Resum

En la primera part d’aquesta unitat es tracten els aspectes concrets de l’organització de la prevenció en les empreses.

L’estructura organitzativa preventiva consisteix a definir l’òrgan preventiu, ubicar-lo dins de l’organització general de l’empresa, designar persones i mitjans i atribuir funcions i responsabilitats. Aquesta estructura s’ha d’integrar en el sistema de gestió que apliqui l’empresa.

Integrar la prevenció vol dir:

  • La prevenció ha de ser considerada i aplicada en tots els processos, en l’organització del treball i en tots els nivells jeràrquics. Els nivells jeràrquics han de tenir present la PRL en qualsevol activitat que ordenin i en totes les decisions que prenguin.
  • La prevenció ha de ser considerada de manera inseparable en tots els procediments de treball.
  • Les funcions i responsabilitats preventives es deleguen directament a la línia jeràrquica de l’empresa.

La implantació i l’aplicació d’un pla de prevenció és l’instrument mitjançant el qual les empreses integren la prevenció en el seu sistema general de gestió. I els dos instruments essencials per gestionar el pla de prevenció són l’avaluació de riscos i la planificació preventiva.

En el pla de prevenció s’ha de definir l’organització preventiva:

  • La modalitat organitzativa triada.
  • L’assignació de funcions i responsabilitats als membres de l’empresa en matèria de PRL.
  • La ubicació dels òrgans preventius en l’estructura de l’empresa.

La forma concreta d’organització dependrà de molts factors: el nombre de treballadors, l’activitat realitzada, la perillositat dels riscos, la modalitat preventiva triada…

L’organització preventiva ha d’estar alineada amb els principals elements configuradors de l’actual concepció de la prevenció:

  • L’acció preventiva ha de ser integrada i multidisciplinària.
  • L’empresari ha de garantir la salut integral dels treballadors.
  • L’acció preventiva ha de ser una acció permanent.
  • S’afavoreix la consulta i la participació dels treballadors.
  • S’impulsa la formació dels treballadors. La normativa agrupa en tres nivells la formació mínima exigible en relació amb les tasques a desenvolupar: nivell bàsic, nivell intermedi i nivell superior.

El marc organitzatiu ha de permetre actuar en els següents camps per garantir la millora contínua de la prevenció:

  1. Identificació i avaluació dels riscos.
  2. Planificació de les actuacions preventives.
  3. Adopció de mesures preventives.
  4. Control periòdic de l’estat preventiu.
  5. Introducció de millores, si escau.

Aquests coincideixen amb les quatre fases de la millora contínua:

  1. Planificar
  2. Executar
  3. Controlar
  4. Corregir

En relació amb l’organització preventiva, el marc normatiu de referència són els capítols IV i V de la LPRL, “Serveis de prevenció” i “Consulta i participació dels treballadors”, respectivament. Aquests capítols estan desenvolupats reglamentàriament en el RD 39/1997, Reglament dels serveis de prevenció, concretament en el capítol III, “Organització de recursos per a les activitats preventives”.

Qualsevol sistema organitzatiu és vàlid sempre que permeti complir amb les obligacions legals i garantir la salut dels treballadors.

La normativa en prevenció de riscos laborals ha establert unes modalitats organitzatives de la prevenció en l’empresa. Les empreses poden triar una de les modalitats preventives que la normativa preveu, en funció dels requisits reglamentaris establerts per a cadascuna d’elles. Els requisits bàsics són el nombre de treballadors i la perillositat de les activitats que desenvolupen les empreses.

Les possibles modalitats organitzatives són:

  • Per assumpció personal per l’empresari.
  • Designant un o diversos treballadors.
  • Constituint un servei de prevenció propi (SPP).
  • Concertant tota o part de l’acció preventiva amb un servei de prevenció aliè (SPA).

L’assumpció personal, per al mateix empresari, implica una sèrie de requisits:

  • Que l’empresa tingui fins a deu treballadors o, fins a 25 si només té un centre de treball.
  • Que l’empresari treballi habitualment en el centre de treball.
  • Que l’empresari disposi del nivell de capacitació corresponent a les funcions de PRL que vulgui desenvolupar.
  • Que no siguin activitats preventives relatives a la vigilància de la salut dels treballadors.
  • Que no desenvolupi activitats perilloses incloses en l’annex I del RD 39/1997 RSP.

La designació d’un o més treballadors implica els següents requisits:

  • Que l’empresa tingui un màxim de 500 treballadors o 250 si la seva activitat està inclosa en l’annex I del RSP. Si se sobrepassen aquests límits, l’empresa ha de constituir un SPP.
  • Que els designats disposin del nivell de capacitació corresponents a les funcions de PRL que vulguin desenvolupar.
  • Que els mitjans posats a disposició siguin els necessaris quant al nombre de treballadors designats, temps disponible per realitzar les activitats, recursos materials…

Resulta convenient que el o els treballadors designats depenguin orgànicament de la direcció de l’empresa.

L’acció preventiva dels serveis de prevenció és multidisciplinària, ja que hi intervenen dues o més de les especialitats preventives: seguretat en el treball, higiene industrial, ergonomia i psicosociologia aplicada i medicina en el treball. Les funcions dels serveis de prevenció són:

  • Disseny, implantació i aplicació del pla preventiu integrant-lo en l’empresa.
  • Avaluació dels factors de risc.
  • Planificació de la prevenció i priorització de les mesures preventives i vigilància de la seva eficàcia.
  • Impartició d’informació i formació als treballadors.
  • Implantació de primers auxilis i dels plans d’emergència.
  • Vigilància de la salut dels treballadors.

Els tipus de serveis preventius poden ser de tres tipus:

  • Servei de prevenció propi
  • Servei de prevenció aliè
  • Servei de prevenció mancomunat

Quan una empresa estableix o concerta l’activitat preventiva a un servei de prevenció resulta totalment necessari que disposi de coordinador/a de prevenció en tots els seus centres de treball. Les seves funcions són similars a les del treballador designat, però, a més a més, coordina i agilitza la comunicació entre l’empresa i el servei de prevenció. Quan la modalitat preventiva de les empreses és la concertació d’un SPA, el coordinador/a de prevenció afavoreix la integració de la prevenció.

El servei de prevenció propi (SPP) es constitueix amb personal de l’empresa, i ha de passar una auditoria prèvia. L’empresari el constituirà obligatòriament quan l’empresa:

  • Tingui més de 500 treballadors.
  • Tingui entre 250 i 500 treballadors i s’hi desenvolupin activitats perilloses.
  • Ho decideixi l’autoritat laboral per raó de la perillositat de l’activitat o per la freqüència de la sinistralitat, sempre que no es concerti un servei de prevenció aliè.

Les característiques dels SPP són:

  • Els seus components hauran de dedicar-se en exclusivitat a la PRL.
  • Disposarà de les instal·lacions i els mitjans humans i materials necessaris.
  • Tindrà, com a mínim, dues especialitats de nivell superior.
  • Han de tenir tècnics suficients de nivell bàsic i intermedi.
  • Quan determinades activitats preventives no siguin assumides pel servei de prevenció propi, seran dutes a terme pels serveis aliens.
  • Faran la memòria i la programació anual del servei de prevenció.

Els serveis de prevenció aliens (SPA) són entitats especialitzades acreditades per poder prestar serveis preventius a les empreses. L’empresari recorrerà a aquest servei de prevenció quan:

  • La designació de treballadors sigui insuficient, sense estar obligat a constituir un servei propi.
  • Opti per un servei aliè, tot i l’obligació de constituir un servei de prevenció propi.
  • Es produeixi únicament una assumpció parcial de l’activitat preventiva en els supòsits d’assumpció personal de l’empresari o de designació de treballadors.

Els requisits dels SPA, quant a recursos humans, són:

  • Disposar de totes les especialitats preventives.
  • Disposar almenys d’un metge especialista en medicina del treball o d’un diplomat en medicina d’empresa i d’un auxiliar tècnic sanitari o diplomat universitari en infermeria d’empresa. Per a cadascuna de les altres especialitats, disposar almenys d’un tècnic qualificat per desenvolupar les funcions de nivell superior.
  • Disposar del personal necessari per portar a terme les funcions de nivell bàsic i intermedi.

Les funcions dels SPA són:

  • Assessorament i suport a l’empresa.
  • Desenvolupament i execució de les activitats concertades, fonamentalment; disseny preventiu dels llocs de treball, identificació i avaluació dels riscos, plans de prevenció, plans de formació i vigilància de la salut.

El servei de prevenció mancomunat (SPM) es pot formar quan diverses empreses desenvolupin les seves activitats en un mateix centre de treball, edifici, centre comercial, polígon industrial o àrea geogràfica limitada. També pot constituir-se entre empreses del mateix grup empresarial o entre empreses del mateix sector productiu.

El SPM es considera SPP per a cadascuna de les empreses que el constitueixin.

Un altre aspecte és decidir la ubicació de l’òrgan preventiu dintre de l’organigrama de les empreses.

Les empreses, en el seu organigrama, tenen llibertat a l’hora d’ubicar i relacionar l’òrgan preventiu respecte a les altres unitats o departaments de l’empresa.

Cal destacar que l’evolució de l’organització preventiva, especialment en les grans empreses, tendeix a integrar en un mateix òrgan els serveis de prevenció, el servei de medi ambient i el servei de qualitat i seguretat del producte.

La ubicació de l’òrgan preventiu en l’organigrama de l’empresa pot ser:

  • Staff.
  • Línia.
  • Grups de treball.
  • Mixta staff i línia.

És recomanable que jeràrquicament depenguin directament de la direcció.

En els sistemes organitzatius actuals, i seguint les directrius d’integració de la prevenció en el sistema de gestió general de les empreses, la tendència és ubicar l’òrgan preventiu com una unitat staff, de manera que les tasques preventives del dia a dia són realitzades pels diferents comandaments de la línia jeràrquica.

En ella, les funcions de l’acció preventiva són realitzades per persones o equips especialitzats en prevenció que actuen com a assessors dels diferents òrgans de l’empresa, però que no tenen autoritat directa sobre els treballadors.

Un altre factor organitzatiu que la normativa de PRL ha impulsat i que l’autoritat laboral prioritza en la seva funció inspectora és la presència de persones que actuen com a recursos preventius durant l’execució de certes activitats o tasques que es puguin considerar perilloses o d’especial risc. Les funcions bàsiques dels recursos preventius són el control i la vigilància del compliment de les mesures preventives.

En els sistemes organitzatius de la prevenció de les empreses resulta habitual la contractació de serveis de prevenció aliens (SPA) o mancomunats (SPM). En la majoria dels casos, les tasques dels SPA es limiten a realitzar l’avaluació de riscos, la planificació preventiva, la formació dels treballadors i l’organització de les revisions mèdiques. Aquestes tasques no impliquen una significativa presència dels tècnics de PRL en els centres de treball, la qual cosa suposa un greu problema per a la seguretat dels treballadors que desenvolupen treballs especialment perillosos. Això justifica la presència dels recursos preventius durant el desenvolupament d’activitats perilloses o d’especial risc.

Igualment, quan la modalitat organitzativa de la prevenció és l’assumpció pel mateix empresari, la designació de treballadors o la constitució d’un servei de prevenció propi (SPP), no es garanteix la presència en tots els llocs de treball amb activitats especialment perilloses dels tècnics en prevenció, ni que la seva formació, capacitat o experiència sigui l’adequada per al control dels riscos.

Les empreses que desenvolupen treballs o processos perillosos o amb risc especials tenen l’obligació d’identificar en l’avaluació de riscos els supòsits, els riscos, les activitats o els processos en els quals és necessària la presència de persones que actuen com a recursos preventius.

Les funcions dels recursos preventius són:

  • Controlar i vigilar el compliment estricte de les mesures preventives necessàries per al correcte i segur desenvolupament de les tasques.
  • Instruir els treballadors que les realitzen.
  • Si estan autoritzats per l’empresa, interrompre els treballs.

Els supòsits on resulta obligatòria la presència de recursos preventius són:

  • Quan els riscos puguin veure’s agreujats o modificats per la concurrència d’activitats que es desenvolupen successivament o simultàniament i que facin necessari el control de la correcta aplicació dels mètodes de treball.
  • Quan es realitzin activitats que reglamentàriament siguin considerades com a perilloses o amb riscos especials.
  • Quan sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS).

La presència de recursos preventius durant l’execució de certs treballs pretén millorar i complementar les mesures de protecció o prevenció previstes per les empreses en la seva planificació preventiva. En cap cas, la seva presència suposa l’eliminació de les funcions dels tècnics de PRL dels quals disposi l’empresa, ni la substitució d’altres mesures preventives o de protecció.

Els recursos preventius assignats han de romandre presents en el centre de treball durant el temps que es mantingui l’activitat per a la qual s’ha determinat la seva presència.

Els recursos preventius s’han d’assignar per a cada activitat en concret per a la qual es requereix la seva presència, és a dir, no es pot assignar de forma general per a totes les activitats d’un centre de treball.

Per realitzar aquestes funcions, els recursos preventius han de disposar d’una formació corresponent, com a mínim, a les del nivell bàsic. Malgrat això, per a certes activitats o riscos es requereixen coneixements i capacitacions de tipus tècnic corresponents a funcions de nivell intermedi o superior. En tot cas, la normativa exigeix que disposin de la capacitat suficient i dels coneixements, les qualificacions i l’experiència en relació amb les activitats o els riscos per als quals s’assigna la seva presència.

A més a més, els recursos preventius assignats han de ser suficients en nombre i han de disposar dels mitjans i recursos necessaris per desenvolupar les seves funcions de vigilància i control.

En el cas de les obres de la construcció, els recursos preventius presenten singularitats i diferències respecte a la resta de sectors. Fonamentalment, són:

  • La identificació de les necessitats d’assignar la presència dels recursos preventius i de determinar la forma de dur-la a terme figura en el pla de seguretat i salut de l’obra.
  • Les empreses subcontractistes no tenen l’obligació d’assignar els recursos preventius per la part de les obres que tinguin contractades, malgrat que siguin elles les que generen el risc. Aquesta obligació només pot recaure sobre la promotora, les empreses contractistes i, donat el cas, sobre els autònoms que generen el risc.
  • Els continguts i la durada de la formació que han de tenir els recursos preventius de les obres de construcció els estableix el conveni general del sector de la construcció i es fan constar en el pla de seguretat de l’obra.
  • Les funcions de coordinació de les activitats en les obres de construcció recauen en la figura de la persona designada com a coordinadora de seguretat i salut durant l’execució de l’obra. Aquestes funcions no poden ser assumides pels recursos preventius.

Per finalitzar l’apartat de l’organització preventiva cal assenyalar que l’organització de la prevenció en les empreses ha de facilitar la implantació i aplicació del seu pla de prevenció i que en el mateix pla ha de quedar definida quina és l’organització preventiva de l’empresa: modalitat organitzativa triada d’entre les diverses alternatives reglamentàries, nombre de delegats de prevenció de què disposa l’empresa, i constitució del comitè de seguretat i salut, si és el cas.

A més a més, el pla de prevenció inclou la ubicació de la unitat preventiva en l’organigrama empresarial i les funcions i responsabilitats en matèria de PRL dels diferents membres de l’empresa.

En la segona part de la unitat es fa referència als òrgans de consulta, representació i participació dels treballadors especialitzats en matèria de prevenció de riscos laborals.

Tenim que l’article 34 de la LPRL reconeix que els treballadors tenen dret a participar en l’empresa pel que fa a qüestions relacionades amb la prevenció de riscos en el treball.

Podem diferenciar dos tipus de participació:

  • La participació institucional, que es reserva a les organitzacions sindicals més representatives i es concreta fonamentalment a través de la seva presència a la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (CNSST), per tal de millorar les condicions de seguretat i salut a l’Estat espanyol.
  • La participació dels treballadors en l’àmbit intern de l’empresa. Aquest tipus de participació és la més important i es concreta en dos tipus diferents:
    • Els òrgans de representació generalistes: el comitè d’empresa i els delegats de personal. Malgrat el seu caràcter generalista, aquests també tenen dret a intervenir en la defensa dels interessos dels treballadors en matèria de prevenció de riscos en el treball. Són els comitès d’empresa i els delegats de personal qui designen els delegats de prevenció i entre els mateixos representants de personal (delegats de personal o membres del comitè d’empresa).
    • Els òrgans de representació especialitzats en PRL: els delegats de prevenció i els comitès de seguretat i salut.

Els delegats de prevenció són els representants dels treballadors amb funcions específiques en matèria de prevenció. Per a la LPRL, aquesta figura és l’eix sobre el qual s’articula la representació dels treballadors en matèria preventiva i els dota de facultats més executives.

La figura dels delegats de prevenció esdevé peça fonamental de la millora de l’activitat preventiva a l’empresa. Es considera una bona pràctica que els inspectors de treball es facin acompanyar, entre d’altres, dels delegats de prevenció per tal de disposar de les seves observacions o suggeriments.

Els delegats de prevenció són els veritables dinamitzadors de la cultura preventiva a l’empresa.

El nomenament dels delegats de prevenció no és, en cap cas, responsabilitat de l’empresari. La designació és feta pels i entre els representants de personal.

El nombre de delegats de personal es determina pel nombre de treballadors de l’empresa:

  • En les empreses que tinguin una plantilla de fins a 30 treballadors, aquestes funcions les assumeix el delegat de personal.
  • En les empreses amb més de 31 treballadors hi ha variacions depenent del nombre total de treballadors.

Quan hi ha més d’un delegat de prevenció en l’empresa, aquests han d’actuar units a l’hora d’exercir les seves funcions en defensa dels interessos dels treballadors en matèria de PRL.

Les competències i facultats dels delegats de prevenció són:

  • Col·laborar amb l’empresa per a la millora de l’acció preventiva.
  • Promoure i fomentar el compliment de la normativa entre els treballadors.
  • Vigilar i controlar el compliment de la normativa per part de l’empresa.
  • Ser consultats per l’empresari, i amb caràcter previ a la seva execució, sobre matèries de PRL.
  • Accedir a la informació i els documents sobre les condicions de treball i sobre els danys produïts a la salut dels treballadors. Rebre de l’empresari totes les informacions obtingudes a través dels òrgans encarregats de realitzar les activitats preventives a l’empresa.
  • Realitzar de manera activa l’acompanyament dels tècnics en les avaluacions de riscos i als inspectors de treball en les visites que duguin a terme als centres de treball, formulant les observacions que estimin oportunes.
  • Fer visites als llocs de treball per exercir tasques de vigilància i control de les condicions de treball a la seva empresa.
  • Proposar a l’empresari l’adopció de mesures de caràcter preventiu.
  • Proposar a l’òrgan de representació dels treballadors la paralització d’activitats en cas de risc greu i imminent.

Els delegats de prevenció tenen l’obligació de mantenir secret professional respecte de les informacions que coneguin en l’exercici de les seves funcions preventives.

Les garanties dels delegats de prevenció són:

  • En el cas que l’empresari es proposi sancionar els delegats de prevenció, poder defensar-se abans que l’empresari els pugui imposar una sanció.
  • Prioritat de permanència en l’empresa davant situacions de suspensió o extinció de contractes de treball per causes tecnològiques o econòmiques.
  • No-discriminació per l’exercici de les seves funcions de representació.
  • No poden ser acomiadats ni sancionats com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions durant el període del seu mandat ni dintre de l’any següent a la finalització d’aquest.
  • Disposen d’un crèdit d’hores mensuals retribuïdes perquè puguin realitzar les funcions de representació.

L’altre òrgan de representació dels treballadors especialitzat en PRL és el comitè de seguretat i salut. Tenen l’obligació de constituir-lo les empreses o els centres de treball que tinguin 50 o més treballadors. Els comitès de seguretat i salut són òrgans creats per la Llei de prevenció de riscos laborals, amb una representació paritària entre empresa i treballadors, és a dir, està format pels delegats de prevenció i per l’empresari i/o els seus representants en nombre igual al de delegats de prevenció.

La funció del comitè de seguretat i salut és facilitar l’intercanvi de punts de vista de forma periòdica entre les parts en matèria de prevenció de riscos. Són temes habituals a tractar l’elecció de la modalitat organitzativa de l’empresa, la planificació del treball, la introducció de noves tecnologies, l’organització i el desenvolupament de les activitats de prevenció i protecció, l’organització de la formació en PRL, la millora de les condicions de treball i/o la correcció de les deficiències existents…

En la tercera part d’aquesta unitat s’analitzen les implicacions quant a PRL de les situacions generades per la concurrència empresarial, és a dir, per les situacions en les quals treballadors/es de diferents empreses contractistes, subcontractistes i individuals o autònoms treballen al mateix temps en un mateix centre de treball.

Els models organitzatius basats en la contractació i subcontractació d’activitats suposen un greu problema per a la seguretat i la salut de les persones treballadores.

Els índexs estadístics de sinistralitat posen de manifest que les empreses contractades o subcontractades presenten una accidentalitat significativament major de la que presenten les empreses titulars i/o principals amb les quals contracten.

Igualment, en l’organització de la producció és molt habitual que les empreses utilitzin treballadors cedits temporalment per empreses de treball temporal (ETT) i treballadors autònoms.

Si bé és cert que aquests sistemes de contractació proporcionen flexibilitat al sistema productiu, també és cert que la manca d’experiència o l’escàs coneixement de les feines a realitzar suposa un major risc laboral per als treballadors cedits i els autònoms.

La coordinació d’activitats empresarials (CAE) suposa un element clau per resoldre o minimitzar els problemes que es generen en aquestes situacions de concurrència.

La CAE pretén que en l’avaluació dels riscos d’un centre de treball i en la planificació preventiva es tinguin en compte totes les activitats i tots els riscos presents en el centre de treball, sigui quina sigui la dependència contractual i laboral de les persones treballadores que desenvolupin les activitats. Resulta necessari identificar i controlar les interaccions i incompatibilitats entre les activitats que desenvolupen les empreses concurrents amb la finalitat d’adequar les mesures preventives.

La CAE no és una tasca senzilla per a les empreses concurrents, ja que hi ha diferents formes de fer, de gestionar la prevenció de riscos laborals, de dirigir, d’organitzar, de controlar les tasques…

L’èxit de la CAE es fonamenta en el compliment de les obligacions que la legislació imposa a les empreses concurrents segons el rol que ocupin i en la competència de les persones que són designades específicament per coordinar la CAE.

Les paraules clau en la CAE són: cooperar, informar, instruir i vigilar.

Les empreses concurrents estan obligades a cooperar amb la finalitat d’evitar, prevenir o controlar els riscos que les situacions de concurrència poden generar. En aquest sentit, les empreses concurrents han d’establir els mitjans de coordinació que considerin adequats, però prioritzant la designació de persones encarregades de la coordinació d’activitats preventives quan la CAE és dificultosa o l’assignació de persones com a recursos preventius per a determinades activitats especialment perilloses.

La cooperació entre les empreses concurrents implica que, prèviament a l’inici de les activitats, s’han d’intercanviar entre elles informació rellevant sobre els riscos del centre de treball i sobre els riscos específics de les activitats a desenvolupar. Especialment important resulta la informació que ajudi a detectar activitats incompatibles en temes de PRL o activitats que poden agreujar els riscos d’altres activitats.

Els aspectes que obligatòriament han d’informar-se mútuament les empreses concurrents són: els riscos específics de cada activitat, els accidents de treball i les situacions d’emergència que es puguin associar a la situació de concurrència empresarial.

La informació intercanviada l’han de tenir presents les diferents empreses concurrents en la seva activitat preventiva. Cadascuna de les empreses ha de fer arribar als seus respectius treballadors els riscos als quals estaran exposats durant la situació de concurrència.

La normativa determina tres possibles situacions de concurrència d’activitats empresarials:

  • Situació 1: concurrència de treballadors/es de dues o més empreses en un mateix centre de treball.
  • Situació 2: concurrència de treballadors/es de diferents empreses en un mateix centre de treball del qual és titular una empresa.
  • Situació 3: concurrència de diverses empreses en un mateix centre de treball quan una d’elles actua com a empresa principal.

Entre les situacions de concurrència empresarial resulta especialment important la CAE en el sector de les obres de construcció, on és molt habitual la contractació i subcontractació de la totalitat o de part de les obres, així com davant la concurrència de treballadors cedits per ETT o la presència de treballadors autònoms, els quals solen tenir poc coneixement dels riscos presents en els centres de treball on desenvolupen la seva feina.

L’empresa titular del centre de treball, com a empresa que posa a disposició de les altres companyies el centre de treball i el gestiona, és responsable de fer arribar a les empreses que duen a terme activitats en el seu centre de treball la informació i les instruccions necessàries quant als riscos existents en el seu centre de treball, les mesures de prevenció i protecció corresponents i les mesures davant emergències. Així, les seves obligacions en CAE consisteixen a cooperar, informar i instruir.

L’empresa principal, és a dir, l’empresa que contracti o subcontracti obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat per ser realitzades en el seu propi centre de treball, està obligada a vigilar que les empreses contractistes o subcontractistes disposin de l’avaluació de riscos i de la planificació preventiva, formin i informin els seus treballadors sobre els riscos i estableixin els mitjans de coordinació necessaris. Així, les seves obligacions en CAE consisteixen a cooperar, informar, instruir i vigilar.

Els deures de cooperació i informació són d’aplicació també per als treballadors autònoms.

En el cas de concurrència de treballadors cedits per ETT, l’empresa usuària actuarà respecte a les persones treballadores cedides per les ETT com si fossin treballadors propis; així, les seves obligacions quant a CAE correspondran a les del rol que ocupi: empresa concurrent, empresa titular o empresa principal. Per la seva part, les ETT presenten obligacions pel que fa a la selecció i la formació dels treballadors objecte de cessió.

La clau de l’eficàcia de la CAE la trobem en l’adequada elecció dels mitjans de coordinació que han d’establir entre les empreses. Els mitjans de coordinació poden consistir en reunions, intercanvis d’informació, recursos preventius… En la seva elecció cal tenir en compte la perillositat de les activitats, el nombre de persones treballadores en situació de concurrència i el temps que roman la situació de concurrència.

La iniciativa per establir els mitjans de coordinació correspon a l’empresa titular del centre de treball que tingui personal propi en situació de concurrència i, si no és el cas, la iniciativa correspon a l’empresa principal.

La designació d’una o més persones encarregades de la coordinació d’activitats preventives constitueix el mitjà de coordinació preferent quan la CAE resulti dificultosa. Les funcions dels encarregats coordinadors es basen a facilitar el compliment dels objectius de la CAE i en la canalització de la informació que s’ha d’intercanviar entre les empreses concurrents. Entre les principals tasques de les persones coordinadores d’activitats preventives trobem les instruccions que han de donar als treballadors per a la correcta i segura realització de les tasques i la vigilància del compliment de les normes de seguretat establertes.

Els encarregats coordinadors han de ser persones competents i han de disposar d’una formació en PRL corresponent, com a mínim, a les funcions del nivell intermedi.

L’assignació de recursos preventius per a determinades activitats especialment perilloses suposa un mitjà de CAE fonamental. Els recursos preventius vigilen el compliment i l’eficàcia de les mesures preventives previstes i controlen la correcta aplicació dels mètodes de treball durant el desenvolupament de les activitats per a les quals es reclami la seva presència. Els recursos preventius han de disposar d’una formació en PRL corresponent, com a mínim, a les funcions del nivell bàsic.

Consideracions especials mereixen les obres de la construcció. Aquestes es regeixen per una normativa pròpia de CAE, destacant el paper que desenvolupen la persona coordinadora d’activitats preventives de l’obra i les persones que siguin assignades com a recursos preventius per a certes activitats de l’obra amb especial perillositat.

La persona designada com a coordinadora de seguretat i salut durant la fase de l’execució de l’obra s’ocupa de la coordinació d’activitats i de l’aprovació, la vigilància i l’adopció de mesures de seguretat.

Els recursos preventius en les obres de la construcció s’ocupen de garantir el control de l’execució de certes activitats de l’obra potencialment perilloses o de risc. La persona assignada com a recurs preventiu ha de disposar d’una formació en PRL corresponent, com a mínim, a la de nivell bàsic de prevenció específica per al sector de la construcció.

La documentació de les obres de la construcció utilitzada bàsicament per realitzar la CAE són:

  • L’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut: conté la previsió dels riscos i de les corresponents mesures preventives i de protecció a seguir per cadascuna de les activitats de l’obra, i el segon conté les concrecions, les alternatives o les complementacions que els contractistes volen fer de l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut.
  • El pla de seguretat i salut: és el document clau per a la identificació i avaluació dels riscos de l’obra i la corresponent planificació preventiva.

Per una altra, en tota obra de la construcció hi ha un llibre d’incidències degudament habilitat, en el qual qualsevol participant en l’obra pot fer anotacions sobre temes relacionats amb la seguretat i salut durant l’execució de l’obra. Aquest llibre resulta molt útil a l’hora de fer el seguiment i el control de l’eficàcia i vigència del pla de seguretat i salut de l’obra.

Amb la finalitat de millorar les condicions laborals en el sector de la construcció, s’han limitat els nivells de subcontractació d’activitats, s’ha exclòs del sistema de subcontractes totes aquelles empreses que només actuen com a intermediàries, les que només aporten materials o maquinària, les ETT i els anomenats falsos autònoms. Per millorar el control sobre contractistes i subcontractistes en les obres de construcció, aquestes empreses han d’estar registrades en el Registre d’Empreses Acreditades (REA).

Com a norma general, només es poden encadenar un màxim de tres nivells de subcontractació sobre una mateixa activitat o treball d’una obra de construcció. Indirectament, aquesta limitació a la subcontractació permet una implementació adequada i viable de la CAE en les obres de la construcció.

Tota aquesta CAE genera un volum de documentació elevat que requereix una gestió àgil i fiable. S’aconsella a les empreses:

  • Intercanviar només la informació i documentació rellevant.
  • Utilitzar programari informàtic d’ajut a la gestió de la CAE.
  • Elaborar procediments de gestió documental específic per a la CAE.

Els representants legals dels treballadors tenen dret a ser informats de les situacions de concurrència d’activitats empresarials que puguin afectar la seguretat i salut dels treballadors que ells representin i podran participar en reunions conjuntes de coordinació amb els representants de les altres empreses concurrents.

Finalment, correspon a la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS) el fet de vetllar pel compliment de totes les obligacions de les empreses quant a la CAE. En el cas de detectar incompliments, correspon a la ITSS expedir les corresponents diligències i, si és el cas, aixecar les actes d’infracció.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Objectius