Unitats de càrrega i elements de manipulació de la mercaderia

Al magatzem es fan moltes tasques amb les diferents mercaderies que s’hi manipulen, que normalment estan protegides per envasos i embalatges de característiques i tipus diferents.

Per tal que la mercaderia pugui ser transportada d’un lloc a l’altre es necessiten diferents elements de manipulació, com els carretons i els transpalets. La mercaderia es mou en forma de diferents unitats de càrrega, ja siguin caixes, palets o contenidors. És important saber que aquestes activitats comporten uns riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, i per això s’estudien aquests riscos i les mesures que es poden adoptar per prevenir-los.

Envasos i embalatges

Els envasos i embalatges proporcionen certa seguretat, garantia i higiene als productes durant els processos de manipulació i transport de la cadena logística. En el cas de les mercaderies perilloses, protegeixen l’entorn de l’acció del producte.

L’envàs i l’embalatge són importants per a molts intermediaris i generen interessos al fabricant, proveïdor, distribuïdor, operador logístic, consumidor, administració afecten al medi ambient.

L’envàs és el recipient o embolcall que conté el producte i que hi està en contacte. La seva funció principal és mantenir les propietats de la mercaderia, evitant el deteriorament, la contaminació, l’adulteració i la dispersió del producte, per tal que aquest arribi en perfectes condicions al consumidor. L’envàs també serveix per presentar, identificar visualment i dosificar el producte.

És fonamental que les característiques físiques i la quantitat de producte siguin compatibles amb les del recipient que l’ha de contenir.

Els envasos es classifiquen entre primaris o de la unitat de consum, secundaris o col·lectius i terciaris, o de transport:

  • Envàs primari, de venda o de la unitat de consum: conté el producte, manté contacte directe i el presenta en la seva forma més simple (llaunes, caixes, tubs, ampolles, bosses, etc.). Alguns requisits dels envasos primaris són:
    • Han de mostrar informació sobre les instruccions d’ús del producte, dates de caducitat o consum preferent, i complir la normativa relativa als processos de tractament de residus.
    • Han de contenir el mínim aire possible.
    • Han de complir amb la normativa relativa als processos de tractament de residus.
  • Envàs secundari o col·lectiu: conté i agrupa una quantitat determinada d’envasos primaris, atorgant-los protecció i alguna forma de presentació per facilitar la seva distribució física, per ser comercialitzat o per ser venut al consumidor final. També es consideren envasos secundaris les caixes que contenen un sol envàs primari. Podeu veure un exemple d’envàs primari i secundari a la figura figura.

Exemple d'envàs secundari

Envasos que agrupen diversos envasos primaris: caixes de cartró amb precintes o fleixat de plàstic, pel·lícules plàstiques, etc.

Figura Les ampolles són l’envàs primari i la caixa és l’envàs secundari.
Font: Flickr. Juanedc

Envasos amb un sol envàs primari: caixes dels perfums, cereals, rellotges, etc.

  • Envàs terciari, de transport o expedició: agrupa envasos primaris i secundaris, configurant una unitat de càrrega de major volum, que inclou els palets o tarimes per al transport i la distribució comercial. Algunes de les seves característiques més importants són:
    • Ser estables i conservar la seva verticalitat.
    • Fer possible un elevat nivell de compactació de la càrrega.
    • Permetre un màxim nivell d’ocupació en els vehicles de transport o les àrees d’emmagatzematge.

L’embalatge és el material o embolcall secundari que agrupa diverses unitats per a la presentació comercial de l’article. No està en contacte directe amb el producte, però protegeix l’envàs i el producte de danys físics o dels agents externs durant el seu transport i en facilita la seva manipulació, transport i emmagatzematge.

L’embalatge està estretament relacionat amb l’envàs, de manera que en moltes ocasions desenvolupen conjuntament les seves funcions. La naturalesa de les mercaderies, el procés de transport o l’emmagatzematge o la manipulació sobre la unitat de càrrega (mitjançant carretons, cintes transportadores, etc.) determinen l’elecció d’un tipus o un altre d’embalatge. L’acció d’embalar pot donar com a resultat una caixa, un sac, un palet, etc.

Els embalatges també es poden classificar en primaris (quan conté l’envàs i el protegeix del contacte directe), secundaris (quan conté l’embalatge primari), terciaris, etc.

Origen de l'envàs i l'embalatge

Els primers mercaders envasaven els productes en farcells, sacs, cistells, àmfores de ceràmica, barrils, caixes de fusta per conservar i protegir el producte durant el seu transport. Es reutilitzaven diverses vegades.

L’embalatge es comença a utilitzar amb l’ampliació dels mercats naturals més propers i la major complexitat dels processos productius que necessiten un transport i una manipulació que l’envàs no pot suportar. Els primers embalatges s’utilitzaven per protegir els envasos de ceràmica, fusta i vidre i eren fets amb trenat de cànem, vímet, espart, etc.

Característiques i funcions

Segons els materials utilitzats en la fabricació de l’envàs o embalatge, són més o menys adequats per a determinades mercaderies i situacions.

Les característiques funcionals més importants són:

  • Resistència. Per garantir la protecció del producte durant el transport i emmagatzematge, ja que aquest ha de suportar pesos i cops que poden produir trencament o esclafament.
  • Hermeticitat o propietats barrera. Per tal que l’envàs faci de barrera entre el producte i l’exterior. L’envàs o embalatge ha d’evitar danys ambientals (humitat, aigua, gasos, entrada d’insectes…) i impedir l’evaporació o vessament del producte. Hi ha d’haver garantia de tancament hermètic però també ha de permetre que es pugui obrir sense dificultat quan el producte s’ha de consumir o utilitzar.
  • Protecció mitjançant precinte. Per mantenir la integritat del producte, evitar falsificacions o fraus i garantir que no es pugui manipular abans d’arribar al consumidor.
  • Compatibilitat amb la mercaderia. Tant l’envàs com l’embalatge han d’estar elaborats amb materials que no originin reaccions físiques o químiques que deteriorin la qualitat del producte o el seu envàs.
  • Ergonomia i pes òptim. L’envàs s’ha d’adaptar a la manera en què haurà de ser manipulat, destapat, traslladat i emmagatzemat pel consumidor.
  • Informació al consumidor. L’envàs ha de proporcionar informació clara respecte les normes d’ús, caducitat, precaucions, consideracions mediambientals, perillositat, etc.

Procés d'envasat i embalatge

Les tècniques d’envasat constitueixen una especialitat de la mercadotècnia, conegudes com a empaquetat o packaging. Aquestes tècniques proposen una visió integral del disseny i la selecció dels elements de l’envàs, en la qual s’han de tenir en compte diversos factors: conservació del producte en circumstàncies diverses, influència de l’envàs en l’elaboració del producte, característiques del procés d’envasat, emmagatzematge i manipulació de l’envàs.

L’envasat i l’embalatge (packaging) són un conjunt coordinat de tècniques que consisteixen a preparar el producte per al seu emmagatzematge, distribució, transport i utilització final.

Les operacions de packaging constitueixen l’etapa intermèdia entre l’elaboració del producte i la seva utilització o consum. Una vegada el producte és consumit, l’envàs pot ser eliminat com a residu o reutilitzat.

L’envasat, i també l’embalatge, han format part del procés de fabricació o de les activitats de l’empresa. En canvi, el procés de consolidació amb embalatges més resistents per al transport es realitzava en magatzems quan el producte començava el canal de distribució comercial. Tanmateix, el desenvolupament de noves formes de distribució i la diferenciació del producte a través del seu envàs o embalatge ha suposat un canvi d’estratègies i han aparegut noves activitats industrials.

Els productes amb un envàs tancat han de portar un precinte per garantir que, una vegada envasats, no es pugui manipular el seu contingut.

Els envasos, per altra banda, poden ser fets de diferents materials, que són un element molt important per tal de conservar i transportar el producte de manera adequada. Els materials més utilitzats en la seva fabricació són: plàstic, cartró, vidre, metalls, fusta i materials tèxtils, entre d’altres.

Vegeu el contingut de la ISO 780 i els pictogrames per a la manipulació de mercaderies a “Annexos”.

L’eficàcia i la seguretat en el transport de mercaderies depenen en gran mesura de la comunicació entre els agents que intervenen en la cadena logística. Concretament, per tal de ser més eficaços en les operacions de manipulació, emmagatzematge i transport de càrregues, és molt important que aquestes s’identifiquin mitjançant un llenguatge fàcilment comprensible per a la majoria de persones: els símbols gràfics. La referència internacional que s’ha de tenir en compte per identificar mitjançant símbols les unitats de càrrega és la norma ISO 780.

En el cas de les unitats de càrrega que contenen mercaderies perilloses és imprescindible que hi hagi unes instruccions de manipulació específiques.

Elements unitaris de càrrega: caixes, palets i contenidors

La mercaderia és un bé material que es pot utilitzar o posseir. A més, la mercaderia és objecte de l’activitat econòmica, l’intercanvi o la relació mercantil. Per aquest motiu sempre està relacionada amb un moment o lloc acordats entre dues o més parts on es produeix una entrega i una recepció.

D’aquesta manera, la mercaderia és un producte que pot ser necessari traslladar. És objecte protagonista del transport i és susceptible de ser manipulada, emmagatzemada, moguda i traslladada o enviada des d’un punt d’origen a un de destí.

Quan la mercaderia es transporta, adquireix la consideració de càrrega.

La caixa

La caixa (bin, box) és la unitat bàsica de càrrega o embalatge, generalment de petita dimensió, fabricada amb materials diversos (cartró, plàstic, fusta, metall o d’altres). Té els costats compactes rectangulars o poligonals, amb capacitat per contenir elements, peces, productes, etc. Pot reforçar-se amb vores de metall o d’un altre material rígid i disposar de petits orificis per facilitar la seva manipulació o obertura.

La fabricació dels envasos i embalatges de paper i cartró també està regulada per legislacions nacionals consultables en la documentació de les associacions del sector.

El material més habitual del qual estan fetes les caixes acostuma a ser el cartró, tot i que es poden utilitzar altres materials com la fusta, el plàstic, metall, etc.

A part de les caixes, hi ha altres tipus d’unitats de càrrega. Algunes de destacades són:

  • Farcell (bundle): format per un conjunt d’elements agrupats mitjançant algun sistema de lligadura (fleixat, corda, filferro, plàstic retràctil, etc.). S’utilitza per formar unitats de càrrega amb components d’una mateixa espècie o d’un format similar: bigues, tubs, barres, barnilles, taulons, etc. Vegeu-ne un exemple a la figura figura.
Figura Farcells de cablejat units per una brida
Font: Flickr. US Department Agriculture
  • Bala: fardell pitjat de mercaderies, generalment mitjançant fleixat, de forma cilíndrica, utilitzat per agrupar i transportar alguns productes, per exemple, fibra de cotó, residus de paper, teixits, palla, etc. Vegeu-ne una imatge a la figura figura.
Figura Bales de palla
Font: Flickr. Albert Lugosi
  • Bidó (can): envàs habitualment cilíndric amb fons pla o corbat, de metall, cartró, plàstic, contraxapat o d’un altre material apropiat, utilitzat generalment per emmagatzemar productes líquids. Vegeu-ne una imatge a la figura figura.
Figura Bidons cilíndrics de combustible i d’altres productes perillosos
Font: Flickr. Animated Heaven
  • Bobina: presentació industrial de determinats productes (paper continu, cable, fil, xarxes metàl·liques, tela, etc.), enrotllats al voltant d’un eix físic o imaginari i que formen un cilindre que es pot manipular amb elements mecànics. Vegeu la figura figura.
Figura Bobina de cable
Font: Flickr. Seeweb
  • Barril (cask, barrel): envàs o recipient construït de fusta, plàstic o xapa metàl·lica, destinat a contenir líquids. Un barril pot ser de forma cilíndrica o de base rectangular, obert o tancat en l’extrem superior i que té una sèrie de dispositius per a facilitar-ne el buidat o l’emplenament. Vegeu-ne una imatge a la figura figura.
Figura Botes o barrils de vi
Font: Flickr. Craige Moore

El palet

El palet està reconegut internacionalment com a suport de la unitat de càrrega, ja que en facilita la manipulació amb els mitjans mecànics, es poden apilar diversos palets durant el seu emmagatzematge o transport i també es pot embolicar el conjunt amb una funda de polietilè.

El palet permet normalitzar l’emmagatzematge, la manipulació i el transport de les mercaderies i comporta una sèrie d’avantatges:

  • Millora l’organització de la xarxa logística.
  • Disminueix els costos de manipulació.
  • Redueix els riscos per a la mercaderia.
  • Millora la presentació de la mercaderia.

Exemple de reducció dels costos de manipulació amb el palet

Una descàrrega a mà de 1.000 articles implica la feina de tres operaris durant 60 minuts cada un (3 x 60 = 180 minuts).

La mateixa descàrrega, si està paletitzada i es fa amb un carretó elevador, es pot dur a terme amb dos operaris durant 15 minuts cada un (2 x 15 = 30 minuts).

La paletització estalvia 150 minuts de mà d’obra.

El palet és una plataforma de càrrega o safata portàtil sobre la qual s’agrupen les mercaderies. La plataforma del palet es recolza sobre uns travessers que permeten el pas de les forquilles dels transpalets, carretons, apiladors, etc.

Els palets es fabriquen de fusta, plàstic o aliatge lleuger. Per la seva forma poden ser de dues o quatre entrades, de pis simple o doble, reversibles, amb ales o tipus caixa. La qualitat dels palets depèn bàsicament del material. Quan s’han de fer servir de manera continuada i amb càrregues pesades s’acostumen a fer servir els palets resistents de fustes dures. En canvi, també hi ha palets d’un sol ús que es fabriquen amb cartró premsat, plàstic injectat, fustes lleugeres, escuma emmotllada de plàstic, etc.

Podeu consultar més informació al punt unitats de càrrega dels “Annexos”.

Hi ha dues mides estandarditzades internacionalment:

  1. Mida internacional (o americana). Les normes ISO (International Standards Organization) normalitzen les dimensions dels palets. La més coneguda és la Universal de 1.200×1.000 mm.
  2. Mida europea. Les normes UNE (europees) normalitzen també la qualitat dels palets. La més significativa és la de l’europalet, de 1.200×800 mm. Aquest palet és el més utilitzat en circuits europeus de distribució i és molt pràctic per a càrregues que no excedeixin les 2 Tm i un volum de 2,5 m3. També hi ha el mig palet de 600×800 mm.

L’elecció d’un o altre model de palet es fa en funció de diversos factors com les dimensions de la unitat de càrrega, el tipus de mercaderia, els mitjans de manutenció, el sistema d’emmagatzematge o el mitjà de transport. Normalment s’utilitzen el palets les dimensions dels quals siguin submúltiples de les dimensions de l’amplada i llargada del mitjà de transport.

Per exemple, les companyies de transport marítim han estandarditzat l’ús de palets de 1.100 m d’amplada per tal de poder col·locar dos palets a l’interior d’un contenidor de 8 peus d’amplada (2.440 mm). El ferrocarril, en canvi, es decanta cap al palet de 1.200×800 mm compatible amb l’amplada europea que utilitzen les companyies ferroviàries d’Europa.

Cada empresa fabricant o distribuïdora pot decidir les característiques dels palets que utilitzi i disposar d’un parc propi de palets. No obstant, la tendència majoritària és adherir-se a algun dels consorcis de palets existents, amb l’objectiu de beneficiar-se de les seves eficiències de funcionament.

Consorci de palets

Organització privada formada per entitats usuàries de palets (fabricants, operadors logístics, etc.) amb la finalitat de mantenir un circuit d’intercanvi dels palets, de qualitat i dimensions estandarditzades, mitjançant el pagament per l’ús dels palets. Porta a terme totes les activitats de recuperació, classificació i reparació dels palets.

El palet pot actuar de simple suport de la mercaderia o embalums o bé formar part de l’embalatge, si està unit a les unitats de càrrega que s’hi dipositen mitjançant fleixat o plàstic retractilat. La disposició de la mercaderia sobre el palet requereix una ordenació que en maximitzi la capacitat i en garanteixi la seguretat durant les operacions de manipulació o transport. Per optimitzar la capacitat de càrrega dels palets es poden utilitzar programes informàtics que calculen la millor distribució possible dels embalums en funció de les seves dimensions, pes, etc.

Tipus de palets

Per triar entre un o un altre tipus de palet s’han de tenir en compte les dimensions de les càrregues que ha de suportar, els sistemes d’emmagatzematge i manutenció i els mitjans de transport.

Segons les seves característiques essencials els palets són:

  • Reversibles: les parts superior i inferior del palet són iguals i les mercaderies poden col·locar-se sobre qualsevol de les dues cares.
  • No reversibles: les parts superior i inferior del palet són desiguals.
  • Amb pestanyes: poden tenir sortints per a finalitats diverses, com la col·locació del fleixat, la subjecció d’una pel·lícula plàstica estirable, etc.
  • Sense pestanyes: no tenen sortints.

En relació amb la manera com s’agafen per les forquilles dels carretons o transpalets per al seu maneig, els palets més utilitzats es classifiquen en:

Podeu veure imatges dels diferents tipus de palets i contenidors i sobre envasos i embalatges a “Annexos”.

  • De dues entrades: permet el pas de les forquilles dels elements de manipulació pels costats oposats. Aquests palets poden ser de doble cara reversible o no reversible, i de cara única no reversible.
  • De quatre entrades: permet el pas de les forquilles dels elements de manipulació pels seus quatre costats. Aquests palets poden ser de doble cara reversible o no reversible.

Els palets de dues entrades són resistents i econòmics, però menys versàtils pel que fa al seu posicionament a les prestatgeries que els de quatre, que solen ser més útils en el procés global de manutenció.

A més de les estructures més bàsiques, hi ha altres plataformes que s’utilitzen per formar la unitat de càrrega de productes diversos:

  • Roll-palet: la seva estructura està muntada sobre rodes que permeten arrossegar-lo. D’aquesta manera, es pot fer servir com a remolc quan s’han d’entregar les mercaderies en magatzems o establiments que no disposen de mitjans mecànics de descàrrega. El material que s’utilitza per a la seva fabricació és l’acer. Pot tenir diferents nivells i es pot manipular amb carretons elevadors. A més, generalment, es fan a mida de les necessitats de l’usuari.
  • Palet contenidor: és un contenidor muntat sobre la base d’un palet. Té els laterals tancats i hi ha models que es poden apilar. Els que es poden apilar tenen potes o suports que permeten col·locar-los els uns sobre els altres. N’hi ha de diferents models i mides, però els més utilitzats són:
    • Cistell palet, per a la recol·lecció de fruita i el seu emmagatzematge en cambres frigorífiques.
    • Contenidor de reixa, per a l’emmagatzematge de peces petites. Estan formades per una paret de reixa metàl·lica sobre la base d’un palet de fusta o de metall.
    • Contenidor de xapa metàl·lica, per a l’emmagatzematge de peces petites que es fabriquen en indústries de transformats metàl·lics.
  • Roll-container: és un cistell o contenidor no apilable que disposa de rodes per poder fer d’enllaç entre el magatzems i centres de distribució. La mida més utilitzada és la de 800×1.200 mm i tenen els laterals desmuntables per poder-los emmagatzemar quan estan buits.
  • Palet convertible: permet afegir-hi una armadura metàl·lica que consisteix en quatre pilars units de dos en dos.
  • Palet sitja: és un contenidor amb entrada per les forquilles dels carretons, que es pot buidar mitjançant un dispositiu situat a la base o per aspiració a través d’una obertura de la tapa. S’utilitza per emmagatzemar o transportar materials en pols o granulats.

Per a qualsevol dels tipus de palets, la qualitat del palet està determinada pel material:

  • Palet d’un sol ús: sol estar fabricat amb materials de baix cost i escassa resistència, com espuma moldejada de plàstic, polietilè, aglomerat de fusta, cartró o plàstic.
  • Palet de cartró: ofereix alguns avantatges davant dels de fusta:
    • Pes reduït (uns 12 kg menys), cosa que fa disminuir el cost del noli aeri de manera significativa.
    • Tractament contra insectes no necessari.
    • Higiene, pot ser utilitzat a la indústria alimentària.
    • Possibilitat de muntar palets amb formes particulars.
    • Reciclable i biodegradable.
  • Palet d’ús continuat: acostumen a ser de fustes dures o metalls.
  • Palet metàl·lic amb pilars: s’utilitzen en el cas de càrregues no estables que no poden apilar-se les unes directament sobre les altres.
  • Palet de plàstic injectat: és un dels més versàtils, encara que té un preu més elevat. Pesa aproximadament la meitat que un de fusta i la seva facilitat de neteja el fa especialment útil per a la indústria alimentària. Té major durabilitat enfront de les agressions químiques i els impactes però està més exposat a deformacions per excés de càrrega.

El contenidor

L’any 1956 el nord-americà Malcolm McLean va inventar un sistema de caixes de càrrega que podien separar-se fàcilment del xassís dels camions. Des de llavors el contenidor ha passat a ser un del elements clau del comerç i el transport internacional, ja que permet optimitzar fluxos de transport i la relació entre el temps de transport i els costos logístics globals.

El contenidor és una caixa metàl·lica o de carcassa mixta destinada al transport de mercaderies sòlides, líquides o a granel que facilita la manipulació i el maneig de la mercaderia per a la càrrega i descàrrega.

El contenidor és un recipient de transport de caràcter permanent i de capacitat no inferior al metre cúbic, capaç d’assegurar un ús repetit, sense ruptura de la càrrega en el cas de transbordament a diferents mitjans de transport. És apilable i permet la transferència horitzontal o vertical. S’utilitza, principalment, com a base per agrupar diverses unitats de càrrega, ja siguin palets, caixes, mercaderia solta, etc. El contenidor està sotmès a normativa internacional, la qual garanteix que l’estructura tingui la resistència suficient perquè la mercaderia no pateixi alteracions o deformacions i per a suportar el pes màxim autoritzat.

Hi ha molts models diferents de contenidors: tancats, de sostre o costat obert, plataformes, cisternes, gàbies, de temperatura controlada, etc. La utilització d’un model o un altre depèn de la mercaderia que transportem i del mitjà de transport utilitzat.

El contenidor també constitueix en ocasions una unitat de mesura per a les transaccions comercials, on s’aplica un preu per unitat carregada amb un determinat producte. Hi ha una nomenclatura internacional abreviada per parlar de les estadístiques de tràfic de contenidors o per mesurar la capacitat global d’un vaixell o d’una terminal de contenidors: TEU (twenty-feet equivalent unit), unitat equivalent a un contenidor de 20 peus. De vegades també es fa referència al FEU (forty-feet equivalent unit), la unitat equivalent a un contenidor de 40 peus.

Avantatges de l’ús del contenidor

En la gestió del transport l’ús del contenidor aporta unes eficiències significatives davant d’altres sistemes d’agrupar la càrrega.

  • Reducció del nombre de manipulacions que pot patir la càrrega durant el seu transport.
  • Major seguretat pel que fa a les faltes i robatoris dels productes transportats, especialment si el contenidor és estanc o està precintat.
  • Menys possibilitats d’avaries en les mercaderies per la reducció de manipulacions i la major seguretat en l’estiba, la qual cosa fa reduir la prima de l’assegurança de transport.
  • Més fluïdesa en la tramitació de la documentació que acompanya les expedicions.
  • Menys costos de les operacions de càrrega-estiba i desestiba-càrrega dels vaixells.
  • Cost menor en l’emmagatzematge previ i posterior al transport, ja que els contenidors s’emmagatzemen en les esplanades de les terminals.
  • Major aprofitament de les capacitats dels mitjans de transport.
  • Costos d’embalatge reduïts, ja que el contenidor protegeix les mercaderies de les inclemències del temps, contra possibles robatoris, etc.

Podeu consultar vocabulari en anglès relacionat amb mitjans de manipulació, contenidors, documents comercials, mides i pesos als “Annexos”.

Tipus de contenidors

Segons el tipus de transport utilitzat hi ha dos tipus de contenidors:

  1. Contenidors ISO: s’utilitzen en el transport multimodal de base marítima. Estan regulats per les normes ISO i són rectangulars i apilables.
  2. Contenidors IATA: s’utilitzen en el transport multimodal de base aèria. Les seves formes s’adapten al fusellatge de l’avió i estan normalitzats per la IATA.

Segons les diferents necessitats del transport hi ha una varietat amplíssima de contenidors:

Podeu veure imatges de diferents tipus de contenidors a l’annex 3.1. Envasos i embalatges. Pictogrames de manipulació de mercaderies.

  • Aeri (aircraft container): contenidor per al transport aeri de càrrega, les formes del qual s’adapten al fuselatge de les aeronaus. Es fabrica en alumini.
  • De càrrega general
  • De costat obert (open side): quan la mercaderia que s’ha de carregar, degut a la seva longitud, és difícil de fer entrar per la porta del contenidor, s’utilitza un contenidor obert per un o els dos costats per tal de facilitar l’operació. És especialment útil en les estacions de ferrocarril i està construït d’acer.
  • Graneler (bulk container): s’utilitza per al transport de càrrega seca a granel com, per exemple, productes químics granulats, ciment, fertilitzants, farina, sucre, sal, etc. La mercaderia s’introdueix en el contenidor per unes escotilles situades a la part de dalt mitjançant unes mànegues. S’extreu a través d’unes comportes de buidat.
  • Sense sostre (open top container): es pot carregar amb grues i es pot cobrir amb una coberta flexible i mòbil com, per exemple, una lona de plàstic reforçat. Pot tenir portes en els frontals o laterals i resulta especialment útil per a grans càrregues, com vidres, marbres, material de construcció, fusta o maquinària de gran volum.
  • Plataforma (flat rack container): format per una plataforma sense cap altra superestructura, amb igual longitud, amplada, requisits de resistència i seguretat que els contenidors ISO. S’utilitza quan les característiques dels elements que s’han de transportar no encaixen amb les de cap altre tipus de contenidor. És especialment adequat per a elements pesats o de gran volum. Es fabrica en acer.
  • Tanc/cisterna (ISO tank o tank-tainer): s’utilitza per transportar granels líquids en general (oli, plàstics, resines, llet, cervesa, vi, aigua…) i algunes substàncies perilloses, com líquids tòxics, corrosius altament inflamables. Està format per una cisterna d’alumini o acer inoxidable ancorada en una estructura de suport per poder-lo ancorar als diferents mitjans de transport.
  • Frigorífic (reefer, refrigerated container): és un contenidor tèrmic construït en alumini i/o acer inoxidable que és capaç de mantenir la mercaderia a una temperatura de fina a -30°C. Té un dispositiu frigorífic per tal de mantenir la temperatura desitjada de manera autosuficient. Són idonis per transportar mercaderia perible, com carn o fruita, per exemple. Pot connectar-se al vaixell, al vehicle de transport o a la terminal per obtenir el subministrament d’energia que permet que funcioni.

Manipulació i manutenció

Unitat de manipulació

Conjunt de mercaderies que s’agrupen amb la finalitat de facilitar-ne el transport o emmagatzematge. Exemple: palets, caixes, bidons, sacs, bobines, etc.

Un dels objectius principals de totes les organitzacions és reduir costos de manipulació, ja que no aporten valor ni al producte ni al client. Gràcies a la paletització es redueixen els costos de manipulació de la mercaderia, així com els danys que pugui patir.

Les operacions de manipulació de la mercaderia impliquen totes les activitats de moviment i expedició de les mercaderies.

En canvi, l’objectiu de fonamental de la manutenció és establir la manera òptima d’agafar, moure i dipositar cada material segons les seves característiques.

La manutenció és qualsevol operació de trasllat o desplaçament d’un material sense que pateixi modificacions en el seu estat físic.

Les operacions de manutenció suposen un cost molt elevat per a l’empresa, per la qual cosa és necessari dur-les a terme de la manera més eficient possible. Sempre convé analitzar quin dels mètodes existents és el més adequat per realitzar la manutenció.

Algunes recomanacions per millorar el procés de manutenció poden ser:

  • Agrupar operacions.
  • Apropar els llocs successius de treball.
  • Millorar l’estat del terra.
  • Planificar càrregues unitàries per reduir desplaçaments.
  • Dissenyar els recorreguts de manera eficient.

Elements de manipulació i manutenció: fixos i mòbils

Per tal d’emmagatzemar i manipular les mercaderies hi ha bàsicament dos tipus de mitjans operatius: fixos i mòbils.

Els mitjans fixos són estàtics i s’utilitzen com a dipòsit del producte durant el temps que aquest està emmagatzemat. Aquests mitjans són el propi edifici, les prestatgeries i altres instal·lacions o elements auxiliars, que s’utilitzen per al manteniment i conservació, com és el cas de les càmeres frigorífiques.

A més dels elements fixos, també s’inclouen els equips amb moviment i sense trasllat, o elements de manipulació fixos. Són equips que es fixen a terra o al sostre de l’edifici i permeten el transport de mercaderies mitjançant un moviment continu o altern. Els més importants són les cintes transportadores i els sistemes de transport aeri.

Els mitjans mòbils són elements mecànics que es mouen i es desplacen de manera individual d’un lloc a l’altre del magatzem. En aquest grup hi ha els portapalets, els carretons, els apiladors i els transelevadors, entre d’altres.

Podeu consultar informació del magatzem robotitzat d’Amazon als “Annexos”.

Elements de manipulació fixos

Aquests equips es fixen a terra o al sostre de l’edifici i permeten el transport de mercaderies mitjançant un moviment continu o alternatiu. Els més importants són els sistemes de transport rodant (cinta de banda o de rodets) i els sistemes de transport aeri per rails o grues.

Els principals elements de manipulació fixos són:

  • Cinta transportadora de banda
  • Cinta transportadora de rodets
  • Sistemes de transport aeri

La cinta transportadora de banda està formada per una banda lliscant de goma, plàstic, neoprè o d’algun altre material flexible que es desplaça sobre un llit continu de rodets. Hi ha cintes de banda amb superfícies llises o rugoses, i també sistemes que combinen la cinta de banda i de rodets.

Aquestes cintes de banda són més adequades per a trams llargs, perquè s’adapten millor als camins amb corbes. Aquest tipus de cinta s’utilitza per transportar millor els paquets de base tova o irregular. També s’utilitzen molt per al transport de productes a granel com els agroalimentaris, extraccions mineres, etc. En la indústria d’aliments freds s’utilitzen bandes d’acer.

La cinta transportadora de rodets s’instal·la sobre rodaments o suports flexibles i pot ser d’acer o de plàstic, en funció del tipus de càrregues que ha de suportar. Segons la manera de fer lliscar les càrregues sobre els camins de rodets, es classifiquen en transportadores que funcionen per gravetat o motoritzades.

  • Les cintes transportadores de rodets s'utilitzen per caixes o productes d'una certa mida.
  • Les cintes transportadores de rodets s'utilitzen per caixes o productes d'una certa mida.

La característica principal del sistemes de transport aeri és que s’instal·len al sostre, i això deixa el terra lliure de mercaderies, amb la qual cosa es facilita el pas d’altres equips mòbils com carretons, transpalets, etc. Però també tenen algun inconvenient pel que fa a la instal·lació, ja que utilitzen cert espai en alçada i quan el sostre és baix dificulten el pas de persones o aparells de manutenció.

Els transportadors aeris més importants són:

  • Rail aeri: es fixa al sostre o en prestatgeries i s’hi subjecten diferents dispositius com ganxos, plats o politges que desplacen les càrregues i les transporten. També compten amb accessoris per a poder fer els girs, desplaçaments laterals i bifurcacions.
  • Grua aèria: es fixa, generalment, a la part més alta del sostre del magatzem i permet el transport de la mercaderia d’una part a l’altra del local. Per a la instal·lació de grues, es necessita que els sostres de l’edifici siguin molt alts.

Els transportadors aeris s’utilitzen en moltes indústries. Per exemple, les càrniques (escorxadors), les tèxtils, els automobilístiques, etc.

Elements de manipulació mòbils

Els elements de manipulació mòbils són mitjans mecànics que es mouen i es desplacen de manera individual d’un lloc a l’altre del magatzem. Aquests mitjans es poden classificar, segons el seu grau d’automatització, en manuals i autopropulsats.

  • Mitjans manuals: no tenen moviment autònom propi i necessiten l’actuació de l’home tant per a la tracció com per a l’elevació de les càrregues.
  • Mitjans autopropulsats: tenen sistemes de moviment a través de motors elèctrics o motors de combustió, i únicament necessiten l’ajuda de l’home per tal que els dirigeixi.

Vegeu la descripció d’aquests elements de manipulació mòbil a l’apartat 1 de la unitat “Organització dels espais del magatzem”.

Els principals equips mòbils, per ordre de menor a major grau d’automatisme, són: transpalets, apiladors, carretons elevadors i vehicles de guiatge automàtic (AGV, Automatic guided vehicles).

  1. Transpalet
  2. Apilador
  3. Carretó elevador
    • Carretó contrapesant
    • Carretó retràctil
    • Carretó trilateral
  4. Transelevador
  5. Vehicle de guiatge automàtic

Prevenció de riscos laborals en les operacions de manipulació i manutenció

La majoria d’accidents laborals no es produeixen per causes naturals o inevitables, sinó que tenen el seu origen en unes condicions de treball inadequades o en els anomenats factors de risc. Els elements que suposen un major risc en el magatzem són: ordre i neteja, manipulació de màquines i materials, condicions ambientals, mala senyalització, incendis i d’altres elements imprevistos.

És necessari establir una sèrie de mesures preventives per tal de reduir o eliminar aquests riscos provocats per les diferents condicions de treball d’un magatzem.

Ordre i neteja

L’àrea de treball ha d’estar sempre neta i ordenada. Un magatzem brut i desordenat pot provocar accidents per caigudes o relliscades a causa, per exemple, que el terra estigui greixós, lliscant o humit. També es poden produir accidents per cops o ensopegades amb eines o materials dipositats a passadissos o corredors. En canvi, un magatzem net i ordenat aconsegueix:

  • Feina més segura i agradable, ja que el desordre i la brutícia són causes comunes de lesions, accidents o incendis.
  • Feina més fàcil i fluida, ja que es perd menys temps buscant les coses i lluitant contra els inconvenients.
  • Feina més rendible, perquè amb menys temps es produeix més i s’obtenen millors resultats.

Manipulació de càrregues

Una part considerable de la feina que es fa en el magatzem consisteix a manipular càrregues aixecant-les o traslladant-les d’un lloc a un altre del magatzem. Les càrregues es manipulen en uns casos de manera manual i, en d’altres casos, amb mitjans mecànics més o menys automatitzats (carretons elevadors, transpalets…). En els dos casos es produeixen situacions de risc que poden provocar danys a la persona que manipula la càrrega, als operaris que treballen al voltant a la mercaderia i a les màquines.

Manipulació manual de càrregues: la manipulació manual de mercaderies i l’aixecament de pesos són les activitats que produeixen més lesions d’esquena, cops, esquinços, torçades, talls, fractures, etc. Les causes d’aquests danys són, moltes vegades, la manera incorrecta de manipular les càrregues.

Per evitar aquests riscos cal seguir unes normes, com a mesura preventiva:

  1. Abans d’iniciar la manipulació de càrregues s’han de fer algunes comprovacions i prendre les mesures de seguretat necessàries:
    • Quan el producte pugui generar danys en caure, s’ha d’utilitzar calçat de seguretat normalitzat.
    • Quan el producte tingui elements que tallin que no es puguin eliminar, cal utilitzar guants de seguretat normalitzats.
    • Quan els productes tinguin substàncies que puguin fer lliscar s’han d’eliminar o utilitzar eines adequades que evitin el contacte directe amb el producte.
    • Quan la forma o la mida del producte dificultin la seva manipulació cal utilitzar eines adequades per poder-lo manipular correctament.
  2. Durant la manipulació de les càrregues s’han de prendre les següents mesures preventives:
    • Aixecar la càrrega tan a prop com sigui possible del cos i des d’uns 75 cm de terra (per exemple, agafar una càrrega de sobre una taula). El pes màxim que pot agafar una persona són 25 kg.
    • Utilitzar la força de les cames, mantenint l’esquena recta. Quan la càrrega s’agafa d’una altura inferior a 75 cm s’han de flexionar les cames, formant un angle de 90° entre cuixes i bessons.
    • Buscar l’equilibri del cos, mantenint els peus separats i un lleugerament davant de l’altre.
    • Agafar la càrrega amb les dues mans, utilitzant el palmell de la mà i la base dels dits per tenir més superfície d’adherència i reduir l’esforç i la fatiga.
    • Evitar moviments giratoris del tronc. S’han d’orientar els peus en la direcció en què s’agafarà la càrrega, enfonsar lleugerament els ronyons i abaixar el cap. Després d’aixecar la càrrega el moviment es farà girant tot el cos i movent els peus a base de petits desplaçaments.

Manipulació de càrregues amb mitjans mecànics: per a la manipulació de càrregues s’utilitzen molts mitjans mecànics dins i fora del magatzem. L’ús inadequat d’aquestes màquines pot provocar situacions de risc per al personal que les utilitza i les persones i mercaderies que es trobin al seu voltant. Per això, abans d’utilitzar una d’aquestes màquines és important saber per a quines operacions està dissenyada, quines són les instruccions d’ús i seguretat i quin risc pot causar la seva utilització. El coneixement d’aquests aspectes permet fer un ús adequat i responsable d’aquests mitjans mecànics.

Les normes més bàsiques pel que fa als transpalets són:

  • Per carregar un palet cal comprovar que la càrrega està ben centrada en les forquilles. Si no és així, a l’aixecar el palet pot bolcar la càrrega.
  • La càrrega s’ha d’aixecar amb precaució, controlant que les forquilles només estan agafant el palet que volem aixecar i que estan col·locades correctament.
  • Abans de fer baixar la càrrega amb les forquilles, s’ha de comprovar que no hi hagi ningú al voltant per tal d’evitar aixafaments. Si les mercaderies són fràgils s’han de baixar amb suavitat.
  • El descens dels pendents s’ha de fer a velocitat baixa. Per fer marxa enrere s’ha de mirar per tal d’evitar xocar amb algun obstacle.

Algunes de les normes per utilitzar de manera correcta els carretons elevadors són:

  • Inspeccionar que funciona correctament abans de començar la feina. No s’ha d’utilitzar un carretó que no disposi dels mitjans de protecció o que, aquests, no funcionin correctament.
  • Accedir al lloc de conducció utilitzant els mitjans de subjecció i agafadors instal·lats a la màquina. Sempre s’ha de mantenir el cos i les extremitats dins de la cabina i mirar sempre en el sentit de la marxa. Quan es circuli darrere d’un altre vehicle s’ha de mantenir la distància de seguretat equivalent a tres vegades la longitud del carretó elevador.
  • Col·locar la càrrega correctament per tal de mantenir l’estabilitat del carretó. No conduir mai amb una càrrega inestable.
  • L’elevació o descens de la càrrega s’ha de fer amb suavitat i utilitzant els mitjans de subjecció adequats per evitar que caigui.
  • Durant el transport o trasllat no s’han d’elevar les forquilles a una alçada superior a 20 cm de terra i les forquilles aniran inclinades cap enrere. Sempre s’ha de circular per les vies senyalitzades, en línia recta, si és possible, i a velocitat moderada. S’ha d’accelerar i frenar a poc a poc.
  • El descens de pendents amb càrrega s’ha de fer marxa enrere. Els girs en una pendent suposen un risc imminent de bolcada.

Per tal d’evitar riscos al magatzem també s’han de mantenir tots els mitjans mecànics que s’utilitzen en bones condicions per tal d’evitar accidents. El manteniment dels mitjans mecànics consisteix a conservar-los adequadament. Hi ha tres tipus de manteniment:

  • Manteniment correctiu, que consisteix a reparar totes les avaries i defectes en el moment en què es produeixen o les comuniquen els usuaris. Aquest sistema produeix parades en l’activitat i, per tant, pèrdues.
  • Manteniment preventiu, que té la finalitat de conèixer l’estat d’equips i instal·lacions i programar les revisions i fer les reparacions als elements més malmesos. El manteniment preventiu és molt eficaç ja que elimina els perills abans que es produeixi l’avaria o accident. Així, s’evita la pèrdua de temps, lesions personals i danys materials.
  • Manteniment predictiu, que tracta de preveure el moment de l’avaria mesurant el grau de desgast dels elements crítics, com engranatges, embragatge, etc. Els elements de seguretat s’han de substituir sempre abans que fallin.

Condicions ambientals

Unes condicions inadequades de temperatura, humitat, ventilació i il·luminació, unides al nivell d’activitat i esforç físic poden provocar efectes negatius per a la salut.

“L’exposició a les condicions ambientals dels llocs de treball no haurà de suposar un risc per a la seguretat i salut dels treballadors. D’aquesta manera, aquestes condicions ambientals i, en particular, les condicions termohigromètriques dels llocs de treball hauran d’ajustar-se al que hi ha establert en l’annex III.

L’exposició als agents físics, químics i biològics de l’ambient de treball es regirà pel que es disposa a la seva normativa específica.”

Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. BOE núm. 97 23/04/1997.

Temperatura i humitat

Els locals tancats han de reunir unes condicions de temperatura i humitat adequades mitjançant la climatització de l’aire independentment de les condicions climatològiques de l’exterior. Les condicions que recomana el reial decret són:

  • La temperatura dels locals on es facin els treballs sedentaris propis d’oficines o similars ha d’estar compresa entre 17 i 27 °C i per a treballs lleugers entre 14 i 25 °C.
  • La humitat relativa ha d’estar compresa entre el 30 i el 70%, excepte en els locals on hi hagi riscos per electricitat estàtica en els quals el límit inferior sigui del 50%.
  • Els treballadors no han d’estar exposats de manera freqüent o continuada a corrents d’aire la velocitat dels quals excedeixi els límits establerts.

En els llocs de treball a l’aire lliure o en els locals que no puguin quedar tancats degut a la seva activitat, s’han de prendre mesures perquè els treballadors es puguin protegir, en la mesura del possible, de les inclemències del temps.

Ventilació

La ventilació del local té l’objectiu de renovar l’aire, que entri l’oxigen i eliminar l’aire viciat per la respiració, la suor, les males olors i d’altres contaminants produïts per l’emmagatzematge i la manipulació de substàncies químiques.

La ventilació del local pot ser:

  • Ventilació natural: obrint portes, finestres i altres obertures que comuniquin amb l’exterior.
  • Ventilació forçada: mitjançant ventiladors o equips d’aire condicionat que permetin renovar l’aire del local.
  • Extracció localitzada: amb campanes extractores en els llocs on es generen fums, pols o vapors, per extreure’ls i evitar la seva dispersió en l’ambient.

Il·luminació

La il·luminació és una font de riscos ja que una il·luminació deficient pot generar accidents en la manipulació de màquines i eines. La il·luminació de cada zona de treball s’ha d’adaptar a les característiques de l’activitat i a les exigències visuals necessàries. Sempre que sigui possible els llocs de treball han de tenir il·luminació natural, que s’ha de complementar amb l’artificial si és necessari.

Entre els mesures preventives d’il·luminació en el magatzem cal destacar:

  • Mantenir uns nivells i contrastos d’il·luminació adequats a les exigències visuals de la tasca evitant variacions brusques d’il·luminació.
  • Evitar els enlluernaments directes produïts per la llum solar o per fonts de llum artificial, per la qual cosa s’han de cobrir els focus amb elements difusors.
  • Utilitzar sistemes d’il·luminació que no originin riscos elèctrics d’incendis o explosió, complint la normativa específica.
  • Establir un programa de manteniment preventiu que contempli la substitució ràpida de focus de llum fosos o esgotats. També s’ha de disposar d’enllumenat d’emergència d’evacuació i seguretat per evitar que una fallada en l’enllumenat suposi un risc per a la seguretat dels treballadors.

Emmagatzematge, senyalització i equips de protecció individual

Durant l’emmagatzematge de materials es poden produir accidents o situacions de perill que afecten l’operari que realitzi l’activitat i d’altres persones que treballin al voltant. Els riscos més comuns són:

  • Cops, atropellaments i caiguda de materials per col·locar malament les mercaderies, sobrecarregar les prestatgeries, etc.
  • Atropellaments amb vehicles de manutenció per dificultats de visibilitat, per fer malament les maniobres o apilaments.
  • Incendis i explosions per emmagatzemar junts productes incompatibles o que poden generar una reacció química violenta.

Les principals normes i mesures de seguretat en l’emmagatzematge de productes per tal d’evitar accidents són:

  • Les zones d’emmagatzematge han d’estar senyalitzades i classificades per poder identificar els materials que s’hi dipositen. Abans de dipositar les mercaderies hem de comprovar que les prestatgeries resistiran la càrrega. Cada prestatgeria ha de tenir senyalitzada la càrrega màxima que pot suportar i els punts que puguin patir xocs s’han de protegir i senyalitzar.
  • L’apilament ha de ser homogeni, oferir estabilitat i respectar l’altura màxima en funció de la resistència dels materials.
  • També s’ha de respectar la zona reservada per a cada tipus de material tenint en compte el punt d’inflamació i la reacció química de certs productes.
  • Periòdicament s’ha de comprovar l’estat d’embalatges, palets i plataformes.
  • Els magatzems que treballen amb substàncies químiques perilloses han de seguir la normativa que regula l’emmagatzematge de cada tipus de producte. Les instruccions amb els procediments i les mesures preventives s’han de col·locar en un lloc visible i les han de complir tots els treballadors.
  • Les substàncies perilloses han d’estar clarament senyalitzades amb etiquetes i pictogrames que ofereixin informació sobre els riscos i les mesures de seguretat per a la seva manipulació i emmagatzematge.
  • Per a l’emmagatzematge de substàncies perilloses s’utilitzen recipients hermèticament tancats, preferentment metàl·lics. Les zones han d’estar protegides i ventilades amb parets resistents al foc i a una temperatura i humitat controlades. També s’ha d’instal·lar una zona de contenció controlada que asseguri la retenció a la zona de líquids corrosius o inflamables, en cas de fuga o vessaments massius i disposar de mitjans específics per a la seva neutralització o neteja.

  • Embalatge i etiqueta de material radioactiu. Font: IAEA Imagebank
  • Embalatge i etiqueta de material radioactiu. Font: IAEA Imagebank

Quan les mesures preventives resulten insuficients o no es poden aplicar és necessari recórrer als equips de protecció individual (EPI). Aquests elements actuen en el moment del contacte, per això estan catalogats com a mesures de protecció contra accidents i malalties professionals.

Abans d’implantar un equip de protecció s’han d’analitzar els següents aspectes:

  • Seleccionar l’element més adequat. Identificar el perill a protegir i les exigències i circumstàncies del treball, el grau de protecció desitjat, la comoditat i l’estètica (dins els marges de seguretat).
  • Comprovar el grau d’utilització. Verificar la necessitat de la seva utilització, informant sobre l’ús adequat, assignant peces individuals a cada treballador i responsabilitzar l’usuari.
  • Conservar en bones condicions. Netejar periòdicament i verificar-ne l’estat. Tenir existències i emmagatzemar-les en el lloc adequat.

Alguns dels equips de protecció individual més utilitzats en la zona d’emmagatzematge són:

  • Cap: casc de resistència, caputxó ignífug, xarxes
  • Ulls i cara: ulleres amb filtre de cristall, màscara facial, visera
  • Mans i braços: guants, manyoples, braços aïllants (ignífugs, isotèrmics…)
  • Peus i cames: calçat especial (amb puntera metàl·lica, plantilla reforçada, sola aïllant).

Emmagatzematge de dades

De la mateixa manera que els recursos humans d’una empresa són el seu motor, les dades de l’empresa són el combustible que fa que aquest motor funcioni correctament. La informació, per tant, és un recurs de gran valor dins de qualsevol empresa i en l’era digital les dades no paren de créixer i créixer a gran velocitat. Per altra banda, és de vital importància que les dades estiguin sempre disponibles, segures i que, a més, siguin accessibles des de qualsevol ubicació i dispositiu, requisits que cal tenir molt presents a l’hora de triar una solució d’emmagatzematge de dades.

El problema que sorgeix en la majoria de les empreses arribats a aquest punt és que les dades estan inconnexes. El que es desprèn d’aquest desordre és la dificultat d’adquirir una visió des de tots els angles de qualsevol de les facetes del negoci. No es pot arribar a la visió de 360° per raons com:

  • Mala comunicació de les aplicacions
  • Qualitat dolenta o insuficient qualitat de les dades
  • No s’arriba a la fiabilitat esperada de la informació

Les 11 funcions de la gestió de dades

Com que cada vegada és més important treballar millor les dades, l’associació independent de proveïdors que analitza i estudia els conceptes de la gestió de dades (Data Management International) explica com s’ha d’estructurar la gestió de dades i en defineix onze funcions:

  1. Data Governance: s’ocupa de la planificació, supervisió i control en la gestió i l’ús de les dades.
  2. Data Architecture: s’encarrega d’establir els models, polítiques i regles per a gestionar les dades.
  3. Data Modeling & Design: que dissenya la base de dades, implementació i suport.
  4. Data Storage: funció que determina com, quan i què s’emmagatzema.
  5. Data Security: s’encarrega de tot allò relatiu a la privacitat, confidencialitat i a garantir un accés adequat.
  6. Data Integration & Interoperability: responsable de definir la integració i transferència de les dades.
  7. Documents & Contents: estableix les regles aplicables a les dades fora de les bases de dades.
  8. Reference & Master Data: busquen aportar una visió de 360° de la informació.
  9. Data Warehousing & BI: s’ocupen del que fa referència a dades històriques i analítiques.
  10. Meta-Data: tracta d’integrar, controlar i proporcionar metadades.
  11. Data Quality: a través d’aquesta funció es defineix, controla i millora la qualitat de les dades.

D’aquesta manera, podem dir que les TIC són molt importants ja que són capaces de proporcionar grans quantitats d’informació, i les empreses necessiten informació oportuna en el moment adequat per tal de prendre les millors decisions, independentment de les seves característiques. Així, perquè les empreses aconsegueixin la informació necessària per a la presa de decisions necessiten un sistema d’informació.

Un sistema d’informació és una estructura interactiva formada per equips, persones i mètodes la finalitat de la qual és aconseguir un flux d’informació adequat per a la presa de decisions.

Un sistema d’informació logístic ha de:

  • Recollir les dades bàsiques en el lloc i moment en què es produeixin.
  • Transformar les dades en un format útil per a la presa de decisions.
  • Emmagatzemar la informació fina en el moment en què es necessiti.
  • Enviar la informació als punts de la cadena logística.

Davant d’aquestes necessitats, la informàtica és la tecnologia idònia per a la gestió de la informació ja que permet emmagatzemar, tractar i recuperar de manera ràpida i precisa grans quantitats de dades. Quan s’integren les diferents aplicacions informàtiques es poden aconseguir els objectius comuns establerts de manera més senzilla, ja que es pot gestionar tot el flux d’informació de l’empresa amb la finalitat de guanyar competitivitat.

Perquè la gestió empresarial sigui eficient s’ha de desenvolupar de manera que totes les funcions s’interrelacionin entre si. Això significa que hi ha d’haver interfícies de comunicació definides, que permetin l’intercanvi de dades entre totes les funcions implicades en aquesta gestió.

Integrar significa gestionar les diferents àrees de l’empresa de manera global compartint el conjunt de totes les informacions, amb la finalitat d’aconseguir tots els objectius comuns empresarials establerts.

Exemple de sistema integrat

En una empresa tenen una aplicació informàtica integrada que interrelaciona i comparteix dades de totes les funcions empresarials.

Quan l’empresa compra productes per a la seva posterior comercialització se’n registra la compra, es fa un assentament comptable per l’import de la compra i es dona d’alta en el magatzem l’entrada d’aquests productes. Quan aquests productes es venen es donen de baixa del magatzem, s’emet una factura indicant-ne la venda i es comptabilitza l’ingrés en els llibres comptables.

Tot això és possible gràcies a la integració de les aplicacions informàtiques dels diferents departaments.

Hi ha moltes solucions d’emmagatzematge en el mercat. Per això és molt important que tinguem molt clar quines són les necessitats de l’empresa en matèria d’emmagatzematge de dades i quin és el pressupost.

Hi ha dos tipus principals de solucions d’emmagatzematge de dades:

  1. Emmagatzematge directe (DAS, Direct Attached Storage). És un tipus d’emmagatzematge de dades de connexió directa, ja que consisteix en connectar físicament el dispositiu d’emmagatzematge de dades al nostre servidor a través de diferents interfícies. Les dades es desen de manera local, la qual cosa fa que el rendiment sigui més alt perquè no s’ha de travessar la xarxa per a fer les accions de lectura i escriptura. El DAS és un mètode d’emmagatzematge tradicional i senzill, que és més adequat per a petites empreses.
  2. Emmagatzematge en xarxa. És un tipus d’emmagatzematge de dades més flexible que l’anterior. Com el seu nom indica, l’accés als dispositius d’emmagatzematge de dades es fa a través dels protocols de xarxa, normalment TCP/IP. Cal dir que hi ha diferents tipus d’emmagatzematge en xarxa.

L’emmagatzematge connectat en xarxa és una tecnologia d’emmagatzematge dedicada a compartir la capacitat d’emmagatzematge d’un ordinador (servidor) amb ordinadors personals o servidors clients a través d’una xarxa (normalment TCP/IP), fent ús d’un sistema operatiu optimitzat per donar accés a través de diferents protocols (CIFS, NFS, FTP o TFTP).

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats