Planificació de la prevenció

Podeu consultar les sigles que surten en el contingut, en el “Glossari” del mòdul.

Hem de considerar la planificació com una activitat crítica per poder implementar de manera eficaç la política de prevenció.

Aquesta planificació, que ha de quedar documentada, ha de tenir en compte quines actuacions es realitzaran per assolir els objectius marcats, definir terminis i prioritats, així com recursos econòmics, materials i humans, i també concretar responsabilitats.

Abans d’iniciar el procés, l’empresa haurà de conèixer en primer lloc els seus riscos i després els objectius del sistema perquè, en funció dels recursos de què disposi, pugui elaborar la planificació.

Modificacions en les normatives

La Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, va ser modificada amb la Llei 54/2003, amb la voluntat de fer més efectiva l’aplicació de la normativa; es va valorar que se’n feia una aplicació més formal que eficient, atès que la seva aplicació no va produir una reducció dels accidents que es pogués valorar com a satisfactòria; a més, es volien recollir aspectes relacionats amb noves formes d’organització del treball, la subcontractació i, especialment, el sector de la construcció.

Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals

Comentarem només els principals articles que es modifiquen per intentar integrar l’activitat preventiva en la gestió habitual de l’empresa.

  1. Article 14. S’introdueix com a novetat el concepte d’integració de l’activitat preventiva, i la continuïtat d’aquesta activitat preventiva mitjançant una acció permanent de seguiment, amb la finalitat de perfeccionar contínuament les activitats d’identificació, avaluació i control dels riscos que no s’hagin pogut evitar.
  2. Article 15. El recull dels principis de l’acció preventiva queda sense cap modificació.
  3. L’article 16: “Pla de prevenció de riscos laborals, avaluació dels riscos, i planificació de l’activitat preventiva”.
    Aquest article ens explicita que la prevenció s’haurà d’integrar al sistema de gestió de l’empresa tant pel que fa a les activitats com als diferents nivells jeràrquics, per mitjà de la implantació i aplicació d’un pla de prevenció de riscos laborals.

Principis de l'article 15 LPRL

Recordem que els principis generals de l’acció preventiva són els següents:

  • Evitar els riscos.
  • Avaluar els riscos que no es poden evitar.
  • Combatre els riscos al seu origen.
  • Adaptar la feina a la persona, en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball, com també a l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, amb l’objectiu específic d’atenuar la feina monòtona i repetitiva i de reduir-ne els efectes en la salut.
  • Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
  • Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti cap.
  • Planificar la prevenció, amb la recerca d’un conjunt coherent que hi integri la tècnica, l’organització de la feina, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball.
  • Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte de la individual.
  • Facilitar les degudes instruccions als treballadors.

El pla de prevenció ha d’incloure el següent:

  1. L’estructura organitzativa.
  2. Les responsabilitats.
  3. Les funcions.
  4. Les pràctiques.
  5. Els procediments.
  6. Els processos.
  7. Els recursos necessaris per realitzar l’acció de prevenció de riscos a l’empresa.

Els instruments essencials per a la gestió i aplicació del pla de prevenció de riscos són:

  • L’avaluació de riscos: l’empresari haurà de realitzar una avaluació inicial dels riscos per a la seguretat i salut dels treballadors, tenint en compte, amb caràcter general, la naturalesa de l’activitat, les característiques dels llocs de treball existents i dels treballadors que hagin de desenvolupar aquell treball. Cal actualitzar l’avaluació quan canviïn les condicions de treball, per elecció de nous equips, de noves substàncies o preparats químics, si s’han produït danys per a la salut, etc. S’han de fer controls periòdics si amb l’avaluació inicial o amb les actualitzacions s’han detectat situacions potencialment perilloses.
  • La planificació de l’activitat preventiva: l’empresari ha d’assegurar-se de l’efectiva execució de les activitats preventives incloses en la planificació realitzant-ne un seguiment continu.

RD 39/1997, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis de prevenció

Per aplicar la modificació feta en la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, amb la Llei 54/2003, el Reial decret 39/1997 es modifica amb el Reial decret 604/2006, on s’estableix el deure dels treballadors i dels seus representants de contribuir en aquesta integració preventiva i col·laborar en l’adopció i compliment de les mesures preventives, s’estableixen mesures per reforçar la participació per mitjà de la consulta en relació amb la implantació i l’aplicació del pla de prevenció de riscos laborals, l’avaluació dels riscos, la planificació preventiva i l’organització preventiva.

Article 1. “Integració de l’activitat preventiva”. Es concreta la necessitat d’integrar la prevenció a tots els nivells de l’empresa (figura).

Figura Integració de la prevenció

Article 2. “Pla de prevenció de riscos laborals”. El pla de prevenció és un document que haurà d’estar a disposició de l’autoritat laboral, de les autoritats sanitàries i dels representants dels treballadors.

S’ha d’incloure dins un pla de prevenció, tenint en compte la dimensió i característiques de cada empresa, els elements següents:

  • Identificació de l’empresa, activitat productiva, nombre de centres de treball, nombre de treballadors i característiques rellevants.
  • Estructura organitzativa de l’empresa, funcions i responsabilitats dels nivell jeràrquics, manera de transmetre la informació.
  • Organització de la producció, identificació de processos, pràctiques i procediments d’organització en relació amb la prevenció de riscos.
  • Organització de la prevenció.
  • Política, objectius i fites que en matèria preventiva vulgui aconseguir l’empresa.
  • Recursos humans, tècnics, materials i econòmics que es podran utilitzar.

En relació amb les auditories

En el Reial decret 390/1997 es modifiquen diferents aspectes relacionats amb l’obligació que tenen algunes empreses de passar una auditoria, aquest fet incidirà en la planificació de la prevenció com un element extern de control o validació, per tant, fem referència als articles següents:

1) Article 29. “Àmbit d’aplicació”. Es defineix quines empreses queden obligades a auditar el seu sistema preventiu.

2) Article 30. “Concepte, contingut, metodologia i termini”. Es facilita una definició d’auditoria.

Una auditoria és un instrument de gestió que vol reflectir la imatge fidel del sistema de prevenció de riscos laborals que en valora l’eficàcia i en detecta deficiències per poder prendre decisions de perfeccionament i millora.

L’auditoria serà sistemàtica en els aspectes següents:

  • Comprovar com s’ha realitzat l’avaluació inicial i periòdica de riscos, analitzar els resultats i en cas de dubte fer-ne una verificació.
  • Comprovar que el tipus i planificació de les activitats preventives s’ajusta a la normativa.
  • Analitzar si hi ha adequació entre procediments i mitjans per realitzar les activitats preventives i els recursos de què disposa l’empresari, propis o concertats, i com estan organitzats i coordinats.
  • Valorar la integració de la prevenció al sistema general de l’empresa, tant en activitats com en nivell jeràrquics.

3) Article 31. “Informe d’auditoria”. L’informe que es realitzi ha d’estar a disposició de l’autoritat laboral competent i dels representants dels treballadors.

Auditories voluntàries

Les empreses es poden sotmetre a auditories voluntàries d’acord amb l’article 33 bis, per valorar el seu sistema de prevenció.

L’informe d’auditoria ha de reflectir els següents aspectes:

  • Identificació de la persona o entitat auditora i de l’equip auditor.
  • Identificació de l’empresa auditada.
  • Objectiu de l’auditoria.
  • Data d’emissió de l’informe d’auditoria.
  • Documentació que ha servit de base a l’auditoria, inclosa la informació rebuda dels representants dels treballadors.
  • Descripció sintetitzada de la metodologia utilitzada per realitzar l’auditoria i identificació de les normes tècniques utilitzades.
  • Descripció dels diferents elements auditats i resultats de l’auditoria respecte a cada element.
  • Conclusions sobre l’eficàcia del sistema de prevenció i en relació amb el compliment de l’empresari de les obligacions marcades en la normativa de prevenció de riscos laborals.

Organització de la prevenció

L’organització és un procés de descripció i agrupació del treball, de definició i delegació de funcions i autoritat i d’establiment de relacions, amb la finalitat de mantenir una línia de treball uniforme i cohesionada per arribar a aconseguir una bona gestió.

Podem diferenciar tres moments:

  1. Determinar les funcions que corresponen a cada persona.
  2. Designar les persones que han d’ocupar aquest lloc.
  3. Establir un ordre jeràrquic entre elles.

L’organització preventiva serà, per tant, el conjunt de relacions i persones integrades a l’estructura organitzativa de l’empresa que asseguren el compliment dels objectius, polítiques i administració de les activitats relacionades amb la funció preventiva.

L’empresari organitzarà i desenvoluparà l’activitat preventiva d’acord amb alguna d’aquestes modalitats (art. 10 del Reglament dels serveis de prevenció):

  1. Assumir ell mateix l’activitat preventiva (art. 11 del Reglament dels serveis de prevenció). Aquesta opció és només vàlida en empreses que tinguin fins a 10 treballadors, o bé fins a 25 però amb un únic centre de treball, amb les condicions següents: que la seva activitat no s’inclogui entre les enumerades a l’Annex I de l’RSP, que l’empresari hi desenvolupi la seva activitat i que tingui capacitat tècnica suficient. A més, cal tenir present que tot i complir amb aquests requisits l’empresari no pot assumir mai la vigilància de la salut, que s’ha de cobrir obligatòriament a través d’un servei de prevenció aliè.
  2. Designació d’un o diversos treballadors (art. 12 i 13 del Reglament dels serveis de prevenció). És una modalitat disponible en empreses de més de 10 treballadors i que reglamentàriament no quedin obligades a constituir un servei de prevenció propi. Els treballadors hauran de tenir capacitat, temps i mitjans suficients per dur a terme aquesta activitat, hauran de guardar secret professional i no han de patir cap perjudici derivat de les seves activitats. La seva dedicació pot ser total o parcial.
  3. Constituir un servei de prevenció propi (art. 14 i 15 del Reglament dels serveis de prevenció). Serà una unitat específica, composta per un conjunt de mitjans humans i materials necessaris per portar a terme les activitats preventives. Tindrà caràcter interdisciplinari (medicina del treball, seguretat, higiene i ergonomia) i disposarà de personal suficient per exercir aquestes funcions. S’haurà de constituir en empreses de més de 500 treballadors o també en empreses de 250 quan s’hagi qualificat l’activitat com d’alt risc (inclosa a l’Annex I de l’RSP)
  4. Concertar l’activitat amb un servei de prevenció aliè (art. 16, 18, 19 i 20 del Reglament dels serveis de prevenció). Quan l’empresa no assumeixi totalment l’activitat preventiva la pot concertar amb un o més serveis de prevenció aliens, de manera que quedin coberts els mateixos àmbits que en un servei de prevenció propi (medicina del treball, seguretat, higiene i ergonomia).
  5. Serveis de prevenció mancomunats (art. 21 del Reglament dels serveis de prevenció). Es podran concertar en aquelles empreses que desenvolupin simultàniament activitats en un mateix centre de treball, edifici o centre comercials, sempre que estigui garantida l’operativitat i l’eficàcia del servei. Quedarà constància escrita de la relació amb el servei de prevenció aliè.

A les empreses o centres de treball amb més de 50 treballadors es constituirà un comitè de seguretat i salut, òrgan paritari format, d’una banda, pels delegats de prevenció i, de l’altra, per l’empresari i/o els seus representant en nombre igual als delegats de prevenció (art. 38 i 39 de la Llei de prevenció de riscos laborals).

Amb el nou redactat de l’article 39, es fa una referència especial al fet que es debatran en aquest comitè els projectes en matèria de planificació, organització del treball i desenvolupament de les activitats de protecció, prevenció i formació abans de posar-los en funcionament per la incidència que poden tenir en la prevenció de riscos.

La vigilància de la salut i els serveis sanitaris

La vigilància de la salut i els serveis sanitaris formen part de l’organització de la prevenció de l’empresa, tot i que no cal que totes les empreses tinguin contractats en els seus centres de treball metges i/o infermeres de treball.

El sistema de vigilància de la salut, a més de les utilitats preventives que li són pròpies (diagnosi preventiva, actuació davant possibles danys derivats del treball, atenció a persones treballadores vulnerables, etc.), forma part de l’SGPRL i esdevé un instrument més per fer-ne el seguiment i control del seu correcte funcionament.

Les activitats realitzades dins la vigilància de la salut són diverses i faciliten diferents tipus d’informació a l’SGPRL. La pràctica més habitual -però no l’única, com erròniament es creu- és la dels reconeixements mèdics, que permeten valorar els aspectes individuals de la salut de les persones. Altres activitats dutes a terme i instruments de l’SGPRL són: les enquestes de salut, els controls biològics, els estudis d’absentisme o les estadístiques d’accidents, molt útils per establir relacions entre salut i treball, sobretot quan es tracta de col·lectius concrets de persones treballadores.

Els reconeixements mèdics realitzats dins la denominada vigilància de la salut han de ser gratuïts; per aquest motiu, s’han de buscar solucions perquè la realització d’aquestes proves no comporti per a la persona treballadora cap despesa (fer-les dins l’horari laboral o bé descomptar-les de la jornada, si es fan fora de la jornada, etc.). En cap cas les proves mèdiques poden utilitzar-se per discriminar la persona treballadora, ni poden fer-se per verificar la capacitat professional o l’aptitud psicofísica dels seus empleats amb el propòsit de fer una selecció de personal.

Els serveis sanitaris, en actuar directament sobre les persones, permeten fer un seguiment concret del sistema de prevenció de riscos implantat per l’empresa i detectar problemàtiques i proposar millores. Com podeu observar a continuació:

a) Una avaluació de la salut de les persones treballadores després de la incorporació al treball o després de l’assignació de tasques específiques amb nous riscos per a la salut serveix de referència per controlar i fer el seguiment de les actuacions preventives de l’empresa.

El primer reconeixement, anomenat reconeixement inicial, ha de ser en jornada laboral i posterior a la signatura del contracte entre l’empresa i la persona contractada. Hi ha algunes excepcions en les quals es pot fer el reconeixement previ (abans de la signatura del contracte), però aquestes excepcions són molt restrictives i estan marcades per la legislació. També s’ha de fer un reconeixement inicial quan s’assignen tasques noves a una persona treballadora que impliquen riscos diferents dels previstos en les funcions anteriors exercides en el lloc de treball.

Així, en l’avaluació de riscos de qualsevol empresa hauria d’estar-hi inclòs un estudi inicial de l’estat de salut del seu personal.

Utilitat de fer enquestes de salut als treballadors d'una empresa qualsevol

Imaginem una empresa d’alimentació en la qual, en els resultats d’una enquesta de salut realitzada amb motiu d’una avaluació de riscos, es detecta que un nombre petit de persones treballadores manifesten patir molèsties a l’esquena.
Al cap d’un temps es fa una altra enquesta, i en aquest moment la majoria de persones treballadores indiquen en les seves respostes que han tingut o tenen algun problema de salut relacionat amb l’esquena.
La possibilitat de contrastar els resultats de les dues enquestes permetrà valorar les condicions de treball i les mesures de prevenció de riscos establertes per a aquest col·lectiu en els seus respectius llocs de treball i actuar per millorar les deficiències que han ocasionat aquest increment de problemes de salut a l’esquena.

b) Una avaluació de la salut d’aquelles persones treballadores que reprenguin el treball (no sempre és necessari un examen mèdic, i una enquesta específica pot ser de vegades menys costosa i més útil) i es reincorporin després d’una absència prolongada per motius de salut, amb la finalitat de descobrir si la malaltia té un origen laboral i recomanar accions correctores de les condicions de treball concretes.

c) Una vigilància de la salut a intervals periòdics. Existeixen normatives sobre riscos específics o activitats perilloses que regulen una major periodicitat en la vigilància de la salut de les persones treballadores exposades a aquests riscos, com per exemple soroll i radiacions ionitzants, entre d’altres.

Reconeixements de salut derivats de la detecció d'un dany en un treballador

Si es detecten problemes d’audició d’una persona treballadora després d’una prova sonomètrica, aquests reconeixements s’haurien de fer extensius a tota la resta de persones treballadores que estiguin exposades al mateix risc (soroll) en el lloc de treball que ocupen en aquella àrea del centre de treball.

Detecció de drogues

L’examen mèdic per buscar restes de drogues sense avís viola el dret a la intimitat de la persona treballadora. Tot i que les empreses estan obligades a oferir als treballadors un reconeixement mèdic, la seva finalitat és complir amb el dret dels empleats que es vigili el seu estat de salut, però això no significa que la companyia pugui imposar aquests reconeixements (sentència del Tribunal Constitucional: tinyurl.com/ul6hb2n).

Aquesta vigilància col·lectiva de la salut de les persones treballadores es farà en funció dels riscos a què estan exposades, i seguiran els protocols específics establerts per l’Administració pública amb competències en Sanitat, intentant −sempre que sigui viable− que les proves realitzades siguin al menys molestes possibles.

La vigilància de la salut s’ha de fer sota el respecte al dret de la intimitat de la persona treballadora, garantint la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut.

La persona treballadora té dret a saber el resultat concret de les proves mèdiques que li hagin realitzat, i l’empresari en cap cas podrà disposar d’aquesta informació. Els serveis sanitaris només facilitaran als responsables de l’empresa les conclusions generals de les proves efectuades per tal d’introduir millores en els llocs de treball.

Organització de l’activitat sanitària dels serveis de prevenció

Per tal que els serveis de prevenció (SP) tinguin uns estàndards de qualitat, la normativa ha establert uns criteris bàsics per al seu funcionament, incloent-hi uns requisits tècnics i unes condicions mínimes per desenvolupar la seva activitat sanitària.

Aquesta normativa és aplicable a l’activitat sanitària tant dels serveis de prevenció de riscos laborals aliens (SPA) com de les empreses que hagin assumit aquesta activitat sanitària amb recursos propis, dins del seu servei de prevenció (SPP) o bé del servei de prevenció mancomunat (SPM). Aquesta unitat específica del servei de prevenció que porta l’activitat sanitària es denomina unitat bàsica sanitària (UBS).

La dotació mínima de professionals per constituir una unitat bàsica sanitària (UBS) és la formada per un/a metge del treball o d’empresa i un/a infermer/a d’empresa o del treball, a jornada completa. Es preveu que aquesta UBS atengui fins a 2.000 persones treballadores; si s’incrementa aquest nombre també s’augmentarà la dotació de personal sanitari.

Es preveu aplicar factors correctors segons el nombre d’empreses assignades al servei de prevenció, el nombre de persones treballadores ateses i els riscos específics que presenten les empreses que els han contractat (en el cas de ser SPA).

Els serveis sanitaris dels SP requereixen per al seu funcionament una autorització administrativa prèvia per part de les autoritats sanitàries. Han de tenir una dotació de recursos materials adequada i disposar dels equips i materials sanitaris necessaris, així com equips i material d’arxiu. Queden també establerts quins han de ser els equipaments sanitaris bàsics en les instal·lacions fixes de l’SP.

Pel que fa als locals, a més de disposar d’una placa identificativa que reculli les dades d’autorització sanitària, han de comptar amb espais d’entrada accessibles i zones de recepció de l’usuari separades de la zona d’atenció (consultes i gabinets) que garanteixin la dignitat i la intimitat de les persones. Les instal·lacions han de tenir subministrament elèctric i d’aigua, garantir les condicions d’il·luminació i ventilació i disposar d’instal·lació contra incendis, entre altres requisits.

Obligatorietat de la prestació del servei de vigilància a la salut

El servei de vigilància de la salut és un servei que necessàriament ha de ser prestat per l’empresa i ha de ser ofert al seu personal. En general, per a la persona treballadora, la vigilància de la salut té un caràcter voluntari. Això implica que per fer qualsevol tipus de prova sempre es necessita el consentiment de la persona treballadora; un cop informada, pot renunciar a aquest dret.

No obstant això, aquest caràcter voluntari de la persona treballadora es transforma en una obligació quan:

  • El seu estat de salut pugui constituir un perill per a si mateixa o per a terceres persones (per exemple: una persona que condueixi un vehicle i pateixi esvaïments).
  • Les proves siguin indispensables per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut de les persones treballadores.
  • L’obligació de realitzar proves mèdiques l’estableixi una disposició legal com a conseqüència dels riscos específics d’un treball (soroll) o la realització d’activitats perilloses (contacte amb plom, amiant, substàncies cancerígenes, etc.).

Implantació de l'activitat preventiva

Per realitzar la implantació de l’activitat preventiva, podem identificar les diferents fases amb les seves actuacions respectives i, per acabar, es proporciona un exemple de com aplicar aquesta activitat preventiva.

Podem diferenciar les següent fases per realitzar aquesta implantació de l’activitat preventiva. En cada fase es descriuen les diferents activitats que s’hi haurien de realitzar:

  1. Fase inicial o de preparació
  2. Fase operativa o d’aplicació
  3. Fase de manteniment o de continuïtat

Fase inicial o de preparació

Amb caràcter general, la direcció de l’empresa ha d’assumir que la prevenció de riscos laborals és un element integrat en la gestió habitual de l’empresa.

Si es dissenya una nova activitat, s’ha de fer considerant la prevenció de riscos com una variable més. S’escollirà una determinada màquina en funció del que costi, del volum de producció que pot generar, del manteniment que necessita, de la seguretat que aporta als usuaris, de les condicions de pagament que ofereix el proveïdor, etc. En definitiva, la seguretat s’ha d’integrar com un aspecte més a tenir en compte.

El fet que la direcció assumeixi la prevenció de riscos i vulgui integrar-la a tots els nivell jeràrquics farà que qualsevol activitat que es programi des dels departaments o àrees haurà de tenir en compte els possibles riscos associats. Per tant, en cas de no poder evitar aquests riscos s’hauran de definir accions per reduir-los, des de formació fins a facilitar equips de protecció individual.

Per confeccionar el pla de prevenció, ens cal una informació prèvia sobre l’organització, les característiques i la complexitat del treball que s’hi realitzarà, una anàlisi de la sinistralitat de l’empresa i del sector per poder prevenir situacions de risc.

Pla de prevenció de riscos laborals

Recordem que és aquest pla de prevenció l’eina on s’integra l’activitat preventiva de l’empresa i on s’estableix la política de prevenció de riscos laborals.

El pla de prevenció de riscos ha de reflectir, d’acord amb el que regula l’art. 2.2 del Reglament dels serveis de prevenció, els elements següents:

  • Identificació de l’empresa, activitat productiva, nombre i característiques dels centres de treball, nombre de treballadors i característiques d’aquests en relació amb possibles riscos.
  • Identificació de funcions i responsabilitats assumides pels diferents nivells jeràrquics, i com es canalitzarà la informació.
  • Identificació dels diferents processos tècnics, pràctiques i procediments que s’utilitzen en la producció i en relació amb la prevenció de riscos.
  • Identificació de com s’organitza la prevenció, és a dir, quina modalitat preventiva s’ha escollit i quins són els òrgans de representació existents.
  • Determinació dels compromisos i objectius que vol aconseguir l’empresa, i definició dels recursos tant humans com econòmics que s’hi destinin.

Fase operativa o d'aplicació

Aquesta fase inicia les activitats preventives. Els instruments per a la gestió i aplicació del pla de prevenció són l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva (art. 2.3 RD 39/1997, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció):

  • Avaluació de riscos
    Començarà amb la identificació dels riscos, la proposta d’eliminació i l’eliminació efectiva dels que siguin evitables i l’estimació de la magnitud dels que no es poden evitar.
  • Planificació de l’activitat preventiva
    Es deriva de l’avaluació de riscos i inclourà tant les accions i mesures per eliminar, corregir o controlar els riscos avaluats, com els estudis específics que s’hagin de realitzar per fer una valoració concreta i ajustada dels riscos d’avaluacions més complexos.

La planificació de l’activitat preventiva es pot entendre tant a nivell general estratègic de tota l’empresa com la planificació de les accions preventives concretes a portar a terme a conseqüència dels riscos detectats en un informe d’avaluació d’un lloc de treball determinat.

Dins la planificació de l’activitat preventiva, s’inclouran un seguit d’accions com les següents:

Les mesures d'emergència...

… inclouran la relació de persones encarregades, la forma de comprovació periòdica del funcionament de les mesures d’emergència, el material necessari, la formació necessària per a cada col·lectiu, i l’organització de les relacions amb organismes externs que hi col·laborin en cas d’emergència.

  • Formació i informació als treballadors i/o als seus representants, que inclourà com a mínim:
    • Per als treballadors, formació i informació sobre els riscos existents als seus llocs de treball i les mesures preventives adoptades.
    • Per als delegats de prevenció, formació complementària si s’escau.
    • Per als treballadors designats, formació complementària.
  • Mesures d’emergència, que inclourà com a mínim:
    • Primers auxilis.
    • Actuació en cas d’emergència.
    • Evacuació.
  • Formació del personal designat per a les emergències. En aquest apartat es definirà la formació específica que cal facilitar a aquest col·lectiu.
  • Vigilància de la salut. S’inclourà la programació anual i el desenvolupament de les activitats sanitàries i els exàmens de salut específics en funció dels riscos detectats.
  • Adequació de l’organització preventiva. L’activitat preventiva es definirà per a un determinat període, i s’establiran les fases i prioritats per al seu desenvolupament en funció de la magnitud dels riscos i del nombre de treballadors afectats.

Fase de manteniment o de continuïtat

En la fase de manteniment s’hauran d’executar les feines necessàries per actualitzar l’activitat preventiva a l’empresa, controlar-la periòdicament i fer-ne el seguiment.

Entre aquestes feines, podem incloure:

  1. Revisió de l’avaluació inicial de riscos
    Suposa el complement o continuació de l’avaluació de riscos realitzada prèviament, i té la funció d’actualitzar les avaluacions perquè es manifesten problemàtiques visibles amb les revisions mèdiques, perquè s’han realitzat activitats per reduir riscos i s’han de tornar a avaluar o perquè es compleix la periodicitat pactada entre empresa i representants dels treballadors per tornar a fer l’avaluació.
  2. Plans i programes d’actuació preventiva, segons el que la planificació preventiva anual estableixi
    Amb la finalitat de donar compliment a l’article 9 del Reglament dels serveis de prevenció, el contingut dels plans i programes haurà d’incloure els següents apartats:
    • Període al qual correspon (inici i final).
    • Activitats a desenvolupar en funció de les prioritats.
    • Mitjans humans i materials necessaris i recursos econòmics, globalment considerats.
    • Mesures d’emergència i vigilància de la salut.
      Respecte als mitjans humans, es considera suficient indicar les hores de dedicació globals, i en relació amb els recursos econòmics, seria suficient indicar el pressupost global que s’hi dedica. El motiu és la dificultat per determinar prèviament la dedicació i els costos de l’activitat.
  3. Controls d’eficàcia
    El seguiment dels resultats de l’actuació preventiva es desenvoluparà tenint en compte els següents indicadors:
    • Anàlisi de l’evolució dels accidents de treball.
    • Evolució de les malalties professionals.
    • Control de les mesures preventives implantades.
    • Indicadors sanitaris dels resultats de la vigilància de la salut dels treballadors en relació amb els riscos a què estan exposats els treballadors.
    • Dades sobre el nombre de treballadors exposats als riscos.
    • Anàlisi de la informació i formació impartida als treballadors.
    • Dades sobre la utilització dels primers auxilis, així com sobre l’activació de les mesures d’emergència.

A la unitat “Sistemes de gestió normalitzats”, trobareu desenvolupats els continguts sobre el SGPRL i les auditories.

Recordem que l’auditoria és un instrument de gestió que permet realitzat un seguiment i control del sistema de gestió de la prevenció realitzat per l’empresa. Per tant, en aquelles empreses que tinguin obligació per llei de passar l’auditoria, aquest instrument serà el que validarà l’aplicació del seu pla.

El contingut i procediment que se segueix per fer un informe d’auditoria queda recollit en l’article 30 i 31 del Reial decret 39/1997, del Reglament dels serveis de prevenció.

Exemple de planificació de l'acció preventiva de tota l'empresa

L’exemple de planificació que es mostra en la taula es adaptable a les necessitats de l’empresa: no són apartats tancats.

En aquesta taula s’identifiquen totes les actuacions referides en les diferents fases d’aplicació de la planificació preventiva amb la finalitat que representa i el tipus de documentació o accions que se’n deriven. És una planificació entesa a nivell estratègic inclosa en el pla de prevenció de riscos laborals de l’empresa.

Taula: Elements de la planificació preventiva
Element Concepte
Declaració de la política de prevenció Redacció de la declaració de política de prevenció de l’empresa en matèria de prevenció de riscos laboral, amb la finalitat de deixar-ne una constància per escrit.
Difusió a tots els integrants de l’empresa Difusió de la política de prevenció a tots els treballadors de l’empresa, amb la finalitat que sigui coneguda.
Adopció del model organitzatiu de la prevenció de l’empresa Redacció d’un document organitzatiu intern que estableixi el model organitzatiu escollit per realitzar aquesta activitat preventiva.
Nomenament dels delegats de prevenció Comunicació de la direcció de l’empresa al comitè d’empresa/treballadors per sol·licitar/promoure la designació dels delegats de prevenció.
Constitució del comitè de seguretat i salut laboral Redacció de l’acta de constitució del comitè de seguretat i salut.
Manual de funcions de prevenció Redacció del manual on es defineixen les funcions de tot el personal de l’empresa en matèria de prevenció, tant si formen part de l’organització específica com si no.
Avaluació inicial de riscos Realització de l’informe de l’avaluació inicial de riscos, que ha de reflectir els riscos de cada lloc de treball i les condicions preventives, classificades segons el nivell de perillositat de cada risc. Tanmateix, es detallarà per cada risc les mesures preventives que s’han d’aplicar per millorar o mantenir (en cas de ser ja acceptable) el nivell de perillositat.
Anàlisi d’accidents Redacció del protocol de realització de l’anàlisi d’accidents, amb la finalitat de localitzar les causes de tots els accidents que es produeixin. Es definirà el format de comunicat d’accident que s’utilitzarà, el circuit per la seva complimentació i sistema d’implantació que es farà servir.
Comunicats de risc Redacció d’un protocol de realització de comunicats de riscos, per establir una via de comunicació immediata davant qualsevol detecció d’un risc.
Revisió dels punts crítics Confecció de les llistes dels elements físics de prevenció o protecció existents a cada lloc de treball que s’han de revisar per garantir el seu bon funcionament. Protocol i seguiment.
Inspeccions de seguretat Redacció del protocol i seguiment de realització de les inspeccions de seguretat per detectar riscos d’accident. Es definirà el format del comunicat d’inspecció que utilitzarà, calendari de realització, recorregut i forma d’implantació.
Vigilància de la salut Definició i realització de les activitats que s’han de realitzar en aquesta disciplina per al control de la salut a partir dels riscos detectats al lloc de treball de cada treballador.
Pla de mesures correctores Confecció del pla de mesures correctores que s’han de realitzar d’acord amb l’avaluació de riscos que s’ha fet. S’han de demanar pressupostos i concretar els terminis d’execució.
Formació del personal Confecció del calendari de formació sobre els riscos específics de cada lloc de treball, amb la finalitat que el treballador sigui conscient dels riscos del seu lloc de treball. Realització d’aquesta formació per lloc de treball. Definició de les necessitats de formació en riscos genèrics. Confecció del calendari de realització de la formació per riscos genèrics. Realització de la formació genèrica. Programació i realització de la formació als comandaments sobre integració de la prevenció. Programació de formació als delegats de prevenció, a sol·licitud seva.
Seguretat en emergències Establiment d’un sistema d’alarma i d’avís. Redacció de la planificació de mesures d’emergència. Implantació del pla. Realització de simulacres. Revisió del pla d’emergències.
Equips de protecció individual Definició dels equips de protecció individual necessaris per lloc de treball, d’acord amb l’avaluació de riscos. Adquisició dels equips adequats (certificats, adaptats al risc, etc.). Manteniment de l’estoc per evitar mancances d’equips.
Seguretat en la utilització de productes químics Confecció d’una llista dels productes químics utilitzats a l’empresa per lloc de treball. Recopilació de fitxes de seguretat i etiquetatge. Comprovació de les mesures preventives en el seu emmagatzemament i ús.
Seguretat de les empreses externes Definició de les clàusules de prevenció en el contracte que es faci amb empreses externes, amb la finalitat de garantir la seva actuació segura. Exigència de lliurament de documentació, per part de les empreses externes (formació de treballadors, reconeixements mèdics als treballadors, responsable de prevenció, avaluació de riscos). Lliurament de normes de prevenció pròpies (instruccions d’emergència, avaluació de riscos de la zona de treball, normes generals, etc.) a les empreses subcontractades.
Coordinació de les activitats realitzades per empreses externes Preparació de la documentació i lliurament a contractistes. Sol·licitud d’informació per coordinar les activitats en treballs simultanis. Sol·licitud de documentació (pla de seguretat, mesures d’emergència, riscos específics).
Elaboració de procediments i protocols diversos Redacció del protocol de realització de les anàlisis dels procediments de treball, revisions dels punts crítics, d’inspeccions de seguretat, d’observacions planificades, treballadors que requereixen protecció especial, inspeccions reglamentàries, etc. Es definirà el sistema que s’ha de seguir, la programació i el circuit de resolució.
Documentació Creació i manteniment de la documentació generada en cada punt del programa preventiu de l’empresa.
Font: Mutua Universal
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats