Resum

L’oci, entès com el conjunt d’ocupacions satisfactòries a les quals la persona pot dedicar-se voluntàriament per divertir-se, gaudir i desenvolupar les seves capacitats i els seus interessos participant socialment, contribueix positivament a millorar el benestar i la qualitat de vida de les persones en situació de dependència.

Hi ha un ample ventall d’activitats d’oci. Cada persona ha d’escollir aquelles que més s’adapten als seus interessos, inquietuds i necessitats en cada moment i cada etapa de la seva vida.

L’oci aporta avantatges notables a la vida de les persones en situació de dependència. Els permet:

  • Realitzar-se.
  • Desenvolupar-se personalment i socialment.
  • Augmentar l’autonomia.
  • Conèixer-se i construir la pròpia identitat.
  • Relacionar-se i fer noves amistats, augmentant i consolidant la seva xarxa social.
  • Adquirir nous aprenentatges i coneixements i destreses.
  • Sentir-se millor amb un mateix i amb els altres.
  • Fomentar el sentiment de llibertat.
  • Recuperar l’equilibri i el benestar.
  • Millorar la qualitat de vida.

La manera com s’entén l’oci influeix en la manera com es viu. La formació en i per a l’oci és una part essencial que els professionals de l’atenció a les persones i col·lectius en situació de dependència han de tenir en compte en la seva pràctica professional, ja que un usuari ben format tindrà la capacitat de convertir cada experiència d’oci en una vivència integral.

L’actitud de la persona, els seus interessos i la seva capacitat de gaudir estan més relacionades amb la seva formació (i educació) en l’oci que no pas amb allò (activitats d’oci) que de forma objectiva li ofereix el seu entorn. Cal educar i formar les persones en situació de dependència per tal que adquireixin un oci madur i conscient que les ajudi a alliberar-se de les seves barreres i els faciliti sortir del tancament i l’estancament de la seva quotidianitat. L’oci humanista i la pedagogia de l’oci aporten el bagatge conceptual bàsic per promoure i possibilitar un oci experiencial de qualitat.

L’animació sociocomunitària, entesa com el conjunt d’accions sobre una comunitat (o un sector) i en el marc d’un territori concret amb el propòsit principal de promoure en els seus membres una actitud de participació activa en el seu propi desenvolupament tant social com cultural, esdevé l’eina idònia per aplicar i dur a la pràctica les aportacions teòriques anteriors i poder intervenir en oci i temps lliure.

Tot i que l’oci és una necessitat i un dret universal, de vegades les persones en situació de dependencia troben obstacles i dificultats per poder accedir i gaudir de l’oci plenament i amb igualtat. Són dificultats que varien depenent de l’entorn i l’espai al quals es vol accedir, l’activitat que es vol realitzar i les característiques de les persones usuàries. Els professionals han d’analitzar tots aquests factors i tenir-los en compte per tal de vetllar i promoure un vertader oci inclusiu.

S’han d’analitzar en detall les particularitats concretes de cadascuna de les persones i els col·lectius en situació de dependència amb qui es vol fer intervenció en oci, atenent les seves necessitats i motivacions i els obstacles per accedir i participar de l’oci, ja que existeixen diferències importants que cal conèixer i saber adaptar segons es treballi amb gent gran, persones amb diversitat funcional o persones malaltes (i/o en situació d’hospitalització).

Els intermediaris implicats en l’oci juguen un paper essencial en la intervenció en l’oci en persones en situació de dependència, ja que promouen i faciliten accions i activitats satisfactòries i enriquidores que permeten a les persones en dependència gaudir d’un temps lliure de qualitat, contribuint al seu benestar. De tot el conjunt de persones, grups i col·lectius que actuen com a agents d’oci, s’ha analitzat, per la seva importància i rellevància, el paper de la família, les institucions, la comunitat i les associacions i entitats.

En la intervenció en l’oci es desenvolupa un ampli ventall d’activitats per tal que totes les persones hi tinguin accés amb els mateixos recursos comunitaris perquè tota intervenció esdevingui dins el marc de la inclusió.

Cal tenir en compte alguns aspectes previs per a la correcta posada en marxa de la intervenció i el bon funcionament grupal que afavoreixin la consecució dels resultats: en concret, l’ús de la diversió com a estratègia per promoure la motivació i la seva importància en la dinamització de les activitats d’oci. També d’altres aspectes com la resocialització o l’educació per a la salut com a àrees en les quals s’intervé molts cops de forma indirecta.

Per dissenyar un projecte d’intervenció, cal seguir el model de les nou qüestions d’Ander-Egg a través de les quals dissenyar una estructura per desenvolupar-lo correctament. El disseny de la intervenció es realitza en base a quatre fases:

  1. Anàlisi de les necessitats: procediment mitjançant el qual coneixem i obtenim informació de les persones usuàries. Es plantegen les necessitats actuals i allò que volem aconseguir, prenent especial rellevància en el context de les persones en situació de dependència.
  2. Planificació: moment en què es determinen els objectius i la metodologia, especificant les activitats adaptades al col·lectiu en situació de dependència. S’estableix la temporalització del projecte i les seves etapes i s’analitzen els recursos necessaris per dur-la a terme, incloent els humans, materials i econòmics organitzant un pressupost.
  3. Execució: implementació del projecte.
  4. Avaluació: es mesura la qualitat de la intervenció en termes d’assoliment d’objectius prèviament definits, tenint en compte que l’avaluació es realitza de forma contínua en cada fase del procés per observar-lo en si mateix i poder implementar canvis per al manteniment de la seva qualitat i millora. L’avaluació es realitza mitjançant instruments específics per la recollida i registre de la informació.

És vital establir una xarxa de comunicació interna entre professionals per al traspàs d’informació i posada en comú dels esdeveniments que succeeixen en el dia a dia per tal d’establir una bona coordinació i augmentar el coneixement individual de tots els aspectes del procés.

Les activitats que es desenvolupen com a nucli del projecte són l’eina per donar resposta a les necessitats detectades i millorar-les. Es proposa una classificació de les activitats: formatives, de difusió cultural, artístiques i lúdiques. Aquestes es descriuen en fitxes, per avaluar-les i adaptar-les als diversos col·lectius de la dependència tenint en compte la importància de mantenir l’ordre en els espais on es du a terme la intervenció.

Existeixen diversos tipus de dinàmiques de grup, de presentació, coneixement, comunicació, cooperació, resolució de conflictes i afirmació que s’han d’adaptar al col·lectiu de persones en situació de dependència, utilitzant tècniques per la modificació de conducta que poden ser útils en les dinàmiques: modelatge, reforç positiu,economia de fitxes i simulació.

El rol del tècnic en atenció a l’oci i el temps lliure ha de tenir en compte competències tècniques, socials i personals necessàries per desenvolupar la tasca. El paper del tècnic en la dinamització d’activitats és clau, sobretot pel tipus d’acompanyament que fa i com identifica les necessitats.

El desenvolupament de recursos lúdics per a l’oci en persones amb situació de dependència serveix per crear un entorn inclusiu, emfatitzant la participació del col·lectiu, amb igualtat d’oportunitats per generar sensació de benestar i incidint en l’estat d’ànim i la qualitat de vida. Els recursos lúdics, proporcionen nombrosos beneficis en l’àrea personal, social, comunicativa i emocional. Permeten descobrir noves habilitats, però cal adaptar-los i adequar els espais, tenint en compte la importància de facilitar l’accés mitjançant elements de suport.

S’ha de valorar sempre la necessitat d’adaptació de tots els elements, des dels externs i d’accés als diferents espais com els que en formen part, així com l’adequació dels diferents materials per a les persones amb diferents diversitats funcionals.

En relació amb els recursos, el joc pren una forta rellevància gràcies a la seva finalitat educativa, terapèutica i estimuladora. El tècnic ha de centrar la intervenció escollint, adaptant i planificant els jocs d’acord amb la finalitat que es vol aconseguir i considerant les necessitats individuals de les persones a les quals va dirigit. Hi ha jocs sensorials, psicomotrius i cognitius i productes de suport creats específicament. Les noves tecnologies i els jocs de taula també presenten adaptacions per a les persones amb diversitat funcional, ja que destaqeun pel seu caràcter socialitzador i tradicional, així com les festes i festivitats.

El gran nombre de practicants d’esport a la nostra societat ha portat a considerar la pràctica esportiva com una eina d’oci molt extensa. És freqüent observar com els espais públics s’han condicionat per fomentar la pràctica física i esportiva. Molt lligades a l’esport, les activitats a l’aire lliure han sofert una gran transformació i s’han anat adaptant per fer-se cada cop més inclusius, com també les activitats culturals i artístiques , que han desenvolupant espais adaptats.

La formació és un recurs que es pot incentivar des de diverses perspectives, com els programes d’integració d’algunes universitats.

En el camp de les noves tecnologies hi ha un ampli ventall d’adaptacions i eines en relació amb les diferents diversitats funcionals, per a millorar l’accessibilitat i facilitar l’ús de la navegació i la xarxa.

Participar en iniciatives solidàries és un recurs d’oci que promou una experiència personal satisfactòria i positiva perquè es dedica temps lliure als altres de manera altruista i en benefici de la comunitat.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge