Avaluació de riscos laborals

Podeu consultar les sigles que surten en el contingut, en el “Glossari” del mòdul.

En l’avaluació de riscos són bàsics els mètodes per poder realitzar-la i cal donar importància a aquells aspectes que s’han de considerar a l’hora d’iniciar un procés d’avaluació. Facilitar la participació de tots els implicats és fonamental per aconseguir fer una bona avaluació i assolir l’objectiu final de treballar en una organització més segura.

Procediments d'avaluació de riscos

L’empresari té l’obligació de protegir els seus treballadors en relació amb la seguretat i salut en el treball segons el que es regula en l’art. 14 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, en concret en el capítol III de drets i obligacions.

En aquest article 14 es fa referència directa a l’obligació de l’empresari d’integrar l’activitat preventiva en el marc de l’empresa i l’obligació de realitzar l’avaluació dels riscos associats a la seva activitat.

La Llei va més enllà i fa responsable l’empresari de la informació, consulta, participació, formació dels treballadors, actuació en cas d’emergència i de risc greu i imminent i de la vigilància de la salut, constituint una organització imposant els mitjans necessaris per poder realitzar aquesta protecció als treballadors.

També s’ha de donar continuïtat al seguiment de l’activitat preventiva i cal incorporar noves avaluacions davant de qualsevol modificació que es pugui produir en l’activitat, tant si és per l’adquisició d’un nou equip, com per una redistribució dels llocs de treball.

Què vol dir 'avaluar'?

Avaluar és “determinar, especialment d’una manera aproximada, la vàlua o el valor d’alguna cosa”. És a dir, és “determinar, especialment d’una manera aproximada, una magnitud”.

L’activitat preventiva s’ha d’entendre com a dinàmica. Qualsevol modificació que es produeixi en el procés productiu s’ha d’avaluar.

En la programació de l’activitat preventiva l’empresa haurà de realitzar una avaluació inicial de riscos per vetllar per la seguretat i/o salut dels treballadors atenent la naturalesa de l’activitat, les característiques dels llocs de treball i dels treballadors que ocupin aquests llocs de treball.

L'article 16 de la LPRL...

… va ser modificat per la Llei 54/2003. En aquest article es concreten les directrius que s’hauran de seguir per poder realitzar l’avaluació de riscos, el procediment i la necessària integració de l’activitat preventiva en la gestió de l’activitat empresarial.

S’ha de realitzar també una avaluació quan s’escullin nous equips de treball, quan s’utilitzin nous preparats químics i quan es modifiquin els llocs de treball. Aquesta avaluació inicial tindrà en compte les normatives sobre riscos específics i les activitats d’especial perillositat.

L’avaluació inicial s’haurà d’actualitzar quan variïn les condicions de treball i en tot cas s’haurà de revisar com a conseqüència dels danys a la salut que s’hagin produït.

L’empresari també realitzarà controls periòdics de les condicions de treball i de l’activitat habitual dels treballadors per detectar possibles situacions perilloses.

Si en l’avaluació inicial es detecten situacions de risc, l’empresari haurà de realitzar les activitats preventives necessàries per eliminar, reduir i controlar aquests riscos. Aquestes activitats s’hauran de planificar, i per a cada activitat preventiva s’inclourà un termini de realització, la designació d’un responsable i s’haurà de fer una dotació de recursos humans i materials necessaris per poder portar-les a la pràctica.

S’ha d’entendre l’avaluació de riscos laborals com un procés dirigit a estimar aquells riscos que no es poden evitar.

L’empresari queda obligat a realitzar un seguiment de les activitats preventives incloses en la planificació i si com a conseqüència d’aquests controls periòdics observa una inadequació a la finalitat de protecció inicial, les haurà de modificar.

Quan es donen situacions de dany per a la salut o com a conseqüència de la vigilància de la salut es posa de manifest o hi ha indicis de la no-adequació de les mesures adoptades, s’haurà d’investigar quina és la causa que ha originat aquest dany o provoca aquests indicis.

Fins aquí tot és molt normatiu, però creiem que és necessari no perdre de vista aquest article 14 de la Llei 31/1995 ja que ens diu quina és l’essència, la finalitat última de tot el procés d’avaluació de riscos.

Realitzar una avaluació pot ser més o menys complex en funció de la mida de l’empresa i del sector productiu al qual pertanyi. Cada empresa/organització tindrà les seves particularitats. Pensem només a realitzar una avaluació a un taller de reparació de vehicles a motor, a una perruqueria, a un hospital, a una cooperativa agrícola o a una indústria química: tots són exemples d’empreses que presenten característiques ben diferents.

Penseu en altres exemples d’empreses que no tinguin res a veure amb els exemples relacionats anteriorment com ara un taller, una perruqueria, un hospital o una cooperativa agrícola. Què tenen totes en comú? Doncs que hi treballen persones, persones sotmeses a riscos específics de l’activitat i a altres riscos més generals. L’avaluació haurà de permetre identificar quins són aquests riscos i quines mesures ha d’aplicar l’empresa per poder-los controlar, garantint així la seguretat dels treballadors.

Responsables de l'avaluació de riscos

És obligació de l’empresari la realització de l’avaluació de riscos. Ara bé, l’empresari no té per què realitzar físicament aquesta avaluació, sinó que la podrà delegar als treballadors designats, al servei de prevenció propi o al servei de prevenció aliè, segons com tingui organitzada la prevenció a la seva empresa, però sempre sota la seva responsabilitat.

Delegar

Delegar és el procés pel qual s’assigna a una persona autoritat i responsabilitat per realitzar determinades feines.

D’altra banda, independentment de qui hagi de realitzar l’avaluació de riscos físicament, és convenient promoure una participació activa de tots els integrants de l’empresa, des de treballadors i quadres intermedis a càrrecs de direcció i gestió; en definitiva treballar per afavorir la integració de l’activitat preventiva.

L'organització dels recursos necessaris...

… per desenvolupar les activitats preventives la farà l’empresari d’acord amb alguna de les modalitats següents, segons el que indica l’art. 10.1 del RD 39/ 1997, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció:

  • Assumint personalment l’activitat.
  • Designant un o diversos treballadors -treballadors designats.
  • Constituint un servei de prevenció propi.
  • Recorrent a un servei de prevenció aliè.

L’avaluació dels llocs de treball ha de permetre identificar els riscos i aquelles situacions que poden originar una situació de risc i, per tant, la implicació de tots els afectats (treballadors, quadres intermedis) és bàsica i fonamental.

Quan la Llei de PRL ens parla d’integrar la gestió preventiva, de fet ens orienta a la participació de tots els components de l’empresa sigui quin sigui el seu nivell de responsabilitat.

Quan es formalitzi aquesta avaluació de riscos, i en concret sobre el lloc de treball, s’haurà de tenir coneixement de totes les activitats, processos, substàncies utilitzades, maquinària, eines, transports, procediments de treball, condicions ambientals, organització del temps, formes de comunicació, etc., perills que es poden identificar per cada lloc concret que estem avaluant, mesures de protecció que hi ha implementades i quins avantatges/inconvenients han representat aquestes mesures, etc. La relació és oberta, però serveix per entendre la importància de la participació dels treballadors afectats, dels encarregats i dels caps de departament o àrea.

El fet d’aconseguir informació dels afectats directament ens ha de permetre realitzar una avaluació més acurada i alhora detectar possibles mancances que ens permetin proposar mesures correctores i definir unes activitats preventives realistes adequades a les necessitats dels usuaris, com per exemple una formació específica.

Disposar d’una informació completa sobre el lloc de treball que s’està avaluant és una condició bàsica per realitzar una bona avaluació.

Directrius de l'avaluació de riscos

Com a norma general, l’avaluació de riscos ha de considerar tots els diferents llocs de treball de l’empresa avaluada.

El sistema i mètode d’avaluació utilitzat estarà en funció de les característiques dels llocs avaluats. És important respectar els principis de l’acció preventiva recollits en l’article 15 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals:

  • Evitar els riscos.
  • Avaluar els riscos que no es poden evitar.
  • Combatre els riscos al seu origen.
  • Adaptar la feina a la persona en el disseny del lloc, l’elecció dels equips i els mètodes de treball i producció intentant evitar els treballs monòtons i repetitius.
  • Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
  • Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap.
  • Planificar la prevenció, amb la recerca d’un conjunt coherent que hi integri la tècnica, l’organització de la feina, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.
  • Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte de la individual.
  • Facilitar les instruccions degudes als treballadors.

Ara bé, com es concreta l’avaluació de riscos si ha de tenir en compte tots els aspectes anteriors? No hi ha regles fixes, però tot procediment d’avaluació de riscos ha de considerar les fases següents:

  1. Identificar les situacions problemàtiques o aquells elements que poden ser perillosos.
  2. Identificar els treballadors exposats a aquestes situacions o elements perillosos.
  3. Avaluar de manera quantitativa i qualitativa els riscos derivats de les exposicions anteriors.
  4. Elaborar alternatives per a l’eliminació o reducció de riscos.

Tenim clar que s’ha de fer una avaluació de riscos. Però, per on comencem? Podem plantejar-nos aquesta avaluació des de diferents punts de partida que ens condicionaran la metodologia que haurem d’aplicar.

Avaluació basada en el procés productiu

Podem agafar el procés productiu com a punt de partida per poder desenvolupar l’avaluació de riscos. Des d’aquest punt, ens cal conèixer amb molt de detall tota l’estructura organitzacional de l’empresa, i les diferents fases del procés productiu, quants treballadors intervenen en cada fase, feines que desenvolupen els treballadors, maquinària utilitzada, temps de realització de les feines o utilització de les màquines, etc.

Complexitat del procés productiu

De la complexitat del procés es dedueix que s’haurà de dedicar-hi una quantitat de temps important, disposar d’una bona formació per entendre el procés de producció, i aconseguir una implicació dels diferents participants en el procés productiu.

Hem de poder disposar de dades detallades de cada lloc de treball en relació amb:

  • l’entorn físic utilitzat pels treballadors,
  • les màquines utilitzades i els productes manipulats,
  • el procés de manipulació de màquines eines,
  • el procés de manipulació dels productes.

Per poder realitzar una avaluació d’aquest tipus és necessària la implicació de tota l’organització, de la direcció com dels treballadors, i haurem d’utilitzar diagrames de processos i qüestionaris per ajudar-los a entendre les diferents fases i etapes del procés productiu.

Avaluació basada en els factors de risc

Podem fer l’avaluació de riscos mitjançant una identificació de riscos. En aquest cas el punt de partida ens el dóna la mateixa Llei de prevenció de riscos, quan concreta les diferents especialitats associades a tipus de riscos, és a dir, tractarem d’identificar els riscos químics, els riscos físics, els riscos biològics i els riscos psicosocials.

Oblit de riscos poc coneguts

L’avaluació basada en una identificació de riscos té un problema: pot passar que es prioritzin aquells riscos que ja són coneguts i no es valori suficientment la interacció que sempre es produeix entre riscos diferents, per exemple la precarietat laboral i el risc d’accident.

Hauríem de disposar d’instruments bàsics per poder realitzar les avaluacions com llistes de control i/o mesuraments ambientals, que tenen en compte els diferents tipus de riscos.

Avaluació basada en indicadors objectius

Un altre tipus d’avaluació tindria en compte la identificació de problemes, els anomenats indicadors objectius: pel que fa a l’empresa s’haurien d’analitzar les dades sobre accidents de treball, malalties professionals, resultats obtinguts en la vigilància de la salut, absentisme, etc.; i de manera global s’hauria de disposar de dades generals de població, i de dades epidemiològiques per vincular alguns indicadors de salut a sectors productius, a tipus de professionals o a exposicions dels treballadors a riscos específics.

Les dades del sector

Com a punt de partida en l’avaluació per indicadors objectius hauríem de considerar les dades epidemiològiques i la literatura científica del sector analitzat.

L’inconvenient que presenta aquest mètode d’avaluació és que les empreses es limiten a controlar aquells indicadors que tenen una repercussió immediata en costos. D’altra banda, no hi ha excessius estudis epidemiològics relacionats amb riscos laborals i els històrics de salut dels treballadors relacionats amb el seu àmbit de treball no sempre són fiables.

Avaluació basada en indicadors subjectius

Si per fer l’avaluació es tenen en compte els indicadors subjectius, s’haurien de considerar les queixes individuals formulades al metge d’empresa, al delegat de prevenció o a la inspecció. Altres maneres d’aconseguir informació que podem considerar subjectiva és a través d’enquestes o qüestionaris o també reivindicacions col·lectives.

Els instruments bàsics de recollida d’informació són els registres i les enquestes o qüestionaris.

Com que aquest mètode és subjectiu, no permet relacionar gravetat amb visibilitat del problema, i el fet de recollir informació queda condicionat moltes vegades pel tipus d’organització on ens trobem.

Avaluació sistemàtica de la prevenció

En el mètode d’avaluació sistemàtica, l’avaluació es realitzaria considerant tres eixos bàsics: la política preventiva de l’empresa, l’organització de la prevenció i la participació dels treballadors.

Com a instrument bàsics es realitzaria un examen complet de tot el sistema de prevenció en tots els àmbits de l’empresa, inspirats en els certificats de qualitat, però s’hauria de vigilar a no caure en formalismes o descriure procediments sense verificar-ne els resultats.

Selecció del mètode d'avaluació

Quin dels mètodes s’ha d’escollir? A la pràctica es proposen procediments metodològics que combinen enfocaments diferents; per tant, no podem considerar una opció com a única ni com a excloent.

No hi ha un mètode únic per fer avaluacions de riscos, sinó que s’ha de tenir molt present quines són les característiques de l’empresa que avaluarem.

Exemples de selecció del mètode

Utilitzar un o altre mètode dependrà de l’objectiu o finalitat concreta que vulguem aconseguir. Per exemple, en el moment del disseny d’un procés de treball hauríem de tenir en compte especialment l’avaluació basada en el procés productiu. Però si estem davant d’una situació d’insatisfacció laboral o de reivindicacions de millora per part dels treballadors, hauríem de tenir en compte indicadors subjectius. I si ens marquem com a objectiu reduir els índexs d’absentisme, hauríem de valorar tant els indicadors objectius com els indicadors subjectius.

Sistemàtica de l'avaluació de riscos. Tipus d'avaluacions

Tot i que la llei no especifica un procediment per realitzar les avaluacions de riscos, sí que diu que s’ha de tenir en compte el tipus d’activitat, els tipus de llocs de treball i les diferents característiques dels llocs de treball i treballadors que ocupin aquests llocs, per tant, per poder realitzar una avaluació de riscos, s’ha de sistematitzar un procediment per poder dur a terme aquesta avaluació, ara bé en funció del risc es poden fer diferents tipus d’avaluacions:

  • Avaluació imposada per la legislació específica:
    • Legislació industrial
    • Prevenció de riscos laborals
  • Avaluació de riscos de la qual no existeix legislació específica.
  • Avaluació de riscos per a la qual calen mètodes específics d’anàlisi.
  • Avaluació general de riscos.

Reglament electrotècnic

Un exemple de legislació industrial el trobem en el Reglament electrotècnic per baixa tensió (RD 842/2002), que regula les condicions que s’han de complir a les instal·lacions, l’autorització perquè es puguin utilitzar, les revisions periòdiques, les inspeccions, així com els requisits que han de tenir els instal·ladors autoritzats.

Avaluació imposada per la legislació específica

Podem diferenciar normatives que es deriven de la legislació industrial i altres normatives que es deriven directament de la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals:

  1. Legislació industrial
    Moltes vegades els riscos que podem trobar als llocs de treball es deriven de les mateixes instal·lacions i equips que s’utilitzen. Aquests estan sotmesos a una legislació nacional, autonòmica i local de seguretat industrial i de prevenció i protecció d’incendis.
    El compliment d’aquestes legislacions suposaria que els riscos derivats d’aquestes instal·lacions o equips estan controlats. Per tant, en principi no es realitzaria una avaluació d’aquests tipus de riscos. Ara bé, ens hem d’assegurar que els equips i instal·lacions compleixen la normativa que els sigui aplicable.
    Algunes normatives sobre seguretat industrial i de prevenció i protecció contra incendis que s’han de tenir en consideració són les següents (aquesta normativa no és extensiva):
    • Reglaments de protecció i prevenció contra incendis.
    • Reglaments d’instal·lació de màquines i equips:
      • Emmagatzematge i distribució de combustibles sòlids, líquids i gasosos.
      • Aparells elevadors.
      • Calefacció i producció d’aigua calenta sanitària.
      • Climatització i ventilació.
      • Transformació i distribució d’energia elèctrica.
      • Aparells a pressió.
      • Instal·lacions nuclears i radioactives.
      • Màquines.
      • Carretons elevadors.
      • Aparells a gas, etc.
  2. Prevenció de riscos laborals
    Hi ha algunes normatives que especifiquen procediments d’avaluació i control davant dels riscos, per exemple el RD 486/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball, o el RD 488/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització.

Avaluació de riscos quan no hi ha legislació específica

Hi ha riscos per als quals no hi ha una legislació -ni comunitària ni nacional que limiti l’exposició a aquests riscos. No obstant això, hi ha normes o guies tècniques que estableixen procediments d’avaluació i en alguns casos proposen nivells màxims d’exposició.

Avaluació de riscos per a la qual calen mètodes específics d'anàlisi

L’avaluació per a la qual calen mètodes específics d’anàlisi està orientada al control de riscos per accidents greus (CORAG), com per exemple incendis, explosions, emissions que són conseqüència d’errors de control en activitats industrials i que poden generar greus conseqüències per a les persones.

CORAG és l’acrònim de control d’accidents greus, segons les directives Seveso III (2014).

Avaluació general de riscos

Qualsevol risc que no estigui recollit en cap dels tipus d’avaluacions anteriors es pot avaluar seguint els següents passos:

  • Identificació, dins l’empresa, de les diferents seccions, departaments i els llocs de treball que podem trobar en cada zona.
  • Identificació, per cada lloc de treball, de les persones que hi treballen.
  • Concreció dels riscos per cada lloc de treball identificat.
  • Avaluació dels riscos.
  • Priorització dels riscos avaluats.
  • Concreció de les mesures correctores que s’han d’aplicar, especificant terminis i persones responsables.
  • Documentació.
  • Examen i revisió.

Exemple de divisió d'una empresa

Un exemple de divisió podria ser aquest: magatzem matèries primeres, magatzem productes acabats, magatzem productes inflamables, zona de producció A, zona producció B, zona de manteniment, zona d’expedició, zona de neteja, menjador, àrea d’oficines, etc.

a) Identificació de les seccions, departaments i llocs de treball

La identificació de les seccions, departaments i llocs de treball ens ha d’ajudar a tenir una visió global de l’empresa i saber quina és l’organització interna de l’empresa que volem avaluar.

La complexitat de l’empresa condicionarà la forma d’identificació de les diferents seccions, departaments o àrees.

Classificació de les activitats

Una manera de classificar les activitats de treball a les empreses és la següent:

  1. Àrees externes a les instal·lacions de l’empresa.
  2. Etapes en el procés de producció o en el subministrament d’un servei.
  3. Treballs planificats i de manteniment.
  4. Tasques definides.

Una vegada feta aquesta primera classificació, determinarem els llocs de treball que es poden identificar a cada zona.

Per lloc de treball entenem el conjunt d’operacions que realitzen una o diverses persones i que representa un procés productiu lògic i independent d’altres dins l’empresa.

Hem de tenir en compte que un lloc de treball pot estar ocupat per diversos treballadors i que un treballador pot estar assignat en diferents llocs de treballs i, per tant, aquest treballador estarà sotmès a riscos diferent sen funció del lloc de treball que ocupi en aquell moment.

Per cada activitat de treball es pot obtenir un seguit d’informacions que facilitaran el treball d’identificació de les situacions de risc:

  • Relació de feines i temps de l’activitat.
  • Lloc físic on es realitza el treball.
  • Treballador que fa aquest treball, tant si és de manera permanent com temporal.
  • Altres persones a qui pot afectar el treball que s’està realitzant.
  • Formació que tenen els treballadors per realitzar les seves feines.
  • Identificació dels procediments de treball.
  • Identificació de les instal·lacions, maquinària i equips que s’utilitzin.
  • Eines manuals amb motor.
  • Instruccions facilitades pels fabricants de les maquinàries que s’utilitzin.
  • Forma, mida i pes dels materials que es manipulin.
  • En relació amb la manipulació que es faci dels materials, distàncies que s’han de recórrer i alçades on s’han de situar.
  • Tipus d’energia utilitzada.
  • Substàncies i productes utilitzats i produïts al treball. Tipus d’etiquetatge dels seus contenidors, observació de components i recomanacions d’utilització.
  • Mesures de control existents.
  • Dades en relació amb les actuacions en prevenció de riscos laborals, incidents, accidents, malalties professionals derivades de l’activitat desenvolupada, dels equips i dels productes utilitzats. Aquesta informació es buscarà dins i fora de l’empresa.
  • Com està organitzat el treball.

b) Identificació, per a cada lloc de treball, de les persones que hi treballen

Cal identificar totes les persones que poden estar exposades als elements perillosos, directament o indirectament, i especificar si es tracta de persones especialment sensibles a determinats riscos.

Exemple: treballador de la fusta

Considerem un treballador que talla peces de fusta i les poleix. En funció de quina sigui la disposició del seu lloc de treball, del sistema d’absorció de la pols que es generi en el procés i del sistema de ventilació, altres treballadors situats en zones properes poden quedar afectats per aquesta pols. Per tant, quan s’avaluïn els seus llocs de treball, s’haurà d’afegir aquest risc com a propi.

c) Concreció dels riscos per a cada lloc de treball identificat

En l’avaluació de riscos s’haurà de definir, per a cada lloc de treball, quines són les fonts de risc i el risc d’accident, malaltia professional o fatiga que es puguin generar.

Per concretar els riscos per lloc de treball, s’ha de tenir en compte:

  • Consultar els treballadors o els seus representants i demanar-los que col·laborin, amb la finalitat d’obtenir informació sobre els seus coneixements dels elements perillosos.
  • Comprovar el compliment de la normativa vigent.
  • Analitzar sistemàticament tots els aspectes del treball.
  • Fer una observació del lloc de treball per saber com es realitza realment el treball; entre d’altres, s’han d’observar les activitats del treball, el manteniment, la neteja, possible emergències, interrelacions amb altres llocs de treball, condicions ambientals (llum, temperatura, corrents d’aire), etc.
  • Saber quins són els procediments de treball, etapes, organització, comunicació, matèries primeres, equips de treball, etc.
  • Tenir en compte aquelles operacions que no són habituals o rutinàries.
  • Considerar aspectes no planificats però previsibles, com poden ser per exemple les interrupcions de l’activitat laboral.
  • Aconseguir informació sobre avaluacions anteriors.
  • Concretar aquelles situacions directament relacionades amb el treball susceptibles de generar danys, especialment les relacionades amb la mateixa activitat laboral.
  • Aconseguir dades en relació amb la sinistralitat laboral i la vigilància de la salut.
  • Utilitzar qüestionaris per determinar possibles deficiències preventives.
  • Aplicar el concepte d’element perillós en un sentit ampli.

d) Avaluació dels riscos

Aquesta avaluació serà més o menys complexa en funció de les característiques del lloc de treball i de l’activitat de l’empresa.

L’avaluació es farà tenint en compte dos criteris: probabilitat que es materialitzi el risc i gravetat de les conseqüències per als treballadors.

Per concretar aquestes variables, es poden trobar diversos mètodes que estableixen algunes diferències en les valoracions de la probabilitat i en els graus de severitat, però tots tenen el mateix objectiu: establir una probabilitat de materialització del risc per al treballador afectat i possibles conseqüències que se’n puguin derivar. Les actuacions s’estableixen combinant aquestes dues variables.

e) Priorització dels riscos avaluats

Dels resultats de les combinacions de les variables de probabilitat i severitat s’obté un valor que ens indicarà la necessitat de fer una intervenció més o menys urgent. D’aquesta manera, els valors obtinguts de les diferents situacions de risc queden jerarquitzades i indiquen una prioritat d’actuació.

f) Concreció de les mesures correctores

S’hauran definit unes mesures correctores per eliminar o, si això no és possible, almenys minimitzar els riscos detectats.

Per establir aquestes mesures d’actuació es tindrà en compte:

  • La classificació del risc (puntuació / valoració donada).
  • El nombre de persones que en podrien resultar afectades.
  • El temps necessari per adoptar les mesures de prevenció. S’ha de concretar la data d’inici i de finalització de l’actuació.
  • Els recursos tant econòmics com humans necessaris. Es concretarà el pressupost i la persona responsable de l’aplicació de la mesura preventiva.

Una vegada s’hagin decidit les mesures preventives i s’hagin aplicat, s’han d’anar realitzant controls periòdics per comprovar-ne l’eficàcia. També davant de qualsevol modificació o canvi en el procés de treball o maquinària, s’ha de tornar a realitzar una avaluació per valorar els riscos que poden generar les possibles modificacions.

g) Documentació

És obligatori portar un registre dels resultats obtinguts en les avaluacions de riscos al lloc de treball.

Els registres han de facilitar informació de tots els riscos que hi ha al lloc de treball i que s’han avaluat, i quin criteri s’ha aplicat per dur a terme l’avaluació. En concret, la informació que s’hi ha de trobar és:

  • Constància de la realització d’una avaluació de riscos al lloc de treball.
  • Descripció de la manera en què s’ha realitzat.
  • Relació de riscos especials o poc freqüents.
  • Identificació dels grups de treballadors que tenen riscos especials.
  • Decisions adoptades com a conseqüència de l’avaluació de riscos, fent referència a la normativa aplicada.
  • Terminis per aplicar les modificacions i pressupost i persona o àrea responsable.
  • Revisions de les avaluacions.

Aquests registres sobre les avaluacions fetes han d’estar a disposició de qualsevol persona de l’empresa que ho demani. Els treballadors afectats hauran de ser informats dels resultats de les avaluacions fetes del seu lloc de treball i de les mesures preventives que s’hagin d’introduir com a conseqüència d’aquesta avaluació.

Article 18.1 LPRL

“[…] el empresario adoptará las medidas adecuadas para que los trabajadores reciban todas las informaciones necesarias en relación con:

  1. Los riesgos para la seguridad y la salud de los trabajadores en el trabajo, tanto aquéllos que afecten a la empresa en su conjunto como a cada tipo de puesto de trabajo o función.
  2. Las medidas y actividades de protección y prevención aplicables a los riesgos señalados en el apartado anterior.
  3. Las medidas […]”

h) Examen i revisió

L’avaluació de riscos és un procés continu i, per tant, s’ha d’anar revisant i modificant si és necessari. Si hi ha un canvi en les circumstàncies o condicions de treball, s’ha d’actualitzar l’avaluació.

Podem dir que l’avaluació sempre s’ha d’estar actualitzant, especialment en els casos següents:

  • Quan hi hagi canvis als equips de treball, utilització de noves substàncies o preparats químics, introducció de noves tecnologies o la modificació o redistribució dels llocs de treball.
  • Quan variïn les circumstàncies o condicions de treball.
  • Quan s’incorpori algun treballador les característiques personals o estat biològic del qual el facin especialment sensible a les condicions del lloc de treball.
  • S’haurà de revisar quan, com a conseqüència dels controls periòdics, inclosa la vigilància de la salut, indiqui que les activitats de prevenció poden ser inadequades o insuficients.
  • L’avaluació pot haver condicionat canvis al lloc de treball, com per exemple la substitució d’una màquina. Per tant, s’ha d’avaluar la nova situació.
  • Les mesures preventives que s’apliquin poden condicionar el procés de treball. Per exemple, modificar l’amplada de la zona de pas per adequar-la a la normativa implica, per tant, la redistribució del magatzem i dels productes emmagatzemats.
  • Les mesures de prevenció i de protecció aplicades actualment són insuficients o no resulten adequades, ja que es disposa de nova informació o de nous productes que poden tenir incidència en el nostre procés.
  • Quan, com a conseqüència de la investigació d’accidents/incidents, es posi de manifest alguna situació d’especial risc.

Mètodes específics d'anàlisi i d'avaluació de riscos

No hi ha normes fixes per realitzar una avaluació de riscos; ara bé, s’han de tenir en compte els següents principis:

  • L’avaluació ha d’estar estructurada de manera que es puguin analitzar i valorar tots els elements perillosos i riscos importants.
  • Quan s’identifiqui un risc, l’avaluació haurà de determinar en primer lloc si es pot eliminar, és a dir, si es pot anul·lar la situació, o elements que originen el risc.
  • Per realitzar l’avaluació de riscos es pot utilitzar un mètode o una combinació de mètodes. L’objectiu és que aquesta avaluació tingui en compte tots els elements essencials que poden influir en l’activitat.

Hem d’entendre l’avaluació de riscos com un procés que consta de diferents fases successives, cada una de les quals ha de proporcionar un coneixement més gran dels riscos identificats.

En alguns tipus de riscos el fet de realitzar l’avaluació ens portarà directament a poder introduir mesures de control, per exemple, la instal·lació d’una barana o la millora del nivell d’il·luminació. En altres situacions es manifestarà la necessitat de realitzar una avaluació més complexa i especialitzada, per exemple, valorar l’exposició a determinants contaminants físics o químics.

La participació de les persones és bàsica en tota avaluació de riscos. Cal consultar i recollir informació dels usuaris del lloc de treball, ja que ens facilitaran dades en relació amb com es valora l’organització del treball i com els condiciona la càrrega de treball. Dades en relació amb la facilitat d’utilització de les màquines o eines. Claredat en els procediments establerts, i també ens poden fer aportacions en relació amb propostes per modificar algun procediment de treball especialment penós.

L'empresari haurà de consultar...

… amb el representants dels treballadors, o amb els mateixos treballadors en absència d’aquells, tot el que fa referència al procediment d’avaluació que s’utilitzarà a l’empresa o centre de treball, d’acord amb el que disposa l’article 33 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals.

Tradicionalment, els principals mètodes utilitzats per fer avaluacions de riscos es basen en llistes de comprovació (check-lists) i en variants del mètode Fine o el denominat mètode binari (Sistema simplificado de evaluación de riesgos de accidente, NTP 330 INSST).

Llistes de comprovació o 'check-list'

Les llistes de comprovació és el mètode més ràpid i senzill dels que s’utilitzen per a la identificació i avaluació dels riscos. Resulta fàcil d’aplicar i no requereix excessiva experiència per aplicar-lo.

S’utilitzen un seguit de llistes o qüestionaris de comprovació on s’han de contestar unes preguntes preestablertes o justificar documentalment alguns punts.

Quins problemes pot tenir la seva utilització? Si fem servir els qüestionaris que ja estan preparats, potser no s’adaptaran perfectament a les característiques o circumstàncies de l’empresa que estem avaluant. Si hem de generar un qüestionari específic, haurem de vigilar de no oblidar algun punt important, ja que si no hi és no es valora, i per tant, no es té en compte a l’hora de fer l’avaluació de riscos.

Els qüestionaris han de permetre considerar tots els aspectes possibles del problema. Les preguntes se solen contestar de manera ràpida amb un sí/no, compleix / no compleix, veritat/mentida, o bé, en el cas de demanar altres dades s’ha de formular la pregunta de forma molt concreta perquè la resposta s’ajusti estrictament al que s’ha demanat.

En les seccions “Adreces d’interès” i “Bibliografia” del web del crèdit trobareu més informació sobre tots els qüestionaris per realitzar l’avaluació de les condicions de treball a les pimes.

El mètode de treball consisteix, en primer lloc, a avaluar el model de gestió preventiva de l’empresa. La segona part avalua els diferents riscos específics existents i s’haurà d’aplicar en les diferents seccions i departaments de l’empresa. Els qüestionaris que hi podem trobar són els següents:

  • Gestió preventiva
  • Condicions de seguretat
    • Llocs de treball
    • Màquines
    • Elevació i transport
    • Eines manuals
    • Manipulació d’objectes
    • Instal·lació elèctrica
    • Aparells a pressió i gasos
    • Incendis
    • Agents químics
  • Condicions ambientals
    • Agents químics. Exposició
    • Agents biològics
    • Ventilació i climatització
    • Soroll
    • Vibracions
    • Il·luminació
    • Calor i fred
    • Radiacions ionitzants
    • Radiacions no ionitzants
  • Càrrega de treball
    • Càrrega física
    • Càrrega mental
  • Organització del treball
    • Treball a torns
    • Factors d’organització

El sistema de valoració que es proposa queda especificat en el mateix qüestionari. Les valoracions que es poden donar a l’element avaluat són molt deficient, deficient i millorable (vegeu la figura i la figura).

A cada qüestionari es concreta quines respostes donen lloc a les valoracions de deficient o de millorable i el nombre de respostes deficients que implicarà la qualificació de molt deficient.

També hi ha un espai reservat per concretar les millores correctores que s’han d’introduir. A cada pregunta del qüestionari, hi ha orientacions sobre quines condicions s’han de complir per aconseguir una resposta positiva a la pregunta feta.

Figura Qüestionari per a l’avaluació de les condicions de seguretat
Figura Qüestionari per a l’avaluació (continuació)

Mètode Fine

El mètode Fine és un sistema de valoració del risc en funció del perill que poden generar les diferents situacions de risc i de proposta, a partir d’aquesta valoració, d’unes accions correctores.

La principal característica del mètode Fine és que avalua el risc en funció del grau de perillositat com a resultat de fer el següent producte:

Origen del mètode Fine

El mètode Fine mathematical evaluations for controlling hazards va ser publicat per William T. Fine (Fine, 1971) com un mètode d’avaluació matemàtica per al control de riscos.

Cada concepte del mètode Fine té el significat següent:

  1. Conseqüències: són les que es poden esperar en cas de produir-se l’accident.
  2. Exposició o freqüència: és el temps que els treballadors estan exposats al risc d’accident.
  3. Probabilitat: que l’accident es produeixi quan s’estigui exposat al risc.

El mètode proposa la utilització de la taula, la taula i la taula per valorar graus diferents de severitat, freqüència i probabilitat del succés.

Taula: Grau de severitat de les conseqüències
Grau de severitat Valor
Catàstrofe (moltes morts, danys per sobre de 600.000 €, greus conseqüències per a l’activitat) 100
Desastrosa (algunes morts, danys des dels 300.000 €) 40
Molt seriosa (mort, danys de 600 fins a 300.000 €) 15
Seriosa (lesions molt greus -amputacions, invalidesa i danys de 600 a 60.000 €) 7
Important (lesions amb baixa, incapacitat permanent o temporal i danys de 60 a 600 €) 3
Lleu (petites ferides, contusions, danys fins a 60 €) 1
Font: J.C. Rubio, 2004
Taula: Freqüència d’exposició
Freqüència d’exposició Valor
Contínua (o moltes vegades al dia) 10
Freqüent (aproximadament una vegada cada dia) 6
Ocasional (setmanalment) 3
Poc usual (mensualment) 2
Rara (poques vegades a l’any) 1
Molt rara (anualment) 0,5
Inexistent (no es presenta mai) 0
Font: J.C. Rubio, 2004
Taula: Escala de probabilitat
Escala de probabilitat Valor
Quasi segura (si es produeix la situació de risc) 10
Molt possible (probabilitat 50%) 6
Possible (és difícil que passi però ja ha passat) 3
Poc possible (coincidència rara, encara que sabem que s’ha donat) 1
Remota (extremament rara; no ha passat fins ara) 0,5
Molt remota (coincidència pràcticament impossible; possibilitat) 0,2
Quasi impossible (virtualment impossible, s’acosta a situació impossible) 0,1
Font: J.C. Rubio, 2004

Aplicant els valors obtinguts amb la taula, la taula i la taula es troba la magnitud de risc (R) utilitzant el criteri de multiplicació dels tres factors, i es poden ordenar les situacions en funció de la gravetat relativa del perill.

Sobre el procediment d’avaluació de riscos, podeu consultar la secció “Annexos”, així com la web oficial de l’INSST, a la secció “Referències”; ambdues, al web del crèdit.

Aquestes situacions de risc degudament ordenades segons la gravetat dels perills es converteixen en una llista de prioritats.

La taula ens classifica les magnituds del risc i ens facilita criteris d’actuació.

Taula: Classificació i criteris d’actuació davant el risc
Magnitud del risc Classificació del risc Actuació davant el risc
Més gran de 400 Risc molt alt Aturada immediata
Entre 200 i 400 Risc alt Correcció immediata
Entre 70 i 200 Risc notable Correcció urgent
Entre 20 i 70 Risc possible No és emergència però el risc s’ha de corregir
Menys de 20 Risc acceptable Es pot obviar la correcció
Font: J.C. Rubio, 2004

El mètode Fine també té utilitat per calcular si el cost de l’acció correctora proposada està justificada.

Guia d'avaluació de riscos per a petites i mitjanes empreses

Sobre la base dels criteris del mètode Fine, es va publicar la Guia d’avaluació de riscos per a petites i mitjanes empreses, elaborada per la Direcció General de Relacions Laborals, del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. La primera edició es va publicar l’any 1996, i avui dia el Departament de Treball disposa d’un apartat específic a la web de l’ICSSL Detecció i avaluació de riscos, on actualitza els diferents apartats de la guia.

Aquesta Guia d’avaluació de riscos (que segueix el denominat mètode binari de l’NTP 330 de l’INSST) i el mètode Fine són la base de molts dels mètodes utilitzats per empreses dedicades a avaluar riscos. El procés que es concreta en aquests mètodes es divideix en les següents fases:

Guia d'avaluació de riscos

Podeu consultar la Guia en el següent enllaç: tinyurl.com/wrv7ela.

  1. Identificació dels riscos
  2. Avaluació dels riscos
  3. Avaluació específica dels riscos (ampliació del cas anterior en el supòsit que l’avaluació exigeixi la realització de mesures ambientals de contaminants).
  4. Planificació de les accions preventives necessàries per evitar, reduir o controlar els riscos anteriorment avaluats.
  5. Realitzar avaluacions addicionals o revisions quan es produeixin canvis significatius en les condicions de treball o per la incorporació de treballadors que hagin de rebre protecció especial.
  6. Arxiu i conservació de tots els registres generats en el procés (art. 23 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals).

En primer lloc, s’han d’identificar els riscos generals per a la seguretat i la salut dels treballadors, relacionar els possibles llocs de treball de l’empresa amb els seus possibles riscos d’accidents i/o malalties professionals, inclosos els que puguin afectar determinats col·lectius que per llei són objecte de protecció especial.

Són col·lectius objecte de protecció especial...

… els que tenen sensibilitats especials, disminucions físiques, psíquiques o sensorials; dones embarassades i que alleten i els menors de divuit anys.

També s’han de tenir en compte tots els riscos generals no relacionats directament amb el lloc de treball concret, per exemple, llocs de pas o instal·lacions generals.

Per fer aquesta identificació general de riscos, es tenen en compte les següents formes d’accidents i malalties professionals:

  1. Caiguda de persones a diferent nivell.
  2. Caiguda de persones al mateix nivell.
  3. Caiguda d’objectes per esfondrament.
  4. Caiguda d’objectes per manipulació.
  5. Caiguda d’objectes despresos.
  6. Trepitjades sobre objectes.
  7. Cops contra objectes immòbils.
  8. Cops i contactes amb elements mòbils de la màquina.
  9. Cops per objectes o eines.
  10. Projecció de fragments o partícules.
  11. Atrapades per objectes o entre objectes.
  12. Atrapades per bolcada de màquines.
  13. Sobreesforços.
  14. Exposició a temperatures extremes.
  15. Contactes tèrmics.
  16. Contactes elèctrics.
  17. Inhalació o ingestió de substàncies nocives.
  18. Contactes amb substàncies càustiques i/o corrosives.
  19. Exposició a radiacions.
  20. Explosions.
  21. Incendis.
  22. Causats per éssers vius.
  23. Atropellaments, cops i xocs amb vehicles o contra vehicles.
  24. Accidents de trànsit.
  25. Causes naturals (infart, embòlia, etc.).
  26. Altres.

Aquests codis que identifiquen formes d’accident i malalties professionals, coincideixen amb els utilitzats pel Departament de Treball en les seves estadístiques de sinistralitat laboral.

A continuació, es relacionen els tipus de malalties ocasionades pel treball que es poden produir com a conseqüència de les condicions de treball existents, que són les següents:

  • Causades per agents químics.
  • Causades per agents físics.
  • Causades per agents biològics.
  • Causades per altres circumstàncies.

Quan es classifica un accident es refereix al succés que ha tingut com a resultat directe la lesió, és a dir, a la manera com l’objecte o la substància causant han entrat en contacte amb l’accidentat.

La relació que s’estableix entre forma d’accident i situacions que l’han originat queden resumides en la taula.

Taula: Accidents de treball i successos que han donat lloc a la lesió
Forma d’accident Situacions
Caiguda de persones a diferent nivell. Caigudes des d’alçades: edificis, bastides, arbres, màquines, vehicles, etc. Caigudes en profunditats: ponts, excavacions, obertures al terra, etc.
Caiguda de persones al mateix nivell. Inclou caigudes en llocs de pas o superfícies de treball i caigudes sobre objectes o contra objectes.
Caigudes d’objectes per esfondrament. Comprèn les caigudes d’edificis, murs, bastides, escales, piles de mercaderies, i els enfonsaments de masses de terra, roques, allaus, etc.
Caigudes d’objectes pe manipulació. Casos de caigudes d’eines, materials, etc. sobre un treballador, sempre que l’accidentat sigui la mateixa persona a la qual ha caigut l’objecte que estava manejant.
Caigudes d’objectes despresos. Caigudes d’eines, materials, etc. sobre un treballadors sempre que aquest no els estigués manipulant.
Trepitjades sobre objectes. Les lesions es produeixen com a conseqüència de trepitjades sobre objectes tallants o punxants.
Cops contra objectes immòbils. El treballador és la part dinàmica, és qui es colpeja contra un objecte que no estava en moviment.
Cops i contactes amb elements mòbils de la màquina. El treballador pateix cops, talls, rascades, etc., ocasionats per elements mòbils de màquines i instal·lacions. No s’inclouen les atrapades. Per exemple, tall amb serra de disc.
Cops per objectes o eines. El treballador és lesionat per un objecte o eina que es mou per forces diferents de la de gravetat. No s’inclouen els cops per caiguda d’objectes. Per exemple, martellades, cops amb altres eines o objectes com pedres, fusta, ferros, etc.
Projecció de fragments o partícules. Es tractarà de lesions degudes a la projecció sobre el treballador de partícules o fragments procedents de màquines o eines.
Atrapades per objectes o entre objectes. Per elements de màquines, materials, etc.
Atrapades pe bolcada de màquines. Es tracta d’atrapades degudes a les bolcades de tractors, vehicles o altres màquines, que deixen el treballador immobilitzat.
Sobreesforços. Accidents originats per manipulacions de càrregues o per moviments mal realitzats.
Exposició a temperatures extremes. Accidents causats per alteracions fisiològiques en trobar-se els treballadors en un ambient excessivament fred o calent.
Contactes tèrmics. Accidents deguts a les temperatures extremes que tenen els objectes que entren en contacte amb qualsevol part del cos (líquids o sòlids). Si es dóna al mateix temps que l’exposició a temperatures extremes, aquest és el que preval.
Contactes elèctrics. S’utilitzarà en tots els accidents la causa dels quals sigui l’electricitat.
Inhalació o ingestió de substàncies nocives. Els causats pe l’estada en una atmosfera tòxica o pe la ingestió de productes nocius. S’inclouran les asfíxies i ofegaments.
Contactes amb substàncies càustiques i/o corrosives. Accidents per contactes amb substàncies i productes que donen lloc a lesions externes.
Exposició a radiacions. S’inclouen tant les ionitzants com les no ionitzants.
Explosions. Accions que donen lloc a lesions causades per l’ona expansiva o els seus efectes secundaris.
Incendis. Accidents produïts per efectes del foc o les seves conseqüències.
Causats per éssers vius. Els accidents causats directament per persones i animals: agressions, mossegades, picades, etc.
Atropellaments, cops i xocs amb vehicles o contra vehicles. Comprèn atropellaments de persones per vehicles, també els accidents de vehicles en què el treballador lesionat va sobre el vehicle o els vehicles. No s’inclouen els accidents de trànsit.
Accidents de trànsit. Queden inclosos els accidents de trànsit ocorreguts dintre de l’horari laboral, independentment que es tracti de la feina habitual o no.
Causes naturals. Accidents patits al centre de treball que no són conseqüència del mateix treball sinó que es podrien haver donat fora del treball.
Altres. Qualsevol altra forma d’accident que no es pugui incloure en cap apartat anterior.
Font: Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball de la Generalitat Catalunya

Una vegada s’han identificat els riscos per llocs de treball i s’ha especificat si es tracta de treballadors especialment sensibles, es procedirà a emplenar l’imprès d’avaluació de riscos.

Aquest imprès s’emplenarà per cada lloc de treball identificat i es concretarà el nombre de treballadors exposats.

Es relacionaran tots els riscos identificats i per cada un dels riscos detectats se’n valorarà la probabilitat, la severitat i el valor del risc que se li assigna:

1) Probabilitat. Quan es tracti de riscos que no es puguin mesurar, s’utilitzaran els codis baixa, mitjana o alta. Aquesta variable té en compte la probabilitat més gran o més petita que hi concorrin unes o altres circumstàncies perquè el risc es materialitzi.

2) Severitat. S’utilitzarà també per als riscos que no es poden mesurar, i per tant s’haurà d’estimar la probable severitat de les conseqüències (danys per a la salut) en cas de materialització del risc i classificar-la també com a baixa, mitjana o alta. En la taula us presentem un exemple de com es detallen algunes lesions i danys que es poden considerar.

Taula: Exemples de tipus de lesions i danys segons grau de severitat
Severitat baixa o lleugerament danyós Severitat mitjana o danyós Severitat alta o Molt danyós
Conseqüències: lesions i danys Talls i cops petits
Irritacions dels ulls per la pols
Mal de cap
Desconforts, etc.
Talls
Cremades
Commocions
Fractures menors
Dermatitis
Sordesa
Trastorns musculoesquelètics, etc.
Amputacions
Fractures greus
Intoxicacions
Lesions múltiples
Càncer i altres malalties cròniques

3) Valoració del risc. En aquells riscos en què no es puguin realitzar mesuraments, s’estimaran en funció de la seva probabilitat i la severitat previsibles, d’acord amb les combinacions de la taula.

Taula: Valoració dels riscos segons la seva severitat i probabilitat estimada
Probabilitat baixa Probabilitat mitjana Probabilitat alta
Severitat baixa Molt lleu o trivial Lleu o tolerable Moderat
Severitat mitjana Lleu o tolerable Moderat Greu o important
Severitat alta Moderat Greu o important Molt greu o intolerable

4) Prioritat. En funció de la valoració del risc assignada, s’estimarà una prioritat d’execució que podrà prendre els valors d’alta, mitjana-alta, mitjana o baixa, segons les correspondències de la taula.

Taula: Relació de valoració del risc amb prioritat de l’actuació
Valoració del risc Prioritat de l’actuació Temporització de l’actuació
Molt lleu o trivial Baixa És convenient corregir les causes que originen el risc.
Lleu o tolerable Mitjana Hauran de corregir-se les causes que originen el risc perquè aquest no pugi a moderat. Es requereixen comprovacions periòdiques per assegurar les mesures de control.
Moderat Mitjana-alta Hauran de corregir-se a curt termini les causes que originen el risc. Quan el risc està associat a conseqüències extremament danyoses caldrà una acció concreta i control periòdic per assegurar l’eficàcia de l’acció realitzada.
Greu o important Alta Hauran de corregir-se immediatament les causes que originen el risc i no continuar amb la tasca fins que no s’hagi reduït el risc.
Molt greu o intolerable Molt alta L’activitat haurà de suspendre’s fins que no es corregeixin les causes que originen el risc. Si no és possible reduir el risc cal prohibir la tasca o treball concret.

També davant d’una situació de valoracions greus cal preveure l’adopció de mesures en un termini d’execució el més breu possible.

Sobre els documents del Departament de Treball de l’ICSSL, podeu consultar la secció “Adreces d’interès” del web del crèdit.

El nou manual, tal com s’indica en la seva presentació, s’inscriu en un nou enfocament de les polítiques de seguretat i salut laboral per afavorir la integració de la prevenció.

Guia tècnica de simplificació documental de l'INSST

Un dels problemes a què s’enfronten moltes empreses és la gran quantitat de documentació que se’ls demana en la fase prèvia a l’inici dels seus treballs. Per a moltes empreses, a vegades, la gestió de la PRL, i concretament la coordinació d’activitats empresarials, esdevé simplement una feixuga muntanya de papers per fer un compliment formal, centrat en l’observació literal de la llei, per complir amb la Inspecció de Treball i sobretot promoguda per la por de la sanció, sense preveure altres aspectes com l’anàlisi i l’estudi de les interaccions dels riscos de les activitats concurrents.

A fi d’optimitzar recursos i facilitar la gestió documental i evitar la cultura del paper, l’INSST té publicada una guia orientativa de simplificació documental. Aquesta guia conté orientacions per a l’elaboració d’aquest document únic que ha de contenir els tres documents preceptius:

  • el pla de prevenció de riscos laborals,
  • l’avaluació de riscos laborals, i
  • la planificació de l’activitat preventiva.

Simplificació documental

Podeu consultar la guia orientativa de simplificació documental, de l’INSST, en el següent enllaç: tinyurl.com/wly3qvs.

Sempre que no suposi una reducció del nivell de protecció de la seguretat i salut dels treballadors, les empreses, en funció del nombre de treballadors i la nul·la perillositat de les activitats realitzades, poden portar a terme de manera simplificada tant el pla de prevenció de riscos com l’avaluació de riscos, i també la planificació de l’activitat preventiva. D’aquesta manera, les empreses de fins a 50 treballadors -que no desenvolupin activitats de les considerades de risc (Annex I RSP)- poden reflectir en un únic document els tres documents esmentats anteriorment.

Aquest únic document de simplificació, tot i de ser d’extensió reduïda i de fàcil comprensió, haurà d’estar adaptat a l’activitat i grandària de l’empresa i establirà les mesures operatives pertinents per realitzar la integració de la prevenció en l’activitat de l’empresa, els llocs de treball amb risc i les mesures concretes per evitar-los o reduir-los, jerarquitzades en funció del nivell de riscos, així com el termini per a la seva execució.

  • Guia tècnica de simplificació documental/-35
  • Guia tècnica de simplificació documental

Exemples d'avaluació de riscos

Disposar de l’índex d’una avaluació inicial de riscos real, serveix per visualitzar els diferents apartats de què pot constar una avaluació inicial i com s’aplica un mètode concret d’avaluació. S’han transcrit parcialment o en la seva totalitat aquells apartats que poden ser més representatius de l’avaluació.

L’exemple d’informe és el que va realitzar una empresa del sector de la construcció el setembre del 2004 que tenia contractada tota l’activitat preventiva a un servei de prevenció aliè (SPA).

Observem, en primer lloc, l’índex d’aquesta avaluació:

Índex de l’avaluació de riscos realitzada a l’empresa XXX, SL

  1. Justificació.
  2. Legislació en matèria de prevenció de riscos laborals.
  3. L’avaluació de riscos a les empreses del sector de la construcció. Fitxes de seguretat.
  4. Identificació de l’empresa.
  5. Objectius.
  6. Avaluació inicial de riscos: Procediments.
  7. Resultats de l’actuació.
  8. Recomanacions.
  9. Documentació de què s’ha de disposar i que s’ha de conservar.

Annexos

  • Annex I.
    • Relació de treballadors per lloc de treball.
    • Legislació sobre treballadors especialment sensibles, dones embarassades i menors.
    • Legislació sobre consulta, participació i representació dels treballadors.
  • Annex II
    • RD 1627/1997, de 24 d’octubre
  • Annex III
    • Procediment del SPA per elaborar els informes d’avaluació inicial de riscos.
    • Mètode d’avaluació de riscos.
    • Equips de protecció individual (EPI).
    • Treball amb pantalles de visualització de dades (PVD).
    • Sinistralitat.
    • Manual d’autoprotecció (mesures d’emergència).
  • Annex IV
    • Relació de tasques, llocs, mitjans auxiliars, maquinària i eines, referida al treball realitzat a l’obra.
  • Annex V
    • Fitxes de seguretat: descripció del seu contingut.
    • Fitxes de seguretat seleccionades.

Índex de l'avaluació de riscos

En l’apartat 2 de l’índex, que es transcriu en la seva totalitat, es remarca la importància de les referències a les normatives que es poden aplicar en aquesta avaluació inicial.

2. Legislació en matèria de prevenció de riscos laborals

La legislació vigent en matèria de prevenció de riscos laborals es troba en diferents textos:

  1. La Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals: relació d’articles.
  2. RD 39/1997, del Reglament dels serveis de prevenció: relació d’articles.
  3. Altres disposicions relacionades amb l’avaluació de riscos i que són també d’aplicació, a tall d’exemple:
    • RD 486/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball.
    • RD 488/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització de dades, PVD. En l’annex III d’aquest informe es facilita informació sobre aquesta matèria.
    • RD 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d’equips de protecció individual o EPI. En l’annex III d’aquest informe es facilita informació en aquesta matèria.
    • RD 1627/1997, de 24 d’octubre, sobre disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció.

Actualització de la legislació

El RD 1627/1997 ja ha estat modificat pel RD 2177/2004 i pel RD 604/2006. Aquesta petita observació us ha de servir per agafar consciència de la necessitat de tenir ben actualitzades les referències normatives que s’han d’aplicar.

L’apartat 3 de l’índex ens remarca alguna de les característiques d’aquest sector i alhora introdueix el concepte de fitxes de seguretat, justificant en quines situacions s’han d’utilitzar.

3. L'avaluació de riscos a les empreses del sector de la construcció. Les fitxes de seguretat

L’activitat preventiva a l’empresa s’inicia amb la identificació i avaluació de riscos per a la seguretat i salut dels treballadors als centres de treball on es realitza l’activitat. Això vol dir que cada centre de treball ha de disposar de la documentació en prevenció de riscos laborals per al control dels riscos dels treballadors que hi operen. Pel que fa a les empreses del sector de la construcció, cal diferenciar:

  1. Personal que treballa dins les dependències de l’empresa, és a dir, en centres de treball fixos (oficines i despatxos, magatzems, tallers, etc.).
  2. El personal que treballa a peu d’obra, és a dir, que es desplaça a centres de treball no fixos i canviants on es realitza l’activitat pròpiament constructiva. En aquest cas, existeix una legislació específica, el RD 1627/1997, entre d’altres.

Les fitxes de seguretat

També hi ha obres que, tot i no complir cap dels requisits al·ludits (a vegades anomenades obres menors), no tenen pla de seguretat i salut en el treball. Per suplir aquesta absència s’han elaborat unes fitxes de seguretat amb la finalitat de conformar la documentació sobre prevenció dels riscos derivats del treball a peu d’obra, amb la seva avaluació i les mesures de prevenció i protecció que s’han d’adoptar.

En l’apartat 4 de l’índex es faciliten les dades de l’empresa i s’identifiquen totes les dependències i llocs de treball que hi ha, a més s’adjunta un apartat de informació addicional on s’inclou informació de com s’ha realitzat la consulta i participació dels treballador, EPI i dades sobre sinistralitat.

4. Identificació de l'empresa

4.1. Dades generals de l’empresa 4.2. Dependències 4.3. Llocs de treball 4.4. Informació addicional

  • Consulta i participació dels treballadors
  • EPI
  • Sinistralitat

En l’apartat 5 de l’índex es defineixen els objectius de l’informe d’avaluació i alhora es concreten quines actuacions depenen de l’SPA i quines actuacions ha de realitzar la mateixa empresa. Hem optat per transcriure literalment tot l’apartat.

5. Objectius

“Aquest informe té com a objectiu aconseguir el compliment de les disposicions que li són d’aplicació sobre la base de les actuals condicions de l’empresa XXX. A l’hora de concretar les actuacions per aconseguir-los cal diferenciar:

  • Actuacions del SPA
    • Dur a terme l’avaluació de riscos.
    • Facilitar la documentació relacionada amb l’avaluació de riscos.
    • Proporcionar informació al departament mèdic i al departament de formació del mateix SPA sobre el resultat de l’avaluació de riscos.
  • Activitat i actuacions que ha de realitzar l’empresa XXX
    • Reunir-se amb els treballadors per informar-los del resultat de l’avaluació de riscos, i realitzar la consulta i participació que s’estableix en la normativa.
    • En les obres sense pla de seguretat i salut en el treball, dur a terme les mesures de prevenció i protecció.
    • Pel que fa als EPI, disposar del rebut que n’acrediti el lliurament.
    • Elaborar la relació d’accidents de treball i disposar de la documentació corresponent als comunitats d’alta i baixa mèdica, notificació a l’autoritat laboral i els informes d’investigació.
  • També són objectius d’aquest informe
    • Informar sobre la legislació vigent en matèria de prevenció de riscos laborals.
    • Contribuir a la reducció de la sinistralitat laboral.
    • Facilitar la gestió de la prevenció de riscos laborals.

En l’apartat 6 de l’índex es defineix el procediment d’avaluació de riscos. I ens remet a l’annex III, que s’ha transcrit literalment, per tal que es pugui observar la metodologia aplicada per realitzar l’avaluació de l’empresa.

6. Avaluació inicial de riscos. Procediment

La visita realitzada permet:

  • Definir els llocs de treball.
  • Emplenar la relació de tasques, llocs, mitjans auxiliars, maquinària i eines, referida al treball a peu d’obra.
  • En l’annex III s’exposa el procediment seguit pel SPA per elaborar els informes d’avaluació inicial de riscos. També s’hi mostra el mètode adoptat pel SPA per valorar els riscos.

L’apartat 7 de l’índex bàsicament ens remet als diferents annexos on consta informació més detallada i recorda a l’empresa la documentació que ha de conservar de manera obligatòria.

7. Resultats de l'actuació

En els annexos d’aquest informe es mostren els resultats de l’actuació realitzada, concretament:

  • En els annexos I, II i III s’adjunta la relació actualitzada de treballadors per lloc de treball i es facilita informació diversa en matèria de prevenció de riscos.
  • En l’annex IV, s’adjunta la relació de tasques, llocs, mitjans auxiliars i maquinària i eines referida al treball que habitualment es realitza a l’obra.
  • En l’annex V, s’adjunten les fitxes de seguretat que contenen l’avaluació de riscos per a la seguretat i salut dels treballadors desplaçats a les obres sense pla de seguretat i salut en el treball.

Documentació de què s’ha de disposar i que s’ha de conservar:

  • L’informe de l’avaluació inicial de riscos.
  • El pla de seguretat i salut en el treball de les obres.
  • Els rebuts de lliurament als treballadors de l’obra, a les empreses subcontractades i als treballadors autònoms de la informació continguda en el pla de seguretat i salut en el treball relacionada amb el treball que han de realitzar. En les obres sense pla, es farà el mateix amb les fitxes de seguretat.
  • Els rebuts de lliurament/recepció dels EPI.
  • Els comunicats d’obertura de centre de treball corresponent a cada obra.
  • Els certificats d’assistència dels treballadors a les activitats de formació.
  • Els resultats dels controls de l’estat de salut dels treballadors.

Annexos

L’annex III de l’índex fa referència a l’apartat 6 de l’índex. Aquí en tenim una transcripció literal.

Annex III

Procediment d’avaluació de riscos adoptat pel SPA

S’utilitza la classificació de riscos donada per l’OIT (Organització Internacional del Treball) i les recomanacions de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball. Quant al criteri de valoració, es pren com a referència principal les Directrices para la evaluación de riesgos en el lugar de trabajo de la Comissió Europea, editada per l’Oficina de Publicacions Oficials de les Comunitats Europees.

El mètode consisteix en el següent:

  • Dividir l’empresa en seccions.
  • Per a cada secció, definir els diferents llocs de treball i els treballadors adscrits a cadascun d’ells.
  • Per a cada lloc de treball, els riscos identificats s’avaluen d’acord amb els següents paràmetres:
    • Font del risc.
    • Tipus de risc.
    • Gravetat estimada.
    • Probabilitat estimada de materialització del risc.
    • Valoració del risc.
    • Condició anòmala observada breument descrita.
    • Mesura correctora proposada breument descrita.

Els tipus de riscos que s’utilitzen en aquesta avaluació i la seva codificació corresponent es mostren en la taula.

Taula: Codis dels diferents tipus de riscos
Codi Tipus de risc
Seguretat
010 Caiguda de persones a diferent nivell.
020 Caiguda de persones al mateix nivell.
030 Caiguda d’objectes o elements per esfondrament (emmagatzematge).
040 Caiguda d’objectes o elements per manipulació.
050 Caiguda d’objectes o elements despresos.
060 Trepitjada sobre objectes o elements.
0770 Cop contra objectes o elements immòbils.
080 Ser colpejat per objectes o elements mòbils.
090 Tall i cop per objectes o eines.
100 Projecció de fragments o partícules.
110 Atrapada per objectes o elements o entre objectes o elements.
120 Atrapades per bolcada de màquines o vehicles.
130 Sobreesforç.
150 Contacte tèrmic (cremades).
161 Contacte elèctric directe amb elements o components actius de la instal·lació.
162 Contacte elèctric indirecte per fallida d’aïllaments en elements no actius.
180 Contacte amb substàncies càustiques o corrosives.
200 Explosió (física o química).
211 Inici d’un foc.
212 Facilitar la propagació del foc/incendi.
213 Dificultat d’evacuació en cas d’emergència.
220 Accident causat per éssers vius.
230 Atropellaments, xocs i cops amb vehicles o contra vehicles.
231 Il·luminació d’emergència inexistent, insuficient o inadequada.
240 Il·luminació insuficient i inadequada.
250 Cremada per fricció.
310 Exposició a pols i contaminants químics (inhalació).
Higiene
320 Exposició a contaminants biològics.
330 Exposició a soroll.
340 Exposició a vibracions.
350 Exposició a temperatures extremes.
360 Exposició a radiacions ionitzants (soldadura elèctrica, etc.).
370 Exposició a radiacions no ionitzants (soldadura autògena, etc.).
380 Exposició a radiació solar.
Ergonomia i psicosociologia aplicada
410 Fatiga física per postura forçada.
420 Fatiga física per desplaçament.
430 Moviments repetitius.
440 Fatiga física per treballar amb càrregues.
450 Fatiga física per recepció d’informació.
451 Fatiga visual (brillantors, contrastos).
460 Fatiga mental per tractament de la informació.
510 Insatisfacció per poc contingut treball.
530 Insatisfacció per rol del treball.
540 Insatisfacció per poca autonomia.

En aquest cas l’SPA utilitza la valoració de riscos que es mostra en la taula.

Taula: Valoració de riscos
Probabilitat 1 Probabilitat 2 Probabilitat 3 Probabilitat 4
Gravetat del risc Conseqüències Improbable
És rar i no se sap que hagi succeït enlloc.
Possible
No és corrent però ja ha succeït. S’accepta
Probable
A més de no resultar estrany, el que pot estranyar és que no hagi succeït més vegades
Inevitable
És el resultat més probable i segur que succeirà
1 Incident
Sense lesions ni danys materials importants
Irrellevant Irrellevant Molt baixa Molt baixa
2 Sense lesions
Amb danys materials
Irrellevant Molt baixa Baixa Mitjana
3 Lesió lleu
Contusions, erosions, talls superficials, irritacions
Molt baixa Baixa Mitjana Alta
4 Lesió greu
Laceracions, cremades, commocions, fractures menors, sordesa, dermatitis, asma
Molt baixa Mitjana Alta Molt alta
5 Lesió molt greu o mortal
Amputacions, intoxicacions, càncer
Baixa Alta Molt alta Extremadament alta

Les prioritats i els terminis es mostren en la taula.

Taula: Prioritats i terminis per a la realització de les mesures correctores proposades
Irrellevant És admissible ometre les mesures correctores proposades.
Molt baixa És convenient corregir les causes que originen el risc.
Baixa Corregir a mitjà termini les causes que originen el risc.
Mitjana Corregir a curt termini les causes que originen el risc.
Alta Corregir amb urgència les causes que originen el risc.
Molt alta Corregir immediatament les causes que originen els risc.
Extremadament alta Eliminar o suspendre l’activitat fins que no es corregeixin les causes que l’originen.

En l’annex V de l’informe original s’adjunten fitxes de seguretat agrupades per tasques realitzades habitualment, llocs on es realitzen les tasques, mitjans auxiliars utilitzats ordinàriament i maquinària i eines emprades habitualment.

Totes les fitxes de seguretat presenten la mateixa estructura, és a dir: riscos considerats, resultat de la seva avaluació, mesures de prevenció i protecció a adoptar.

Exemple del bloc de fitxes de seguretat de maquinària i eines emprades habitualment

Pala carregadora

1) Definició. Són pales muntades sobre el tractor amb erugues o pneumàtics on el moviment d’elevació s’aconsegueix mitjançant dos braços laterals articulats i aptes per a diversos treballs, però especialment per al moviment de terres.

2) Avaluació de riscos. Per a la realització de l’avaluació s’ha seguit la Guia d’avaluació de riscos del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, basada en el mètode Marí.
El presentem en la taula, on no s’han indicat exhaustivament les proteccions col·lectives i individuals que es poden utilitzar per cada risc considerat.

Taula: Avaluació de riscos
Codi Riscos Gravetat Probabilitat Valoració risc Proteccions col·lectives EPI
010 Caiguda persones a diferent nivell (en baixar de la màquina) Greu Possible Mitjana Calçat i casc
090 Talls i cops per objectes o eines Lleu Possible Baixa Calçat, casc I guants
100 Projecció de fragments o partícules Greu Probable Alta Cabina Ulleres
110 Atrapada per objectes o elements o entre objectes o elements Greu Possible Mitjana Calçat, casc I guants
120 Atrapada per bolcada de màquines o vehicles Molt greu Probable Molta alta Botzina, cabina, tanca i topalls Calçat i casc
220 Accidents causats per éssers vius Lleu Possible Baixa Cabina Calçat, guants i roba treball
230 Atropellament, cops i xocs amb vehicles o contra vehicles Molt greu Possible Alta Botzina, tanca I topalls Calçat i armilla
310 Exposició a pols i contaminants químics (inhalació) Greu Inevitable Molta alt Cabina Mascareta
330 Exposició a sorolls Greu Inevitable Molta alta Cabina Protectors auditius
340 Exposició a vibracions Greu Probable Alta Faixa
370 Exposició a radiacions no ionitzants (radiació solar) Greu Inevitable Molta alta Cabina Roba de treball

3) Proteccions col·lectives

  • Botzina automàtica de marxa enrere i cabina de protecció de la maquinària utilitzada en l’execució de moviments de terres.
  • Topalls de limitació de recorregut en maniobres de retrocés en marges d’excavació.
  • Tanques metàl·liques.


4) Equips de protecció individual (EPI)

  • Casc de seguretat
  • Guants contra les agressions mecàniques (de cuir i lona tipus americà)
  • Calçat de seguretat
  • Protecció auditiva
  • Ulleres antiprojeccions
  • Faixa dorsolumbar
  • Equip filtrant de partícules (mascareta)
  • Armilla retroreflectant


5) Mesures preventives

  • Els treballadors rebran la formació i informació preventiva necessàries per utilitzar la maquinària de manera segura.
  • El personal que condueixi camions o maquinària serà especialista i estarà en possessió de la documentació de capacitació acreditativa.
  • Tots els vehicles es revisaran periòdicament, i les revisions quedaran reflectides en el llibre de manteniment.
  • En totes les pales carregadores hi haurà una farmaciola de primers auxilis i un extintor revisat i al dia.
  • Quedarà prohibit abandonar la màquina amb la cullera aixecada i sense recolzar-la a terra.
  • Està prohibit descansar sota la màquina.
  • Està prohibit transportar persones fora de la cabina.
  • Quan la màquina finalitzi el treball la bateria quedarà desconnectada, la cullera recolzada a terra i la clau de contacte fora.
  • No es permetrà fumar quan es carregui combustible o es comprovi el carburant.
  • Es reduirà la formació de pols mitjançant el rec de les superfícies de pas.
  • El pes del material carregat a la cullera no excedirà del límit màxim de pes, considerat com a segur per al vehicle.
  • El desplaçament de la carregadora amb la cullera plena en pendents es realitzarà amb aquesta arran de terra.
  • Excepte en emergències, no s’utilitzarà la cullera per frenar.
  • En terrenys fangosos s’utilitzaran cadenes acoblades als pneumàtics per evitar les frenades brusques.
  • El pendent màxim que superarà el tren d’erugues és del 50%, 20% en terrenys humits i 30% en terrenys secs amb tren sobre pneumàtics. Malgrat això, se seguiran sempre les indicacions del fabricant, ja que poden variar segons la màquina.
  • Si és necessari realitzar operacions de càrrega amb la cullera, es col·locaran topalls per evitar caigudes imprevistes.

Heu de tenir ben present que no hi ha regles fixes per realitzar les avaluacions, i que dependrà de les característiques de l’empresa que heu d’avaluar i de les normatives específiques que puguin afectar l’activitat de l’empresa.

Avaluació de riscos interactiva en línia per a les petites i mitjanes empreses i autònoms

Els organismes i les administracions públics (OSHA, INSST, ICSSL) són conscients de la necessitat de dotar de recursos específics per ajudar les pimes a dur a terme la gestió de la PRL en les seves organitzacions. Per això han creat eines interactives d’avaluació de riscos com PREVEN10, Prevención10 o OiRA.

Eines interactives

Podeu consultar l’eina Prevención10 en el següent enllaç: tinyurl.com/uoosw8s. Per la seva banda, OiRA es troba principalment en llengua anglesa. Les eines OiRA desenvolupades o adaptades per la Generalitat de Catalunya estan disponibles en català i castellà, les podeu consultar a: tinyurl.com/ve5yun6.

OiRA project

Es tracta d’un projecte europeu liderat per l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball en el qual diversos organismes de PRL de tot el continent (agents socials i administracions públiques), entre ells l’ICSSL, col·laboren elaborant i compartint eines d’avaluació de riscos, en forma d’aplicació web gratuita, de diferents sectors o activitats.

  • Logotip d'OiRA.
  • Logotip d'OiRA.

El propòsit de l’eina OiRA és ajudar a superar les dificultats que sovint es presenten a les microempreses i a les petites empreses pel fet de no tenir els recursos necessaris o els coneixements especialitzats en matèria de seguretat i salut en el treball per fer una adequada avaluació de riscos i que els permetin que els seus llocs de treball siguin saludables.

OiRA són les sigles d’Online Interactive Risk Assessment, que vol dir ‘avaluació de riscos interactiva en línia’.

OiRA vol ajudar les microempreses i les petites empreses a instaurar un procés d’avaluació de riscos pas a pas, des de la identificació i l’avaluació dels riscos del lloc de treball i la presa de decisions sobre les mesures de prevenció i l’execució d’aquestes fins a l’elaboració del pla d’acció i el seu seguiment.

L’avaluació de riscos que ofereix la plataforma consisteix en un examen sistemàtic de tots els aspectes del treball per determinar:

  • què pot causar danys o lesions,
  • si els perills poden eliminar-se i, en cas contrari,
  • quines mesures preventives o de protecció s’han d’adoptar per controlar-los.

És fruit de l’aplicació de la Directiva marc 89/391/CEE, el document legislatiu europeu més important en matèria d’avaluació de riscos. Aquesta Directiva s’ha transposat a la legislació nacional mitjançant la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals.

Les directives són dictades pel Consell de la UE (que és el principal centre legislatiu i de presa de decisions). Amb una directiva s’intenta de mica en mica anar eliminant les contradiccions entre el dret comunitari europeu i el dret nacional, amb la idea final d’aproximar totes les legislacions, si bé respectant les peculiaritats de cada estat membre.
Obliguen els estats membres quant a l’objectiu al qual han d’arribar, però permeten a cada estat triar la forma i els mitjans.

El procés d’avaluació consta de quatre etapes principals (vegeu la figura):

Figura Fases de l’avaluació de riscos amb OiRA
Infografia OiRA
  1. Preparació: aquesta etapa dona una visió general de l’avaluació que realitzarà i li permet adaptar-la a la naturalesa específica de l’empresa en qüestió.
  2. Identificació: segons els sector de l’activitat, la plataforma mostra una sèrie de perills potencials i problemes relacionats amb la seguretat i la salut del lloc de treball. En respondre afirmativament o negativament a les preguntes proposades, el sistema selecciona o exclou aquests perills o problemes.
  3. Avaluació: en aquesta etapa es determina el nivell de risc associat a cada un dels punts tractats en l’etapa anterior.
  4. Pla d’acció: en la quarta etapa de l’avaluació s’han de decidir les mesures que cal adoptar per abordar els riscos identificats anteriorment, així com els recursos necessaris. Basant-se en aquesta informació, l’eina elabora automàticament un informe.

Utilitzar les eines d’OiRA permet obtenir diversos documents que poden utilitzar-se per facilitar informació a persones o entitats i també com a mitjà de prova davant de les administracions públiques:

  • Un document amb els resultats de l’avaluació de riscos, que pot descarregar-se, modificar-se i imprimir-se. Aquest document permet valorar si s’han aplicat les mesures necessàries i per a qualsevol revisió, en cas que variïn les circumstàncies.
  • Un pla d’acció (que també pot descarregar-se, modificar-se i imprimir-se) centrat en les mesures preventives que s’han d’adoptar, l’assignació de persones a tasques, els temps, etc.
  • Una visió general de tots els riscos. Aquest document permet valorar si s’han abordat correctament els riscos identificats i les mesures adoptades.
  • Un resum de les mesures de prevenció i protecció que s’han d’aplicar. Aquest document permet supervisar les mesures que s’han d’adoptar en els quatre mesos següents.

OiRA proporciona eines específiques per a diferents sectors i activitats empresarials. Actualment, en castellà i català trobem els següents sectors d’activitat: perruqueries, seguretat privada, autoescoles, representacions en viu a escenaris i adoberies.

Prevención10

En la mateixa línia de simplificació, hi ha disponible un servei d’assessorament públic gratuït del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social www.prevencion10.es. Es tracta d’un portal dissenyat per ajudar els autònoms i els empresaris amb negocis de menys de 25 treballadors a dur a terme la prevenció de riscos laborals. Aquest portal d’assessorament en prevenció de riscos laborals permet:

  • Gestionar els riscos laborals, de forma senzilla, a les empreses de fins a 25 treballadors.
  • Facilitar el compliment en matèria de coordinació d’activitats empresarials als treballadors autònoms.
Figura Prevención10

L’empresari, mitjançant la plataforma Prevención10, pot optar per realitzar la prevenció de riscos laborals de forma lliure o tutelada:

  • L’opció lliure posa a disposició dels usuaris els formularis del model simplificat d’avaluació, unes recomanacions per poder gestionar la prevenció i una guia per emplenar els formularis i dur a terme les mesures preventives necessàries.
  • L’opció tutelada passa per la utilització de l’eina Evalua-T. Per a la utilització d’aquesta eina és imprescindible disposar de DNI electrònic o de certificat digital. Introdueix en la gestió diària del negoci el pla de prevenció de riscos mitjançant un procés de quatre passes:
    1. registre,
    2. avaluació,
    3. planificació, i
    4. seguiment.

En la unitat “Prevenció integrada a l’empresa” trobareu àmpliament desenvolupat el tema de la coordinació d’activitats empresarials (CAE).

A més, aquesta plataforma incorpora l’eina Autopreven-t, destinada a facilitar als treballadors autònoms sense treballadors al seu càrrec l’assessorament tècnic necessari per complir els seus deures de coordinació d’activitats empresarials (CAE).

La plataforma Prevención10 proporciona també altres eines interactives de l’àmbit de la PRL, com per exemple Instruye-t, que facilita una formació en matèria de prevenció de riscos laborals adaptada a les característiques del col·lectiu d’autònoms.

Permet l’accés com a convidat sense haver-se de registrar i presenta un seguit de vint-i-dos vídeotutorials organitzats per sectors professionals que ajuden les persones a valorar els riscos de les seves activitats (vegeu la figura).

Figura Videotutorials interactius per sectors professionals
Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats