Tècniques d'anàlisi de riscos

La prevenció d’accidents de treball requereix l’ús de tècniques analítiques que permetin avaluar els riscos per conèixer-ne la magnitud i poder decidir les mesures preventives més adequades en cada cas.

L'avaluació de riscos

És un dels primers passos per poder programar i instaurar en l’empresa el pla de prevenció previst en la Llei de prevenció de riscos laborals.

Tota avaluació de riscos implica el seguiment de quatre etapes: la identificació dels riscos, l’anàlisi de les seves conseqüències, la quantificació del risc i, finalment, la presa de decisions (vegeu la figura). La identificació, l’anàlisi i la quantificació del risc són dutes a terme amb tècniques analítiques o mètodes quantitatius o qualitatius.

Figura Etapes en la realització d’una avaluació de riscos

Es distingeixen dos tipus de tècniques analítiques d’avaluació de risc: les actives i les reactives. Les primeres són les utilitzades abans que es produeixi l’accident, mentre que les segones són les encaminades a conèixer-ne les causes després que s’hagi produït l’accident o incident.

L’avaluació de riscos és el procés que permet obtenir la informació necessària sobre els riscos existents en el lloc de treball perquè qualsevol organització pugui prendre la decisió adequada sobre les accions preventives oportunes i minimitzar o eliminar el risc d’accident.

Fonaments legals de l'avaluació de riscos laborals

La Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL, Llei 31/1995) reconeix que l’avaluació de riscos és la base necessària per a una gestió activa de la seguretat i la salut dels treballadors. Obliga l’empresari a planificar l’acció preventiva després de fer una avaluació inicial de riscos i a avaluar les condicions dels llocs de treball, l’elecció dels seus equips, substàncies i/o preparats químics.

Article 16.1 de la Llei de prevenció de riscos laborals

“La prevención de riesgos laborales deberá integrarse en el sistema general de gestión de la empresa, tanto en el conjunto de sus actividades como en todos los niveles jerárquicos de esta, a través de la implantación y aplicación de un plan de prevención de riesgos laborales a que se refiere el párrafo siguiente.

Este plan de prevención de riesgos laborales deberá incluir la estructura organizativa, las responsabilidades, las funciones, las prácticas, los procedimientos, los procesos y los recursos necesarios para realizar la acción de prevención de riesgos en la empresa, en los términos que reglamentariamente se establezcan.”

Article 16.2 de la Llei de prevenció de riscos laborals

“Los instrumentos esenciales para la gestión y aplicación del plan de prevención de riesgos, que podrán ser llevados a cabo por fases de forma programada, son la evaluación de riesgos laborales y la planificación de la actividad preventiva a que se refieren los párrafos siguientes:

a) El empresario deberá realizar una evaluación inicial de los riesgos para la seguridad y salud de los trabajadores, teniendo en cuenta, con carácter general, la naturaleza de la actividad, las características de los puestos de trabajo existentes y de los trabajadores que deban desempeñarlos. Igual evaluación deberá hacerse con ocasión de la elección de los equipos de trabajo, de las sustancias o preparados químicos y del acondicionamiento de los lugares de trabajo. La evaluación inicial tendrá en cuenta aquellas otras actuaciones que deban desarrollarse de conformidad con lo dispuesto en la normativa sobre protección de riesgos específicos y actividades de especial peligrosidad. La evaluación será actualizada cuando cambien las condiciones de trabajo y, en todo caso, se someterá a consideración y se revisará, si fuera necesario, con ocasión de los daños para la salud que se hayan producido.

Cuando el resultado de la evaluación lo hiciera necesario, el empresario realizará controles periódicos de las condiciones de trabajo y de la actividad de los trabajadores en la prestación de sus servicios, para detectar situaciones potencialmente peligrosas.

b) Si los resultados de la evaluación prevista en el párrafo a) pusieran de manifiesto situaciones de riesgo, el empresario realizará aquellas actividades preventivas necesarias para eliminar o reducir y controlar tales riesgos. Dichas actividades serán objeto de planificación por el empresario, incluyendo para cada actividad preventiva el plazo para llevarla a cabo, la designación de responsables y los recursos humanos y materiales necesarios para su ejecución.

El empresario deberá asegurarse de la efectiva ejecución de las actividades preventivas incluidas en la planificación, efectuando para ello un seguimiento continuo de la misma.

Las actividades de prevención deberán ser modificadas cuando se aprecie por el empresario, como consecuencia de los controles periódicos previstos en el párrafo a) anterior, su inadecuación a los fines de protección requeridos.

Cuando se haya producido un daño para la salud de los trabajadores o cuando, con ocasión de la vigilancia de la salud prevista en el artículo 22, aparezcan indicios de que las medidas de prevención resultan insuficientes, el empresario llevará a cabo una investigación al respecto, a fin de detectar las causas de estos hechos.”

L’avaluació inicial es fa per conèixer quina és la situació de partida i determinar els riscos existents en l’actualitat.

L’adquisició de nous equips (maquinària, instal·lacions, equips de protecció, etc.), substàncies o productes i el condicionament dels llocs de treball requereixen fer noves avaluacions perquè les condicions de treball inicials han canviat, i s’han creat nous riscos o s’han modificat els inicials.

També s’han de fer noves avaluacions de risc quan es produeixen danys (accidents, malalties professionals o lesions en general procedents del treball), ja que s’evidencia que les mesures preventives adoptades no han estat eficaces.

El procés d’avaluació de riscos que s’ha de seguir es compon de dues accions diferenciades: l’anàlisi dels riscos i la valoració dels riscos analitzats.

Anàlisi dels riscos i la seva valoració

L’avaluació d’un risc comprèn dues etapes: l’anàlisi del risc i la seva valoració posterior.

La identificació del perill i la seva estimació són dues etapes de l’anàlisi del risc. La seva valoració es duu a terme després, prioritzant les accions encaminades a eliminar o minimitzar el risc existent.

La identificació del perill implica el coneixement de totes les situacions o fonts que poden ocasionar dany a les persones, la propietat o el medi ambient.

L’estimació del risc consisteix a conèixer el tipus de risc segons la probabilitat que es materialitzi i la seva gravetat o conseqüències.

La valoració del risc és l’última de les etapes que s’ha de seguir després de la seva identificació i estimació, tal com s’aprecia en la figura. Després de conèixer el resultat, es pot afirmar si el procés és segur i el risc està controlat o, al contrari, cal definir accions per eliminar-lo o minimitzar-lo.

La valoració del risc és l’ordenació dels riscos identificats en funció de la seva magnitud o severitat i la valoració de la seva tolerabilitat.

Figura Etapes en l’avaluació de riscos

Quan els riscos avaluats són tolerables, es consideren controlats; en cas contrari, s’han de proposar accions per minimitzar-ne la probabilitat de materialització o accions encaminades a reduir-ne la gravetat en cas de produir-se.

Els principals procediments per controlar el risc no tolerable consisteixen a modificar el procés, el producte o les màquines, amb les mesures adequades en cada cas. A més, és indispensable verificar de forma periòdica el correcte funcionament de les mesures aplicades.

El procés d’avaluació de riscos, que comprèn les etapes descrites d’identificació, estimació i valoració del risc, es denomina gestió del risc quan, a més, es gestionen les accions per evitar les desviacions.

Tipus de riscos i avaluació aplicable

Hi ha diferents tipus de riscos, que requereixen procediments d’avaluació diferents en funció de la seva naturalesa. Per tant, per avaluar un risc, hem de conèixer les diferents alternatives aplicables.

És necessari saber si existeixen legislació específica, normes o mètodes d’avaluació especials per avaluar els riscos.

Els riscos es classifiquen, en funció de la seva tipologia, en quatre grans blocs:

  1. Riscos amb legislació específica.
  2. Riscos que sense tenir legislació específica poden estar previstos en normes internacionals, nacionals, autonòmiques o publicades en algun organisme oficial.
  3. Riscos que necessiten mètodes d’avaluació específics.
  4. Riscos específics als quals s’apliquen procediments generals d’avaluació de riscos.

Riscos amb legislació específica

Els riscos amb legislació específica corresponen a instal·lacions i equips que tenen legislació de seguretat industrial específica pròpia (nacional, autonòmica o local). La legislació estableix les característiques de compliment obligat que s’han de seguir i fa innecessària l’avaluació de riscos, ja que el seu compliment garanteix el control del risc.

La legislació de seguretat industrial preveu, entre d’altres, la seguretat en màquines, aparells elevadors, climatització i ventilació, transformació i distribució de l’energia, carretons elevadors, etc.

Exemple de normativa en instal·lacions elèctriques

El Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió descriu les característiques que han de reunir les instal·lacions elèctriques, les característiques dels instal·ladors autoritzats, les revisions i inspeccions periòdiques, etc. L’aplicació del reglament fa que no sigui necessari avaluar-ne els riscos perquè estiguin perfectament controlats.

Riscos sense legislació específica

Les avaluacions de riscos sense legislació específica poden seguir publicacions d’organismes oficials o altres entitats. Són normes o guies tècniques on s’estableixen els procediments adequats d’avaluació de riscos.

Riscos que necessiten mètodes d'avaluació específics

Norma ENV 50166

La norma ENV 50166 defineix un procediment d’avaluació sobre l’exposició a camps electromagnètics, els nivells d’exposició i els mètodes de control.

Alguns riscos, per la seva gravetat i conseqüències (com incendis, explosions o d’altres), exigeixen l’ús de mètodes específics d’anàlisi i avaluació de riscos. Aquests mètodes poden ser quantitatius o qualitatius. Entre ells destaquen: HAZOP, AMFEC, arbre d’errors, anàlisi d’incendis pel mètode Purt o Gretener, entre d’altres.

Riscos específics amb procediments generals

Els procediments generals són els mètodes que podem emprar per avaluar aquells perills que no disposen de mètodes o notes tècniques, ni tampoc estan previstos en cap tipus de norma o legislació. Es corresponen amb riscos molt comuns en els llocs de treball i que s’han d’avaluar amb algun dels mètodes generals existents.

La denominació anterior de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) era Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT).

El mètode més emprat és el mètode general d’avaluació de riscos o binari proposat per l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST), encara que n’hi ha d’altres com el mètode ABC, i el mètode Fine. També són coneguts com a mètodes simplificats.

Mètodes simplificats d'avaluació de riscos

Els mètodes simplificats d’avaluació de riscos són útils en aquells casos que no solen tenir conseqüències catastròfiques i en què n’hi ha prou amb una primera visió per prendre les mesures preventives adequades.

Un mètode simplificat és un mètode d’avaluació de riscos que s’empra quan no es disposa de mètodes específics, notes tècniques, norma o legislació adequats, i es tracta de riscos comuns en els llocs de treball.

Per utilitzar-los, no fan falta avaluadors amb elevats coneixements de les instal·lacions, i són emprats en l’avaluació general de riscos.

Els mètodes simplificats es classifiquen en funció dels factors que són necessaris en l’estimació del risc. Entre aquests mètodes, destaquen el mètode ABC, el mètode binari, el mètode Fine i els mètodes Steel i Strohm. En la taula s’indiquen els mètodes i el nombre de factors que són necessaris per a l’avaluació.

Taula: Mètodes simplificats d’avaluació de riscos
Mètode Nombre de factors
Mètode ABC 1
Mètode binari 2
Mètode Fine 3
Mètode Steel 4
Mètode Strohm 5

El mètode ABC, per exemple, valora el risc segons un únic factor, el dany que pot arribar a provocar; el mètode binari, en canvi, a més del dany té en compte la probabilitat de l’esdeveniment.

Mètode ABC o valoració simple

El mètode ABC és un dels procediments més senzills d’avaluació de riscos.

El mètode ABC consisteix a classificar els perills prèviament identificats en funció del dany que poden causar per unitat de temps.

La valoració del risc només té en compte un únic factor: el tipus de dany que pot arribar a causar, que es classifica en tres categories (A, B i C) en funció de la seva gravetat (taula).

Taula: Classificació del tipus de risc segons la seva gravetat
Categoria Tipus de risc
A Són riscos greus que poden provocar elevades pèrdues de béns, lesions amb incapacitat o, fins i tot, la mort del treballador.
B Són riscos que poden provocar danys a la propietat i/o lesions greus amb baixa laboral.
C Riscos que poden causar lesions lleus o danys poc importants a les instal·lacions.

Un cop establerta la classficació de la categoria del risc avaluat, es prenen les accions necessàries per eliminar o minimitzar-ne les conseqüències.

Mètode binari

El mètode binari empra dos factors: la probabilitat i la severitat en la valoració d’un risc seguint les directrius indicades a l’article 4.2 de la Llei de prevenció de riscos laborals, que estableix que per qualificar un risc des del punt de vista de la gravetat, s’han de valorar conjuntament la probabilitat que es produeixi el dany i la severitat d’aquest dany.

L’avaluació de risc es fa pel càlcul conjunt de la severitat o conseqüències i la seva freqüència o probabilitat d’aparició.

El mètode binari disposa d’un gran nombre de procediments d’avaluació desenvolupats per mútues o altres entitats. Així, per exemple, el mètode binari de l’INSST estableix tres graus de severitat o dany, i uns altres tres per a la freqüència o probabilitat d’esdeveniment, emprant únicament aquests dos factors en la valoració del risc.

En l’aplicació del mètode binari se segueixen sis fases o etapes (vegeu figura). La primera consisteix a classificar de forma exhaustiva les activitats desenvolupades en el lloc de treball a avaluar. Les dues etapes següents analitzen el risc mitjançant la seva identificació i estimació. Finalment, es valora cada risc per determinar-ne la tolerabilitat. Les dues últimes etapes consisteixen a implantar les mesures de control necessàries per als riscos intolerables i revisar el pla aplicat per garantir-ne un funcionament correcte.

Figura Etapes en el procés d’avaluació general de riscos

Lloc de treball

La informació del lloc de treball la podem obtenir de les instruccions i procediments de treball, fulls de procés o documentació de l’empresa. És molt important el contacte amb el treballador, ja que és la persona que millor el coneix.

1. Classificació de les activitats de treball. És la primera etapa, en què farem una llista de totes les activitats desenvolupades al lloc de treball. S’ha d’extreure la màxima informació possible a prop del lloc de treball en qüestió: qui el fa, com, on, quan, quines eines i màquines empra, el tipus de formació i informació dels treballadors, les energies i substàncies emprades, etc. La llista s’ha d’ampliar en funció del lloc de treball analitzat.

2. Identificació de riscos. En la segona fase, identificarem cada un dels perills a què estan sotmesos els treballadors en el seu lloc de treball. Hem de buscar la font que provoca el dany, com pot ocórrer i què pot afectar (recursos humans i/o materials).

És convenient classificar-los de forma temàtica: riscos mecànics, elèctrics, incendis i explosions, substàncies, etc.

A més, es poden fer preguntes sobre els perills comuns que estan presents en els llocs de treball, com ara els cops i talls, les caigudes a mateix o diferent nivell, l’ambient de treball, perills associats al maneig de càrregues, etc. Els perills comuns podem obtenir-los dels qüestionaris d’avaluació de riscos generals de l’INSST.

3. Estimació del risc. Els riscos identificats i classificats han de ser estudiats per estimar-ne la severitat de dany (conseqüències) i la probabilitat que ocorri o desencadeni un accident.

Per aprofundir en el tema dels riscos laborals, consulteu la secció “Adreces d’interès” del web.

L’estimació del risc determina si és tolerable o no, i en quin grau. Segons les conseqüències o severitat dels danys, es classifiquen en lleugerament danyosos, danyosos o extremadament danyosos. La classificació s’estableix en funció de la naturalesa del dany i de les parts del cos exposades:

  • Lleugerament danyós: són danys superficials sense cap tipus de conseqüències greus, ni a curt ni a llarg termini. Es consideren lleugerament danyosos els talls superficials, irritacions d’ulls, petites macadures, mals de cap, entre d’altres.
  • Danyós: són aquells danys que condueixen a incapacitat menor, com poden ser les cremades, fractures menors, dermatitis, sordesa i els trastorns musculoesquelètics, entre d’altres.
  • Extremadament danyós: és la major gravetat amb què es pot estimar un risc i preveu danys com amputacions, fractures greus, intoxicacions, càncer i altres malalties.

La probabilitat que ocorri un dany s’avalua mitjançant tres nivells: alt, mitjà i baix:

  • Probabilitat alta: el dany succeirà sempre o gairebé sempre.
  • Probabilitat mitjana: succeirà alguna vegada.
  • Probabilitat baixa: és difícil que succeeixi i es presenta només rares vegades.

Per estimar la probabilitat de dany del risc, hem de considerar aspectes com les mesures de control implantades, la freqüència d’exposició al perill, les característiques físiques del treballador, el tipus d’EPI i el temps d’utilització, entre d’altres.

Exemples de probabilitat de dany

La probabilitat de dany per la manipulació de càrregues manuals dependrà de l’edat i les característiques físiques del treballador. La probabilitat d’intoxicació per exposició a gasos dependrà del temps d’utilització i tipus de l’equip de protecció individual.

L’etapa d’estimació del risc s’acaba quan es determina el nivell de risc en funció de la probabilitat estimada i les conseqüències esperades, segons el quadre representat en la taula.

Taula: Mètode simple d’avaluació del nivell de risc
Probabilitat Lleugerament danyós (LD) Danyós (D) Extremadament danyós (ED)
Baixa Risc trivial (T) Risc tolerable (TO) Risc moderat (MO)
Mitjana Risc tolerable (TO) Risc moderat (MO) Risc important (I)
Alta Risc moderat (MO) Risc important (I) Risc intolerable (IN)

4. Valoració del risc. Els nivells de risc obtinguts en l’etapa anterior ens permeten conèixer la tolerabilitat dels riscos avaluats i establir les actuacions necessàries en cada cas i la seva temporització (vegeu taula).

Taula: Tipus de risc i accions a emprendre
Risc Acció i temporització
Trivial (T) No és necessari emprendre accions ni guardar documentació.
Tolerable (TO) L’acció preventiva no ha de ser millorada, encara que s’han de considerar solucions millors o més rendibles. És necessari fer comprovacions periòdiques per assegurar el manteniment de les mesures de control.
Moderat (M) S’ha d’estudiar la possibilitat de reduir el risc estudiant el cost i el temps d’implantació. Quan la probabilitat sigui baixa i les conseqüències extremadament danyoses, és necessària una acció posterior per establir amb millor precisió la probabilitat de dany i millorar les mesures de control.
Important (I) S’ha de reduir el risc, fins llavors no es poden iniciar els treballs.
Intolerable (IN) En aquestes condicions, el treball s’ha de prohibir fins que no es redueixi el risc.

5. Pla de control de riscos. El pla de control de riscos és l’etapa que comença després d’haver avaluat els riscos, en la qual es planifiquen les accions encaminades a dissenyar, mantenir o millorar els controls de risc.

La implantació de les accions o mesures de control necessàries per a cada un dels riscos exigeix la disposició de procediments i ha de tenir en compte els principis següents:

  • Els riscos s’han de combatre en el seu origen.
  • Adaptar el treball a la persona tenint en compte els equips, mètodes de treball i producció, i evitant el treball repetitiu i monòton i reduint els seus efectes en la salut dels treballadors.
  • Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
  • Substituir tot el que comporti perill pel que no en comporti o ho faci en menor grau.
  • Anteposar les mesures de protecció col·lectives a les individuals.
  • Donar instruccions als treballadors.

6. Revisió del pla. Abans d’implantar-lo, el pla d’actuació s’ha de revisar tenint en compte els aspectes següents:

  • Si els nous sistemes de control de riscos condueixen a nivells de risc acceptables.
  • Si els nous sistemes de control generen nous perills.
  • L’opinió dels treballadors sobre l’operativitat i necessitat de les mesures de control imposades.

L’opinió dels treballadors és molt important per conèixer l’efectivitat de les accions correctores i la seva operativitat.

L’avaluació de riscos és un procés continu i dinàmic que exigeix la revisió contínua de les mesures de control i modificar-les en els casos en què sigui necessari. Els canvis en les condicions de treball modifiquen els riscos, per la qual cosa es requeriran noves avaluacions i planificacions.

L’avaluació de riscos és un procés dinàmic que ha de seguir el cicle PDCA (planificació, acció, comprovació i actuació), que requereix revisions periòdiques i ha de quedar documentat.

La documentació de l’avaluació de riscos s’ha de fer per a cada lloc de treball que requereixi accions encaminades a reduir o eliminar el risc i ha d’indicar:

  • Identificació del lloc de treball.
  • Riscos existents.
  • Treballadors exposats.
  • Resultat de l’avaluació indicant els procediments i criteris d’avaluació seguits, i també els mètodes d’assaig, anàlisi o mesurament, quan procedeixi.

L’article 23 de la Llei de prevenció de riscos laborals exigeix documentar l’avaluació de riscos duta a terme i ofereix el format dels documents.

En la figura es presenten els formats per a l’avaluació general de riscos proposats per l’INSST.

Figura Formats per a l’avaluació general de riscos

Article 23.1 de la Llei de prevenció de riscos laborals

“El empresario deberá elaborar y conservar a disposición de la autoridad laboral la siguiente documentación relativa a las obligaciones establecidas en los artículos anteriores:

b) Evaluación de los riesgos para la seguridad y la salud en el trabajo, incluido el resultado de los controles periódicos de las condiciones de trabajo y de la actividad de los trabajadores.

c) Planificación de la actividad preventiva, incluidas las medidas de protección y de prevención a adoptar y, en su caso, material de protección que deba utilizarse.”

Mètode Fine

El mètode Fine com a primera eina normalitzada

Aquest mètode, definit per William T. Fine, es va publicar el 1973 amb el nom de Mathematical Evaluations for Controling Hazards (‘avaluació matemàtica per al control de riscos’). Es considera la primera eina normalitzada emprada en l’avaluació de riscos derivats del treball.

El mètode Fine (o mètode de William T. Fine) és un procediment d’avaluació de riscos semblant al mètode binari, però que preveu tres factors en lloc de dos, que són l’exposició, la probabilitat i les conseqüències:

  • Exposició: és la freqüència amb què es tenen situacions de risc que són desencadenants de l’accident.
  • Probabilitat: és la probabilitat que, una vegada produïda la situació de risc, s’arribi a materialitzar l’accident.
  • Conseqüències: són els resultats produïts en materialitzar-se l’accident, és a dir, els danys a les instal·lacions i a les persones.

El risc segons el mètode Fine es calcula com el producte dels tres factors:

Els valors numèrics assignats a cada un dels factors es presenten a la taula, la taula i la taula. El grau de severitat va des de 100 per a conseqüències catastròfiques a 1, que és una situació lleu. La freqüència d’exposició de 10 a 0, on 10 representa una freqüència contínua i 0 quan no es presenta mai. La probabilitat es puntua de 10 a 0,1, en què 0,1 significa que és impossible que es produeixi, o molt poc probable.

Taula: Conseqüències o grau de severitat
Conseqüències Grau de severitat
Catastròfiques: molts morts i/o grans pèrdues econòmiques. 100
Desastrosa: diversos morts i/o pèrdues econòmiques considerables. 50
Molt seriosa: algun mort i/o pèrdues econòmiques. 20
Seriosa: lesions greus, invalidesa. 10
Important: lesions amb baixa o incapacitat permanent. 3
Lleu: petites ferides o contusions. 1

Freqüència d'exposició

La inexistència de freqüència d’exposició s’avalua amb un índex de 0 que anul·la el producte dels tres factors, i el risc és acceptable. Els valors mínims de probabilitat i conseqüències no són 0 sinó (0,1 i 1), respectivament.

Taula: Freqüència d’exposició
Exposició Freqüència d’exposició
Contínua: moltes vegades al dia. 10
Freqüent: es presenta una vegada al dia. 7
Poc usual: es presenta mensualment. 2
Inexistent: no es presenta mai. 0
Taula: Freqüència d’exposició i probabilitat
Probabilitat Freqüència d’exposició
Gairebé segura 10
Molt possible: probabilitat del 50%. 6
Poc possible 1
Molt remota: una en un milió. 0,2
Gairebé impossible 0,1

La magnitud del risc obtingut pel producte dels tres factors defineix el tipus d’actuació que cal fer i la seva urgència. En la taula es presenten les possibles situacions.

Taula: Actuacions davant el risc
Risc calculat Actuació necessària
Risc molt alt: R > 400 Detenció immediata de l’activitat.
Risc alt: 200 < R < 400 Correcció immediata de l’activitat.
Risc tolerable: 70 < R < 200 Correcció urgent de l’activitat.
Risc possible: 20 < R < 70 El risc ha de ser corregit, sense ser una emergència.
Risc acceptable: R < 20 La correcció es pot ometre.

Els riscos avaluats s’han d’ordenar des dels més greus als menys greus o acceptables, i s’han d’adjuntar altres columnes, tal com es mostra en la taula, en les quals es descriuen les accions i els responsables de la seva implantació i revisió. Els més greus no solament requereixen detenir l’activitat sinó que, a més, s’han de solucionar com més aviat millor.

Taula: Ordenació dels riscos avaluats
Risc Accions Responsables Implantació/Revisió

Altres mètodes d'avaluació de riscos

Els altres mètodes d’avaluació de riscos són procediments semblants al mètode Fine, però que empren més de tres factors en l’avaluació, com és el cas del mètode Steel i el mètode Strohm.

El mètode Steel empra quatre factors: la freqüència, la probabilitat, la pèrdua màxima probable i el nombre de persones exposades. El mètode Strohm, a més dels esmentats en el procediment Steel, empra un cinquè factor que fa referència al possible dany a què pot ser sotmesa l’empresa i que dificulta la seva expansió.

Mètode simplificat d'avaluació de riscos d'accident basat en la Nota Tècnica 330 de l'INSST

Hi ha un mètode simplificat d’avaluació de riscos, un procediment normalitzat que permet estimar el nivell de risc d’una determinada situació de risc en un lloc de treball concret, que està basat en la Nota Tècnica 330 definida per l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST).

L’aplicació del mètode ens permetrà estimar el nivell de risc d’una determinada situació de risc en un lloc de treball mitjançant el seguiment de quatre etapes:

  1. En la primera es determina el nivell de deficiència (ND) de la situació de risc.
  2. En la segona, el nivell d’exposició (NE) del lloc de treball.
  3. La tercera etapa determina el nivell de probabilitat (NP) associat a la situació de risc.
  4. En la quarta etapa s’estima el nivell de conseqüències (NC) de l’accident i el nivell de risc (NR) que definirà el tipus d’intervenció.

El mètode ens permet quantificar el nivell dels riscos (NR) existents i jerarquitzar les accions encaminades a corregir cada una de les situacions de risc mitjançant l’ús de qüestionaris de revisió.

Estimació del nivell de deficiència (ND)

Per a l’estimació del nivell de deficiència s’empren qüestionaris de revisió en els quals s’inclouen els factors de risc i la seva importància. El nivell de deficiència (ND) s’obté mitjançant l’aplicació del qüestionari i amb la taula, en la qual s’indiquen els nivells i el seu significat.

Taula: Determinació del nivell de deficiència basat en la NT330 de l’INSST
Nivell de deficiència ND Significat
Molt deficient (MD) 10 Els factors de risc detectats seran generadors d’errors amb una possibilitat molt alta. No hi ha mesures preventives davant d’aquest factor.
Deficient (D) 6 El factor de risc detectat necessita ser corregit. Les mesures preventives existents són poc efectives.
Millorable (M) 2 Els factors de risc detectats tenen poca importància i les mesures preventives existents no són capaces de reduir el risc.
Acceptable (B) - No es detecta cap anomalia. El risc es considera controlat.

Els qüestionaris de revisió són documents en els quals s’indiquen cada un dels factors de risc existents que poden ser causants de dany en un lloc de treball.

El qüestionari de la (taula) fa referència a les caigudes a diferent nivell per l’ús d’escales fixes. A la primera columna s’indiquen els factors de risc, en les següents hi ha caselles per indicar si existeix o no risc, o no procedeix la seva contestació (“Sí”, “No” i “NP”, respectivament). A l’última columna es calcula el nivell de deficiència (ND) per a cada un dels factors de risc que apareixen al qüestionari.

Taula: Qüestionaris de revisió
Caigudes a diferent nivell. Escales fixes
Centre de treball Data
Àrea d’aplicació Tècnic
Factors de risc No NP ND
1. Les petges dels esglaons estan compreses entre 23 i 36 centímetres.
2. La contrapetja té entre 13 i 20 centímetres.
3. Les dimensions dels esglaons són homogènies en l’escala.
4. El paviment de l’escala té elements antilliscants o no és relliscós.
5. S’observa neteja adequada.
6. Es disposa de barana i passamans adequats segons l’annex I art 3.3 i 3.2 del RD 486/1997.
7. Es disposa de descansos reglamentaris segons l’annex I art. 7.7 del RD 486/1997.
8. La il·luminació és l’apropiada (50 lux sense enlluernaments).
9. Hi ha enllumenat d’emergència.
10. Altres deficiències observades.
Observacions:

Per emplenar el qüestionari, s’ha d’examinar cada un dels factors de risc en el lloc de treball i marcar amb una creu la casella “Sí”, “No” o “No procedeix” (NP). Al costat de cada un dels factors de risc s’indica el nivell de deficiència.

Estimació del nivell d'exposició (NE)

L’estimació del nivell d’exposició és la mesura amb què el treballador o treballadors estan exposats al factor de risc. Es quantifica d’1 a 4 segons si l’exposició és contínua, freqüent, ocasional o esporàdica (taula).

Taula: Estimació del nivell d’exposició (NE)
Nivell d’exposició (NE) NE Significat
Continuada (EC) 4 El treballador està exposat contínuament al factor de risc avaluat. Diverses vegades durant la jornada laboral amb elevats temps d’exposició.
Freqüent (EF) 3 El treballador està exposat al factor de risc durant diverses vegades, però amb temps d’exposició curts.
Ocasional (EO) 2 El treballador hi està exposat alguna vegada durant la jornada laboral i amb temps curts.
Esporàdica (EE) 1 Irregularment.

Estimació del nivell de probabilitat (NP)

El nivell de probabilitat es calcula pel producte del nivell de deficiència (ND) i el nivell d’exposició (NE). Per al càlcul es pot emprar la taula.

Taula: Càlcul del nivell de probabilitat (NP)
Nivell d’exposició (NE) 4 3 2 1
ND = 10 MA-40 MA-30 A-20 A-10
ND = 6 MA-24 A-18 A-12 M-6
ND = 2 M-8 M-6 B-4 B-2

El significat de cada un dels nivells de probabilitat calculats s’indica en la taula.

Taula: Significat dels nivells de probabilitat
Nivell de probabilitat NP Significat
Molt alta (MA) 24 < MA < 40 La materialització de risc ocorre amb freqüència.
Alta (A) 10 < A < 20 La materialització del risc pot succeir diverses vegades en el cicle de vida laboral.
Mitjana (M) 6 < M < 8 És possible que el dany succeeixi alguna vegada.
Baixa (B) 2 < B < 4 No és probable que es materialitzi el risc, encara que és concebible.

Estimació del nivell de conseqüències (NC)

El procediment estableix quatre nivells de conseqüències en funció dels danys personals i materials. L’escala va des de 10 fins a 100, tal com s’indica en la taula.

Taula: Taula d’estimació del nivell de conseqüències
Nivell de conseqüències (NC) NC Danys personals Danys materials
Mortal o catastròfic (M) 100 Un o més morts Destrucció total de l’immoble o de les instal·lacions
Molt greu (MG) 60 Lesions greus irreparables Destrucció parcial de l’immoble o instal·lacions
Greu (G) 25 Lesions amb incapacitat laboral transitòria Detecció del procés per la seva reparació
Lleu (L) 10 Petites lesions que no requereixen hospitalització Danys reparables sense necessitat d’interrompre el procés

Determinació del nivell de risc (NR) i el nivell d'intervenció

Finalment, el nivell de risc (NR) es calcula pel nivell de conseqüències (NC) i el nivell de probabilitat (NP), segons la figura.

En funció del nivell de risc, s’estableix un nivell d’intervenció (I, II, III o IV), el significat del qual s’indica a la taula:

Taula: Nivell d’intervenció en funció del nivell de risc (NR)
Nivell d’intervenció NR Significat
I 4.000-600 Situació crítica que requereix correcció urgent.
II 500-150 S’han de corregir les situacions de risc i adoptar mesures de control.
III 120-40 La millora es realitzarà si és possible i convé justificar-ne la rendibilitat.
IV 20 No és necessari intervenir, excepte quan una anàlisi més detallada així ho justifiqui.
Figura Determinació del nivell de risc (NR) i el nivell d’intervenció
Font: INSST

Exemple de l'avaluació de risc de caiguda a diferent nivell per l'ús d'escales fixes

Per a cada un dels factors de risc s’ha d’estudiar el nivell de deficiència (ND) i marcar sobre el qüestionari si els factors de risc hi són presents o no; suposem que es donen les respostes indicades en la taula.

Taula: Qüestionari de caigudes al diferent nivell. Escales fixes
Caigudes a diferent nivell. Escales fixes
Centre de treball: Tallers Data: 24/05/2006
Àrea d’aplicació: Magatzem de matèries primeres Tècnic: S. Gómez
Factors de risc No NP ND
1. Les petges dels esglaons estan compreses entre 23 i 36 centímetres. X 2
2. La contrapetja té entre 13 i 20 centímetres. X 2
3. Les dimensions dels esglaons són homogènies en l’escala. X 6
4. El paviment de l’escala té elements antilliscants o no és relliscós. X 6
5. S’observa neteja adequada. X 6
6. Es disposa de barana i passamans adequats segons l’annex I art 3.3 i 3.2 del RD 486/1997. X 6
7. Es disposa de descansos reglamentaris segons l’annex I art. 7.7 del RD 486/1997. X 6
8. La il·luminació és l’apropiada (50 lux sense enlluernaments). X 0,5
9. Hi ha enllumenat d’emergència. X 2
10. Altres deficiències observades. 2
Observacions:

El nivell de deficiència s’obté mitjançant la suma dels nivells de deficiència (ND) i el nivell de conseqüències (NC) per a cada un dels factors de risc que presenten la disconformitat. El nivell d’exposició (NE) s’estableix de la manera següent:

  • Primer cal calcular el ND. Per això, utilitzem el qüestionari anterior i sumarem tots els valors que poden donar caigudes. Els valors que no són negatius (com els esglaons amb petges compreses entre 23 i 36 centímetres) no es compten. En aquest cas, la suma dona 28.
  • Un cop tenim el valor de 28, calculem el ND amb la taula corresponent i segons el context. Hi donem un valor de ND=6.
  • EL pas següent és el càlcul del nivell d’exposició amb la taula per al càlcul de NE. Pel que deduïm de l’enunciat, hi donem un valor NE=2.
  • A partir de la triangulació entre ND i NE a la taula, el resultat és A-12. És a dir, entre 10 i 20. Establim un nivell de probabilitat (NP) 10 i un nivell de conseqüències (NC) de 25.
  • Per triangulació amb la taula entre NP=10 i NC=25, obtenim Nivell II 200-500.
  • Si, en lloc d’utilitzar la taula, fem l’operació NPxNC=10×25=250, obtenim el mateix valor que utilitzant la taula.

El càlcul del nivell de risc (NR) permet conèixer el grau d’intervenció necessari en cada cas, ordenat des del grau d’intervenció I, que requereix una correcció urgent per tractar-se d’una situació crítica, fins al grau d’intervenció IV, en el qual no es necessita cap tipus d’intervenció.

Mètodes complexos d'avaluació de riscos

Els mètodes complexos d’avaluació de riscos es classifiquen en quantitatius i qualitatius. En els primers, l’estimació del risc que s’ha fet és quantitativa, mentre que en els segons és qualitativa. Es poden emprar mètodes semiquantitatius quan el mètode d’avaluació preveu aspectes qualitatius i quantitatius.

En la taula es representen els mètodes d’avaluació de riscos que s’empren amb més freqüència.

Taula: Mètodes qualitatius i quantitatius d’avaluació de riscos
Mètode Categoria Tipus de risc
Anàlisi històrica d’accidents Qualitatiu Accident en general
Anàlisi preliminar de riscos Qualitatiu Accident en general
Què passaria si…? Qualitatiu Accident en general
Llistes de comprovació Qualitatiu Accident en general
AMFE Qualitatiu Accident en general
AMFEC Qualitatiu Accident en general
HAZOP Qualitatiu Accident en general
UCSIP Qualitatiu Accident en general
D’altres: Dow, Mond, Mosar, etc. Qualitatiu Accident en general
Gustav-Purt Qualitatiu Incendi
Gretener Qualitatiu Incendi
Risc intrínsec Qualitatiu Incendi
D’altres: Meseri, Frame, etc. Qualitatiu Incendi
Anàlisi de l’arbre d’errors Quantitatiu Accident en general
Anàlisi de l’arbre d’esdeveniments Quantitatiu Accident en general
Mètode de l’error de manera comuna Quantitatiu Accident en general
Mètode per al càlcul de danys Quantitatiu Accident en general
Mètode per al càlcul de l’abast dels efectes Quantitatiu Accident en general

Els quatre primers mètodes qualitatius són classificats també com a mètodes comparatius d’anàlisi de risc.

Els mètodes comparatius d’anàlisi de riscos són procediments d’anàlisi que empren l’experiència d’esdeveniments ocorreguts en empreses semblants o en equips i instal·lacions similars als que es pretenen avaluar.

S’empren quatre mètodes comparatius d’anàlisi de risc:

  1. Anàlisi històrica d’accidents (AHA)
  2. Anàlisi preliminar de riscos (APR)
  3. Llista de comprovació (check list)
  4. Què passaria si…?.

Anàlisi històrica d'accidents (AHA)

Un dels mètodes comparatius d’anàlisi de risc és l’anàlisi històrica d’accidents.

L’anàlisi històrica d’accidents (AHA) es basa en l’ús de dades històriques d’accidents reals ocorreguts en el passat en empreses semblants a les que es pretenen avaluar amb productes idèntics o de la mateixa naturalesa.

És una avaluació de riscos útil com a acció prèvia, perquè en basar-se en casos reals permet orientar sobre els possibles riscos i determinar de forma aproximada la freqüència d’ocurrència. Tanmateix, en alguns casos, les dades històriques no són extrapolables a la situació actual, en què es pot disposar d’instal·lacions més modernes i processos industrials de fabricació diferents.

Alguns factors que s’han de considerar en plantejar i desenvolupar una anàlisi històrica d’accidents són:

  • Definició d’accidents que s’analitzaran: tipus d’accidents que s’estudiaran (productes, instal·lacions).
  • Identificació exacta de l’accident: incloent-hi lloc, productes implicats, instal·lació o equips implicats.
  • Identificació de les causes dels accidents: a causa d’errors humans, errors d’equips, errors de disseny o de procés.
  • Identificació de l’abast dels danys causats: per pèrdua de vides humanes, materials o dany al medi ambient.
  • Descripció i valoració de les mesures aplicades: per evitar-ne la repetició

El principal avantatge és que permet obtenir hipòtesis de possibles accidents, tenint en compte accidents reals ja ocorreguts mitjançant l’ús de bases de dades. Tanmateix, el principal inconvenient de l’anàlisi històrica d’accidents (AHA) és l’ús d’informació que pot no ser completa o diferir de les característiques de les nostres instal·lacions.

La informació es pot extreure de diferents mitjans. Els més destacats són:

  • Bancs de dades d’accidents on-line.
  • Bibliografia especialitzada
  • Registres d’accidents i incidents històrics de la mateixa companyia
  • Informes d’altres accidents de companyies semblants

L’ús de bases de dades d’accidents és un dels procediments més utilitzat, per estar contínuament actualitzat i per contenir gran informació sobre el tipus de procés.

L’objecte de l’ús de dades històriques és evitar la repetició d’accidents ja ocorreguts en el passat i en condicions semblants.

La informació continguda en les bases de dades històriques és de gran ajuda per garantir la seguretat en empreses que produeixen condicions semblants, en la creació de noves plantes o en la modernització de les ja existents. En tots els casos es busca prevenir i evitar la repetició d’accidents ocorreguts en algun altre lloc del món.

Tanmateix, no totes les dades històriques emmagatzemades són útils, ja que és possible que les condicions de l’esdeveniment siguin diferents a les actuals, no es tinguin en compte tots els casos possibles o les dades de què es disposa són incompletes.

Les bases de dades d’accidents Major Accident Reporting System (MARS) i Major Hazard Incident Data Service (MHIDAS) es poden consultar a Internet.

Les bases de dades més emprades són MARS, MHIDAS, FACTS, SONATA i BDF, entre d’altres. Descrivim la informació continguda en les dues primeres:

MARS

La base de dades d’accidents MARS és gestionada pel Departament d’Accidents Greus (MAHBA, Joint Research Centre), Ispra (Itàlia).

  • Major Accident Reporting System (MARS): conté informació sobre accidents greus per substàncies perilloses ocorreguts als països de la Comunitat Europea. Actualment, conté més de 370 accidents greus i està gestionada per l’autoritat competent de cada estat membre i la Comissió Europea. Els accidents es presenten classificats segons l’any de l’accident, tipus d’activitat, tipus d’accident, substància involucrada, conseqüències, causes immediates, efectes immediats, mesures d’emergència preses i lliçons apreses.
  • Major Hazard Incident Data Service (MHIDAS): conté informació sobre accidents a causa de matèries perilloses des de 1966, i alguns d’anteriors a aquesta data. Està formada per accidents ocorreguts a 95 països de tot el món i gestionada pels organismes del Regne Unit SRD (Safety and Reliability Directorate) i HSE (Health and Safety Executive). La base de dades inclou emmagatzemament, transport i procés, per a instal·lacions químiques i petroquímiques. Per a un ràpid accés, està dividida en camps que permeten obtenir informació sobre cada esdeveniment en particular (número del registre, font del registre, data de l’incident, tipus d’incident, origen general i específic de l’incident, causa general i causa específica, etc.).

En la taula es resumeixen les característiques dels bancs de dades més usats en l’anàlisi històrica d’accidents.

MHIDAS

La base de dades MHIDAS és pública i es pot consultar per mitjà del seu lloc web o per mitjà del mateix organisme.

Taula: Bancs de dades emprats en l’AHA
Denominació Accidents Observacions
MARS Substàncies perilloses. Emmagatzemament, transport, càrrega/descàrrega i ús. Informació pública en anglès
MHIDAS Substàncies perilloses. Emmagatzemament, transport i processos en instal·lacions químiques i petroquímiques. Informació pública en anglès
OSIRIS-1 Substàncies perilloses. Transports de mercaderies perilloses. Informació al seu web, en anglès
OSIRIS-2 Hidrocarburs. Informació al seu web, en anglès
WOAD Accidents en plataformes petrolíferes. Noruega

Anàlisi preliminar de riscos (APR) ('preliminary hazard analysis', PHA)

APR i empreses químiques

L’anàlisi preliminar de riscos (APR) va ser desenvolupada per les Forces Armades dels Estats Units i, actualment, amb denominacions diferents, és emprada per empreses químiques.

L’anàlisi preliminar de riscos (APR) és un procediment d’anàlisi de riscos que pretén identificar i registrar els perills existents, la causa, la conseqüència potencial i les diferents mesures preventives o correctives necessàries en cada cas.

L’APR s’empra com a procediment d’anàlisi en aquells casos en els quals no es tenen experiències anteriors per tractar-se d’un procés nou, per realitzar-se en instal·lacions noves o per emprar nous productes no provats amb anterioritat.

L’anàlisi preliminar de riscos s’empra amb èxit en el desenvolupament de noves instal·lacions en la seva fase inicial de disseny.

És un procediment molt útil per conèixer els perills existents en la fase de disseny i evitar modificacions costoses en temps i diners en les fases posteriors. Els resultats obtinguts permeten identificar els riscos i els successos iniciadors i analitzar les millors alternatives per eliminar-los o reduir-los.

En la seva aplicació se seleccionen les substàncies o productes perillosos i els principals equips que participaran en la seva transformació. Alhora, es pensa en les formes en què es poden produir els errors. Per a això, és molt útil emprar l’anàlisi històrica d’accidents (AHA) d’empreses semblants, que poden orientar en els possibles riscos i les seves causes d’aparició.

Les etapes que hem de seguir en aquest procediment són recollir la màxima informació possible, fer l’anàlisi preliminar de riscos i redactar l’informe de resultats:

  1. Informació necessària: s’ha de recopilar tota la informació possible sobre el procés (instal·lacions, equips o materials, procediments operatius, treballadors implicats, etc.).
  2. Realització de l’APR: l’anàlisi preliminar de riscos consisteix a identificar els perills per poder establir els millors criteris d’actuació que serveixin per eliminar o reduir els riscos.
    Per identificar els perills tindrem en compte els aspectes següents:
    • Equips i materials perillosos (combustibles, substàncies altament reactives, tòxiques, etc.).
    • Interrelacions perilloses entre equips i substàncies (iniciació i propagació de focs i explosions, sistemes de control i aturada).
    • Factors ambientals (vibracions, humitat, temperatures externes, descàrregues elèctriques).
    • Procediments d’operació, proves, manteniment i emergències (errors humans, distribució d’equips, accessibilitat, protecció personal).
    • Instal·lacions (emmagatzemaments, equips de proves, formació).
    • Equips de seguretat (sistemes de protecció, redundàncies, sistemes contra incendis, equips de protecció personal).
      A més, s’han d’analitzar les matèries primeres, productes intermedis i acabats prenent informació sobre característiques fisicoquímiques com la inflamabilitat, explosivitat, corrosivitat, toxicitat, etc., el tipus d’emmagatzemament, la compatibilitat entre productes, etc.
  3. Informe de resultats: els resultats de l’anàlisi han de ser exposats en una taula (taula) en la qual s’ha d’indicar cada un dels perills, la causa que els genera, les conseqüències i les mesures preventives o correctives proposades per minimitzar-los.
Taula: Informe de l’APR
Risc Causa Conseqüència Mesures proposades

És un procediment que només requereix entre dues i tres persones amb experiència i coneixements relatius al procés, els equips i els materials emprats.

Llistes de comprovació o 'check lists'

Check list

Els pioners en l’ús de les llistes de comprovació van ser Miller i Howard, que van publicar l’ús d’aquest procediment a la revista anglesa Major Loss Prevention in Process Industries (London Institution of Chemical Engineers) el 1971.

La llista de comprovació o check list és un mètode qualitatiu que permet avaluar el nivell de risc d’un projecte i comprovar-ne l’adequació al reglament o procediments de referència establerts. S’empra per garantir la conformitat del que s’ha avaluat en un procediment, norma o mètode de referència.

En la seva aplicació s’utilitzen preguntes que poden ser valorades amb un “Sí” o un “No” i que permeten identificar el risc, però no fer-ne la valoració. La valoració es pot fer posteriorment amb altres mètodes, com el mètode ABC o el mètode d’avaluació de riscos basat en la NT 330 de l’INSST.

Les llistes de comprovació són emprades per moltes organitzacions com a llistes d’inspecció per a seguiment i control de les diferents fases d’un projecte.

Les llistes de comprovació es poden emprar per avaluar zones generals o poden ser específiques i valorar zones concretes, equips, instal·lacions o operacions. La seva fàcil aplicació permet emprar el procediment en qualsevol fase o modificació d’un projecte (disseny, construcció, posada en marxa, etc.) i permet la doble comunicació entre els membres del projecte i els que en fan el control.

La preparació l’ha de fer personal expert i bon coneixedor de les instal·lacions de la planta. Realitzar-la no requereix personal excessivament preparat, però la discussió dels resultats sí.

El procediment permet conèixer l’estat de les instal·lacions avaluades; la seva dificultat rau en la verificació del compliment del reglament o procediment per a una determinada instal·lació.

Mètode "what if...?" o "què passaria si...?"

El mètode “What if…?” identifica el risc i les seves conseqüències, i permet definir les possibles solucions, però sense fer una estimació de risc.

El mètode ”what if…?” és un mètode d’anàlisi de risc consistent a qüestionar el resultat de la presència d’esdeveniments no desitjats que poden provocar conseqüències adverses a partir de la pregunta: “Què passaria si…?”.

Així doncs, es plantegen possibles desviacions que pot experimentar una determinada instal·lació mitjançant la pregunta “Què passaria si…?”. S’aplica a qualsevol fase del projecte, des del disseny i la construcció, fins a la seva modificació posterior.

Exemples de preguntes "Què passaria si...?"

Què passaria si hi ha un error de refrigeració en el circuit principal?
Què passaria si es produeix un error en l’alimentació elèctrica de la màquina?
Què passaria si hi hagués una fuga de combustible?

El mètode requereix la construcció d’una taula (taula) amb tres columnes. En la primera es pregunta per la possible desviació, en la segona se n’indiquen les conseqüències i en la tercera es proposen les recomanacions o accions encaminades a eliminar la desviació o esdeveniment no desitjat.

Taula: Mètode que passaria si…?
Què passaria si…? Conseqüències Recomanacions

Grup de treball

El grup de treball ha d’estar format per personal amb coneixements amplis en producció, fabricació, manteniment, enginyeria i seguretat, a més de conèixer la tècnica d’avaluació de riscos.

És un mètode que requereix personal amb coneixements del projecte i amb capacitat d’imaginar-ne possibles desviacions, altament qualificat i amb experiència. Els grups de treball estan formats per dues o tres persones documentades sobre els aspectes a avaluar (procés, procediments, etc.) i el resultat obtingut serà una llista amb els possibles riscos, les seves conseqüències i propostes d’accions encaminades a eliminar o reduir el risc.

El mètode s’inicia amb la definició de l’abast de l’estudi i la recollida d’informació dels equips i instal·lacions que es volen avaluar. És important disposar de tota la informació abans d’iniciar la roda de preguntes (“Què passaria si…?”).

A continuació, s’inicia una roda de preguntes per part dels participants de l’equip de treball. Les qüestions plantejades, juntament amb les respostes, perills, conseqüències i solucions, es van anotant a mesura que van sorgint.

El mètode admet l’ús de llistes de comprovació prèviament elaborades, que seran molt útils per efectuar les preguntes tipus “Què passaria si…?”, però no són indispensables.

El procés es considera finalitzat quan els participants deixen de fer-se preguntes i es redacta l’informe final amb els resultats i recomanacions obtinguts.

Anàlisi modal de fallades i efectes (AMFE)

L’AMFE o anàlisi del mode d’errors i efectes és un procediment inductiu d’avaluació que permet determinar les possibles conseqüències dels diferents modes d’error de cada un dels components estudiats.

És un mètode molt emprat en la indústria nuclear i aeronàutica, que exigeix tenir un coneixement molt alt dels equips i/o de les instal·lacions que s’han d’avaluar. Pot ser emprat en qualsevol fase de desenvolupament (disseny, construcció o verificació). No té en compte els errors humans.

En la seva aplicació es distingeixen quatre etapes:

  1. Definició de components i equips de la instal·lació que s’avalua: es defineixen tots els elements que formen l’equip que s’avalua. És útil emprar plànols de construcció.
  2. Identificació del mode d’error: per a cada un dels elements s’ha de descriure el possible mode d’error. És molt útil emprar llistes de comprovació del mode d’errors.
  3. Definició d’efectes i conseqüències de cada un dels modes d’error.
  4. Definició de la probabilitat (de l’1 al 10) i la gravetat (de l’1 al 10): estudiar la necessitat d’adoptar mesures correctives en funció dels resultats.

Les dades s’han de recollir en una taula com la de la taula:

Taula: AMFE. Taula de definició
Element Mode d’error Conseqüències Probabilitat Gravetat Mesures adoptades

Anàlisi modal d'efectes, errors i la seva criticitat (AMFEC)

L’AMFEC va ser aplicat per la NASA el 1960 per avaluar el mode d’error en el projecte Apollo.

L’AMFEC o anàlisi modal d’efectes, errors i la seva criticitat és una variació de l’AMFE, però en aquest es consideren els errors humans com a possibles modes d’error i, a més, analitza la criticitat dels riscos estudiant-los de forma numèrica. Malgrat ser una eina emprada tradicionalment en la gestió de la qualitat com a mètode d’identificació i anàlisi de possibles errors en la fase de disseny, resulta molt útil en la prevenció de riscos laborals.

Per realitzar-la, es requereix definir el mode d’error, l’efecte, la seva causa de generació i calcular l’índex de criticitat (IC) com a producte dels tres factors: probabilitat (P), gravetat (G) i probabilitat de no detecció (D):

  • L’índex de criticitat (IC) representa la valoració global de l’error i ens indicarà si hem de prendre accions correctores o no, i també la prioritat amb què s’han d’aplicar.
  • Probabilitat (P): representa la probabilitat que es presenti l’error en el producte avaluat.
  • Gravetat (G): és la importància de l’error quant a les seves conseqüències, en cas de produir-se.
  • Probabilitat de no detecció (D): probabilitat de no detectar l’error abans que es produeixi.

Els tres índexs (P, G i D) es valoren de forma numèrica seguint el criteri indicat en la taula, taula i taula:

Taula: Significat dels índexs de valoració de l’IC (probabilitat)
Valoració Probabilitat (P)
2 Fiabilitat determinada
en dissenys precedents.
4 Fiabilitat determinada
en dissenys precedents
per a condicions no iguals.
6 Disseny la fiabilitat del
qual no ha estat demostrada.
8 Amb problemes de disseny
i fabricació.
10 Amb error sistemàtic.

Taula: Significat dels índexs de valoració de l’IC (gravetat)
Valoració Gravetat (G)
2 Error perceptible pel client
però poc molest.
4 Percepció negativa del
client.
6 El client n’exigeix
un canvi o reparació.
8 Amb degradació del producte.
10 Afecta la seguretat
sense previ avís.
Taula: Significat dels índexs de valoració de l’IC (probabilitat de no detecció)
Valoració Probabilitat de no detecció (D)
2 Menor que el 10%.
4 Entre el 10% i el 20%.
6 Entre el 40% i el 50%.
8 Entre el 60% i el 70%.
10 Entre el 80% i el 100%.

En funció de l’índex de criticitat obtingut, es proposen les accions correctores, el termini i el responsable d’implantar-les. El procediment preveu la realització d’un nou càlcul d’índex de criticitat (IC) per a la nova situació, tal com es recull en la taula.

Taula: AMFEC
Component Mode d’error Efecte de l’error Causa d’error Actual Accions correctores Resultat
Control P G D Ic Control P G D Ic

Anàlisi funcional d'operativitat (HAZOP)

HAZOP

El mètode HAZOP (Hazard and Operability Studies) sorgeix el 1963 en la companyia ICI (Imperial Chemical Industries) com a mètode d’avaluació de riscos en plantes de fabricació de pesticides per detectar situacions insegures. Actualment, s’empra en les indústries químiques amb gran èxit.

L’HAZOP o AFO (anàlisi funcional d’operativitat) és un mètode deductiu d’anàlisi qualitativa d’identificació de riscos basat en l’avaluació de les possibles desviacions de les variables del procés que es pretén estudiar. S’analitzen les causes que provoquen les desviacions i les seves conseqüències mitjançant les denominades paraules guia i es proposa l’adopció de les mesures preventives que evitin les situacions insegures.

Es basa en la premissa que els riscos i accidents sorgeixen com a conseqüència de les desviacions de les variables que defineix el procés respecte de les seves condicions normals d’operació. És aplicat tant en l’etapa de disseny com en la d’operació per a processos continus i discontinus, i és molt útil en processos regulats per instal·lacions complexes.

En el mètode HAZOP, després d’analitzar les causes i les conseqüències de les desviacions de les variables que defineixen el procés productiu, aquestes conseqüències es fan constar en un informe en el qual s’analitzen els resultats obtinguts i que també presenta una llista de les mesures o accions encaminades a eliminar o disminuir el risc.

El mètode representa una reflexió crítica útil per descobrir els factors que alteren el correcte funcionament de la instal·lació o procés respecte dels objectius de disseny establerts.

En una anàlisi amb el mètode HAZOP s’han de seguir les etapes següents:

1. Definició de l’àrea a estudiar: constitueix l’abast del mètode i s’hi delimita l’àrea en la qual s’aplicarà la tècnica. S’han de definir les línies de procés o subsistemes que conformen l’àrea d’estudi.

2. Definició dels nusos: es localitzen els nusos que defineixen cada un dels subsistemes o línies.

Els nusos són punts importants del procés i representen etapes localitzades de la instal·lació com canonades d’alimentació, bombes d’impulsió o dipòsits d’emmagatzemament.

Els nusos han de ser localitzats, identificats i numerats per a cada un dels subsistemes que conformen el procés. A més, per a cada un d’ells es defineixen les variables del procés, com la temperatura, pressió, cabal, composició, etc. El mètode HAZOP s’aplica a cada un dels nusos identificats.

Diagrama de flux

És una representació gràfica de les etapes que defineixen un procés. És una eina molt útil per conèixer l’exacte funcionament del procés i facilita la localització de les causes que poden provocar un error.

Per a la correcta identificació i localització dels nusos dins del procés, és convenient emprar diagrames de flux o de canonades. Aquests diagrames faciliten la comprensió del procés i també la localització de possibles problemes.

3. Definició de les desviacions a estudiar (paraules guia): per a cada una de les variables (temperatura, pressió, cabal, etc.) que defineixen els nusos, s’ha d’estudiar la seva desviació respecte de les condicions normals del procés aplicant les denominades paraules guia. Les paraules guia permeten conèixer la causa o causes que provoquen el mal funcionament de la instal·lació o situacions de perill.

Les paraules guia, doncs, s’empren per qualificar o quantificar les variables de cada un dels nusos i permeten fer reflexionar el grup de treball sobre les possibles situacions en les quals es troba la instal·lació o procés. Són: “no”, “més”, “menys”, “major que” o “així com”, “part de”, “invers” i “d’una altra forma”. El seu significat i alguns exemples s’indiquen en la taula.

Taula: Paraules guia del mètode HAZOP
Paraula guia Significat Exemple de desviació i causes originadores
No Absència de la variable a la qual s’aplica. No hi ha flux en la línia a causa d’un error de bombatge.
Invers Oposició de la funció desitjada. Analitza la inversió en el sentit de la variable, obtenint l’efecte contrari al que es pretén. Flux invers per error d’una bomba. Error de la vàlvula antiretorn.
Més Augment quantitatiu de la variable. Més temperatura per explosió del reactor.
Menys Disminució quantitativa de la variable. Menys temperatura per pèrdua de calor a causa d’una vaporització.
A més de Augment qualitatiu. S’obté alguna cosa més que les intencions del disseny. Impureses en el producte per l’entrada de contaminants.
Part de Disminució qualitativa. Part del que hauria d’ocórrer succeeix segons el previst. Disminució de la composició en una barreja per canvi en l’alimentació.
Diferent de Activitats diferents respecte a l’operació normal. Qualsevol activitat, com poden ser la posada en marxa i aturada o proves d’inspecció.

Per a cada una de les desviacions s’indicaran les possibles causes i també les conseqüències. A més, s’han d’indicar les accions que cal emprendre (propostes de modificació de les instal·lacions en funció de les conseqüències descrites) i els comentaris que es creguin necessaris. Tota la informació és recollida en una taula com la de la taula.

Taula: Taula d’informació de l’HAZOP
Nus Paraula guia Desviació de la variable Possibles causes Resposta del sistema Conseqüències Accions per emprendre Comentaris

Per ampliar la informació sobre les anàlisis de perills d’instal·lacions, consulteu la secció “Adreces d’interès” en el web.

4. Informe. El resultat de l’aplicació del mètode HAZOP es recull en un informe final en el qual consten els documents següents:

  • Esquema simplificat amb la situació i numeració dels nusos de cada subsistema.
  • Anàlisi dels resultats obtinguts.
  • Llista de les accions que s’han d’emprendre.
  • Llista dels successos iniciadors.

Anàlisi de riscos mitjançant l'arbre d'errors (AAE)

AAE

La tècnica de l’arbre d’errors (AAE) es va emprar per primera vegada el 1962 en la verificació de la fiabilitat de disseny del coet Minuteman. Amb el temps s’ha anat emprant en les indústries nuclears i químiques.

L’anàlisi de riscos mitjançant arbre d’errors (AAE) és una tècnica gràfica deductiva basada en l’àlgebra de Boole que permet determinar, a partir dels accidents o successos top (esdeveniments no desitjats que es volen evitar), els successos intermedis i, finalment, els primaris o bàsics que són els causants de l’error.

Per fer-la, es poden emprar l’anàlisi preliminar de riscos o l’anàlisi històrica, que definiran els accidents o els successos top. A continuació, s’ha de descompondre el succés top o succés complex en successos intermedis mitjançant l’elaboració de l’arbre d’errors. Es descompon per trobar les causes bàsiques o primàries causants de l’accident. A diferència de l’AMFE, l’anàlisi per arbre d’errors (AAE) admet la possibilitat d’error per múltiples causes bàsiques.

Per conèixer l’origen de l’error o esdeveniment no desitjat (succés top), s’ha d’elaborar l’arbre descomponent l’esdeveniment principal fins a arribar als esdeveniments bàsics que no es poden descompondre en d’altres per falta d’informació o per ser causants finals d’error.

L’arbre està format per tres nivells (top, intermedi i bàsic), cada un dels quals és representat per rectangles o cercles com els indicats en la figura.

  • Succés top: es representa en la part més alta de l’arbre d’errors mitjançant un rectangle i és l’esdeveniment que s’ha de descompondre en successos intermedis.
  • Successos intermedis: són els esdeveniments que poden ser descompostos en d’altres d’intermedis o bàsics, i que sorgeixen del succés top. Es representen amb rectangles igual que el succés top.
  • Successos bàsics o terminals: es representen mitjançant cercles i indiquen esdeveniments d’error o esdeveniments d’èxit.
  • Successos no desenvolupats: són esdeveniments bàsics representats amb un rombe i indiquen que en el seu procés de descomposició no s’ha trobat més informació o són terminals.
Figura Succés top, intermedi i bàsic

Per a la seva construcció s’empren portes lògiques, cada una de les quals representa els operadors de l’àlgebra de Boole. Les més importants són les portes AND i OR.

  • Portes AND i OR
  • Portes AND i OR

Porta OR: indica un “O” lògic. La sortida ocorre sempre que ocorri almenys una de les dues entrades lògiques e1 o e2.

Porta AND: indica un “Y” lògic. La sortida ocorre quan ocorren simultàniament les dues entrades e1 i e2.

En la taula s’indiquen altres tipus de portes que se solen emprar en la construcció de l’arbre d’errors (AAE).

Taula: Portes que s’empren en la construcció de l’arbre d’errors
Porta Descripció
Succés extern. Normalment ocorrerà.
Succés intermedi. Esdeveniment d’error que ocorre perquè una o més causes anteriors ocorren.
El succés d’error de sortida ocorre si les entrades es produeixen.
El succés d’error de sortida ocorre si algunes de les entrades es produeixen.
El succés de sortida ocorre si es produeix exactament una de les entrades.
Prioritari. L’esdeveniment d’error de sortida ocorre si totes les entrades es produeixen seguint una determinada seqüència representada per l’esdeveniment condició dibuixat a la dreta de la porta lògica.
Inhibició. L’esdeveniment d’error de sortida ocorre si l’entrada única ocorre en el cas en què es produeixi la condició representada per l’esdeveniment condició dibuixat a la dreta de la porta lògica.
Transferència d’entrada. Representa que l’arbre d’errors es desenvolupa posteriorment on apareix el símbol de transferència d’entrada.
Transferència de sortida. Representa que aquesta posició de l’arbre s’ha de relacionar amb el símbol de transferència d’entrada.

En la figura es presenta un arbre d’errors en el qual en la part superior s’indica el succés no desitjat, o esdeveniment a evitar, completat amb tres nivells més, de manera que cada esdeveniment es genera a partir de l’anterior i les portes lògiques són el seu punt d’unió. En la part inferior es presenten els successos bàsics o successos no desenvolupats. Els primers no necessiten altres successos per poder ser explicats, mentre que els segons, els successos no desenvolupats, necessiten més informació.

Figura Arbre d’errors.
Font: NTP 333, INSST

Per ampliar la informació sobre l’anàlisi probabilística de riscos, consulteu la secció “Adreces d’interès” en el web.

Els resultats obtinguts poden ser qualitatius o quantitatius. Els primers s’obtenen per la recerca del camí crític que condueix als successos bàsics causants de l’error o esdeveniment iniciador. Els resultats qualitatius s’obtenen quan, a més, es té en compte la probabilitat d’errors dels components avaluats.

Anàlisi de riscos per l'arbre de successos (AAS)

L’arbre de successos (AAS) és una tècnica inductiva que descriu les conseqüències de possibles accidents que són resultat de l’error d’un sistema, equip, esdeveniment o error humà. En la seva construcció es parteix de l’accident o esdeveniment iniciador i dels factors condicionants involucrats. Es descriuen les seqüències accidentals que condueixen a diferents successos.

Arbre de successos

La tècnica de construcció és poc laboriosa i no requereix preparació específica pel que fa als coneixements tècnics, si bé els analistes hauran de conèixer els fenòmens en joc.

La construcció de l’arbre de successos s’inicia amb l’error o esdeveniment iniciador que apareix a la part superior del gràfic. A continuació, es plantegen sistemàticament dues bifurcacions: en la part superior es reflecteix l’èxit o l’ocurrència del succés condicionant, i en la part inferior es representa l’error o no ocurrència d’aquest. En la figura es representa un exemple de l’arbre de successos.

Figura Arbre de successos (AAS). Diagrama gràfic seqüencial

Per ampliar la informació sobre l’arbre de successos, consulteu la secció “Adreces d’interès” del web.

A partir de l’arbre de successos es poden extreure conclusions sobre les conseqüències de l’accident mitjançant la descripció dels successos cronològics d’errors o errors que el condicionen.

És un procediment senzill que permet realitzar un estudi exhaustiu en el qual es descriu l’evolució d’un succés. Quan l’arbre és gran, però, constuir l’arbre de sucessos pot ser més costós.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats