Avaluació de riscos laborals

L’empresari té l’obligació de protegir els seus treballadors en relació amb la seguretat i salut en el treball segons el que es regula en l’art. 14 de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, en concret en el capítol III de drets i obligacions.

En aquest article 14 es fa referència directa a l’obligació de l’empresari d’integrar l’activitat preventiva en el marc de l’empresa i l’obligació de fer l’avaluació dels riscos associats a la seva activitat.

La Llei va més enllà, i en l’apartat 2 del mateix article fa responsable l’empresari o empresària de la informació, consulta, participació, formació dels treballadors i treballadores, actuació en cas d’emergència i de risc greu i imminent i de la vigilància de la salut, constituint una organització específica de PRL i aportant els mitjans necessaris per poder aplicar aquesta protecció als treballadors.

També s’ha de donar continuïtat al seguiment de l’activitat preventiva i fer-ne un manteniment i revisió dels informes d’avaluació de riscos laborals de l’empresa per incorporar noves avaluacions davant de qualsevol modificació que es pugui produir en l’activitat, tant si és per l’adquisició d’una nova màquina o eina com per una redistribució dels llocs de treball.

En resum, l’empresari ha de portar a terme una acció permanent de seguiment de l’activitat preventiva a fi de perfeccionar de manera contínua les activitats d’identificació, avaluació i control dels riscos que no s’hagin pogut evitar i els nivells de protecció existents, i ha de disposar el que sigui necessari per a l’adaptació de les mesures de prevenció a qualsevol modificació de l’execució del treball.

En la programació de l’activitat preventiva l’empresa haurà de fer una avaluació inicial de riscos per vetllar per la seguretat i/o salut dels treballadors atenent la naturalesa de l’activitat, les característiques dels llocs de treball i dels treballadors que ocupin aquests llocs de treball.

S’ha de fer també una avaluació quan s’escullin nous equips de treball, quan s’utilitzin nous preparats químics o altres productes que puguin esdevenir perillosos i quan es modifiquin els llocs de treball. Aquesta avaluació inicial tindrà en compte les normatives sobre riscos específics i les activitats d’especial perillositat.

Per tant, l’avaluació inicial s’haurà d’actualitzar quan variïn les condicions de treball i en tot cas sempre s’haurà de revisar com a conseqüència dels danys a la salut que s’hagin produït, tant a causa d’accidents de treball com de detecció de malalties professionals o altres tipus de patologies laborals.

L’empresari també farà controls periòdics de les condicions de treball i de l’activitat habitual dels treballadors per detectar possibles situacions perilloses.

Si en l’avaluació inicial es detecten situacions de risc, l’empresari haurà de fer les activitats preventives necessàries per eliminar, reduir i controlar aquests riscos. Aquestes activitats s’hauran de planificar, i per a cada activitat preventiva s’inclourà un termini de realització, la designació d’un responsable i s’haurà de fer una dotació de recursos humans i materials necessaris per poder portar-les a la pràctica.

L’empresari queda obligat a fer un seguiment de les activitats preventives incloses en la planificació i si com a conseqüència d’aquests controls periòdics observa una inadequació a la finalitat de protecció inicial, les haurà de modificar.

Quan es donen situacions de dany per a la salut o com a conseqüència de la vigilància de la salut es posa de manifest o hi ha indicis de la no-adequació de les mesures adoptades, s’haurà d’investigar quina és la causa que ha originat aquest dany o provoca aquests indicis.

Un esquema bàsic de l’avaluació de riscos proposat per l’INSST en la seva guia de simplificació documental és el que podeu veure en la figura:

Font: Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Fins aquí tot és molt normatiu, però creiem que és necessari no perdre de vista aquest article 14 de la Llei 31/1995, ja que ens diu quina és l’essència, la finalitat última de tot el procés d’avaluació de riscos.

Portar a terme una avaluació pot ser més o menys complex en funció de la mida de l’empresa, del sector productiu al qual pertanyi i d’on es trobi situada. Cada empresa/organització tindrà les seves particularitats i condicions de treball. Pensem només en el que suposa portar a terme una avaluació a un taller de reparació de vehicles a motor, a un gimnàs, a un hospital, a una cooperativa agrícola o a una indústria química; tots són exemples d’empreses que presenten característiques ben diferents només per la seva activitat productiva sense saber encara les característiques dels locals on tenen lloc ni la seva ubicació (prop d’altres empreses, indústries, domicilis particulars…).

Penseu en altres exemples d’empreses que no tinguin res a veure amb els exemples relacionats anteriorment. Què tenen totes en comú? Doncs que hi treballen persones, treballadors i treballadores sotmeses a riscos específics de l’activitat, de les tasques que fan en els seus llocs de treball i a altres riscos més generals. L’avaluació haurà de permetre identificar quins són aquests riscos i quines mesures ha d’aplicar l’empresa per poder-los controlar, garantint així la seguretat de tot el conjunt de persones.

En qualsevol avaluació de riscos s’haurien de considerar tres fases o moments, que són els següents:

1. Preparació, és a dir, pensar en qui farà l’avaluació de riscos (tècnics del servei de prevenció aliè, tècnics del servei de prevenció propi de l’empresa, treballadors designats de l’empresa o altres treballadors amb nivell tècnic bàsic…); la decisió comportarà proporcionar formació, informació i mitjans per dur a terme de manera eficaç l’avaluació de riscos. A més, caldrà determinar quin procediment i terminis seguirà i quins seran els mecanismes de control per comprovar que l’avaluació feta sigui operativa i eficaç un cop aplicades les mesures preventives o correctives sobre els riscos detectats i valorats segons la planificació establerta en base als resultats de l’avaluació.
2. Execució, és a dir, centrar-se en l’estat i les característiques de tots els elements de les condicions de treball com instal·lacions, màquines, equips, eines, productes i substàncies emprats, entorn mediambiental, organització i càrrega de treball, formació del personal a l’hora de dur a terme les tasques del lloc de treball…
3. Registre documental, és a dir, l’elaboració de l’informe d’avaluació de riscos que permetrà fer el seguiment del procediment i abast d’aquesta, així com la metodologia usada i els resultats obtinguts amb els nivells de risc estimat que comporten una sèrie de proposta de mesures preventives en un temps concret. Per tant, l’informe d’avaluació de riscos és la base de la planificació de l’activitat preventiva, registrada també en un document.

En la figura podeu veure els elements inclosos a la portada d’un informe d’avaluació de riscos:

1. Títol de l’informe d’avaluació de riscos especificant el tipus d’avaluació que és.
2. Data d’elaboració de l’informe.
3. Codificació del sistema de gestió PRL de l’empresa.
4. Dades de l’empresa i centre de treball (nom fiscal i adreça).
5. Logotip del servei de prevenció aliè.
6. Nom i signatura del tècnic PRL del SPA.
7. Nom i signatura del supervisor tècnic PRL del SPA.
8. Nom i signatura del responsable d’empresa que rep l’informe
9. Nom i signatura del representant dels treballadors en matèria PRL.
10. Denominació del document en el sistema de gestió PRL de l’empresa.

És obligació de l’empresari la realització de l’avaluació de riscos, encara que cal consultar als treballadors o als seus representants sobre tot el procés. Ara bé, l’empresari no té per què fer físicament aquesta avaluació, sinó que la podrà delegar als treballadors designats, al servei de prevenció propi o al servei de prevenció aliè, segons com tingui organitzada la prevenció a la seva empresa, però sempre sota la seva responsabilitat.

L’avaluació de riscos és una tasca que han de dur a terme persones que tinguin la formació tècnica legalment requerida per a cada situació.

Quan aquesta avaluació es faci des d’un servei de prevenció aliè és de summa importància que una persona de l’empresa estigui implicada en el seguiment i control d’aquesta perquè sigui, a més d’una avaluació de riscos de qualitat, fidedigna a la realitat laboral de l’empresa i sigui també una manera d’assegurar la idoneïtat de les mesures preventives proposades, tot acompanyat d’un seguiment i un control d’aquestes mitjançant una planificació acordada.

D’altra banda, independentment de qui hagi de fer l’avaluació de riscos físicament, és convenient promoure una participació activa de tots els integrants de l’empresa, des de treballadors i quadres intermedis fins a càrrecs de direcció i gestió; en definitiva, treballar per afavorir la integració de l’activitat preventiva a tots els nivells jeràrquics i en totes les activitats de l’organització.

L’avaluació dels llocs de treball ha de permetre identificar els riscos i aquelles situacions que poden originar una situació de risc i, per tant, la implicació de tots els afectats (treballadors, quadres intermedis) és bàsica i fonamental.

Quan es formalitzi aquesta avaluació de riscos, i en concret sobre el lloc de treball, s’haurà de tenir coneixement de totes les activitats, els processos, les substàncies utilitzades, la maquinària, les eines, els transports, els procediments de treball, les condicions ambientals, l’organització del temps, les formes de comunicació, etc., així com els factors de risc perillosos que es poden identificar per a cada lloc concret que estem avaluant, les mesures de protecció que hi ha implementades i quins avantatges/inconvenients han representat aquestes mesures… La relació és oberta, però serveix per entendre la importància de la participació dels treballadors afectats, dels encarregats i dels caps de departament o àrea.

El fet d’aconseguir informació directament dels afectats ha de permetre fer una avaluació més acurada i alhora detectar possibles mancances que possibilitin proposar mesures correctores i definir unes activitats preventives realistes adequades a les necessitats dels usuaris, com per exemple una formació específica que el mateix treballador demani per sentir la necessitat d’augmentar les seves habilitats en l’execució segura de la tasca.

Per això els tècnics de prevenció sempre han de portar, a més de càmera per filmar i/o fotografiar les condicions de treball observades durant la visita al centre de treball, fitxes de recollida de dades generals de l’empresa, de les àrees o seccions, dels llocs de treball…

Com a norma general, l’avaluació de riscos ha de considerar tots els diferents llocs de treball de l’empresa avaluada.

El sistema i mètode d’avaluació utilitzat estarà en funció de les característiques dels llocs avaluats. És important respectar els principis de l’acció preventiva recollits en l’article 15 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals:

• Evitar els riscos.
• Avaluar els riscos que no es poden evitar.
• Combatre els riscos al seu origen.
• Adaptar la feina a la persona en el disseny del lloc, l’elecció dels equips i els mètodes de treball i producció intentant evitar els treballs monòtons i repetitius.
• Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
• Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap.
• Planificar la prevenció, amb la recerca d’un conjunt coherent que hi integri la tècnica, l’organització de la feina, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.
• Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte de la individual.
• Facilitar les instruccions degudes als treballadors.

Ara bé, com es concreta l’avaluació de riscos si ha de tenir en compte tots els aspectes anteriors? No hi ha regles fixes, però tot procediment d’avaluació de riscos ha de considerar el següent:

1. Identificar les situacions problemàtiques o aquells elements que poden ser considerats condicions de treball perilloses o factors de risc.
2. Identificar els treballadors exposats a aquestes situacions problemàtiques que poden causar-los danys.
3. Avaluar de manera quantitativa i qualitativa els riscos derivats de les exposicions anteriors.
4. Elaborar alternatives per a l’eliminació o reducció de riscos.

Tenim clar que s’ha de fer una avaluació de riscos. Però per on comencem? Podem plantejar-nos aquesta avaluació des de diferents punts de partida que ens condicionaran la metodologia que haurem d’aplicar.

Podem agafar el procés productiu com a punt de partida per poder desenvolupar l’avaluació de riscos. Des d’aquest punt ens cal conèixer amb molt de detall tota l’estructura organitzacional de l’empresa i les diferents fases del procés productiu, quants treballadors intervenen en cada fase, les feines que desenvolupen els treballadors, la maquinària utilitzada, el temps de realització de les feines o la utilització de les màquines…

És necessari poder disposar de dades detallades de cada lloc de treball en relació amb:

• l’entorn físic utilitzat pels treballadors,
• les màquines utilitzades i els productes manipulats,
• el procés de manipulació de màquines i eines,
• el procés de manipulació dels productes.

Per poder portar a terme una avaluació d’aquest tipus és necessària la implicació de tota l’organització, tant de la direcció com dels treballadors, i utilitzar diagrames de processos i qüestionaris per ajudar el tècnic que elabora l’avaluació de riscos a entendre les diferents fases i etapes del procés productiu (vegeu la figura).

Podem fer l’avaluació de riscos mitjançant una identificació de riscos a partir dels seus factors de risc. En aquest cas, el punt de partida ens el dona la mateixa Llei de prevenció de riscos quan concreta les diferents especialitats tècniques associades a tipus de riscos, és a dir, tractarem d’identificar els riscos químics, els riscos físics, els riscos biològics i els riscos ergonòmics i psicosocials, sempre fixant-nos en els factors de risc específics de cada especialitat preventiva (vegeu la taula).

En aquest tipus d’enfocament basat en els factors de risc és una bona pràctica disposar d’instruments bàsics inicials, com ara llistes de control de riscos i/o mesuraments ambientals, que tenen en compte els diferents tipus de riscos abans d’iniciar pròpiament l’avaluació de riscos més específica.

Un altre tipus d’avaluació s’enfocaria tenint en compte la identificació de problemes, els anomenats indicadors objectius. En aquest tipus, pel que fa a l’empresa, s’haurien d’analitzar les dades sobre accidents de treball, registres de malalties professionals, incidents, resultats obtinguts en la vigilància de la salut, índex d’absentisme… I, de manera global, s’hauria de disposar de dades generals de població i de dades epidemiològiques per vincular alguns indicadors de salut de l’empresa amb les dades del sector productiu, a tipus de professionals o a exposicions dels treballadors a riscos específics.

L’inconvenient que presenta aquest mètode d’avaluació és que les empreses es limiten a controlar aquells indicadors que tenen una repercussió immediata en costos (sovint nom és mirant costos directes) i s’obliden d’altres factors de risc que aparentment no els suposen costos visibles. D’altra banda, no hi ha excessius estudis epidemiològics relacionats amb riscos laborals, i els històrics de salut dels treballadors relacionats amb el seu àmbit de treball no sempre són fiables.

Si per fer l’avaluació es tenen en compte els indicadors subjectius s’haurien de considerar, per exemple, les queixes individuals formulades al metge d’empresa, al delegat de prevenció o a la inspecció laboral. Altres maneres d’aconseguir informació que podem considerar subjectiva serien les dades recollides a través d’enquestes o qüestionaris o també reivindicacions col·lectives.

Com que aquest mètode és subjectiu, no permet relacionar gravetat amb visibilitat del problema, i el fet de recollir informació queda condicionat moltes vegades pel tipus d’organització on ens trobem.

A més, aquest tipus d’avaluació dona pas a la polèmica sobre la discrepància en la valoració del risc i la seva catalogació com a “risc objectiu” i “risc subjectiu”. Existeix la posició d’uns experts que consideren que donada una font de risc existeix un nivell de risc objectiu que es calcula a partir d’una combinació dels paràmetres de la severitat del dany i la probabilitat de patir-lo. Mentrestant, altres experts afirmen que tota avaluació del risc és subjectiva i depèn de la percepció de risc de cada persona (tècnic o treballador).

Per no aprofundir en aquest debat, reconèixer que existeix un component subjectiu a tota avaluació de risc i l’interès que pot proporcionar l’estudi del risc percebut pel treballador no pot comportar un relativisme màxim que impedeixi disposar d’unes normes tècniques per prendre decisions sobre la tria de la metodologia per avaluar i actuar conseqüentment amb els resultats de l’avaluació per millorar la seguretat i la salut de tota l’empresa.

En el l’enfocament d’avaluació sistemàtica, l’avaluació es portaria a terme considerant tres eixos bàsics: la política preventiva de l’empresa, l’organització de la prevenció i la participació dels treballadors.

Com a instrument bàsic es faria un examen complet de tot el sistema de prevenció en tots els àmbits de l’empresa, inspirats en els certificats de qualitat, però s’hauria de vigilar de no caure en formalismes o descriure procediments sense verificar-ne els resultats.

Aquest tipus d’avaluació té la utilitat de valorar el nivell d’integració de la prevenció de riscos laborals a l’empresa i la seva forma general de gestió, la qual sovint es pot avaluar des de l’òptica de gestió de qualitat que es van explicar en la unitat 5 de “Sistemes de gestió normalitzats”.

Tot i que la llei no especifica un procediment per fer les avaluacions de riscos laborals, sí que diu que s’han de tenir en compte el tipus d’activitat, els tipus de llocs de treball i les diferents característiques dels llocs de treball i treballadors que ocupin aquests llocs; per tant, per poder fer una avaluació de riscos s’ha de sistematitzar un procediment.

Abans de recollir dades per avaluar els riscos laborals cal no oblidar que hi ha diferents tipus d’avaluacions segons el criteri i les raons que porten a fer-la i que, sovint, determinen quina metodologia emprar. Una forma de classificar-les seria a través dels següents criteris:

• Tenint en compte la normativa reguladora de l’avaluació.
• Fixant-se en el tipus de risc a avaluar.
• Destacant l’abast i l’objecte de l’avaluació.
• Segons el moment i el fet que motiva l’avaluació.

Existeixen diversos àmbits legislatius que regulen les activitats econòmiques de les empreses, organitzacions i indústries: de consum, mercantil, industrial i, lògicament, legislació específica de prevenció de riscos laborals.

Així doncs, seguint el criteri de fixar-nos si té o no té normativa específica, podem diferenciar dos tipus d’avaluacions: una imposada per la legislació i una sense legislació específica.

En aquest cas es pot diferenciar entre normatives que es deriven de la legislació industrial i d’altres que es deriven directament de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, i dels reals decrets que desenvolupen els seus continguts:

Legislació industrial:

Moltes vegades, els riscos que podem trobar als llocs de treball es deriven de les mateixes instal·lacions i equips que s’utilitzen. Aquests estan sotmesos a una legislació nacional, autonòmica i local de seguretat industrial i de prevenció i protecció d’incendis i situacions d’emergències.

El compliment d’aquestes legislacions suposaria que els riscos derivats d’aquestes instal·lacions o equips estan controlats. Per tant, en principi no caldria fer una avaluació d’aquests tipus de riscos, perquè si les indústries no les complissin no podrien estar en funcionament. Ara bé, ens hem d’assegurar que els equips i les instal·lacions compleixen la normativa que els sigui aplicable i fer una revisió periòdica i un manteniment per garantir el correcte funcionament al llarg del temps.

Algunes normatives sobre seguretat industrial i de prevenció i protecció contra incendis que s’han de tenir en consideració són les següents (aquest llistat no és extensiu ni exhaustiu):

• Reglaments de protecció i prevenció contra incendis.
• Reglaments d’instal·lació de màquines i equips; entre d’altres:
  • Emmagatzematge i distribució de combustibles sòlids, líquids i gasosos.
  • Aparells elevadors.
  • Calefacció i producció d’aigua calenta sanitària.
  • Climatització i ventilació.
  • Transformació i distribució d’energia elèctrica.
  • Electrotècnic de baixa tensió.
  • Instal·lacions nuclears i radioactives.
  • Màquines.
  • Carretons elevadors.
  • Aparells a pressió (RD 2060/2008, de 12 de desembre).

Prevenció de riscos laborals:

La mateixa llei 31/95, de prevenció de riscos laborals, va posar les bases per dur a terme les avaluacions de riscos, sobretot amb l’article 15, on es fa una llista dels principis preventius que tot tècnic de prevenció ha de tenir en ment a l’hora d’avaluar. A partir d’aquesta van sorgir tota una sèrie de reals decrets (RD) que la desenvolupen i regulen de manera més detallada una sèrie d’activitats i riscos associats, a banda del RD 39/97, Reglament de serveis de prevenció, que dedica el capítol II específicament a l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva.

Alguns exemples de procediments específics d’avaluació i control davant dels riscos els trobem, entre d’altres, en els següents reals decrets:

• RD 486/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball.
• RD 487/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors.
• RD 488/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització.
• RD 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll.
• RD 396/2006, de 31 de març, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a l’amiant.
• RD 1154/2020, de 22 de desembre, que modifica el RD 665/97, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball.

Existeixen riscos laborals per als quals no hi ha cap legislació específica d’àmbit estatal que limiti la seva exposició durant el treball. No obstant això, uns procediments d’avaluació i, fins i tot, uns nivells màxims d’exposició poden estar establerts en normes internacionals, europees o en guies tècniques d’organismes oficials i altres entitats de reconegut prestigi, com podrien ser les normatives UNE, publicades per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR); les guies tècniques elaborades per l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) o bé els valors límit d’exposició professional i límit biològic per a agents químics de l’American Conference of Governamental Industrial Hygienist (ACGIH).

El fet que no existeixi normativa reguladora específica per a un risc no significa que aquest no pugui ser present en els llocs de treball i que hi hagi l’obligació empresarial d’avaluar-lo. En aquests casos s’ha de recórrer a la documentació tècnica validada pels experts.

L’avaluació per a la qual calen mètodes específics d’anàlisi està orientada al control de riscos per accidents greus (CORAG), com per exemple incendis, explosions i emissions que són conseqüència d’errors de control en activitats industrials i que poden generar greus conseqüències per a les persones.

Actualment també ha pres rellevància l’avaluació específica del risc d’amiant per la gravetat de les conseqüències que comporta (malaltia professional com l’asbestosi) i la seva gran presència en molts edificis, locals i indústries, atès el seu gran ús durant unes quantes dècades en el sector de la construcció. Qualsevol activitat que impliqui treballar amb amiant s’ha de comunicar a l’Administració.

A causa de les diferents dimensions de les empreses i indústries, dels diferents sectors econòmics i de les característiques concretes dels edificis i espais on desenvolupen la seva activitat, els responsables de les empreses han de segmentar les avaluacions de riscos en funció del seu abast (marc de l’avaluació) i el seu objecte (quin risc s’avalua). Així, en tota empresa seria convenient que fessin les següents avaluacions de riscos:

• Avaluació general de riscos de tota l’empresa en general, normalment realitzada a l’inici de l’activitat econòmica.
• Avaluació d’una zona o àrea determinada de l’empresa, ja que no totes les zones disposen de la mateixa tipologia de risc; penseu per exemple en els possibles riscos d’un magatzem de productes inflamables comparats amb els riscos de les oficines d’un banc.
• Avaluació específica dels llocs de treball ocupats pels treballadors i treballadores, atès que les funcions, les responsabilitats, les tasques que cal portar a terme, la maquinària, les eines, els materials, etc., són rellevants en cada tipus de lloc de treball, com ho són també les persones treballadores que els ocupen (menors, dones embarassades o altres col·lectius als quals donar una protecció específica).

En aquest apartat el criteri és temporal i causal al mateix temps; així doncs, hi ha:

• L’avaluació de riscos inicial, que és la primera avaluació de riscos d’un lloc de treball (o un conjunt d’ells) i s’ha de fer quan es crea o es modifica substancialment el lloc de treball.
• L’avaluació de riscos periòdica, que són les que serveixen com a comprovació de la inexistència de canvis en les condicions de treball avaluades en un informe d’avaluació previ i que les tasques es fan segons l’establert. La freqüència d’aquest tipus d’avaluació s’ha de regir per criteris tècnics i augmentar segons el grau de severitat dels riscos aparentment “controlats” per evitar que agreugin, i queda reflectit en la planificació de les avaluacions inicials.
• Les avaluacions de riscos “ocasionals”, que s’han de dur a terme o bé en ocasió d’accident (o incident potencialment greu) o bé en ocasió d’un control negatiu mèdic o tècnic o bé en un canvi normatiu o millora metodològica tècnica o científica que ho justifiquin. És a dir, són les avaluacions de riscos sovint motivades per uns indicadors de gestió determinats del pla de prevenció de l’empresa.
• Les avaluacions de riscos de verificació, que són les necessàries i imprescindibles per valorar l’eficàcia de les mesures preventives adoptades per corregir una situació on calia eliminar o reduir un risc greu.

Per iniciar l’activitat laboral és imprescindible fer una avaluació general de riscos; seguirem els següents passos:

• Identificació, dins l’empresa, de les diferents seccions, departaments i els llocs de treball que podem trobar en cada zona.
• Identificació, per cada lloc de treball, de les persones que hi treballen.
• Concreció dels riscos per cada lloc de treball identificat.
• Avaluació dels riscos.
• Priorització dels riscos avaluats.
• Concreció de les mesures correctores que s’han d’aplicar, especificant terminis i persones responsables.
• Documentació.
• Examen i revisió.

La complexitat de l’empresa condicionarà la forma d’identificació de les diferents seccions, departaments o àrees.

Una vegada feta aquesta primera classificació, determinarem els llocs de treball que es poden identificar a cada zona.

Hem de tenir en compte que un lloc de treball pot estar ocupat per diversos treballadors i que un treballador pot estar assignat en diferents llocs de treballs i, per tant, aquest treballador estarà sotmès a riscos diferents en funció del lloc de treball que ocupi en aquell moment.

Per cada activitat de treball es pot obtenir un seguit d’informacions que facilitaran el treball d’identificació de les situacions de risc:

• Relació de feines i temps de l’activitat.
• Lloc físic on es desenvolupa el treball.
• Treballador que fa aquest treball, tant si és de manera permanent com temporal.
• Altres persones a qui pot afectar el treball que s’està realitzant.
• Formació que tenen els treballadors per fer les seves feines.
• Identificació dels procediments de treball.
• Identificació de les instal·lacions, maquinària i equips que s’utilitzin.
• Eines manuals amb motor.
• Instruccions facilitades pels fabricants de les maquinàries que s’utilitzin.
• Forma, mida i pes dels materials que es manipulin.
• En relació amb la manipulació que es faci dels materials, distàncies que s’han de recórrer i alçades on s’han de situar.
• Tipus d’energia utilitzada.
• Substàncies i productes utilitzats i produïts al treball. Tipus d’etiquetatge dels seus contenidors, observació de components i recomanacions d’utilització.
• Mesures de control existents.
• Dades en relació amb les actuacions en prevenció de riscos laborals, incidents, accidents, malalties professionals derivades de l’activitat desenvolupada, dels equips i dels productes utilitzats. Aquesta informació es buscarà dins i fora de l’empresa.
• Com està organitzat el treball.

Cal identificar totes les persones que poden estar exposades als elements perillosos, directament o indirectament, i especificar si es tracta de persones especialment sensibles a determinats riscos.

En l’avaluació de riscos s’haurà de definir, per a cada lloc de treball, quines són les fonts de risc i el risc d’accident, malaltia professional o fatiga que es puguin generar.

Per concretar els riscos per lloc de treball, s’ha de tenir en compte:

• Consultar els treballadors o els seus representants i demanar-los que col·laborin, amb la finalitat d’obtenir informació sobre els seus coneixements dels elements perillosos.
• Comprovar el compliment de la normativa vigent.
• Analitzar sistemàticament tots els aspectes del treball.
• Fer una observació del lloc de treball per saber com es realitza realment el treball; entre d’altres, s’han d’observar les activitats del treball, el manteniment, la neteja, possibles emergències, interrelacions amb altres llocs de treball, condicions ambientals (llum, temperatura, corrents d’aire)…
• Saber quins són els procediments de treball, etapes, organització, comunicació, matèries primeres, equips de treball…
• Tenir en compte aquelles operacions que no són habituals o rutinàries.
• Considerar aspectes no planificats però previsibles, com poden ser per exemple les interrupcions de l’activitat laboral.
• Aconseguir informació sobre avaluacions anteriors.
• Concretar aquelles situacions directament relacionades amb el treball susceptibles de generar danys, especialment les relacionades amb la mateixa activitat laboral.
• Aconseguir dades en relació amb la sinistralitat laboral i la vigilància de la salut.
• Utilitzar qüestionaris per determinar possibles deficiències preventives.
• Aplicar el concepte d’element perillós en un sentit ampli.

Aquesta avaluació serà més o menys complexa en funció de les característiques del lloc de treball i de l’activitat de l’empresa.

L’avaluació general es farà tenint en compte dos criteris: probabilitat que es materialitzi el risc i gravetat de les conseqüències per als treballadors.

Per concretar aquestes variables, es poden trobar diversos mètodes que estableixen algunes diferències en les valoracions de la probabilitat i en els graus de severitat, però tots tenen el mateix objectiu: establir una probabilitat de materialització del risc per al treballador afectat i possibles conseqüències que se’n puguin derivar. Les actuacions s’estableixen combinant aquestes dues variables.

Dels resultats de les combinacions de les variables de probabilitat i severitat s’obté un valor o magnitud de risc (trivial, tolerable, moderat…) que ens indicarà la necessitat de fer una intervenció més o menys urgent. D’aquesta manera, els valors obtinguts de les diferents situacions de risc queden jerarquitzades i indiquen una prioritat d’actuació.

Per altra banda, s’hauran definit unes mesures correctores per eliminar o, si això no és possible, almenys reduir o minimitzar la magnitud dels riscos detectats.

Per establir aquestes mesures d’actuació de manera planificada es tindrà en compte:

• La classificació del risc (puntuació / valoració donada).
• El nombre de persones que en podrien resultar afectades.
• El temps necessari per adoptar les mesures de prevenció. S’ha de concretar la data d’inici i de finalització de l’actuació.
• Els recursos tant econòmics com humans necessaris. Es concretarà el pressupost i la persona responsable de l’aplicació de la mesura preventiva, així com la persona que revisarà el seguiment de la planificació de mesures.

Una vegada s’hagin decidit les mesures preventives i s’hagin aplicat, s’han d’anar realitzant controls periòdics per comprovar-ne l’eficàcia. També davant de qualsevol modificació o canvi en el procés de treball o maquinària, s’ha de tornar a fer una avaluació per valorar els riscos que poden generar les possibles modificacions.

Els registres han de facilitar informació de tots els riscos que hi ha al lloc de treball i que s’han avaluat, i quin criteri s’ha aplicat per dur a terme l’avaluació. En concret, la informació que s’hi ha de trobar és:

• Constància de la realització d’una avaluació de riscos al lloc de treball.
• Descripció de la manera en què s’ha realitzat.
• Relació de riscos especials o poc freqüents.
• Identificació dels grups de treballadors que tenen riscos especials.
• Decisions adoptades com a conseqüència de l’avaluació de riscos, fent referència a la normativa aplicada.
• Terminis per aplicar les modificacions i pressupost i persona o àrea responsable.
• Revisions de les avaluacions.

Aquests registres sobre les avaluacions fetes han d’estar a disposició de qualsevol persona de l’empresa que ho demani. Els treballadors afectats hauran de ser informats dels resultats de les avaluacions fetes del seu lloc de treball i de les mesures preventives que s’hagin d’introduir com a conseqüència d’aquesta avaluació.

Podem dir que l’avaluació sempre s’ha d’anar actualitzant, especialment en els casos següents:

• Quan hi hagi canvis als equips de treball, utilització de noves substàncies o preparats químics, introducció de noves tecnologies o modificació o redistribució dels llocs de treball.
• Quan variïn les circumstàncies o les condicions de treball.
• Quan s’incorpori algun treballador les característiques personals o estat biològic del qual el facin especialment sensible a les condicions del lloc de treball.
• S’haurà de revisar quan, com a conseqüència dels controls periòdics, incloent-hi la vigilància de la salut, indiqui que les activitats de prevenció poden ser inadequades o insuficients.
• L’avaluació pot haver condicionat canvis al lloc de treball, com per exemple la substitució d’una màquina. Per tant, s’ha d’avaluar la nova situació.
• Les mesures preventives que s’apliquin poden condicionar el procés de treball. Per exemple, modificar l’amplada de la zona de pas per adequar-la a la normativa implica, per tant, la redistribució del magatzem i dels productes emmagatzemats.
• Les mesures de prevenció i de protecció aplicades actualment són insuficients o no resulten adequades, ja que es disposa de nova informació o de nous productes que poden tenir incidència en el nostre procés.
• Quan, com a conseqüència de la investigació d’accidents/incidents, es posi de manifest alguna situació d’especial risc.
• Si legalment hi ha establerta una periodicitat d’avaluació per a determinats riscos o s’ha arribat a aquest acord de periodicitat amb els representants dels treballadors.

En tot cas és, recomanable que periòdicament (com a màxim cada 2 o 3 anys, si no hi ha cap motiu com els casos indicats) es procedeixi a comprovar l’actualització, considerant possibles modificacions pel transcurs del temps, com deteriorament d’instal·lacions, equips i eines, o bé canvis en el personal dels llocs de treball que puguin esdevenir treballadors especialment sensibles (art. 25 LPRL). La millor forma de fer-ho és a través d’unes fitxes de control dels llocs de treball, com la que teniu en la figura.

No hi ha normes fixes per fer una avaluació de riscos; ara bé, s’han de tenir en compte els següents principis:

• L’avaluació ha d’estar estructurada de manera que es puguin analitzar i valorar tots els elements perillosos i riscos importants.
• Quan s’identifiqui un risc, l’avaluació haurà de determinar en primer lloc si es pot eliminar, és a dir, si es pot anul·lar la situació, o elements que originen el risc.
• Per fer l’avaluació de riscos es pot utilitzar un mètode o una combinació de mètodes. L’objectiu és que aquesta avaluació tingui en compte tots els elements essencials que poden influir en l’activitat.

En alguns tipus de riscos el fet de fer l’avaluació ens portarà directament a poder introduir mesures de control, per exemple, la instal·lació d’una barana o la millora del nivell d’il·luminació. En altres situacions es manifestarà la necessitat de realitzar una avaluació més complexa i especialitzada, per exemple, valorar l’exposició a determinants contaminants físics o químics.

La participació de les persones és bàsica en tota avaluació de riscos. Cal consultar i recollir informació dels usuaris del lloc de treball, ja que ens facilitaran dades en relació amb com es valora l’organització del treball i com els condiciona la càrrega de treball. Dades en relació amb la facilitat d’utilització de les màquines o eines. Claredat en els procediments establerts, i també ens poden fer aportacions en relació amb propostes per modificar algun procediment de treball especialment penós.

Tradicionalment, els principals mètodes utilitzats per fer avaluacions de riscos es basen en llistes de comprovació (check-lists) i en variants del mètode Fine o el denominat mètode binari (Sistema simplificado de evaluación de riesgos de accidente, NTP 330 INSST).

Les llistes de comprovació és el mètode més ràpid i senzill dels que s’utilitzen per a la identificació i avaluació dels riscos. Resulta fàcil d’aplicar i no requereix excessiva experiència per aplicar-lo.

S’utilitzen un seguit de llistes o qüestionaris de comprovació on s’han de contestar unes preguntes preestablertes o justificar documentalment alguns punts.

Quins problemes pot tenir la seva utilització? Si fem servir els qüestionaris que ja estan preparats, potser no s’adaptaran perfectament a les característiques o circumstàncies de l’empresa que estem avaluant. Si hem de generar un qüestionari específic, haurem de vigilar de no oblidar algun punt important, ja que si no hi és no es valora, i per tant, no es té en compte a l’hora de fer l’avaluació de riscos.

Els qüestionaris han de permetre considerar tots els aspectes possibles del problema. Les preguntes se solen contestar de manera ràpida amb un sí/no, compleix / no compleix, veritat/mentida, o bé, en el cas de demanar altres dades s’ha de formular la pregunta de forma molt concreta perquè la resposta s’ajusti estrictament al que s’ha demanat.

El mètode de treball consisteix, en primer lloc, a avaluar el model de gestió preventiva de l’empresa. La segona part avalua els diferents riscos específics existents i s’haurà d’aplicar en les diferents seccions i departaments de l’empresa. Els qüestionaris que hi podem trobar són els següents:

• Gestió preventiva
• Condicions de seguretat:
  • Llocs de treball
  • Màquines
  • Elevació i transport
  • Eines manuals
  • Manipulació d’objectes
  • Instal·lació elèctrica
  • Aparells a pressió i gasos
  • Incendis
  • Agents químics
• Condicions ambientals:
  • Agents químics. Exposició
  • Agents biològics
  • Ventilació i climatització
  • Soroll
  • Vibracions
  • Il·luminació
  • Calor i fred
  • Radiacions ionitzants
  • Radiacions no ionitzants
• Càrrega de treball:
  • Càrrega física
  • Càrrega mental
• Organització del treball:
  • Treball a torns
  • Factors d’organització

El sistema de valoració que es proposa queda especificat en el mateix qüestionari. Les valoracions que es poden donar a l’element avaluat són molt deficient, deficient i millorable (vegeu la figura i la figura).

A cada qüestionari es concreta quines respostes donen lloc a les valoracions de deficient o de millorable i el nombre de respostes deficients que implicarà la qualificació de molt deficient. També hi ha un espai reservat per concretar les millores correctores que s’han d’introduir. A cada pregunta del qüestionari, hi ha orientacions sobre quines condicions s’han de complir per aconseguir una resposta positiva a la pregunta feta.

El mètode Fine és un sistema de valoració del risc en funció del perill que poden generar les diferents situacions de risc. A partir d’aquesta valoració, es proposen i duen a terme una sèrie d’accions correctores.

Cada concepte del mètode Fine té el significat següent:

• Conseqüències: les que es poden esperar en cas de produir-se l’accident.
• Exposició o freqüència: el temps que els treballadors estan exposats al risc d’accident.
• Probabilitat: que l’accident es produeixi quan s’estigui exposat al risc.

El mètode proposa la utilització de la taula, la taula i la taula per valorar graus diferents de severitat, freqüència i probabilitat del succés.

Aplicant els valors obtinguts amb la taula, la taula i la taula es troba la magnitud de risc (R) utilitzant el criteri de multiplicació dels tres factors, i es poden ordenar les situacions en funció de la gravetat relativa del perill.

Aquestes situacions de risc, degudament ordenades segons la gravetat dels perills, es converteixen en una llista de prioritats.

La taula ens classifica les magnituds del risc i ens facilita criteris d’actuació.

El mètode Fine també té utilitat per calcular si el cost de l’acció correctora proposada està justificat.

Sobre la base dels criteris del mètode Fine, es va publicar la Guia d’avaluació de riscos per a petites i mitjanes empreses, elaborada per la Direcció General de Relacions Laborals, del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. La primera edició es va publicar l’any 1996 i, avui dia, el Departament de Treball disposa d’un apartat específic a la web de l’ICSSL Detecció i avaluació de riscos, on actualitza els diferents apartats de la guia.

Aquesta Guia d’avaluació de riscos (que segueix el denominat mètode binari de l’NTP 330 de l’INSST) i el mètode Fine són la base de molts dels mètodes utilitzats per empreses dedicades a avaluar riscos. El procés que es concreta en aquests mètodes es divideix en les següents fases:

1. Identificació dels riscos
2. Avaluació dels riscos
3. Avaluació específica dels riscos (ampliació del cas anterior en el supòsit que l’avaluació exigeixi la realització de mesures ambientals de contaminants).
4. Planificació de les accions preventives necessàries per evitar, reduir o controlar els riscos anteriorment avaluats.
5. Realitzar avaluacions addicionals o revisions quan es produeixin canvis significatius en les condicions de treball o per la incorporació de treballadors que hagin de rebre protecció especial.
6. Arxiu i conservació de tots els registres generats en el procés (art. 23 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals).

En primer lloc, s’han d’identificar els riscos generals per a la seguretat i la salut dels treballadors, relacionar els possibles llocs de treball de l’empresa amb els seus possibles riscos d’accidents i/o malalties professionals, inclosos els que puguin afectar determinats col·lectius que per llei són objecte de protecció especial.

També s’han de tenir en compte tots els riscos generals no relacionats directament amb el lloc de treball concret, per exemple, llocs de pas o instal·lacions generals.

Per fer aquesta identificació general de riscos, es tenen en compte les següents formes d’accidents i malalties professionals:

1. Caiguda de persones a diferent nivell
2. Caiguda de persones al mateix nivell
3. Caiguda d’objectes per esfondrament
4. Caiguda d’objectes per manipulació
5. Caiguda d’objectes despresos
6. Trepitjades sobre objectes
7. Cops contra objectes immòbils
8. Cops i contactes amb elements mòbils de la màquina
9. Cops per objectes o eines
10. Projecció de fragments o partícules
11. Atrapades per objectes o entre objectes
12. Atrapades per bolcada de màquines
13. Sobreesforços
14. Exposició a temperatures extremes
15. Contactes tèrmics
16. Contactes elèctrics
17. Inhalació o ingestió de substàncies nocives
18. Contactes amb substàncies càustiques i/o corrosives
19. Exposició a radiacions
20. Explosions
21. Incendis
22. Causats per éssers vius
23. Atropellaments, cops i xocs amb vehicles o contra vehicles
24. Accidents de trànsit
25. Causes naturals (infart, embòlia…)
26. Altres

A continuació, es relacionen els tipus de malalties ocasionades pel treball que es poden produir com a conseqüència de les condicions de treball existents, que són les següents:

• Causades per agents químics.
• Causades per agents físics.
• Causades per agents biològics.
• Causades per altres circumstàncies.

Quan es classifica un accident es refereix al succés que ha tingut com a resultat directe la lesió, és a dir, a la manera com l’objecte o la substància causant han entrat en contacte amb l’accidentat.

La relació que s’estableix entre forma d’accident i situacions que l’han originat queden resumides en la taula.

Una vegada s’han identificat els riscos per llocs de treball i s’ha especificat si es tracta de treballadors especialment sensibles, es procedirà a emplenar l’imprès d’avaluació de riscos.

Aquest imprès s’emplenarà per cada lloc de treball identificat i es concretarà el nombre de treballadors exposats.

Es relacionaran tots els riscos identificats i per cada un dels riscos detectats se’n valorarà la probabilitat, la severitat i el valor del risc que se li assigna:

• Probabilitat. Quan es tracti de riscos que no es puguin mesurar, s’utilitzaran els codis baixa, mitjana o alta. Aquesta variable té en compte la probabilitat més gran o més petita que hi concorrin unes o altres circumstàncies perquè el risc es materialitzi.
• Severitat. S’utilitzarà també per als riscos que no es poden mesurar, i per tant s’haurà d’estimar la probable severitat de les conseqüències (danys per a la salut) en cas de materialització del risc i classificar-la també com a baixa, mitjana o alta. En la taula us presentem un exemple de com es detallen algunes lesions i danys que es poden considerar.

• Valoració del risc. En aquells riscos en què no es puguin realitzar mesuraments, s’estimaran en funció de la seva probabilitat i la severitat previsibles, d’acord amb les combinacions de la taula.

• Prioritat. En funció de la valoració del risc assignada, s’estimarà una prioritat d’execució que podrà prendre els valors d’alta, mitjana-alta, mitjana o baixa, segons les correspondències de la taula.

També davant d’una situació de valoracions greus cal preveure l’adopció de mesures en un termini d’execució el més breu possible.

El nou manual, tal com s’indica en la seva presentació, s’inscriu en un nou enfocament de les polítiques de seguretat i salut laboral per afavorir la integració de la prevenció.

Un dels problemes a què s’enfronten moltes empreses és la gran quantitat de documentació que se’ls demana en la fase prèvia a l’inici dels seus treballs. Per a moltes empreses, a vegades, la gestió de la PRL, i concretament la coordinació d’activitats empresarials, esdevé simplement una feixuga muntanya de papers per fer un compliment formal; és a dir, centrat en l’observació literal de la llei (per complir amb la Inspecció de Treball i sobretot promoguda per la por de la sanció), però sense preveure altres aspectes com l’anàlisi i l’estudi de les interaccions dels riscos de les activitats concurrents.

A fi d’optimitzar recursos, facilitar la gestió documental i evitar la cultura del paper, l’INSST té publicada una guia orientativa de simplificació documental. Aquesta guia conté orientacions per a l’elaboració d’aquest document únic que ha de contenir els tres documents preceptius:

• el pla de prevenció de riscos laborals,
• l’avaluació de riscos laborals, i
• la planificació de l’activitat preventiva.

Sempre que no suposi una reducció del nivell de protecció de la seguretat i salut dels treballadors, les empreses, en funció del nombre de treballadors i la nul·la perillositat de les activitats realitzades, poden portar a terme de manera simplificada tant el pla de prevenció de riscos com l’avaluació de riscos, i també la planificació de l’activitat preventiva. D’aquesta manera, les empreses de fins a 50 treballadors -que no desenvolupin activitats de les considerades de risc (Annex I RSP)- poden reflectir en un únic document els tres documents esmentats anteriorment.

Aquest únic document de simplificació, tot i de ser d’extensió reduïda i de fàcil comprensió, haurà d’estar adaptat a l’activitat i grandària de l’empresa i establirà les mesures operatives pertinents per realitzar la integració de la prevenció en l’activitat de l’empresa, els llocs de treball amb risc i les mesures concretes per evitar-los o reduir-los, jerarquitzades en funció del nivell de riscos, així com el termini per a la seva execució.

Disposar de l’índex d’una avaluació inicial de riscos real, serveix per visualitzar els diferents apartats de què pot constar una avaluació inicial i com s’aplica un mètode concret d’avaluació. S’han transcrit parcialment o en la seva totalitat aquells apartats que poden ser més representatius de l’avaluació.

L’exemple d’informe que presentem és el que va realitzar una empresa del sector de la construcció el setembre del 2014 que tenia contractada tota l’activitat preventiva a un servei de prevenció aliè (SPA).

Observem, en primer lloc, l’índex d’aquesta avaluació:

Índex de l’avaluació de riscos realitzada a l’empresa XXX, SL

1. Justificació.
2. Legislació en matèria de prevenció de riscos laborals.
3. L’avaluació de riscos a les empreses del sector de la construcció. Fitxes de seguretat.
4. Identificació de l’empresa.
5. Objectius.
6. Avaluació inicial de riscos: Procediments.
7. Resultats de l’actuació.
8. Recomanacions.
9. Documentació de què s’ha de disposar i que s’ha de conservar.

Annexos

• Annex I
  • Relació de treballadors per lloc de treball.
  • Legislació sobre treballadors especialment sensibles, dones embarassades i menors.
  • Legislació sobre consulta, participació i representació dels treballadors.
• Annex II
  • RD 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres en construcció; amb les modificacions posteriors del RD 2177/2004 i del RD 604/2006
• Annex III
  • Procediment del SPA per elaborar els informes d’avaluació inicial de riscos.
  • Mètode d’avaluació de riscos.
  • Equips de protecció individual (EPI).
  • Treball amb pantalles de visualització de dades (PVD).
  • Sinistralitat.
  • Manual d’autoprotecció (mesures d’emergència).
• Annex IV
  • Relació de tasques, llocs, mitjans auxiliars, maquinària i eines, referida al treball realitzat a l’obra.
• Annex V
  • Fitxes de seguretat: descripció del seu contingut.
  • Fitxes de seguretat seleccionades.

En l’apartat 2 de l’índex, que es transcriu en la seva totalitat, es remarca la importància de les referències a les normatives que es poden aplicar en aquesta avaluació inicial.

L’apartat 3 de l’índex ens remarca alguna de les característiques d’aquest sector i alhora introdueix el concepte de fitxes de seguretat, justificant en quines situacions s’han d’utilitzar.

En l’apartat 4 de l’índex es faciliten les dades de l’empresa i s’identifiquen totes les dependències i llocs de treball que hi ha, a més s’adjunta un apartat d’informació addicional on s’inclou informació de com s’ha realitzat la consulta i participació dels treballador, EPI i dades sobre sinistralitat.

En l’apartat 5 de l’índex es defineixen els objectius de l’informe d’avaluació i alhora es concreten quines actuacions depenen del SPA i quines actuacions ha de realitzar la mateixa empresa. Hem optat per transcriure literalment tot l’apartat.

En l’apartat 6 de l’índex es defineix el procediment d’avaluació de riscos. I ens remet a l’annex III, que s’ha transcrit literalment, per tal que es pugui observar la metodologia aplicada per realitzar l’avaluació de l’empresa.

L’apartat 7 de l’índex bàsicament ens remet als diferents annexos on consta informació més detallada i recorda a l’empresa la documentació que ha de conservar de manera obligatòria.

L’annex III de l’índex fa referència a l’apartat 6 de l’índex. Aquí en tenim una transcripció literal.

Els tipus de riscos que s’utilitzen en aquesta avaluació i la seva codificació corresponent es mostren en la taula.

En aquest cas el SPA utilitza la valoració de riscos que es mostra en la taula.

Les prioritats i els terminis es mostren en la taula.

En l’annex V de l’informe original s’adjunten fitxes de seguretat agrupades per tasques realitzades habitualment, llocs on es realitzen les tasques, mitjans auxiliars utilitzats ordinàriament i maquinària i eines emprades habitualment.

Totes les fitxes de seguretat presenten la mateixa estructura, és a dir: riscos considerats, resultat de la seva avaluació, mesures de prevenció i protecció a adoptar.

Pala carregadora

1) Definició. Són pales muntades sobre el tractor amb erugues o pneumàtics on el moviment d’elevació s’aconsegueix mitjançant dos braços laterals articulats i aptes per a diversos treballs, però especialment per al moviment de terres.

2) Avaluació de riscos. Per a la realització de l’avaluació s’ha seguit la Guia d’avaluació de riscos del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, basada en el mètode Marí.
El presentem en la taula, on no s’han indicat exhaustivament les proteccions col·lectives i individuals que es poden utilitzar per cada risc considerat.

3) Proteccions col·lectives:

• Botzina automàtica de marxa enrere i cabina de protecció de la maquinària utilitzada en l’execució de moviments de terres.
• Topalls de limitació de recorregut en maniobres de retrocés en marges d’excavació.
• Tanques metàl·liques.

4) Equips de protecció individual (EPI):

• Casc de seguretat
• Guants contra les agressions mecàniques (de cuir i lona tipus americà)
• Calçat de seguretat
• Protecció auditiva
• Ulleres antiprojeccions
• Faixa dorsolumbar
• Equip filtrant de partícules (mascareta)
• Armilla retroreflectant

5) Mesures preventives:

• Els treballadors rebran la formació i informació preventiva necessàries per utilitzar la maquinària de manera segura.
• El personal que condueixi camions o maquinària serà especialista i estarà en possessió de la documentació de capacitació acreditativa.
• Tots els vehicles es revisaran periòdicament, i les revisions quedaran reflectides en el llibre de manteniment.
• En totes les pales carregadores hi haurà una farmaciola de primers auxilis i un extintor revisat i al dia.
• Quedarà prohibit abandonar la màquina amb la cullera aixecada i sense recolzar-la a terra.
• Està prohibit descansar sota la màquina.
• Està prohibit transportar persones fora de la cabina.
• Quan la màquina finalitzi el treball la bateria quedarà desconnectada, la cullera recolzada a terra i la clau de contacte fora.
• No es permetrà fumar quan es carregui combustible o es comprovi el carburant.
• Es reduirà la formació de pols mitjançant el rec de les superfícies de pas.
• El pes del material carregat a la cullera no excedirà del límit màxim de pes, considerat com a segur per al vehicle.
• El desplaçament de la carregadora amb la cullera plena en pendents es realitzarà amb aquesta arran de terra.
• Excepte en emergències, no s’utilitzarà la cullera per frenar.
• En terrenys fangosos s’utilitzaran cadenes acoblades als pneumàtics per evitar les frenades brusques.
• El pendent màxim que superarà el tren d’erugues és del 50%, 20% en terrenys humits i 30% en terrenys secs amb tren sobre pneumàtics. Malgrat això, se seguiran sempre les indicacions del fabricant, ja que poden variar segons la màquina.
• Si és necessari realitzar operacions de càrrega amb la cullera, es col·locaran topalls per evitar caigudes imprevistes.

Els organismes i les administracions públics (OSHA, INSST, ICSSL) són conscients de la necessitat de dotar de recursos específics per ajudar les pimes a dur a terme la gestió de la PRL en les seves organitzacions. Per això han creat eines interactives d’avaluació de riscos com PREVEN10, Prevención10 o OiRA.

Es tracta d’un projecte europeu liderat per l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball en el qual diversos organismes de PRL de tot el continent (agents socials i administracions públiques), entre ells l’ICSSL, col·laboren elaborant i compartint eines d’avaluació de riscos, en forma d’aplicació web gratuita, de diferents sectors o activitats.

El propòsit de l’eina OiRA és ajudar a superar les dificultats que sovint es presenten a les microempreses i a les petites empreses pel fet de no tenir els recursos necessaris o els coneixements especialitzats en matèria de seguretat i salut en el treball per fer una adequada avaluació de riscos i que els permetin que els seus llocs de treball siguin saludables.

L’avaluació de riscos que ofereix la plataforma consisteix en un examen sistemàtic de tots els aspectes del treball per determinar:

• què pot causar danys o lesions,
• si els perills poden eliminar-se i, en cas contrari,
• quines mesures preventives o de protecció s’han d’adoptar per controlar-los.

És fruit de l’aplicació de la Directiva marc 89/391/CEE, el document legislatiu europeu més important en matèria d’avaluació de riscos. Aquesta Directiva s’ha transposat a la legislació nacional mitjançant la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals.

El procés d’avaluació consta de quatre etapes principals (vegeu la figura):

1. PreparacióNegreta: aquesta etapa dona una visió general de l’avaluació que realitzarà i li permet adaptar-la a la naturalesa específica de l’empresa en qüestió.
2. Identificació: segons els sector de l’activitat, la plataforma mostra una sèrie de perills potencials i problemes relacionats amb la seguretat i la salut del lloc de treball. En respondre afirmativament o negativament a les preguntes proposades, el sistema selecciona o exclou aquests perills o problemes.
3. Avaluació: en aquesta etapa es determina el nivell de risc associat a cada un dels punts tractats en l’etapa anterior.
4. Pla d’acció: en la quarta etapa de l’avaluació s’han de decidir les mesures que cal adoptar per abordar els riscos identificats anteriorment, així com els recursos necessaris. Basant-se en aquesta informació, l’eina elabora automàticament un informe.

Utilitzar les eines d’OiRA permet obtenir diversos documents que poden utilitzar-se per facilitar informació a persones o entitats i també com a mitjà de prova davant de les administracions públiques:

• Un document amb els resultats de l’avaluació de riscos, que pot descarregar-se, modificar-se i imprimir-se. Aquest document permet valorar si s’han aplicat les mesures necessàries i per a qualsevol revisió, en cas que variïn les circumstàncies.
• Un pla d’acció (que també pot descarregar-se, modificar-se i imprimir-se) centrat en les mesures preventives que s’han d’adoptar, l’assignació de persones a tasques, els temps…
• Una visió general de tots els riscos. Aquest document permet valorar si s’han abordat correctament els riscos identificats i les mesures adoptades.
• Un resum de les mesures de prevenció i protecció que s’han d’aplicar. Aquest document permet supervisar les mesures que s’han d’adoptar en els quatre mesos següents.

OiRA proporciona eines específiques per a diferents sectors i activitats empresarials. Actualment, en castellà i català trobem els següents sectors d’activitat: perruqueries, seguretat privada, autoescoles, representacions en viu a escenaris i adoberies.

Cal estar atents a les novetats de la pàgina OiRA, perquè facilita ajuda i suport tècnic a les empreses per dur a terme la seva obligació de garantir llocs de treball saludables. Per exemple, actualment, a causa de la pandèmia causada per la COVID-19, ja incorpora eines i recursos específics relacionats amb ell per respondre millor a les necessitats dels diferents oficis i sectors professionals. Posant èmfasi en els escenaris laborals on la distribució de productes i el treball en les dependències d’un client (particular o empresa), són situacions laborals quotidianes per a moltes petites i mitjanes empreses.

En el moment actual d’emergència sanitària ocasionada pel risc comunitari que suposa la pandèmia provocada per la COVID-19 (SARS-Cov-2), l’avaluació de riscos és l’eina fonamental per poder redactar un pla de contingència adequat a les empreses. L’avaluació de riscos ha de permetre identificar un conjunt de mesures i accions bàsiques concretes de resposta, que s’haurien de prendre per afrontar de forma adequada i efectiva possibles incidents, accidents i estats d’emergències que poguessin tenir lloc tant dins de les instal·lacions de l’empresa com fora d’elles (en desplaçaments o en altres instal·lacions dels clients).

En la mateixa línia de simplificació, hi ha disponible un servei d’assessorament públic gratuït del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social www.prevencion10.es. Es tracta d’un portal dissenyat per ajudar els autònoms i els empresaris amb negocis de menys de 25 treballadors a dur a terme la prevenció de riscos laborals (vegeu la figura). Aquest portal d’assessorament en prevenció de riscos laborals permet:

• Gestionar els riscos laborals, de forma senzilla, a les empreses de fins a 25 treballadors.
• Facilitar el compliment en matèria de coordinació d’activitats empresarials als treballadors autònoms.

L’empresari, mitjançant la plataforma Prevención10, pot optar per portar a terme la prevenció de riscos laborals de forma lliure o tutelada:

• L’opció lliure posa a disposició dels usuaris els formularis del model simplificat d’avaluació, unes recomanacions per poder gestionar la prevenció i una guia per emplenar els formularis i dur a terme les mesures preventives necessàries.
• L’opció tutelada passa per la utilització de l’eina Evalua-T. Per emprar aquesta eina és imprescindible disposar de DNI electrònic o de certificat digital. Introdueix en la gestió diària del negoci el pla de prevenció de riscos mitjançant un procés de quatre passes:
  1. registre,
  2. avaluació,
  3. planificació i
  4. seguiment.

A més, aquesta plataforma incorpora l’eina Autopreven-t, destinada a facilitar als treballadors autònoms sense treballadors al seu càrrec l’assessorament tècnic necessari per complir els seus deures de coordinació d’activitats empresarials (CAE).

La plataforma Prevención10 proporciona també altres eines interactives de l’àmbit de la PRL, com per exemple Instruye-t, que facilita una formació en matèria de prevenció de riscos laborals adaptada a les característiques del col·lectiu d’autònoms.

Permet l’accés com a convidat sense haver-se de registrar i presenta un seguit de vint-i-dos vídeotutorials organitzats per sectors professionals que ajuden les persones a valorar els riscos de les seves activitats (vegeu la figura).