Annexos

Classificació mercaderies perilloses

Classificació detallada de les mercaderies perilloses segons el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Dins l’àmbit de Catalunya hi ha vigent el Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies per carretera i ferrocarril (TRANSCAT). Font: www.interior.gencat.cat

Documents comercials per al comerç internacional

Recull dels principals documents d’exportació i importació elaborat per l’Associació de Cambres de Comerç d’Espanya. Entre aquests documents trobareu la packing list. Font: Plancameral

Avantatges de les zones franques

Les mercaderies que s’introdueixen en aquest espai i són no comunitàries es considera que no són en el TAC (territori duaner comunitari) a efectes de percepció d’impostos d’importació i d’aplicació de mesures de política comercial. Si són comunitàries obtenen alguns avantatges per a l’exportació.

a) Beneficis per a les mercaderies no comunitàries:

  • Les restitucions a l’exportació són unes ajudes que concedeix la Unió Europea dins del marc de la Política Agrària Comuna (PAC), finançades pel Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), a l’exportació de determinats productes agraris i agroalimentaris, amb la finalitat de facilitar la seva presència en mercats mundials en condicions competitives.
  • No s’apliquen drets aranzelaris ni impostos indirectes (IVA i impostos especials).
  • No s’apliquen les normes de política comercial previstes en la importació o exportació per les autoritats comunitàries o espanyoles.
  • Es permet una simplificació dels tràmits duaners ja que no s’ha de presentar la declaració prèvia a l’entrada de les mercaderies. L’importador no ha de presentar a la duana cap document de control (per exemple, el DUA d’importació), únicament ha d’informar del destí de la mercaderia lliurant a la duana una còpia del document de transport.
  • Les mercaderies no comunitàries que s’hagin de sotmetre a operacions de perfeccionament actiu no han de pagar cap aval ni garantia si les operacions es realitzen en una zona franca, al contrari del que succeeix en altres llocs dins el territori duaner.

Exemples d'avantatges per a mercaderies no comunitàries

Un importador porta una determinada quantitat de mercaderia d’importació, i després va despatxant duanerament a mesura que ho necessita: d’aquesta manera liquida impostos de les mercaderies a mesura que va venent i no cal que els pagui tots de cop i abans de vendre la mercaderia.

Un importador porta una quantitat de mercaderia (no liquida aranzels ni IVA), i finalment ho exporta a un tercer país: no ha pagat ni aranzels ni IVA, que d’una altra manera hauria d’abonar i esperar a l’exportació per a la seva restitució. En ambdós casos això suposa un estalvi financer molt important per a l’empresa.

b) Beneficis per a les mercaderies comunitàries:

  • Estan exemptes d’IVA les entregues de béns destinats a ser introduïts en zona franca, així com les prestacions de serveis relacionats directament amb aquestes entregues.
  • Hi ha la possibilitat d’obtenir la devolució de l’IVA i dels impostos especials.
  • En cas de productes agrícoles, hi ha la possibilitat de cobrar anticipadament les restitucions a l’exportació.

Exemple d'avantatge per a mercaderies comunitàries

Una empresa situada en una zona franca pot comprar en el mercat nacional les seves matèries primeres sense IVA (quota 0). El seu proveïdor reflecteix en la factura l’exempció de l’IVA. També pot rebre sense IVA els serveis utilitzats per a la seva producció (factura dels serveis d’una ETT, factura d’operacions realitzades per altres a les seves instal·lacions, etc.). No n’estan exempts els béns que es consumeixen a la zona franca, com el material d’oficina o béns no utilitzats en la producció directament.

El producte final el pot vendre sense IVA a un client seu en zona franca. Per treure’l fora de la zona franca, cal fer un IVA assimilat a la importació, que reflecteixi l’IVA i la seva compensació a la vegada, amb resultat de quota a pagar zero. El client, per tant, també té un estalvi financer i el productor en zona franca ofereix un avantatge addicional al seu client.

Zona Franca de Barcelona Podeu trobar informació sobre els avantatges específics de la Zona Franca de Barcelona al Consorci de la Zona Franca

Zones franques a Europa

Llista de zones franques a Europa:

Zones franques ( 323.8 KB )

Font: Comissió Europea

Normativa nacional i internacional

Normativa nacional

En el cas de la normativa nacional cal conèixer el rang de les normes espanyoles. Aquestes normes poden ser lleis, lleis orgàniques, decrets o tractats i cal conèixer com s’apliquen i quin ordre tenen en el sistema legislatiu espanyol. En el Codi civil espanyol s’estableix que “no tindran validesa les disposicions que en contradiguin d’altres de rang superior”. Així, cal seguir la següent jerarquia de les normes:

  • 1. Normes de la UE. Poden ser directives o reglaments i s’expliquen en el punt dedicat a normativa internacional. Un exemple és el Reglament (UE) núm. 952/2013 del Parlament Europeu i Consell, de 9 d’octubre de 2013, pel qual s’estableix el Codi duaner de la Unió.
  • 2. Constitució. És la norma suprema de l’ordenament jurídic espanyol i amb la qual es regula tota la complexa interrelació entre les diferents normes.
  • 3. Tractats internacionals. S’hi inclou el dret de la Unió Europea i d’altres reglaments internacionals.
  • 4. Lleis promulgades per les Corts (Parlament i Senat). Són la font bàsica del dret de l’Estat. Es divideixen en:
    • Lleis orgàniques: és un determinat tipus de llei que requereix l’aprovació (per majoria absoluta) del Congrés dels Diputats. Regulen temes relacionats amb el desenvolupament dels drets fonamentals, les llibertats públiques, els estatuts d’autonomia, les forces i cossos de seguretat de l’Estat, el règim electoral, entre d’altres. Són lleis jurídiques que regulen els organismes o institucions de l’estat i les matèries civils assenyalant l’estructura, funcionament o operativitat de les institucions, així com els drets i deures dels ciutadans. Destaca la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD), les lleis d’educació (LOGSE, LOE, LOMCE…), els estatuts, etc.
    • Lleis ordinàries: no necessiten majoria absoluta per a la seva aprovació en el Congrés dels Diputats. Tenen la funció de regular les situacions que no regulen les lleis orgàniques. Regulen casos concrets sobre alguna matèria i no serveixen com a marc per a la realització d’altres lleis. Alguns exemples són la Llei d’ordenació del transport terrestre (LOTT), la Llei de propietat intel·lectual, la Llei ordinària de responsabilitat social en ràdio i televisió.
  • 5. Normes reglamentàries amb rang de llei, com el reial decret legislatiu i el reial decret llei. Els reials decret llei es diferencien de les lleis en que estan promulgats pel Govern de torn, i no pel Parlament. La diferència és que el reial decret llei és dictat pel Govern en cas d’extrema i urgent necessitat. Per exemple, el Reial decret 97/2014, de 14 de febrer, pel qual es regulen les operacions de transport de mercaderies perilloses per carretera en territori espanyol o el Reial decret llei 15/2017, de 6 d’octubre, de mesures urgents en matèria de mobilitat d’operadors econòmics dins el territori nacional, que estableix que els òrgans d’administració de les empreses podran canviar els domicilis socials de les mateixes dins el territori nacional.
  • 6. Reglaments. Són normes jurídiques de rang inferior a la llei que desenvolupen, aclareixen i articulen les normes amb rang de llei per tal que puguin ser dutes a la pràctica. Poden ser de diferent tipus:
    • Reial decrets, que provenen del Consell de Ministres.
    • Ordres, que provenen de les comissions delegades del Govern.
    • Ordres ministerials, que provenen d’un determinat departament ministerial.
    • Circulars, instruccions, resolucions, que provenen de diferents òrgans públics i el seu rang depèn de l’ordre jeràrquic de l’òrgan corresponent.
  • 7. Lleis i reglaments de les comunitats autònomes. Cal dir que, encara que estiguin col·locades en aquesta posició, la relació entre les normes autonòmiques i les estatals depèn de les competències de cada una en els diferents temes.

Normativa internacional

En l’àmbit de la normativa internacional, la normativa europea és la que afecta més directament per a la realització d’aquesta activitat professional. Igual que en moltes altres matèries, la normativa europea és fonamental en la regulació de temes específics de l’emmagatzematge, en temes logístics i de transport. Hi ha diferents normes europees:

  • 1. Reglaments. Són un acte legislatiu vinculant, és a dir, s’han d’aplicar completament a tota la UE. Quan la norma és un reglament europeu, per als integrants de la UE és d’obligat compliment, sigui el país que sigui. Un exemple és el cas del Reglament 852/2004, del Parlament Europeu i el Consell, relatiu als principis bàsics en matèria d’higiene dels productes alimentaris.

Exemples de reglament

Quan la UE vol protegir les denominacions de productes agrícoles procedents de determinades zones, com el pernil de Parma, el Consell d’Europa adopta un reglament.

Un altre cas és el reglament pel qual s’aprova el Codi duaner de la Unió, que han de complir i aplicar tots els països de la Unió Europea.

  • 2. Directives. Són un acte legislatiu en el qual s’estableix un objectiu que tots els països de la UE han de complir, però cada país ha de decidir individualment com fer-ho.

Exemple de directiva de la UE

L’establiment d’un límit màxim de CO2 es dona dins de la UE, però cada país pot arribar a l’objectiu de la manera que vulgui (reduint velocitat màxima a l’àrea metropolitana, incentivant l’ús del vehicle per a més d’una persona amb el carril VAO…)

La directiva sobre els drets dels consumidors reforça els drets dels consumidors en tota la UE per eliminar, per exemple, les taxes i costos ocults a internet i ampliar el període durant el qual els consumidors poden desistir d’un contracte de venda.

  • 3. Decisions. Són vinculants per a aquells a qui es dirigeix (un país de la UE o una empresa concreta) i són directament aplicables. Per exemple, quan la Comissió Europea va adoptar una decisió contra Microsoft per abús de la seva posició dominant en el mercat.
  • 4. Recomanacions. Permeten que les institucions donin el seu punt de vista i suggereixin una línia d’actuació sense imposar obligacions legals a qui vagi dirigit. No són vinculants.

Per exemple, quan la Comissió Europea va adoptar una recomanació que les polítiques de remuneració en el sector dels serveis financers no havien de fomentar el risc excessiu. Això no tenia cap conseqüència legal.

  • 5. Dictàmens. És un instrument que permet a les institucions fer una declaració de manera no vinculant. És a dir, sense imposar obligacions legals a qui es dirigeix. Poden emetre’ls les principals institucions de la UE (Comissió, Consell i Parlament), el Comitè de les Regions i el Comitè Econòmic i Social Europeu. Mentre s’elabora la legislació, els comitès emeten dictàmens des del seu propi punt de vista, regional o econòmic i social.

Exemple de dictamen

El Comitè de les Regions va emetre un dictamen sobre la manera com les regions han de contribuir als objectius d’energia de la UE.

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació