Condicions de seguretat

Trobareu unes definicions dels conceptes bàsics de prevenció de riscos laborals, a la secció “Annexos” d’aquest apartat.

La humanitat, des de sempre, ha hagut de dur a terme un conjunt d’activitats, físiques i/o mentals, amb la finalitat d’obtenir uns resultats per satisfer les seves necessitats materials i espirituals. La realització d’aquestes activitats s’anomena treball.

El treball pot causar efectes positius sobre les persones, ja que afavoreix el seu desenvolupament personal, però també en pot provocar de negatius, com estrès, danys o fatiga. Les condicions en què es desenvolupa el treball tenen efectes sobre la salut de les persones; poden disminuir la seva qualitat de vida, tenir efectes sobre la seva descendència, provocar malalties relacionades amb el treball o malalties professionals i accidents de treball.

Les condicions de seguretat són totes aquelles característiques de les condicions de treball que poden provocar un accident de treball.

Conceptes de treball i salut

Des dels seus orígens, la humanitat ha hagut de fer un seguit d’activitats variades per poder subsistir i relacionar-se en un món prou complex que exigeix portar-les a terme, en la gran majoria de les situacions, en presència d’unes condicions molt dolentes per a la seva seguretat i salut.

Treball és l’esforç humà tant físic com mental, o tots dos a la vegada, que es fa per a la consecució d’una finalitat determinada.

També podríem donar-ne una altra definició: el treball és una activitat social convenientment organitzada, que per mitjà d’una combinació d’una sèrie de recursos diferents, com poden ser principalment els mateixos treballadors, els materials, productes, equips, màquines, energia, tecnologia, organització, etc., permeten a l’ésser humà aconseguir uns objectius prefixats i satisfer unes necessitats.

Elements configuradors del treball

La realització del treball comporta una organització de la societat on cada persona fa una activitat relacionada amb la d’altres. Es produeix una divisió de treballs i una especialització dels treballadors per fer tasques concretes.

La realització d’aquestes tasques ha anat evolucionant de diverses maneres al llarg del temps i en les diverses cultures, però sempre trobem el denominador comú que el treball necessita estar organitzat depenent bàsicament del nivell tècnic aconseguit per la societat i l’empresa.

La realització del treball comporta una modificació important de l’ambient on aquest es desenvolupa mitjançant dos elements fonamentals: la tecnificació i l’organització. Vegeu la representació gràfica d’aquesta definició en la figura i la figura.

  • Per tecnificació del treball s’entén el procés pel qual l’ésser humà elabora i fabrica les eines, màquines i equips materials dirigits a la realització d’una activitat específica, la qual cosa li ha permès, posteriorment, fer la seva feina d’una forma molt més còmoda i rendible.
  • Per organització del treball s’entén el conjunt d’actuacions mitjançant les quals l’ésser humà es fixa uns objectius, fa la planificació adient per aconseguir-los, aconsegueix els recursos necessaris, distribueix les diferents activitats que s’han de desenvolupar i controla el grau d’assoliment dels objectius inicials previstos.
Figura Concepte de treball
Figura Concepte de treball

El treball en l'època actual

A partir del segle XX, els estats han incorporat en les seves legislacions accions per protegir la salut i les condicions de vida dels treballadors. El conjunt d’aquestes accions configura la política social. Aquesta labor està en contínua expansió i no permet marxa enrere. Cada dia són més importants les mesures per donar protecció als treballadors, no tan sols des dels estats sinó també des d’organismes supraestatals i des d’associacions de tot tipus.

Actualment, es tendeix a crear i mantenir un clima d’entesa mútua entre associacions empresarials i sindicats per afavorir i enfortir la col·laboració recíproca i solucionar les controvèrsies.

A pesar d’algunes accions puntuals de caràcter proteccionista i d’auxili als treballadors, fins ben entrat el segle XIX seguia imperant la mentalitat d’explotació salvatge en les relacions laborals i que totes les accions empresarials quedaven supeditades i justificades per l’únic principi d’obtenció de beneficis.

A l’Estat espanyol, la primera llei tutelar en matèria d’higiene és de l’any 1878, dedicada a regular el treball de dones i nens. El 1900 apareix la primera llei d’accidents laborals.

La Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) és la norma bàsica de l’Estat espanyol que regula el marc genèric de la prevenció laboral. És un text legal que configura tot el sistema preventiu: drets i deures de l’empresari i del treballador, i moltes altres matèries essencials.

Relacions entre treball i salut

  • L'OMS, l'any 1964, va concebre l'estat de salut dels treballadors amb l'equilibri físic, psíquic i social.
  • L'OMS, l'any 1964, va concebre l'estat de salut dels treballadors amb l'equilibri físic, psíquic i social.

El concepte de salut es pot entendre des de diversos punts de vista.

Des del punt de vista mèdic, la salut es considera com a absència de malaltia. Des d’un punt de vista social, la salut es considera com un dret de les persones, com un assoliment social o com un resultat econòmic.

Des de la visió prevencionista, el concepte de salut que més ens interessa és el que defineix l’Organització Mundial de la Salut el 1964 (OMS).

Per a l’OMS, la salut és l’estat de benestar físic, mental i social complet i no merament l’absència de dany o malaltia.

De la definició de l’OMS, n’hem de remarcar un aspecte significativament rellevant. En considerar salut l’equilibri de la persona en els tres vessants (físic, psíquic i social), s’està reconeixent implícitament que hi ha factors o condicions del treball que poden alterar aquest equilibri. De fet, en el nostre temps estan emergint, cada vegada amb més intensitat, noves patologies laborals de naturalesa psíquica i social, com per exemple l’estrès laboral, l’assetjament psicològic, fatiga crònica, etc.

Les condicions en què es desenvolupa el treball poden afavorir el nivell de salut del treballador i permetre que aquest s’enriqueixi per mitjà del treball: és l’aspecte positiu del treball. Però també, si aquestes condicions no són favorables, podrien perjudicar la salut.

En realitat, succeeix que l’home, amb el seu treball, modifica contínuament l’ambient que l’envolta per mitjà d’una sèrie de factors: procediments, materials, eines, etc., que normalment perjudiquen la seva salut. El treball no danya la salut directament, sinó que és l’ambient modificat pel treball el que pot resultar agressiu per a la salut.

“La salut i el treball són dos conceptes no equivalents i, no obstant això, es troben íntimament units per una doble relació; la salut és necessària per treballar i treballant en males condicions es perd la salut.”

A. Peccei (1976). The human quality.

Ens trobem, doncs, davant d’un cercle viciós com el que es mostra en la figura, en què la salut és necessària per treballar, el treball modifica l’ambient i aquest influeix negativament sobre la salut. Si no trenquem aquest cercle, el treballador anirà perdent la seva salut progressivament.

Figura Relació entre salut i treball
Hi ha una relació directa entre salut i treball

Condicions de treball, risc i factor de risc

Les condicions de treball són un conjunt de factors de naturalesa variada que es donen en l’entorn on es desenvolupa l’activitat laboral i que poden tenir una influència significativa en la generació de riscos que incidirien en la salut del treballador.

La Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) considera com a condicions de treball aquelles condicions que tenen una influència negativa sobre la salut dels treballadors.

Art. 4.7 de la Llei de prevenció de riscos laborals 31/1995

“Se entenderá como «condición de trabajo» cualquier característica del mismo que pueda tener una influencia significativa en la generación de riesgos para la seguridad y la salud del trabajador. Quedan específicamente incluidas en esta definición:

  • a) Las características generales de los locales, instalaciones, equipos, productos y demás útiles existentes en el centro de trabajo.
  • b) La naturaleza de los agentes físicos, químicos y biológicos presentes en el ambiente de trabajo y sus correspondientes intensidades, concentraciones o niveles de presencia.
  • c) Los procedimientos para la utilización de los agentes citados anteriormente que influyan en la generación de los riesgos mencionados.
  • d) Todas aquellas otras características del trabajo, incluidas las relativas a su organización y ordenación, que influyan en la magnitud de los riesgos a que esté expuesto el trabajador.”

L’article 4.7 de la LPRL defineix les condicions de treball amb un criteri ampli, ja que hi estan incloses totes les característiques que per raó del treball puguin afectar la seguretat i salut del treballador, sense fer-ne una enumeració tancada.

Risc i factor de risc

Es considera perill la capacitat o propietat intrínseca de qualsevol cosa per ocasionar un dany.

Des del punt de vista preventiu, parlem de factor de risc per referir-nos a aquelles situacions potencials que poden causar un dany a la seguretat i la salut dels treballadors. És a dir, un factor risc és una condició de treball perillosa, la font del risc.

Segons l’article 4.2 de la LPRL, s’entén per risc laboral la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany en ocasió del treball. La magnitud del risc depèn de la probabilitat que es produeixi el dany i de la seva severitat.

Parlem de risc laboral com la probabilitat que la capacitat d’ocasionar danys s’actualitzi en les condicions d’utilització o d’exposició, i es generin els danys.

Classificació dels factors de risc

Podem utilitzar diversos criteris per a la classificació dels factors de risc. El més habitual és el que els classifica en funció de la tècnica preventiva que els estudia. Així, diferenciem:

  1. Factors de risc de seguretat
  2. Factors de risc higiènics
  3. Factors de risc ergonòmic
  4. Factors de risc psicosocial

Factors de risc de seguretat

Els factors de risc de seguretat són les condicions materials dels llocs de treball que poden provocar accidents laborals. Aquests es poden produir tant en els espais destinats a fer el treball dins de l’empresa, com en qualsevol altre lloc al qual el treballador pugui accedir des de la seva feina, com les àrees d’emmagatzematge, locals de descans, vestidors, etc.

Constitueixen factors de risc de seguretat la distribució incorrecta d’espais i volums, de passadissos, escales i portes, així com també màquines, eines manuals, instal·lació elèctrica o equips de treball deficients, entre d’altres.

Exemples de riscos de seguretat

Cops contra màquines molt pròximes. Caigudes al mateix o diferent nivell. Atropellament o cops per vehicles. Patir una lumbàlgia per aixecament manual de càrregues. Cremades en entrar en contacte amb material o maquinària.

Tots aquells factors materials que poden influir o tenir una relació directa o indirecta en la producció d’accidents constitueixen factors de risc de seguretat en el treball. Sense ànim de ser exhaustius, s’integren dins d’aquest concepte els elements següents:

  • Condicions generals dels llocs de treball: constituïts pels elements estructurals de l’edifici i distribució d’espais.
  • Màquines i equips de treball: elements mòbils, tallants, sotmesos a tensió, combustibles…
  • Eines
  • Equips de transport
  • Electricitat i instal·lació elèctrica
  • Materials i instal·lacions que puguin produir incendi i es puguin cremar.

Consulteu a la bibliografia la Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relativos a la utilización de los lugares de trabajo de l’INSST, que dedica un apartat específic a les condicions ambientals i un altre a les condicions d’il·luminació dels llocs de treball, perquè poden originar situacions de risc per als treballadors.

Les condicions ambientals (il·luminació, soroll, temperatura, contaminants físics, químics i biològics, etc.) també influeixen significativament en el desenvolupament del treball i poden contribuir a provocar un accident de treball.

Un procediment de treball és un mètode que estableix com s’ha de fer la feina.

També hi ha procediments de treball que poden generar accidents. Per exemple, les operacions d’emmagatzematge, manipulació i transport de càrregues; el sistema de gestió instaurat per mantenir un bon nivell d’ordre i neteja, o els passos que s’han de seguir per entrar en un espai interior sense ventilació.

Condicions generals dels llocs de treball

Factors avaluables

Quan avaluem les condicions de seguretat dels llocs de treball, verifiquem factors com: característiques del terra, parets, passadissos, portes, sortides, obertures en pisos i parets, escales fixes, de serveis i mòbils, rampes…

És important que el lloc on es desenvolupa la feina estigui en bones condicions de seguretat. Així s’evitaran accidents i es treballarà amb major comoditat.

En el moment de dissenyar l’àrea de treball, s’han de tenir en compte una sèrie de mesures constructives i de distribució d’espais per tenir unes adequades condicions de seguretat estructural.

Per evitar aquests riscos, els llocs de treball han de complir els requisits especificats en diferents normatives, com ara el Reial decret 468/97.

Màquines i equips de treball

Una màquina és tot mitjà tècnic, amb una o més parts mòbils, capaç de transformar o transferir energia, moguda per alguna font d’energia que no sigui la força humana.

Equip de treball és qualsevol tipus de màquina o combinacions de màquines que facin diverses operacions, aparells sotmesos a pressió, aparells de calor, eines mecàniques, pantalles de visualització de dades (PVD), equips mòbils de treball, aparells elevadors, equips de transport…

La normativa bàsica sobre màquines i eines

Reial decret 1215/97, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per treballadors dels equips de treball. Reial decret 488/97, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en PVD.

Les màquines estan ideades per efectuar processos de transformació d’un material, la qual cosa implica l’existència d’òrgans mòbils accionats mitjançant algun tipus d’energia: elèctrica, pneumàtica, hidràulica… La presència dels òrgans mòbils genera la majoria dels riscos (figura).

Figura Formes de riscos associats a les màquines

Exemples de riscos en les màquines

Talls: produïts per serres de cinta i circulars, fresadores, guillotines…
Atrapaments: en premses, trituradores, en corretges de transmissió, engranatges…
Projecció de fragments o partícules: per trencament d’algun element de la màquina o perquè procedeixen del material treballat.
Cops: en màquines de vaivé com planejadores o telers.

A més, existeixen altres riscos en funció del tipus de màquina: contactes tèrmics, contactes elèctrics, sorolls, cops amb objectes llançats per la màquina…

Les operacions d’arrencada i parada de les màquines són fases clau i hi ha factors de risc que s’han de tenir molt en compte en el moment de dissenyar-les.

Eines

Les eines són l’origen de moltes de les lesions que es produeixen en els llocs de treball, siguin eines manuals o eines accionades per motor. Hi ha una gran diversitat d’eines depenent de l’operació que calgui fer: de cop, de tall, de torsió, de pressió, de perforació…

Principals riscos en eines

Utilitzar eines no adequades al treball que s’ha de fer, usar eines de baixa qualitat, tenir una deficient formació en la utilització de l’eina, haver-hi un manteniment deficient de l’eina.

Alguns dels requisits de seguretat que s’han de tenir en consideració són:

  • Les eines han de ser sempre les més apropiades, per les seves característiques i grandària, per a la feina que s’ha de fer.
  • Les eines han d’estar sempre controlades per part de l’empresa.
  • Cada eina s’ha de guardar en el seu lloc específic i ha de disposar d’un programa de revisió.
  • S’han d’adoptar mesures adequades contra el risc elèctric en les eines mecàniques: aïllament elèctric en les eines.
  • S’ha de fer un manteniment adient de l’eina (afilada, eliminar rebaves…)

No es pot utilitzar l’aire comprimit per netejar màquines o peces personals.

Electricitat utilitzada i instal·lació elèctrica

Principals riscos de l'electricitat

Els principals riscos de l’electricitat són electrocució per contacte elèctric, incendi per curtcircuit o sobrecàrrega, i explosió originada per guspira o arc elèctric en locals amb atmosferes inflamables.

Tota empresa, amb independència de la seva activitat, disposa d’instal·lacions i maquinària elèctriques que poden produir accidents. Els accidents elèctrics, tot i que no són gaire nombrosos, sí que originen en la majoria dels casos lesions greus o mortals.

El corrent elèctric consisteix en el moviment d’electrons per un conducte.

Un dels principals accidents relacionats amb l’electricitat és l’electrocució, on intervenen directament tres magnituds: la intensitat del corrent, la resistència que presenta el cos humà i la tensió diferencial del circuit elèctric. La intensitat és la magnitud que més hem de controlar de cara a evitar i prevenir accidents en ordre d’importància de cara a evitar i prevenir accidents tindrem: la intensitat del corrent, la resistència que presenta el cos humà i la tensió diferencial del circuit elèctric.

  1. Intensitat: és la quantitat de corrent que passa per un conductor. Es mesura en amperes (A) o mil·liamperes (mA).
  2. Resistència: és el grau d’oposició al pas del corrent que presenten els materials. Es mesura en ohms. Els mals conductors (plàstics, fusta, goma…) tenen una resistència elevada; en canvi, els bons conductors (metalls) tenen una resistència baixa.
  3. Tensió: és la diferència d’energia existent entre dos punts d’un circuit elèctric i és la que fa que el corrent circuli. La tensió es mesura en volts (V).

Aquestes tres magnituds estan relacionades entre elles per la llei d’Ohm. La intensitat és directament proporcional a la tensió i inversament proporcional a la resistència del conductor.

Llei d'Ohm

La gravetat de la lesió produïda per un accident d’electrocució depèn bàsicament de la intensitat del corrent que passi pel cos humà i del temps que duri el contacte.

Materials i instal·lacions que puguin produir incendis i es puguin cremar

El foc és un altre element que hem de considerar de cara evitar i prevenir accidents. Es descriu gràficament amb una figura geomètrica de quatre cares anomenada tetraedre del foc, en què els quatre factors són el combustible, el comburent, l’energia d’activació i la reacció en cadena (vegeu figura).

Figura Triangle i tetraedre del foc

Condicions ambientals

L’exposició als agents físics, químics i biològics del medi ambient de treball es regeix per la seva normativa específica.

Les condicions ambientals estan constituïdes pels contaminants físics, químics i biològics que es presenten en forma d’energia, de matèria orgànica i inorgànica i d’éssers vius, respectivament, que es dispersen i propaguen principalment per l’atmosfera però també en altres medis com l’aigua i, fins i tot, en medi sòlid.

Les condicions ambientals existents en els llocs de treball (temperatura de l’aire, radiació tèrmica, humitat i velocitat de l’aire), combinades amb d’altres paràmetres que influeixen en l’equilibri tèrmic del cos, poden originar situacions de risc per a la salut dels treballadors, tant per excés de calor o pel fred, i ser l’origen d’un accident de treball.

Els contaminants físics són un conjunt de factors que tenen el denominador comú de ser una manifestació de l’energia. Hi estan inclosos els següents: electricitat, condicions termohigromètriques (qualitat de l’aire, ventilació, calor-fred, grau d’humitat, corrents d’aire, pressió atmosfèrica, etc.), soroll, vibracions, energia pneumàtica, radiacions ionitzants i radiacions no ionitzants…

Alguns d’aquests contaminants químics poden arribar a provocar atmosferes explosives molt perilloses per a la seguretat i salut dels treballadors.

Els contaminants químics són un conjunt de factors que tenen el denominador comú de ser una manifestació de la matèria inerta orgànica i inorgànica. Apareixen normalment en l’aire i també en l’aigua, però es poden trobar també en altres medis, per exemple en els aliments. Es presenten (vegeu taula) principalment en forma de gasos, vapors i aerosols (com ara fum), però també en forma líquida i sòlida. Els agents químics són presents en les operacions de fabricació, transport, utilització i emmagatzematge, i poden causar risc de seguretat en casos concrets, com per exemple en el treball en espais confinats.

Taula: Contaminants químics segons la forma de presentació
En l’aire Aerosols sòlids Partícules de pols
Fibres
Fums
Fums metàl·lics
Aerosols líquids Boires
Gasos
Vapors
Líquids Forma líquida
Forma pastosa o gelatinosa
Inflamables, corrosius, tòxics
Explosius
Sòlids Estructura rígida
Gra fi
Explosius, corrosius, cancerígens

Entre els més comuns hi ha:

  • Aerosols: són líquids o sòlids humits. Són dispersions col·loidals de matèries en un gas. Es presenten en forma d’agregats.
    • Pols: són partícules en suspensió, tenen origen mecànic i forma arrodonida.
    • Fibres: són d’origen mecànic. La distinció respecte a la partícula de pols són les seves dimensions. Tenen una longitud de com a mínim tres vegades el seu diàmetre. Fixeu-vos en la figura, on es relacionen les dimensions esmentades.
    • Fums: partícules d’origen tèrmic procedents d’una combustió incompleta.
    • Fums metàl·lics: procedeixen de la fosa de metalls, operacions de soldadura…
    • Boires: partícules líquides en suspensió i també partícules sòlides que estan humides. Es presenten habitualment amb sistemes de polvorització. Per exemple, boires d’oli en operacions de mecanitzat: fresatge, pintura…
  • Gasos i vapors: es presenten en forma molecular. Els gasos no procedeixen de l’evaporació i es presenten en aquesta forma en condicions normals de pressió i temperatura (25 ºC i 1 atmosfera de pressió). Els vapors són contaminants quan es presenten en forma de gas a causa de l’evaporació, però el seu estat en condicions normals és líquid o sòlid.
  • Els productes líquids, per la simple raó de la seva presentació, comporten quotes més altes de perillositat en les operacions de transvasament i emmagatzematge. Es presenten en forma líquida i també en forma gelatinosa o viscosa.
  • Els productes sòlids no requereixen precaucions especials, a menys que presentin propietats perilloses. Però encara en aquest supòsit, generalment són de fàcil control a causa de la mateixa essència del seu estat. Únicament en gra molt fi i amb propietats perilloses marcades (autoinflamabilitat, cancerígens…) requereixen precaucions especials.
Figura Diferència entre fibra i partícula

Segons l’efecte que produeixen en l’organisme, els contaminants químics es classifiquen en: irritants, asfixiants, anestèsics i narcòtics, tòxics generals, carcinògens, tòxics que produeixen dermatosi i tòxics que danyen els pulmons.

Els contaminants biològics (protozous, bacteris, fongs, paràsits) que hi pugui haver en el medi ambient laboral són estudiats per la higiene industrial. Són éssers vius, organismes que en contacte amb el cos humà poden provocar malalties infeccioses. Els riscos professionals derivats de l’exposició a contaminants biològics es donen en activitats que, per les seves característiques, faciliten el contacte del treballador amb un o més agents biològics

Les vies d’entrada dels contaminants són: via respiratòria, via dèrmica i mucosa (ulls, llavis…), via digestiva i via parenteral (per mitjà del trencament de la pell).

La seguretat i els danys derivats del treball

El Reglament dels Serveis de Prevenció va implantar la creació de cinc disciplines preventives amb la finalitat de servir d’instruments per perfeccionar contínuament la prevenció en el món laboral.

Aquestes disciplines són:

  • Seguretat en el treball
  • Higiene (condicions de l’ambient físic, químic i biològic)
  • Ergonomia (condicions de càrrega de treball, físic i mental)
  • Psicosociologia aplicada (condicions organitzatives i psicosocials del treball)
  • Medicina del treball (centrada en l’estudi i tractament dels danys laborals)

La seguretat en el treball és la disciplina preventiva constituïda per un conjunt de coneixements, tècniques i procediments que tenen per objecte eliminar o disminuir els riscos que puguin comportar l’aparició d’accidents de treball, i també eliminar o reduir-ne les possibles conseqüències. S’ocupa de:

  • Detectar els possibles accidents que es puguin produir i disposar de les mesures necessàries per evitar-los.
  • Controlar els accidents que s’hagin produït i estudiar-ne les causes per evitar que es tornin a produir.

Els riscos de seguretat inclouen els derivats de les condicions estructurals dels espais de treball (escales, patis, altura dels sostres…) i els que deriven de les condicions d’utilització dels equips de treball (màquines, eines, etc.). En aquest sentit, els més habituals són caigudes, cops, xocs, contactes elèctrics, cremades, etc.

Risc laboral és la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany en ocasió del treball.

Danys derivats del treball

La Llei de prevenció de riscos laborals, en l’article 4.2, defineix els danys derivats del treball com les malalties professionals, patologies o lesions patides amb motiu o ocasió del treball.

Es considera malaltia professional la contreta pel treballador a conseqüència del treball dut a terme per compte aliè en les activitats relacionades en el quadre de malalties professionals, aprovat oficialment pel Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre. Aquest quadre es va actualitzant amb disposicions que amplien el llistat oficial.

La classificació que es fa dels danys, des del punt de vista preventiu, diferencia entre:

  • accidents de treball, centre de l’estudi de la tècnica preventiva de seguretat en el treball;
  • malalties professionals, centre de l’estudi de la tècnica preventiva d’higiene industrial;
  • altres patologies derivades del treball, que són patologies inespecífiques que costa molt determinar que tinguin un origen estrictament laboral i també costen de quantificar (fatiga, envelliment prematur, entre d’altres).

La seguretat en el treball, doncs, està centrada en l’estudi dels accidents de treball.

Accident de treball

La definició legal d’accident de treball es troba en l’article 115 de la Llei general de la seguretat social (LGSS).

Art. 115 de la LGSS

“Se entiende por accidente de trabajo toda lesión corporal que el trabajador sufra con ocasión o por consecuencia del trabajo que ejecute por cuenta ajena.”

S’hi inclouen també:

  • Accidents patits en l’anada i tornada del treball (in itinere).
  • Accidents patits a conseqüència de càrrecs electius de caràcter sindical.
  • Accidents patits en l’acompliment de tasques fora de la seva categoria professional, però que executa complint ordres de l’empresari.
  • Accidents patits en actes de salvament i anàlegs, si tenen connexió amb el treball.
  • Malalties professionals no incloses en la llista oficial, sempre que es provi que la malaltia es va tenir per causa exclusiva en l’execució del treball.
  • Malalties o defectes patits amb anterioritat pel treballador que s’agreugin com a conseqüència de l’accident.

  • Al quadre "¡Aún dicen que el pescado es caro!", Sorolla mostra de forma tràgica l'accident laboral patit per un pescador.
  • Al quadre "¡Aún dicen que el pescado es caro!", Sorolla mostra de forma tràgica l'accident laboral patit per un pescador.

La definició legal d’accident laboral exigeix l’existència de lesions corporals, però des d’un punt de vista tecnicoprevencionista es consideren aquelles situacions que, tot i no provocar una lesió corporal en el treballador, suposen una interrupció del procés normal de treball que tingui potencialitat de provocar lesions. Així, a més del que es considera accident de treball, en el treball es poden ocasionar incidents, accidents blancs i avaries:

  • Incident: succés anormal, imprevist i brusc que pot ocasionar o no lesions en les persones i danys en les coses. Per exemple, una fuita d’aigua en una canonada que no causa cap dany al treballador.
  • Accident blanc: incident on no hi ha lesions, només danys en les coses.
  • Avaria: incident sense possibilitat de causar lesions al treballador. Per exemple, l’aturada d’una màquina automàtica.

Les causes dels accidents

Darrere d’un accident laboral sempre hi ha una deficient gestió preventiva per part de l’empresa.

Hi ha diferents teories i arguments sobre per què es produeixen els accidents. El psicòleg alemany Marble va formular a la meitat del segle XX la teoria de la predisposició dels accidents, segons la qual la freqüència de patir accidents no és la mateixa per a tots els treballadors, sinó que és major en determinat tipus de persones i poc habitual en la resta de la població treballadora.

La teoria de Marble estableix que la majoria dels accidents (75%) afecta una minoria de treballadors (25%), mentre que el 25% dels accidents afecta una majoria de treballadors (75%).

Marble explicava la situació de la predisposició dels accidents assignant uns trets de personalitat als treballadors que patien major nombre d’accidents. A més, deia que podien ser detectats per mitjà de processos de selecció de personal. Per consegüent, per a aquesta teoria la tècnica bàsica per lluitar contra els accidents era la selecció de personal.

Aquesta teoria va tenir èxit en el seu moment i encara troba defensors, però al nostre entendre s’hi poden fer crítiques. Les més importants són:

  • Les causes de diversos accidents patits pel mateix treballador no es deuen a la seva predisposició, sinó a altres circumstàncies: falta de preparació, treballs perillosos…
  • Marble no va definir prèviament els trets de les víctimes.
  • Un procés de selecció no garanteix una disminució del nombre d’accidents.
  • Les úniques circumstàncies personals que es repeteixen en els accidents són: edat (els menors de trenta anys pateixen més accidents), preparació i experiència insuficient, i estat físic no apropiat a la feina.

El que sí que se sap és que actualment la majoria de danys a les persones provocats en el treball es podrien evitar només complint la normativa i actuant amb prevenció. Encara en molts llocs es prioritza el benefici econòmic imminent davant la protecció de la salut de les persones. La visió de prioritzar els diners per damunt de la salut dels treballadors està causant molts problemes a la humanitat en general, i, a més, sovint els danys a les persones provoquen danys econòmics molt importants.

A més, sovint hi ha falta de cultura preventiva, amb situacions de rebuig a les proteccions tant col·lectives com individuals, pensant que només seran un destorb a l’hora de fer un bon treball.

L’actual llei estableix clarament responsabilitats sobre l’empresari com a responsable de la salut dels seus treballadors, i en determina les responsabilitats. Les empreses que incompleixen la normativa, a part de ser responsables dels danys als seus treballadors, es poden veure exposades a càrregues civils i penals i a despeses econòmiques elevades.

També podem recórrer a la piràmide de Pearson (1975), on es veu que per cada 400 accidents, 80 són amb danys materials, 50 amb danys personals lleus sense baixa, 3 amb baixa i 1 de greu (vegeu figura figura).

Figura Piràmide de Pearson

Segons les dades de l’Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (INSST) de l’any 2016, a l’Estat espanyol es van produir 566.235 accidents amb baixa en l’àmbit laboral, un 86,4% durant la jornada laboral i un 13,6% durant el trajecte d’anada i tornada de la feina.

Les tècniques de seguretat

Les tècniques de seguretat constitueixen un conjunt sistemàtic de coneixements, sistemes, procediments d’actuació, etc., tots dirigits a la detecció, correcció i control dels factors de risc que puguin provocar un accident i a l’aplicació de mesures preventives per evitar o reduir-ne els efectes indesitjables sobre les persones i les coses.

Hi ha una gran quantitat de tècniques de seguretat que és convenient classificar per estudiar-les, sistematitzar-les i aplicar-les, i que s’agrupen segons diferents criteris. Aquestes tècniques són:

  • Tècniques de prevenció i tècniques de protecció
  • Tècniques analítiques i tècniques operatives
  • Tècniques generals i tècniques sectorials
  • Tècniques que actuen sobre el factor humà i sobre el factor tècnic
  • Tècniques proactives i reactives

Tècniques de prevenció i tècniques de protecció

Les mesures de prevenció són sempre més efectives que les mesures de protecció, perquè minimitzen la probabilitat d’accident.

El criteri diferenciador entre les tècniques de prevenció i les de protecció radica en el moment que han de ser aplicades respecte a la generació del possible accident. Les primeres s’apliquen per controlar i reduir els riscos perquè no aparegui l’accident, i les segones s’apliquen per evitar-ne i reduir-ne les conseqüències negatives.

  • Tècniques de prevenció: estan dirigides a actuar directament sobre els riscos abans que aquests es puguin arribar a materialitzar i produir un accident que, a la vegada, pugui produir lesions en els treballadors. La prevenció centra el seu objectiu en el risc, bé per eliminar-lo o bé per controlar-lo adequadament.

Art. 4.1 de la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL)

“Se entenderá por prevención el conjunto de actividades o medidas adoptadas o previstas en todas las fases de actividad de la empresa con el fin de evitar o disminuir los riesgos derivados del trabajo.”

Exemples de tècniques de prevenció

Posar una campana d’extracció dels gasos procedents de la soldadura metàl·lica.
Col·locar un resguard fix davant dels elements mòbils d’una màquina per impedir apropar-s’hi.
Utilitzar una tensió de seguretat (innòcua per al treballador) per alimentar una eina elèctrica manual.

Des d’un punt de vista merament doctrinal, també es distingeixen les tècniques de previsió, que són aquelles encaminades a eliminar totalment els riscos. Aquestes tècniques, lògicament, queden incloses dins de l’àmbit de les tècniques preventives.

  • Tècniques de protecció: tenen el denominador comú que les seves actuacions van encaminades a minimitzar o evitar les conseqüències perjudicials que un determinat accident pugui provocar sobre el treballador. És a dir, la protecció no elimina els riscos, sinó que actua per reduir la gravetat dels seus hipotètics efectes.

Exemples de tècniques de protecció

Portar casc per reduir les possibles lesions per algun objecte que pogués caure a sobre.
Col·locar una xarxa per evitar les caigudes d’altura.

La protecció ha d’estar enfocada sempre des d’un punt de vista col·lectiu. S’han d’aplicar, sempre que sigui possible, les proteccions col·lectives abans que les proteccions individuals. Per protegir individualment el treballador, s’utilitzen els equips de protecció individual (EPI). Els EPI solament s’han d’utilitzar en cas de no ser possible l’aplicació d’una tècnica col·lectiva, o com a complement d’aquesta.

Exemples de protecció col·lectiva i individual

Protecció col·lectiva: les baranes, que protegeixen forats i obertures davant el risc de caigudes.
Protecció individual: sabates reforçades, ulleres antiimpactes…

A pesar d’aquesta distinció doctrinal entre tècniques de prevenció i tècniques de protecció, normalment està admès que l’expressió acció preventiva es refereixi al conjunt d’actuacions tant preventives com de protecció.

Tècniques analítiques i operatives

Depenent de si actuen o no sobre els riscos, les tècniques es classifiquen en analítiques o operatives. Les analítiques estudien, analitzen i proposen mètodes d’acció, però no actuen, no operen sobre els riscos, mentre que les operatives sí que actuen directament sobre els riscos per modificar-los.

Les analítiques tenen per objecte la detecció dels factors de risc, l’avaluació dels riscos i la investigació de les causes que han provocat accidents per extreure’n conclusions. Poden ser prèvies o posteriors a l’accident. No actuen directament sobre el risc, sinó que l’estudien i analitzen.

Un exemple de tècnica operativa és posar un resguard en una transmissió d’una màquina per evitar ser atrapat.

Les operatives pretenen disminuir les causes que donen origen als riscos, dirigint la seva acció tant cap als aspectes tècnics de la producció (protegir les màquines, senyalitzar, etc.) com cap al mateix treballador (donar formació, gestionar correctament l’ús d’EPI, etc.).

En la taula s’agrupen les tècniques de seguretat en consideració a aquest criteri delimitador.

Taula: Tècniques de seguretat
Tècniques operatives Tècniques analítiques
Sobre materials Selecció de materials o energies
Projecte i disseny d’instal·lacions i equips
Disseny de sistemes de seguretat
Selecció/utilització d’eines
Prèvies a l’accident Estudi i anàlisi documentals del risc
Anàlisi històrica dels accidents
Control estadístic de la sinistralitat
Verificar compliment normativa
Avaluar riscos
Revisions/inspeccions seguretat
Observacions del treball
Control global de qualitat
Sobre l’ambient i l’entorn Disseny del lloc de treball
Ordre i neteja
Il·luminació
Posteriors a l’accident Notificació accidents
Registre d’accidents
Investigació accidents/incidents
Anàlisi estadística sinistralitat
Humanes i organitzatives Selecció personal
Informació
Formació
Disseny de mètodes de treball
Implantació de normes de seguretat
Senyalització
Manteniment preventiu
EPI
Vigilància de la salut

Altres classificacions de les tècniques de seguretat

Aplicant altres criteris, les tècniques de seguretat també es poden classificar en:

  • Tècniques generals i tècniques sectorials: segons quin sigui el seu àmbit d’actuació. Les primeres s’apliquen a totes les activitats i sectors empresarials i les segones s’apliquen a sectors concrets.
  • Tècniques que actuen sobre el factor humà i sobre el factor tècnic: segons quin sigui el factor sobre el qual incideixen. Les primeres actuen per modificar conductes dels treballadors (formació, motivació, canvi d’actituds…) i les segones actuen sobre la resta de factors estructurals, ambientals i tècnics (posar un obstacle per protegir un forat, implantar un programa d’ordre i neteja…).
  • Tècniques proactives i reactives: segons quin sigui el moment d’aplicació de la tècnica respecte a la producció de l’accident. Les primeres s’apliquen abans de produir-se l’accident (inspeccions de seguretat, avaluació dels riscos…) i les segones actuen posteriorment a l’accident (investigació de l’accident, elaboració d’índexs de sinistralitat…).
Anar a la pàgina anterior:
Objectius
Anar a la pàgina següent:
Activitats