Annexos

Oci i temps lliure al llarg de la història

Grècia

La cultura hel·lènica es considera el bressol de la concepció de l’oci. Amb la paraula grega skholé al·ludien al fet de parar, estar desocupat i tenir temps lliure per a gaudir. Cal dir que en aquests temps l’Oci i el temps lliure eren un privilegi reservat solament a les persones de les classes més altes, que eren qui podien gaudir mentre els esclaus treballaven. El temps d’oci el dedicaven a trobar la pau, a la contemplació i a la creació artística i filosòfica (teatre, poesia, música, etc.). (Hernández Mendo i Morales Sánchez, 2008).

Roma

Figura
L'amfiteatre romà de Tarragona és un vestigi arquitectònic de l'oci romà antic. Font: bearfotos (www.freepik.es)

A l’antiga Roma feien servir la paraula otium per a referir-se a l’absència de feina i al temps de descans. La gran innovació que aporta l’imperi romà al món de l’oci és l’oci de masses, que va ser imposat per la classe dominant com a eina política i social per a controlar al poble. Els espais més emblemàtics d’oci de masses eren el teatre, l’amfiteatre i el circ. I entre les activitats d’oci més conegudes i populars de l’època destaquen la lluita de gladiadors (tant entre persones com entre persones i animals) i les carreres de quadrigues (Ruíz, 2008).

Figura
Les curses de cuàdrigues són un exemple de l'entreteniment de masses. Font: Daniel Sancho. Cuadriga de la Puerta de Brandemburgo. (www.flickr.com)

Edat Mitja i Renaixement

El cristianisme reprèn la visió de l’oci com a temps per a la contemplació, en aquest cas la contemplació de Deu. Es tracta d’un temps per a meditar, resar, orar i créixer espiritualment. Sorgeix el lema ora et labora, que vol dir “resa i treballa”. Es promou la virtut de la feina i que tot el temps no ocupat es dediqui a Deu. Però cal dir que segons les classes socials i l’estatus hi havia importants diferències:

  • Reialesa, noblesa i burgesia: les classes altes podien gaudir d’un avida d’oci, que provava el seu poder, estatus i riqueses. No els calia treballar per tant podien gaudir de la vida i divertir-se. Empraven el temps lliure en festes, banquets, tornejos, música, caça, falconeria i aprendre arts de guerra com ara l’esgrima. Dedicar-se a una vida ociosa era un indicador d’elevada posició social, i atorgava a les persones que la practicaven un valor simbòlic de distinció (Huizinga, 1998). És a dir que en aquesta època no és ociós qui vol sinó qui pot.
  • Vida monacal: Als monestirs els monjos dedicaven part del seu temps al treball manual (artesania, treballar els horts, etc.) i els temps que els quedava “lliure” el dedicaven a l’oració i la contemplació.
  • Classes populars: disposaven de molt poc temps d’oci, ja que havien de treballar molt per tal de sostenir el sistema feudal. El poc oci del que podien gaudir estava relacionat amb festes religioses i festes patronals. Les tabernes i les places eren els espais de trobada. Destaca especialment el paper dels joglars, els malabaristes i els trobadors com a figures dedicades a l’entreteniment.

Religions i oci:

Les pràctiques religioses han format part essencial de la vida de les persones al llarg de la història. Concretament al món occidental ha estat el cristianisme la que ha jugat un paper més central, i ha estat present en les activitats d’oci i temps lliure. Un exemple és el calendari festiu que s’empra actualment.

Figura
Els malabars són una activitat d'oci que era popular a l'Edat Mitjana i que encara ho és avui en dia. Font: Numendil (www.Unsplash.com)

Edat Moderna

Amb la Reforma Calvinista i el puritanisme anglès la concepció de l’oci es capgira totalment. L’oci és vist com un vici personal i social que cal evitar a tota costa. En canvi el treball productiu és una virtut molt ben valorada ja que el treball dur i continuat és el millor remei contra totes les temptacions, és una manera de porgar els pecats, i l’únic camí per a aconseguir la salvació i la gloria de Deu. Així doncs sota aquesta filosofia s’eradicava tot possible gaudi vital, i les persones passaven a ser màquines de fer diners per a ala major gloria de Deu (diners que sols podia emprar-se per a satisfer les necessitats bàsiques i per a reinvertir-lo en obtenir més diners) (Max Weber, 1979).

Revolució industrial

La Revolució Industrial va marcar un abans i un després en les jornades laborals. Les hores de treball augmentaren de forma dràstica fins a nivells esgotadors (essent de 12 i 16 hores al dia i treballant 7 dies a la setmana), cosa que afectà tant a dones, homes com infants. El temps de no treball es dedicava exclusiva i solament a cobrir les necessitats bàsiques (menjar i descans) per tal de poder recuperar-se i seguir treballant al dia següent. L’oci es considera improductiu, i a més fomenta el consum, fet que està en contra de l’acumulació necessària per a aconseguir l’augment econòmic del capitalisme primerenc. Però com sempre no a totes les classes socials passa el mateix. Mentre la classe obrera viu exclusivament per a treballar durament, la classe burgesa i benestant abandonà l’austeritat i es dedicà al consum ostentós.

Aquesta doble moral en la que la burgesia enaltia el valor del treball per als altres mentre ella gaudia de l’oci va fer que la situació es fes insostenible per a la massa treballadora, que es va acabar revelant per tal de demanar millores. Les reivindicacions obreres demanaven 2 punts bàsics:

  • Escurçar i regular la jornada laboral
  • Augmentar dels salaris.

És en aquest moment i esdeveniment històric en que s’origina la construcció del sentit modern del treball, dels temps lliure i de l’oci.

Estat del Benestar

La implantanció de l’Estat del Benestar, primerament als Estats Units d’Amèrica i seguidament a Europa un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial (1945) va marcar l’inici d’una nova etapa de canvis. Va augmentar el nivell de vida de les persones, i en conseqüència vam guanyar més temps lliure i més recursos per a poder gaudir d’eixe temps.

Oci inclusiu i persones en situació de dependència

Ángel Izquierdo va presentar a DIXIT una conferència sobre la utilització d’activitats de lleure en diferents programes i serveis d’atenció a persones amb situació de dependència o amb alguna discapacitat com una eina clau per afavorir la seva normalització, inclusió i participació: Oci i discapacitat, un camí a la inclusió.

El conferenciant, expert en direcció i gestió integrada de centres i serveis de persones grans i persones amb discapacitat, també va exposar com les activitats poden incidir en la millora de la qualitat de vida d’aquests col·lectius.