura Terminal de granel de Montevideo
Font: Diario la República

Tremuja

Màquina formada per un dipòsit en forma de piràmide o de con invertits, que funciona com un embut, en el qual s’acumulen i emmagatzemen diverses matèries posades per la part superior i que surten per la part inferior.

N’hi ha de dos tipus:

  • Terminals de granel líquid. Es carreguen i descarreguen per canonades o tubs com productes petrolífers, gas natural i altres matèries primeres líquides.
  • Terminals de granel sòlid. S’utilitzen grues amb culleres i tremuges o bombes extractores. Es distingeixen les que manipulen aliments (cereals) i les no alimentàries (ciments).

Càrrega i descàrrega en els aeroports

Els magatzems de tràfic aeri tenen característiques molt semblants als de tràfic marítim. Per una banda, reben i expedeixen les mercaderies a través de camió o ferrocarril i, per l’altra, expedeixen o reben les mercaderies de l’avió. Els avions es carreguen o descarreguen en les zones d’aparcament mitjançant plataformes o cintes transportadores. El trasllat de les mercaderies des del magatzem a l’avió o viceversa es fa mitjançant carretons elevadors o tractors d’arrossegament amb remolcs.

Hi ha dues zones: el costat terra i el costat aire.

  • Costat aire: és la zona de l’aeroport on té lloc l’operació aeroportuària i l’assistència a les aeronaus. Està formada per l’àrea de moviment (pistes d’aterratge i enlairament) i la zona d’estacionament de les aeronaus.
  • Costat terra: és la zona de l’aeroport on s’efectua l’operació aeroportuària de passatgers, equipatges i càrrega prèvia a l’embarcament en les aeronaus, o posterior al desembarcament.

Per tal d’evitar interferències entre els tràfics de càrrega i de passatgers, i a causa del creixement del tràfic en els aeroports, s’han anat dividint en zones diferenciades (càrrega o passatgers). D’aquesta manera, quan el tràfic de càrrega d’un aeroport és important, se sol centralitzar en una terminal de càrrega independent de la terminal de passatgers. Aquestes terminals de càrrega tendeixen a utilitzar les últimes tecnologies en l’emmagatzematge de mercaderies, dipòsit, consolidació i desconsolidació, control duaner, etc.

El procés de càrrega comprèn des de l’entrada de la mercaderia a l’aeroport fins la seva sortida, incloent tota la manipulació intermèdia i els tràmits administratius. Les instal·lacions aeroportuàries dedicades a la càrrega solen estar dividides en tres grans zones:

1. Zona de càrrega/descàrrega de l’avió (“costat aire”). És on es duen a terme les operacions d’embarcament de passatgers, de càrrega i estiba de les mercaderies en els avions, etc. En les operacions de càrrega de mercaderies s’utilitzen les unit load device (ULD), que són principalment els palets i els contenidors, i es tradueix com a dispositiu unitari de càrrega. Aquestes ULD es poden classificar segons dos criteris:

  •  El palets aeris es recobreixen i s'asseguren amb xarxes.
  • El palets aeris es recobreixen i s'asseguren amb xarxes.

  •  Els contenidors aeris s'adapten a la forma del fuselatge de l'avió.
  • Els contenidors aeris s'adapten a la forma del fuselatge de l'avió.

  • Segons la propietat de la ULD:
    • ULD que pertany a l’aeronau: són unitats adaptades als sistemes de càrrega i subjecció de l’avió i formen part integral de l’aeronau.
    • ULD que no pertanyen a l’aeronau: aquestes unitats no s’adapten als sistemes de subjecció de l’aeronau. No obstant, s’han de subjectar d’acord amb les especificacions de la IATA.
  • Segons les característiques de la ULD:
    • Palet: són superfícies metàl·liques planes i d’alumini sobre les quals es subjecta la mercaderia mitjançant xarxes. Es pot construir el palet ajustant-lo a la forma de l’avió i, d’aquesta manera, aprofiten més l’espai interior. L’alçària i contorn del palet es defineixen en funció de l’avió i del compartiment de càrrega que s’utilitzarà.
    • Contenidors: són recipients tancats que en un o dos costats disposen de portes o cortines de lona, capaços d’assegurar-ne un ús repetit. El contorn del contenidor pot tenir diverses formes geomètriques per tal d’adaptar-se a la bodega de l’avió.

Els trens aeroportuaris estan formats per un vehicle motoritzat que arrossega diversos carretons portapalets que van enganxats entre ells i amb el mateix vehicle motoritzat a través d’un sistema d’ancoratge.

Per manipular les ULD i la mercaderia en general s’utilitzen diferents dispositius:

  • Plataforma elevadora d’ULD
  • Transportador de palets i contenidors ULD
  • Carretons portapalets que formen trens aeroportuaris

Depenent de si la mercaderia es transporta en ULD o a granel, el sistema i els mitjans per a la càrrega i descàrrega són totalment diferents. En el cas de les mercaderies a granel sol utilitzar-se una cinta transportadora i per a les ULD s’utilitza una plataforma elevadora.

2. Transport de la càrrega des de l’avió a la terminal de càrrega i viceversa. Entre aquests dos punts hi sol haver distàncies considerables, per això es connecten mitjançant trens aeroportuaris i altres elements de transport.

3. Emmagatzematge, dipòsit, trànsit, preparació i inspecció de la mercaderia. En aquesta zona les aerolínies, agents de càrrega, agents de handling i d’altres reben la mercaderia i la preparen per al transport aeri o per al transport terrestre.

A la terminal de càrrega tenen lloc quatre activitats principals:

  • Consolidació/desconsolidació. Es fa l’agrupament de petits paquets en unitats superiors (ULD). La mercaderia d’arribada es desconsolida per tal que pugui ser enviada al seu destinatari.
  • Classificació. La mercaderia de sortida i arribada es classifica en diferents zones per a destins diferents.
  • Emmagatzematge. Reuneix la càrrega consolidada i classificada ja que els fluxos del costat terra i aire no coincideixen. Per aquest motiu és necessari emmagatzemar la mercaderia de sortida i la d’arribada.
  • Despatx i documentació. Es du a terme el despatx duaner i la tramitació de la documentació associada.

Cal tenir en compte que les mercaderies que es transporten per via aèria acostumen a tenir algunes d’aquestes característiques:

  • Alt valor, que permet utilitzar un transport car.
  • Enviaments urgents per diferents motius (mercaderia perible, material mèdic, mostres prèvies a un contracte, etc.).
  • Pesos o dimensions no excessives, ja que han de complir les limitacions tècniques dels avions.
  • Productes acabats.

Serveis de terra

Els serveis dels agents de terra (handling) tenen una gran importància ja que la qualitat en la prestació és un element estratègic de les companyies aèries per a la puntualitat i el servei d’atenció als clients. En l’actualitat es tendeix a recórrer a empreses especialitzades. Aquest servei és prestat per un agent de handling, que en la majoria dels casos és una empresa diferent de l’entitat que gestiona l’aeroport, però també pot ser efectuat per la mateixa companyia aèria (autohandling).

L’assistència en terra a aeronaus, passatgers, equipatges i càrrega són els serveis de terra. És un servei requerit a les companyies aèries per poder operar als aeroports.

Els serveis de terra es divideixen en:

  • Handling de rampa: assistència a les aeronaus, embarcament/desembarcament de passatgers i càrrega en plataforma. S’encarreguen de carregar i descarregar la mercaderia, distribuir la càrrega segons les instruccions i protegir-la.
  • Handling de passatgers: assistència dels passatgers en la terminal de passatgers.
  • Handling de càrrega: manipulació de mercaderies en la terminal de càrrega. S’encarreguen de preparar la mercaderia, classificar-la i emmagatzemar-la. També comproven i preparen la documentació i la mercaderia i la posen a disposició de la duana i dels serveis d’inspecció en frontera.

Els agents sempre actuen en representació de la companyia, però davant el client la companyia és la responsable d’aquests serveis.

Tipus d'emmagatzematge

Els diferents tipus d’emmagatzematge els classifiquem en dos grans grups: magatzems amb prestatgeries i altres tipus d’emmagatzematge. Dins els magatzems amb prestatgeries en podem trobar de diferents tipus: convencionals, compactes, dinàmiques i mòbils. En el cas dels altres tipus d’emmagatzematge ens centrarem en el sistemes que s’utilitzen per a l’emmagatzematge de càrregues amb característiques especials: càrregues llargues, voluminoses i cilíndriques.

Magatzems amb prestatgeries

La ubicació adequada de les mercaderies permet rendibilitzar al màxim l’espai destinat a l’emmagatzematge, realitzar les activitats de col·locació de manera fluida i eficaç i fer que els productes emmagatzemats es conservin en perfectes condicions. Hi ha diferents sistemes d’emmagatzematge i, a la pràctica, cada empresa utilitza el que més s’adapta a les seves necessitats.

Hi ha sistemes tradicionals d’emmagatzematge, però també de més automatitzats i sofisticats que requereixen un volum d’inversió molt més gran però, a la vegada, també permeten augmentar considerablement la productivitat i l’eficiència.

També hi ha sistemes d’emmagatzematge en els quals la mercaderia o les unitats de càrrega es col·loquen sobre prestatgeries per optimitzar l’espai de l’edifici. Les prestatgeries als magatzems són mitjans estàtics i l’alçària i la distància estan determinades per l’alçària del local i les característiques dels mitjans d’elevació disponibles.

Les prestatgeries són estructures independents de l’edifici que es fixen a terra o al sostre i sobre les quals es dipositen les mercaderies.

Prestatgeries en funció dels mitjans d'elevació

Si l’empresa disposa de carretons contrapesats, necessita passadissos d’una amplada d’entre 3 i 3,5 m, ja que el carretó contrapesat només carrega per la part frontal i ha de girar per poder fer les maniobres de càrrega i descàrrega.

En canvi, si l’empresa disposa de carretons trilaterals, només necessita passadissos d’entre 1,5 a 1,7 m, ja que poden carregar per tres costats sense necessitat de maniobrar.

Quan s’utilitzen prestatgeries, els principals sistemes d’emmagatzematge són:

  1. Emmagatzematge convencional
  2. Emmagatzematge compacte
  3. Emmagatzematge dinàmic
  4. Emmagatzematge mòbil

Emmagatzematge convencional

En l’emmagatzematge convencional les prestatgeries estan formades per diferents nivells, i la seva alçària normalment coincideix amb la mida de les càrregues. No tenen profunditat. És a dir, es pot accedir directament a la mercaderia emmagatzemada des del passadís. El seu funcionament consisteix a emmagatzemar els productes combinant mercaderies paletitzades amb articles solts que es manipulen manualment. Els nivells alts s’acostumen a utilitzar per a l’emmagatzematge de palets sencers i els més baixos, per als productes solts. D’aquesta manera, es pot fer la preparació manual de comandes.

Aquest sistema és el més utilitzat en els magatzems que necessiten una gran varietat de referències paletitzades de cada producte.

Els tipus de prestatgeries són:

  • De safata: la base és un panell metàl·lic o de fusta. A vegades, també poden ser calaixos, gavetes o espais per a embalums.
  • De paletització: la base està formada per travessers o barres horitzontals sobre les quals es recolzen els palets. Aquestes prestatgeries només permeten emmagatzemar mercaderies paletitzades. Vegeu la figura figura.
Figura Prestatgeries de paletització.
Les prestatgeries de paletització no necessiten safates, sinó que els travessers serveixen de suport per als palets.
Font: www.Flickr.com

Els avantatges de l’emmagatzematge convencional són:

  • Permet l’accés directe a cada palet o producte emmagatzemat sense haver de moure els restants. Això facilita la preparació de comandes o picking en els mateixos passadissos.
  • Facilita un control ràpid del producte. Cada forat té un palet i es pot detectar fàcilment si hi ha trencament d’estoc, quan la mercaderia està classificada i organitzada.
  • Permet una distribució lògica de l’espai per volum i pes (palets a la part de dalt i mercaderia solta a la part de baix per poder preparar comandes).
  • Té un cost baix i és molt fàcil d’implantar.

Els inconvenients de l’emmagatzematge convencional són:

  • No facilita la sortida de la mercaderia pel mètode FIFO (first in / first out).
  • El volum de la mercaderia emmagatzemada està limitat pels mitjans de manipulació (carretons elevadors) ja que aquests determinen l’amplada dels passadissos i, per tant, l’aprofitament de l’espai del local.
  • Pot ser que no es puguin utilitzar palets de diferents mides ja que els nivells estan preparats segons la mida de la càrrega.

Emmagatzematge compacte

En l’emmagatzematge compacte les prestatgeries tenen diferents nivells d’alçària i profunditat de manera que formen un bloc compacte i serveixen per emmagatzemar palets en profunditat. El seu funcionament consisteix a formar blocs de mercaderia paletitzada fins a l’alçària on ho permetin els mitjans mecànics. Aquest tipus de prestatgeries, a diferència de les convencionals, tenen profunditat i, per tant, des del passadís només es pot accedir a la primera fila de productes. La prestatgeria forma carrers interiors de càrrega i els vehicles hi entren amb la càrrega elevada per sobre del nivell on l’han de dipositar. Els carretons entren de cara i surten fent marxa enrere.

S’acostuma a utilitzar per emmagatzemar mercaderia paletitzada amb poques referències o tantes referències com espais hi hagi en cada passadís.

Podeu veure imatges i vídeos sobre el funcionament d’aquests sistemes d’emmagatzematge al web de Mecalux: goo.gl/U4dQm6

Hi ha dos tipus d’emmagatzematge compacte:

  • Drive-in: les prestatgeries estan formades per un conjunt d’ubicacions en profunditat que es recolzen a la paret per la part de darrere i només tenen un únic passadís d’accés a la mercaderia on els vehicles fan la càrrega i la descàrrega. Aquest sistema és útil si seguim el sistema LIFO (last in / first out) ja que el primer palet que entra serà l’últim a sortir (vegeu la figura figura).
Figura Emmagatzematge compacte ‘drive-in’
  • Drive-through: les prestatgeries s’instal·len en forma d’illa deixant un passadís a cada banda. D’aquesta manera, es pot fer la càrrega per un costat i la descàrrega, per l’altre. Per tant, facilita la sortida de la mercaderia pel criteri FIFO, ja que el primer palet que entra per un costat és el primer a sortir per l’altre (vegeu la figura figura).
Figura Emmagatzematge compacte ‘drive-through’

Els avantatges d’aquest sistema són:

  • Aprofitament excel·lent de l’espai del magatzem.
  • Protecció de la mercaderia emmagatzemada. Es diposita sobre els travessers i no estan les unes sobre les altres.
  • Accepta tant el sistema FIFO com el LIFO, simplement deixant un o dos passadissos d’accés.

També té alguns inconvenients:

  • Permet una sola referència per passadís.
  • La dimensió dels palets està limitada a l’alçària dels espais.
  • Els mitjans de transport interns s’han d’adaptar a les dimensions i característiques de les prestatgeries.
  • Les operacions de manutenció són lentes i és un sistema relativament difícil de modificar.
  • Es necessiten operacions de manteniment més habitualment que en d’altres sistemes. És fàcil que els mitjans de transport intern donin cops.

Emmagatzematge dinàmic

El sistema dinàmic s’utilitza per a mercaderies que necessiten una rotació perfecta, ja que el flux de l’estoc respon perfectament a un dels dos criteris de sortida: FIFO o LIFO. Amb aquest sistema també s’aconsegueix un emmagatzematge compacte i, a més, sempre hi ha un palet disponible a la sortida de la prestatgeria, cosa que redueix el temps utilitzat en el manteniment.

Les prestatgeries dinàmiques són estructures metàl·liques compactes, amb uns camins de rodets on s’ubiquen els palets o les caixes. Els rodets s’instal·len amb un lleuger pendent per permetre el lliscament de la mercaderia. També tenen frens (si la mercaderia supera un pes determinat) per controlar la velocitat de les càrregues i en els extrems es col·loquen topalls per evitar que les mercaderies puguin sortir de la prestatgeria. En el cas dels palets, els rodets acostumen a ser accionats per motors elèctrics.

Hi ha dos tipus de prestatgeries dinàmiques:

  • Per gravetat: hi ha dos passadissos, un a cada costat, un per fer la càrrega i l’altre per fer la descàrrega. Per tant, és adequat per al criteri FIFO. Els palets s’introdueixen per la part més alta del camí de rodets i es desplacen, per la força de la gravetat, fins a l’extrem contrari i queden a punt per a la seva extracció.
  • Motoritzades: es poden instal·lar recolzades sobre una paret i amb un sol passadís per a la càrrega i descàrrega (en aquest cas respondrien al criteri LIFO). Els rodets s’accionen per uns petits motors elèctrics per facilitar el moviment de les càrregues (vegeu la figura figura).
Figura Emmagatzematge dinàmic

Els principals avantatges d’aquest sistema són:

  • Gran aprofitament de l’espai
  • Flux continu de productes
  • Reducció considerable dels moviments i del temps utilitzat pels operaris i els carretons
  • Perfecta rotació segons criteri FIFO o LIFO i excel·lent control d’estocs
  • No entrada de carretons a les prestatgeries (així s’eviten accidents i desperfectes)

També hi ha inconvenients:

  • Només es pot emmagatzemar una sola referència per cada camí de rodets.
  • La dimensió dels palets està limitada a l’alçària dels espais.
  • Risc d’esclafament en el sistema dinàmic per gravetat.
  • La inversió inicial és bastant important i té dificultats de modificació un cop instal·lat.

Emmagatzematge mòbil

En aquest sistema les prestatgeries convencionals s’instal·len sobre plataformes o raïls que permeten moure-les de tal manera que només queda un passadís obert per accedir a la mercaderia. Per tant, hem de seleccionar el passadís que volem deixar obert per poder accedir a la mercaderia. El sistema permet moure les prestatgeries i formar unitats compactes sense passadissos intermedis o separar-les per accedir a la mercaderia. Podeu veure’n un exemple a la figura figura.

Figura Emmagatzematge mòbil
Aquest sistema és adequat per a mercaderies de valor o que necessiten una certa seguretat, ja que es pot restringir l'accés. Font: www.flickr.com

S’utilitzen per emmagatzemar mercaderia molt heterogènia i on les comandes són molt petites. No serviria per a magatzems on hi ha molta rotació de mercaderia i surt en grans quantitats ja que necessitaríem molt de temps per extreure les mercaderies obrint els passadissos un per un. Per exemple, aquest sistema s’utilitza per a productes de farmàcia, cambres frigorífiques, arxiu de documents, etc.

Trobareu imatges i més informació sobre el sistema d’emmagatzematge mòbil a: goo.gl/oMWkPU.

Hi ha dos tipus de prestatgeries mòbils:

  • Manuals: estan destinades a càrregues petites. El moviment es fa mitjançant un moviment d’una manovella o volant adossat en el lateral de cada prestatgeria.
  • Automàtiques: porten uns motors elèctrics instal·lats a les mateixes prestatgeries o raïls.

Els avantatges del sistema d’emmagatzematge mòbil són:

  • Permet un molt bon aprofitament de l’espai (menys passadissos).
  • La mercaderia queda força protegida.

Els inconvenients d’aquest sistema són:

  • Elevat cost de la infraestructura
  • Sistema rígid, difícil de modificar
  • No és adequat si els productes són d’elevada rotació i surten en grans quantitats.
  • Només podem accedir a un passadís cada vegada.

Altres tipus d’emmagatzematge

Hi ha d’altres tipus d’emmagatzematge que serveixen per a emmagatzemar càrregues amb característiques específiques (càrregues llargues, voluminoses, cilíndriques…) que requereixen uns sistemes o instal·lacions que permetin emmagatzemar aquests productes de manera segura per a les persones i la integritat de la mercaderia.

::text:

:title:Fleix

Cinta d’acer laminat o de material sintètic que es fa servir per subjectar embalatges.

Emmagatzematge de càrregues llargues: les càrregues llargues estan formades per peces d’extremada longitud unides per fleixos per tal de formar, d’aquesta manera, una unitat de càrrega. Es caracteritzen per ser bastant pesades. El seu emmagatzematge pot ser a terra o en prestatgeries.

La longitud de les mènsules o braços que sobresurten en voladís afecta de manera inversa el pes que pot suportar la prestatgeria. És a dir, com més curta és la mènsula, més alta és la capacitat de càrrega i viceversa.

Per emmagatzemar les càrregues llargues s’utilitzen un tipus de prestatgeries anomenades prestatgeries Cantilever. Estan formades per pilars molt resistents i perfils laminats subjectes fortament a terra. Sobre l’estructura central s’hi fixen els braços en forma d’U o doble T, que és on es diposita la mercaderia. Els pilars acostumen a estar poc espaiats per tal d’aconseguir dues coses: no sobrecarregar els perfils del terra donant-los suport i permetre el major nombre possible de mènsules de diferents longituds. L’avantatge d’aquestes prestatgeries és que tenen una bona accessibilitat a la càrrega, però tenen limitacions pel que fa al pes. Com més pes hagi d’aguantar la prestatgeria, més mènsules i pilars necessita i més curtes han de ser les mènsules. Cal dir que si la càrrega és flexible, també hi ha d’haver més mènsules per tal que la càrrega no es deformi.

Exemple de nombre de mènsules

Les càrregues molt flexibles necessiten un punt de suport cada 50 cm.

Les càrregues més flexibles necessiten un punt de suport cada metre.

Les càrregues rígides necessiten un punt de suport a cada extrem.

Com a norma general, les mènsules d’1 m suporten càrregues entre 220 i 2.300 kg, mentre que les de 50 cm suporten de 750 a 4.600 kg.

Emmagatzematge de càrregues voluminoses: per a un determinat tipus de càrrega amb cert volum necessitem sistemes d’emmagatzematge especials que permetin dipositar i conservar les mercaderies en les millors condicions. Les principals càrregues voluminoses són:

  • Mercaderies laminars: inclouen les làmines de plàstic, xapa, vidre. El que caracteritza aquestes mercaderies és la flexibilitat, que depèn de les dimensions i el gruix. Així, com més grans són les dimensions de la làmina, més gran és la flexió; però com més gruix, menys flexió. Els danys que pot patir per una manipulació inadequada poden consistir en una flexió permanent o en marques. Aquests danys s’eviten o es redueixen escurçant la distància entre les forquilles dels equips d’elevació o utilitzant una plataforma per manipular-les. L’emmagatzematge de càrregues laminars depèn del tipus de làmina. Per exemple, si són làmines petites de xapa es fa sobre palets; si són làmines grans de vidre pla, s’emmagatzemen en unes prestatgeries especials, on la càrrega es col·loca verticalment ja que el vidre no podria suportar el pes si es col·loca de manera plana. També se’ls posen cantoneres de cartró o suro per tal d’evitar cops.
  • Mercaderies tubulars: són en forma de tubs. Poden ser de dos tipus: tubs rígids (metàl·lics o de formigó) i tubs semirígids (plàstic dur). Els tubs metàl·lics s’agrupen en funció del calibre i es col·loquen sobre uns llits de fusta i es van posant en files, una sobre de l’altra. Una vegada s’obté la unitat de càrrega, es flexa.

Els tubs de formigó s’emmagatzemen a l’exterior. Els tubs de plàstic dur es manipulen amb unitats de càrrega que es formen en gàbies i, aquestes, es van apilant fins arribar a grans altures.

Vegeu altres tipus d’emmagatzematge com els magatzems autoportants, sistemes d’emmagatzematge de peces petites, el sistema push-back i el palet shuttle a “Annexos”.

Mercaderies cilíndriques: són aquelles càrregues que, per a la seva manipulació, s’enrotllen en forma de bobina. Les més importants són les bobines de paper i cartró, les bobines de xapa i les bobines de cable. Per exemple, en el cas de les bobines de paper i cartró es manipulen amb carretons previstos de pinces giratòries. Només es poden emmagatzemar a l’interior del magatzem i es posen les unes sobre les altres sense limitació, ja que el paper té molta resistència quan es bobina de manera compacta.

Zones del magatzem

Dissenyar i distribuir l’espai d’un magatzem pot semblar una tasca senzilla, però a la pràctica és complicat. Per una banda, hi ha l’espai físic edificat i, per l’altra, les necessitats d’emmagatzematge a mitjà i llarg termini.

Les decisions sobre la distribució general han de permetre aconseguir els següents objectius:

  • Aprofitar eficientment l’espai disponible.
  • Reduir al mínim la manipulació de materials o mercaderies.
  • Aconseguir el màxim índex de rotació de la mercaderia.
  • Tenir la màxima flexibilitat per a la ubicació dels productes.
  • Facilitar el control de les quantitats emmagatzemades.

Les zones del magatzem s’expliquen a la unitat “Organització dels espais del magatzem”.

Per poder aconseguir aquests objectius és indispensable que hi hagi zones diferenciades:

  1. Zona de càrrega i descàrrega
  2. Zona de recepció
  3. Zona d’emmagatzematge
  4. Zona de preparació de comandes o picking
  5. Zona d’expedició
  6. Zones auxiliars

Tipus de magatzem

Tots els magatzems tenen unes característiques bàsiques que es repeteixen però podem trobar diferents tipus de magatzem en funció del criteri de classificació. Els tipus de magatzem es classifiquen segons dos criteris principals de classificació: la posició en la cadena de subministrament (si emmagatzemem matèria primera, producte acabat, etc.) i la funció logística dels propis magatzems (magatzem de planta, de trànsit, regional, etc.).

Magatzem segons la posició en la cadena de subministrament

Des que un producte, natural o fabricat, surt del lloc d’extracció o fabricació fins que arriba al consumidor final passa, generalment, per moltes etapes. En cadascuna hi ha una persona o empresa que és responsable de tenir-ne cura i de conservar-lo. Aquestes persones o empreses són els intermediaris, que enllacen cadascuna de les etapes de la cadena logística. Aquests intermediaris, per tant, hauran de disposar d’un magatzem per guardar aquests productes.

Cal tenir en compte que molts dels productes que fabrica una empresa són matèries primeres per a d’altres fabricants, que són el client industrial. Aquest producte, una vegada incorporat en un altre producte, pot iniciar un nou cicle per arribar al consumidor. Per exemple, teles, botons, cremalleres, taulons de fusta, cargols, claus, etc.

Exemple de cadena de producció

Els agents que intervenen en la producció d’una barra de pa són:

  • L’agricultor, que cultiva i recull el blat i el ven a un comerciant majorista (magatzem de matèria primera).
  • El comerciant, que ven el blat al moliner (magatzem de matèria primera).
  • El moliner, que transforma el blat en farina i la ven a les panificadores o als forners (magatzem de producte acabat).
  • La panificadora o forners, que compren la farina, fabriquen el pa i el venen als forns (magatzem de matèria primera i producte acabat).
  • Els punts de venda (forns, comerços, restaurants, etc.), que compren el pa per tal d’atendre la demanda de la clientela (consumidors).

Tenint en compte l’activitat de l’empresa i la seva posició en la cadena de subministrament, es poden classificar els magatzems en diferents categories. Cal dir que dins d’una mateixa empresa (sobretot si és industrial) pot haver-hi diferents tipus de magatzems:

  • Magatzem de matèries primeres: està situat dins la zona o planta de producció i conté els materials, peces, subministraments, etc. que s’utilitzen durant el procés de producció. Segons les característiques de la mercaderia poden ser a l’aire lliure o coberts.
  • Magatzem de productes semielaborats: s’utilitza per emmagatzemar els productes que estan en procés de producció i que encara han de ser utilitzats per elaborar o completar el producte final.
  • Magatzem de productes acabats: està destinat exclusivament a l’emmagatzematge de productes acabats. És a dir, serveixen per emmagatzemar el producte que l’empresa ven als seus clients. La seva ubicació pot estar dins el recinte de la fàbrica o proper a aquesta. Acostumen a ser els magatzems més habituals i també els de cost econòmic més elevat, ja que acostumen a necessitar més espai. Per això un dels objectius de l’empresa ha de ser el d’aconseguir la major rotació possible per als seus productes acabats.
  • Magatzem de recanvis i materials auxiliars: està destinat a emmagatzemar recanvis, eines i materials auxiliars necessaris per a la producció. També poden emmagatzemar eines i productes de neteja. Acostumen a estar situats entre la planta de producció i d’altres zones. Dins una mateixa empresa hi pot haver diferents magatzems de materials auxiliars.

Exemple de magatzem de materials auxiliars

A la planta de producció d’una empresa que fabrica llantes de cotxes hi ha un magatzem per a les peces de recanvi que també s’aprofita per guardar-hi material de neteja específic.

La logística serveix per poder dur a terme la traçabilitat del producte, des del seu origen (matèria primera) fins al seu destí (consumidor).

Magatzems segons la funció logística

Per entendre la funció del magatzem, cal saber què és la logística i quines són les funcions de la cadena logística.

L’origen de la logística es troba en el terreny militar. En el segle XIX el concepte de logística s’utilitzava per referir-se al sistema utilitzat a les guerres per atendre les tropes en campanya, el seu allotjament, transport i avituallament. Després de la Segona Guerra Mundial, la logística militar es va incorporar al món empresarial i les seves tècniques van evolucionar molt ràpidament.

Etimologia de logística

La paraula logística deriva del grec logistiké, referent al càlcul. Representava un mètode de càlcul aplicat. Durant l’imperi romà es va començar a utilitzar el terme logista per a l’administrador o intendent de l’exèrcit.

La logística és una part de la cadena de subministrament encarregada de planificar, gestionar i controlar el flux i emmagatzematge dels béns i de la informació generada, des del punt d’origen del producte fins al consum final, amb l’objectiu de satisfer la demanda dels consumidors.

La gestió d’aquests fluxos s’ha de fer de manera coordinada i racional amb l’objectiu de proporcionar al client els productes i serveis en la quantitat, qualitat, moment i lloc requerits amb els menors costos possibles tant per a l’empresa com per al medi ambient. Per tal de fer arribar el producte al mercat s’han de fer activitats de transformació, emmagatzematge i transport. Les activitats de transformació i transport originen el moviment físic del producte, mentre que les d’emmagatzematge serveixen d’enllaç i conserven el producte fins que es produeix la demanda.

Hi ha diferents tipus de magatzems segons la seva funció logística. Alguns d’aquests magatzems només s’utilitzen per part d’empreses industrials, com és el cas del magatzem de planta. D’altres, poden ser utilitzats tan per empreses industrials com per empreses comercials. Les empreses de serveis no fan ús d’aquests magatzems ja que el seu magatzem són els ordinadors on desen les dades que utilitzen per poder prestar el servei al client.

Els magatzems es poden classificar segons la funció logística:

  • Magatzem de planta: s’hi dipositen els productes acabats i acostuma a estar situat en els llocs de fabricació.
  • Magatzem de dipòsit: manté béns en custòdia temporalment per a la seva conservació i guarda fins que les retiri el propietari.
  • Magatzem de trànsit: fa la funció de donar suport a una xarxa de distribució principal. S’utilitza per estalviar costos de distribució quan la zona que ha de cobrir un magatzem regional és molt extensa i el trajecte és superior a una jornada de transport. Serveix per rendibilitzar les rutes de transport, traslladant més càrrega per minimitzar els costos. No disposa d’àrea per a la preparació de comandes, ni de prestatgeries, només tenen mitjans mecànics per a la càrrega i descàrrega. Se situa en llocs estratègics per tal que la mercaderia pugui entrar i sortir ràpidament i, d’aquesta manera, obtenir l’índex de rotació de la mercaderia més alt possible.
  • Magatzem regional o de zona: subministra a clients majoristes i detallistes d’una zona o regió determinada. S’utilitza per abastir un mercat concret i han d’estar tan a prop com sigui possible dels punts de venda. Pot abastir del magatzem central i ha d’estar condicionat per poder preparar enviaments petits segons les necessitats del punt de venda. S’acostuma a desconsolidar la mercaderia en comandes més petites.
  • Magatzem central o plataforma logística: és a prop del centre de fabricació per tal de reduir costos de manipulació des de la fàbrica fins al punt d’emmagatzematge. Aquests magatzems han d’estar preparats i condicionats per moure unitats de càrrega de grans dimensions i per a la descàrrega de camions de gran tonatge. El magatzem central acostuma a tenir una gran capacitat ja que és la font de subministrament d’altres magatzems regionals. També se’ls anomena magatzems hub o redistribuïdors. També són grans magatzems centrals, la funció dels quals és atendre les necessitats dels magatzems locals, provincials o regionals.

'Cross-docking'

Vegeu un cas real aplicat del sistema de cross-docking a “Annexos”.

Quan aquests magatzems centrals utilitzen un sistema on els productes rebuts no s’emmagatzemen, sinó que es consoliden o desconsoliden i es distribueixen directament, es parla del sistema de distribució de cross-docking. Per tal de tenir un avantatge competitiu en els mercats globalitzats les empreses intenten que el flux de productes a través dels punts d’emmagatzematge i distribució es faci de la manera més ràpida possible. Una de les millors eines per fer-ho és el cross-docking, un model que se centra en un procés de consolidació de productes i desconsolidació de diverses comandes.

El cross-docking (creuament de molls) és un sistema de distribució on les unitats logístiques són rebudes en una plataforma o centre de distribució i no són emmagatzemades, sinó preparades per a enviar-les de manera immediata.

En un cas on hi ha tres clients i tres fabricants o proveïdors:

  1. En el model tradicional els tres clients compren als tres fabricants per separat. Per tant, cada fabricant ha de fer una entrega petita a cada client.
  2. En el model de cross-docking cada fabricant transporta camions complets fins al centre logístic. Des d’aquí s’envia un camió complet a cada client, però amb productes de cada fabricant.

Exemple real d'aplicació del sistema 'cross-docking': Eroski

El supermercat Eroski utilitza aquest sistema de distribució. En comptes que cada supermercat faci les comandes de manera individual a cada proveïdor, el que fan és crear una plataforma logística que agrupa totes les necessitats de les botigues i envia una sola comanda als proveïdors uns dies concrets a la setmana. Aquest centre no emmagatzema sinó que consolida i desconsolida mercaderies ja que reben els productes dels proveïdors de manera centralitzada i, des d’allà, els distribueixen a les diferents botigues de la marca.

Aquest canvi comporta una disminució espectacular dels costos administratius i logístics i un augment en l’eficiència i el servei als diferents supermercats i, conseqüentment, als clients finals.

El cross-docking té tres característiques principals:

  • El temps d’emmagatzematge és inferior a 24 hores.
  • Les mercaderies rebudes s’envien al destí final o es porten a la zona de picking.
  • Hi ha un intercanvi efectiu d’informació entre: proveïdors, centre de distribució i clients.

El cross-docking comporta una sèrie de beneficis:

  • Es redueixen els temps d’entrega al client i es millora la disponibilitat del producte.
  • Es minimitzen els costos de distribució.
  • Disminueix el temps de les localitzacions en el magatzem.
  • Es redueixen les àrees físiques d’emmagatzematge.
  • Es redueixen els costos de manipulació i deteriorament de la mercaderia.
  • És molt adequat per a les estratègies Just in Time de la cadena d’abastiment.

La filosofia 'Just in Time'

La filosofia Just in Time (just a temps) es tradueix en un sistema que tendeix a produir just el que es requereix, quan es necessita, amb una qualitat excel·lent i sense malbaratar recursos del sistema. Aquest sistema es va desenvolupar al Japó els anys vuitanta amb el fabricant d’automòbils Toyota.

El sistema de cross-docking aporta avantatges i beneficis quan hi ha una correcta coordinació entre les empreses que l’utilitzen: fabricants, distribuïdors i transportistes.

Sistemes d'emmagatzematge i sistemes de gestió

Segons la manera de col·locar els productes dins de la zona d’emmagatzematge, es diferencien dos mètodes principals: l’emmagatzematge ordenat i l’emmagatzematge caòtic.

L’emmagatzematge ordenat consisteix a adjudicar un lloc a cada producte. En cada ubicació només es pot col·locar un tipus de mercaderia. Això facilita el control de l’estoc i la manipulació, ja que sempre se sap on s’ubica el producte que es busca. Els inconvenients més importants d’aquest sistema són que no és flexible i que no hi ha un aprofitament òptim del magatzem, ja que impedeix omplir-lo al màxim.

  • Avantatges: manipulació, control i recompte de l’estoc més fàcil
  • Inconvenients: no flexibilitat i desaprofitament de l’espai (el magatzem no es pot omplir al màxim).

L’emmagatzematge ordenat inclou els sistemes d’emmagatzematge en prestatgeries tradicionals, compactes, dinàmiques, etc., així com els sistemes automatitzats dels magatzems amb prestatgeries.

Llegiu un article sobre el sistema d’emmagatzematge caòtic a “Annexos”.

L’emmagatzematge desordenat o caòtic (random, aleatori en anglès) consisteix a col·locar les mercaderies en els forats o espais existents a mesura que es van rebent. Com que no s’assigna un lloc específic a cada producte, el magatzem es pot omplir al màxim. La distribució i zones del magatzem han de permetre el màxim de flexibilitat possible, de manera que es puguin adaptar a les dimensions de qualsevol producte. L’inconvenient que té aquest sistema és que és difícil portar un control de l’estoc, ja que dificulta el recompte i l’inventari de les mercaderies emmagatzemades. Tanmateix, si s’utilitza un programari que gestiona i controla l’estoc aquest inconvenient deixa d’existir.

La mercaderia s'ubica un qualsevol espai buit disponible, seguint una lògica prèviament establerta i parametritzada (programada) en el sistema de gestió de magatzems (SGM). Generalment es té en compte la classificació A-B-C (és a dir, la mercaderia es col·loca en funció del nivell de rotació). El sistema, que té totes les dades introduïdes (incloent els forats buits) indica a l'operari on s'ha de col·locar la mercaderia o on es troba. A més de la perfecta gestió que suposa, la ubicació caòtica permet que la capacitat efectiva del magatzem s'apropi molt a la capacitat física, i això fa que es pugui superar el 92%.
  • Avantatges: s’aprofita l’espai al màxim, cal poca inversió en equips i instal·lacions.
  • Inconvenients: té dificultat per mantenir un control de l’estoc, les prestatgeries han de servir per emmagatzemar qualsevol dels productes, hi ha dificultat per aplicar el criteri FIFO.

Exemple de magatzem caòtic: Amazon

Un exemple de magatzem caòtic és el cas d’Amazon. En els seus magatzems els productes no estan ordenats per famílies, sinó que un mateix producte pot trobar-se en diferents llocs del magatzem. El motiu bàsic és que els clients fan comandes amb diferents productes i el desplaçament dels operaris dins del magatzem per reunir els productes d’una comanda és més curt si es fa d’aquesta manera.

Sistema informàtic de gestió de magatzem

Les tecnologies de la informació i la comunicació han revolucionat l’activitat econòmica actual. La logística es basa en l’adequat coneixement, tractament i gestió de la informació. Per això la informàtica és la tecnologia idònia per a la gestió de la informació ja que permet emmagatzemar, tractar i recuperar de manera ràpida i precisa grans quantitats de dades. Això permet a les empreses ser molt més eficients i competitives però, a la vegada, això ha convertit la informàtica en una necessitat per a les empreses. Perquè la gestió empresarial sigui eficient s’ha de desenvolupar de manera que totes les funcions s’interrelacionin entre si.

Integrar significa gestionar les diferents àrees de l’empresa de manera global compartint el conjunt de totes les informacions, amb la finalitat d’aconseguir tots els objectius comuns empresarials establerts.

Qualsevol registre en un departament es veu automàticament reflectit en la resta de departaments o funcions gràcies a les interfícies que permeten compartir la informació. La integració, però, és una tasca complexa que exigeix un disseny previ.

ERP

Sigla corresponent a enterprise resource planning. És un sistema d’informació gerencial que integra (o pretén integrar) totes les dades i processos d’una organització en un sistema unificat.

Un fabricant pot implantar un ERP per gestionar factures, albarans, compres i operacions financeres i, a part, triar el sistema encarregat de gestionar el seu magatzem SGA (sistema de gestió de magatzems). Una altra possibilitat és optar per un programari desenvolupat a mida per tal d’administrar aquesta instal·lació logística i, després, connectar-lo a l’ERP central.

Com que es comparteixen fitxers els dos sistemes han d’estar perfectament sincronitzats, de manera que qualsevol canvi reflecteixi el mateix canvi en l’altre, per evitar errors i duplicitats de treball en la introducció de dades.

Els sistemes informàtics de gestió de magatzems tenen l’objectiu principal de mantenir els valors de les existències dels articles i la seva posició en el magatzem de manera correcta. També permeten gestionar tota la informació dels moviments dels articles dins d’un magatzem de manera que tots els moviments físics dels articles dins d’un magatzem es poden consultar a la base de dades. Hi ha una actualització constant de tots els moviments i existències d’articles en el magatzem.

Aquests sistemes de gestió de magatzems (SGM) es basen en dos mecanismes d’optimització:

  • Optimització de l’espai al magatzem, mitjançant una gestió adequada de les ubicacions.
  • Optimització dels moviments i fluxos de materials, ja siguin fets per màquines o per persones.

El sistema de gestió de magatzems (WMS, warehouse management system) és una aplicació que preveu la gestió i el control sobre cada fase de l’operació logística: recepció, emmagatzematge, reaprovisionament, preparació de comandes i càrrega de camions.

Per considerar un SGM com a tal i no un simple programa de gestió d’estocs, no ha de controlar només l’estoc sinó que ha de tenir la capacitat d’administrar el personal i saber què està succeint en qualsevol instant, ja que en l’esquema de comerç d’avui en dia les transaccions són minut a minut. Per tant, una empresa que no és capaç de seguir aquest ritme, tendeix a quedar relegada respecte de les altres.

Les funcions d’un SGM són:

  1. Control del nivell d’estoc al magatzem. Ha d’aportar informació útil en dos sentits: el nombre d’existències disponibles i la seva ubicació física.
  2. Gestió d’estoc en temps real. Ha de proporcionar informació actualitzada i de manera constant sobre on es troba la mercaderia i què està passant.
  3. Seguiment de l’estoc des de l’entrada al magatzem fins a la sortida. Ha de garantir la traçabilitat o seguiment de la mercaderia dins del magatzem, ja que és un factor crític de competitivitat i ho exigeix la clientela.
  4. Organització del sistema d’emmagatzematge. Per tal de garantir la productivitat dels operaris en el magatzem i la disminució d’errors en l’entrega, ha de permetre planificar, assignar i controlar la càrrega de treball dels recursos humans del magatzem. Aquests sistemes permeten atendre la demanda amb els productes adequats i en la data i lloc establerts.
  5. Facilitació de les tasques de preparació de comandes. Ha de proporcionar la informació necessària pel que fa a:
    • Recorreguts lògics en el magatzem per a la preparació de comandes
    • Determinació de les unitats de manipulació adequades
    • Reposició de la mercaderia extreta per a la seva expedició
    • Control de les existències en qualsevol ubicació del magatzem
    • Seguiment de l’activitat al magatzem per a la valoració de l’opció d’implantar canvis que millorin els processos.
  6. Facilitació de la presa de decisions. La informació constant i actualitzada permet preveure i planificar millor les tendències del flux de la mercaderia. De la mateixa manera, la combinació de l’SGM amb un sistema integral de gestió empresarial (ERP) permet aconseguir informació global de la companyia, tema clau per a la presa de decisions que millorin la competitivitat de l’empresa.

Per a un correcte funcionament del sistema SGM es requereix una base de dades amb un fitxer actualitzat d’articles i un fitxer d’ubicacions.

Els avantatges principals d’utilitzar un sistema de gestió de magatzems (SGM) són:

  • Reducció de costos mitjançant l’optimització de la feina dels responsables i operaris del magatzem.

Exemple d'optimització de tasques

Es pot aprofitar per recollir un producte d’una ubicació quan s’ha de dipositar una referència en un espai proper. Això repercuteix en l’agilització dels recorreguts i, a la vegada, en una reducció de la feina i del termini d’entrega als clients.

  • Millora del servei als clients mitjançant la disminució dels errors en les entregues i preparació de comandes, la gestió d’estocs eficient que evita la ruptura d’estoc i l’adaptació a l’evolució del mercat.

Exemple d'estalvi de costos i millora del servei al client

Es pot controlar perfectament la caducitat dels articles, evitar els obsolets, reduir el temps d’entrega als clients, tenir l’estoc disponible totalment actualitzat, etc.

Tot això repercuteix, al final, en un millor servei al client i una disminució dels costos.

Exemple d'aplicació d'un sistema de gestió de magatzems: Tradeinn

Vegeu, al web de Mecalux, un vídeo del resultat de la implementació del programari Easy WMS a l’empresa de material d’esport en línia Tradeinn:

goo.gl/4CSoTF.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats