El paper del recurs preventiu com a eina de supervisió i control

Segons la normativa reguladora (art. 32.2 Bis LPRL), poden ser recursos preventius —i han de quedar registrats en un document de nomenament— els següents casos:

• Un o diverses persones treballadores designades (entenent com a designades les indicades en l’article 30 de la LPRL) de l’empresa.
• Un o diversos membres del servei de prevenció propi de l’empresa.
• Un o diversos membres del o dels serveis de prevenció aliens (SPA) concertats per l’empresa.

Sense oblidar que l’empresari o empresària podrà assignar la presència de forma expressa a una o diverses persones treballadores de l’empresa que, sense formar part del servei de prevenció propi ni ser treballadors o treballadores designades, reuneixin els coneixements, la qualificació i l’experiència necessaris en les activitats o els processos que cal supervisar i controlar. Aquesta formació requerida ha de ser com a mínim la corresponent a les funcions del nivell bàsic.

El treballador designat (art. 12 i 13 del RSP) és una modalitat disponible en empreses de més de 10 persones treballadores i que reglamentàriament no quedin obligades a constituir un servei de prevenció propi. Aquest paper de treballador designat (poden ser un o diversos) haurà de tenir capacitat, temps i mitjans suficients per dur a terme aquesta activitat.

Sense determinar una xifra exacta, la normativa reguladora indica que els recursos preventius nomenats hauran de tenir la capacitat suficient, disposar dels mitjans necessaris i ser suficients en nombre per vigilar el compliment de les activitats preventives necessàries en aquella tasca o moment de la producció que així ha determinat l’avaluació de riscos i la planificació posterior. Igualment, han de romandre en el centre de treball durant el temps en què es mantingui la situació que determini la seva presència.

Quan diverses empreses realitzin activitats concurrents de forma simultània, els riscos es puguin veure modificats o agreujats mútuament per la realització de les activitats que cadascuna desenvolupa i els mètodes de treball requereixen que es controlin de manera simultània, l’obligació de presència recau sobre totes i cadascuna de les empreses que portin a terme les activitats. Per tant, cadascuna d’elles nomenarà la persona responsable de la CAE i determinarà el nombre de recursos preventius necessaris per realitzar la vigilància i el control de les operacions a dur a terme al centre de treball. D’aquesta manera es busca mantenir l’eficàcia de les actuacions empresarials en relació amb els riscos que es pretenen eliminar o reduir.

De fet, en un centre comercial sempre ha d’existir una adequada coordinació d’activitats empresarials (CAE), encara que no sigui en un moment concret on hi hagi una intervenció de reparació o ampliació de l’edifici com en l’exemple exposat. En aquests tipus de centre de treball coincideixen l’empresa titular del centre comercial amb les empreses dels locals llogats. Sovint constitueixen un servei de prevenció propi mancomunat (SPPM) previst per la normativa (article 21 del RD 39/97 RSP) que facilita molt la gestió de la PRL de manera integrada.

L’article 32 bis de la LPRL indica que el recurs preventiu ha de tenir la capacitat suficient per vigilar el compliment de les activitats preventives en cada cas concret on han estat nomenats com a tal.

El Reglament de serveis de prevenció regula en l’article 35 que la formació mínima requerida, tant per a recurs preventiu com per a treballador o treballadora amb assignació de presència, hauria de ser la de nivell bàsic —de durada de cinquanta hores en el cas dels treballadors de les empreses que porten a terme activitats productives considerades perilloses (Annex I 39/97 RSP), o de trenta hores en la resta d’empreses—. Posteriorment, diversos convenis sectorials (construcció i siderometal·lúrgic, per exemple) han establert una millora consistent en un augment del contingut formatiu fins a seixanta hores per al nivell bàsic per actuar com a recurs preventiu.

Del mateix mode, els continguts formatius del nivell bàsic són molt elementals i seria convenient que el servei de prevenció de l’empresa (propi o aliè) vetllés per completar la formació amb coneixements específics (teòrics i pràctics) sobre cada operació o activitat desenvolupada que formi part del seu camp de vigilància i supervisió. A més, en el criteri tècnic 83/10 de la Inspecció de Treball i Seguretat Social es destaca que la formació de nivell bàsic no és suficient per a la majoria de riscos inclosos en l’apartat 1.b de l’article 32 bis de la LPRL.

Segons el tipus de risc, en aquests casos (com per exemple el treball en espais confinats) caldria una formació de nivell intermedi, i també seria necessari que la persona treballadora disposés d’experiència en les activitats o els processos que ha de vigilar i supervisar en la seva tasca com a recurs preventiu.

No es preveu cap responsabilitat administrativa per al recurs preventiu, perquè aquesta figura és nomenada per l’empresari o empresària que són les persones que tenen la responsabilitat administrativa, de la prevenció de riscos laborals en les seves activitats productives, en general, i en particular de les relacionades amb els incompliments en aquesta matèria de coordinació d’activitats empresarials i nomenament de recursos preventius.

Tot això sense perjudici de les responsabilitats d’un altre ordre (penal o civil) en què puguin incórrer, per les seves accions o omissions, que són exactament les mateixes de qualsevol altre actor en l’àmbit de la prevenció. És a dir, el recurs preventiu, com a qualsevol altra persona que treballi en un centre de treball, pot cometre o ometre quelcom que comporti una responsabilitat penal o civil.

És innegable que l’obligació d’acceptar ser recurs preventiu està implícita en els casos en què es tracti d’un treballador designat o un membre del servei de prevenció propi, sempre que tinguin les capacitats i exigències de formació corresponents a la funció que han de desenvolupar de vigilància i control. En aquests casos, el recurs preventiu té les mateixes garanties que ser representant dels treballadors, segons l’article 30.4 de la LPRL, en relació amb els articles 56.4 i 68, lletres a), b) i c) de l’Estatut dels treballadors.

Aquestes garanties són, entre d’altres:

• Obertura d’expedient contradictori en el supòsit de sancions per faltes greus o molt greus, i seran escoltats, a part de la persona interessada, el comitè d’empresa o restants delegats i delegades de personal.
• Prioritat de permanència en l’empresa o centre de treball respecte a la resta de treballadors i treballadores, en els supòsits de suspensió o extinció per causes tecnològiques o econòmiques.
• No ser acomiadat/da ni sancionat/da durant l’exercici de les seves funcions ni dintre de l’any següent a l’expiració del seu mandat, llevat el cas que aquesta es produeixi per revocació o dimissió, sempre que l’acomiadament es basi en l’acció de la persona treballadora en l’exercici de la seva representació, sense perjudici, per tant, d’allò establert en l’article 54. Tanmateix, no podrà ser discriminat o discriminada en la seva promoció econòmica o professional en raó, precisament de la seva representació.
• En cas de ser acomiadat o acomiadada, l’opció entre indemnització i readmissió correspon a la persona treballadora. En cas de no efectuar l’opció, s’entendrà que ho fa per la readmissió. També tindrà dret als salaris de tramitació.

En canvi, les persones treballadores amb assignació de presència no tenen cap garantia ni dret dels indicats anteriorment per als recursos preventius. De fet, no existeix cap referència legal que reculli drets específics per a aquests treballadors i treballadores en l’exercici específic de les funcions en l’assignació de presència; tan sols alguns documents tècnics de l’INSST aporten la reflexió que l’autoritat laboral hauria de valorar la situació que ha portat l’empresa a realitzar aquesta assignació de presència.

Els incompliments relatius al recurs preventiu estan recollits principalment en la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) i en el text refós de la Llei sobre infraccions i sancions en l’ordre social (TRLISOS).

Entre altres incompliments en què poden incórrer els empresaris o empresàries en matèria de prevenció de riscos laborals destaquen els següents respecte de la figura del recurs preventiu:

• La manca de presència dels recursos preventius, quan això sigui preceptiu, o l’incompliment de les obligacions derivades de la seva presència, es tipifica com a infracció greu segons l’article 12.15 b) del TRLISOS. Si es tracta d’activitats reglamentàriament considerades com a perilloses o amb riscos especials es tipifica com a infracció molt greu segons l’article 13.8 b) del TRLISOS.
• No dotar els recursos preventius dels mitjans que siguin necessaris per al desenvolupament de les activitats preventives, en l’article 12.15 a) del TRLISOS, es tipifica com a infracció greu.
• No preveure els riscos que es poden veure agreujats o modificats o els treballs que motiven la presència en l’avaluació de riscos o en el pla de seguretat i salut es tipifiquen com a infracció greu segons articles 12.1 b) i 12.23 a) del TRLISOS.
• Incomplir l’obligació de recollir la planificació d’accions correctores relatives a la necessitat de presència de recurs preventiu es tipifica com a infracció greu (article 12.6 del TRLISOS).
• L’incompliment de les obligacions en matèria d’informació sobre qui és el recurs preventiu o les treballadores o treballadors assignats es tipifica com a infracció greu en l’article 12.8 del TRLISOS.

Segons l’article 22 bis del Reglament dels serveis de prevenció, la presència del recurs preventiu té com a finalitat i funcions que cal fer les següents:

1. Vigilar el compliment de les activitats preventives, que consisteix a comprovar la seva eficàcia i confirmar la seva adequació als riscos ja identificats i definits i als riscos no previstos.
2. En el cas d’observar deficiències en l’execució de les activitats preventives, caldrà donar les indicacions necessàries per al correcte i immediat compliment de les esmentades activitats i donar a conèixer a la persona responsable de l’empresa aquestes circumstàncies perquè adopti les mesures necessàries, si aquestes no haguessin estat encara esmenades.
3. En el cas que s’observi absència, insuficiència o manca d’adequació de les mesures preventives, aleshores s’haurà de donar a conèixer a l’empresari o empresària, o a la persona responsable de l’empresa, aquesta absència, insuficiència o manca d’adequació de les mesures preventives. La persona responsable de l’empresa haurà de procedir de manera immediata a l’adopció de les mesures necessàries per corregir les deficiències i la modificació de la planificació de l’activitat preventiva i, si escau, de l’avaluació de riscos laborals o pla de seguretat.
4. Col·laborar amb altres recursos preventius que puguin estar presents i amb els encarregats coordinadors del centre de treball.

Per al compliment d’aquestes funcions, com a recurs preventiu s’han de tenir en compte els següents punts:

1. La designació o assignació de presència de recurs preventiu es fa per a un centre de treball oh hi hagi l’operació concreta que el necessiti, és a dir, la seva missió no serà vigilar el compliment de la totalitat de les mesures preventives previstes, sinó només d’aquelles activitats, tasques o operacions per a les quals estigui nomenat.
   Pel que fa a les obres de construcció, la missió del recurs preventiu o de la treballadora o treballador «assignat» no serà vigilar totes les mesures preventives previstes en el pla de seguretat, sinó únicament aquelles operacions en les quals les mesures preventives de l’esmentat pla determinin que ha d’estar present el recurs preventiu.
2. La persona responsable de l’empresa haurà de donar instruccions precises a les treballadores o treballadors que actuïn com recurs preventiu sobre els llocs o centre de treball en què han de desenvolupar la seva vigilància, sobre les operacions concretes sotmeses a aquesta i sobre quines mesures preventives recollides en la planificació d’accions correctores o en el pla de seguretat (en el cas de les obres de construcció) han d’observar. També haurà de precisar quin és el procediment que cal seguir per dur a terme la comunicació de les deficiències observades en el compliment de la tasca de vigilància quan, malgrat les seves indicacions, aquestes deficiències no fossin corregides o quan s’observi absència, insuficiència o falta d’adequació de les mesures preventives.
3. La persona responsable de l’empresa ha d’identificar davant la resta de les treballadores i treballadors qui és la persona designada com a recurs preventiu o assignada per la presència.
4. No serà exigible la dedicació exclusiva del recurs preventiu o la persona treballadora amb assignació de presència a aquest encàrrec de vigilància —atès que ell o ella tenen la feina pròpia del seu lloc de treball—, però el recurs preventiu sempre haurà de disposar de prou temps per fer la seva funció com a tal. La supervisió ha de ser directa i immediata i realitzar-se mentre es mantingui la situació de perill.

La legilació contempla tres supòsits diferents on té lloc aquesta coordinació d’activitats empresarials:

1. Empreses concurrents, quan en un mateix centre de treball concurren personal de diverses empreses.
2. Empresa titular, quan en un centre de treball d’un únic empresari o empresària titular hi ha concurrència de persones treballadores de diverses empreses.
3. Empresa principal, quan en un centre de treball hi ha concurrència de persones treballadores de diverses empreses, on una d’elles exerceix com a empresari o empresària principal.

És obligació de l’empresari o empresària principal, a més de complir les mesures establertes pels empresaris o empresàries concurrents, vigilar el compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals per part de les empreses contractistes i subcontractistes d’obres i serveis corresponents a la seva pròpia activitat i que es desenvolupin en el seu mateix centre de treball (vegeu la figura).

Font: ICSSL

Abans de l’inici dels treballs, l’empresari o empresària principal ha d’exigir que contractistes i subcontractistes li acreditin per escrit, pel que fa a les obres i els serveis contractats, que compten amb l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva, així com haver complert amb les seves obligacions pel que fa a informació i formació de les persones treballadores que hagin de prestar els seus serveis en el seu centre de treball. L’empresa contractista és qui ha de demanar aquesta documentació a les empreses que subcontracti per facilitar-la a l’empresari o empresària principal.

Així doncs, el recurs preventiu com a mitjà de coordinació implica que hi hagi una sèrie de reunions entre les empreses concurrents i també entre els diferents comitès de seguretat i salut i els delegats de prevenció per conèixer les mesures acordades i documentades a través d’informacions, instruccions, protocols i procediments de treball.

Tant si es tracta d’empreses privades com empreses públiques, per a la gestió adequada de la coordinació de les activitats empresarials (CAE), a més d’una persona encarregada de la coordinació de les activitats preventives (article 13 RD 171/2004), caldrà nomenar un o diversos recursos preventius en funció de:

• les activitats identificades com a perilloses,
• les detectades com de difícil control,
• les considerades com a activitats incompatibles,
• i el nombre d’empreses concurrents i persones treballadores actuant en el centre de treball únic.

En algunes ocasions, com per exemple quan es tracta d’una gestió CAE senzilla per tan sols ser entre dues empreses i on no hi ha gaire complexitat de riscos, pot haver-hi coincidència de funcions en una mateixa persona com a encarregat coordinador i com a recurs preventiu. En aquest cas caldrà que la persona disposi de la formació mínima de tècnic intermedi en PRL i que la simultaneïtat de funcions sigui compatible i permeti complir amb totes les funcions encomanades a la persona que assumeix la doble funció.

La figura del recurs preventiu en les obres de la construcció presenta singularitats respecte a la figura del recurs preventiu recollida en l’art. 32 bis de la Llei 31/1995 de PRL, que s’aplica a la resta de sectors. En les obres de construcció, el recurs preventiu vigila el compliment de les normes de prevenció de riscos laborals incloses en el pla de seguretat i salut de l’obra i comprova la seva eficàcia.

L’exigència de la presència de recurs preventiu a les obres s’aplicarà a cada contractista principal per separat i sense perjudici de les obligacions del coordinador o coordinadora en matèria de seguretat i salut durant l’execució de l’obra.

El nomenament dels recursos preventius s’ha de fer per a cada treball o operació concreta a l’obra, per quan es determini la necessitat de la seva presència dins del pla de seguretat i salut de l’obra. És a dir, no es poden designar uns recursos preventius generals per a tota l’obra.

En resum, si com a resultat de la vigilància i el seguiment de control del recurs preventiu s’observés l’absència, insuficiència o inadequació de les mesures preventives, la persona responsable del disseny del pla de seguretat i salut de l’obra procedirà, si escau, a la modificació del pla sense menysprear l’adopció immediata de les mesures preventives adients.

El Reglament dels serveis de prevenció, en el seu article 22 bis, estableix que l’avaluació de riscos laborals —inicial o de seguiment— identificarà els riscos que puguin veure’s agreujats o modificats per la concurrència d’operacions successives o simultànies i els treballs o tasques integrants del lloc de treball lligats a les activitats o processos perillosos o amb riscos especials. Posteriorment, aquests resultats de l’avaluació de riscos marcaran una determinada planificació de les mesures preventives o correctives que inclourà tot allò relacionat amb el recurs preventiu.

La forma de dur a terme la presència de recursos preventius quedarà determinada en la planificació de l’activitat preventiva, on s’especificarà:

• qui serà nomenat recurs preventiu,
• el nombre del recursos preventius necessaris per a cada tasca o activitat,
• les activitats preventives o correctives subjectes a la seva presència,
• quina formació i capacitació han fe tenir els recursos preventius nomenats.

Tot això anirà condicionat a la naturalesa i la gravetat del risc identificat.

I quan es tracti d’obres de construcció, el RD 1627/1997 sobre les disposicions de seguretat i salut en aquest sector indica que és el pla de seguretat i salut de l’obra qui determinarà la forma de dur a terme la presència dels recursos preventius.

En el cas que la necessitat de la presència de recurs preventiu sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat Social, la persona responsable de l’empresa procedirà a la revisió de l’avaluació incloent les situacions de risc detectades, i modificarà la planificació de l’activitat preventiva incloent-hi la necessitat de presència de recurs preventiu en aquestes situacions.

Es recomana que el nomenament dels recursos preventius o treballadores i treballadors assignats quedi registrat en un document o acta d’acceptació de la tasca.

En qualsevol situació laboral, la persona responsable de l’empresa ha d’identificar, davant la resta de treballadors i treballadores, qui són les persones nomenades com a recursos preventius i, especialment, notificar-ho als representants dels treballadors en matèria preventiva (delegats de prevenció i comitè de seguretat i salut, si n’hi ha).

Aquesta identificació es podrà efectuar, per exemple, exposant el nomenament en un lloc visible al centre de treball (tauler d’anuncis, intranet, garita de vigilància a l’entrada de les obres, vestuaris o similar). També és recomanable que durant el desenvolupament de la feina la persona designada com a recurs preventiu (i fins i tot la persona que té assignada la presència) porti un senyal visible que la identifiqui per tal que la resta de treballadors i treballadores tinguin un referent en cas de dubtes d’execució de la tasca que el recurs preventiu està vigilant.

La NTP 994: Recurso Preventivo de l’INSST facilita un llistat indicatiu, però no exhaustiu, de les situacions en què els riscos es puguin veure agreujats o modificats, així com les activitats o processos perillosos o amb riscos especials que poden donar lloc a la presència de recursos preventius. Aquest llistat ha de servir per especificar en la planificació de l’activitat preventiva quines activitats requereixen la presència de recurs preventiu, així com el nivell de qualificació en cada cas.

Amb l’objectiu que el document de planificació preventiva serveixi com a primera forma de documentar i registrar la necessitat del recurs preventiu, s’hauria d’especificar per a cada actuació de vigilància encomanada el següent:

• Anomalia o risc identificat.
• Localitació de l’anterior.
• Mesura preventiva o correctora de la situació.
• Dates.
• Recurs preventiu, nombre i identificació personal.
• Formació necessària del recurs preventiu.
• Responsable del seguiment.
• Documentació associada a la tasca de vigilància a efectuar: avaluació de riscos, fitxes de seguretat, instruccions de treball, llistes de comprovació i acta de nomenament, entre d’altres.

En el cas de les obres de construcció, les actuacions dels recursos preventius es poden recollir en el llibre d’incidències de les obres realitzant les anotacions corresponents. Així, aquest llibre serà també un dels registres del recurs preventiu.

Quan hi hagi empreses concurrents al centre de treball que exerceixin activitats, operacions o processos perillosos amb riscos especials, els recursos preventius de les esmentades empreses han de col·laborar entre si. La presència dels recursos preventius s’haurà de veure reflectida en l’acta de coordinació d’activitats empresarials (CAE).

A més, en funció de la complexitat i quantitat de tasques del recurs preventiu es poden afegir altres registres, com seria per exemple un registre diari de les tasques de vigilància, observació i control que realitzi de la situació que requereix la seva presència.

Igualment, resulta convenient elaborar una instrucció particular per a cada situació que requereixi la vigilància d’un recurs preventiu de manera que faciliti a la persona nomenada la seva tasca de control.

Com a eina de comunicació essencial amb el responsable de la prevenció de riscos laborals, el recurs preventiu hauria d’omplir algun document per registrar el que hagi succeït en el decurs de la seva vigilància i control de la situació (vegeu la figura).

Aquest registre disposaria de dos apartats amb informació:

• facilitada pel responsable de l’empresa al recurs preventiu
• omplerta pel recurs preventiu com a retorn un cop finalitzada la seva tasca de vigilància o bé a diari, si així ho estipula el procediment elaborat.

Aquí es presenta un model de fitxa d’informació de seguretat per al recurs preventiu corresponent a l’activitat de Treball en espais confinats que dona lloc a la seva presència. En aquest tipus de fitxes es recullen les instruccions per al recurs preventiu, els riscos i mesures de prevenció generals per a les activitats o processos a vigilar. Lògicament, per portar adequadament la tasca de vigilància del recurs preventiu, cada empresa hauria de completar la informació a les seves específiques condicions de treball i afegir-hi la documentació associada, com ara informes d’avaluació de riscos, planificacions de l’activitat preventiva, pla de seguretat i salut…

Instruccions per al recurs preventiu:

Fase prèvia

• Rebre, junt amb el nomenament, la documentació relativa a aquesta operació de vigilància del treball en espais confinats: avaluació de riscos específica, pla de seguretat, procediment, instrucció…
• Recepcionar el registre de vigilància facilitat per l’empresa, on es recullen les activitats i/o els riscos, així com les mesures preventives planificades, per a l’acció concreta a portar a terme en la vigilància dels treballs en espais confinats.
• Verificar que es disposa dels equips de protecció individual i que el seu estat és correcte, així com l’adequació de la roba de treball a utilitzar.
• Comprovar que es verifica l’estat de l’atmosfera interior i que es disposa de la ventilació natural adequada o, en el seu defecte, un sistema de ventilació forçada.
• Revisar els equips, màquines i eines de treball per assegurar que reuneixen els requerimetns de seguretat establerts i són els indicats per al tipus d’atmosfera.
• Comprovar que l’accés al recinte queda lliure d’obstacles i que es disposa dels mitjans d’intervenció adequats en cas d’urgència.
• Verificar les cotes i senyalitzacions correctes de la zona: treballs a realitzar, zona amb risc, prohibició del pas a tota persona aliena al treball…
• Comunicar a l’empresari o empresària l’absència, insuficiència o manca d’adequació de les mesures preventives, perquè procedeixi de forma immediata.

Fase de realització de la tasca

Durant aquesta fase cal evitar, en la mesura del possible, accedir a la zona de treball per no veure’s exposat al risc:

• Vigilar que el treballador porta a terme les tasques complint amb les activitats preventives establertes, com pot ser, entre altres, l’ús apropiat dels equips de protecció individual.
• Verificar que els treballadors no retiren les mesures de protecció col·lectiva i, si cal, que s’utilitza l’equip de protecció individual en cada cas.
• Comprovar que les activitats preventives establertes són eficaces i adequades als riscos.
• Comprovar la realització de mesuraments continuats de l’atmosfera interior des de l’exterior.
• Permetre l’accés únicament a les persones autoritzades.
• Vigilar l’aparició de riscos no previstos derivats de la situació i comunicar-ho a l’empresari.
• Si no es compleixen adequadament les mesures preventives, donar les indicacions necessàries als treballadors per al correcte i immediat compliment.
• Informar l’empresari o empresària, si no s’esmena el deficient compliment de les activitats preventives, perquè adopti les mesures necessàries.

Fase de finalització del treball

• Comprovar que es restableixen les condicions inicials prèvies al treball.
• De cada actuació de vigilància es completarà el registre de vigilància amb el resultat d’aquesta: compliment de les mesures preventives, irregularitats, comunicacions a l’empresari o empresària…

Riscos específics (llistat no exhaustiu):

• Asfíxia: atès que la concentració d’O₂ en l’aire és inferior al 18%. Això és degut al consum d’aquest o al desplaçament per altres gasos.
• Incendi o explosió: la concentració de substàncies inflamables és superior al 25% del límit inferior inflamable.
• Intoxicació: la concentració de productes tòxics (gasos, pols fina, vapors) en l’aire supera el límit d’exposició.

Mesures generals de prevenció:

• Vigilància externa continuada per persona instruïda i en contacte visual o comunicació efectiva, formada en primers auxilis.
• Accés a l’interior de l’espai confinat amb sistema anticaigudes.
• S’han de fer controls del nivell d’oxigen de l’atmosfera interior, havent de ser aquest superior al 20% i inferior a 23%; davant nivells inadequats cal utilitzar equips de respiració semiautònoms o autònoms.
• S’ha de comprovar l’absència d’atmosferes explosives i la inexistència de substàncies inflamables tòxiques o corrosives en l’ambient.
• Les entrades i sortides de recinte han d’estar buides i s’ha de disposar dels elements necessaris per a la intervenció en cas d’urgència.
• Hi ha d’haver una adequada ventilació dins de recinte, i s’hauran d’instal·lar ventilació forçada quan sigui necessària.
• Els equips d’il·luminació i treball han d’estar alimentats per tensions de seguretat de 24 volts, deixant fora de l’espai confinat el transformador.

Proteccions individuals (llistat no exhaustiu) (figura):