Activitats

Oci i qualitat de vida

L’objectiu de l’activitat és valorar la importància de l’oci per a la millora de la qualitat de vida de les persones en situació de dependència, així com els principals avantatges.

  1. Comenteu els principals avantatges que aporta l’oci a la qualitat de vida de les persones en situació de dependència.
  2. Partint de la lectura de l’apartat “Aspectes implicats en la intervenció en oci”, expliqueu quin dels avantatges és més important segons el vostre punt de vista i per què.

  1. Principals avantatges:
    • Motivació i dinamització d’activitats d’oci
    • Diversió com a estratègia
    • Resocialització a través de l’oci
    • Oci com a espai d’aprenentatge
    • Educació per a la salut en el temps d’oci
  2. Expresseu amb les vostres paraules i de forma raonada el que heu llegit en l’apartat indicat. Un cop explicat i assimilat el contingut cal que tingueu en compte que totes les característiques que s’expliquen en l’apartat són igualment importants i cal tenir-les totes presents a l’hora de fer una intervenció en oci amb persones en situació de dependència.

Tasques de l'activitat

L’objectiu de l’activitat és prendre consciència de la importància d’organitzar i planificar les parts d’una activitat.

Estructureu i organitzeu bé l’ordre en què es cal fer totes les tasques per a la seva òptima realització i per a la implementació de l’activitat.

  1. Penseu i escolliu una activitat de difusió cultural per fer amb un grup de persones sordcegues. Pot ser una visita a museus, galeries d’art, exposicions, etc.
  2. Poseu nom a l’activitat.
  3. Exposeu la finalitat de l’activitat.
  4. Expliqueu breument en què consisteix l’activitat.
  5. Desglosseu l’activitat en les tasques que la componen, tot indicant l’odre òptim per tal de realitzar-les i les persones responsables en dur-les a terme.

Activitat de resposta oberta.

Exemple de resposta:

Palpant l'art

  • Finalitat: Apropar l’art a les persones sordcegues i facilitar que puguin gaudir de les obres exposades als museus a través del tacte, apreciant les textures i les formes.
  • Descripció: Visita organitzada a la galeria d’art escultòric on les persones del grup podran tocar les obres exposades i apreciar les diferents textures, formes i grandàries. La persona responsable de l’exposició farà una explicació i visita guiada.
  • Tasques i responsables:
    • Contacte amb la galeria d’art: TAPSD.
    • Contacte amb la persona responsable de les visites guiades: TAPSD.
    • Explicació de l’activitat: TASPD.
    • Exposició de l’activitat a l’associació: TASPD.
    • Llistat d’inscripció amb les persones interessades: TASPD.
    • Concreció del dia per a la visita: TASPD.
    • Contractació del transport per anar de l’associació fins a la galeria d’art: TASPD.
    • Pagament del transport: presidenta de l’associació.
    • Acompanyament el dia de la sortida (trasllat i in situ): TASPD i 4 persones voluntàries.
    • Visita guiada: guia de la galeria d’art.
    • Dinàmica per valorar l’activitat: TASPD i 4 persones voluntàries.
    • Recollida de propostes de millora i suggeriments per a properes sortides i activitats: TASPD 4 persones voluntàries.

Cronograma com a eina metodològica

L’objectiu de l’activitat és conèixer el cronograma i saber crear-ne un per a fer-lo servir dintre d’un projecte amb persones en situació de dependència.

Rellegiu l’explicació sobre què és un cronograma.

Creeu un cronograma que mostri les activitats que es duran a terme a una llar de la tercera edat durant un període de 2 mesos. Recordeu incloure el nom de els activitats, la temporalitat i els professionals implicats.

Activitat de resposta oberta.

Exemple de resposta:

Activitat Temporalitat Professionals
1. Ball de saló Gener TASOCT i TAPSD
2. Ioga Gener TAPSD i monitor extern
3. Karaoke Gener TASOCT i TAPSD
4. Cuina Febrer TAPSD i monitor extern
5. Jocs de cartes Febrer TASOCT i TAPSD
6. Teatre Febrer TAPSD i monitor extern

El pressupost i la gestió de recursos per a l'oci

L’objectiu de l’activitat és prendre consciència de la importància del pressupost a l’hora de dissenyar i planificar projectes i activitats d’oci i temps lliure i crear un pressupost acurat adaptat a una activitat d’oci i temps lliure comptant amb ingressos i despeses.

Rellegiu el contingut sobre el pressupost i allò que ha d’incloure.

A partir de l’exemple de pressupost per al projecte Integr-ART, feu un pressupost per a una activitat de manualitats per dur-la a terme en un hospital amb infants hospitalitzats per càncer. Incloeu despeses i ingressos.

Activitat de resposta oberta.

Un exemple pot ser el següent:

El personal que realitza l’activitat és un/a TAPSD i els honoraris corren a càrrec de l’associació, així que no cal comptabilitzar-ho.

L’espai l’ofereix l’hospital on es du a terme, concretament en una sala per a activitats, i no suposa cap cost afegit.

Taula: Pressupost
Concepte Despeses Ingressos
Material
Llapis 4€
Pintura de dits 25€
Fulls 3€
Cartolines grans 5€
Cola 5€
Tisores 6€
Gomets 12€
10% imprevistos 6€
TOTAL de despeses 66€
Subvenció de l’ajuntament 60€
TOTAL d’ingressos 60€

La fitxa d'activitat com a eina clau per a la intervenció

L’objectiu de l’activitat és conèixer totes les parts que ha d’incloure una fitxa d’activitat. Posar en pràctica els continguts estudiats i aprendre a fer una fitxa d’activitat adreçada a un grup de persones en situació de dependència.

Reviseu els continguts sobre la fitxa d’activitats. Recordeu i apunteu totes les parts imprescindibles que ha d’incloure.

Ajudant-vos de l’exemple de fitxa d’activitat, feu la vostra pròpia fitxa d’activitat. Podeu escollir el col·lectiu de persones en situació de dependència a qui va adreçat.

Per realitzar bé la fitxa heu d’incloure imprescindiblement la següent informació:

  1. Nom de l’activitat
  2. Durada de l’activitat
  3. Nombre de sessions
  4. Persones destinatàries
  5. Objectius específics
  6. Descripció i desenvolupament
  7. Tasques ordenades en el temps i distribuïdes entre les persones responsables (cronograma per sistematitzar tota la informació).
  8. Recursos necessaris: humans, materials i econòmics (pressupost)
  9. Adaptacions necessàries
  10. Avaluació

Podeu incloure altres apartats que ajudin en la planificació i implementació si ho considereu interessant i convenient.

Paper del tècnic en les activitats d'oci i temps lliure

L’objectiu de l’activitat és conèixer les tasques i funcions del tècnic d’atenció a persones en situació de dependència l’hora d’intervenir en oci i temps lliure.

  1. Anomeneu 3 tipus de tasques de dinamització grupal.
  2. Anomeneu 3 tipus de tasques d’acompanyament.

Expliqueu en cada cas amb quin col·lectiu es pot dur a terme.

  1. Tasques de dinamització:
    • Promoure la participació activa dels usuaris. Exemple: Animar als usuaris de la residència de gent gran a participar en el concurs de ball que es farà al Nadal.
    • Orientar i acompanyar als integrants en els processos de resolució de conflictes. Parlar amb les persones o parts en conflicte per conèixer el problema i intermèdia entre elles promovent el diàleg. Pot realitzar-se amb qualsevol grup que ho necessiti, per exemple si sorgeix una disputa en els usuaris de l’associació d’esclerosi múltiple per un malentès ocasionat en una sortida cultural al museu.
    • Acompanyar als integrants del grup de persones amb dany cerebral adquirit en la realització del taller de manualitats i pintura creativa que es realitza a l’estiu per Sant Joan al poble.
  2. Tasques d’acompanyament:
    • Donar suport a una persona amb autisme per ajudar-la a integrar-se a l’associació a la que acaba d’apuntar-se, que encara no coneix a ningú i es sent insegura i fora de lloc.
    • Gestionar el trasllat i desplaçament amb transport adaptat del grup de ball de persones amb cadira de rodes per a participar en la competició de ball Olot balla.
    • Acompanyar a la senyora Laia en el desplaçament de sa casa al centre de salut per a la seva visita al metge, fent-li de suport físic, ja que no se sent segura anat sola amb el bastó quan hi ha tanta gent.

Dinàmiques de grup

L’objectiu de l’activitat és aprendre els diferents tipus de les dinàmiques i conèixer bé en què consisteix cada tipus i per a què serveixen. Això ajuda la persona dinamitzadora a escollir les dinàmiques més adients per a cada necessitat, realitat o situació.

Expliqueu per a què valen cada tipus de dinàmiques:

  1. Dinàmica de presentació
  2. Dinàmica de coneixement
  3. Dinàmica de cooperació
  4. Dinàmica per millorar la comunicació
  5. Dinàmica de resolució de conflictes
  6. Dinàmica d’afirmació

  1. Dinàmica de presentació: la seva finalitat és la facilitació del contacte i la interacció inicial entre els membres del grup, trencar el gel i presentació de tots amb l’objectiu de crear un clima emocional positiu, relaxat i agradable que possibiliti l’establiment posterior de lligams.
  2. Dinàmica de coneixement: faciliten augmentar gradualment el grau de coneixement de les persones que integren el grup, descobrint més aspectes de les seves vides i augmentant el coneixement i interès entre ells amb l’objectiu de generar espais d’interacció i afavorir el diàleg i la relació de confiança mútua.
  3. Dinàmica de comunicació: l’objectiu és la millora la comunicació verbal i no verbal, l’expressió de sentiments, l’escolta activa i la desinhibició, millorant les habilitats socials.
  4. Dinàmiques de cooperació: són dinàmiques focalitzades en el treball participatiu, en equip envers el treball competitiu. Desenvolupen la capacitat de compartir, el benefici mutu i el sentiment de pertinença, generant llaços relacionals.
  5. Dinàmiques de resolució de conflictes: l’objectiu es basa en resoldre els conflictes de manera cooperativa i creativa a través de l’empatia i la comunicació. Poden ser conflictes reals o imaginaris.
  6. Dinàmiques d’afirmació: l’objectiu és el desenvolupament de l’autoestima de cada persona i el seu reconeixement en el grup. Permeten millorar l’autodeterminació i aspectes personals com l’augment de la cohesió grupal.

Selecció de dinàmica de grup

L’objectiu de l’activitat és saber discernir i triar la dinàmica de grup més idònia i convenient segons la situació en què es troba el grup i les necessitats que presenta.

Digueu quin tipus de dinàmica de grup empraríeu per a cada situació. Justifiqueu la resposta.

  1. S’ha creat un nou centre per a persones jubilades al barri. Avui és el primer dia que venen els usuaris.
  2. A la llar de la tercera edat on treballeu s’ha generat una baralla entre dos residents a la sala comuna i el clima és tens.
  3. A l’associació de persones amb diversitat funcional han arribat aquest any sis persones noves. La interacció al grup no és igualitària.
  4. Detecteu que tres persones amb dany cerebral del grup amb qui treballeu estan baixes de moral i autoestima des de fa un parell de setmanes i que cada cop els costa més interactuar amb el grup i participar.

  1. Una dinàmica de presentació. Perquè tothom es conegui, trencar el gel i facilitar el contacte i la interacció inicial entre membres del grup. Pot afavorir que la gent es doni a conèixer i pugui establir lligams.
  2. Una dinàmica de resolució de conflictes. Permet que el grup dialogui de forma serena, trobi el conflicte que ha generat la baralla i es resolgui de forma cívica i pacífica, millorant el clima grupal i la relació interpersonal de les parts enfrontades.
  3. Una dinàmica de coneixement. Propicia que tothom pugui saber més coses de la gent que integra el grup, s’afavoreix que es coneguin millor i es possibilita que descobreixin més aspectes de les vides i els interessos dels altres. Això permet generar espais d’interacció que afavoreixin el contacte i el diàleg i, per tant, que aquestes persones se sentin part integrant del grup.
  4. Una dinàmica d’afirmació. Ofereix eines a la gent per entrenar l’expressió de les seves emocions i sentiments i ajuda a afirmar o millorar la confiança que les persones tenen en si mateixes. Això pot millorar el seu propi autoconcepte i la seva confiança. Tot seguit es pot realitzar també una dinàmica de confiança i cohesió grupal, la qual permet millorar la relació i la confiança entre totes les persones integrants del grup. Aquesta dinàmica promou que aquestes tres persones millorin el seu autoconcepte, la seva autoestima i se sentin valorades i acollides pel grup.

Adaptació d'activitats d'oci i temps lliure

L’objectiu de l’activitat és analitzar les activitats i reconèixer i determinar les adaptacions necessàries per implementar l’activitat amb un grup o col·lectiu en persones en situació de dependència concret.

Escolliu una activitat i un col·lectiu de persones en situació de dependència dels proposats. Feu un llistat justificat de les adaptacions necessàries per implementar-la.

  1. Un grup de persones amb mobilitat reduïda va a una visita turística pel nucli antic de la ciutat. El guia turístic s’encarrega de l’explicació, però el transport fins al punt d’inici de l’activitat s’ha de gestionar per part de la persona responsable del grup.
  2. Els membres de l’associació de persones amb paràlisi cerebral del poble participen en una activitat d’art al carrer organitzada per l’ajuntament a la plaça major. És una activitat d’oci inclusiu on tot el poble hi participa. Els materials els posa l’ajuntament, però els participants han d’arribar al lloc de l’activitat pel seu compte. Hi haurà una persona de l’ajuntament que explicarà l’activitat, però cadascú la realitzarà com vulgui (individualment o en grup i en el temps que vulgui).
  3. El grup de gent gran del casal de dones participa en la cursa del dia de la dona. Del grup de dones que hi participa, n’hi ha tres que van amb bastó i quatre, amb cadira de rodes.

Activitat de resposta oberta.

Cal tenir en compte:

  • Un volum de participants reduït per tal de poder donar atenció i suport a tothom de forma adequada.
  • Gestionar la forma en que han d’arribar les persones al lloc de l’activitat, és a dir, facilitar el transport fins al punt d’inici i la tornada a casa.
  • En les situacions 1 i 3 cal acompanyar i donar suport durant el recorregut a les persones participants.
  • Cal acordar prèviament el temps que dura l’activitat per adaptar-ho a les necessitats del grup. Per exemple, a la cursa de la dona es pot fer el darrer tram o proposar una travessera per les persones participants amb mobilitat reduïda. A la situació 1 s’ha de conèixer prèviament el recorregut i si hi ha barreres arquitectòniques, i cal adaptar la ruta i la durada i els suports a les necessitats del col·lectiu.
  • En la situació 2 cal comptar amb els suports necessaris i demanar-los. Per exemple, tenir cadires o seients per a les persones que necessiten seure i no puguin estar dretes tota l’estona, comptar amb voluntaris i/o professionals de suport suficients per atendre i acompanyar cada participant durant l’activitat. Facilitar i propiciar la creació d’obres d’art de forma grupal per tal que els integrants del grup puguin ajudar-se i treballar col·laborativament.