Referències

Bibliografia bàsica

Martínez Sánchez, A.; Cárdenas, C. y Muñoz, C.P. (1997). Liderazgo incluyente: sensibilizar para incluir personas con discapacidad. Mèxic: Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey.

En aquest llibre trobareu informació interessant sobre què poden fer els i les professionals per tal d’afavorir el lideratge inclusiu en els grups per propiciar la sensibilització de la població per tal d’afavorir que les persones amb discapacitats i diversitat funcional siguin líders de la comunitat.

González Núñez, J. J.; Monroy de Velasco, A.; Kupferman Silberstein, E. (1999). Dinámica de Grupos: Técnicas y Tácticas. Mèxic: Editorial Pax Mexico.

En aquest llibre trobareu informació sobre dinàmiques de grup i podreu aprendre diferents tècniques i tàctiques d’utilitat per al treball amb grups com a persones dinamitzadores.

Froufe, S. (1994). “Programación de actividades en la animación comunitaria”. A: Aula. Revista de Pedagogía de la Universidad de Salamanca, Vol. 6., pàgs. 93-106

En aquest article trobareu informació útil i pràctica sobre programació d’activitats en l’animació comunitària.

Monclús, C. (2018). Cultura, animació i gestió cultural: reflexions, eines i dades. Animacionet edicions.

Llibre d’un dels referents de l’animació sociocomunitària amb eines teòriques i pràctiques per a l’animació i gestió cultural que us ajudaran a posar-la en pràctica en les intervencions amb persones en situació de dependència, tan a nivell individual com grupal com comunitari.

Trilla, J. (1997). Animación sociocultural: teorías, programas y ámbitos. Barcelona: Ariel.

Llibre d’un dels referents més importants de l’animació sociocultural al nostre país. Trobareu tota al informació bàsica i necessària sobre l’ASC, les teories més destacades i els programes relacionats, i sobre els àmbits en què s’ha fet servir al llarg dels anys i els contextos socials i històrics.

Soler, P. (2011). L’animació sociocultural: una estratègia pel desenvolupament i l’empoderament de comunitats. Barcelona: UOC.

Pere Soler, un dels més eminents de l’àmbit de l’animació sociocultural a Catalunya, apropa d’una forma amena i senzilla l’animació sociocultural i explica com es pot fer servir com a eina i estratègia per afavorir el desenvolupament i empoderament de col·lectius i comunitats.

Bibliografia complementària

Artazcoz, L.; Pérez, G.; Rueda, S.; Rodríguez, M.; González, G. (2009). Bases per a un envelliment actiu i saludable a Barcelona. Barcelona: Agència de Salut Pública de Barcelona. //www.aspb.cat/wp-content/uploads/2016/05/Envelliment-a-BCN.pdf, accedit 27 maig 2020].

Informació sobre l’envelliment actiu i saludable i els aspectes clau a tenir en compte per promoure’l i dur-lo a terme.

Diversos autors. Juegos, juguetes y discapacidad. La importancia del diseño universal. Alacant: AIJU

Fullet que mostra de forma senzilla i breu la importància dels jocs i joguets accessibles per a les persones amb discapacitat. Dona dades d’interes sobre el mercat i l’oferta actual, i aporta xifres i recursos útils. https://www.cesya.es/sites/default/files/documentos/folleto%20AIJU.pdf

Martínez, R.; Celdrán, M. (2019). La soledat no té edat: explorant vivències multigeneracionals. Barcelona: Fundació Privada Amics de la Gent Gran. Observatori de la Soledat (“La soledat com a fenomen complex”, 1).

Recull de vivències i reflexions sobre la soledat no desitjada de la ciutadania. Aquest text pot donar idees interessants als professionals d’atenció a persones en situació de dependència a l’hora de planificar, dissenyar i implementar les seves intervencions.

Adreces d'interès

https://canal.uned.es/video/5a6fa2f6b1111f1f718b4597

Informació sobre els espais d’oci que té la població al seu abast i les formes relacionades de fer turisme.

https://envellimentsaludable.com/category/publicacions/

Ventall de publicacions relacioandes amb l’envelliment saludable que tracten temes diversos com ara la depressió, l’alimentació, l’activitat física, la salut cardiovascular, tallers de memòria, i consells per a prevenir la dependència, entre d’altres.

http://www.ecom.cat/ca/guia-recursos/guia-recursos-discapacitat/lleure-inclusiu-i-lleure-especialitzat

Guia de Recursos per a la Discapacitat de la província de Barcelona. Presenta opcions de lleure inclusiu i de lleure especialitzat per a persones amb discapacitat.

https://youtu.be/7Bgcpdnrzz4

Vídeo tutorial que explica de forma ràpida i clara com elaborar un projecte social des del diagnòstic.

https://www.thegeniusofplay.org/espanol/consejos/articulos/juego-sensorial.aspx#.XwwlQyj7TIU

Article d’Ellen Metrick sobre el joc sensorial, els avantatges i les característiques. Dona consells per a la seva implementació i supervisió per part dels professionals de l’intervenció en oci. Tot i que parla del joc sensorial en infants, és interessant també per a altres edats, ja que explica avantatges d’aquest tipus de joc atenent a diversos tipus de diversitat funcional i dependència (auditiva, motora, visual, etc.).

https://parcs.diba.cat/web/itineraris/itineraris-adaptats

La Diputació de Barcelona facilita a la seva web els itineraris adaptats de la xarxa de parcs naturals per tal que persones en situació de dependència puguin accedir als entorns i paratges naturals. És recomanable fer una ullada per buscar opcions d’oci a l’aire lliure per oferir a les persones amb qui treballeu.

https://totnens.cat/itineraris-adaptats-per-a-mobilitat-reduida/

Informació sobre gran varietat de rutes i itineraris de tot Catalunya adaptats a persones amb mobilitat reduïda, que poden servir per a persones que s’han de desplaçar en cadira de rodes o vehicles adaptats com per les famílies que surten d’excursió amb un cotxet. La majoria d’itineraris adaptats són petites rutes inclusives que recorren un curt tram fins un mirador, un punt d’interès o fan un petit circuit circular.

http://universitats.gencat.cat/ca/que_puc_fer/soc_estu_senior/

Aules i programes d’extensió universitària per a gent gran existents a Catalunya.

http://www.afopa.info/

A la web de l’Agrupació d’aules de Formació Permanent per a la Gent Gran de Catalunya-AFOPA es pot trobar informació actualitzada sobre:Aules de Difusió Cultural per a la Gent Gran,Aules d’Extensió Unversitaria per a Gent Gran, Universitats que tutelen les aules d’extensió universitaria

http://www.bcn.cat/barcelonainclusiva/es/fitxa_associacio_oci_inclusiu_sarau_634.html

Associació d’oci inclusiu Saräu és un projecte d’oci inclusiu que va començar com a una discoteca inclusiva i molts projectes relacionats amb l’oci.

Fundació Pere Tarrés https://www.peretarres.org/arxius/mcec/campanya/Campanya-Esplai-Inclusiu.pdf

Fundació dedicada a la promoció de l’educació en el temps lliure, el voluntariat, la millora de la intervenció social i l’enfortiment del teixit associatiu.

Referències bibliogràfiques

Ander-Egg, E. (1987). La práctica de la animación sociocultural. Buenos Aires: ICSA/HVMANITAS.

Ander-Egg, E.(1980). Metodología y práctica del desarrollo de la comunidad. Buenos Aires, El Ateneo.

Beltrán, C., Morales, J., Muñoz, C:, Rivas, L. (2019). Programa de ocio y tiempo libre: Incidencia en la calidad de vida de jóvenes y adultos con discapacidad intelectual.Seminario para optar al Título profesional de Profesor de Educación Diferencial con mención en Deficiencia Mental y al grado académico de Licenciado en Educación. Universidad de Concepción. Los Ángeles.

Cuenca Cabeza, M. (1995). Temas de pedagogia del ocio. Universidad de Deusto. Bilbao.

Cuenca Cabeza, M. (2000). Ocio humanista. Universidad de Deusto. Bilbao.

Cuenca Cabeza, M. (2004). Pedagogía del ocio: Modelos y Propuestas.

Cuenca Cabeza, M. (2009). Perspectivas actuales de la pedagogía del ocio y el tiempo libre. Pgs. 9-23. En: Otero López, J.C.(ed.): La pedagogía del ocio: nuevos desafíos. Lugo: Axac.

Dumazedier, J. (1968). La civilización del ocio. Madrid. España: Guadarrama.

Froufe, S.-Sánchez, Ma (1994). Construir la Animación Sociocultural. Salamanca, Amarú Ediciones.

Froufe, S. (1994). Programación de actividades en la animación comunitaria. AULA, Vol. VI. Págs. 93-106

Madariaga, A (2002) Ocio para todos. Universidad de Deusto. Bilbao

Moulinier, P. (1973). Reflexions sur la formation des animateurs. Strasbourg: Conseil d’Europe.

Organización Mundial de la Salud (2015). Informe mundial sobre el envejecimiento y la salud.Geneva: World Health Organization. (https://apps.who.int/iris/bitstream/handle/10665/186466/9789240694873_spa.pdf, accessed 27 May 2020).

Ros,A (2011). L’animació sociocultural. Una estratègia pel desenvolupament i l’empoderament de comunitatsEDITORIAL UOC, S.L.

Schalock,R.L. i Verdugo,M.A. (2007). El concepto de calidad de vida en los servicios y apoyos para personas con discapacidad intelectual. Siglo Cero, 38(4), 16-36.

Soler, P. (2011). L’animació sociocultural: Una estratègia pel desenvolupament i l’empoderament de comunitats. Editorial UOC.

Trilla, J. (1989). “Tiempo libre y educación infantil”, Enciclopedia práctica de la pedagogía, Planeta, Madrid. Trilla, J. (1993). Otras educaciones: animación sociocultural, formación de adultos y ciudad educativa. Barcelona, España: Editorial Anthropos.

Trilla, J. (1997). Animación sociocultural: teorías, programas y ámbitos. Editorial Ariel S.A. Barcelona.

Ucar, Xavier (1992). La Animación Sociocultural. Editoria CEAC

Anar a la pàgina anterior:
Resultats d'aprenentatge