Activitats

Investigació d'accident de treball

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a confeccionar un arbre de causes, part de l’informe d’investigació d’un accident necessària per determinar les causes bàsiques i immediates que l’han provocat.

Llegiu el supòsit d’accident de treball següent i confeccioneu l’arbre de causes que hauria de contenir l’informe d’investigació de l’accident.

Supòsit d'accident

En un petit taller mecànic de reparacions de vehicles (cotxes, furgonetes i motocicletes) d’un municipi del Vallès Oriental es trobava un aprenent sol, ja que la resta de companys eren a l’exterior del taller ocupant-se d’una gran furgoneta. En aquell moment va arribar un client amb el seu vehicle per fer una reparació consistent a canviar el motor per un altre que ja havia demanat prèviament.


L’aprenent, per tal de guanyar punts davant el gerent de l’empresa, decideix començar ell sol l’operació de desmuntar i muntar el motor, atès que ho ha vist fer molts cops a la resta de mecànics del taller i pensa que així estalvia temps a la resta de mecànics.


Així doncs, va a buscar dins el magatzem de les eines i equips una eslinga per lligar el motor a la grua. Tan sols hi troba una eslinga vella i desgastada, però pensa que encara fa servei i comença l’operació de lligar el motor amb aquesta a la grua.


En iniciar l’operació d’aixecar el motor, l’eslinga es trenca i ell intenta agafar el motor per evitar que es faci malbé. Resultat: el motor li cau sobre el braç provocant-li lesions greus, a més a més de causar desperfectes al vehicle i al terra del taller. El motor quedar abonyegat pel seu propi pes.

Figura Arbre de causes; informe d’investigació de l’accident

Índexs de sinistralitat (AT)

L’objectiu d’aquesta activitat és practicar el càlcul dels diferents índexs de sinistralitat per tal de poder-los usar en la gestió de la prevenció com a part de la justificació econòmica de les inversions en PRL d’una empresa.

S’ha d’elaborar un estudi de l’evolució dels AT de l’empresa EMROK, SA a partir del càlcul dels índexs de sinistralitat d’aquesta; les dades són les següents:

Taula: Dades AT de l’empresa EMROK, SA
Mes Plantilla Hores treballades AT amb baixa AT sense baixa AT ‘in itinere’ Jornades perdudes pels AT(1)
Gener 281 56.320 9 1 1 52
Febrer 280 62.500 7(2) 2 - 58
Març 259 61.000 6 - 2 35
Abril 270 66.150 8(3) 1 - 22
Maig 240 66.110 5 - - 10
Juny 268 70.000 4(4) 2 1 45
Juliol 270 70.000 3 - 1 41
Agost 230 - - - - -
Setembre 231 69.100 2 1 2 15
Octubre 256 72.200 1 3 3 21
Novembre 264 72.100 1 2 1 29
Desembre 249 71.932 2 1 3 18
  • (1) No incloses les corresponents a incapacitats laborals permanents ni les d’AT sense baixa
  • (2) 1 AT amb pèrdua de 2 dits = 750 jornades de treball perdudes
  • (3) 1 AT amb pèrdua d’una mà = 3.000 jornades de treball perdudes
  • (4) 1 AT mortal = 6.000 jornades de treball perdudes

Els índexs de sinistralitat que cal calcular són els següents:

  1. Índex de freqüència mensual d’AT amb baixa
  2. Índex de freqüència anual d’AT amb baixa
  3. Índex de freqüència anual total d’AT (amb baixa i sense baixa)
  4. Índex de freqüència mensual acumulat d’AT amb baixa
  5. Índex de gravetat anual
  6. Índex de durada mitjana anual d’AT amb baixa

Taula: Índexs de sinistralitat a l’empresa EMROK SA
AT amb baixa sense acumular AT amb baixa acumulats Hores treballades sense acumular Hores treballades acumulades Índex freqüència sense acumular Índex freqüència acumulat
Gener 9 9 56.320 56.320 159,80 159,80
Febrer 7 16 62.500 118.820 112,00 134,66
Març 6 22 61.000 179.820 98,36 122,34
Abril 8 30 66.150 245.970 120,93 121,97
Maig 5 35 66.110 312.080 75,63 112,15
Juny 4 39 70.000 382.080 57,14 102,07
Juliol 3 42 70.000 452.080 42,86 92,90
Agost - 42 - 452.080 - 92,90
Setembre 2 44 69.100 521.180 28,94 84,42
Octubre 1 45 72.200 593.380 13,85 75,84
Novembre 1 46 72.100 665.480 13,87 69,12
Desembre 2 48 71.932 737.412 27,80 65,09
Total 48 737.412 737.412

a. Índex de freqüència mensual d’AT amb baixa:

  • IF = N° total d’accidents x 1.000.000 / N° total d’hores-home treballades
  • Es fa per a cada mes. Ex Gener: IF = 9 x 1.000.000 / 56.320 = 159,80

b. Índex de freqüència anual d’AT amb baixa:

  • Total AT amb baixa sense acumular x 1.000.000 / total d’hores-home treballades sense acumular: IF = 48 x 1.000.000 / 737.412 = 65,09

c. Índex de freqüència anual total d’AT (amb baixa i sense baixa):

  • (AT amb baixa + AT sense baixa) x 1.000.000 / total d’hores-home treballades sense acumular: IF = (48 + 13) x 1.000.000 / 737.412 = 82,72

d. Índexs de freqüència mensual acumulat d’AT amb baixa:

  • AT acumulats amb baixa x 1.000.000 / total d’hores-home treballades acumulades. Es fa per a cada mes. Ex Febrer: IF = 16 x 1.000.000 / 118.820 = 134,66

e. Índex de gravetat anual:

  • IG = N° total de dies de treball perduts x 1.000 / N° total d’hores home treballades sense acumular
  • IG = (346 jornades perdudes per AT + 750 pèrdua de 2 dits + 3.000 pèrdua d’una mà + 6000 mort + 3 AT sense baixa) / 737.412 = 13, 69 (* amb valors de la taula d’incapacitats permanents)

Per calcular les jornades perdudes per AT sense baixa es fa el següent:

  • Total d’AT sense baixa = 13
  • 2h de pèrdua per cadascun (xifra convinguda)
  • Total hores perdudes = 13 x 2 = 26 h = aprox. 3 jornades de 8h cadascuna

f. Índex d’incidència anual d’AT amb baixa:

  • II = N° total d’accidents amb baixa x 100.000 / N° promig de persones exposades
  • II = 48 x 100.000 / (2868 : 11)= 183,9 (a l’agost no es treballa per això /11 mesos)

g. Índex de durada mitjana anual d’AT amb baixa:

  • IDM = Jornades perdudes / N° accidents amb baixa
  • IDM = (346 + 750 +3.000 + 6.000) /48 = 210,33

Càlcul de costos

L’objectiu d’aquesta activitat és ajudar a identificar els diferents tipus de costos que hi ha i la dificultat que suposa obtenir la informació i, per tant, assignar valors a les diferents variables que hi intervenen.

La complexitat en l’obtenció de dades i les suposicions que a vegades s’han de fer són motius que dificulten gestionar les inversions en prevenció des d’un punt de vista de l’estalvi de costos.

Mitjançant l’ajuda de la plantilla de costos, cal calcular els costos no assegurats en els quals ha incorregut l’empresa RESA, SL durant els tres anys sobre els quals s’informa.

Dades del cas de l'empresa RESA, SL

RESA, SL és una petita indústria química dedicada a la fabricació de reïnes destinades al sector de pintures. Consta d’una àrea de producció on es troben ubicats els reactors de polimerització que està separada del magatzem de productes acabats, majoritàriament dipositats en bidons de 200 litres. Aquests formen pilons dels uns sobre els altres a una alçada màxima de 3 nivells. La manipulació de bidons es realitza amb un carretó elevador elèctric o bé amb altres de manuals. El magatzem té una capacitat aproximada de 10 dies de producció.


La plantilla està formada per un total de 50 persones distribuïdes de la següent forma:

  • Direcció i administració: 6
  • Producció: 25
  • Magatzem i expedicions: 10
  • Vendes: 7
  • Manteniment: 2

El personal d’administració, vendes i manteniment treballa en jornada partida de 8 a 13 h i de 14:30 a 17:30 h. En canvi, la resta del personal treballa a dos torns iguals de 7 a 15 h i de 15 a 23 h, amb un descans a la meitat del torn de 30 minuts. Els dissabtes i els diumenges són festius. El mes d’agost l’empresa tanca per vacances. A efectes de càlcul estimarem 300 dies hàbils per any.


El salari mitjà brut del personal que treballa a torns és de 15.000 €.

En els últims tres anys, l’empresa no ha patit variacions significatives en la seva plantilla laboral.

En aquests tres anys hi ha hagut els següents accidents registrats en el magatzem:

  • Atrapades i cops diversos en mans i peus en manipular bidons: 27
  • Sobreesforços en l’aixecament i altres manipulacions de bidons: 12
  • Caigudes al mateix nivell: 5
  • Altres: 6
  • TOTAL: 50

El 40% d’aquests accidents han estat amb baixa laboral amb una durada mitjana de les baixes pels accidents de 20 dies. Els accidents sense baixa van representar la realització de cures amb la farmaciola d’empresa, ocasionant una mitjana de 1/2 hora per accident de dedicació del responsable de la farmaciola i unes despeses de material de la farmaciola de 50 €.


Els accidents amb baixa van suposar el trasllat de la persona accidentada a un centre d’assistència, la qual cosa es va realitzar amb mitjans propis d’empresa. El centre de treball es troba situat a 5 km del centre d’assistència.


El temps perdut per altres treballadors no accidentats arran de l’accident ha suposat, en terme mitjà, tres hores per a cada accident. El temps dedicat pel comandament intermedi ha estat de mitja jornada a cada accident.


No es té coneixement de danys materials generats en els accidents produïts, que se suposa que han estat baixos, excepte un esfondrament de bidons apilats que va generar danys materials per trencament de recipients i pèrdua de producte per un valor de 1.700 €, i que no va ocasionar lesions físiques.


Cap dels accidents produïts va provocar interferències en la producció. Tanmateix, i encara que cap accident va tenir com a conseqüència l’obertura d’un procés judicial, l’autoritat laboral competent va posar una sanció econòmica de 1.000 € a l’empresa en un accident greu per manca de mesures de prevenció.


Tampoc es coneix l’existència de cap conflicte laboral sorgit arran de l’accidentalitat, ni la direcció de l’empresa creu que aquests accidents hagin devaluat la seva imatge i la seva posició en el mercat.


Les despeses fixes no compensades imputables al temps improductiu del personal accidentat s’han calculat en 2.500 €.


Mitjançant l’ajuda de la plantilla que teniu a continuació, calculeu els costos no assegurats en els quals ha incorregut l’empresa durant els tres anys sobre els quals s’informa en el cas.

Taula: Plantilla de cost
Factors de cost Quantificació
1. Taxa horària mitjana dels treballadors Salari mitjà brut/nre. hores treballades.
2. Hores perdudes per l’accidentat no cobertes per l’assegurança:
• Amb baixa: temps real del dia d’AT, si es coneix; orientativament, 4 h, si és desconegut.
• Sense baixa: temps real del dia d’AT, si es coneix; orientativament, 2 h, si és desconegut.
3. Hores perdudes per altres treballadors motivat per l’AT i altres causes (proximitat, amistat, temps aturada procés productiu…):
• Temps real del dia d’AT, si es coneix; orientativament, 1 h/treballador aturat si és desconegut.
4. Temps dedicat a l’AT pel comandament intermedi (ajuda, reorganització del procés productiu, investigació i informe AT…)
5. Temps dedicat pel personal de la farmaciola
6. Despeses de material de la farmaciola
7. Danys materials (productes, instal·lacions, maquinària…)
8. Costos del trasllat de l’accidentat (1 €/km)
9. Sancions administratives
10. Imputació de costos fixos

Costos AT en empresa RESA SL, tenint en compte que:

  • 50 AT en total (40% AT amb Baixa) = 20 AT amb Baixa + 30 AT sense Baixa
  • Salari mitjà brut = 15.000 €
  • Nº h treballades = 300 dies x 8 h/dia = 2.400 h
Taula: Costos AT en empresa RESA SL (I)
Factors de cost Quantificació
1. Taxa horària mitjana dels treballadors
Salari mitjà brut / nº d’hores treballades
2. Hores perdudes per l’accidentat no cobertes per l’assegurança:
a) Amb baixa:
• Temps real del dia d’AT, si es coneix
• Orientativament 4 h, si és desconegut
b) Sense baixa:
• Temps real del dia d’AT, si es coneix
• Orientativament 4 h, si és desconegut
4 h · 20 AT amb B = 80 h
2 h · 30 AT sense B = 60 h
80 + 60 = 140 h
3. Hores perdudes per altres treballadors motivat per l’AT i d’altres causes (proximitat, amistat, temps d’aturada del procés productiu…)
• Temps real del dia d’AT, si es coneix
• Orientativament 1 h / treballador aturat si és desconegut
3 h · 50 AT = 150 h
4. Temps dedicat a l’AT pel comandament intermig (ajuda, reorganització del procés productiu, investigació i informe AT…) 4 h · 50 AT = 200 h
5. Temps dedicat del personal de farmaciola 0,5 · 30 AT sense B = 15 h
6. Despeses de material de farmaciola 50 €
7. Danys materials (productes, instal·lacions, maquinària…) 1.700 €
8. Costos del trasllat de l’accidentat (1 €/km) 1 €/km · 5 km · 2 · 20 AT amb B = 200 €
9.Sancions adminstratives 1.000 €
10.Imputació de costos fixos 2.500 €
Taula: Costos AT en empresa RESA SL (II)
Partides de cost Fórmula de càlcul Cost
1. Temps perdut per l’accidentat, altres treballadors i comandaments 1·(2+3+4+5)6,26 €/h ·(140 h + 150 h + 200 h 15 h) = 6,25 €/h · 505 h = 3.156 €
2. Primers auxilis 6+8 50 € + 200 € = 250 €
3. Danys materials 7 1.700 €
4. Interferències a la producció -
5. Despeses fixes 10 2.500 €
6. Processos i condemnes judicials -
7. Sancions administratives 9 1.000 €
8. Conflictes laborals -
9. Pèrdua d’imatge i de mercat -
Total costos 3.156,25 + 250 + 1.700 + 2.500 + 1.000 = 8.606,25 €

Càlcul de costos. Justificació de la inversió en PRL

L’objectiu d’aquesta activitat és ajudar a gestionar les inversions en prevenció des d’un punt de vista de l’estalvi de costos.

Amb el càlcul de costos de l’activitat anterior, justifiqueu en termes econòmics la inversió en PRL proposada.

Mesures preventives que cal aplicar en l'empresa, RESA, SL

L’equip directiu de l’empresa, en una reunió en la qual van participar els representants de les seves principals àrees, entre altres temes, va proposar implantar una sèrie de mesures preventives per controlar els riscos que s’han citat, plantejant-se dubtes en les prioritats d’actuació i fins i tot en la selecció de les mesures preventives més idònies, en cada cas.


En estudis demandats a una enginyeria es proposen les següents millores:

  • A) Condicionament del local amb prestatgeries metàl·liques per poder paletitzar els bidons (125.000 €).
  • B) Millores diverses d’organització i racionalització de l’espai, així com de la senyalització (24.000 €).
  • C) Nous útils de subjecció de bidons per a carretó elevador (4.800 €). Altres centres de treball que tenen tal sistema d’emmagatzematge tenen entre un 60% i un 70% menys d’accidents. Aquest sistema permetria, a més, ampliar en un 10% la capacitat d’emmagatzematge.

Costos AT en empresa RESA SL, inversió en mesures preventives:

Inversió en prevenció proposada pels estudis de l’enginyeria tenint en compte el càlcul de costos de l’activitat anterior (Costos total = 8.606,25 €):

A) Condicionament del local amb prestatgeries metàl·liques per poder paletitzar els bidons (125.000 €).

125.000 € - 8.606,25 € = 116.393,75 € (mesura més cara que costos AT)

B) Millores diverses d’organització i racionalització de l’espai així com de la senyalització (24.000 €).

24.000 € - 8.606,25 € = 15.393,75 € (mesura més cara que costos AT)

C) Nous útils de subjecció de bidons per a carretó elevador (4.800 €). Altres centres de treball que tenen tal sistema d’emmagatzematge tenen entre un 60% i un 70% menys d’accidents. Aquest sistema permetria, a més, ampliar en un 10% la capacitat d’emmagatzematge.

4.800 € - 8.606,25 € = -3.806,25 € (mesura MENYS cara que costos AT)

Per tant, aquestes mesures preventives són les més adequades, en termes econòmics, per a l’empresa RESA S.L.