Intervenció en l'oci en persones en situació de dependència

La intervenció en l’oci en persones en situació de dependència es basa en l’oferta d’un ampli ventall d’activitats lúdiques dirigides a la millora de la qualitat del temps lliure amb l’objectiu de gaudir i crear un espai de benestar que afavoreixi també els processos socials i comunitaris. Aquestes activitats s’han de planificar acuradament i queden recollides al projecte d’intervenció a través del qual s’implementen les accions.

El disseny del projecte d’intervenció ha de garantir el caràcter inclusiu, atenent a l’adequació de les activitats que s’inclouen per tal que siguin accessibles a totes les persones. La vertadera inclusió no es dona per un simple ordenament d’experiències o per la organització d’activitats, sinó que la plena inclusió requereix una dinàmica social que impliqui canvis reals tant pel que fa a l’entorn com als participants.

  • Les activitats d'oci inclusives són les que permeten interactuar i participar de forma activa a totes les persones per igual. Font: Flickr
  • Les activitats d'oci inclusives són les que permeten interactuar i participar de forma activa a totes les persones per igual. Font: Flickr

Per aconseguir una intervenció en l’oci inclusiu cal assegurar que els programes, les activitats, els equipaments, les infraestructures i els serveis responguin a les necessitats individuals i promoguin les relacions socials.

El principi d’inclusió aplicat a l’àmbit de l’oci porta necessàriament a parlar d’oci inclusiu. (Madariaga, 2002). En el disseny d’intervencions en oci inclusiu cal destacar:

En aquest enllaç podeu accedir a una guia de bones de pràctiques sobre serveis d’oci inclusius: bit.ly/3mqWPki

  • Construir models d’oci que responguin a les necessitats de cadascuna de les persones participants.
  • Usar els mateixos equipaments, serveis i programes disponibles a la comunitat accessibles per a tothom.
  • Assolir el màxim desenvolupament comunitari.
  • Emfatitzar el sentit de comunitat i desenvolupar el sentiment de pertinença.
  • Assessorar, adaptar, canviar i proporcionar cooperació i ajuda necessàries perquè cada persona pugui créixer.
  • Fomentar les relacions interpersonals i l’intercanvi oferint oportunitats de relació.

Aspectes implicats en la intervenció en l'oci

Per obtenir el màxim de beneficis a l’hora de dur a terme una intervenció, cal destacar la importància d’alguns aspectes que es retroalimenten ja que faciliten el procés de posada en marxa d’activitats i, al mateix temps, generen indirectament beneficis en la persona.

Motivació i dinamització d'activitats d'oci

La motivació fa referència a tots aquells factors personals que dirigeixen el comportament i les raons de la conducta de les persones. És el motor intrínsec que impulsa la conducta de la persona cap a objectius i fites desitjats, determinant l’adquisició de noves destreses i aprenentatges que tenen un valor significatiu per a la persona. Així, allò que es desitja i l’elecció d’activitats formen part de les accions determinades per la motivació.

Hi ha dos tipus de motivació:

  • Motivació intrínseca: motius interns per fer una acció, estan relacionats amb el plaer de fer una acció determinada.
  • Motivació extrínseca: motius que determinen l’actuació, estan relacionats amb l’obtenció de recompenses tangibles de l’entorn, per arribar a un objectiu que pot ser a curt, mitjà o llarg termini.

Les activitats grupals en persones amb dependència es dinamitzen a través de la motivació intrínseca. Les accions del professional van dirigides a buscar estratègies per promoure-la i, al mateix temps, fer servir la motivació extrínseca quan sigui necessària per motivar el grup.

Per tal d’afavorir la motivació, el tècnic ha de conèixer els següents factors:

  • Identificar les motivacions intrínseques dels usuaris.
  • Conèixer les destreses i necessitats individuals.
  • Plantejar objectius a curt termini i realistes.
  • Adequar les activitats a les característiques del col·lectiu.
  • Informar dels beneficis que s’obtenen de les activitats.
  • Valorar el progressos i fer servir reforçaments positius.
  • Dissenyar activitats per al foment de l’autoestima.
  • Plantejar activitats per al manteniment de les capacitats físiques i psíquiques.
  • Fomentar una metodologia cooperativa i participativa.
  • Incentivar la participació en la programació d’activitats.

Diversió com a estratègia

És necessària la diversió com a estratègia de motivació a l’hora de planificar les activitats. La intervenció en el temps lliure ha d’anar encaminada a potenciar la capacitat lúdica individual i grupal per aprendre a gaudir sol o col·lectivament. La diversió ajuda a escapar de les rutines i els problemes quotidians.

Les activitats lúdiques tenen la finalitat de mantenir la il·lusió de l’usuari a dos nivells:

  • Individual: es poden promoure activitats com escoltar música, llegir llibres, escriure un diari personal, inventar històries, dibuixar, pintar quadres, etc.
  • Grup: es poden proposar activitats com el ball, el teatre, grups de lectura, videofòrums, jocs de taula o de rol, activitats esportives (futbol o bàsquet), sortides culturals (visites a exposicions o museus), fer festes i esdeveniments socials per commemorar dies i dates especials.

La diversió ens fa gaudir allunyant-nos de les de les preocupacions del dia a dia, ens obre perspectives, dona una alternativa a l’avorriment i pot ser un pas a moments de felicitat.

Les persones en situació de dependència que es diverteixen amb allò que fan incorporen l’oci com un hàbit, incrementant així els moments d’alegria i millorant la seva qualitat de vida.

Resocialització a través de l'oci

El terme resocialització reflecteix el procés pel qual passa una persona quan ha de canviar els seus valors i tots aquells processos que afecten el seu àmbit social per una causa sobrevinguda com una malaltia, o en el cas de les persones en situació de dependència per la manca d’autonomia. Això pot obligar a reajustar els seus processos d’actuació, comportament i participació en les situacions socials habituals per tal trobar noves maneres d’accedir, adaptar-se i arrelar-se de nou a l’àmbit social.

  • Les activitats i experiències d'oci permeten la interrelació personal i ajuden a aconseguir un estat de benestar i millora de la salut de forma integral. Font: Flickr/-30
  • Les activitats i experiències d'oci permeten la interrelació personal i ajuden a aconseguir un estat de benestar i millora de la salut de forma integral. Font: Flickr

A través de l’oci es promou la participació i la inclusió de les persones. El suport social proporcionat pel grup en el qual una persona es resocialitza afavoreix un estat positiu que es projecta en si mateixa, la seva família i la resta d’aspectes de la seva vida. Com més integrades es troben les persones dins el grup, més sentiments positius genera i augmenta la seva percepció de qualitat de vida. El suport emocional en termes de comprensió, acceptació, oportunitats d’intercanvi reforça el sentit de pertinença al grup i l’augment de l’autoestima.

Oci com a espai d'aprenentatge

Les activitats d’oci promouen que les persones desenvolupin capacitats, coneixements i destreses i n’adquireixin de nous. Les persones es formen al llarg de tota la vida, ja sigui en espais d’educació formals o informals. Aprendre o perfeccionar un idioma, conèixer una habilitat motriu o cognitiva o incorporar nous hàbits i interessos milloren la satisfacció personal i fomenten l’estat de felicitat.

Formar-se en noves tecnologies possibilita noves maneres de comunicar-se i de relacionar-se, sense d’haver de compartir el mateix temps i espai que la resta de participants. Aquest fet obre un món de possibilitats i d’expansió vital i relacional, especialment per a les persones en situació de dependència.

Noves tecnologies, oci i dependència: un nou ventall de possibilitats

Les noves tecnologies i l’ús d’internet possibiliten noves formes de treball accessibles i adaptables per les persones en situació dependència, gràcies als suports digitals i l’absència de necessitat de desplaçar-se físicament fins al lloc de treball. Han sorgit també noves feines en línia com youtuber, blogger o community manager, en les quals les persones en situació de dependència cada dia són més presents.

Llegiu les històries de 10 famosos youtubers amb diversos tipus de discapacitats i situacions de dependència: bit.ly/3mBm5Vk. Aquestes persones han fet de les seves aficions i de les seves activitats d’oci una feina remunerada gràcies a l’ús de les xarxes.

Educació per a la salut en el temps d'oci

El temps d’oci és un context idoni per aprendre aspectes i desenvolupar-se amb destreses que ajudin a millorar la salut i el benestar de les persones en situació de dependència.

Existeixen tres tipus d’activitats d’oci saludable:

  • Preventives: activitats que fomenten l’adquisició d’hàbits saludables i que permeten evitar riscos i comportaments que poden ser nocius per a la salut. Exemple: curs de cuina saludable on s’expliquen les virtuts de certs aliments, cuinar de forma sana o receptes lliures de grasses.
  • De manteniment: activitats que reforcen sabers, pràctiques i hàbits que ja es duen a terme per tal de seguir-los implementant i mantenint la salut. Exemple: gimnàstica de manteniment, per tal de fomentar l’exercici físic.
  • Pal·liatives: activitats que possibiliten l’aprenentatge i el coneixement de noves estratègies i recursos afavoridors de la qualitat de vida de la persona, mitigant el patiment tant físic com emocional. Exemple: activitats de memòria per a persones malaltes d’Alzheimer.

Disseny de projecte: fases i continguts

Un projecte és un conjunt d’accions i activitats coordinades que es realitzen per satisfer uns objectius determinats. Aquestes accions s’han de programar en un espai i un temps determinats i es duen a terme mitjançant diversos recursos.

Vegeu el vídeo de com elaborar un projecte a l’apartat “Annexos”.

Seguint el model de les 9 qüestions proposat per Ander-Egg, el projecte ha de donar resposta a les preguntes plantejades per aconseguir que tingui èxit:

  1. Què es vol fer? Naturalesa del projecte
  2. Per què es vol fer? Origen i fonamentació
  3. Per què es vol fer? Objectius i propòsits
  4. On es vol fer? Ubicació/espai
  5. Per a qui es vol fer? Persones destinatàries
  6. Com es vol fer? Metodologia
  7. Quan es vol fer? Ubicació en el temps
  8. Qui ho farà? Recursos humans
  9. Amb què es farà? Recursos materials i econòmics

Els projectes d’oci en la dependència han de dissenyar-se de manera prèvia, evitant la improvisació en les les diferents fases. Cal decidir els continguts a tractar, l’ordre i l’avaluació de la seva idoneïtat.

El procés de creació del projecte s’estructura en 4 fases:

  • Diagnòstic de necessitats: identificació i anàlisi de les necessitats dels usuaris destinataris del projecte.
  • Planificació: elecció de les accions a realitzar. Es subdivideix en objectius, metodologia, temporalització i recursos.
  • Execució: posada en marxa del projecte
  • Avaluació: control de resultats

Aquestes fases es retroalimenten contínuament ja que és un procés en constant canvi i evolució. Durant el procés d’avaluació es pot arribar a confirmar una possible carència que porti a modificar el diagnòstic previ en la identificació de necessitats i faci tornar a replantejar el projecte o certes activitats.

Els tècnics d’atenció a les persones en situació de dependència tenen un paper més rellevant en la fase d’execució, encara que és recomanable que participin en les altres fases, ja que són els que coneixen de primera mà els destinataris de les activitats.

Identificació de necessitats

Per conèixer la realitat sobre la qual es vol intervenir, per detectar correctament les necessitats del col·lectiu, cal accedir a un conjunt d’informació que permeti fer un diagnòstic més acurat per intervenir en l’oci de manera més efectiva. Algunes de les dades necessàries són:

  • Característiques dels destinataris
  • Problemàtiques
  • Nivell de dependència
  • Necessitats
  • Suports necessaris
  • Interessos i motivacions

Vegeu una guia d’assessorament elaborada i facilitada per Torre Jussana sobre com elaborar una enquesta: bit.ly/33BYURS

Per obtenir aquestes dades es poden emprar diverses tècniques de recollida de dades:

  • Entrevistes
  • Qüestionaris
  • Enquestes
  • Observació (directa o indirecta)
  • Revisió d’informes i documentació del centre
  • Grups focals
  • Estudi de projectes anteriors
  • Grups de discussió

Aquestes tècniques es poden adreçar a usuaris, familiars i/o professionals del centre. Comptar amb aquesta informació permet extraure conclusions, conèixer en profunditat la realitat i fer una bona anàlisi a partir de la qual realitzar un bon disseny de la intervenció en l’oci, fonamentat i justificat.

És interessant que els tècnics d’atenció a persones en situació de dependència participin activament en la identificació de les necessitats, ja que són qui més temps passa amb els usuaris i qui millor coneix la seva realitat.

L’objectiu principal és trobar els aspectes importants per a la persona. Aquest procés d’indagació per part del tècnic es permanent en el temps. En la relació directa amb l’usuari i mitjançant altres mecanismes es poden identificar les seves preferències. Cal mencionar que les persones van canviant al llarg de la vida, així com les seves preferències. El tècnic ha de respectar la confidencialitat i intimitat en relació amb la informació facilitada.

Exemples de preguntes directes

  • Com es diverteix en el temps lliure?
  • Què li agradaria fer en el seu temps d’oci?
  • Quines activitats fa actualment que no desitja?
  • Quant temps lliure té?
  • Amb quines persones voldria compartir-lo?
  • Quins llocs voldria anar o visitar?
  • Quins suports familiars té?
  • Quines activitats d’oci ha fet durant la seva vida?

L’entrevista personal i l’observació directa donen informació necessària per conèixer les preferències d’oci. També es pot recórrer a altres informants que puguin aportar informació rellevant (família, amics, companys…). Un cop obtinguda la informació, s’han d’agrupar els interessos per definir les prioritats.

Planificació

En la fase de planificació es decideixen els objectius que es persegueixen i com es volen assolir. Es proposa un seguit d’activitats ordenades, sempre tenint en compte el temps i els recursos disponibles.

La planificació implica tenir en compte quines accions es duran a terme de manera anticipada, preveient les estratègies i els recursos tant materials com professionals. S’han d’analitzar les necessitats, programar i prendre decisions. Finalment cal avaluar si les activitats han cobert les necessitats i les expectatives prèviament analitzades.

El procés de planificació és important perquè permet (Soler et al., 2011):

  • Optimitzar els recursos i aconseguir el màxim de resultats.
  • Aportar professionalitat a la intervenció (amb estudi i compromisos previs)
  • Orientar les nostres accions des del principi i donar sentit a tot el procés.
  • Afavorir un procés de reflexió i renovació d’idees.
  • Crear i facilitar un espai de participació des d’un inici.
  • Establir prioritats, criteris i actituds comunes.
  • Mobilitzar a diferents agents en un projecte comú.
  • Estimular i cohesionar a tot l’equip.

Existeixen tres nivells de planificació segons el grau de concreció en relació amb els objectius:

  1. Pla: defineix les grans línies estratègiques per donar resposta a problemàtiques que afecten al col·lectiu. És el primer nivell jeràrquic de la planificació i el menys detallat. Un pla es desenvolupa amb diversos programes.
  2. Programa: es dissenya a nivell tàctic i inclou un conjunt d’actuacions coordinades per portar a terme el pla. És el segon nivell jeràrquic i la concreció és superior, es vol actuar sobre un àrea més definida.
  3. Projecte: és la unitat operativa dins del procés de planificació. Inclou activitats molt concretes interrelacionades i coordinades a curt termini. El projecte es desenvolupa mitjançant diferents activitats.

Objectius

Els objectius són la brúixola que orienta el camí a seguir.

Els objectius de la planificació orienten les metes que es volen aconseguir. Han de ser realistes, coherents, viables, motivants, adaptats als recursos disponibles, transformadors, participatius (comptar amb el consens de l’equip i dels destinataris) i avaluables (per mesurar i saber si s’han assolit o no).

La redacció dels objectius ha de ser de forma breu, clara i concisa.

L’estructura bàsica d’un objectiu és:

verb en infinitiu (acció) + complement directe (objecte de l’acció) + complement circumstancial (lloc, temps, quantitat).

Hi ha 3 tipus d’objectius segons el nivell de concreció:

  • Objectius generals: exposen la intenció central del projecte. Indiquen efectes generals a assolir, no resultats concrets. No són mesurables.
  • Objectius específics: es deriven dels generals. Són més concrets i indiquen els passos a seguir per assolir els objectius generals. Detallen els efectes específics que vol aconseguir el projecte. Són els que cal plasmar en les fitxes de les activitats.
  • Objectius operatius: concreten els objectius específics. Són sempre mesurables per mitjà d’indicadors.

Generalment en l’àmbit sociocultural, amb dos nivells (generals i específics) n’hi ha prou per desenvolupar un projecte.

Es recomanable definir objectius que siguin quantitativament mesurables ja que són un indicador per a les futures avaluacions. Un exemple pot ser mesurar el percentatge d’usuaris que assisteixen a totes les activitats, els que han millorat una destresa en concret, etc. En defecte de mesures quantitatives, s’utilitzen mesures qualitatives com preguntar-se si ha millorat molt, poc, etc.

Exemple d'objectius generals

Objectius generals per a un projecte d’intervenció en oci i temps lliure en una residència de persones amb diversitat funcional en situació de dependència:

  • OG1: Fomentar les relacions socials entre els residents.
  • OG2: Potenciar la participació dels residents en activitats lúdiques i recreatives.
  • OG3: Afavorir el manteniment de les habilitats físiques i cognitives dels residents a través d’activitats d’oci.

Exemple d'objectius específics:

Objectius específics per a un projecte d’intervenció en oci i temps lliure en una residència de persones amb diversitat funcional en situació de dependència:

  • OE1: Fomentar les activitats físiques a l’aire lliure en grup.
  • OE2: Incentivar l’ús dels jocs de taula entre els residents.
  • OE3: Crear espais per a realitzar manualitats creatives.

Metodologia

La metodologia fa referència a la manera d’afrontar i dur a terme el projecte, els mètodes que s’han de fer servir i com s’han d’organitzar les diverses parts del projecte per obtenir els objectius proposats prèviament.

Els tècnics han d’adaptar i organitzar de la millor manera possible el projecte per tal de posar en marxa la metodologia escollida, tenint en compte que aquesta compleixi les següents característiques:

  • Motivadora i cooperativa: ha de generar participació entre usuaris generant experiències agradables.
  • Assistencial: ha de permetre una intervenció més terapèutica a fi de pal·liar o solucionar les mancances que puguin aparèixer.
  • Flexible i inclusiva: ha de permetre la intervenció a escala individual, tutorial i grupal.

En aquesta concepció metodològica el tècnic ha de poder fer servir els recursos existents per adaptar les diferents activitats a les necessitats específiques del usuari, tenint en compte els següents principis:

  • Els continguts dels aprenentatges han d’anar encaminats a assolir els objectius definits mitjançant activitats ajustades als interessos dels participants.
  • El gruix de les activitats s’ha de focalitzar en l’adquisició d’habilitats socials, cooperació, treball en equip, empatia, etc.
  • Les activitats han de ser dissenyades dins de l’àmbit inclusiu, procurant que tots els participants hi tinguin cabuda sigui quin sigui el seu grau de dependència.
  • La metodologia utilitzada ha de ser recreativa, focalitzada en la part lúdica i educativa.

Temporalització

Cal establir la durada del projecte i de les seves etapes. La temporalització organitza les seqüències i l’ordre en què s’han de dur a terme de forma acurada i realista i mostra les accions que han de fer els professionals i les adreçades als destinataris. És recomanable emprar instruments senzills i útils com el cronograma, l’horari i el timming.

Després de la selecció de les activitats, s’escullen les que s’adapten millor als objectius proposats i s’ordenen amb una seqüència lògica, tenint en compte les necessitats específiques dels usuaris en situació de dependència.

El cronograma pot construir-se segons la durada temporal més convenient (anual, mensual, setmanal, diària).

  • Seqüència: ordre que segueixen les activitats o tasques en el temps.
  • Sincronia: activitats o tasques que es realitzen en paral·lel o simultàniament.

A figura es mostra el cronograma del projecte d’intervenció en oci anomenat Oci per a tothom en una residència de persones amb diversitat funcional en situació de dependència. Poden veure’s les activitats, la durada i els professionals que hi intervenen:

Figura Cronograma

L’horari mostra la planificació detallada diària o setmanal. A la taula podeu veure un exemple d’horari amb les activitats d’oci d’una residència:

Taula: Horari d’activitats dirigides d’oci i temps lliure
Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres
9-11h Manualitats Club lectura Dibuix Manualitats Club escacs
11-12h Bingo Ioga Balls de saló Jocs de taula Gimnàstica
14-16h Pilates Hort informàtica Hort informàtica
16-18h Jocs de taula Vídeo Fòrum Jocs de taula Taller Hab.Cognitives Cor
18-19:30h Taller Costura Cuina Zumba Ioga Ball

Penjar l’horari a un tauler a la vista de tothom i afegir-hi fotografies dels usuaris enganxades amb vetes adherents facilita el seguiment de l’horari d’activitats de les persones en situació de dependència. Permet que tothom sàpiga on ha de ser en cada moment. Quan es canvia de lloc o d’activitat, es canvia la fotografia de lloc. Aquesta eina és útil per a usuaris i professionals perquè permet saber fàcilment on es cada persona en cada moment.

L’agenda personal permet als usuaris organitzar-se el seu dia a dia així com les activitats. Els ajuda a orientar-se, a seguir la rutina del centre i a ser més autònoms. Els professionals poden ajudar, facilitar i donar suport en la creació i organització de l’agenda personal dels usuaris.

Per facilitar l’enteniment i seguiment de l’agenda personal cal adaptar-la a les característiques i necessitats de cada persona, atenent al seu tipus i grau de dependència. Fer una agenda diària amb pictogrames i vetes adherents és un bon recurs perquè les persones amb autisme, dany cerebral, paràlisi cerebral o altres afectacions cognitives siguin més autònomes en el seguiment del seu horari d’activitats d’oci i temps lliure.

El timming fa un desglossament detallat de les accions que implica un activitat, pas per pas. És útil per a jornades o esdeveniments que requereixen de moltes accions limitades en el temps.

Exemple de 'timming del festival Integr-ART

Un ajuntament organitza un festival anomenat Integr-ART per promoure la integració de les persones amb diversitat funcional del poble pertanyents a les diverses associacions i alhora fomentar la realització d’activitats artístiques i creatives.

L’elaboració del timming permet mostrar totes les accions a realitzar, el personal implicat i la temporalització:

  • Espai
  • Quantitat de persones espositores
  • Sala d’exposició de cada associació i cada persona
  • Temps de muntatge
  • Temps d’obertura de l’exposició
  • Col·locació de cartells amb els noms de les obres i de les persones creadores
  • Hora de berenar o aperitiu
  • Persona encarregada de preparar cada cosa
  • Hora de tancament
  • Hora de recollida i desmuntatge de l’exposició
  • Altres aspectes rellevants

Recursos

Els recursos del projecte són els mitjans necessaris per dur a terme el projecte i desenvolupar les activitats concretes. Entre els més habituals hi ha els tres tipus següents:

  • Recursos humans. Són els professionals que formaran part del projecte. El més habitual és treballar amb un equip interdisciplinari (psicòlegs, educadors socials, animadors…). Cal especificar el nombre de professionals necessaris i les funcions que durà a terme cada membre. Han de ser professionals qualificats especialitzats en el camp en el qual es vol treballar. S’ha potenciar una estructura de treball en equip, i en especial en un equip interdisciplinari. Ha de ser una estructura on es potenciï la col·laboració i la coordinació, amb responsabilitats individuals i compartides. És recomanable dividir les funcions per millorar l’efectivitat i el clima grupal, evitant duplicitat de tasques, possibles enfrontaments i tensions en l’equip de treball.
  • Recursos materials. Depenent de l’enfocament metodològic i del disseny del projecte, hi ha uns tipus de materials o uns altres. Es subdivideixen en:
    • Material fungible: tipus de material de consum que després cal reposar.
    • Infraestructures: instal·lacions, aules, espais, jardí, etc.
    • Equipaments: mobiliari com taules, cadires, piscina, material de pati, etc.
    • Recursos tècnics: ordinadors, projectors, etc.
  • Recursos econòmics. Cal fer una previsió de l’import econòmic de les despeses de cada una de les activitats, tenint en compte tots els conceptes que s’han d’incloure: pagament de nòmines a professionals, lloguer d’espais o equips i pagament de quotes per part dels destinataris. El cost total de les activitats han d’anar detallades en el pressupost del projecte.

El pressupost ha d’incloure:

  • Despeses: recursos humans, materials, manteniment, funcionament i imprevistos (5-10 % del import total del pressupost)
  • Ingressos: aportacions econòmiques de la institució o dels usuaris en el seu defecte
  • Altres subvencions o ajudes: públiques, privades, etc.

A la taula podeu veure un exemple de pressupost del projecte “Integr-ART”:

Taula: Projecte Integr-ART
Despeses Ingressos
Lloguer de l’espai 300 Subvenció Ajuntament 3.373
Material fungible 580 Subvenció Diputació 1.500
Transport 150
Condicionament 100
Pica-pica 300
Suport tècnic 1.500
Animador/a sociocultural 1.500
Imprevistos (10%) 443
TOTAL 4.873€ TOTAL 4.873€

Execució

La fase d’execució és quan es posa en pràctica el projecte i, conseqüentment, totes les activitats programades segons el seu desenvolupament, seguiment i control per garantir la seva coherència.

Una bona coordinació entre professionals afavoreix una bona execució. Cal ser conscients de la necessitat de flexibilitzar i readaptar els canvis imprevists que poden anar apareixent al llarg del procés. Aquests canvis poden ser detectats mitjançant l’avaluació contínua i el seguiment del projecte. Si en aquesta observació s’arriben a detectar deficiències, es poden tornar a plantejar les activitats o tot el projecte.

Avaluació

L’avaluació permet observar els resultats i fer una comparació entre la situació de partida i el moment actual. Mitjançant aquesta comparació es verifica si s’han assolit els objectius fixats en la previsió i quines variables han pogut ajudar o entorpir el projecte.

El principals objectius i aspectes a tenir en compte en l’avaluació són:

  • Fer una valoració dels resultats i posar-los en relació amb els objectius prefixats.
  • Fer una revisió del desenvolupament del procés per analitzar i detectar les deficiències.
  • Reconèixer les variables o els elements que influeixen en les diferències entre els objectius i resultats.
  • Perfeccionar la intervenció de cada part del projecte per aconseguir un major aprofitament dels objectius envers els destinataris.

S’ha de dur a terme de forma constant al llarg de totes les fases del projecte, ja que ajuda a detectar problemes. A partir dels aspectes a millorar, permet reorientar el projecte modificant els aspectes necessaris per ajustar-los millor a la realitat i les persones.

Una bona avaluació ha de donar resposta a les preguntes següents:

  • Què s’avalua? Abans d’avaluar s’ha de consensuar què es vol avaluar, això fixa la mirada i estableix els indicadors de resultats.
  • Qui participa en l’avaluació? S’ha de valorar qui pot ser més oportú implicar en cada moment diferent del procés: professionals, familiars, persones destinatàries del projecte, etc.
  • Quan s’avalua? Per avaluar tot el procés cal dissenyar estratègies que integrin totes les fases del projecte. Cal fer diferents tipus d’avaluació prenent una perspectiva temporal:
    1. Avaluació inicial: es fa al començament del projecte. Molt cops es necessita una avaluació inicial per saber l’estat actual de les persones en situació de dependència, les seves mancances o els aspectes més positius o de millora.
    2. Avaluació del procés: és l’avaluació continuada al llarg del procés, per detectar els problemes i rectificar a temps. Cal avaluar si les parts del projecte estan donant resultat i s’adapten a les necessitats específiques dels destinataris pels quals s’ha dissenyat. L’avaluació del procés ha de ser sistemàtica dels resultats obtinguts, dels elements organitzatius (activitats, recursos, etc.) i de les tasques que desenvolupen els tècnics.
    3. Avaluació final: es fa al finalitzar el projecte. S’analitzen els resultats i es comprova si s’han assolit o no els objectius i en quina mesura i quins canvis s’han produït del punt inicial al final.
  • Com s’avalua? Atenent al que es vol avaluar i als moments en que s’avalua, es fan servir diversos instruments. L’observació continuada és una eina d’avaluació per excel·lència al llarg del procés. També es poden fer servir tots els instruments emprats en la fase d’anàlisi de la realitat.

L’avaluació per indicadors és un bon complement per detectar o mesurar l’assoliment dels objectius. Un indicador és la unitat d’informació que indica si un criteri d’avaluació s’ha donat o no. Cal ser molt precís i buscar indicadors que de manera fàcil, objectiva i evident permetin comprovar si un criteri s’ha assolit (Soler et al., 2011).

Cal diferenciar l’indicador (per exemple, el grau de satisfacció) del criteri d’avaluació (per exemple, que almenys el 50% manifesti una clara satisfacció vers el projecte realitzat) i de l’instrument d’avaluació (per exemple, un qüestionari de satisfacció).

Els indicadors d’avaluació s’han de plantejar al redactar els objectius. Això permet revisar i reformular els objectius en cas que es detecti que són massa abstractes o difícils d’avaluar.

Per tal de registrar les observacions s’ha de dissenyar un full de registre que faciliti prendre notes i obtenir dades que posteriorment permetin als professionals comparar les sessions i la seva evolució. A la taula es mostra un exemple de full de registre d’una activitat de cinefòrum.

Taula: Full de registre
Cinefòrum (full de registre)
Personaque emplena el registre: Data:
Activitat: Sessió:
Pel·lícula:
Nombre d’assistents:
Persones assistents:
Absències:
Actitud inicial (prèvia al visionat):
Observacions durant el visionat:
Interès mostrat en el debat: Temes debatuts:
Persones que han participat més:
Persones que no han participat:
Durada del debat:
Valoració de l’activitat:
Propostes o aspectes de millora:

Eficàcia i eficiència en les activitats de dinamització grupal

Amb l’anàlisi dels resultats s’obté la manera com s’ha desenvolupat el projecte des de el punt inicial al final. Permet conèixer el punt de partida i el punt o situació actual.

  • L’eficàcia diu si hem aconseguit els objectius que ens havíem plantejat prèviament.
  • L’eficiència indica la relació entre tot el temps i recursos invertits en el projecte i els beneficis o resultats assolits.

Instruments per a la recollida i el registre de la informació

Els mètodes i tècniques més emprats per a la recollida d’informació que permetran tant obtenir i recopilar característiques de l’usuari, per poder detectar les seves necessitats d’acompanyament, com de l’avaluació d’una intervenció o d’un projecte són els següents:

  • Observació directa. Observació feta en el mateix context en que s’està produint l’acció. L’observació és una mirada intencionada i dirigida cap a uns objectius ben determinats en funció de les hipòtesi plantejades i les dades que es volen recollir. Ha de fer-se de forma sistemàtica per a l’obtenció i s’ha de planificar convenientment. Es realitza un protocol previ d’observació on queden reflectits els objectius i la recollida de les dades que posteriorment han de ser avaluades i interpretades.
  • Entrevista. És una forma de recollida d’informació directa amb la font, per obtenir aquelles dades rellevants en relació amb els objectius fixats. Requereix preparar-la acuradament per tal d’abordar els aspectes rellevants de les dades que es volen obtenir, Hi intervé també la destresa de la persona que fa l’entrevista per trobar la informació clau. L’entrevista es pot dirigir al mateix usuari que reporta de primera mà la informació o als familiars, per tal de tenir accés a informació fiable que esdevindrà de gran validesa per al tècnic en molts moments de la seva intervenció. Normalment es fan servir entrevistes estructurades de preguntes obertes, perquè permeten una resposta lliure.
  • Qüestionaris. Sóon una forma organitzada i sistematitzada d’obtenció d’informació a través d’un llistat de preguntes concretes i ben definides que poden centrar-se en relació a un únic tema per a un coneixement més exhaustiu o abordant diversos aspectes. Les preguntes dels qüestionaris poden ser:
    • Preguntes obertes: permeten una resposta lliure.
    • Preguntes tancades: normalment són dicotòmiques o amb poques alternatives de resposta.
    • Preguntes categoritzades: possibiliten l’elecció de resposta en una sèrie de categories.
  • Indicadors. Són aspectes prèviament definits per l’equip de tècnics que han de dur a terme una intervenció per valorar diversos aspectes com els progressos i millores produïdes per la intervenció o el grau de satisfacció i implicació dels usuaris.
  • Escales d’estimació. Les escales són una forma de registre o taula que recullen conductes o actituds en relació amb el grau i freqüència d’aparició.

La comunicació entre els professionals

Compartir la informació entre professionals que actuen en un projecte en el context de l’oci i la dependència és necessari per posar en comú la informació i les estratègies aplicades i conduir la intervenció. Els diversos professionals i tècnics han de posar en comú tot allò rellevant que conflueix en el treball de les diverses perspectives sobre el mateix grup d’intervenció.

El projecte ha de preveure i proveir:

  • Context per a reunions sistematitzades
  • Emplaçament i temporalitat

L’objectiu és crear un espai comunicatiu de reunió entre tots els tècnics que participen en la intervenció que faciliti el diàleg i l’intercanvi, per tal que els equips puguin dur a terme el traspàs de la informació. Aquest espai també ha de facilitar la implicació dels professionals per trobar solucions de les dificultats que sorgeixin durant el procés.

La memòria o l’informe final d’un projecte recull tots els procediments que s’han seguit i els aspectes importants que han sorgit durant la intervenció, els resultats i tot el desenvolupament i les conclusions. Aquest document permet revisar l’acció duta a terme els objectius inicials i els resultats obtinguts.

El traspàs d’informació consisteix en:

  • Cada tècnic posa de manifest allò treballat des de la seva vessant, les decisions preses en relació amb els esdeveniments i tot el que considera rellevant.
  • L’equip crea una visió de conjunt i global del procés.

En aquest context s’han de fer servir totes les eines i tècniques de recollida de dades i informació que s’han anat utilitzant durant el procés: observació directa, fitxes, fulls de registres, reunions informals, enquestes, etc. L’objectiu és que tot l’equip estigui assabentat dels aspectes individuals i grupals treballats des de les diverses perspectives i la seva evolució. Es busca obtenir, en definitiva, un coneixement del funcionament global de la intervenció.

Aquest canal d’informació i comunicació interna garanteix el control, el seguiment i la millora de les atencions prestades als usuaris.

Aquest traspàs d’informació s’ha de dur a terme a tres nivells:

  1. Traspàs d’informació entre diversos professionals de la institució. Sense aquesta transmissió no es possible dur a terme el projecte, és imprescindible per al coneixement del procés d’intervenció i de l’estat de cada usuari.
  2. Traspàs d’informació als familiars. Aquest nivell es caracteritza pel feedback constant, la comunicació periòdica i l’adequada transmissió dels processos dels usuaris als familiars.
  3. Traspàs d’informació de la fase final d’una intervenció. Es posen de manifest resultats i assoliments d’objectius als estaments superiors. L’objectiu d’aquest traspàs és avaluar contínuament la feina realitzada i la conseqüència dels resultats per al control de la qualitat del procés i la seva possible millora.

Els objectius de l’anàlisi i el traspàs d’informació entre diversos tècnics son:

  • Posar en comú el treball realitzat per cada professional i la seva àrea d’intervenció per a coneixement de tots.
  • Fer el control i seguiment dels usuaris i la incidència de la intervenció: valoració del nivell de benestar i coneixement de la seva integració en l’entorn social.
  • Ajustar i millorar la intervenció quan la seva aplicació no està incidint adequadament sobre la persona.
  • Permetre adaptar l’avaluació en els diferents moments de la intervenció si es creu convenient intensificar-la o si es detecten altres finalitats.
  • Prendre decisions entre tot l’equip.

La informació que és convenient compartir amb la resta d’agents i persones i professionals implicades és:

  • Comportament i actituds de la persona en situació de dependència en cada ambient.
  • Capacitats e la persona en situació de dependència i què pot aprendre.
  • Ajudes tècniques i suports que necessita e la persona en situació de dependència, què cal proporcionar-li en cada entorn específic d’intervenció.

Quant a la transmissió d’informació entre professionals i família, ha de ser un espai de mútua col·laboració. En molts aspectes els familiars són els transmissors d’informació i un canal per a les entrevistes necessàries per obtenir dades dels usuaris, i també receptors. Han d’estar informats per part dels tècnics dels processos i els resultats.

Activitats en l'oci i el temps lliure

Les activitats són el nucli del projecte, són les accions que es realitzen per assolir els objectius plantejats i que donen resposta a les necessitats detectades per millorar-les.

Existeix un ampli ventall d’activitats en oci i temps lliure. Ander-Egg (1987) proposa classificar-les en 5 tipus (Froufe, 1994):

  • Formatives: intenten formar i capacitar a les persones per tal que adquireixin coneixements. Es donen en forma de tallers, cursos, seminaris, etc.
  • De difusió cultural: fomenten que la capacitat la capacitat d’apreciar tot allò que es considera obra cultural i patrimoni de la humanitat: visites a museus, galeries d’art, exposicions, etc.
  • Artístiques: afavoreixen l’expressió artística i corporal i permeten iniciar-se i desenvolupar la creativitat, la capacitat d’innovació i la cerca de noves formes d’expressió creativa: artesania, arts visuals, dansa, música i cant, literatura, etc.
  • Lúdiques: són activitats per a la diversió i celebració: participació a festes populars, jocs, pintura, cuina, teatre.
  • Socials: afavoreixen la vida associativa i les relacions socials i comunitàries.

Depenent de la metodologia utilitzada, es classifiquen en diferents modalitats en què pot fer èmfasi l’animació sociocultural, segons si el focus és la persona o el grup:

  • Educatives: orientades a la promoció del canvi personal, a través del treball sobre les actituds, incentivant el sentit crític. La seva metodologia se centra en la persona.
  • Culturals: orientades a la promoció de l’expressió artística i el desenvolupament de la creativitat. La seva metodologia se centra en l’activitat en si mateixa.
  • Socials: orientades a la promoció i foment de la participació comunitària, destinades principalment a les associacions de col·lectius determinats per a afrontar un problema de caire social. Pretenen com a objectiu la integració, la mobilització de canvis socials i la transformació comunitària. La metodologia se centra en el grup i la comunitat.

A taula s’exposen exemples de les diferents modalitats on les diferents metodologies diferencien el focus d’atenció de l’activitat:

Taula: Modalitats de l’animació sociocultural
Modalitat Característica Metodologia Àmbit d’actuació
Educativa Activitats educatives Centrades en la persona Espais culturals
Cultural Activitats culturals Centrades en l’activitat Educació formal i informal
Social Participació Centrades en el grup Associacions, entitats, serveis socials

El més habitual és que una mateixa activitat combini diverses modalitats al mateix temps. Per exemple, una activitat que consisteix a crear conjuntament un cartell per donar a conèixer el dia, l’hora i la pel·lícula de la propera sessió de cinefòrum seria, al mateix temps, una activitat artística, lúdica, i de difusió.

En taula podeu veure un recull de diferents activitats on s’observen els seus objectius i beneficis:

Taula: Activitats
Activitat Objectius i beneficis
Activitat esportiva Beneficis físics: millora de l’orientació, l’equilibri, la postura, la coordinació motriu
Pintura/cuina Dimensió lúdica, desenvolupament personal, autoestima, adquisició de noves habilitats, generador de motivació, autoconeixement personal
Informàtica Adquisició de destreses i precisió en els moviments, agilitat i coordinació motriu. Accés a noves tecnologies i a noves formes de socialitzar-se.
Teatre/Música Dimensió lúdica, creativitat, habilitats socials, comunicació amb el grup, autoestima
Cinefòrum Dimensió lúdica, nous coneixements i ampliació de la cultura (història, etc.), creativitat, expressivitat i promoció d’habilitats socials
Sortida Dimensió lúdica, gaudi de la natura o de la ciutat, socialització

Per ajudar els professionals a concretar de forma senzilla i estructurada la planificació i organització de les activitats s’empra una fitxa d’activitat. La fitxa sintetitza i resumeix la informació bàsica i essencial que es necessita per realitzar una activitat. El disseny de la fitxa pot ser molt divers, però ha d’incloure necessàriament la següent informació:

  • Nom de l’activitat
  • Durada de l’activitat
  • Nombre de sessions
  • Persones destinatàries
  • Objectius específics
  • Descripció i desenvolupament
  • Tasques ordenades en el temps i distribuïdes entre les persones responsables (El cronograma és una eina útil per sistematitzar tota aquesta informació.)
  • Recursos necessaris
  • Adaptacions necessàries
  • Avaluació

Vegeu un exemple de fitxa d’activitat disponible, on es concreta tot allò necessari per planificar i implementar una activitat d’esports adaptats que es du a terme en una associació de persones amb dany cerebral adquirit:

fitxa_activitat.pdf ( 508.3 KB )

A més de la fitxa d’activitat, es poden crear altres tipus de fitxes com una fitxa de programació del material, per tal d’ajudar a organitzar i preparar tot allò necessari per dur a terme l’activitat. Vegeu la següent fitxa:

Un cop finalitzada l’activitat, s’ha de demanar a les persones assistents que emplenin un breu full de valoració que permet tenir cada dia una retroalimentació que faciliti l’avaluació processal i permeti conèixer els aspectes a millorar. Vegeu a un exemple d’un full de valoració del cinefòrum.

Avaluació de les activitats

Amb l’avaluació de les activitats s’obtenen dades per decidir si aquestes tenen les qualitats necessàries i com estan relacionades amb els altres elements. En l’avaluació cal tenir en compte els següents aspectes:

  • Avaluació dels objectius: valoració dels objectius en relació amb els resultats de les activitats i la previsió feta. S’han assolit els objectius programats?
  • Idoneïtat de les activitats: valoració de les activitats en relació amb les necessitats i els continguts del col·lectiu en situació de dependència. S’ajusten a les necessitats i els continguts?
  • Avaluació del espais d’oci: valoració de l’adequació dels espaos per als usuaris, si són accessibles i inclusius.
  • Ús de materials: valoració de les característiques dels materials i si s’ajusten a les necessitats requerides.
  • Actuació del tècnic: valoració de la tasca del tècnic desenvolupada en les activitats i si s’ajusta als requeriments previstos.

Adaptació de les activitats en l'animació grupal

En l’animació grupal cal organitzar les activitats segons les característiques del grup d’intervenció. Per aquest motiu cal tenir en compte una seguit d’aspectes:

  • Dades i característiques dels individus: l’edat, el sexe, els tipus de dependència, si hi ha homogeneïtat o no.
  • Tipus de grup: si el grup s’ha format fa poc temps o no, si es estable o provisional i si es formal o informal.
  • Etapa de formació del grup: si els membres del grup tenen confiança, si hi ha alguna persona que exerceixi de líder, etc.
  • Relacions entre membres del grup: si son gratificants o, per al contrari, hi ha conflictes. Si n’hi ha, cal plantejar la intervenció prèvia per resoldre’ls.

Després de l’anàlisi de les dades, tipus de grup, receptors de les activitats i dinàmiques, cal ajustar les activitats a les característiques, per tenir en compte les necessitats individuals i fomentar la inclusió.

Adaptacions segons el col·lectiu:

  • Persones grans: espais i equipaments accessibles, eliminació de barreres arquitectòniques, suports en matèria de comunicació i en les activitats (tipus de materials, lletres grans en la lectura, etc.)
  • Persones amb discapacitat visual: espais amplis sense obstacles, amb elements tàctils i sonors per facilitar la comunicació. Informació escrita en braille, etc. És recomanable fer us d’imatges i pictogrames i lletres grans.
  • Persones amb discapacitat física: espais accessibles per permetre la mobilitat dels usuaris amb cadira de rodes, els elements utilitzats també han d’estar adaptats. Cal preveure espais de descans i llocs per seure còmodament.
  • Persones amb discapacitat intel·lectual: suports comunicatius i activitats adaptades al seu nivell cognitiu, per facilitar l’adaptació i poder gaudir de les activitats sense sentir frustració.
  • Persones amb discapacitat auditiva: ajudes amb elements que facilitin la comunicació visual i sistemes augmentatius.

El tècnic ha de tenir en compte les següents indicacions a l’hora de dirigir-se al grup de persones amb dependència:

  • Donar indicacions clares i breus.
  • Vocalitzar i parlar a un ritme adequat per facilitar que la gent ho entengui.
  • Posar-se de cara al grup per tal que tothom pugui veure’l i escoltar bé i no donar l’esquena a ningú.
  • Fer servir recursos i suports adequats segons el públic i les seves necessitats: persones cegues, amb deficiència auditiva, amb discapacitat intel·lectual, etc.

Manteniment dels espais

En tot espai on es duguin a terme activitats i dinàmiques grupals amb persones en situació de dependència cal prestar especial atenció en els riscos que pot comportar la manca d’ordre i neteja. Els aspectes relacionats amb mobiliari, ordre i organització de l’espai són especialment sensibles perquè poden comprometre la integritat personal.

Cal assegurar abans d’iniciar una activitat la seguretat dels usuaris en aspectes com els següents:

  • Caigudes, ensopegades, relliscades o cops per objectes que no estan a lloc, cablejat elèctric en zones de pas, sòls humits, vessament de líquids, aliments…
  • Cops contra calaixos, portes d’armaris oberts o altres objectes apilats, equips de trasllat com cadires de rodes o llits que no estiguin ben situats.
  • Possibilitat de caiguda d’objectes durant la manipulació o l’emmagatzematge.

Les mesures preventives que cal adoptar per evitar-los són:

  • En les dinàmiques grupals on calen desplaçaments per arribar a la sala, cal assegurar que no hi hagi cap obstacle en els accessos, mantenint les zones de pas i els passadissos nets i lliures d’objectes, de la mateixa manera les sortides d’emergència o vies d’evacuació així com els vidres senyalitzats per no patir cops.
  • Cal donar visibilitat als extintors.
  • Ha d’haver-hi llocs establerts i coneguts per als residents dels equips de maneig de trasllat com les grues, llits o cadires de rodes.
  • Si alguna activitat requereix embenar els ulls o tapar les oïdes, cal extremar les mesures de seguretat.
  • Tenir els materials necessaris disponibles i no haver-los de baixar de prestatgeries o manipular armaris, no sobrecarregar prestatgeries ni zones d’emmagatzematge. Procurar que els materials no sobresurtin i col·locar els objectes més pesats a les parts inferiors.
  • En finalitzar l’activitat, tornar el material a lloc. Per això les activitats dutes a terme amb les persones amb situació de dependència han de dissenyar-se sense necessitar un excés de materials, sinó que han de ser necessaris i senzills.
  • Si es fa servir algun objecte per llançar, ha de ser molt lleuger i que no pugui fer cap mal. Exemple: un cabdell de llana.
  • Evitar materials punxeguts (tisores, xinxetes, agulles…)

Com a criteris generals d´accessibilitat en el disseny d’activitats, cal tenir en compte quatre grups:

  • Deambulació: afecta els entorns i situacions en relació amb els accessos, amplades de pas, amplades de gir, obstacles, desnivells, rampes, escales i ascensors.
  • Aprehensió: es refereix a la disposició de l’entorn per poder-lo manipular. S´estableix a tres nivells: manual, visual i auditiu.
  • Localització: es refereix a saber en cada moment on es troba l’usuari i on pot trobar la informació necessària per trobar quelcom.
  • Comunicació: afecta les senyalitzacions i els cartells o altres mètodes auditius o per altres canals de donar informació.

Dinàmiques de grup

Hi ha un ampli ventall de dinàmiques de grup segons el que es vol treballar i les característiques dels destinataris en la dependència. Cal realitzar una selecció acurada del tipus de dinàmica en relació amb l’adequació a les necessitats de totes les persones que integren el grup, assegurant que tothom hi pugui participar amb les mateixes oportunitats.

Segons l’objectiu a aconseguir destaquen les següents:

Taula: Tipus de dinàmiques de grups i finalitats
Tipus Finalitat
Dinàmiques de presentació Facilitar el contacte i la interacció inicial entre els membres del grup, trencar el gel i presentar tothom amb l’objectiu de crear un clima emocional positiu, relaxat i agradable que possibiliti l’establiment posterior de lligams.
Dinàmiques de coneixement i confiança Facilitar l’augment gradual del grau de coneixement de les persones que integren el grup, descobrir més aspectes de les seves vides i augmentar el coneixement i interès entre ells amb l’objectiu de generar espais d’interacció i afavorir el diàleg i la relació de confiança mútua.
Dinàmiques de comunicació Buscar la millora de la comunicació verbal i no verbal, l’expressió de sentiments, l’escolta activa i la desinhibició, millorant les habilitats socials.
Dinàmiques de cooperació Focalitzar el treball participatiu, en equip envers el treball competitiu. Desenvolupar la capacitat de compartir, el benefici mutu i el sentiment de pertinença, generant llaços relacionals.
Dinàmiques de resolució de conflictes Resoldre els conflictes de manera cooperativa i creativa a través de l’empatia i la comunicació. Poden ser conflictes reals o imaginaris.
Dinàmiques d’afirmació Desenvolupar l’autoestima de cada persona i el seu reconeixement en el grup. Millorar l’autodeterminació i aspectes personals com l’augment de la cohesió grupal.

Les dinàmiques de grup on es realitzen les intervencions es formen en grups de persones amb i sense dependència amb els següents objectius:

  • Compartir objectius i finalitats comunes basades en la igualtat.
  • Afavorir les relacions socials basades en aspectes com el mutu interès, la comprensió i el respecte.
  • Desenvolupar el sentiment de pertinença al grup.
  • Desenvolupar el sentit de competència personal, autoestima i autodeterminació.
  • Promoure les habilitats comunicatives, el compromís social i les habilitats socials.

Vegeu tot un seguit de dinàmiques pensades segons la finalitat:

Dinàmica de presentació: El cabdell de llana

Objectius: Conèixer el nom dels integrants del grup. Trencar el gel. Crear un clima distès.

Durada: 10 minuts

Material: cabdell de llana

Desenvolupament: els participants es col·loquen en disposició en rotllana. El dinamitzador del grup, amb el cabdell de llana a la mà, anomena el seu nom i afegeix una dada personal (exemple: “soc la Sandra i tinc 46 anys”). Agafa l’extrem del fil de llana i passa el cabdell a una altra persona del grup escollida a l’atzar. La persona que rep el cabdell repeteix l’acció anomenant el seu nom i afegint alguna altra dada, passant o llençant de nou el cabdell a la següent. Es repeteix aquesta acció fins que s’hagin presentat tots els participants. El dinamitzador focalitza l’atenció en l’entramat de llana que s’ha format entre tots, reflexionant sobre la importància de cada individu i com l’aportació conjunta crea una estructura de suport forta i única. Es desfà l’entramat de llana a partir de l’última persona en presentar-se, que té el cabdell i el retorna a la persona anterior anomenant-la pel seu nom. D’aquesta manera es desfà l’entramat de llana i es refà el cabdell recordant el nom de tots els integrants.

Avaluació: Com t’has sentit? Quina sensació has experimentat? Has tingut vergonya? Quines coses has après dels companys?

Dinàmica de coneixement: Troba algú que...

Objectius: Afavorir el coneixement mutu. Potenciar l’autoestima. Crear un clima de confiança grupal.

Durada: 20 minuts aproximadament

Materials: full de preguntes

Desenvolupament: Es reparteix un full de preguntes a cada participant. Les persones interaccionen entre si buscant aquelles que compleixen els ítems del full. Pretén motivar la interacció. El dinamitzador ha d’aprofitar aquelles coses rellevants del que coneix dels integrants del grup i que els fan especials per emfatitzar les fortaleses per generar el llistat de preguntes. La dinàmica acaba quan tots els participants han pogut omplir el full de respostes. Es comparteixen els resultats i es comenten els aspectes més atraients.

Exemples: Troba algú que…

  • No li agrada el futbol
  • És d’una ciutat diferent a la teva.
  • Li agrada cuinar.
  • Té la teva edat.
  • Té 3 germans/es.
  • Li agrada ballar.
  • Ha viscut a un altre país.
  • És del mateix horòscop que tu.
  • La seva mare es diu com la teva.
  • Heu llegit un mateix llibre.
  • No li agrada la platja.
  • Toca un instrument musical.
  • No li agrada la xocolata.
  • Té el teu color d’ulls.

Avaluació: Quines dificultats has trobat? Com t’has sentit al llarg de la dinàmica? t’ha agradat?

Dinàmica de comunicació: El que dius que han dit

Objectius: Afavorir comunicació, l’escolta activa i l’empatia. Detectar les dificultats de la transmissió de la informació.

Durada:30 minuts

Materials: Sala

Desenvolupament: El dinamitzador demana sis voluntaris perquè surtin fora de la sala. El dinamitzador explica una història breu a la sala amb la resta de participants. A continuació, entra una persona i la primera li explica la història. Aquesta ha d’explicar la mateixa història a la següent, i després n’entra una altra, i així successivament fins que s’hagi explicat la història a totes les persones de fora de la sala. La darrera persona ha d’explicar de nou al gran grup tota la història. El gran grup, que ha estat expectant, comenta i s’analitzen els canvis que s’han anat produint en el traspàs d’informació d’una a una altra.

Avaluació: Com t’has sentit? Quina sensació has experimentat? Has tingut vergonya? Quines coses has après dels teus companys?

Dinàmica de cooperació: Viatge en globus

Objectius: Fomentar el treball en equip. Promoure el diàleg i debat. Afavorir la comunicació.

Durada 30 minuts

Materials: una sala

Desenvolupament: El dinamitzador distribueix papers amb el rol de cada participant i llegeix el següent text: “Una ciutat va escollir X persones destacades de la seva comunitat per fer un viatge en globus i conèixer altres indrets propers i llunyans on poder expandir-se i obtenir recursos, perquè al lloc on vivien l’existència de recursos s’estava esgotant. Les persones convidades al viatge van ser…” Es genera una llista on apareixen els diversos rols (ha d’haver-hi tants rols com participants al grup).

  • Metge
  • Escriptor
  • Cuiner
  • Caçador
  • Esportista
  • Informàtic
  • Polític
  • Fuster
  • Periodista
  • Dentista

Es reparteix una targeta a cada participant amb l’etiqueta del rol que li correspon. El dinamitzador continua llegint: “De sobte el globus es troba sota una turmenta, perd alçada i es troben sobre l’oceà Àrtic. Han de decidir entre tots qui ha de saltar i sacrificar-se per poder seguir enlairats.” Cada persona, segons el seu rol, ha de donar els seus arguments per continuar en el globus i convèncer la resta que és important per la comunitat. Cada integrant disposa d’un minut de temps per argumentar. Finalment per consens es tria qui es llença al mar. Es procedeix de la mateixa manera fins que només quedin dos participants “salvats”. A cada ronda han de trobar nous arguments sense poder-ne repetir cap dels anteriors.

Avaluació: Com s’ha pres la decisió sobre quina estratègia seguiríeu? Com us heu posat d’acord? Com s’ha desenvolupat el treball en equip? Quin paper ha tingut cadascú?

Dinàmica de resolució de conflictes: Joc de rol

Objectius: Estimular la creativitat i la comunicació per resoldre conflictes. Potenciar l’empatia, facilitar consens, afavorir la capacitat resolutiva.

Durada: 30 minuts

Materials: una sala, fulls, bolígraf

Desenvolupament: El dinamitzador ha de fer de mediadora i demanar diàleg als participants. Ha d’establir torns perque expliquin el conflicte expressant cadascuna de les persones implicades els fets des del seu punt de vista i de la manera més objectiva possible, i exposant com seria la solució ideal. Després d’haver explicat la situació i la possible resolució, dues persones del grup estableixen un joc de rol duent a terme els papers de protagonista des de la neutralitat, donat que no són membres implicats en el problema, i intentant posar en escena la situació que s’ha plantejat. Es dona un temps per a pensar en possibles solucions i voluntàriament es demana la nova escenificació amb la solució aportada. La interpretació pot donar-se tants cops com solucions es proposin. El diàleg i l’escenificació s’observen per la resta de participants i també per les persones implicades en el conflicte, i en conjunt arriben a diferents solucions i alternatives. El dinamitzador pregunta al final als protagonistes si estan d’acord amb la resolució. El procés es pot repetir varies vegades amb participants diferents.

Avaluació: Com s’han pres les decisions? Quina estratègia s’ha seguit? Han interpretat bé els papers?

Dinàmica d'afirmació i cohesió grupal: El que m'agrada de tu

Objectius: Afavorir processos de confiança. Millorar l’autoconcepte. Cohesionar el grup i generar sentiment de pertinença. És útil quan en un conflicte ambdues parts tenen la intenció de resoldre el problema i es busca una solució fent participar el grup

Durada:30 minuts

Materials: Sala

Desenvolupament: els participants es col·loquen en rotllana o parelles, i han de fixar l’atenció en la persona del costat. La instrucció es trobar un aspecte físic en l’altre que el faci especial, diferent i que agradi a la persona que l’observa. També ha de trobar el motiu pel qual li agrada aquell tret. Es donen uns minuts per observar-se mútuament. Cal que es dirigeixin la mirada durant una estona. El dinamitzador inicia la ronda expressant verbalment i dirigint la mirada a la persona del costat i dient, per exemple: “El que m’agrada de tu són els teus ulls perquè són molt expressius”. Aquesta persona ha de respondre al dinamitzador fent servir la mateixa construcció: “El que m’agrada de tu és… perquè…” Un cop han participat tots els participants, es pot continuar amb una segona ronda, afegint uns minuts per pensar en un aspecte personal del qual se senti orgullós i afegint-lo a l’aspecte de la persona de l’altre costat de la rotllana. “El que m’agrada de tu és… perquè…” i “el que m’agrada de mi és… perquè”. La persona del costat ha de contestar fent servir la mateixa construcció

Avaluació: Com t’has sentit? Quina sensació has experimentat? Has tingut vergonya? Quines coses has après dels teus companys?

Adaptació de les dinàmiques de grup a la dependència

Per dur a terme qualsevol dinàmica de grup el dinamitzador ha d’instruir-se per evitar provocar efectes indesitjables i errors.

  • Prestar atenció a l’ambient i el clima del grup perquè sigui distès i adequat així com la seva predisposició per dur a terme la dinàmica. En cas de no partir d’aquest principi, el tècnic pot ajornar l’activitat o definitivament substituir-la.
  • Conèixer bé i preparar l’estructura de la dinàmica per tenir control de les seves possibilitats i riscos.
  • Prestar atenció als aspectes de col·laboració grupal, ja que totes les dinàmiques es basen en la participació.

Aspectes a tenir en compte un cop escollida la idoneïtat de la tècnica:

  • Concretar als usuaris la finalitat, la utilitat i els beneficis específics de la dinàmica, aclarint l’orientació dels objectius i les finalitats i exposant-ne els motius: per conèixer-se millor, per millorar la confiança entre persones…
  • Explicitar en què consisteix l’activitat assegurant la comprensió de cada pas a seguir tenint en compte les necessitats individuals del col·lectiu amb dependència.
  • Emprar un estil comunicatiu adequat a les característiques del grup amb dependència (edat, grau de dependència…).
  • Indicar el temps previst de duració de l’activitat. En persones amb dependència les dinàmiques no han d’allargar-se en el temps: això permet afavorir la focalització de l’atenció i evitar efectes de cansament o fatiga.
  • Dinamitzar l’acció atenent les reaccions dels usuaris.
  • Compartir els resultats entre tots els participants i extreure’n conclusions.

La implementació de les dinàmiques permet processos d’adaptació i canvis en la mesura que augmenta l’entrenament del tècnic, però a l’inici convé tenir en compte els següents aspectes:

  • Prendre consciència del paper del dinamitzador com a guia i la correlació positiva de la seva actuació amb la consecució de resultats.
  • Seguir les instruccions i preparar adequadament la tasca per guiar-la sense introduir innovacions.
  • Prestar especial atenció als resultats, i determinar si són els que es desitjava aconseguir.
  • No forçar l’aplicació encara que estigui prevista si l’ambient no és prou adequat o el grup no està prou receptiu. Fixar-se massa en els objectius pot fer perdre de vista la voluntat de les persones i el seu ritme.

Tècniques de modificació de conducta per persones amb situació dependència

En les dinàmiques es poden fer servir tècniques per afavorir aquelles conductes desitjables i incrementar el sentit de diversió grupal en el context d’oci. Del conjunt de tècniques de modificació de conducta existents aplicables a les diverses activitats, cal escollir les que siguin potenciadores dels aspectes positius per poder incrementar la sensació de benestar i la relació entre membres del grup.

Els professionals de l’atenció a persones en situació de dependència poden treballar individualment o amb grups d’usuaris, per la qual cosa cal que coneguin quines són les dinàmiques més adients i adequar-les a les necessitats dels destinataris.

En els programes per a habilitats socials algunes de les tècniques de modificació de conducta que es poden utilitzar són:

  • Modelatge. En les dinàmiques grupals, les activitats d’oci, etc. es pot fer servir perquè es produeix un comportament desitjable. El tècnic d’atenció a la dependència es pot fer servir a si mateix com a model de conducta per trencar el gel, en conductes comunicatives, habilitats socials, etc.
  • Reforç positiu. Es fa servir en les activitats grupals per accentuar les accions i valors de la persona, incentivant conductes mitjançant l’elogi en públic que provoquin l’aplaudiment dels altres membres del grup.
  • Economia de fitxes. És adequada en els seu ús positiu, perquè reforça conductes en si mateixes. Cal tenir en compte el grau de dependència ja que el valor de les fitxes es pot utilitzar per incentivar l’assistència a les activitats grupals d’oci, prenent la iniciativa per interactuar dins del grup, fent de guia o modelatge per altres membres.
  • Simulació. En les dinàmiques grupals es pot fer servir aquesta tècnica per incentivar la comprensió i l’empatia envers les diverses discapacitats que puguin tenir certs membres del grup. Permet simular falta de visió mitjançant una bena als ulls, la manca d’audició amb taps a les orelles, o la mobilitat reduïda amb cadira de rodes. Permet augmentar la cohesió grupal, el sentiment d’igualtat i de pertinença, la millora de relacions, etc. Aquesta tècnica es pot combinar amb d’altres com l’economia de fitxes, modelatge etc.

En les diferents activitats d’oci, i l’aplicació de la metodologia que més s’ajusti en cada cas, els usuaris tenen l’oportunitat de conèixer nous models conductuals i adquirir noves conductes a través del reforç i la repetició fins que s’instaurin. Aquest nou repertori es pot generalitzar a la resta de les activitats de la vida quotidiana.

Tenint present el context de l’oci i el temps, el tècnic ha de seguir els passos per a l’aplicació de les tècniques de modificació de conducta:

  1. Seleccionar les conductes a modificar.
  2. Recopilar la informació en el funcionament del grup.
  3. Identificar com es pot reforçar la conducta.
  4. Executar la intervenció.
  5. Registrar els resultats.
  6. Avaluar l’adquisició de conductes.

Funcions del tècnic en les intervencions en oci i temps lliure

El tècnic d’oci en persones en situació de dependència ha de conèixer les necessitats i característiques especials dels participants, posseir habilitats personals i conèixer tècniques concretes per desenvolupar les tasques relacionades amb la intervenció en oci.

Algunes de les competències en el camp de l’oci són:

  • Col·laboració en la realització de programes i activitats d’oci.
  • Acompanyament de persones en el desenvolupament del seu pla personal d’oci.

Les competències del perfil professional es poden classificar en:

  • Competències tècniques. Coneixements sobre la dependència, planificació d’activitats centrades en les necessitats de les persones, suport conductual positiu, experiència en oci, cultura, esports.
  • Competències socials Treball en equip, habilitats comunicatives, assertivitat i facilitat d’expressió, empatia, creativitat.
  • Competències personals Responsabilitat, respecte, amabilitat, sociabilitat i compromís, confidencialitat.

Dinamització d'activitats en oci i temps lliure

El tècnic d’atenció a persones en situació de dependència pot participar de moltes maneres en les activitats d’oci i temps lliure, però principalment les tasques que realitza se centren en la dinamització de les activitats i en l’acompanyament dels usuaris. La importància del paper del professional en l’atenció a persones en situació de dependència com a dinamitzador de grups recau a tenir en compte aspectes de l’acompanyament dels usuaris per fer possible la dinamització grupal de les activitats d’oci.

Aspectes que cal tenir especialment en compte són:

  • La tendència de les persones amb dependència a trobar-se estancades en les rutines a causa de les barreres i limitacions per avançar en els seus objectius personals. Aquest estat pot abocar les persones un baix estat anímic, manca d’activitat en el temps lliure i excés de temps per pensar i magnificar aspectes negatius.
  • La manca d’iniciativa per implicar-se en activitats.
  • La manca de capacitat organitzativa per gestionar el seu temps lliure.
  • Les barreres comunicatives entre integrants i dificultats per establir relacions.

Per impulsar els usuaris cap a la normalització i la integració al grup i afavorir-ne el funcionament, el tècnic ha d’atendre aquests aspectes a través del treball:

  • Iniciativa
  • Autonomia
  • Desenvolupament d’habilitats socials
  • Respecte de la voluntat de la persona usuària

Els objectius per a la dinamització de grups són els següents:

  • Promoure la participació activa de les persones usuàries. Per animar a la participació és clau fomentar la motivació de les persones integrants; per la qual cosa serà molt útil conèixer de manera prèvia les seves necessitats i interessos.
  • Incentivar el diàleg, la confiança, la comunicació i la cohesió grupals.
  • Orientar i acompanyar els integrants en els processos de resolució de conflictes. Cal conèixer quina és la situació del grup i implementar les tècniques i dinàmiques més adequades per tal que el grup reflexioni i sigui capaç d’identificar el conflicte existent i mitjançant el diàleg respectuós arribi a un consens de com encarar-ho i solucionar-ho.
  • Acompanyar els integrants en la realització de les activitats.
  • Oferir l’ajuda i els suports necessaris i adaptats a cada persona, situació i activitat.
  • Afavorir un clima grupal agradable, empàtic, assertiu, en el que les persones participants es sentin còmodes i relaxades. Participar activament al llarg de tot el procés de valoració i avaluació de les activitats, realitzant tasques d’observació i registre.

Acompanyament en oci i temps lliure

Les necessitats d’acompanyament que requereix cada persona figuren dintre del seu pla d’actuació individualitzat. Aquest pla engloba les necessitats que té, en quines activitats necessita acompanyament i quin o quins professionals han de fer-se’n càrrec.

Les tasques d’acompanyament poden ser molt diverses, de caire individual o de caire grupal. Vegeu un llistat de les tasques d’acompanyament més habituals a partir del tipus de suport individual segons el grau d’autonomia de les persones usuàries:

  • Intermitent: és un tipus de suport episòdic, que s’esdevé quan es necessari. Es tracta de donar suport de curta duració en moments vitals determinats i en la intensitat que requereixi la persona usuària. Pot ser d’alta o baixa intensitat i requerir més d’un professional.
  • Limitat: es duu a terme durant un període limitat de temps, de forma intensiva i constant durant aquest període.
  • Extens: es caracteritza per ser regular (per exemple, a diari), en algun entorn i sense limitació temporal.
  • Generalitzat: és un suport consistent en el temps i d´elevada intensitat, proporcionat en diversos entorns. Pot necessitar diversos professionals.

Aquesta classificació ofereix informació al professional per al tipus d’intervenció que ha de dur a terme:

  • Trasllats i desplaçaments
    • Quan l’activitat es realitza fora de la residència habitual cal acompanyar la persona perquè pugui arribar tranquil·la, còmoda i segura al lloc on es du terme l’activitat.
    • Durant la realització d’una activitat a l’aire lliure, visites culturals, excursions o exposicions, per ajudar la persona a desplaçar-se de forma segura cal actuar com el seu suport físic.
  • Cerca, orientació i informació del ventall de recursos i activitats de lleure i oci existents adaptats als interessos i necessitats.
    • Cal informar també sobre els accessos i ajudar-lo.
  • Contactes i visites als recursos existents per conèixer-los de primera mà.
    • La persona usuària pot triar els recursos que prefereix i els que li són més gratificants i adients.
  • Transcurs de les activitats d’oci i temps lliure, si la persona ho necessita.
  • Suport a la persona per facilitar l’adaptació al recurs triat i al grup al que s’ha incorporat. Hi ha vegades que les persones en situació de dependència poden sentir-se insegures al principi quan arriben a un recurs nou on no coneixen ningú. Tenir una persona de confiança al costat (en aquest cas, el tècnic d’atenció a persones en situació de dependència) pot ajudar a sentir-se a gust i segur i, per tant, a integrar-se.

Alguns aspectes clau que cal tenir en compte a l’hora d’acompanyar a una persona en situació de dependència són:

  • Respecte de la voluntat en les seves preferències i decisions.
  • En la transmissió d’informació, ser fidel al sentit de les paraules i no reinterpretar ni esbiaixar les predileccions.
  • Saber preveure les limitacions.
  • Atendre les necessitats.
  • Orientar i ajudar en l’elecció d’activitats.
  • Acompanyar durant la realització d’activitats d’oci emprant els suports i recursos necessaris adequats per a cada persona
  • Resoldre les problemàtiques que puguin sorgir al llarg de tot el procés, afavorint que puguin gaudir de l’oci de forma plena i gratificant.
Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats