Annexos

Exemple d'un programa de dinamització de la gent gran

Aquí teniu disponible un breu vídeo on les persones participants del Programa de Dinamització de la gent gran de Barcelona explica les activitats que fa, què li aporten i com es senten al poder gaudir d’un oci actiu i de qualitat:

Hi trobareu exemples de moltes activitats i dinàmiques per fer amb gent gran en situació de dependència (o no) que us poden inspirar per adaptar-les i realitzar les vostres pròpies amb els col·lectius amb qui treballeu.

Concretament el programa de Dinamització de les Persones Grans ofereix recolzament als municipis de menys de 5.000 habitants per tal que puguin contractar i formar a personal tècnic especialista en aquest àmbit (com vosaltres), realitzant dinamització comunitaria i promovent l’envelliment actiu de les persones destinatàries.

Al següent enllaç podeu trobar més informació sobre aquest projecte:

Programa Dinamització de les Persones Grans

Taula Rodona: el futur de l'esport adaptat

La “Federació Catalana d’Esports de persones amb Discapacitat Física” va realitzar el passat 30 de juny de 2020 un debat en línia per parlar sobre diferents aspectes relacionats amb el futur de l’esport adaptat desprès de l’impacte de la COVID-19.

La taula redona va comptar amb la participació de destacades personalitats de l’esport adaptat, com José Alberto Álvarez ( President de la “Federación Española de Deportes de personas con Discapacidad Física”) Luis Leardy (Director de comunicación del “Comité Paralímpico Español”), o la medallista paralímpica catalana de snowboard, Astrid Fina.

Entre les aportacions més destacades van comentar:

  1. la necessitat de normalitzar l’ús de les instal·lacions esportives quan abans perquè serà un any carregat de competicions complicat, en el que hauran de fer-se esforços pressupostaris per a donar cobertura a tots els esports adaptats.
  2. la importancia de l’ús de les noves tecnologies (TIC) i les xarxes socials, ja que han de ser la base per a augmentar la visibilitat dels esportistes paralimpics, dels seus èxits i els seus valors.
  3. la necessitat de potenciar l’esport de base i el recolzament indispensable de les Administracions Públiques i empreses en el patrocini d’esports adaptats.

En el següent vídeodel canal de Youtube de la “Federació Catalana d’Esports de persones amb Discapacitat Física“ podeu accedir al debat sencer:

Open Petanca inclusiu de la FCED

Al següent enllaç podeu veure un curt vídeo resum del Vídeo resum de l’Open de petanca inclusiu disputat , dins de la VII edició de la Jornada Inclusiva celebrada a l’Arc de Triomf, amb la participació de 24 jugadors amb victòria final pel Club Petanca Barcelona.

Activitats a l'aire lliure accessibles

Existeix una amplia oferta d’activitats esportives i d’oci a l’aire lliure inclusives en els que tothom hi pot accedir i gaudir sense barreres de la natura i al patrimoni.

Al Rutes per a tothom es pot accedir a algunes de les més destacades:

Rutes de patrimoni:

Ruta del Císter: Inclou els monestirs de Poblet i de Santes Creus, que són accesibles per a persones amb cadira de rodes. En el de Santes Creus també s’ofereixen guíes en braille i maquetes tàctils.

Camí de Santiago en Catalunya: hi ha tres llocs de retir i espiritualitat oberts per a tothom. Són els monestirs de: el Món Sant Benet, el de Santa María de Bellpuig de les Avellanes i el santuari de Montserrat, els quals es mostren als pelegrins com recursos amb facilitats per a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda.

Recorreguts culturals:

La Ruta del Modernisme de Barcelona és un itinerari per diferents llocs units per la genialitat d’arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, entre altres. Alguns d’aquests monuments han aconseguit ser referents també com exemples d’accessibilitat al patrimoni cultural. Algunes de les visites més recomanables són les del Palau Güell, la Pedrera o la Casa Batlló.

Les vies verdes:

Les vies verdes són antics trams ferroviaris convertits en camins accesibles i integrats en el medi natural. La Costa Brava té 125 quilòmetres de vías verdes. Es pot disposar de bicicletes adaptades, incloses les de tipus handbike, per tal de poder pedalar amb las mans, i tres models aptes per a persones amb parálisis cerebral o discapacitat equiparable.

La Via Verda de la Terra Alta, en les Terres de l’Ebre, és un recorregut de 23 quilòmetres apte per a circular en handbike. El recorregut es pot fer per etapes, tot i que els més preparats el poden fer sencer. A més, el tram de l’estació de Bot - Santuari de la Fontcalda (cinc quilòmetres) també disposa de facilitats per a persones amb discapacitat visual.

Les rutes per a tothom s’adapten a les necessitats dels visitants, amb equipaments i recursos per a oferir un nivell alt d’accesibilitat.

Aquest enllaç mostra un curt vídeo sobre itineraris accessibles i adaptats a Catalunya:

Accessibilitat a recursos artístics i culturals

Accessibilitat als museus

L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) treballen de manera conjunta per tal de garantir que tota la ciutadania pugui accedir als esdeveniments culturals de la ciutat, especialment pel que fa als museus i a les festes populars.

Pel que fa a l’accessibilitat física, la supressió de barreres arquitectòniques i la incorporació del criteris de disseny universal han estan presents des de fa anys en els projectes museístics, fet que ha permès obtenir un alt grau d’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.

Respecte a l’accessibilitat comunicativa, durant els darrers anys s’han incorporat nombrosos recursos materials a les sales d’exposicions i, especialment pel que fa als museus de recent construcció, s’han instal·lat sistemes novedosos que permeten a les persones amb necessitats especials pel que fa a la comunicació accedir as continguts de les exposicions. A més, la tecnologia, especialment de la imatge i la informació, ha permès desenvolupar aplicacions mòbils per a la transmissió d’informació adaptada.

La millora de l’accessibilitat a la comunicació als centres museístics ha estat un dels aspectes en els què s’està treballant més intensament durant els últims anys a través d’un Pla d’Actuacions per a la millora de l’accessibilitat que s’està duent a terme amb els següents objectius:

  • Garantir l’accessibilitat universal al patrimoni cultural a través del disseny universal
  • Conèixer les necessitats d’adaptació de cada col·lectiu
  • Vetllar per l’acompliment de la normativa vigent
  • Valorar les possibles millores de les condicions d’accessibilitat en els centres patrimonials que presenten barreres arquitectòniques.

Aquests objectius es treballen a través de les següents línies d’actuació:

  • Instal·lació de bucles magnètics
  • Millora de l’accessibilitat comunicativa tant en els productes de comunicació impresos com en les instal·lacions de senyalètica i en els productes audiovisuals (suport per al disseny i realització d’audioguies, maquetes tàctils i altres materials de suport adaptats per a persones amb discapacitat visual i organització de visites guiades per a persones amb discapacitat auditiva)
  • Formació del personal d’atenció al públic dels museus en matèria d’atenció al públic amb necessitats especials
  • Formació al personal tècnic per a una correcta adaptació dels continguts per a les persones que dificultats de comprensió.
  • Suport a la difusió de les diferents mesures i recursos d’accessibilitat existents.

Com a resultat, Barcelona compta actualment amb una àmplia xarxa de museus accessibles que constantment estan millorant els seus fons i instal·lacions per adaptar-se a les necessitats de totes les persones.

Accessibilitat a les biblioteques

Per afavorir l’accessibilitat de tota la ciutadania a les biblioteques L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i el Consorci de Biblioteques de Barcelona treballen conjuntament realitzant diverses accions i intervencions.

Per facilitar l’accesibilitat física, la supressió de barreres arquitectòniques i la incorporació del criteris de disseny universal han estan presents des de fa anys en els projectes arquitectònics de les noves biblioteques municipals, fet que ha permès obtenir un alt grau d’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda.

Respecte a l’accessibilitat comunicativa, durant els últims anys, la seva millora a les biblioteques ha estat un dels aspectes en els què s’està treballant més intensament a través de les següents línies d’actuació:

  • Instal·lació de bucles magnètics en la sala d’actes.
  • Instal·lació de productes de suport per a persones amb especials necessitats pel que fa a la comunicació.
  • Senyalètica accessible en els edificis.
  • Organització d’activitats accessibles dins la programació regular d’activitats de les biblioteques.
  • Formació del personal en matèria d’atenció al públic amb necessitats especials.
  • Formació del personal en matèria de noves tecnologies adreçades a persones amb especials necessitats.
  • Formació dels voluntaris del projecte de “lectura a domicili” en matèria d’atenció a les persones amb especials necessitats.

Com a resultat, Barcelona compta actualment amb una àmplia xarxa de biblioteques accessibles que constantment estan millorant els seus fons i instal·lacions per adaptar-se a les necessitats de totes les persones. Pel que fa a l’accessibilitat comunicativa, aquests són els serveis existents:

  • Totes les biblioteques ofereixen interpretació amb llengua de signes prèvia demanda.
  • La majoria de biblioteques compten amb anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva.
  • A tots els districtes hi ha una biblioteca que ofereix el lector de pantalla Jaws per a persones cegues.
  • La majoria de biblioteques compten amb llibres amb lletra gran, lectura fàcil, persones voluntàries per a la lectura a domicili (gent gran, discapacitat física, discapacitat visual…) i pel·lícules amb audiodescripció.
  • Les biblioteques Andreu Nin, Sagrada Família i Esquerra de l’Eixample-Agustí Centelles compten amb senyalètica en Braille, relleu i alt contrast i plànols orientatius tàctils.
  • Les biblioteques Poblenou-Manuel Arranz, Francesc Candel, Gòtic-Andreu Nin, Sagrada Família i Vilapicina i la Torre Llobeta compten amb el següent kit:
    • Pantalla tàctil per a discapacitat intel·lectual o problemes amb el ratolí.
    • Teclat de tecles grans per a problemes de visió o intel·lectuals o mobilitat poc precisa.
    • Teclat de mida petita per ser usat amb una sola ma.
    • Teclat amb cobertor qwerty per a persones sense mobilitat fina.
    • Ratolí trackball n-abler, més fàcil d’utilitzar per a persones amb discapacitat física.
    • Joystick de barbeta o B-joy chin, que es controla amb la barbeta.
    • Braç articulat fixable a la taula i ajustable.
    • Joystick b-joy stick-c, per a persones amb espasticitat.
    • Joystick b-joy hand, per a persones amb molt poca força a les mans.
    • Commutadors substitutius del ratolí per a persones amb discapacitat física o intel·lectual.
    • Línia Braille complementària del software lector de pantalla per a persones cegues.
    • Zoomtext, per configurar les característiques de l’ordinador per a persones amb baixa visió.
    • The Grid, programa de comunicació alternativa i augmentativa amb pictogrames i text
    • Catchme 2.0, programa amb diferents jocs i activitats per a persones amb autisme

Informació extreta de la Guia de recursos de l’Ajuntament de Barcelona.

Programes de respir

Els programes de respir permeten que les persones cuidadores de persones en situació de dependència disposin de temps per a elles mateixes mentre les persones en dependència gaudeixin d’activitats de lleure.

Concretament a la ciutat de Barcelona l’Ajuntament impulsa el programa Temps per a Tu, el qual funciona als deu districtes de la ciutat, i ofereix activitats de lleure adreçades a població infantil, juvenil i adulta amb discapacitat, així com a persones amb dependència i a les seves famílies.

Aquest servei l’ofereix l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI i dels districtes de la ciutat.

L’adreça de contacte del servei és tempsperatu@bcn.cat.

Revista Renaixement de la Universitat per a majors

La Universitat_per_a_Majors de la Universitat Jaume I de Castelló publica la Revista Renaixement, una revista realitzada per i per als estudiants de la Universitat per a Majors. Comparteix coneixement científic i acadèmic de diversos àmbits com la historia, l’ensenyament, o la cultura regional i internacional.

Iniciatives i activitats com aquesta afavoreixen una visió de la gent gran, amb articles i continguts que mostren activitats i actituds d’experiències vitals actives i positives, eliminant els estereotips.

La Revista Renaixement afavoreix la transmissió de coneixement, i defensa que la gent gran pot rebre formació i aprenentatges però també pot donar-ne. Aquest intercanvi fomenta que les persones grans es sentin útils, valorades, reconegudes, apoderades i productives, al temps que comparteixen els seus sabers i coneixements amb la resta de la societat.

Aquí podeu accedir a un numero de la revista. A més a la Biblioteca Virtual Senior podeu trobar els treballs dels estudiants de les Aules per a majors, els de Final de Postgrau i els de Segon Curs del Grau Sènior.

Aquest recurs pot implementar-se i adaptar-se a llars, residencies, centres de dia per tal que els usuaris tinguin un espai d’expressió enriquidor i creatiu, al temps que entren en contacte amb les noves tecnologies, i treballen l’expressió oral, escrita, al creativitat, la memoria, antre altres aspectes.

Formació en linea sobre aspectes pràctics i específics per les persones en situació de dependencia

Existeixen recursos en linea que ofereixen formació i espais virtuals de trobada, debat i aprenentatges sobre aspectes i temàtiques especifiques per a persones en situació de dependència, que poden ser de gran intereses tant per als usuaris, com per ales persones cuidadores i professionals. Són píndoles formatives que parlen sobre aspectes diversos que poden ajudar i facilitar la vida i gestions des d’àmbits i contextes diversos.

Iniciatives com aquestes afavoreixen que les persones en situació de dependencia es sentin integrades, augmentin la seva autonomia, el seu coneixement sobre aspectes pràctics i aplicats de la vida quotidiana, i guanyin en expertesa i autoestima.

A Diversidad funcional en acción es pot accedir a una d’aquestes píndoles formatives, concretament sobre l’assistència tecnològica com a mecanisme d’inclusió.

Figura

EASTIN, Xarxa Mundial d'Informació sobre Productes de Suport

En aquest web podeu consultar el catàleg EASTIN, la Xarxa Mundial d’Informació sobre Productes de Suport.

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Índex general