Desenvolupament de recursos lúdics en les persones en situació de dependència

En els recursos d’oci per a persones en situació de dependència cal crear i desenvolupar un entorn inclusiu, adaptant els recursos lúdics per fomentar l’equiparació d’oportunitats i la participació d’aquest col·lectiu, tant en espais individuals com grupals.

Els recursos lúdics proporcionen estímuls i espais d’entrenament que incideixen i milloren diversos aspectes de les persones, aportant nombrosos beneficis.

Destaquen els següents aspectes de millora:

  • En l’àrea personal, millora de les habilitats motores i de coordinació, les habilitats cognitives i l’àrea perceptiva i sensorial.
  • En l’àrea social, oferta d’oportunitats per millorar les habilitats socials i les relacions interpersonals ja que a través del joc i els seus objectius la persona busca recursos i mecanismes per ajustar la conducta social més adequada a cada situació.
  • En l’àrea comunicativa, millora de la fluïdesa i l’expressió.
  • En l’àrea de la gestió emocional, generació d’oportunitats per a la desinhibició, la presa de decisions i la gestió de conflictes.
  • Font d’oportunitats per descobrir noves habilitats.
  • Joc com a context per excel·lència per generar aprenentatges i descobrir noves destreses personals.

Adequació d'espais i recursos

Els espais d’oci són un dels factors a tenir en compte alhora d’adaptar els recursos de lleure en la dependència, ja que influeixen en la percepció subjectiva de benestar, juguen un paper important a nivell cognitiu i emocional i són un indicador de la qualitat de vida ja que poden facilitar l’autonomia personal i social. S’ha d’adequar l’ambient per ajustar-lo a les característiques i necessitats dels usuaris.

La funció del tècnic de la intervenció en l’oci és adequar els espais, modificar els elements pertinents per desenvolupar els recursos i les activitats relacionades amb l’oci i fer-los més accessibles, segurs, agradables, motivants i personalitzats.

Els elements principals en què s’ha d’intervenir són:

  • Condicions ambientals: valorar la necessitat de llum, aspectes acústics o temperatura de la sala per a la realització de jocs, dinàmiques o altres activitats.
  • Decoració: la decoració dels espais en el context de l’oci és una eina en si per a la intervenció, ja que els usuaris poden realitzar aquestes tasques tant en el dia a dia, per anunciar futures activitats lúdiques, com en festivitats i altres celebracions en les quals se sentin partícips. Això genera sentiments de pertinença i es fomenten les relacions socials, esdevé una tasca dinamitzadora i motivant.
  • Accessibilitat: s’intervé en els elements que poden dificultar els accessos en general i les zones d’oci en particular, adoptant les mesures de seguretat sobretot quan es facin activitats que puguin generar desplaçaments o major interacció amb altres usuaris.

A l’hora de desenvolupar recursos d’oci, cal fer les adaptacions necessàries segons les característiques de les persones en situació de dependència amb qui es treballa:

  • Gent gran: cal tenir en compte l’autonomia en la realització de les activitats, les seves capacitats i el seu ritme de treball. És bo utilitzar imatges per completar la informació, tenir en compte si l’usuari utilitza un sistema alternatiu de comunicació i escollir la informació escrita, amb lletres clares i grans.
  • Persones amb diversitat funcional física i diversitat funcional sensorial: s’han de tenir en compte les barreres arquitectòniques en les activitats d’oci, l’ús de productes de suport i els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC). Cal centrar-se en les potencialitats per sobre de les mancances a l’hora de buscar el tipus d’oci més adequat. Cal prestar atenció al desplaçament, per valorar si el tipus d’oci és adequat. Les habilitats de manipulació i de comunicació són importants per valorar els tipus de jocs i recursos.
  • Persones amb diversitat funcional visual: cal tenir en compte l’entorn, que ha d’estar lliure i ordenat; el mobiliari i la intensitat de la il·luminació així com els colors dels objectes. S’ha de diferenciar si es tracta de ceguesa total o parcial a l’hora d’escollir les activitats més adients. Cal potenciar el sistema de comunicació i els productes de suport que cada usuari utilitzi (Braille, pictogrames, text engrandit…)i verificar que els recursos d’oci ho tinguin en compte. Els jocs amb objectes s’han de descriure amb major o menor grau de detall segons el tipus de diversitat funcional visual.
  • Persones amb diversitat funcional auditiva: pren importància expressar-se amb claredat, la correcta vocalització en la comunicació verbal en el desenvolupament de recursos lúdics fora de la institució, a l’hora de donar instruccions per als jocs, etc. Cal tenir en compte els suports de la comunicació, com els audiòfons, en el desenvolupament de les activitats d’oci i parlar de cara a l’usuari, assegurant que pot veure els llavis. Els missatges escrits o les imatges són un bon suport per a la comunicació en tots els recursos d’oci.
  • Persones amb diversitat funcional intel·lectual: s’han de desenvolupar recursos d’oci amb instruccions clares i simples. El tipus d’oci ha d’estar adaptat a les capacitats cognitives. Si s’han de dissenyar tasques, han de ser molt senzilles, dividides en parts per evitar el cansament i assegurant la seva comprensió. Mitjançant el joc i diferents recursos d’oci, es poden utilitzar tècniques de modelatge per facilitar l’aprenentatge i la mecanització, així com escollir aquells que permeten desenvolupar habilitats cognitives.

Els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació són formes d’expressió diferents al llenguatge parlat. Tenen com a objectiu augmentar (augmentatius) i/o compensar (alternatius) les dificultats de comunicació i llenguatge. Els més freqüents són la llengua de signes i els pictogrames.

Els sistemes pictogràfics s’empren també amb persones que no estan alfabetitzades, ja sigui per l’edat o per la discapacitat o tipus de dependència. El seu avantatge és que permeten des d’un nivell de comunicació molt bàsic fins a una comunicació avançada. Els més utilitzats són el sistema sistema pictogràfic de comunicació (SPC) i el sistema ARASAAC (www.arasaac.org).

A l’hora d’escollir els recursos més adients associats a la vellesa un factor a tenir en compte és el manteniment de les capacitats cognitives de la persona en situació de dependència, atès que es van deteriorant a mida que avança l’edat.

A :taula s’adjunta un llistat de recursos d’oci relacionats amb l’estat cognitiu de les persones en situació de dependència. Observeu que el ventall de recursos d’actuació en l’oci va minvant a mida que el deteriorament cognitiu va augmentant, i el paper del tècnic és crucial en l’adaptació creativa dels recursos i la motivació dels usuaris.

Taula: Recursos i estat cognitiu
Estat cognitiu normal Deteriorament cognitiu Demència lleu Demència moderada Demència severa
Estimulació cognitiva, lectura de diaris, jocs de taula, exercici físic, activitats al aire lliure, manualitats, psicomotricitat, formació universitària, habilitats socials, clubs de lectura, etc Lectura de diaris, estimulació cognitiva, gimnàstica de la memòria, grups de conversa, gimnàstica dirigida,psicomotricitat exercicis per la memòria,ludoteràpia, psicomotricitat, petites sortides Entrenament de la memòria, ludoteràpia, psicomotricitat Suport en totes les activitats de la vida diària, l’oci queda en un pla residual

Jocs

Tot i que el joc se sol associar principalment amb l’etapa de la infantesa, jugar és una necessitat present al llarg de tota la vida i permet relacionar-se amb els altres i l’entorn, motivar-se, evadir-se dels problemes i les preocupacions i aprendre al mateix temps que es gaudeix.

“No deixem de jugar perquè envellim, envellim perquè deixem de jugar.”

George Bernard Shaw

Els jocs permeten realitzar aprenentatges fonamentals:

  • Coordinació motora
  • Desenvolupament cognitiu
  • Relacions interpersonals
  • Gestió emocional
  • Llenguatge

Els jocs tenen una finalitat educativa, terapèutica i estimuladora. Permeten a la persona expressar els seus sentiments i alliberar tensions per recuperar l’equilibri emocional i, a més, estimulen l’esperit de resiliència i de superació personal enfront els reptes.

Jugar és una forma de relaxar-se, ajuda a posar la imaginació en moviment i a socialitzar. Igual que amb els infants, manté els adults actius i creatius. En cada etapa vital les formes de jugar poden ser diferents, però sempre són interessants, motivadores per a la persona. El joc per a la gent gran i les persones amb dependència, és igualment important i imprescindible per a la seva salut física i mental. Recorda que el jugar no té edat.

Els beneficis que aporta el joc a la salut mental i física de la gent en situació de dependència són:

  • Redueix els sentiments de soledat.
  • Millora l’estat d’ànim i la motivació interna.
  • Augmenta l’autoeficàcia social percebuda.
  • Millora les habilitats comunicatives i cognitives.
  • Potencia la percepció sensorial.
  • Incrementa l’autoestima.
  • Millora el manteniment d’hàbits saludables.
  • Facilita l’adaptació a l’entorn i a les circumstàncies vitals actuals.

Productes de suport

Els productes de suport per a l’oci disposen d’un codi de classificació definit per la norma ISO 9999:2016. Per consultar els productes de suport disponibles vegeu l’apartat “Annexos”.

Els productes de suport per a l’oci i l’esbarjo (ISO 30) són dispositius que permeten participar en jocs, realitzar esports o aficions i altres activitats lúdiques i de lleure. La majoria d’aquestes activitats es fan amb altres persones o potencien la interacció i convivència amb els altres.

Els productes de suport més destacats són els següents:

  • Jugar (ISO 30.03). Productes que permeten a les persones participar en jocs amb regles o en jocs sense estructura ni organització i en el joc espontani: joguines, equips per a àrees de jocs i jocs.
  • Practicar esport (ISO 30.09). Dispositius per ajudar les persones a participar en jocs competitius organitzats de manera formal o informal o en proves esportives, individualment o en grup: productes de suport per navegar, per practicar esgrima, per a jocs d’equip, per a bitlles, per a tir amb arc, per a jocs de pilota, per a jocs de raqueta, armes de foc, etc.
  • Tocar un instrument musical i compondre música (ISO 30.12). Dispositius per ajudar les persones a tocar, llegir i compondre música. Productes de suport per a l’entrenament/aprenentatge de la llengua parlada: instruments adaptats i diferents tipus de sensors.
  • Realitzar fotografies, pel·lícules o vídeos (ISO 30.15). Dispositius per ajudar les persones a prendre i processar fotografies o fer pel·lícules o vídeos. Gravadors i reproductors de vídeo: eines de suport per realitzar fotos, vídeos, etc.
  • Fer treballs o productes manuals, peces d’artesania, etc. (ISO 30.18). Productes per ajudar les persones a crear art i artesania: eines de suport per a treballar amb tèxtils, metall, fusta, etc.
  • Caçar i pescar (ISO 30.24).
  • Anar a acampar o amb caravana (ISO 30.27). Productes de suport per ajudar les persones per acampar en exteriors o viatjar en una caravana o un altre vehicle d’esbarjo.
  • Tenir cura d’animals domèstics (ISO 30.34). Productes que permeten l’alimentació, neteja i altres cures d’animals de companyia i bestiar.

Tria i planificació

Abans d’escollir un joc els professionals de l’atenció a persones en situació de dependència han d’analitzar l’oferta existent i saber triar els més adequats per als seus usuaris.

Cal planificar els jocs i organitzar-los. S’han d’escollir els jocs més adients per a cada usuari, atenent a les seves capacitats personals. Els aspectes a tenir presents són:

  • Finalitat que es vol aconseguir.
  • Aspectes que es volen treballar.
  • Persones en situació de dependència a qui va dirigit, així com necessitats i característiques.

La guia AIJU ha dissenyat uns pictogrames que figuren a les caixes dels jocs i mostren la informació més útil i important a tenir en compte com els tipus de joguina (figura), la durada, les edats i els aspectes relacionats amb l’accessibilitat a diversos tipus de discapacitats (figura).

Figura Simbologia dels tipus de jocs i joguines
Font: Guía AIJU 3.0 Juego y juguete 2019/2020

Per adequar i adaptar els jocs a les persones en situació de dependència amb les quals es treballa cal analitzar:

  • L’entorn o espai: ha de ser adequat a la finalitat del joc.
  • La seguretat dels participants: cal tenir en compte el tipus de joc i les possibles barreres.
  • El confort i benestar dels participants: els aspectes externs que puguin influir negativament o positivament.
  • Les tasques requerides: han de ser adequades a tots els usuaris.
  • L’eficàcia del joc: la capacitat que té el joc per aconseguir l’efecte desitjat.
  • L’eficiència del joc: la capacitat d’aconseguir un efecte o objectiu amb el mínim temps o esforç possible.
  • La funció i la finalitat: ha de ser adequada al col·lectiu al qual va dirigit.
  • La complexitat de les instruccions i regles del joc.
Figura Aspectes a tenir en compte per escollir joguines
Font: Guía AIJU 3.0 Juego y juguete 2019/2020

Un recurs útil per facilitar la comprensió de les regles del joc i les instruccions és emprar pictogrames. A la web del Portal aragonès de la comunicació augmentativa i alternativa (ARASAAC) podeu trobar molts materials adaptats i exemples de jocs explicats a través de pictogrames, com el joc del mocador: bit.ly/2EcHzWZ

Tipus de jocs

Els tipus de joc són molt variats. L’important és escollir i adaptar, si és necessari, els jocs que condueixin als objectius i les necessitats sobre les quals es vol intervenir:

  • Jocs sensorials: són els que permeten estimular els sentits, ja sigui la vista, la oïda, l’olfacte, el gust, el tacte, el sentit d’equilibri o el propioceptiu (sentit d’on és cada part del propi cos en relació amb la resta del cos).
  • Jocs psicomotrius: permeten desenvolupar hàbits, habilitats i capacitats motrius com caminar, còrrer, saltar, llençar, capturar, equilibri, reptar, flexibilitat, rapidesa, o resistència. A més, també permeten treballar aspectes com el valor, la perseverança, l’ajuda mútua o la disciplina.
  • Jocs cognitius: ajuden a millorar les capacitats cognitives com el llenguatge, la memòria o l’atenció. Poden incloure activitats que impliquin la lectura i escriptura, el càlcul numèric, l’orientació, el reconeixement de so i música, les imatges, els objectes i les formes a través del tacte, el llenguatge, l’atenció-concentració, la còpia de dibuixos o la realització de manualitats.
  • Jocs socials: la seva finalitat és la interacció dels participants, facilitar que puguin arribar a acords, establir normes, i treballar el respecte mutu.
  • Jocs afectius i emocionals: afavoreixen la relació afectiva entre les persones. Mitjançant aquest tipus de joc s’expressen sentiments, emocions i sensacions viscudes pel grup. Poden ser orals, escrits, gràfics, etc.
  • Jocs tradicionals: es transmeten de generació en generació, poden ser específics d’una cultura o lloc determinat. Exemples: carreres de sacs, cuit i amagar, el gat i el ratolí, la gallineta cega, etc.
  • Jocs TIC: són jocs de noves tecnologies de la informació i la comunicació. Poden servir per fomentar el contacte de les persones en situació de dependència amb els ordinadors i dispositius electrònics, digitals i virtuals.

Jocs en línia

Els jocs en línia afavoreixen que les persones en situació de dependència es motivin en l’ús de les noves tecnologies al mateix temps que aprenen i es diverteixen. Accediu a un ampli ventall de recursos en línia com jocs de formes i figures, dibuixos per pintar en línia, joc de memòria, mots creuats, puzles, diferències, sopes de lletres, etc. a: bit.ly/3kttvIi.

Tots aquests jocs es poden adaptar als usuaris segons les necessitats i els interessos.

Els jocs de taula es poden utilitzar per treballar l’atenció, la concentració i la memòria tant dins de l’àmbit de les institucions com en l’àmbit privat. No existeixen dades concloents dels beneficis a nivell cognitiu, però si més no serveixen per passar una bona estona.

  • Jocs de taula per a la concentració i el reconeixement: trencaclosques i altres
  • Jocs de taula per exercitar les capacitats cognitives: parelles de cartes, escacs, dames, etc.
  • Jocs de taula per reforçar la sociabilitat: bingo, parxis, jocs de cartes, dòmino, etc.

Existeix una àmplia diversitat d’altres jocs i activitats que, adaptats a les necessitats dels usuaris, poden incidir en el manteniment i la millora d’alguns aspectes personals.

  • Jocs de mobilitat articular i muscular a baix nivell d’intensitat: petanca, bitlles, etc.
  • Jocs per millorar l’àrea lingüística: paraules encadenades, organització de xerrades, tertúlies,

etc.

Exemple de joc sensorial de l'olfacte: Olora-ho

En aquest joc es preparen recipients amb diferents continguts prèviament planificats per posar a prova els participants. Es pot fer de manera temàtica, amb fruites, verdures, líquids, especies o qualsevol cosa que ens passi passi pel cap.

El funcionament consisteix que els participants s’embenin els ulls i endevinin de què fa olor un recipient determinat.

Exemple de joc sensorial de l'oïda: Qui està parlant?

Aquest joc és molt senzill. Es tracta que els participants s’embenin els ulls i endevinin qui és la persona que parla amb tan sols una paraula o frase. Aquest joc permet aguditzar el sentit de l’oïda.

Exemple de joc sensorial de l'oïda (i la memòria): Quin grup és?

En aquest joc es prepara una llista de reproducció amb un seguit de cançons coetànies a l’edat dels participants. El tipus de concurs pot tenir moltes variants.

Una opció és posar uns 5-10 segons de cada cançó i posar 10 cançons. L’usuari que n’encerta més és el vencedor.

Exemple de joc sensorial de vista:La fotografia

Tots els participants menys un es col·loquen preparats perquè els facin una fotografia mentre un dels participants observa tots els altres. Llavors es gira d’esquena i mentrestant un participant s’amaga. El participant observador ha de reconèixer qui falta. Si ho encerta, s’intercanvien les funcions.

També es pot jugar canviant la posició dels components de la foto. Aquest joc és idoni per jugar amb persones en situació de dependència, ja que permet adaptacions múltiples de forma fàcil i sense haver d’incloure materials de cap tipus. Exercita la memòria.

Els beneficis dels jocs de cartes per a la gent gran: El bridge

Els investigadors van descobrir que els jocs que representen un repte per a la ment, com el bridge, són molt apropiats per a la gent gran, perquè brinden estimulació intel·lectual i social de manera habitual. La complexitat del bridge el fa molt atractiu per a qui vol augmentar la seva agudesa amb acrobàcies mentals. Un estudi realitzat a University of California a Berkeley el 2000 va mostrar proves convincents que una àrea de el cervell que s’usa per jugar bridge estimula el sistema immunitari. Els investigadors van suggerir que això es deu a que els jugadores Han de fer servir la memòria, la visualització i la seqüenciació.

Font: bit.ly/3mAsHmu

Un bon recurs per a la tasca del professional és elaborar un fitxer de jocs per cada acció que es du a terme que li permeti agrupar i sintetitzar tota la informació de manera estructurada i sistematitzada sobre el joc. Cadascuna de les fitxes pot incloure la següent informació:

  • Títol del joc
  • Objectius
  • Nombre de participants
  • Edats recomanades
  • Tipus de joc
  • Espai
  • Durada aproximada
  • Materials
  • Desenvolupament del joc
  • Paper de l’animador o dinamitzador
  • Observacions
  • Adaptacions segons el col·lectiu de persones en situació de dependència
  • Avaluació de l’activitat

La finalitat de la fitxa és recollir la informació rellevant de l’activitat duta a terme perquè el tècnic reculli les dades objectives referents a com s’ha anat desenvolupant l’activitat i com hi ha col·laborat cadascun dels participants. Mitjançant l’ítem d’avaluació es revisa sí el funcionament ha estat òptim.

La ludoteràpia

Un recurs de l’oci en les persones amb dependència és l’aplicació de ludoteràpia. La ludoteràpia són aquelles activitats organitzades basades en la realització de jocs que es fan servir com a eina de manteniment i preservació de les capacitats de les persones en situació de dependència i per millorar o adquirir noves habilitats, interaccionant amb els altres i beneficiant l’estat d’ànim o els problemes emocionals, amb la finalitat d’incidir en la millora de la seva qualitat de vida.

Els objectius de l’aplicació de la ludoteràpia són:

  • Manteniment de l’activitat per afavorir els processos d’autonomia.
  • Manteniment de les capacitats personals.
  • Promoció dels mecanismes socials, reforçant la relació amb els altres.
  • Posar èmfasi en la participació en les activitats d’oci.
  • Eina per a la resolució de conflictes mitjançant els jocs de caire social.
  • Informació dels usuaris mitjançant l’observació directa en la participació.

Creació i adaptació de recursos lúdics

És molt freqüent que els professionals de l’atenció a persones en situació de dependència adaptin els jocs estàndards segons les necessitats de les persones en situació de dependència, o fins i tot que creïn ells mateixos els jocs des de zero. Crear junts un joc pot ser una activitat lúdica, creativa i motivant per fer amb els usuaris.

Per crear i adaptar els jocs i els materials per jugar (com per exemple les fitxes, el tauler, els suports, les targetes o mesuradors de temps) cal tenir en compte uns criteris genèrics:

  • Evitar materials que rellisquin i que dificultin agafar-lo.
  • Emprar materials que facilitin el reconeixement tàctil.
  • Incloure avisadors de temps sonors i que permetin adaptar la velocitat de resposta a les preferències dels diferents jugadors.
  • Incorporar control de volum en els jocs sonors.
  • Evitar l’ús de vocabulari complex que els usuaris puguin no conèixer.
  • Utilitzar colors saturats que facilitin el reconeixement i la distinció de les gammes cromàtiques.
  • No fer fitxes planes o petites que siguin difícils d’agafar.
  • Emprar un llenguatge fàcil i senzill per a les instruccions.
  • Emprar lletres i dibuixos grans.
  • Assegurar-se que hi ha un contrast adequat entre el fons de les fitxes i el contingut per facilitar-ne la visió.

ONCE i CEAPAT

Hi ha organismes públics i privats, fundacions i/o associacions que ofereixen recursos i orientació a professionals del camp educatiu i a famílies sobre recursos lúdics especials i adaptats a les necessitats i característiques de les persones en situació de dependència.

Dos dels més destacats són:

  • Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE): compta amb un gran nombre de recursos i materials adaptats i específics per a persones amb problemes visuals.
  • Centre Estatal d’Autonomia Personal i Ajuts Tècnics (CEAPAT): ofereix assessorament a les famílies i professionals que ho sol·licitin.

Segons el tipus de dependència es poden seguir els següents criteris en relació amb els materials:

  • Discapacitats visuals o auditives: cal fer adaptacions amb el tacte i el so, utilitzant materials sonors i donant-los a conèixer abans de començar el joc.
  • Discapacitat física: cal evitar els materials durs i optar pels tous, les mides han de tendir a ser grans ja que es poden agafar millor.
  • Discapacitat intel·lectual: s’han d’utilitzar materials grans tenint en compte que les possibles manipulacions que duguin a terme han de ser senzilles.
  • Gent gran: depenent del tipus de dependència, cal adaptar els tipus de joc, però sempre escoltant als usuaris i les seves preferències.

Segons el tipus de dependència, es poden seguir els següents criteris en relació amb els espais:

  • Discapacitat intel·lectual: cal evitar estímuls que puguin distreure l’atenció dels usuaris i proporcionar espais tranquils i sense sorolls en ambients controlats.
  • Discapacitat física: cal evitar terrenys o espais amb pendents o rugositats. S’han de tenir en compte les distàncies segons els tipus de discapacitat física.
  • Discapacitats visuals o auditives: cal prioritzar l’ordre per facilitar el record per a les persones amb discapacitat visual, i així reduir obstacles i possibles accidents. Cal intentar que les persones puguin reconèixer prèviament l’espai. S’han d’evitar pendents i terrenys rugosos. Es poden crear zones de suport on hi hagi espais tàctils o sons per millorar l’orientació. Per a usuaris amb visió reduïda és bo fer servir colors vistosos amb dibuixos i icones ben grans.
  • Gent gran: segons el tipus de dependència, cal adaptar els espais.

L’objectiu d’adaptar un recurs ha de ser sempre fer accessible l’activitat per a tothom, fomentar l’autonomia de les persones amb alguna diversitat (física, intel·lectual o sensorial) i que sobretot tothom s’hi trobi a gust. A més, també pot servir per replantejar-se l’activitat, fer-la més entenedora o millorar-la. Font: bit.ly/2HbStxs

Exemple d'adaptació i creació d'un joc de taula

Un exemple fàcil d’adaptació i creació d’un joc de taula seria fer un joc de mímica elaborant les targetes d’una mida més gran que l’habitual, emprant una lletra molt gran i fàcil de llegir, utilitzant vocabulari de joc amb paraules conegudes i plastificant-lo. És barat, senzill i fàcil de renovar i adaptar al públic amb qui es treballa.

Exemple de joc de l'oca de l'esport adaptat

La Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física va tenir la iniciativa durant les setmanes del confinament per la pandèmia de la Covid-19 de publicar a la seva pàgina web una versió adaptada del clàssic joc de l’oca.

Aquesta nova versió de l’oca planteja diferents exercicis que permeten treballar l’equilibri, la coordinació, la motricitat fina i la cooperació-oposició amb la resta de jugadors. Es proposen diferents exercicis d’esport adaptat.

Font: bit.ly/2ZN1ljv

Altres recursos lúdics

Un altre conjunt de recursos lúdics sobre els quals desenvolupar alternatives adaptades a les persones en situació de dependència per a l’aprofitament de l’oci per a la satisfacció personal estan relacionats amb la conservació d’aquelles activitats que els usuaris han fet satisfactòriament al llarg de la seva vida i que poden dur a terme en l’actualitat. Les propostes i els espais destinats a la costura, la jardineria, cuinar, la lectura, les col·leccions o les manualitats han de trobar-se a disposició dels usuaris.

D’altra banda, per generar un clima de grup, afavorir el coneixement entre els usuaris, augmentar la motivació i emfatitzar la participació en el grup, es pot recórrer a activitats senzilles i dirigides espontàniament per ells mateixos. Per exemple, compartint i enriquint-se de les experiències de cadascú fent ús de la memòria col·lectiva a través de diverses propostes com: recordar refranys, expressar tradicions dels llocs de procedència, reconstruir vivències o costums, explicar festes populars concretes i altres records, entrenar les habilitats comunicatives. Tot el que es tingui voluntat de compartir hauria de tenir lloc. Per exemple, compartir els àlbums de fotografies i explicar-ne situacions viscudes.

També es poden emprar recursos en forma de conte que parlin de discapacitat o de diversitat funcional o de situacions de dependència que permetin als usuaris connectar amb la història i afavoreixin l’expressió de sentiments i opinions entorn a temàtica. Un exemple pot ser el conte anomenat El cazo de Lorenzo, que parla d’un noi amb discapacitat.

Un altre recurs és la musicoteràpia, que es pot emprar per facilitar la comunicació entre usuaris i la transmissió de sentiments o simplement fer-la servir de fons per a estimular una activitat determinada. La música es pot emprar de forma receptiva a partir de cançons proposades i conegudes pels usuaris i de forma activa, amb la proposta de tocar algun instrument, cantar o ballar per estimular l’expressió i millorar les possibilitats relacionals.

Festius i festivitats

Les festes són espais de trobada on es reuneixen diverses persones per tal de celebrar algun esdeveniment amb l’objectiu de divertir-se i passar-ho bé. Les festes són un recurs lúdic de gran potencial de plaer i goig, ja que l’emoció de gaudir pot abastar des dels moments inicials d’idear-la i preparar-la fins al moment de celebració de la festa i els moments posteriors de record i rememoració de les situacions viscudes.

Sempre hi ha raons per fer celebracions festives, ja sigui per aniversaris d’usuaris o treballadors, per donar la benvinguda a persones noves a l’associació o residència, per celebrar festes religioses (Nadal, Reis, Pasqua, Setmana Santa) o festivitats populars i tradicionals (Castanyada, Carnestoltes, Sant Jordi o Sant Joan) i solsticis i canvis d’estació (benvinguda de l’estiu, de la tardor) entre d’altres.

Les festivitats poden celebrar-se tant a dintre de la llar o residència com a fora del centre, animant a la participació a les festes del barri, les festes majors de la ciutat o altres esdeveniments festius a places, carrers o locals d’oci.

Organitzar una festa o celebrar una festivitat com, per exemple, Nadal o Sant Jordi és una molt bona ocasió per poder fer tallers i activitats relacionades. Alguns exemples:

  • Creació de targetes de felicitació com a recurs lúdic. Font: Flickr.Lili Lee
  • Creació de targetes de felicitació com a recurs lúdic. Font: Flickr.Lili Lee

  • Elaboració de disfresses. Font: Instagram #diversidadfuncionalenaccion
  • Elaboració de disfresses. Font: Instagram #diversidadfuncionalenaccion

  • Crear la decoració nadalenca.
  • Fer punts de llibre per a Sant Jordi.
  • Muntar un pessebre amb materials reciclats.
  • Preparar una cantada de nadales.
  • Fer les disfresses de carnestoltes.

Quan s’organitza una festivitat és interessant poder convidar les amistats i familiars de les persones usuàries i altres entitats o associacions i membres de la comunitat.

Cada cop més les festes majors dels pobles i ciutats tracten de ser més inclusives i accessibles, que sovint que inclouen personatges adaptats a les realitats actuals. Vegeu alguns exemples d’experiències a Catalunya:

  • Gegants amb diversitat funcional en els seguicis populars. Font: Viuafons.cat
  • Gegants amb diversitat funcional en els seguicis populars. Font: Viuafons.cat

  • Balls parlats: a un dels espais on es representen els balls parlats de les festes de santa Tecla a Tarragona hi ha una intèrpret de llengua de signes damunt l’escenari gràcies a la qual les persones amb problemes d’audició poden entendre perfectament els versos i riure amb els acudits i rondalles i participar plenament de la festa.
  • Castells: la colla castellera anomenada Els castellers de la Il·lusió és la primera colla inclusiva del món i compta amb la participació activa de persones amb diferents capacitats. Podeu accedir al seu lloc web: castellersillusio.simplesite.com.
  • Gegants i seguici: diverses ciutats del territori han creat nous gegants amb diversitat funcional en els seguicis populars, com la geganta Frida de Tarragona, el Martí de Premià de Mar o el Normag. Gràcies a aquests nous personatges les persones amb diversitat funcional se senten representades i poden participar activament dintre de la festa.

En Normag, un gegant amb discapacitat

En Normag és un gegant inclusiu amb discapacitat intel·lectual, té síndrome de Down. Ha estat creat a petició de la Fundació Aspasim i gràcies a una campanya de micronecenatge. En Normag està fet amb materials ultralleugers i adaptats perquè el puguin portar persones amb discapacitat intel·lectual o física.

normag.jpg

Font: bit.ly/32EAWWM

Exemples d'experiències de festivitats inclusives

  • La geganta Frida a Tarragona és la primera geganta adaptada per tal que la pugui dur gent amb diversitat funcional. Font: bit.ly/3059IXZ
  • El Martí de Premià de Mar també està adaptat per a persones amb discapacitats físiques o sensorials. Font: bit.ly/35LSIcF
  • Els castellers de la Il·lusió. Font: bit.ly/3hMeHCx

Activitat física i esports

La pràctica d’esports i activitats físiques adaptades al nivell de rendiment que pot dur a terme la persona amb situació de dependència ajuda al manteniment de les funcions motrius i la seva rehabilitació, aportant múltiples beneficis:

  • Afavoreix el desenvolupament de l’equilibri.
  • Contribueix a la prevenció i evitació de caigudes i lesions.
  • Millora la coordinació.
  • Contribueix al desenvolupament de la mobilitat articular.
  • Permet l’adquisició de destreses motrius.
  • Millora la flexibilitat.
  • Tonifica i enforteix la musculatura.
  • Contribueix al desenvolupament, manteniment i millora de la forma física.
  • Millora l’orientació.
  • Promou l’establiment de relacions socials.
  • Afavoreix l’acceptació d’un mateix i dels altres.
  • Aporta benestar.
  • Millora l’autonomia.
  • Promou l’adquisició i consolidació d’hàbits saludables i la higiene corporal.
  • Quan es practica en grup fomenta la col·laboració i el treball en equip.

Esports inclusius i adaptats

La pràctica esportiva és un bon recurs per a l’oci i temps lliure de les persones en situació de dependència ja que la gran majoria d’esports poden adaptar-se per ser accessibles a aquests col·lectiu, adequant-los a les seves necessitats i capacitats.

Es diferencia entre esport adaptat, esport inclusiu i esport convencional:

  • Esport adaptat: és l’esport destinat a les persones amb diversitat funcional. Es modifiquen les normes en major o menor grau per adaptar-lo a les necessitats de les persones que el practicaran (bàsquet en cadira de rodes, futbol per a cecs, etc). També existeixen modalitats específicament creades per a persones amb discapacitat, com l’eslàlom, la boccia i el goalball.
  • Esport inclusiu: és l’esport en el qual tothom pot participar, tingui o no tingui una discapacitat. Per practicar-lo de forma satisfactòria s’apliquen certes regles adaptades per facilitar el joc, però la idea principal és que tothom pot participar aportant les seves capacitats.
  • Esport convencional: és l’esport que es practica amb les regles originals, sense modificacions ni adaptacions.

L’esport adaptat i l’esport inclusiu són els models d’esport per atendre la diversitat. Són processos per adquirir la normalització esportiva.

  • Esport inclusiu. Font: esportadaptat.org
  • Esport inclusiu. Font: esportadaptat.org

Fins arribar al plantejament de l’esport adaptat, aquest ha evolucionat considerablement i encara s’ha de consolidar. Podeu ampliar la informació a: esportadaptat.org

A “Annexos” trobareu l’enllaç al vídeo de l’Open Petanca inclusiu de la FCED.

Existeix un ampli ventall de recursos i ofertes esportives adreçades a col·lectius en situació de dependència que inclouen opcions tan diverses com l’aiguagim, el ioga, la gimnàstica de manteniment, les bitlles, la petanca, la natació, l’atletisme o el bàsquet, entre moltes altres.

Les persones en situació de dependència poden practicar activitats esportives de difverses maneres:

  • Activitats de centres especialitzats esportius
  • Activitats ofertes per la seva associació o residència
  • De forma lliure, pel seu compte, sense apuntar-se a cap entitat o classe dirigida.

Segons el context en què es doni l’activitat i les característiques individuals de la persona, necessitarà uns o altres suports que els professionals han de facilitar.

Federació Catalana d'Esports de Persones amb Discapacitat Física

La Federació Catalana d’Esports de Persones amb Discapacitat Física compta amb un ampli ventall d’oferta esportiva. Destaquen la boccia, el bàsquet, l’atletisme, el powerlifting, l’hoquei, la natació, el pàdel, la petanca, el rugbi o l’eslàlom, entre molts d’altres.

Per conèixer més sobre els esports adaptats, els suports que ofereixen i com accedir-hi i participar podeu consultar el següent enllaç: esportadaptat.org

Existeixen iniciatives que permeten a les persones en situació de dependència realitzar esports lliurement gràcies a l’ajuda i suport de persones voluntàries. Un exemple és la iniciativa Comparte tu energia. Iniciatives com aquesta possibiliten l’augment de l’autonomia de la persona, milloren la seva autoestima, confiança i autorealització personal, i al mateix temps es crea consciència i augmenten la cohesió i la inclusió social.

Comparteix la teva energia: iniciativa de voluntariat per a l'acompanyament esportiu de persones amb discapacitat visual

La plataforma en línia Comparte tu energia està creada conjuntament per la energètica EDP, amb la col·laboració de l’ONCE i la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs (FEDC). El seu objectiu és facilitar el contacte entre persones amb discapacitat visual i persones aficionades a l’esport per tal que puguin fer de guies per anar a córrer, sortir amb bicicleta o qualsevol altra activitat esportiva per a la qual necessitin ajuda.

Aquest recurs digital mostra també directrius i tutorials per als diferents perfils de corredors i en facilita la compenetració. Sols cal enregistrar-se, omplir el perfil i veure els corredors que millor encaixen en l’àrea geogràfica i els temps de competició, la qual cosa facilita que les persones dependents que accedeixen a aquest recurs puguin, gràcies a la tasca dels voluntaris, entrenar de forma amateur o fins i tot participar en curses i maratons.

Enllaços per apronfundir i conèixer millor aquesta iniciativa:

Moltes entitats i associacions de persones amb diversitat funcional o en situació de dependència organitzen activitats esportives, bé sigui per fer una pràctica continuada entre els membres de l’associació, bé de forma puntual per sensibilitzar el col·lectiu i fomentar la seva inclusió al temps que es fa una jornada esportiva de caire festiu.

Alguns ajuntaments i institucions també celebren puntualment esdeveniments de caire esportiu on tenen en compte criteris d’inclusió per tal que les persones en situació de dependència puguin participar activament dels esdeveniments, adaptant el recorregut a les seves necessitats i possibilitats.

Mercè Inclusiva

El programa de la Mercè Inclusiva inclou un ampli ventall d’activitats esportives i d’oci i temps lliure adaptades i accessibles per a persones en situació de dependència, des d’infants fins a gent gran.

Podeu accedir-hi al seu web per saber-ne més: bit.ly/3hEJ121

També existeixen esdeveniments esportius de caire internacional adreçats a persones amb diversitat funcional. Els més coneguts i destacats són els Jocs Paralímpics, on competeixen esportistes de tot el món que visibilitzen així l’esport inclusiu i adaptat i les seves estrelles.

Jocs Paralímpics

Els primers Jocs Paralímpics es van celebrar a Roma l’any 1960, on van participar 400 atletes. A Rio de Janeiro 2016, l’última edició, hi van participar 4.359 esportistes de 160 països en 22 esports diferents. Accediu al web oficial per veure tots els esports i esportistes que competeixen: www.paralympic.org

Activitat física per a gent gran

Diversos estudis que relacionen l’estil de vida i el fet de fer-se gran demostren que entre els factors que influeixen en la longevitat i la qualitat de vida destaquen el foment de la vida social, el manteniment d’hàbits saludables alimentaris, la formació contínua, la pràctica esportiva i l’exercici físic.

Recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut

L’OMS recomana que la gent gran s’exerciti diàriament amb les següents directrius:

  • Mantenir les activitats de la vida quotidiana.
  • Sortir a caminar cada dia de entre 30 minuts i una hora.
  • Participar en activitats organitzades entre dos i tres cops per setmana: activitats per millorar la memòria, culturals, físiques, etc.
  • Fer activitats autònomes: anar al gimnàs, ballar, anar en bicicleta, còrrer, etc.
  • Evitar el sedentarisme i no passar massa hores assegut.

A l’hora de programar una activitat física per a persones en situació de dependència, el tècnic ha de tenir en compte un seguit de recomanacions i consells per donar als usuaris. Els més importants són els següents:

  • Preparació de l’exercici físic. Cal respectar sempre les normes bàsiques de prescripció d’exercici físic per a la gent gran:
    • L’escalfament previ sempre és obligatori, ha de ser complet de totes les articulacions.
    • Cal acabar les activitats gradualment fent exercicis de relaxació.
    • S’ha d’adaptar el ritme de de treball i la intensitat de les activitats a cada participant.
    • És imprescindible escollir i adaptar els exercicis per evitar lesions o accidents.
  • Equipament esportiu. S’aconsella roba transpirable i còmoda, amb calçat flexible de tipus esportiu. No s’ha d’utilitzar calçat de carrer.
  • Equipament material de l’espai de treball. La música i els materials serveixen com a elements motivadors de les activitats. Cal fer adaptacions segons la dificultat el ritme, la intensitat i les necessitats individuals dels participants. El tipus de material per utilitzar és:
    • Manipulable
    • Segur, per evitar accidents
    • Lleuger i transportable
    • Motivador i original
    • De diferents volums i adaptable a diferents usuaris
  • Nutrició. Cal seguir alguns consells:
    • Hidratar-se durant l’activitat física, abans i després.
    • Menjar fruites, fruits secs o un entrepà una 0 dues hores abans de començar l’exercici.
    • Evitar fer exercici en les hores de més calor.

Circuits gimnàstics a Barcelona

Barcelona disposa d’un total de 36 circuits gimnàstics dissenyats especialment per promoure la salut de les persones grans, ajudar-les a mantenir una activitat física adequada a les seves condicions i promoure l’hàbit de moure’s i fer exercici físic d’una manera regular. Les instal·lacions estan pensades per conservar l’equilibri, guanyar elasticitat, prevenir les caigudes de repetició i millorar les possibilitats de fer determinats moviments, necessaris per a la realització de les activitats de la vida diària.

Els beneficis de les sessions als circuits gimnàstics i lúdics per a gent gran són:

  • Millora de la capacitat física: equilibri, mobilitat articular i control postural
  • Increment de l’autonomia en la pràctica de l’exercici físic
  • Millora de l’estat de salut

Tothom hi pot participar, però estan indicats especialment per a persones majors de 55 anys o persones amb mobilitat reduïda. Cal anar amb roba còmoda i calçat esportiu.

Font: bit.ly/33C5Ka0

En general les activitats físiques per a la gent gran han de ser:

  • Adaptables i modificables als nivells i necessitats de l’usuari
  • Creatives, dinàmiques i variades
  • Amb diferents dificultats i intensitats
  • Inclusives

Exemple d'activitat física per a la gent gran

Exercicis per potenciar la mobilitat són adients per adults i gent gran, es poden adaptar a diferents necessitats i nivells. Es treballa tot els cos i les articulacions.

  • Material: Ampolla d’aigua de plàstic de mig litre.
  • Escalfament previ: Fer rotacions de les articulacions amb la intensitat amb què cada usuari se senti còmode: cap, braços, malucs, genolls, turmells.
  • Preparació: En posició de peu cal mantenir l’ampolla entre les dues mans, sense agafar-la.
  • Descripció de l’activitat: Fer moviments amb l’ampolla com més lluny del cos millor, tot explorant en totes les direccions i alçades possibles.
  • Indicacions: Fer moviments suaus i sinuosos. Evitar qualsevol brusquedat. Evitar la hiperextensió lumbar.
  • Objectius de treball: Amplitud de moviment i exploració dels límits.
  • Intensitat: Mitjana.
  • Dificultat: Mitjana (motor) i baixa (afectiu i cognitiu).
  • Observacions: Es pot passar l’ampolla entre els diversos usuaris seguint les instruccions que doni el tècnic, sempre sense fer cap moviment brusc. Per exemple, agafar l’ampolla amb la mà dreta i passar-la al company a l’alçada del pit cap a la seva mà esquerra rotant la cintura.
  • A la meitat de la sessió es fa una pausa d’hidratació
  • A la cloenda s’incorporen exercicis de relaxació adaptats als usuaris.

Exemple: classes de ioga en línia per a persones amb mobilitat reduïda

Julia Zurriaga és una instructora de ioga que ofereix classes de ioga per a persones amb mobilitat reduïda, gratuïtes en línia i accessibles a través del seu canal de Youtube.

Ioga en cadira 2: Seguim practicant el ioga en cadira. Aquí et proposo altres pràctiques per generar diferents accions articulars i musculars, per tal de seguir guanyant mobilitat:

Ioga en cadira 1: Si tens mobilitat reduïda o estàs cuidant a algú que la tingui, et proposo que facis aquestes pràctiques. Guanyaràs mobilitat, augmentaràs la teva energia i et sentiràs més viva i alegre. A més, aquest temps compartit li donarà un altre sentit al teu dia:

Ball i dansa

El ball és un recurs per mantenir un bon estat físic al temps que la persona gaudeix i es diverteix. Permet desenvolupar habilitats psicomotrius com l’equilibri, el to muscular, la postura, l’orientació, el sentit del ritme, la coordinació, i a més enforteix les articulacions.

El fet d’aprendre coreografies, recordar-les, practicar-les i aprendre nous passos i ritmes, ja sigui sol, en parella o en gran grup, ajuda a exercitar la memòria.

Els pictogrames són una bon eina per ajudar les persones en situació de dependència a recordar i aprendre els passos i les coreografies. Poden col·locar-se les seqüències al terra o enganxades a la paret, i així servir de guia per a tothom de forma fàcil.

El ball afavoreix que les persones es relacionin i que augmenti el contacte social. Ballar permet rememorar les melodies, cançons i ritmes de la vida, de la infantesa, la joventut. També fa conèixer estils i èxits actuals, afavorint la inclusió i les relacions socials.

L’escola de dansa Fipball fa classes de ball en cadira de rodes i ball per persones amb discapacitat física. Teniu més informació sobre aquestes opcions d’oci i temps lliure inclusives a www.fipball.com/baile-inclusivo.

Ball en cadira de rodes

Ballar en cadira de rodes és una modalitat esportiva que cada vegada guanya més adeptes. A Sant Boi de Llobregat existeix una de les poques escoles de ball on és possible aprendre’n i entrenar-se. El Club de Ball Esportiu Fipball es va federar l’any 2005 i compta entre les seves modalitats amb el ball esportiu (estàndard i llatí) i el ball de saló. Participa en les activitats que desenvolupa la Federació Catalana de Ball Esportiu (FCBE), la Federación Española de Clubes de Baile Deportivo (FEBD) i la World Dance Sport Federation (WDSF).

Font: bit.ly/2FP1qfc)

El Ball amb cadira de rodes és apte per a atletes amb discapacitat física afectats de les extremitats inferiors. Els ballarins en cadira de rodes poden participar en l’anomenat estil combinat, ballant amb un/a parella sense discapacitat, o en la modalitat de parelles usuaris ambdós de cadira de rodes. Actualment la competició de Ball Esportiu es regula i organitza des de la Federació Catalana de Ball Esportiu.

Font: bit.ly/3c7CQT8)

Exemples de recursos de lleure esportiu per a persones en situació de dependència

  • Servei de Lleure i Vacances Acell - Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual www.federacioacell.org
  • Servei de Lleure de l’Agrupació Esportiva Catalana Paralítics Cerebrals - Federació Esportiva Catalana de Paralítics Cerebrals www.fecpc.cat
  • Activitats físicoesportives per a disminuïts psíquiques - Associació Esportiva BCN per a Persones amb Discapacitats Psíquiques www.bcnesport.es
  • Servei de Lleure JOCI - Associació Joves Cap a la Integració de les Persones amb Discapacitat jociassociacio.cat

Turisme i activitats a l'aire lliure

Les activitats d’oci a l’aire lliure i de tipus turístic afavoreixen que els usuaris entrin en contacte amb la natura i amb l’entorn cultural i patrimonial que els envolta i gaudeixin al mateix temps que aprenen.

Els professionals han de vetllar per tal que els espais on es volen realitzar les activitats d’oci a l’aire lliure amb persones en situació de dependència siguin accessibles i assegurar-se que tot el grup hi pot arribar, accedir i gaudir de l’activitat. Per exemple, fer una sortida al museu, a la muntanya o a l’espai urbà, o fins i tot a la platja.

Activitats a l'aire lliure

L’accessibilitat dels espais naturals va en augment gràcies al ressorgiment de iniciatives que possibiliten que cada cop la natura estigui més a l’abast de tothom. Cada cop hi ha més platges accessibles amb suports adaptats, més senders i rutes de natura adaptats i més llocs on dormir (hotels, albergs, cases de colònies) inclusius. Les activitats a l’aire lliure engloben una àmplia oferta de possibilitats.

Platges

Molts municipis aposten cada cop més per fer accessibles les seves platges per a persones en situació de dependència. Una platja és accessible quan està pensada per a l’accés i gaudi de tothom. Aquestes platges solen disposar de recursos específics com:

  • Reserves d’aparcament amb itineraris accessibles fins a la platja
  • Senyalització i informació visual i tàctil
  • Lavabos adaptats
  • Passeres de fusta fins a l’aigua
  • Dutxes adaptades amb cadires
  • Transport públic adaptat facilitador d’accés

Quan es programa una sortida a la platja cal assegurar-se que és accessible i que compta amb tots els suports necessaris. També cal avisar per informar del nombre de persones que necessitarà suports i de l’hora en què s’arribarà.

  • Platja accessible. Font: Natàlia Carceller
  • Platja accessible. Font: Natàlia Carceller

A més, algunes platges també compten amb els suports següents:

  • Servei de suport al bany (adreçat a persones que tenen mobilitat reduïda i necessiten ajuda personal i tècnica per poder accedir a l’aigua).
  • Casetes vestidor
  • Cadires amfíbies
  • Grua elevadora
  • Armilles salvavides
  • Para-sols

Abans de dur al grup a la platja, cal conèixer la normativa i planificar bé tots els recursos, eines i suports necessaris.

Exemple: normativa d'ús que facilita l'àrea de suport al bany per a persones amb mobilitat reduïda

L’Ajuntament de Barcelona té una normativa d’ús que facilita l’àrea de suport al bany per a persones amb mobilitat reduïda:

bit.ly/35ODi7M

Senders de muntanya

Recursos digitals com Wikiloc ofereixen informació útil sobre senders accessible a tota espanya. Vegeu alguns dels que hi ha a Catalunya: bit.ly/2FDJPXW

Alguns dels parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de Catalunya disposen d’itineraris senyalitzats accessibles per a persones amb mobilitat reduïda o amb deficiència visual que faciliten la visita autònoma per part de l’usuari. Hi ha sis itineraris accessibles. Tres d’ells, a més, compten amb una audioguia del recorregut a partir del recurs Woices i un joc de pistes per a la recerca de “tresors” que s’hi amaguen (geocaching).

Exemple d'itinerari adaptat dels parcs naturals de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona té disponible a la seva web els itineraris adaptats dels parcs naturals per tal que tothom pugui conèixer-los i saber com accedir-hi. Ofertes d’oci com aquesta permeten que les persones en situació de dependència puguin accedir a paratges i espais naturals i gaudir de les vistes, l’entorn i la pau de la natura sense barreres al temps que es diverteixen.

Les rutes i els senders adapten tant el terreny com els panells informatius perquè tothom hi pugui accedir a l’espai i a la informació rellevant. El parc de collserola té un itinerari sensorial anomenat el camí del Fondal que compta amb un seguit de panells en braille durant tot el recorregut.

Font: parcs.diba.cat

Exemple d'itinerari adaptat a persones amb mobilitat reduïda al mirador dels Orris

L’itinerari adaptat a persones amb mobilitat reduïda al mirador dels Orris facilita que les persones en situació de dependència puguin recórrer una passera de fusta i accedir al mirador dels Orris, que ofereix una vista panoràmica de la cara sud del Prepirineu oriental. S’hi pot veure el massís de la Tosa, la serra del Moixeró, l’extrem est de la serra del Cadí, el Pedraforca i la serra d’Ensija, de més a prop a més lluny. Si hi ha sort, des del mirador també es poden veure grans rapinyaires volant, com ara voltors o el trencalòs. Durant el recorregut de la passera de fusta, sobre els pins també és possible veure-hi els trencapinyes, que solen sovintejar l’indret.

Característiques:

  • Distància: 100 m
  • Desnivell acumulat: 3 m
  • Pendent màxim: 12%
  • Accessibilitat: accessible sense acompanyant
  • Paviment: passera de fusta tractada amb rodapeu, de 90 cm d’amplada mínima i amb una zona de descans a la meitat del recorregut.
  • Aparcament adaptat: sí, un vehicle



Més informació a bit.ly/2FLonQA

Turisme

Les activitats turístiques permeten a les persones viatjar, i descobrir i visitar indrets d’interès històric, cultural, mediambiental i patrimonial que permeten aprendre al temps que es gaudeix d’experiències noves, compartides, plaents i gratificants.

Un dels recursos d’oci més coneguts son els plans de l’Imserso per a jubilats, gent gran i persones en situació de dependència. Les diputacions i els ajuntaments també ofereixen plans d’oci turístic inclusiu interessants, amb descomptes i avantatges per a gaudir d’excursions, espais termals, vacances, i altres activitats.

Exemple de botànica inclusiva: el jardí botànic de la Universitat de València

M. José Aguilar, ambientòloga, escriu un article a la revista Espores on recorre senders, camins i jardins amb la perspectiva de l’accessibilitat i la inclusivitat. Explica els avantatges i inconvenients que qualsevol persona amb diversitat funcional o no pot trobar-se.

Imatge extreta de: https://espores.org/oci-verd/botanica-inclusiva-el-jardi-botanic-de-la-universitat-de-valencia/

bit.ly/3hIW7eO

Institut de Gent Gran i Serveis Socials

L’IMSERSO (Instituto de Mayores y Servicios Sociales) ofereix cada any la possibilitat de gaudir d’una estada i tractament mèdic en un dels balnearis amb els quals té concert. Les estades es fan en torns de 12 dies (11 nits) i de 10 dies (9 nits). El preu varia segons les taxes del balneari escollit.

Els serveis que s’inclouen són els d’allotjament i manutenció en règim de pensió completa, habitació doble, tractaments termals i pòlissa col·lectiva d’assegurança turística. En tot cas, el transport fins a les estacions termals va a càrrec dels beneficiaris.

La convocatòria de places i les dates per presentar sol·licituds es publiquen anualment en el BOE.

Accés a la informació del recurs i/o del tràmit:

Aplicacions digitals sobre accessibilitat

Hi ha diverses aplicacions digitals (apps) que ofereixen informació sobre l’accessibilitat dels diferents espais públics, equipaments, comerços i serveis per a persones en situació de dependència. L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha donat suport al desenvolupament de les següents:

  • Prometteo: turisme accessible per a persones amb discapacitat auditiva.
  • Mapp4all: turisme accessible per a persones amb mobilitat reduïda.
  • BCN Inclou: agenda d’actes accessibles i inclusius de Barcelona.

Hi ha molts recursos en línia que poden ajudar a trobar recursos de turisme accessible.

Exemple d'aplicació digital: #diversidadfuncionalenaccion

El canal d’Instagram #diversidadfuncionalenaccion comparteix informació molt útil tant per als professionals com per als usuaris. Accediu al podcast des del següent enllaç: bit.ly/3hOzk1i

turismo_accessible.jpg

Art i cultura

Les activitats artístiques i culturals permeten a les persones en situació de dependència desenvolupar la seva creativitat, augmentar la seva motivació, desconnectar de la quotidianitat, abstreure’s i desenvolupar les destreses motores, cognitives i emocionals.

El tècnic pot proposar tallers i activitats artístiques no professionals entorn a les preferències dels usuaris com tallers d’orfebreria, tallers de manualitats com pintura, escultura o bricolatge, tallers de dansa o tallers de música.

Accediu al podcast sobre experiències vigents d’arts i diversitat funcional: bit.ly/2FyXG1Y

Vegeu a “Annexos” més informació sobre l’accessibilitat a museus, biblioteques, cinemes i altres espais d’oci culturals i artístics.

Les persones en situació de dependència poden gaudir de recursos culturals i artístics adaptats per a possibilitar el seu accés com museus, sales d’exposicions, sales de teatre, sales de cinema, visites guiades. En relació amb les necessitats individuals de les persones que accedeixen al recurs el tècnic en atenció a la dependència ha de tenir en compte aspectes com:

  • Assegurar l’adaptació de les sales i assegurar la disponibilitat de les ajudes auxiliars individuals que requereixin els usuaris. Per exemple, aparells per a l’accés a la informació auditiva, en algunes sales de cinema per a persones amb diversitat funcional visual hi ha sistemes àudio descriptius.
  • En els desplaçaments cap als recursos culturals i artístics, tenir en compte la reserva de places per a persones amb mobilitat reduïda, per tal que no hi hagi dificultats per a gaudir de les representacions als recintes i es puguin establir en ubicacions reservades i preestablertes que proveeixin la igualtat de condicions.

L'oci cultural com a eina d'inclusió social

La Fundació Teas és un centre ocupacional per a persones amb discapacitat intel·lectual i sensorial que actua a Barcelona des de 1976 i actualment atén 39 persones. Des de l’any 2019 Teas va posar en marxa l’oci inclusiu entre les seves activitats habituals gràcies a la iniciativa d’Apropa Cultura.

Font: bit.ly/3hFDBnt

Recursos formatius

Els professionals de l’atenció a persones en situació de dependència han de promoure i incentivar que les persones amb dependència participin en activitats formatives.

  • Taller informatiu per a persones amb diversitat funcional. Font: diversidadfuncionalenaccion.libsyn.com
  • Taller informatiu per a persones amb diversitat funcional. Font: diversidadfuncionalenaccion.libsyn.com

En els serveis, les associacions, les llars o les residències, els professionals poden oferir activitats d’oci formatives atenent a les motivacions dels usuaris:

  • Tallers de lectura i escriptura
  • Tallers per l’aprenentatge en l’ús de les noves tecnologies
  • Tallers basats en els interessos sorgits arran de les propostes dels usuaris

Exemple: Programa d'integració dels universitaris amb necessitats especials

La Universitat Autònoma de Barcelona ha creat el Programa d’integració dels universitaris amb necessitats especials (PIUNE) i la Universitat de Barcelona ha creat el Programa per a la no-exclusió dels estudiants amb discapacitat amb les següents funcions principals:

  • Atenció i suport acadèmic personalitzat
  • Recerca de recursos en el transport i en l’accés normalitzat a les facultats
  • Distribució d’informació als estudiants amb discapacitat
  • Detecció i seguiment per a la supressió de barreres arquitectòniques, urbanístiques, en el transport i en la comunicació
  • Sensibilització de l’entorn humà natural de l’estudiant
  • Promoció del voluntariat social

Exemple: Aules d'Extensió Universitària per a la Gent Gran

Les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de Barcelona acullrn persones de més de cinquanta-cinc anys amb interès per obtenir nous coneixements i que sentin la necessitat de seguir sent útils a la societat.

Els socis de les aules estan distribuïts en dotze grups. A cada grup s’imparteixen quatre conferències setmanals repartides en dos dies. Tracten temes diversos de cultura general, medicina, art, música, arquitectura, història, química, astronomia, etc. A més, es publica el programa de conferències i, a l’inici de curs, es distribueix un programa de cursos, seminaris i altres activitats.

Les universitats que tenen limitat l’accés a causa d’haver més demanda que places ofertes, s’estableix una reserva de com a mínim un 3% de places per a estudiants amb un grau de discapacitat igual o superior al 65%, o per a estudiants amb pèrdua total de la parla o de l’audició.

A “Annexos” teniu informació detallada sobre les opcions formatives existents per a persones en situació de dependència, des de la infància fins a la gent gran.

Exemple: Programa d'integració dels universitaris amb necessitats especials

La Universitat de Vic té un servei d’assessorament que forma part del Programa d’orientació psicoeducativa i de suport a la inclusió (POPSI) i està dirigit als estudiants que requereixen, al llarg del seu procés formatiu a la UVIC, suport específic derivat de les seves condicions de discapacitat, diversitat funcional o de trastorns de l’aprenentatge.

Des d’aquest servei es realitza un procés de valoració individualitzat que identifica les principals necessitats i requisits de suport que precisa l’estudiant. Aquests suports es recullen en un pla individualitzat que s’aplica per tal d’eliminar les barreres a l’aprenentatge també estableix les mesures de seguiment apropiades. En el cas que no calguin suports es fa un seguiment individualitzat.

Font: bit.ly/3kluLx0

Les noves tecnologies

Gràcies a les adaptacions i eines accessibles a les noves tecnologies com el lector de pantalla, el reconeixement de veu o la pantalla tàctil, entre d’altres, les persones en situació de dependència poden accedir al món digital i als seus avantatges davant de les dificultats per enfocar la pantalla, visualitzar les lletres del teclat o el maneig precís del ratolí.

A “Annexos” trobareu l’artice sobre la “Formació en línia sobre aspectes pràctics i específics per a les persones en situació de dependència”.

En relació amb l’accessibilitat, el treball realitzat actualment arriba fins i tot a la flexibilització en el disseny de les pàgines web perquè aquelles persones que pateixen algun tipus de discapacitat puguin percebre i entendre adequadament els continguts per poder navegar. Es tracta de proporcionar un accés equitatiu que iguali les oportunitats d’accés i interacció amb la informació.

Vegeu-ne alguns exemples:

  • Diversitat funcional visual: existeix programari especialitzat que llegeix el text de la pantalla i envia aquesta informació a un sintetitzador de veu i o a un reproductor braille. Algunes persones cegues utilitzen navegadors basats en text com Lynx o navegadors de veu en lloc d’un navegador gràfic d’interfície d’usuari més un lector de pantalla. També existeixen monitors extragrans que augmenten la mida de lletra i les imatges. D’altres utilitzen lupes de pantalla o programari de millora de la pantalla.
  • Diversitat funcional auditiva: les persones amb diversitat funcional auditiva utilitzen subtítols per a contingut d’àudio. Normalment es poden activar a moltes pàgines i moltes els generen automàticament. També disposen d’imatges suplementàries per ressaltar el context.
  • Diversitat funcional física: les persones amb aquest tipus de diversitat que tinguin afectades les mans o els braços poden utilitzar un ratolí específic, un teclat amb un disseny de tecles que coincideixi amb el seu moviment de mà, un dispositiu com ara un ratolí de cap, un punter de cap o un pal de boca, programari de reconeixement de veu, sistemes de mirades d’ulls o altres tecnologies d’assistència per accedir i interactuar amb la informació dels llocs web. Poden activar ordres escrivint cops de tecla únics en seqüència amb un punter de cap en lloc d’escriure a les tecles de teclat per activar les comandes.
  • Diversitat funcional cognitiva: s’utilitzen uns tipus de gràfics adaptats per millorar la comprensió de la pàgina web i s’adapta el el tipus de llenguatge per fer-lo molt senzill i entenedor.

Tecnologies assistencials de suport

Algunes tecnologies de suport s’utilitzen també amb navegadors gràfics, navegadors de text, navegadors de veu, reproductors multimèdia o complements. Algunes solucions d’accessibilitat s’incorporen al sistema operatiu. Per exemple, hi ha la possibilitat de canviar la mida del tipus de lletra del sistema o configurar el sistema operatiu de manera que s’hi introdueixin ordres amb una seqüència de pulsacions úniques.

Vegeu un llistat d’algunes de les tecnologies assistencials i les estratègies adaptatives:

  • Teclats o commutadors braille
  • Programari d’escaneig
  • Lupes de pantalla
  • Lectors de pantalla
  • Reconeixement de veu
  • Sintetitzador de veu
  • Navegadors de text
  • Notificació visual
  • Navegadors de veu

Podeu ampliar la informació a bit.ly/2ZOXxyb

Ensenyar i facilitar l’ús bàsic de la xarxa i les noves tecnologies a les persones en situació de dependència els ofereix una forma autònoma de trobar eines per a la distracció. Facilitar ordinadors o tauletes permet realitzar activitats lliures tal com escriure la pròpia autobiografia o un diari personal.

L’ús de les noves tecnologies proporciona alguns dels següents suports a les persones en situació de dependència:

  • Suport comunicatiu i social: com a eina de comunicació i interacció d’intercanvi i participació social. Les persones en situació de dependència poden fer ús del correu electrònic o la videoconferència per a la comunicació amb familiars i amistats.
  • Suport d’entreteniment per a l’oci: com a eina per participar en jocs o per organitzar viatges.
  • Suport de formació i aprenentatge: activitats i jocs per mantenir i prevenir les funcions cognitives o per estimular la memòria i l’atenció o l’accés a la formació a distància a través de plataformes digitals permet adquirir nous coneixements.
  • Suport de normalització i inclusió: com a eina per participar en jocs de cartes en línia, jocs d’esport virtuals (amb contrincants), jocs de simulació.
  • Suport per a l’accés a la informació: com a mitjà per a la lectura del diari o per la realització de tràmits a organismes oficials.
  • Suport per a l’accés al coneixement: cerca d’informació de qualsevol tema que esdevingui d’interès i obtenir informació diversa.

En general, l’accés a les noves tecnologies permet que les persones en situació de dependència estiguin actualitzades i actives i permet reduir l’aïllament social.

Exemple: Diversitat Funcional en Acció

La doctora Ruth Mercado té un canal des del qual reflexiona, dona informació i fa entrevistes al voltant de la diversitat funcional. És un bon exemple de com les persones en situació de dependència poden emprar les noves tecnologies per crear opcions de formació.

  • Diversitat funcional i les noves tecnologies per crear opcions de formació. Font: diversidadfuncionalenaccion.libsyn.com
  • Diversitat funcional i les noves tecnologies per crear opcions de formació. Font: diversidadfuncionalenaccion.libsyn.com

Iniciatives solidàries i voluntariat

Invertir el temps lliure a participar en activitats i iniciatives solidaries és un tipus d’oci que afavoreix a les persones amb dependència sentir-se útils, realitzades i valorades. Dedicar el temps lliure als altres és una experiència positiva i satisfactòria que incideix directament en la comunitat.

Hi ha un ampli ventall d’activitats de voluntariat en les quals es pot col·laborar i participar. Algunes de les més habituals són:

  • Recollir d’aliments, cuinar-los o distribuir-los en els menjadors socials o bancs d’aliments.
  • Activitats d’ajuda, acompanyament i oci en centres de persones grans.
  • Activitats sobre el medi ambient com treballar l’hort o fer sortides per replantar arbres.
  • Dedicar unes hores per a atendre i gestionar tasques en tendes solidaries d’ONG, o associacions.
  • Recollir roba i productes de primera necessitat.
  • Impartir tallers i cursos de forma voluntària.

Els professionals han de posar en coneixement dels usuaris els recursos solidaris i de voluntariat existents al territori i orientar-los en les activitats en què vulguin participar de forma voluntària.

Exemple: Projecte Radars

El projecte Radars és una xarxa de prevenció i acció comunitària on participen veïns, comerciants, persones voluntàries i professionals de les entitats i serveis vinculats als diferents barris de Barcelona. L’objectiu principal és facilitar que les persones grans que viuen soles puguin continuar a casa seva amb la complicitat i col·laboració del seu entorn.

Font bit.ly/35OE7xo

Exemple: La bufanda de la iaia

La bufanda de la iaia és un projecte impulsat per la Fundació Amics de la Gent Gran que promou i facilita la participació solidària de la ciutadania per tal de fomentar el traspàs de coneixement i l’intercanvi entre generacions. És un espai de sensibilització on la col·laboració de persones de forma voluntària és la clau per fer-lo possible.

Podeu cercar les opcions de voluntariat que ofereix la Fundació Amics de la Gent Gran a cada territori: amigosdelosmayores.org/ca/fes-voluntariat

Exemple: Projecte Saräu

El maig de 2009 a Barcelona va néixer un projecte admirable: Saräu. Es va crear per oferir un servei de discoteca inclusiu a la ciutat on persones diverses amb realitats diferents poguessin compartir moments de diversió i ball. Font: bit.ly/33FDP93

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats