Resum

Tots els accidents de treball representen costos humans, econòmics i socials tant per al treballador com per a l’empresa, i també per a la societat. Per això -a banda de les raons legals- cal fer avaluacions de riscos a les empreses. S’ha d’entendre l’avaluació de riscos laborals com un procés dirigit a estimar aquells riscos que no es poden evitar.

En la programació de l’activitat preventiva, l’empresa haurà de fer una avaluació inicial de riscos per vetllar per la seguretat i/o salut dels treballadors atenent la naturalesa de l’activitat, les característiques dels llocs de treball i les dels treballadors que els ocupen. L’avaluació inicial s’haurà d’actualitzar quan variïn les condicions de treball i en tot cas s’haurà de revisar com a conseqüència dels danys a la salut que s’hagin produït. S’ha de fer també una avaluació quan s’escullin nous equips de treball, quan s’utilitzin nous preparats químics i quan es modifiquin els llocs de treball. Aquesta avaluació inicial tindrà en compte les normatives sobre riscos específics i les activitats d’especial perillositat.

L’empresari també portarà a terme controls periòdics de les condicions de treball i de l’activitat habitual dels treballadors per detectar possibles situacions perilloses. A més, queda obligat a fer un seguiment de les activitats preventives incloses en la planificació, i si com a conseqüència d’aquests controls periòdics observa una inadequació a la finalitat de protecció inicial les haurà de modificar.

Com a norma general, l’avaluació de riscos ha de considerar tots els diferents llocs de treball de l’empresa avaluada.

El sistema i el mètode d’avaluació utilitzats estaran en funció de les característiques dels llocs avaluats. És important respectar els principis de l’acció preventiva recollits en l’article 15 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals.

La metodologia d’avaluació de riscos és variada, i dependrà de quin sigui el punt de partida inicial; així, l’avaluació es podrà basar en:

  • el procés productiu,
  • els factors de risc,
  • indicadors objectius,
  • indicadors subjectius, i
  • la gestió sistemàtica de l’empresa.

Tanmateix, pot haver-hi diferents tipus d’avaluacions depenent de si venen imposades per una legislació específica (normativa industrial o bé reals decrets derivats de la LPRL) o no, o si bé a causa del risc identificat calen mètodes específics d’anàlisi.

Una avaluació general de riscos inclourà el següent:

  • Identificació, dins l’empresa, de les diferents seccions, departaments i llocs de treball que podem trobar en cada zona.
  • Identificació, per a cada lloc de treball, de les persones que hi treballen.
  • Concreció dels riscos per a cada lloc de treball identificat.
  • Valoració dels riscos.
  • Priorització dels riscos avaluats.
  • Concreció de les mesures correctores que s’han d’aplicar, especificant terminis i persones responsables.
  • Documentació i normativa que avalen l’avaluació.
  • Examen i revisió periòdica d’aquesta.

Tradicionalment, els principals mètodes utilitzats per fer avaluacions de riscos es basen en llistes de comprovació (check-lists) i en variants del mètode Fine o el denominat mètode binari (Sistema Simplificado de Evaluación de Riesgos de Accidente, NTP 330 INSST).

Les llistes de comprovació són el mètode més ràpid i senzill dels que s’utilitzen per a la identificació i avaluació dels riscos. Consisteixen a respondre un seguit de llistes o qüestionaris de comprovació amb preguntes preestablertes i/o justificar documentalment alguns punts. En cada qüestionari es concreta quines respostes donen lloc a les valoracions de deficient o de millorable i el nombre de respostes deficients que implicarà la qualificació de molt deficient. També hi ha un espai reservat per concretar les millores correctores que s’hi han d’introduir.

El mètode Fine és un sistema de valoració del risc que determina el grau de perillositat en funció de tres variables a les quals atorga una puntuació en diferents taules; són les següents:

  • les conseqüències que es poden esperar en cas de produir-se l’accident,
  • l’exposició o freqüència és el temps que els treballadors estan exposats al risc d’accident, i
  • la probabilitat que l’accident es produeixi quan s’estigui exposat al risc.

El resultat de multiplicar les tres variables dona una magnitud del risc classificat des d’acceptable fins a molt alt en cinc nivells; a cadascun d’ells li correspon una actuació davant del risc.

El mètode Fine també té utilitat per calcular si el cost de l’acció correctora proposada està justificat.

El mètode binari és un sistema de valoració del risc que determina el grau de perillositat en funció de dues variables a les quals atorga una determinada classificació amb la corresponent priorització de l’acció correctora. Les dues variables són:

  • la probabilitat que esdevingui l’accident; situa tres nivells: baixa, mitjana o alta.
  • la severitat de les conseqüències (danys per a la salut) en cas de materialització del risc; també amb tres nivells: baixa, mitjana o alta.

El resultat de la combinació de les dues variables a la taula de magnitud del risc que proporciona el mètode el risc és classificat en cinc nivells: trivial, tolerable, moderat, important i intolerable. En funció d’aquests hi haurà una prioritat de l’actuació que implica una temporització determinada.

Aquests dos mètodes són la base de la guia d’avaluació de riscos per a petites i mitjanes empreses que va elaborar el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, l’INSST, per optimitzar els recursos i la gestió documental de la prevenció a les pimes, va publicar la guia tècnica de simplificació documental. A més d’aquestes dues guies, les pimes i les empreses d’autònoms disposen de dues eines interactives que els faciliten la gestió de la prevenció a les seves organitzacions; són OiRA i PREVENCION10.

OiRA és un projecte europeu liderat per l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball en el qual diversos organismes de PRL de tot el continent (agents socials i administracions públiques), entre ells l’ICSSL, col·laboren elaborant i compartint eines d’avaluació de riscos, en forma d’aplicació web gratuïta, de diferents sectors o activitats.

PREVENCION10 és un portal de l’INSST dissenyat per ajudar els autònoms i els empresaris amb negocis de menys de 25 treballadors a dur a terme la prevenció de riscos laborals. Aquest portal d’assessorament en prevenció de riscos laborals permet tant gestionar els riscos laborals de forma senzilla a les empreses de fins a 25 treballadors com facilitar el compliment en matèria de coordinació d’activitats empresarials als treballadors autònoms.

La planificació de l’activitat preventiva és una activitat crítica per poder implementar de manera eficaç la política de prevenció de les organitzacions.

El pla de prevenció és un document que haurà d’estar a disposició de l’autoritat laboral, de les autoritats sanitàries i dels representants dels treballadors. S’hi ha d’incloure, tenint en compte la dimensió i les característiques de cada empresa, els elements següents:

  • La identificació de l’empresa, l’activitat productiva, el nombre de centres de treball, el nombre de treballadors i les característiques rellevants.
  • L’estructura organitzativa de l’empresa, les funcions i les responsabilitats dels nivells jeràrquics i la manera de transmetre la informació.
  • L’organització de la producció, la identificació de processos, les pràctiques i els procediments d’organització en relació amb la prevenció de riscos.
  • L’organització de la prevenció.
  • La política, els objectius i les fites que en matèria preventiva vulgui aconseguir l’empresa.
  • Els recursos humans, tècnics, materials i econòmics que es podran utilitzar.

L’organització preventiva és el conjunt de relacions i persones integrades a l’estructura organitzativa de l’empresa que asseguren el compliment dels objectius, les polítiques i l’administració de les activitats relacionades amb la funció preventiva. L’empresari organitzarà i desenvoluparà l’activitat preventiva d’acord amb alguna d’aquestes modalitats:

  • Assumir ell mateix l’activitat preventiva
  • Designar un o diversos treballadors
  • Constituir un servei de prevenció propi
  • Concertar l’activitat amb un servei de prevenció aliè
  • Acordar serveis de prevenció mancomunats

A les empreses o centres de treball amb més de 50 treballadors es constituirà un comitè de seguretat i salut, òrgan paritari format, d’una banda, pels delegats de prevenció, i, de l’altra, per l’empresari i/o els seus representant en nombre igual als delegats de prevenció.

La vigilància de la salut i els serveis sanitaris formen part de l’organització de la prevenció de l’empresa, tot i que no cal que totes les companyies tinguin contractats en els seus centres de treball metges i/o infermeres de treball. El sistema de vigilància de la salut, a més de les utilitats preventives que li són pròpies (diagnosi preventiva, actuació davant possibles danys derivats del treball, atenció a persones treballadores vulnerables, etc.) forma part del SGPRL i esdevé un instrument més per fer el seguiment i el control del seu correcte funcionament. La unitat específica del servei de prevenció que porta l’activitat sanitària es denomina unitat bàsica sanitària (UBS).

La pràctica més habitual de la UBS -però no l’única, com erròniament es creu- és la dels reconeixements mèdics. Els reconeixements mèdics han de ser voluntaris i gratuïts, per això s’han de buscar solucions perquè la realització d’aquestes proves no comporti per a la persona treballadora cap despesa (fer-les dins l’horari laboral o bé descomptar-les de la jornada, si es fan fora de la jornada, etc.). A més, en cap cas les proves mèdiques realitzades poden utilitzar-se per discriminar la persona treballadora ni poden fer-se per verificar la capacitat professional o l’aptitud psicofísica dels seus empleats amb el propòsit de fer una selecció de personal.

El caràcter voluntari dels reconeixements mèdics de la persona treballadora es transforma en una obligació quan:

  • El seu estat de salut pugui constituir un perill per a si mateix o per a terceres persones (per exemple: una persona que condueixi un vehicle i pateixi esvaïments).
  • Les proves siguin indispensables per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut de les persones treballadores.
  • L’obligació de fer proves mèdiques l’estableixi una disposició legal com a conseqüència dels riscos específics d’un treball (soroll) o la realització d’activitats perilloses (contacte amb plom, amiant, substàncies cancerígenes, etc.).

Per portar a terme la implantació de l’activitat preventiva podem identificar les diferents fases amb les seves actuacions respectives, que són:

  • Fase inicial o de preparació, en què la direcció de l’empresa ha d’assumir que la prevenció de riscos laborals és un element integrat en la gestió habitual de l’empresa.
  • Fase operativa o d’aplicació on posar en pràctica les eines d’avaluació de riscos i de planificació de l’activitat preventiva. Dins d’aquesta última hi haurà accions de formació i informació, altres relacionades amb mesures d’emergències i pròpies de vigilància de la salut, entre d’altres.
  • Fase de manteniment o de continuïtat amb tasques que garanteixin el control periòdic de l’activitat preventiva, com ara revisions i actualitzacions d’avaluacions, programes específics, controls d’eficàcia, etc.

Abans de considerar les actuacions que cal seguir en cas d’accident de treball cal conèixer les diverses accepcions del concepte, que són les següents:

  • Accidents que pateix el treballador dins el centre de treball.
  • Accidents que pateix el treballador anant o tornant del lloc de treball (accident in itinere).
  • Accidents que pateix el treballador en ocasió del compliment de les ordres de l’empresari fora del centre de treball (accidents en missió).
  • Malalties no classificades com a professionals.

L’accident de treball és definit jurídicament per l’article 115 de la Llei general de la Seguretat Social com “tota lesió corporal que pateix el treballador en ocasió o com a conseqüència del treball realitzat per compte aliè”.

Segons la gravetat dels accidents, els podem classificar de la següent manera:

  • Sense baixa.
  • Lleus: petits talls i cops, irritacions dels ulls per la pols, mal de cap, molèsties i desconfort que no causin baixa de més d’una setmana, entre d’altres.
  • Greus: talls importants, fractures, sordesa, cremades en graus menors, algunes lesions musculoesquelètiques, entre d’altres.
  • Molt greus: amputacions, fractures obertes, cremades en graus majors, lesions múltiples, entre d’altres.
  • Mortals.

Des del punt de vista de la prevenció pot haver-hi situacions no desitjades que no produeixen cap dany però que sota circumstàncies diferents podrien haver produït lesions a les persones o danys a la propietat; aquests esdeveniments els anomenem incidents. I aquelles situacions que només provoquen danys materials les anomenem accidents en blanc.

L’aplicació de les tècniques i els procediments posteriors als accidents/incidents tenen com a objectiu eliminar o disminuir el risc que es produeixin els accidents de treball i el dany que poden produir, en primera instància, a les persones, però també als béns i al medi ambient. És a dir, prevenir els accidents de treball, evitant que es produeixin o minimitzant-ne les conseqüències immediates sobre les persones i els béns.

Davant d’un accident cal portar l’accidentat al centre d’assistència més pròxim (centres assistencials propis de les mútues d’accidents de treball o bé centres assistencials concertats). Un cop l’empleat ha rebut l’assistència mèdica pertinent, en cas que es desestimi la baixa laboral, es podrà reincorporar a la feina sense percebre cap prestació econòmica.

No obstant això, se li lliurarà el full mèdic sense baixa laboral com a justificant i informació de l’assistència facultativa rebuda. En aquest cas, l’empresa haurà d’emplenar mensualment la relació d’accidents de treball esdevinguts sense baixa mèdica i l’haurà de remetre en línia a l’autoritat laboral competent.

A Catalunya s’enviarà a través del portal CoNTA del Departament de Treball. Si es determina que el treballador necessita la baixa laboral no podrà reprendre el seu treball i el centre que l’ha assistit li lliurarà el document del full mèdic de baixa, que consta de tres exemplars: l’original per a la mútua, una còpia per al treballador i una altra còpia perquè ho comuniqui a l’empresa.

Posteriorment, l’empresa haurà d’emplenar i remetre a l’autoritat laboral competent el full o notificació d’accident de treball en línia mitjançant el model oficial. El termini per a la presentació d’aquesta notificació és de cinc dies hàbils des de la data en què es va produir l’accident o des de la data de la baixa mèdica. Excepcionalment per als accidents greus, molt greus o que provoquin la defunció del treballador o per a aquells accidents que han afectat més de quatre treballadors, a banda del preceptiu full d’accidents de treball, l’empresa haurà d’efectuar una comunicació urgent en el termini de 24 hores.

Els accidents de treball comporten una inestimable informació que cal que l’empresa utilitzi a fons per evitar futurs sinistres, millorar els sistemes de prevenció d’accidents de treball i, en definitiva, reduir la sinistralitat laboral dins l’organització empresarial.

Per aquest motiu cal analitzar i aprofundir sobre els elements o factors generadors d’accidents, les implicacions i les responsabilitats, així com mantenir-ne un registre i control estadístic i reflexionar sobre els costos de la prevenció.

La investigació dels accidents és una actuació preventiva que arrenca paradoxalment amb l’existència prèvia d’un accident de treball. Neix a partir d’un error dels sistemes de seguretat, que s’han mostrat insuficients o ineficaços per evitar l’aparició d’un accident que ens indica l’existència real d’un risc que no s’ha detectat prèviament.

El registre d’aquests casos i el seu tractament estadístic proporcionen dades sobre com, on, quan i quants accidents es produeixen, però no informen sobre per què passen (causes dels accidents). Només coneixent-ne les causes es podran aplicar les mesures correctores pertinents encaminades a evitar que es repeteixin.

La investigació d’accidents es defineix com la tècnica utilitzada per analitzar en profunditat un accident laboral ocorregut a fi de conèixer el desenvolupament dels esdeveniments i determinar per què ha passat (causa).

La causa d’un accident és tota condició que intervé en la seva gènesi o desenvolupament; poden distingir-se els següents tipus:

  • Causes immediates: són els actes insegurs o factor humà (comportaments imprudents de treballadors o caps que introdueixen un risc) i les condicions perilloses o factor tècnic (errades en materials, instal·lacions, normativa o disseny del procés de treball que introdueixen un risc). És a dir, totes les causes que participen en l’accident d’una manera evident i visible.
  • Causes bàsiques: són els actors personals i factors de treball, és a dir, totes les causes que estan al darrere de les causes immediates i fan que aquestes causes immediates apareguin. Ens remeten sempre a alguna cosa que falta o falla en l’organització del treball.

Quan hi ha un accident sempre hi ha unes persones implicades (treballadors, comandaments directes, directors d’àrea, etc.) i unes responsabilitats concretes distribuïdes de la següent forma:

  • Els treballadors de l’empresa hauran de col·laborar i testificar en la investigació d’accidents sempre que puguin aportar dades d’interès sobre el succés.
  • El comandament directe és l’encarregat d’actuar i donar les instruccions corresponents per mantenir la situació sota control i evitar danys majors. A més, iniciarà i/o participarà en la investigació de l’accident de treball.
  • Els directors d’àrea hauran de participar en la investigació en cas d’accident greu i controlar perquè s’apliquin les mesures preventives/correctives acordades com a resultat de la investigació de l’accident.
  • El coordinador de prevenció/servei de prevenció assessorarà i ajudarà en les investigacions i, fins i tot, portarà a terme la investigació d’aquells accidents que requereixin els seus coneixements tècnics. També ha de recopilar els registres dels accidents i elaborar estadístiques de la sinistralitat.
  • La direcció de l’empresa/administració ha de notificar l’accident a l’autoritat competent i assegurar-se que les mesures adoptades es compleixen.

Sense oblidar que l’article 16.3 de la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) obliga l’empresari a “investigar els fets que hagin produït un dany per a la salut dels treballadors a fi de detectar les causes d’aquests fets”.

La investigació s’efectuarà immediatament després de l’accident, una vegada s’ha controlat la situació, en un termini no superior a 48 hores. Es persegueix reconstruir la situació que existia quan va succeir l’accident, tenint en compte tots aquells factors que directament o indirectament van intervenir-hi i van materialitzar-lo, tant en l’àmbit de les condicions materials i de l’entorn ambiental com dels aspectes humans i organitzatius. La investigació conté sis etapes fonamentals:

  1. Obtenció de dades: buscar totes les dades sobre el tipus d’accident, temps, llocs, condicions de l’agent material o condicions materials del lloc de treball, mètodes de treball i altres dades complementàries que es jutgin d’interès per descriure totalment l’accident. Cal evitar buscar responsabilitats i culpables i només acceptar fets provats
  2. Integració de les dades: el tractament i la valoració global d’aquestes dades obtingudes atenent la seva fiabilitat i la lògica amb el context total.
  3. Determinació de les causes: identificar i seleccionar les causes que realment tenen una participació decisiva en l’accident (causes principals) i diferenciar-les d’altres causes que, si bé hi han incidit més o menys en l’accident, no han estat decisives (causes secundàries).
  4. Anàlisi causal: aprofundir en les causes i les seves interrelacions dins una conseqüència lògica del seu encadenament.
    • L’arbre causal és una aplicació de l’arbre de fracassos (fault tree), sistema general d’anàlisi que permet diagnosticar els motius de qualsevol error ocorregut, enllaçant, segons relacions lògiques, les diverses causes que van conduir al fracàs final. El constitueix un ordinograma en el qual es reflecteix gràficament la reconstrucció de la cadena d’antecedents de l’accident i s’indiquen les relacions i connexions cronològiques i lògiques existents entre aquests (encadenament, disjunció i conjunció).
  5. Ordenació de les causes: establir una classificació que permeti establir un ordre de prioritat en l’establiment de mesures correctores que cal prendre per evitar l’aparició d’accidents futurs, similars a l’estudiat.
  6. Emissió de l’informe d’investigació: redactar el document final on es recolliran totes les fases esmentades anteriorment.

L’objectiu de la investigació i l’anàlisi de l’accident és interposar mesures correctores perquè l’accident/incident no es torni a repetir. En la selecció de les mesures que s’han d’emprendre s’hauran de considerar els següents criteris amb la finalitat de garantir-ne l’eficàcia i l’operativitat:

  • Estabilitat i durabilitat
  • El no-desplaçament del risc
  • Abast
  • Cost per a l’empresa
  • Cost per a l’operari
  • Terminis d’execució
  • Responsables de la implantació

Les mesures preventives han de ser efectives, i la seva eficàcia s’ha de controlar en el temps. Per tant, caldrà supervisar el compliment dels terminis d’execució, controlar la seva eficàcia i constatar el compliment i seguiment de les directrius marcades.

En el SGPRL es registraran anualment els accidents amb lesió ocorreguts per poder controlar estadísticament la sinistralitat i controlar-ne l’evolució, detectant si els canvis experimentats són deguts a una fluctuació aleatòria o a un nou factor de risc que pot haver modificat les condicions de seguretat. Hi ha diversos índexs de sinistralitat que serveixen per fer el seguiment de l’accidentalitat. Aquests índexs es poden classificar en dos grups: segons si es produeixen accidents amb lesions o amb danys materials.

En aquest càlcul estadístic es valoren els següents índexs amb lesions:

  • Índex de freqüència: és la relació entre el nombre d’accidents registrats en un determinat període de temps i el total d’hores per home treballades durant aquest període.
  • Índex de gravetat: és la relació entre el nombre de jornades perdudes pels accidents durant un període i el total d’hores per home treballades durant aquest període.
  • Índex d’incidència: és la relació que hi ha entre el nombre d’accidents registrats en un període i la mitjana del nombre de persones exposades al risc considerat. El període de temps que s’utilitza és un any. Aquest índex representa el nombre d’accidents ocorreguts per cada mil persones exposades.
  • Índex de durada mitjana de la incapacitat: indica la mitjana del temps de la incapacitat a conseqüència dels accidents.

A més, el departament de prevenció de l’empresa també calcularà els següents índexs amb danys materials:

  • Índex de freqüència: és la relació entre el nombre d’accidents amb danys materials registrats en un determinat període de temps i el total d’hores per home treballades durant aquest període.
  • Índex de gravetat: és la relació entre el cost total dels accidents amb danys materials durant un període i el total d’hores per home treballades durant aquest període.
  • Índex de freqüència dels incidents: és la relació entre el nombre d’incidents durant un període i el total d’hores per home treballades durant aquest període.

Aquesta informació ens demostrarà si el nivell de sinistralitat que hi ha hagut a l’empresa dins un període concret està per sota dels nivells del mateix sector productiu o no; a més, proporciona dades econòmiques que cal tenir en compte per argumentar que dur a terme una correcta prevenció és també un objectiu de competitivitat.

La comptabilitat és un dels instruments bàsics de la gestió econòmica de les empreses. El sistema comptable recull, classifica i sintetitza les activitats i els fets econòmics de l’empresa i els expressa en unitats monetàries, en la mesura que aquestes activitats i aquests fets es poden quantificar.

El document que s’utilitza per presentar i poder analitzar la situació de l’empresa és el balanç, que presenta la situació de l’empresa o patrimoni (béns i drets menys obligacions) en un moment determinat. El balanç es representa dividit en dues parts, anomenades actiu i passiu. El passiu descriu els recursos de què disposa l’empresa, classificats en funció del seu origen o procedència, mentre que l’actiu descriu com s’han utilitzat aquests mateixos recursos.

L’empresa també disposa del compte de resultats, que és un informe que indica els resultats de l’empresa (benefici o pèrdues) en un exercici econòmic determinat tenint en compte els guanys i els costos (a llarg o curt termini).

Quan parlem de costos a curt termini fem referència a dos tipus de factors:

  • Els costos variables: la seva quantitat variarà en funció del volum de producció que es vol aconseguir (electricitat, aigua, matèries primeres, etc.).
  • Els costos fixos: la seva quantitat no es pot variar sense modificacions importants. Fan referència a l’estructura productiva de l’empresa; per exemple, maquinària, edificis, instal·lacions, etc.

Existeix la necessitat de dur a terme un control de tots els costos que es poden generar, com a conseqüència d’un accident/incident, per la repercussió que poden tenir en la gestió de l’empresa i la seva supervivència, atesa la creixent competitivitat dels mercats; en destaquen els següents:

  • El control total de pèrdues se centra en el fet que la gestió preventiva ha de prioritzar el control sobre les causes últimes dels danys o causes bàsiques i no s’ha de prioritzar l’actuació sobre els resultats, els efectes generats o les causes immediates.
  • El model Du Pont se centra en el fet que tot accident es pot prevenir; si n’hi ha, significa que s’ha produït un error en la gestió. El resultat d’aquest plantejament porta a afirmar: “Si no ho podem fer de manera segura, no ho fem”.

La relació del tipus de costos que es poden identificar en un accident dependrà de cada situació, essent els habituals els següents: pèrdues productives, pèrdues per danys en treballadors, costos socials i legals, repercussió en el mercat, pèrdues d’equips i materials, entre d’altres. Els costos totals dels accidents són la suma dels costos directes (visibles i evidents) i dels costos indirectes o ocults (difícils de quantificar i documentar).

Per calcular el volum de costos ocults hi ha diversos mètodes classificats com a:

  • Mètodes puntuals, que llisten una sèrie de variables presents als accidents de treball com costos salarials, costos de maquinària, costos d’administració, pèrdues de producció, costos no coberts per les assegurances, enrariment del clima social i costos comercials.
  • Mètodes estimatius, com els iniciats per H. W. Heinrich, que va establir la relació lineal que hi havia entre els costos directes i els costos indirectes; en funció de la indústria, aquesta relació pots quadruplicar-se. Més tard, Simonds va variar aquesta relació en funció de la severitat del tipus d’accident (amb baixa, sense baixa ni assistència medica, sense baixa i assistència mèdica i sense lesions però podent haver causat danys), la qual fa variar el multiplicador que cal aplicar.

Un formulari bàsic per calcular els costos dels accidents conté els següents elements principals:

  1. Costos de personal: hores perdudes pel treballador accidentat, hores perdudes pels companys, hores perdudes pels comandaments intermedis, etc.
  2. Costos en béns materials: siguin del tipus que siguin, en edificis, instal·lacions, maquinàries, eines, matèries primeres, productes en curs de fabricació, etc.
  3. Costos legals: derivats de la responsabilitat administrativa, civil i en matèria de seguretat social principalment.
  4. Altres costos: transport de l’accidentat, temps perdut per atendre’l, etc.

La visualització de l’origen dels costos pot aportar arguments per decidir un altre tipus d’accions: per exemple, la supressió d’un determinat departament o procés productiu de l’empresa que sigui l’origen dels costos per accidents. Això podria arribar a justificar una desconcentració productiva o outsourcing i fins i tot el worldsourcing, situació que actualment s’està donant en certs sectors productius.

Els costos de la inversió en seguretat es poden arribar a compensar amb els beneficis futurs d’aquesta inversió, cosa que podem calcular amb aquesta fórmula:

  • Costos de seguretat = costos de la prevenció + costos derivats dels accidents - beneficis aportats en productivitat derivats de les inversions.

Altres motius per fer una inversió en seguretat són sens dubte la cultura d’empresa i criteris de gestió de qualitat.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Objectius