Modalitats organitzatives de la prevenció en l’empresa

Trobareu un glossari de sigles a la secció “Annexos” d’aquest apartat.

La paraula organització té diversos significats aplicats a l’àmbit de l’empresa. En sentit ampli i genèric, una organització és una entitat formada per persones i mitjans materials degudament dirigits i coordinats per a la consecució d’uns objectius. En aquest sentit, l’empresa és una organització. També, i des del punt de vista doctrinal, s’entén per organització la ciència que estudia el funcionament intern de les organitzacions i de les empreses.

Però a nosaltres ens interessa definir l’organització com una funció de l’activitat administrativa −o també directiva−, tal com va descriure H. Fayol, tot establint les funcions directives següents: planificar, organitzar, coordinar, ordenar i controlar. De manera que queda demostrat que organitzar és una funció més de l’activitat directiva.

H. Fayol (1841-1925) va ser un dels principals autors de la teoria clàssica de l’administració.

Com a funció de l’activitat directiva, podem definir l’organització com la facultat de la direcció d’una empresa per la qual disposa del personal i dels mitjans de la manera més idònia per aconseguir uns objectius establerts prèviament amb la realització d’unes accions o activitats.

Per a nosaltres, és clar, la definició d’organització que fa H. Fayol és la més adient per a l’estudi de l’organització preventiva, però és convenient que sapigueu que organitzar s’utilitza a vegades “indegudament” com a sinònim de dirigir; en aquest cas inclouria les funcions de planificar, organitzar, executar, controlar i corregir. D’aquesta manera, és fàcil entendre la definició d’empresa que ens dona Eduardo Bueno Campos: “L’empresa és una organització, l’organització de la qual es regeix d’acord amb els principis de l’organització.”

Aquesta organització de persones i mitjans reunits a través d’una xarxa de relacions jeràrquiques i funcionals i integrades en òrgans o departaments degudament dirigits i controlats constitueix l’estructura de l’empresa.

La Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) ha implantat un marc preventiu que comporta un marc organitzatiu de la prevenció en l’empresa adequat per garantir la seguretat dels seus treballadors.

Igualment, aquest text legal imposa a l’empresari l’obligació d’implantar i aplicar un Pla de Prevenció per portar a terme l’acció preventiva en la seva empresa. Aquest Pla de Prevenció ha de ser aprovat per la direcció, ha d’estar documentat i ha d’estar a disposició de les autoritats i dels representants dels treballadors.

L’estructura organitzativa preventiva s’ha d’integrar en el sistema de gestió que apliqui l’empresa. Qualsevol sistema és vàlid sempre que permeti complir amb les obligacions legals i garantir la salut dels treballadors.

En el pla de prevenció s’ha de definir l’organització preventiva de l’empresa entenent per aquesta, d’una banda, la modalitat triada entre les diverses alternatives que hi ha; d’una altra, l’assignació de funcions i responsabilitats als membres de l’empresa amb competències en aquest camp i la ubicació concreta dels òrgans preventius en l’estructura de l’empresa.

Marc organitzatiu

La cultura de l’empresa és el conjunt de creences i principis bàsics que diferencien una empresa de les altres i que són assumits i compartits pels seus membres. Intervenen molts factors configuradors tant de part de l’empresari com dels treballadors. La cultura determina la manera de comportar-se, de comunicar-se i relacionar-se.

La Llei de prevenció de riscos laborals (Llei 31/1995 de 8 de novembre de LPRL) ha establert i implantat un marc preventiu que facilita la implantació d’una adequada cultura preventiva.

Per apreciar millor els canvis que ha introduït, és convenient viatjar enrere uns quants anys per veure com era, a grans trets, l’organització preventiva abans de l’esmentada llei.

El marc organitzatiu anterior a la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL)

Abans de la implantació de l’LPRL, la normativa aplicable amb caràcter bàsic era l’Ordenança general de seguretat i higiene en el treball, aprovada per l’Ordre de 9 de març de 1971.

Ordenança general de seguretat i higiene en el treball

Aquest era el nom de la norma bàsica anterior a la implantació de l’LPRL. Es tractava d’una bona norma de caràcter eminentment tècnic, però que no regulava els aspectes que remarquen la nova cultura preventiva: integració, participació, multidisciplinarietat, formació…

Aquesta norma regulava unes obligacions que havien d’assumir els empresaris per protegir la salut física dels seus treballadors. Aquestes obligacions eren aplicades puntualment a les empreses a través d’un conjunt d’accions aïllades i sense connexió ni planificació prèvia.

Normalment l’organització s’establia amb la creació d’un òrgan de seguretat i higiene que funcionava sense coordinació ni connexió amb la resta de departaments de l’empresa. D’altra banda, estava adscrit al departament de recursos humans i no hi havia relació ni integració amb els altres òrgans de l’empresa.

Canvis en la terminologia preventiva

Abans s’utilitzava el terme seguretat i higiene, la qual cosa comporta fer objecte d’acció solament la lluita contra els accidents i les malalties professionals.
Actualment s’utilitza l’expressió de prevenció de riscos, que comporta fer objecte d’acció la lluita contra tot tipus de riscos, i així han adquirit rellevància legal tot el seguit de riscos de càrrega física laboral i els que poden alterar la salut psíquica i social dels treballadors.

El marc organitzatiu actual

La implantació de l’LPRL, en total harmonia amb la directiva marc europea, ha influït determinantment en la introducció i la implantació progressiva d’una nova mentalitat d’acord amb els principis preventius d’integració, participació i previsió promulgats pel mateix text legal. També ha estat bàsic el canvi de mentalitat dels agents socials: treballadors, sindicats, empresaris, administracions…

Per organitzar una empresa és necessari conèixer els principis en què es fonamenta.

I ens preguntarem: quines són les grans línies mestres d’aquesta nova concepció preventiva? Els articles 14 i 15 de l’LPRL ens donen la resposta. Aquests dos articles són fonamentals per a la comprensió del marc normatiu actual.

Consulteu els principis de l’acció preventiva recollits en l’article 15 de l’LPRL.

L’organització preventiva ha d’estar alineada amb els principals elements configuradors de l’actual concepció de la prevenció; els principals són:

  1. L’acció preventiva ha de ser integrada i multidisciplinària. Una de les formes amb les quals l’LPRL preveu que els empresaris poden donar compliment al dret dels treballadors a disposar d’una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball és mitjançant la integració de l’activitat preventiva en l’empresa.
  2. L’empresari ha de garantir la salut integral dels treballadors. Observeu que s’utilitza l’infinitiu garantir, és a dir, assegurar completament.
  3. L’acció preventiva ha de ser una acció permanent de seguiment de l’activitat preventiva amb la fi de perfeccionar de manera contínua les activitats d’identificació, avaluació i control dels riscos.
  4. S’afavoreix la consulta i participació dels treballadors. Els treballadors i els seus representants, han de contribuir a la integració de la PRL mitjançant la seva participació o consulta al voltant de la implantació i aplicació del pla de prevenció de riscos, l’avaluació de riscos i la planificació preventiva.
  5. S’impulsa la formació dels treballadors. La formació inicial i contínua dels treballadors esdevé una obligació empresarial clau per a la integració de la prevenció en tots els nivells jeràrquics de les empreses. Especial importància pren la formació de les persones amb funcions específiques en el desenvolupament de l’activitat preventiva. La normativa agrupa en tres nivells la formació mínima exigible en relació amb les tasques desenvolupar −nivell bàsic, nivell intermedi i nivell superior.

La implantació i l’aplicació d’un pla de prevenció de riscos laborals és l’instrument mitjançant el qual les empreses integren la prevenció en el seu sistema general de gestió de les empreses.

Integrar la prevenció vol dir que aquesta ha de ser considerada i aplicada, de manera inseparable, en tots els processos, en l’organització del treball i en tots els nivells jeràrquics. Tots els procediments de treball han de disposar de les mesures preventives necessàries.

Les funcions i responsabilitats preventives es deleguen directament a la línia jeràrquica de l’empresa; sabem que la responsabilitat última recau en el màxim nivell d’autoritat de l’empresa.

Exemple d'integració en els nivells jeràrquics

Els nivells jeràrquics han de tenir presents la PRL en qualsevol activitat que ordenin i en totes les decisions que prenguin. Per exemple, la PRL està integrada en el departament de compres, quan aquest pren decisions de compra de maquinària tenint presents la seguretat i no només el preu.

Estructura organitzativa

Com a conseqüència del nou marc legal, és necessari que qualsevol empresa tingui una estructura organitzativa preventiva adequada per garantir la seguretat dels seus treballadors. Per materialitzar el deure de protegir la salut dels treballadors i el dret d’aquests a una protecció efectiva, l’empresari ha de garantir la seguretat i salut mitjançant un seguit d’actuacions, una de les quals és la constitució d’una organització preventiva efectiva “amb mitjans adequats”, recollida en l’article 14.2 de l’LPRL.

Convenis col·lectius

Els convenis col·lectius establerts amb els treballadors o els seus representants també obliguen l’empresari en matèria de seguretat i salut, ja que inclouen la majoria d’ells inclouen articles que en fan referència a la prevenció de riscos laborals.

Article 14.2 LPRL. Dret a la protecció enfront dels riscos laborals

“En compliment del deure de protecció, l’empresari haurà de garantir la seguretat i la salut dels treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball. A aquest efecte, en el marc de les seves responsabilitats, l’empresari realitzarà la prevenció dels riscos laborals mitjançant […] la constitució d’una organització i dels mitjans necessaris en els termes establerts en el capítol IV d’aquesta llei.”

Lògicament, la forma concreta d’organització dependrà de molts factors com el nombre de treballadors, l’activitat realitzada, el conjunt de riscos que presenta o la modalitat preventiva triada, però, de tota manera, aquest marc organitzatiu ha de permetre actuar en els següents camps per garantir la millora contínua de la prevenció:

  1. Identificació i avaluació dels riscos.
  2. Planificació de les actuacions preventives.
  3. Adopció de mesures preventives.
  4. Control periòdic de l’estat preventiu.
  5. Introducció de millores, si escau.

Cercle de la millora contínua

Walter A. Shewhart (1891-1967) fou un físic i enginyer estatunidenc, conegut com el pare del control estadístic de la qualitat. És coautor, juntament amb E. Deming (1900-1993), del popular cercle, també anomenat “cicle de Deming-Shewhart” o PDCA (en anglès Plan-Do-Check-Act).

Observareu que els passos anteriors coincideixen amb les quatre fases de la millora contínua, tal com els va concebre Walter A. Shewhart: planificar, executar, controlar i corregir (vegeu la figura). Noteu que la identificació i avaluació dels riscos són dues actuacions prèvies a la planificació.

Figura Cercle de millora contínua de Walter A. Shewhart

La normativa no obliga a constituir l’organització preventiva (dins del marc organitzatiu genèric de l’empresa) d’una determinada manera, ni dóna criteris d’estructuració respecte als altres òrgans o departaments. L’empresa té llibertat d’acció per ubicar i relacionar l’òrgan preventiu respecte als altres (hi ha diversos models d’ubicació que ja comentarem), però sí que està obligada a complir les exigències legals i les pactades amb els treballadors.

En canvi, sí que és una obligació legal definir i establir una estructura organitzativa concreta adoptant qualsevol de les modalitats organitzatives que estableix la normativa i integrar-la dins del sistema de gestió de l’empresa.

L’estructura organitzativa preventiva consisteix a definir l’òrgan preventiu, ubicar-lo dins de l’organització general de l’empresa, designar persones i mitjans i atribuir funcions i responsabilitats.

Ara bé, una vegada constituïda l’estructura organitzativa preventiva, què ha de fer l’empresa? Aquesta estructura ha de permetre realitzar una acció preventiva de millora contínua a l’empresa.

Acció preventiva

És el conjunt d’actuacions planificades, organitzades, executades i controlades en el si de l’empresa per avaluar els riscos i aplicar les mesures preventives adients.
Alguns exemples d’accions preventives són avaluar riscos, informar i formar els treballadors, consultar i participar, vigilar la salut, preveure les actuacions per a emergències i risc greu i imminent, i constituir una organització adequada.

El pla de prevenció

El pla de prevenció és l’eina mitjançant la qual les empreses integren la seva activitat preventiva en el seu sistema general de gestió. És a dir, amb el pla de prevenció les empreses tenen en consideració l’activitat preventiva en totes les seves activitats i nivells jeràrquics, evitant que l’activitat preventiva sigui tractada de forma aïllada de la resta d’activitats i plans empresarials.

Concepció del terme 'gestió'

La paraula gestió, aplicada a l’àmbit organitzatiu de l’empresa, s’utilitza a vegades amb dos sentits no coincidents. L’un implica planificació dels objectius de mitjà i curt termini més la realització de les accions per aconseguir-los, i l’altre solament l’execució d’accions.

Quan les normes legals i tècniques fan referència al sistema de gestió estan relacionades amb la primera accepció, és a dir, la gestió implica la planificació d’objectius i l’execució d’accions per assolir-los.

La legislació vol donar la màxima importància al pla de prevenció, i per això exigeix que sigui aprovat per la direcció de l’empresa, assumit per tots el nivells jeràrquics i conegut per tots els treballadors. A més a més, s’assenyala que el document sempre ha d’estar a disposició de l’autoritat laboral, de les autoritats sanitàries i dels representants dels treballadors.

Amb la finalitat de facilitar i impulsar la seva consulta, és a dir, per tal que el pla de prevenció sigui un document àgil i útil, es recomana que tingui una extensió reduïda i que sigui fàcilment comprensible per qualsevol treballador.

Cal tenir present que el pla de prevenció s’ha d’adaptar a cada empresa, a les seves característiques, activitats i dimensions. Resulta censurable que les empreses facin una simple adaptació o, en el pitjor dels casos, una còpia, dels plans de prevenció d’altres empreses.

És necessari que estudieu l’article 16 de la Llei 31/1995 PRL i els articles 1 i 2 del RD 39/1997 Reglament dels serveis de prevenció (RSP) al·lusius als plans de prevenció.

L’article 16.1 de l’LPRL precisa uns continguts del pla de prevenció, però les successives modificacions reglamentàries del RD 39/1997, del Reglament dels serveis de prevenció, han ampliat aquests continguts. Avui en dia, el pla de prevenció, entès com un patró que orienta conductes (a part de com a document que les acredita), inclou diferents elements organitzatius de la prevenció de riscos laborals (PRL) de l’empresa. El seu contingut mínim legal és:

  • La identificació de l’empresa i de la seva activitat, el nombre de centres de treball i les seves característiques, el nombre de treballadors i les característiques rellevants d’aquests en relació amb la PRL.
  • L’estructura organitzativa. Inclou les funcions i responsabilitats dels diferents nivells jeràrquics i dels canals de comunicació, és a dir, l’organització preventiva de l’empresa.
  • L’organització de la PRL. Inclou la modalitat preventiva implantada i els òrgans de representació en temes de PRL.
  • L’organització de la producció. Inclou la identificació dels processos que es desenvolupen (de treball o de gestió), les pràctiques de treball i els procediments organitzatius de la PRL.
  • La política, els objectius i les fites que pretén assolir l’empresa en l’àmbit de la PRL.
  • Els recursos humans, tècnics, materials i econòmics necessaris per a l’acció preventiva amb la finalitat d’assolir els objectius i les fites marcades.

Contingut de la planificació preventiva

La planificació preventiva inclou les activitats encaminades a eliminar, reduir o controlar els riscos. Per a la seva planificació s’ha d’incloure el termini per dur a terme les activitats, s’han d’establir funcions i responsabilitats al personal designat i s’han d’assignar recursos materials.

El pla de prevenció de l’empresa és l’eina que articula l’acció preventiva. Els dos instruments essencials per gestionar-lo són l’avaluació de riscos (inicial, actualitzada i revisada) i la planificació de l’activitat preventiva.

Les empreses amb menys de 51 treballadors i que no desenvolupin cap de les activitats perilloses relacionades amb l’annex I del RD 39/1997 RSP, poden incloure en un únic document el pla de prevenció, l’avaluació de riscos i la planificació preventiva. Així, el document que elaborin aquestes empreses inclou les mesures operatives necessàries per integrar la PRL en l’activitat de l’empresa, els llocs de treball amb riscos i les mesures per evitar-los o reduir-los. En el cas de les mesures preventives, aquestes aniran prioritzades en funció de la gravetat del riscos i amb indicació del termini d’execució.

L’orientació de les conductes preventives té com a finalitat l’eficàcia i l’eficiència.

A les empreses, les actuacions preventives han d’estar orientades a la consecució de dos principis bàsics de gestió:

  • Principi d’eficàcia: s’ha d’efectuar un control continu de les condicions de treball i del compliment de totes les obligacions legals i pactades.
  • Principi d’eficiència: s’han d’intentar millorar contínuament els nivells preventius de l’empresa (art. 15 LPRL).

Normativa aplicable

Per a l’estudi de l’organització de la prevenció en les empreses, la normativa de referència que cal tenir present és la Llei 31/1995 PRL i el RD 39/1997 RSP i les seves posteriors modificacions. En data de publicació d’aquest material, la darrera modificació del RD 39/1997 RSP correspon al 10 d’octubre del 2015. La regulació legal de l’organització preventiva es recull en els capítols IV i V de l’LPRL:

  • Capítol IV: Serveis de prevenció (de l’article 30 al 32).
  • Capítol V: Consulta i participació dels treballadors (de l’article 33 al 40).

En aquesta unitat tractarem els articles 30, 31, 32 i 32 bis de l’LPRL, sense ignorar que tot allò relatiu a la consulta i participació dels treballadors també forma part de l’organització preventiva.

Els articles de l’LPRL estan desenvolupats reglamentàriament al RD 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, concretament en el seu capítol III, “Organització de recursos per a les activitats preventives”.

A més a més, el capítol VI, “Funcions i nivells de qualificació” (de l’article 34 al 37) i l’annex I (llistat de treballs amb activitats perilloses) del mateix RD 39/1997 RSP, inclouen continguts que necessàriament heu de tenir presents a l’hora de determinar l’organització de la prevenció en l’empresa.

Com consultar la normativa?

A l’hora de cercar la normativa, assegureu-vos que consulteu les versions vigents i que la font sigui del tot fiable. En aquest sentit, defugiu els documents en format PDF que es publiquen a internet, ja que poden estar obsolets. Us podem recomanar, per exemple, que consulteu la normativa de PRL publicada al web de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST): www.insst.es.

Organització de la prevenció a l'empresa

Delegats de prevenció

Són els representants dels treballadors amb funcions específiques en PRL. No realitzen activitats preventives, i la seva funció es centra en la vigilància i el control del compliment de l’empresa en les seves obligacions en matèria de PRL.

L’empresa ha de triar un dels següents models organitzatius, previstos per la normativa, per tal que s’encarregui de les activitats preventives:

  • Per assumpció personal per l’empresari
  • Designant un o diversos treballadors
  • Constituint un servei de prevenció propi (SPP)
  • Concertant tota o una part de l’acció preventiva amb un servei de prevenció aliè (SPA)

Correspon a les direccions de les empreses establir l’organització preventiva, respectant els requisits que la legislació estableix, i definir les funcions, les responsabilitats i els objectius en matèria preventiva en tota la línia jeràrquica de l’empresa.

Comitè de seguretat i salut

És un òrgan de participació i consulta en matèria de PRL format per igual nombre de representants de l’empresa que dels treballadors.

La ubicació concreta de la unitat preventiva dintre de l’organigrama empresarial l’ha d’establir cada empresa seguint criteris d’eficàcia quant a capacitat de coordinació amb les altres unitats, actuació ràpida i poder de decisió, entre d’altres. Tot i això, en els sistemes organitzatius actuals, i seguint les directius d’integració de la prevenció en el sistema de gestió general de les empreses, la tendència és ubicar l’òrgan preventiu com una unitat staff, de forma que les tasques preventives del dia a dia són realitzades pels diferents comandaments de la línia jeràrquica. Per exemple, a l’inici de la jornada laboral els comandaments assignen les tasques a realitzar als operaris, tot indicant les mesures preventives i de protecció que cal seguir durant la seva execució.

A més a més, en certs casos, existeix la possibilitat de formar part d’un servei de prevenció mancomunat (SPM) constituït entre diferents empreses, tot i que, per a cadascuna de les empreses tindrà la consideració de servei de prevenció propi.

Assumpció personal pel mateix empresari

Consulteu les funcions i els nivells de qualificació necessàries al capítol VI del RD 39/1997 RSP. Les funcions es classifiquen en tres nivells: bàsic, intermedi i superior.

L’empresari podrà desenvolupar personalment l’activitat preventiva, exceptuant la vigilància de la salut dels treballadors, sempre que compleixi els següents requisits (vegeu la figura):

  • Que l’empresa tingui fins a 10 treballadors, o fins a 25 si només té un centre de treball.
  • Que l’empresari treballi habitualment en el centre de treball.
  • Que l’empresari disposi del nivell de capacitació corresponent a les funcions de prevenció de riscos laborals que vulgui desenvolupar.
  • Que no siguin activitats preventives relatives a la vigilància de la salut dels treballadors.
  • Que no desenvolupi activitats perilloses incloses en l’annex I del RD 39/1997 RSP.
Figura Requisits bàsics de la modalitat organitzativa: assumpció pel mateix empresari

Activitats perilloses

En l’annex I del RD 39/1997 RSP figuren les següents activitats perilloses:

  • Exposició a radiacions ionitzants en zones controlades.
  • Exposició a agents tòxics i molt tòxics (categories 1, 2 i 3) i, particularment, cancerígens, mutàgens o tòxics per a la reproducció (Cat. 1A i 1B).
  • Activitats en què intervenen productes químics d’alt risc.
  • Exposició a agents biològics dels grups 3 i 4.
  • Fabricació, manipulació i utilització d’explosius i pirotècnia.
  • Mineria a cel obert i d’interior, i sondejos en superfície terrestre o en plataformes marines.
  • Immersió sota l’aigua.
  • Obres de construcció, excavació, moviments de terres i túnels amb el risc de caiguda des d’alçada o de quedar soterrat.
  • Indústria siderúrgica i en la construcció naval.
  • Producció de gasos comprimits, liquats o dissolts o utilització significativa d’aquests.
  • Treballs que produeixin concentracions elevades de pols silícia.
  • Treballs amb riscos elèctrics en alta tensió.

Les activitats preventives que no pugui assumir l’empresari, entre elles la vigilància de la salut dels treballadors, les ha de realitzar obligatòriament a través d’una de les altres modalitats d’organització preventiva previstes a la normativa.

Designació d'un o més treballadors

L’empresari podrà designar un o diversos treballadors de la seva empresa perquè assumeixin les activitats preventives si es donen els requisits següents:

  • Que l’empresa tingui un màxim de 500 treballadors.
  • Que l’empresa tingui un màxim de 249 treballadors i la seva activitat no estigui inclosa en l’annex I del RSP.
  • Que els treballadors designats disposin del nivell de capacitació corresponents a les funcions de PRL que vagin a desenvolupar.
  • Que el nombre de treballadors designats i els mitjans posats a disposició siguin els necessaris per dur adequadament les funcions: temps disponible per realitzar les activitats, recursos materials…

Els treballadors designats, a més a més de disposar de la capacitació formativa reglamentària, han de tenir altres capacitats que li permetin realitzar les seves funcions de forma eficaç; principalment, capacitats de gestió de les relacions interpersonals, de direcció i de lideratge.

En aquest sentit, resulta convenient que els treballadors designats depenguin orgànicament de la direcció de l’empresa. Observeu que si la seva posició en l’organigrama de l’empresa és de dependència directa amb la direcció, els proporciona certa autoritat a l’hora de portar a terme les tasques preventives, com per exemple instruir comandaments i treballadors en l’àmbit de les seves competències.

Les activitats preventives que no puguin assumir els treballadors designats les ha de realitzar l’empresa mitjançant la constitució d’un SPP o la contractació d’un o més SPA. No serà obligatòria la designació de treballadors quan l’empresari:

  • Realitzi personalment l’activitat preventiva.
  • Hagi recorregut a un servei de prevenció aliè.
  • Hagi constituït un servei de prevenció propi.

Tot i que es compleixin els requisits per a l’assumpció pel mateix empresari o per a la designació d’un o més treballadors, l’autoritat laboral pot obligar l’empresa a constituir un servei de prevenció propi o concertar un servei de prevenció aliè sobre la base de les circumstàncies concretes de l’empresa, com podrien ser la freqüència i la gravetat de la seva sinistralitat.

En la figura podeu veure possibles modalitats organitzatives de la prevenció en empreses de 250 a 500 treballadors.

Figura Modalitats organitzatives en empreses de 250 a 500 treballadors

Serveis de prevenció: constitució o concertació

El servei de prevenció és el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per realitzar les activitats preventives amb la finalitat de garantir la protecció de la salut de tots els treballadors, assessorant els integrants de l’empresa i donant-los suport. En tots els casos, per a la seva constitució, cal l’acreditació de l’autoritat laboral i l’aprovació de l’autoritat sanitària quant als aspectes sanitaris.

Els mitjans humans i materials emprats pel servei de prevenció tindran un caràcter interdisciplinari, i s’adequaran a:

  • La mida de l’empresa
  • Els tipus de riscos
  • La distribució de riscos

Acció interdisciplinària

L’acció preventiva dels serveis de prevenció té un caràcter interdisciplinari, ja que els problemes preventius han de ser tractats de forma global i els diversos equips han de treballar amb dependència mútua, superant les divisions de les diferents especialitats preventives que hi intervenen: seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia i psicosociologia aplicada i medicina en el treball.

Les competències o funcions dels serveis de prevenció (siguin serveis propis o aliens) són aquelles que estan relacionades amb l’acció preventiva en l’empresa. Segons l’art. 31.3 de la Llei 31/1995 PRL, tenen les funcions següents, entre d’altres:

  • Disseny, implantació i aplicació del pla preventiu integrant-lo en l’empresa.
  • Avaluació dels factors de risc.
  • Planificació de la prevenció i priorització de les mesures preventives i vigilància de la seva eficàcia.
  • Impartició d’informació i formació als treballadors.
  • Implantació de primers auxilis i dels plans d’emergència.
  • Vigilància de la salut dels treballadors.

D’altra banda, els tipus de serveis preventius poden ser:

  • Servei de prevenció propi (SPP)
  • Servei de prevenció aliè (SPA)
  • Servei de prevenció mancomunat (SPM)

Quan una empresa estableix o concerta l’activitat preventiva a un servei de prevenció, resulta totalment necessari que disposi, de forma complementària al servei de prevenció, de la figura d’un/a coordinador/a de prevenció en tots els seus centres de treball. Aquesta figura realitza funcions similars a les del treballador designat, però, a més a més, coordina i agilitza la comunicació entre l’empresa i el servei de prevenció.

Quan la modalitat preventiva de les empreses és la concertació d’un SPA, la figura del/de la coordinador/a de prevenció afavoreix la integració de la prevenció en els processos productius de l’empresa. Observeu que els SPA no tenen una presència continuada en els centres de treball, fet que dificulta la integració de la prevenció en els processos productius i en el sistema de gestió general de l’empresa.

En l’apartat “Sistemes de coordinació preventiva de les empreses” d’aquesta unitat trobareu informació sobre la tasca dels encarregats coordinadors, els quals tenen funcions diferents de les dels recursos preventius.

Servei de prevenció propi

El servei de prevenció propi (SPP) es constitueix amb personal de l’empresa, i se sotmetrà a una auditoria prèvia.

Hi ha obligatorietat del servei de prevenció propi, és a dir, l’empresari l’ha de constituir quan l’empresa:

  • Tingui més de 500 treballadors.
  • Tingui entre 250 i 500 treballadors i s’hi desenvolupin activitats perilloses.
  • Ho decideixi l’autoritat laboral per raó de la perillositat de l’activitat o per la freqüència de la sinistralitat, sempre que no es concerti un servei de prevenció aliè.

Alhora, l’organització del servei de prevenció és la següent:

  • El servei de prevenció propi constituirà una organització específica a la qual els seus components hauran de dedicar-se en exclusivitat.
  • Disposarà de les instal·lacions i els mitjans humans i i materials necessaris.
  • Tindrà, com a mínim, dues especialitats o disciplines preventives pròpies del nivell superior. Els experts actuaran de manera coordinada segons el que preveuen els protocols d’actuació o altres mitjans que coordinen objectius, procediments i competències.
  • Han de tenir tècnics suficients per dur a terme les funcions dels nivells bàsic i intermedi.
  • Quan determinades activitats preventives no siguin assumides pel servei de prevenció propi, seran dutes a terme pels serveis de prevenció aliens.
  • Si assumeixen l’especialitat de medicina del treball, els serveis sanitaris han de ser aprovats i registrats per l’autoritat sanitària.
  • Finalment, faran la memòria i la programació anual del servei de prevenció, que estarà a disposició de les autoritats laborals i sanitàries i del comitè de seguretat i salut.

Exempció de l'auditoria prèvia dels SPP

Queden exemptes de l’obligació de sotmetre’s a una auditoria aquelles empreses de fins a 50 treballadors l’activitat de les quals no estigui inclosa en l’annex I del RD 39/1997 RSP, que desenvolupin les activitats preventives amb recursos propis i en les quals l’eficàcia del sistema preventiu resulti evident sense necessitat de recórrer a una auditoria pel limitat nombre de treballadors i l’escassa complexitat de l’activitat preventiva.
En aquest cas, l’obligació d’auditar se substituirà per la remissió a l’autoritat laboral d’una notificació sobre la concurrència de les causes que fan innecessària l’auditoria. No obstant això, l’autoritat laboral podrà requerir la realització d’una auditoria, a la vista de les dades de sinistralitat de l’empresa o del sector o de la perillositat de les activitats desenvolupades o la inadequació del sistema de prevenció.

Servei de prevenció aliè

Els serveis de prevenció aliens (SPA) són entitats especialitzades degudament acreditades per l’autoritat laboral per poder prestar determinats serveis preventius a les empreses. Els SPA degudament acreditats quedaran inscrits en un registre de les comunitats autònomes.

L’empresari recorrerà a aquest servei de prevenció quan:

  • La designació de treballadors sigui insuficient, sense estar obligat a constituir un servei propi.
  • Malgrat que l’autoritat laboral decideixi que ha de constituir un servei de prevenció propi, l’empresa opti, a més, per concertar un servei de prevenció aliè.
  • Es produeixi únicament una assumpció parcial de l’activitat preventiva en els supòsits d’assumpció personal de l’empresari o de designació de treballadors.

Consulteu, en l’art. 20 del RD 39/1997 RSP, els continguts mínims que s’han d’incloure per escrit en el concert de l’activitat preventiva d’una empresa amb un SPA.

Les obligacions prèvies dels empresaris abans de la concertació de l’activitat preventiva a un SPA són:

  • S’han de consultar els representants dels treballadors (delegats de prevenció) abans de concertar aquests serveis.
  • El comitè de seguretat i salut de l’empresa ha d’acordar els criteris que es consideraran per seleccionar l’entitat.

Els requisits de les entitats especialitzades per poder actuar com a SPA són:

  • Disposar de l’organització, les instal·lacions, el personal i els equips necessaris.
  • Constituir una garantia que cobreixi les seves possibles responsabilitats.
  • Estar desvinculada de l’empresa que la contracta de qualsevol relació diferent de la de SPA. Observeu que sense aquest requisit no es pot garantir la imparcialitat del SPA en les seves funcions.
  • Assumir directament les funcions objecte de la concertació. Malgrat això, els SPA poden subcontractar a altres empreses o especialistes la realització de certes activitats preventives que requereixin coneixements especials o instal·lacions complexes.

A més dels anteriors requisits, han de disposar dels següents recursos humans per poder actuar com a SPA:

  • Disposar de totes les especialitats preventives: seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia i psicosociologia aplicada i medicina del treball.
  • Disposar almenys d’un metge especialista en medicina del treball o d’un diplomat en medicina d’empresa i d’un auxiliar tècnic sanitari o diplomat universitari en infermeria d’empresa. Per a cadascuna de les altres especialitats, disposar almenys d’un tècnic qualificat per desenvolupar les funcions de nivell superior.
  • Disposar, en funció de les característiques i del nombre d’empreses concertades, del personal necessari per portar a terme les funcions de nivell bàsic i intermedi.

Observeu la necessitat d’establir mecanismes de coordinació, entre tots aquests recursos humans i entre totes les disciplines a l’hora de realitzar la identificació i l’avaluació dels riscos, els plans de prevenció o els plans de formació d’una determinada empresa.

Les funcions dels serveis de prevenció aliens són:

  • Assessorament i suport a l’empresa. En aquests tipus de funcions d’assessorament i suport, el servei de prevenció no és l’òrgan encarregat d’aplicar les recomanacions, sinó que la responsabilitat de posar en pràctica les recomanacions correspon a l’empresari.
  • Desenvolupament i execució de les activitats concertades: disseny preventiu dels llocs de treball, identificació i avaluació dels riscos, plans de prevenció, plans de formació, vigilància de la salut i altres activitats concertades.

Actuació de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social

La Llei 35/2014, de 26 de desembre, coneguda com a ”Llei de mútues” va obligar les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social, anteriorment mútues d’accidents de treball i malalties professionals, a deslligar-se completament de les seves societats de prevenció. Avui dia, totes aquestes societats de prevenció han desaparegut i s’han constituït com a serveis de prevenció aliens de capital privat que ja no tenen cap vincle amb les mútues de les quals van sorgir.
Aquestes noves entitats ja no poden utilitzar els mitjans humans, materials i immaterials de les mútues per realitzar funcions com a serveis de prevenció, i han de desenvolupar la seva activitat amb total independència i diferenciació respecte de les mútues.

Servei de prevenció mancomunat

Les empreses obligades a constituir un SPP no podran formar part d’un SPM constituït per empreses del mateix sector.

El servei de prevenció mancomunat (SPM) es pot formar quan diverses empreses desenvolupin les seves activitats en un mateix centre de treball, edifici, centre comercial, polígon industrial o àrea geogràfica limitada. També pot constituir-se entre empreses del mateix grup empresarial o entre empreses del mateix sector productiu.

Per establir un SPM s’han de complir els següents requisits:

  • Les empreses afectades han de consultar prèviament els representants dels treballadors.
  • Cada comitè de seguretat i salut de les empreses afectades ha d’acordar les seves funcions.
  • Ha de tenir la consideració de servei propi per a cadascuna de les empreses que el constitueixin.
  • Ha de formalitzar-se l’acord entre les diferents empreses incloent les dades establertes per l’Administració competent i comunicar-ho amb caràcter previ a l’autoritat laboral del territori on es trobin les instal·lacions principals del SPM.
  • El SPM que es constitueixi ha de disposar almenys de tres de les disciplines de la prevenció.

Funcions i responsabilitats

L’organització de la prevenció es basa en la definició, de manera clara i precisa, de les funcions i responsabilitats preventives, no només dels càrrecs específics de les persones amb funcions preventives, sinó en els diferents nivells jeràrquics d’una empresa. Per això, donat el cas, és necessari definir les funcions i responsabilitats en matèria de PRL pel que fa a:

  • El servei de prevenció
  • El comitè de seguretat i salut
  • Els delegats de prevenció
  • Els treballadors designats
  • Els coordinadors de prevenció
  • Els treballadors
  • Els comandaments intermedis
  • Els alts directius i la direcció

Lògicament, i si escau, s’han d’especificar les funcions/responsabilitats dels treballadors designats i, en cas de tenir concertada l’activitat preventiva amb un servei aliè, s’han de definir també les funcions del coordinador de prevenció, interlocutor amb l’SPA.

Per acabar, no ens hem d’oblidar de la necessitat de tenir especificades les funcions dels representants dels treballadors (delegats de prevenció i membres del comitè de seguretat i salut).

Per preparar i aprofundir en les funcions i responsabilitats, és interessant consultar l’apartat corresponent a la definició de funcions i responsabilitats de la nota tècnica de prevenció (NTP) núm. 565 elaborada per l’INSHT. En aquest apartat trobareu les funcions i responsabilitats de la direcció, dels responsables de les diferents unitats funcionals, dels comandaments intermedis, dels treballadors, del treballador designat i dels representants dels treballadors.

Criteris per ubicar l'òrgan preventiu dins de l'estructura de l'empresa

Hi ha diversos criteris per ubicar l’òrgan preventiu a l’empresa. La decisió, lògicament, resideix en el poder de direcció i d’organització de l’empresari i s’haurà de fonamentar en un conjunt de variables que n’aconsellaran una d’entre les altres.

A continuació, podeu veure diversos organigrames amb diverses ubicacions per a l’àrea de Prevenció de riscos laborals; staff, en línia, en grups de treball i mixta:

  • Organització tipus staff. Les funcions de l’acció preventiva són realitzades per persones o equips especialitzats en prevenció que actuen com a assessors dels diferents òrgans de l’empresa, però que no tenen autoritat directa sobre els treballadors (vegeu la figura). És recomanable que jeràrquicament depenguin directament de la direcció, qualsevol que sigui la modalitat escollida. Així, els membres de la unitat de prevenció disposen de potestat per ordenar i instruir en temes de PRL qualsevol treballador/a de l’empresa, independentment del departament al qual estiguin assignats i del nivell jeràrquic que ocupin en l’empresa.
    Per altra banda, la ubicació de la unitat preventiva com una unitat staff és la preferida per la majoria de les empreses en els sistemes organitzatius actuals.
Figura Ubicació tipus ‘staff’ de la unitat de PRL

Comentaris sobre l'organització tipus 'staff'

  • Podrien produir-se problemes de competències en no estar ben delimitades les funcions i responsabilitats entre l’òrgan preventiu i els comandaments jeràrquics de l’empresa. Observeu que es poden produir ambigüitats en el poder, és a dir, en la ubicació tipus staff de la unitat de PRL els treballadors poden rebre ordres i/o instruccions del seu comandament directe i al mateix temps d’algun membre de la unitat de prevenció.
    El problema es genera quan aquests ordres i/o instruccions són contradictòries entre si. Per exemple, els tècnics de PRL poden ordenar als operaris l’ús obligatori de determinats equips de protecció i, per la seva banda, el cap de la secció de producció pot ordenar-los que no els utilitzin al·legant que perjudiquen la productivitat de la secció.
  • Han de tenir mitjans materials i econòmics suficients per poder ser efectius.
  • En principi aquesta organització és la més recomanable considerant que es poden fer combinacions amb els següents tipus: en línia, en grups de treball o mixta.
  • Organització en línia. Les funcions de l’acció preventiva de gestió, execució i control són dutes a terme per cadascun dels comandaments de l’empresa com una funció més del seu àmbit d’actuació, en estar integrades en les activitats pròpies de la seva competència (vegeu la figura). Comporta que tots els comandaments han de tenir coneixements preventius suficients per desenvolupar aquesta funció. La direcció, a part de tenir coneixements, ha de participar activament de la cultura preventiva i impulsar-la. És molt recomanable que sempre hi hagi una persona o òrgan específic per impulsar i coordinar aquest tipus d’organització.
Figura Ubicació tipus línia de la unitat de PRL

Inconvenients de la ubicació en línia

  • La comunicació i la resposta coordinada davant entre els problemes s’alenteix, ja que la informació ha de seguir els canals de comunicació formals de l’organització; això pot afectar l’eficàcia de les accions dels membres de la unitat de PRL.
  • Les unitats en línia tenen tendència a actuar com a departaments estancs, la qual cosa afecta negativament la coordinació de les diferents unitats i generant conflictes entre elles (lluites internes pel poder i els recursos de l’empresa). Aquestes disputes internes i la manca de coordinació tenen una afectació directa en l’assoliment dels objectius preventius.
  • Organització en grups de treball. Aquest model és adient per a funcions concretes preventives de disseny d’accions puntuals i específiques, d’implantació i de control i seguiment d’aquestes. Aquestes funcions són portades a terme per grups de treball integrats per treballadors, comandaments i tècnics de prevenció.

Comentaris sobre l'organització en grups de treball

Aquest sistema de treballar per grups reduïts ha estat valorat positivament tant en la modalitat de treball per cèl·lules en la línia de producció com en funcions de qualitat, de millora contínua i com a cercles de seguretat, que poden donar excel·lents resultats en permetre una participació directa dels treballadors implicats.
És convenient que hi hagi un òrgan coordinador del grup de treball.

  • Organització mixta. Depenent de les seves circumstàncies, cada empresa en particular pot configurar la seva organització fent variacions de les modalitats bàsiques descrites anteriorment (vegeu la figura).
Figura Ubicació tipus mixta de la unitat de PRL, en posició mixta de ‘staff’ i lineal

L’evolució de l’organització preventiva en la mitjana i principalment gran empresa comporta que, en moltes empreses, s’estan integrant en un únic òrgan genèric els serveis de prevenció amb les seves respectives especialitats, el servei de medi ambient i també, el servei de qualitat i seguretat del producte. Formant una unitat o departament específic de l’empresa.

Recursos preventius

Els recursos preventius són persones assignades expressament per les empreses per estar presents durant l’execució de certes activitats o tasques que es puguin considerar perilloses o d’especial risc.

Origen de la figura

La figura del recurs preventiu apareix per primer cop en la normativa de PRL amb la publicació de la Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals.

Les funcions bàsiques del recurs preventiu són el control i la vigilància del compliment de les mesures preventives necessàries per al segur desenvolupament de les tasques, amb la finalitat de garantir l’estricte seguiment dels mètodes de treball i, per tant, del control del risc. La seva funció no és executar les feines, sinó supervisar que es portin a terme aplicant les normes i mesures de seguretat i salut de l’empresa.

La presència de recursos preventius durant l’execució de certs treballs pretén millorar i complementar les mesures de protecció o prevenció previstes per les empreses en la seva planificació preventiva. En cap cas la seva presència suposa l’eliminació de les funcions dels tècnics de PRL dels quals disposen les empreses, ni la substitució d’altres mesures preventives o de protecció. Així, l’assignació de la presència de recursos preventius per a l’execució d’una determinada activitat no suposa cap canvi respecte a la resta d’obligacions empresarials en matèria de PRL.

Les empreses, durant les avaluacions de riscos, tant inicials com periòdiques, identifiquen les activitats o tasques que es puguin considerar d’especial perillositat o risc. Posteriorment, en la planificació de l’activitat preventiva, determinen com s’ha de dur a terme la presència dels recursos preventius durant l’execució d’aquestes activitats d’especial perillositat o risc.

Supòsits amb presència obligatòria dels recursos preventius

Podeu consultar les particularitats dels recursos preventius en el sector de les obres de construcció, en el punt “Sistema de coordinació especial per al sector de la construcció. La subcontractació”, en l’apartat 3 d’aquesta unitat.

Segons l’apartat 1 de l’art. 32 bis de la Llei 31/1995 de PRL, la presència en els centres de treball dels recursos preventius serà obligatòria en els següents tres supòsits:

Supòsit 1r: Quan els riscos puguin veure’s agreujats o modificats en el desenvolupament del procés o l’activitat, per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupen successivament o simultàniament i que facin necessari el control de la correcta aplicació dels mètodes de treball.

Si analitzem aquest primer supòsit, podreu observar que la presència de recursos preventius resulta obligatòria si es donen tres requisits:

  • Que existeixi concurrència d’activitats, és a dir, que en un mateix centre de treball es realitzen de forma simultània o successiva més d’una activitat.
  • Que la mateixa concurrència d’activitats sigui la causa de l’agreujament o de la modificació dels riscos de les activitats.
  • Que la situació requereixi l’establiment d’un control específic de la forma adequada d’aplicació dels mètodes de treball per tal de controlar els riscos.

Exemple de modificació o agreujament dels riscos, generada per la concurrència d'activitats

En una benzinera es poden realitzar de forma simultània o successiva el transvasament de combustible des d’un camió cisterna fins al tanc i unes reparacions en la zona d’autorentat. Resulta evident que la concurrència d’aquestes dues activitats agreuja els riscos del transvasament de combustible i resulta necessari que alguna persona amb la formació i capacitació adequada actuï com a recurs preventiu per controlar que el mètode utilitzat per fer el transvasament del combustible es realitzi complint estrictament el procediment i les normes de seguretat i preventives establertes.

Supòsit 2n: Quan es desenvolupin activitats o processos que reglamentàriament siguin considerats com a perillosos o amb riscos especials.

Segons l’apartat 1 b) de l’article 22 bis de RD 39/1997, del Reglament dels serveis de prevenció (RSP), afegit pel RD 604/2006, es consideren activitats o processos perillosos o amb riscos especials:

Consulteu a l’NTP 994 de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT) el llistat no exhaustiu d’activitats o processos perillosos o amb riscos especials.

  • Els treballs amb riscos especialment greus de caiguda des d’alçada. Observeu que no es refereix al risc d’alçada, és a dir, no s’ha d’assignar la presència de recursos preventius en totes les activitats realitzades a una alçada superior a 2 metres, si més no, només en aquelles que calgui aplicar mesures de prevenció addicionals per evitar danys greus als treballadors en cas de caiguda. Per exemple, quan es considera que les mesures preventives generals són insuficients pel tipus d’activitat, pels procediments utilitzats o per l’entorn del lloc de treball.
  • Els treballs amb riscos de sepultament o enfonsament.
  • Els treballs realitzats amb maquinària que no disposi de la conformitat CE i que sigui del mateix tipus que aquelles per a les quals la normativa actual sobre comercialització de màquines sí que requereix que tinguin la certificació CE, sempre que la protecció del treballador no estigui garantida.
  • Treballs realitzats en espais confinats, és a dir, recintes utilitzats esporàdicament pels treballadors amb obertures limitades i ventilació natural desfavorable, en el qual poden acumular-se contaminants tòxics o inflamables o pot haver-hi una atmosfera deficient en oxigen.
  • Treballs amb riscos d’ofegament per immersió. Anoteu que el cas de les immersions amb equip subaquàtic existeixen disposicions normatives sobre mesures preventives específiques que cal aplicar.

Exemple d'activitats o processos perillosos o amb riscos especials

És necessària l’assignació de la presència de recursos preventius durant la realització de treballs verticals de neteja de façanes, mitjançant l’ús de cordes i arnesos o la neteja interior de sitges amb accés estret.

En relació amb aquests dos primers supòsits, cal recordar que, durant l’avaluació de riscos laborals, les empreses identifiquen les activitats que presenten riscos especialment perillosos i els riscos del centre de treball que poden agreujar-se o modificar-se com a conseqüència de la concurrència d’activitats. Així doncs, una activitat pot ser avaluada com a especialment perillosa malgrat que no estigui en la relació d’activitats especialment perilloses de l’annex I del RD. 39/1997 RSP.


Supòsit 3r: Quan sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS).

La ITSS té com una de les seves atribucions la realització de visites als centres de treball. Durant aquestes visites pot assessorar les empreses sobre el correcte compliment de la normativa de PRL, però també pot realitzar requeriments a les empreses; és a dir, hi ha certes situacions on la ITSS pot requerir la presència de recursos preventius.

En el context dels possibles requeriments de la ITSS a les empreses, podem identificar diferents situacions associades a la presència dels recursos preventius:

  • Quan la ITSS valori que la manca d’experiència dels treballadors pot suposar l’agreujament dels riscos de l’activitat que estan realitzant. Recordeu que els col·lectius on més evident és la manca d’experiència són els treballadors menors d’edat, els temporals, els de recent incorporació i els especialment sensibles als riscos.
  • Quan les empreses realitzen activitats poc habituals i no els sigui possible adoptar mesures de prevenció i protecció de caràcter permanent per tenir controlats els riscos.
  • Quan la ITSS valori que certes activitats d’especial perillositat s’estan realitzant de forma inadequada o amb mesures preventives insuficients i no es puguin realitzar modificacions de forma immediata. En aquest cas, la ITSS pot requerir a l’empresa l’assignació temporal de recursos preventius. El requeriment de la ITSS indica el termini del qual disposa l’empresa per tal de realitzar les modificacions necessàries per complir de forma permanent amb els principis generals de l’acció preventiva estipulats en l’article 15 de l’LPRL.
  • Quan l’empresa no inclogui algunes activitats especialment perilloses en l’avaluació de riscos laborals. En aquests casos, la ITSS requerirà a l’empresa la revisió immediata de l’avaluació de riscos i la modificació de la planificació de l’activitat preventiva, per tal de tenir prevista la corresponent assignació de recursos preventius en totes les activitats perilloses o amb riscos especials.
  • Quan la ITSS detecta que l’empresa no ha assignat la presència de recursos preventius en activitats en les quals es donen els supòsits 1 i 2 de l’apartat 1 de l’art. 32 bis de la la Llei 31/1995 de PRL que hem vist anteriorment.

L’apartat 8 de l’article 22 bis “Presència dels recursos preventius” RD 39/1997 del RSP, adverteix que la presència de recursos preventius en els supòsits que els poden requerir segons la ITSS no implica l’eliminació de les mesures preventives específiques previstes en la normativa per a determinades activitats, equips de treball o productes. Recordeu que l’assignació de la presència de recursos preventius per a certes activitats pretén millorar i complementar les mesures de protecció o prevenció previstes, i en cap cas substituir-les.

Específicament, es relacionen les següents activitats o processos perillosos o amb riscos especials:

  • Treballs en immersió amb equip subaqüàtic.
  • Treballs que impliquin l’exposició a radiacions ionitzants.
  • Treballs realitzats en calaixos d’aire comprimit.
  • Treballs amb el risc d’explosió per la presència d’atmosferes explosives.
  • Activitats on es manipulen, transporten i utilitzen explosius, incloent-hi articles pirotècnics i altres objectes o instruments que continguin explosius.
  • Treballs amb riscos elèctrics.

Empreses responsables d’assignar la presència dels recursos preventius

Quan en un centre de treball no hi ha concurrència d’activitats empresarials, és a dir, quan només realitza operacions una sola empresa, és evident que recau sobre aquesta empresa l’assignació de la presència dels recursos preventius. Però també pot donar-se una situació que requereixi la concurrència de treballadors de diverses empreses.

Si en el centre de treball es dona una situació de concurrència empresarial, és a dir, en un mateix centre de treball coincideixen treballadors de diferents empreses, correspon assignar la presència dels recursos preventius a l’empresa que realitza les activitats especialment perilloses o que generen la modificació o l’agreujament dels riscos de les altres empreses.

Exemple de concurrència d'activitats empresarials

En un centre educatiu públic depenent de la Generalitat de Catalunya poden coincidir els docents amb els treballadors d’una empresa de jardineria que realitza la poda dels arbres del pati del centre. L’empresa de jardineria realitza treballs amb riscos valorats com especialment greus de caiguda des d’alçada, pel tipus d’activitat, pels procediments utilitzats o per l’entorn del lloc de treball. Evidentment, l’empresa obligada a assignar la presència dels recursos preventius és l’empresa de jardineria, malgrat que la titular del centre de treball sigui la Generalitat de Catalunya.

En cas de concurrència empresarial, si bé, com a norma general, correspon assignar la presència dels recursos preventius a l’empresa que realitza les activitats especialment perilloses, existeixen dues excepcions que heu de tenir presents.

Una primera excepció es pot donar en el cas que dues o més empreses realitzin treballs de forma consecutiva en un mateix centre de treball, és a dir, primer realitza la feina una empresa i posteriorment hi intervenen altres empreses. En aquests casos, tot i que sigui la primera empresa la que realitza les activitats especialment perilloses, correspon a les empreses que intervenen amb posterioritat el control dels seus mètodes de treball mitjançant l’assignació de recursos preventius, sempre que valorin que els riscos de la seva activitat es veuen modificats o agreujats per l’activitat realitzada per l’empresa que hi ha intervingut anteriorment.

Exemple d'activitats consecutives

Una empresa neteja amb productes químics corrosius i volàtils l’interior d’una nau, si posteriorment una altra empresa ha de realitzar certes reparacions en l’interior de la sitja, correspon a aquesta segona empresa l’assignació de la presència de recursos preventius. Observeu la importància que té la coordinació d’activitats empresarials quan en un mateix centre de treball intervenen més d’una empresa, tant de forma simultània com de forma consecutiva.

La segona excepció la trobem en el sector de les obres de construcció, on l’empresa promotora de l’obra pot contractar la totalitat o una part de l’execució de l’obra a una empresa contractista; aquesta última pot subcontractar part de la seva activitat a una tercera empresa (subcontractista). En aquests casos, correspon a l’empresa contractista l’assignació de la presència dels recursos preventius, tot i que sigui l’empresa subcontractista la que realitzi les activitats especialment perilloses o la que generi la modificació o l’agreujament dels riscos de les altres empreses.

En les situacions de concurrència d’activitats poden ser més d’una empresa les que porten a terme activitats especialment perilloses o les que generen la modificació o l’agreujament dels riscos de les altres empreses. En aquests casos correspon a cadascuna d’elles assignar la presència dels recursos preventius per a cadascuna de les seves respectives activitats.

En els centres de treball on coincideixen diferents recursos preventius assignats per diferents empreses, tots els recursos preventius estan obligats a col·laborar entre si i amb la resta de persones amb atribucions en matèria de PRL (encarregats de seguretat i salut, tècnics de PRL, coordinadors d’activitats preventives i similars).

Nomenament de les persones assignades com a recurs preventius

Segons els apartats 2 i 4 de l’article 32 bis de la Llei 31/1995 de PRL, es consideren recursos preventius, als quals les empreses poden nomenar per tal d’assignar la seva presència en les activitats que així ho requereixin, qualsevol dels següents treballadors:

Recurs preventiu SPA

Sigui quina sigui la modalitat organitzativa de la prevenció de què disposi una empresa, sempre pot contractar treballadors de qualsevol servei de prevenció aliè per assignar la seva presència com a recurs preventiu.

  • Un o més treballadors designats de l’empresa. Observeu que aquests treballadors es refereixen als designats per les empreses com a modalitat organitzativa de la prevenció.
  • Un o més membres del servei de prevenció propi (SPP) constituït per l’empresa.
  • Un o més membres del servei de prevenció aliè (SPA) concertat per l’empresa.
  • Un o més treballadors de la mateixa empresa, tot i que no estiguin integrats en el SPP ni siguin treballadors designats.

En tot cas, les persones assignades com a recurs preventiu han de disposar de la formació i la capacitat adequada per controlar el compliment estricte dels mètodes de treball i el control dels riscos de l’activitat per a la qual es determina la seva presència. A més a més, els recursos preventius assignats han de ser suficients en nombre i han de disposar dels mitjans i recursos necessaris per desenvolupar les seves funcions de vigilància i control.

Les persones assignades com a recurs preventiu, a més de disposar d’una formació teòrica i pràctica adequada per als treballs i riscos per als quals s’ha assignat la seva presència, han de disposar d’una formació específica en PRL corresponent, com a mínim, a les funcions de nivell bàsic definides pel RD 39/1997 RSP. Recordeu que aquestes funcions de nivell bàsic només habiliten per realitzar activitats que requereixin escassa especialització o coneixements tècnics.

Així, podeu entendre que per a certes activitats especialment perilloses, el nivell bàsic resulta insuficient. Quan el recurs preventiu realitza també les funcions de persona coordinadora d’activitats preventives, la formació exigida en PRL és la corresponent, com a mínim, a les funcions de nivell intermedi.

El cas del sector de la construcció

En el sector econòmic de la construcció, els continguts i la durada de la formació de nivell bàsic són diferents que per a la resta de sectors. Els continguts estan marcats pels convenis generals del sector de la construcció. La durada mínima de la formació és de 60 h, mentre que per a la resta de sectors és de 30 h (50 h si les empreses realitzen alguna de les activitats enumerades a l’annex I del RD 39/1997 RSP).

A més a més, podem entendre que, quan aquestes persones pertanyen en alguna de les modalitats organitzatives de la prevenció (treballador designat, SPP, SPA o SPM), se’ls ha d’exigir la capacitació suficient i la formació mínima requerida, corresponent a les funcions que vulguin desenvolupar com a recursos preventius, segons aquestes funcions siguin les de nivell bàsic, intermedi o superior que estan relacionades al capítol VI del RD 39/1997 RSP.

En el cas d’assignar treballadors que habitualment no realitzen funcions associades a l’àmbit de la PRL, resulta especialment important que l’empresa s’asseguri que disposen dels coneixements, la qualificació i l’experiència necessària en les activitats o els processos pels quals s’assigna la seva presència com a recursos preventius i que estan capacitats en la formació en prevenció de riscos laborals corresponent, com a mínim, a les funcions de nivell bàsic.

Independentment de la procedència dels recursos preventius assignats a una activitat, aquests han de romandre presents en el centre de treball durant el temps que es mantingui l’activitat per a la qual s’ha determinat la seva presència.

L’assignació com a recurs preventiu s’ha de realitzar per escrit mitjançant una acta de nomenament. El nomenament pot tenir una durada temporal o indefinida. Els nomenaments com a recurs preventiu amb caràcter indefinit suposen la possibilitat de nomenar recursos preventius abans que sigui necessària la seva presència. En aquests casos, cal que les empreses indiquin, en la seva planificació de l’activitat preventiva, la previsió de quins recursos preventius assignarà, per a quines activitats i en quins moments determinats serà necessària la seva presència.

Les persones nomenades com a recurs preventiu i que pertanyen a alguna de les modalitats organitzatives internes (treballador designat o SPP) estan obligades a acceptar el nomenament, sempre que disposin de la formació i capacitació necessària per a les funcions a realitzar com a recurs preventiu i estiguin previstes en la planificació de l’activitat preventiva. És a dir, el nomenament com a recurs preventiu s’ha de considerar com una ordre més que indica l’empresari dintre dels seus poders ordinaris de direcció.

En aquest sentit, consulteu a l’NTP 994 de l’INSHT un exemple d’acta de nomenament de recurs preventiu.

Si per contra, el recurs preventiu nomenat no pertany a l’empresa, només està obligat a acceptar el nomenament si l’empresa amb la qual té la relació laboral compleix amb els requisits estipulats respecte a la mobilitat funcional dels treballadors.

Funcions dels recursos preventius

Segons els apartats 4 i 5 de l’article 22 bis, “Presència dels recursos preventius”, RD 39/1997 del RSP, les funcions dels recursos preventius són:

  • Vigilar el compliment de les activitats preventives de certes activitats considerades perilloses amb la finalitat de controlar els riscos. Aquesta funció de vigilància és només per a les activitats que el pla de seguretat i salut expressament indiqui que han d’estar presents els recursos preventius. Així, la funció dels recursos preventius no és vigilar el compliment de les activitats preventives de tota l’empresa.
    En concret, la vigilància inclou la comprovació de l’eficàcia de les activitats preventives previstes en la planificació preventiva i l’adequació d’aquestes activitats preventives als riscos que pretén prevenir. També inclou la comprovació de l’adequació de les activitats preventives a la possible aparició de riscos no esperats durant la realització de les activitats per a les quals ha estat assignat com a recurs preventiu.
  • Donar instruccions als treballadors per al correcte i immediat compliment de les activitats preventives. Quan el recurs preventiu detecta absència, insuficiència, deficiència o inadequació en el compliment de les activitats preventives, tracta de resoldre-ho immediatament mitjançant les instruccions que proporciona als treballadors, però si no ho pot resoldre de forma immediata ho comunica a l’empresa afectada amb la finalitat que aquesta prengui les mesures necessàries per corregir les deficiències. En aquests casos, correspon a l’empresa revisar la seva avaluació de riscos i modificar la planificació preventiva per tal de tenir en consideració les indicacions proporcionades pels recursos preventius.
    Per poder complir amb aquesta darrera funció resulta necessari que la resta de treballadors tinguin identificada la persona que és el recurs preventiu presencial d’aquella activitat i li reconeguin la seva autoritat a l’hora d’instruir-los i donar-los les ordres oportunes.
  • Interrompre l’activitat, sempre que l’empresa li proporcioni aquesta potestat.

Compatibilitats i incompatibilitats de funcions dels recursos preventius

En temes de control i vigilància de l’activitat preventiva hi intervenen diferents persones amb unes determinades funcions i atribucions. Així, a més a més dels recursos preventius, hi intervenen, entre d’altres: els delegats de prevenció, les persones coordinadores d’activitats preventives en situacions de concurrència empresarial, les persones coordinadores de seguretat i salut de les obres de construcció…

Resulta important analitzar les compatibilitats i incompatibilitats de les funcions dels recursos preventius amb les funcions d’altres persones implicades en matèria de prevenció de riscos laborals dins l’empresa:

  • Incompatibilitat del recurs preventiu amb el delegat de prevenció. Tot i que la normativa no ho impedeix expressament, sí que és desaconsellable, ja que són contraposades les funcions de vigilància de l’acció empresarial en temes de PRL atribuïdes als delegats de prevenció i les funcions de recurs preventiu assignat per l’empresari. Observeu que no és convenient que una mateixa persona tingui les funcions de realitzar activitat preventiva per encàrrec o assignació de l’empresa i la de vigilància del compliment empresarial de l’activitat preventiva. Només en casos esporàdics, urgents i temporals, es pot assignar a un delegat de prevenció com a recurs preventiu.
  • Compatibilitat del recurs preventiu amb la persona coordinadora d’activitats preventives i incompatibilitat amb la persona coordinadora de seguretat i salut durant l’execució de les obres de construcció. Sí que són compatibles les funcions i la coincidència en una mateixa persona, de recurs preventiu i de persona coordinadora d’activitats preventives, sempre que disposi de la formació exigida. Per contra, en les obres de la construcció, la figura del recurs preventiu descrita per l’art. 32 bis de la Llei 31/1995 de PRL no pot assumir les funcions de la coordinació de seguretat i salut durant l’execució de l’obra regulades pel RD 1627/1997 sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.
  • Compatibilitat entre recurs preventiu i treballador amb altres funcions. Atès que les funcions dels recursos preventius només les han de realitzar durant l’execució d’activitats o de processos concrets i amb una durada determinada, les funcions de recurs preventiu són compatibles amb altres tasques i funcions dintre de l’empresa, tant productives com preventives, sempre que no impedeixin la seva presència mentre duri l’activitat per a la qual és assignat com a recurs preventiu. Així, a diferència dels tècnics de PRL de les empreses, els recursos preventius no tenen dedicació exclusiva a la prevenció de riscos laborals. Igualment, es pot donar el cas que el recurs preventiu vigili el desenvolupament d’una activitat a l’hora que ell mateix intervé en la seva execució, sempre que no minori la seva funció de vigilància.
Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats