Activitats

Càrrega i descàrrega a l'estació ferroviària

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les instal·lacions i estructures de la terminal ferroviària.

Una empresa francesa (venedora) envia mercaderies a granel a una empresa de Barcelona (compradora) a través de ferrocarril i en el contracte s’ha establert que les operacions de càrrega i descàrrega siguin a compte de l’empresa carregadora i destinatària, respectivament.

Responeu les preguntes següents:

  1. Tenint en compte el tipus de producte que es transporta, com es descarregarà la mercaderia del tren als camions? En quina àrea de la terminal ferroviària?
  2. Per què és important disposar d’una àrea d’emmagatzematge en una estació ferroviària?

  1. La mercaderia es descarregarà amb operacions de càrrega superior (mitjançant tremuges de granel) i de descàrrega inferior per gravetat (fonamentalment de granel). En el cas d’un contenidor complet (FCL), es faria de manera lateral o amb grues pòrtic, si fos en una terminal de contenidors d’un port. Es faria a l’àrea de càrrega-descàrrega.
  2. Perquè els diferents ritmes de les operacions entre els diferents mitjans de transport que conflueixen en una terminal fan necessari disposar d’unes àrees per a l’emmagatzematge temporal de les mercaderies, fins que els sigui assignada una ordre de treball. A les terminals ferroviàries se solen concentrar les operacions de càrrega i descàrrega en moments determinats i calen espais on poder emmagatzemar les unitats de càrrega de manera temporal.

Càrrega i descàrrega al port marítim I

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les instal·lacions i estructures de la terminal marítima.

Responeu les preguntes següents:

  1. Per quines zones (que formen part d’un port) ha de passar un vaixell que vol descarregar al port de Barcelona? Què ha de fer a cada zona?
  2. Un operador logístic que es dedica a transportar diferents tipus de mercaderies rep una consulta d’un client molt important que vol saber en quines terminals del port poden estar les seves mercaderies. A quina terminal pot trobar cada un d’aquests elements?
    • Contenidor de 40 peus
    • Bidons plens d’aigua
    • Palets amb diferents tipus de mercaderies
    • Cotxe importat del Japó
    • Sacs de ciment
    • Cereal a granel
    • Gas liquat
    • Petroli
    • Camió amb conductor amb destinació a Roma

Càrrega i descàrrega al port marítim II

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les instal·lacions i estructures de la terminal marítima i relacionar-los amb el cas del port de Barcelona.

Aneu a la web del port de Barcelona (pestanya “Tràfics i terminals”) consulteu les diferents instal·lacions i terminals de què disposa el port. Hi ha les següents instal·lacions: contenidors, creuers, short sea shipping, ferris, multipropòsit, automòbils, fruita, cafè i granel.

Port de Barcelona

Feu grups amb els quatre grans tipus de terminals portuàries i classifiqueu les diferents terminals o els tràfics de productes del port de Barcelona dins de cada grup. Afegiu un parell de característiques que considereu rellevants de la informació que trobareu sobre cada terminal a la web del Port de Barcelona.

  1. El vaixell ha de passar per les zones següents:
    • Zona d’ancoratge. És la zona més externa del port, diverses milles mar endins i davant del port. Allà, els vaixells esperen el permís de capitania marítima per poder entrar i ocupar les seves terminals, i desenvolupar les operacions de càrrega i descàrrega.
    • Molls i línies d’atracament. Són els llocs on el vaixell amarra al costat de cada terminal per tal de fer la càrrega i descàrrega des d’allà.
    • Terminals i zones de serveis. Són les zones on es desenvolupen les tasques de càrrega i descàrrega, inspecció, preparació, emmagatzematge, agrupament i separació de càrregues, etc. En aquesta zona també es situen les instal·lacions que permeten prestar els serveis relacionats amb vehicles, maquinària, grues, oficines, connexions intermodals, esplanades, etc.
  2. Trobarà els elements a les terminals següents:
    • Contenidor de 40 peus: terminal de contenidors
    • Bidons plens d’aigua: terminal de càrrega general o multipropòsit
    • Palets amb diferents tipus de mercaderies: terminal de càrrega general o multipropòsit
    • Un cotxe importat del Japó: terminal ro-ro (roll on - roll off)
    • Sacs de ciment: terminal de càrrega general o multipropòsit
    • Cereal a granel: terminal de granel
    • Gas liquat: terminal de granel
    • Petroli: terminal de granel
    • Camió amb conductor amb destinació a Roma: terminal ro-ro (roll on - roll off)

Terminals de contenidors.

  • Contenidors
    • 2 terminals internacionals: APM Terminals Barcelona i BEST.
  • Fruita
    • Terminals preparades amb connexions per a recepcionar contenidors reefers.

Terminals de càrrega general o fraccionada.

  • Cafè
    • Principal port espanyol receptor de cafè.

Terminals de tràfic ro-ro

  • Automòbils
    • Líders en el tràfic de vehicles a la Mediterrània.
  • Ferri
    • Connexions amb les illes Balears, Itàlia i el nord d’Àfrica.
    • Terminal Grimaldi, Drassanes i Ferri de Barcelona.

Terminals de granel

  • Granel
    • Connexió directa per ferrocarril, carretera i oleoducte.

Molls de càrrega i zona d'emmagatzematge

Aquesta activitat té per objectiu identificar instal·lacions i estructures que conformen un magatzem, descriure les diferents zones del magatzem i relacionar els elements emprats en el magatzem per a la manipulació i manutenció dels materials.

L’empresa ANSAR vol construir un magatzem en una parcel·la que està al Port de Barcelona. La mercaderia arriba en camions de gran tonatge i, després és enviada al moll del Port quan tenen l’autorització per carregar-la al vaixell. El projecte diu que el local ha de fer 85 metres de llarg i 45 d’ample i ha de tenir obertura pels dos costats oposats.

  1. Calculeu quantes posicions de camió es poden instal·lar si els vehicles es carreguen/descarreguen per la part de darrere si cadascun necessita 2,5 metres per a aquestes operacions.
  2. Entre camió i camió vol deixar 1,2 m per tal de poder obrir les portes de les cabines i fer les maniobres d’aproximació còmodament. Feu els càlculs per a dos supòsits diferents: instal·lació de molls als costats curts i instal·lació de molls en els costats llargs.
  3. L’empresa vol habilitar una zona per a 2.000 palets, com a màxim. L’emmagatzematge es realitzarà en prestatgeries de 25 metres de llarg per 1,5 d’ample i la capacitat és de 20 palets a cada alçada. Per al trasllat i la manipulació de palets s’està valorant d’utilitzar els mitjans mecànics que apareixen en la taula taula:
Taula Dades segons el mitjà mecànic d’emmagatzematge
Mitjà mecànic Alçades d’elevació Amplada del passadís
Apiladors 2 2 m
Carretó retràctil 5 2,5 m
Carretó trilateral 7 1,8 m
Transelevadors 12 1 m
  • Calculeu l’espai a la zona d’emmagatzematge per a cadascun d’aquests mitjans.
  • Ompliu la taula taula per poder comparar els resultats.
Taula Espai necessari segons el mitjà mecànic
Mitjà mecànic Alçades d’elevació Amplada del passadís Prestatgeries Passadissos necessaris Estalvi d’espai
Apiladors 2 2 m
Carretó retràctil 5 2,5 m
Carretó trilateral 7 1,8 m
Transelevadors 12 1 m
  • Comenteu i raoneu quina pot ser la millor solució per a l’empresa.

1. Cada camió necessita 2,5 m més 0,6 m per cada costat. En total = 3,7 m.

2. Per als molls en els costats curts: es poden instal·lar: 45 m / 3,7 = 12,16; és a dir, 12 posicions de camió en cada front. Per tant, poden descarregar 24 camions a la vegada. Sobren: 45-(12·3,7) = 0,6 m.

Per als molls en els costats llargs: es poden instal·lar: 85 m / 3,7 = 22,9; és a dir, 22 posicions de camió en cada front. Per tant, poden estar descarregant 44 camions a la vegada. Sobren: 85-(22·3,7) = 3,6 m. En aquest cas, es podria obrir una porta per a vianants, si fes falta.

3. Per tal d’estalviar el màxim d’espai s’han de col·locar les prestatgeries de dues en dues, utilitzant un passadís per cada dues prestatgeries.

  • Mides prestatgeria: 25 m · 1,5 m
  • Capacitat prestatgeria: 20 palets

Espai necessari amb apiladors:

Capacitat de cada fila/prestatgeria: 20 palets · 2 alçades = 40 palets

  • Prestatgeries necessàries: 2.000/40 palets = 50 prestatgeries.
  • Passadissos necessaris: 50/2 = 25 passadissos.

Espai necessari:

  • Prestatgeries: 50 · 25 m × 1,5 m = 1.875 m²
  • Passadissos: 25 * 2 m d’ample × 25 m de llarg = 1.250 m²

TOTAL = 1875 + 1250 = 3.125 m²

Espai necessari amb carretó retràctil:

Capacitat de cada fila/prestatgeria: 20 palets · 5 alçades = 100 palets

  • Prestatgeries necessàries: 2.000/100 palets = 20 prestatgeries.
  • Passadissos necessaris: 20/2 = 10 passadissos.

Espai necessari:

  • Prestatgeries: 20 · 25 m × 1,5 m = 750 m²
  • Passadissos: 10 · 2,5 m d’ample × 25 m de llarg = 625 m²

TOTAL = 750 + 625 = 1.375 m²

Espai necessari amb carretó trilateral:

Capacitat de cada fila/prestatgeria: 20 palets · 7 alçades = 140 palets

  • Prestatgeries necessàries: 2.000/140 palets = 14,28 (15 prestatgeries)
  • Passadissos necessaris: 15/2 = 7,5 (8 passadissos)

Espai necessari:

  • Prestatgeries: 15 · 25 m × 1,5 m = 562,5 m²
  • Passadissos: 8 · 1,8 m d’ample × 25 m de llarg = 360 m²

TOTAL = 562,5 + 360 = 922,5 m²

Espai necessari amb transelevador:

Capacitat de cada fila/prestatgeria: 20 palets · 12 alçades = 240 palets

  • Prestatgeries necessàries: 2.000/240 palets = 8,3 (9 prestatgeries)
  • Passadissos necessaris: 9/2 = 4,5 (5 passadissos)

Espai necessari:

  • Prestatgeries: 9 · 25 m × 1,5 m = 337,5 m²
  • Passadissos: 5 · 1 m d’ample × 25 m de llarg = 125 m²

TOTAL = 337,5 + 125 = 462,5 m²

Taula Espai necessari segons el mitjà mecànic
Mitjà mecànic Alçades d’elevació Amplada del passadís Prestatgeries Passadissos necessaris Estalvi d’espai
Apiladors 2 2 m 50 25 -
Carretó retràctil 5 2,5 m 20 10 1.750 m²
Carretó trilateral 7 1,8 m 15 8 452,50 m²
Transelevadors 12 1 m 9 5 460 m²

Tal com es pot observar, la superfície necessària depèn, en gran mesura, del mitjà utilitzat a causa de dos factors essencials:

  • Capacitat d’elevació (permeten utilitzar prestatgeries amb més capacitat)
  • Amplada del passadís (depèn de si el mitjà necessita més espai per a maniobrar)

El transelevador és el mitjà que permet un millor aprofitament de l’espai, però això no vol dir que sigui la millor solució. L’estalvi en espai i en temps també suposa una inversió molt elevada en equips. A més, cal tenir en compte que els transelevadors només es desplacen pels passadissos on estan instal·lats i, per tant, necessiten un mitjà addicional (cinta transportadora o carretó) per a traslladar la mercaderia fins la zona on està instal·lat el transelevador.

En funció de la capacitat financera, del rendiment esperat del magatzem i de l’activitat de l’empresa, aquesta decidirà si fa més o menys inversió en els mitjans de manipulació i els sistemes d’emmagatzematge. El sistema més car, amb diferència, és el transelevador, ja que es tracta d’un sistema automatitzat.

Sistema d'emmagatzematge 'cross-docking'

L’objectiu d’aquesta activitat és saber identificar i diferenciar les funcions del magatzem com a centre de reexpedició.

Llegiu el següent article de Mecalux sobre la implementació d’un sistema de cross-docking en els hipermercats Eroski i contesteu les preguntes següents:

Cross-docking Eroski ( 108 KB )

  1. Com i a qui es feien les comandes abans d’implementar els sistema de cross-docking?
  2. Quins inconvenients provocava aquest sistema? Quines conseqüències poden tenir pel que fa a costos i pel que fa a servei al client dels hipermercats?
  3. De les alternatives possibles, per quina solució es va apostar? Per què?

  1. Les botigues eren les encarregades de realitzar les seves pròpies comandes a cada proveïdor.
  2. D’una banda, es trobaven que no podien comercialitzar les gammes completes de certs articles perquè no arribaven a la comanda mínima exigida pel subministrador. Quan decidien comprar aquestes referències, un gran volum es quedava a l’interior dels seus magatzems per manca d’espai en el lineal. D’altra banda, els proveïdors de vegades no lliuraven les quantitats i unitats sol·licitades pels punts de venda en el termini establert i, si les enviaven, ho feien fora de temps, de manera que no es podien organitzar adequadament les ofertes i les campanyes promocionals. Per no esmentar el treball administratiu que requeria per al personal dels hipermercats la gestió de tots els documents que genera la realització d’una comanda individual per cada proveïdor.
  3. Es van decantar per la posada en marxa d’un nou sistema operatiu que comprenia els avantatges de la centralització del producte a la plataforma sense elevar el cost de l’emmagatzematge. Es va decidir implantar la fórmula del cross-docking, que nosaltres anomenem agrupatge, que aporta una total visibilitat de la cadena des del proveïdor fins a la botiga. Això feia que els hipermercats només tinguessin com a interlocutor la plataforma logística i no cada proveïdor, reduint els costos de la gestió de comandes i de recepció (rebien un únic camió al dia), homogeneïtzació del servei per a tots els hipermercats, possibilitat de vendre totes les referències, eliminació de l’estoc de reserva, entre d’altres. Els proveïdors rebien una única comanda per a tots els supermercats i lliurament a un sol lloc. També s’allibera espai al magatzem i disminueixen les tasques de manipulació.

Sistemes d'emmagatzematge I

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents sistemes d’emmagatzematge.

Una empresa necessita emmagatzemar càrregues paletitzades. Sabent que es tracta de productes peribles i que l’empresa necessita que l’entrada i la sortida de les mercaderies sigui ràpida (ja que la rotació dels productes és molt elevada), responeu les preguntes:

  1. Quin sistema d’emmagatzematge creieu que seria adequat? Tingueu en compte que només hi ha deu referències de productes diferents.
  2. Quin criteri d’emmagatzematge utilitzaríeu tenint en compte les característiques del producte? Quines prestatgeries serien adequades tenint en compte el criteri d’emmagatzematge? Justifiqueu la resposta.

  1. Un sistema d’emmagatzematge dinàmic (per gravetat o motoritzat) perquè aquest sistema s’utilitza per a mercaderies que necessiten una rotació perfecta, ja que el flux de l’estoc pot respondre perfectament a un dels dos criteris de sortida: FIFO o LIFO.
  2. En aquest cas, interessa el criteri FIFO (first in, first out), perquè és mercaderia perible. Per tant, la primera mercaderia que entra ha de ser la primera en sortir. Per tant, haurien de ser prestatgeries drive-through. A més, com que hi ha poques referències és adequat fer servir aquest tipus de prestatgeries compactes ja que per cada camí només es pot emmagatzemar una sola referència.

Sistemes d'emmagatzematge II

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar els diferents sistemes d’emmagatzematge.

Una empresa que es dedica al desballestament de vehicles. En la venda de les seves peces està utilitzant actualment un magatzem de 20.000 metres quadrats. Utilitza prestatgeries convencionals i necessita molt personal per col·locar i buscar el producte que demana el client. La direcció de l’empresa està pensant implantar un sistema que li permeti aprofitar molt més l’espai i donar un servei molt més ràpid al client. L’empresa disposa de capital per poder fer una inversió important.

Digueu quin sistema d’emmagatzematge instal·laríeu tenint en compte el tipus de mercaderies i el tipus de comandes. Justifiqueu la vostra resposta.

Per decidir quin sistema d’emmagatzematge és més adequat cal tenir en compte diversos factors. Evidentment, primer cal valorar aspectes econòmics com el cost de la inversió. Aquesta inversió ha de tenir relació amb el volum de negoci de l’empresa i les vendes i beneficis esperats. Per altra banda, cal tenir en compte:

  • Tipus d’empresa (venda de peces al consumidor final i a tallers)
  • Tipus de producte que ven (peces petites i amb moltes referències diferents)
  • Nombre i característiques de les comandes (moltes comandes diferents amb pocs productes en cada comanda)

Per tant, com que l’empresa ven molta quantitat i diversitat de peces petites i té moltes comandes però de poca quantitat de producte, els sistemes més adequats serien els d’emmagatzematge de peces petites. Concretament, els sistemes en què el producte es dirigeix cap a l’operari. Podria ser un sistema com el magatzem automàtic per a caixes o Miniload.

Com que les comandes són moltes i petites, amb un sistema d’emmagatzematge tradicional o amb prestatgeries l’operari hauria d’anar a buscar el producte de manera manual en cada comanada. Els sistemes d’emmagatzematge compacte i dinàmics no ens funcionarien perquè estan pensats per a mercaderia paletitzada i poques referències. Aquesta empresa es troba en el cas contrari: mercaderia solta i petita i amb moltes referències.

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació