Sistemes de coordinació preventiva de les empreses

Trobareu un glossari de sigles en la secció “Annexos” d’aquest apartat.

En els processos productius de les empreses és cada cop més habitual utilitzar la descentralització de l’activitat productiva mitjançant la contractació i subcontractació d’obres i serveis per part d’una empresa (empresa titular o empresa principal) a altres empreses. Aquest fet es pot considerar un model organitzatiu més entre els sistemes empresarials actuals.

Al llarg de la unitat utilitzarem el concepte empresa tant si ens referim a la persona física representada en la figura de l’empresari o empresària com a la persona jurídica representada per la mateixa organització.

Tot i que una mateixa empresa pot ser a la vegada empresa titular i empresa principal, existeix una diferenciació que s’ha de tenir en compte (article 2 RD. 171/2004):

  • L’empresari titular d’un centre de treball és aquella persona que en té el control, la gestió i la direcció. En el context de les contractes i subcontractes, l’empresa titular posa el seu centre de treball a disposició de l’activitat dels treballadors d’altres empreses.
  • L’empresari principal és aquella persona que contracta o subcontracta a altres empreses la realització de treballs propis de la seva activitat per ser realitzats en el seu centre de treball.

Observeu que la diferència clau entre aquestes dues figures la trobem en si l’objecte de la contracta o subcontracta és o no una activitat pròpia de l’empresa.

Exemple d'empresa titular i d'empresa principal

Quan un taller mecànic contracta amb una altra empresa la neteja de les seves instal·lacions, està actuant com a empresa titular del centre de treball. Però si contracta amb una altra empresa les reparacions de les avaries elèctriques de l’automòbil i les realitza en el seu propi centre de treball, està actuant com a empresa principal, ja que aquestes tasques formen part de la seva pròpia activitat.

Contractista i subcontractista

La contractista és aquella persona, física o jurídica, que per contracte realitza obres o serveis per compte de l’empresa titular i/o de l’empresa principal. La subcontractista és aquella persona, física o jurídica, que per contracte amb l’empresa contractista assumeix la realització d’obres o serveis.

La descentralització de l’activitat productiva genera situacions de concurrència empresarial, és a dir, situacions en les quals treballadors de diferents empreses contractistes, subcontractistes o autònoms treballen al mateix temps en un mateix centre de treball.

El fenomen de la contractació i subcontractació d’activitats suposa un problema per a la seguretat i la salut dels treballadors. Evidentment, en situacions de concurrència d’activitats, els riscos laborals inherents a les activitats d’una empresa també passen a ser riscos per als treballadors de les altres empreses amb les quals comparteixen l’espai de treball.

A més a més, no es pot descartar que la mateixa concurrència d’activitats en un mateix centre de treball generi nous riscos o, el que pot ser més greu, que els riscos d’una activitat agreugin els riscos de les altres. És a dir, els riscos en les situacions de concurrència d’activitats són majors que la suma dels riscos generats individualment per cadascuna de les activitats de les empreses concurrents.

Davant aquesta situació resulta necessari identificar i controlar les interaccions i incompatibilitats entre les activitats que desenvolupin les empreses concurrents, amb la finalitat d’adequar les mesures preventives que cal adoptar.

La informació i la formació en PRL dels treballadors, especialment quan es tracta de treballadors que realitzen la seva activitat en un centre de treball que no és el seu habitual, ha de ser adequada per a tots els riscos als quals estan exposats; els generals del centre de treball, els específics de la seva tasca i els generats per la resta d’empreses concurrents que els puguin afectar.

La coordinació d’activitats empresarials (CAE) suposa un element clau per resoldre els problemes que es generen en aquestes situacions de concurrència. Amb la CAE es pretén que en l’avaluació dels riscos d’un centre de treball i en la planificació preventiva es tinguin en compte totes les activitats i tots els riscos presents en el centre de treball, sigui quina sigui la dependència contractual i laboral de les persones treballadores que desenvolupin les activitats. Els punts clau de la CAE són:

  • La comunicació entre les empreses concurrents
  • La documentació a intercanviar
  • La informació als treballadors

Sistema de coordinació general regulat en la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals (LPRL)

L’article 24 de la LPRL indica quin ha de ser el sistema de coordinació general que s’ha d’establir entre les empreses que desenvolupin activitats en un mateix centre de treball. Aquest mateix article determina unes obligacions bàsiques de coordinació per a aquestes empreses.

Les obligacions en CAE són d’aplicació a tot tipus d’empreses, grans o petites, públiques o privades. També és d’aplicació per a les empreses individuals o autònoms que realitzin activitats en situacions de concurrència.

En canvi, no és d’aplicació la concurrència que es produeixi per visites, reunions, relacions ordinàries entre l’empresa i la seva clientela o entre l’empresa i les seves empreses proveïdores. En aquests casos, cada empresa aplicarà les mesures de control d’accessos al centre de treball que proporcioni la seguretat necessària per a aquests visitants. Entenem que aquestes situacions no suposen una aportació de riscos per a les persones que treballen en l’empresa, motiu pel qual queden excloses de l’àmbit d’aplicació de la LPRL. A més a més, aquests visitants no contrauen amb l’empresa cap relació contractual.

Les empreses concurrents estan obligades a cooperar en l’aplicació de la normativa en prevenció de riscos laborals (PRL) i a establir els mitjans de coordinació necessaris per protegir i informar els seus respectius treballadors.

Segons l’apartat 1 de l’art. 18 de l’LPRL, els treballadors han d’estar informats sobre:

  • Tots de riscos per a la seguretat i salut que els afectin, tant dels generals del centre de treball com dels específics de cadascun dels llocs de treball o funcions que ocupin.
  • Les mesures i activitats de protecció i prevenció a aplicar respecte dels riscos que els afectin.
  • Les mesures a adoptar en situacions d’emergència, en matèria de primers auxilis, en lluita contra incendis i en situacions on s’ha de realitzar l’evacuació del centre de treball.

Correspon a l’empresa titular del centre de treball fer arribar a les empreses que duen a terme activitats en el seu centre la informació i les instruccions necessàries quant als riscos presents en el seu centre de treball, a les mesures de prevenció i protecció corresponents i a les mesures davant emergències. Alhora, correspon a cadascuna de les empreses en situació de concurrència fer arribar aquestes informacions i instruccions als seus respectius treballadors en situació de concurrència.

Les empreses que contractin o subcontractin obres o serveis corresponents a la seva pròpia activitat per ser realitzats en el seu propi centre de treball estan obligades a vigilar que aquestes empreses contractistes o subcontractistes compleixin amb la normativa de PRL.

Finalment, les empreses principals que cedeixin maquinària, equips, productes, matèries primeres o estris a treballadors d’empreses contractades o subcontractades estan obligades a obtenir dels fabricants, importadors i subministradors la informació necessària per poder utilitzar-los o manipular-los sense riscos per als treballadors. L’empresari principal està obligat a fer arribar aquesta informació a les empreses contractades o subcontractades.

Correspon a cadascuna d’aquestes empreses fer arribar als seus respectius treballadors la informació sobre la manera correcta d’utilització, les mesures preventives addicionals i els riscos que comporti tant el seu ús normal com l’inadequat. Observeu que aquestes obligacions es mantenen malgrat que l’activitat no es realitzi en el centre de treball de l’empresa principal.

Obligació de coordinació entre les activitats empresarials

El Reial decret 171/2004, de 30 de gener, desenvolupa reglamentàriament la CAE definida per l’art. 24 de l’LPRL. Aquest RD estableix les obligacions de les empreses en matèria de CAE i suposa el marc normatiu de referència a l’hora d’aplicar la CAE en les situacions de concurrència d’activitats realitzades per diferents empreses.

L’objectiu fonamental d’aquest RD 171/2004 és reduir l’accidentalitat laboral i millorar la seguretat i la salut laboral dels treballadors que desenvolupen la seva feina en situacions de concurrència empresarial.

El marc normatiu aplicable a la CAE queda completat amb altres disposicions normatives, en les quals trobarem obligacions empresarials específiques que també són exigibles per a la CAE:

  • El RD 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.
  • La Llei 32/2006, de 18 d’octubre, i el RD 09/2007, de 24 d’agost, que regulen la subcontractació en el sector de la construcció.
  • La Llei 14/1994, d’1 de juny, per la qual es regulen les empreses de treball temporal.
  • El RD 216/1999, de 5 de febrer, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en l’àmbit de les empreses de treball temporal.
  • El RD Legislatiu 2/2015, de 23 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, en el seu article 42, es refereix a la subcontractació d’obres i serveis.
  • El RD 681/2003, de 12 de juny, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors exposats als riscos derivats d’atmosferes explosives, on al seu article 6 estableix l’obligació de recollir en el document de protecció contra explosions les mesures de coordinació aplicades.
  • El RD 67/2010, de 29 de gener, d’adaptació de la legislació de PRL a l’Administració General de l’Estat, on en el seu article 9 fa extensiva als centres de treball de l’Administració General de l’Estat la normativa sobre la presència de recursos preventius i la CAE.

Anoteu que les obligacions establertes en CAE per la normativa s’interpreten sempre seguint el principi del dret conegut com a norma mínima, és a dir, estableixen uns drets mínims per a la prevenció i protecció dels treballadors. Així mateix, interpreteu qualsevol de les obligacions imposades a les empreses respecte de la CAE com a drets dels treballadors en situació de concurrència.

Objectius de la coordinació d'activitats empresarials

L’article 3 del RD 171/2004 estableix els objectius normatius de la CAE, però per a les empreses la CAE també suposa un ajut en l’assoliment d’altres objectius empresarials. Així, la CAE ha de garantir:

  • Que les empreses concurrents apliquin adequadament els principis generals de l’acció preventiva.
  • Que les empreses concurrents coneguin i sàpiguen aplicar els mètodes de treball utilitzats al centre de treball.
  • El control de les interaccions i incompatibilitats entre les activitats concurrents que puguin afectar la seguretat i salut dels treballadors de forma greu o molt greu.
  • Que les mesures preventives adoptades en el centre de treball siguin les apropiades per combatre els riscos presents.

Principis generals de l'acció preventiva (art. 15 de l'LPRL)

  • Evitar els riscos.
  • Avaluar els riscos que no es poden evitar.
  • Combatre els riscos en el seu origen.
  • Adaptar el treball a la persona, especialment pel que fa a la concepció dels llocs de treball i a l’elecció d’equips i de mètodes de treball, amb l’objectiu de reduir el treball monòton i repetitiu.
  • Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
  • Substituir els elements perillosos per uns altres que tinguin poc o cap perill.
  • Planificar la prevenció.
  • Adoptar mesures que donin prioritat a la protecció col·lectiva respecte a la protecció individual.
  • Facilitar les degudes instruccions als treballadors.

Finalment, a més dels anteriors objectius normatius, la CAE pot ajudar a assolir altres objectius empresarials:

  • Millorar les condicions de seguretat i salut dels seus treballadors i reduir l’accidentalitat laboral.
  • Millorar l’ambient de treball, la satisfacció i la motivació dels seus treballadors, comandaments i directius.
  • Projectar una millor imatge d’empresa al seu entorn: clients, proveïdors, competidors, aliats…
  • Evitar o reduir les responsabilitats administratives, civils i penals de l’activitat empresarial associades a la PRL.
  • Disminuir o eliminar les despeses que els accidents laborals generen: danys materials, reparacions, aturades de la producció, malbaratament del temps…
  • Augmentar la productivitat i els beneficis empresarials.

Situacions de concurrència d'activitats

Les obligacions de CAE de les empreses són diferents en funció del rol que ocupen, és a dir, en funció de si són l’empresa titular del centre de treball i/o l’empresa principal o una empresa contractada o subcontractada o un treballador autònom o una empresa de treball temporal. El RD 171/2004 determina tres possibles situacions de concurrència d’activitats empresarials:

  • Situació 1: concurrència de treballadors de dues o més empreses en un mateix centre de treball.
  • Situació 2: concurrència de treballadors de diferents empreses en un mateix centre de treball del qual és titular una empresa.
  • Situació 3: concurrència de diverses empreses en un mateix centre de treball quan una d’elles actua com a empresa principal.

En el context de les situacions anteriors, es poden generar diferents casuístiques, com per exemple:

  • Quan entre els treballadors concurrents hi ha treballadors autònoms que disposen de treballadors assalariats a càrrec seu.
  • Quan es tracten d’activitats en les obres de construcció.
  • Quan la concurrència de treballadors està generada per la cessió de treballadors per part d’empreses de treball temporal (ETT) a altres empreses.
  • Quan en la situació de concurrència es puguin donar més d’una empresa principal.
  • Quan l’empresa titular del centre de treball no té el rol d’empresa principal.
  • Quan l’empresa titular del centre de treball no disposa de treballadors propis en la situació de concurrència.

Situació 1: concurrència de treballadors de dues o més empreses en un mateix centre de treball sense existir una empresa titular o una empresa principal (capítol II del RD 171/2004)

El capítol II del RD 171/2004 desenvolupa l’apartat 1 de l’article 24 de l’LPRL en els supòsits on les empreses concurrents només comparteixen un espai de treball, sense existir necessàriament cap tipus de relació contractual o jurídica entre si.

Exemple de simple concurrència en un centre de treball

En un centre comercial podem trobar empreses que lloguen espais per instal·lar-hi el seu negoci. Les diferents empreses llogateres comparteixen el centre de treball, però entre elles no s’estableix cap relació jurídica.

La informació sobre els riscos específics que cadascuna de les empreses ha d’intercanviar amb les altres concurrents són només aquells que puguin afectar els treballadors de les altres empreses i, especialment, si la situació de concurrència pot alterar o agreujar els riscos de les activitats de les altres empreses. Trobareu lògic que en aquests darrers casos l’avaluació dels riscos, l’anàlisi de la situació i l’adopció de mesures preventives es realitzi conjuntament entre les empreses concurrents.

Les empreses concurrents, independentment de la titularitat del centre de treball, tenen l’obligació de cooperar en l’aplicació de la normativa de PRL. Aquesta obligació es concreta en l’obligació d’informar-se mútuament sobre els riscos específics de cada activitat, els accidents de treball i les situacions d’emergència que es puguin associar a la situació de concurrència empresarial.

Vegeu el model de registre de la informació específica en la secció “Annexos” del web del mòdul.

Els continguts de la informació sobre els riscos específics ha de ser la suficient i la convenient per garantir l’eficàcia en la protecció de la seguretat i salut dels treballadors concurrents. Per tant, s’ha d’evitar que l’intercanvi d’informació entre les empreses tingui com a finalitat el simple compliment formal de les obligacions d’informació per tal d’evitar possibles sancions.

Així, no resulta suficient el simple intercanvi de les respectives avaluacions de riscos de les empreses concurrents. S’ha de proporcionar la informació concreta dels riscos específics que es troben als manuals de prevenció, als procediments, a les instruccions de treball o a les normes de seguretat. En definitiva, la informació a intercanviar ha de ser gairebé la mateixa que proporciona cadascuna de les empreses als seus propis treballadors.

Vegeu el model de comunicació d’accident de treball a les empreses concurrents en la secció “Annexos” del web del mòdul.

En una situació de concurrència, cadascuna de les empreses està obligada a informar les altres dels accidents de treball ocorreguts en el centre de treball com a conseqüència de la concurrència d’activitats. Observeu que s’han de tractar separadament els accidents de treball produïts per la interacció d’activitats de la resta d’accidents que puguin ocórrer en el centre de treball.

Finalment, les empreses concurrents tenen l’obligació d’informar-se mútuament i de forma immediata de les situacions d’emergència per a la seguretat i salut de qualsevol dels treballadors del centre de treball, independentment de l’empresa amb la qual mantinguin la relació contractual.

Exemples de quan s'han d'intercanviar informació les empreses concurrents

Podem establir els següents moments en els quals es genera l’obligació d’informar-se mútuament les empreses:

  • Abans d’iniciar les activitats en el centre de treball on es doni la concurrència.
  • Quan es modifiquin o es posin en marxa activitats, procediments, materials, equips, etc., sempre que alteren significativament la CAE o la PRL en el centre de treball.
  • Immediatament quan es produeixi una emergència.
  • Quan es produeixi un accident de treball associat a la concurrència.
  • Quan s’actualitzi la documentació que les empreses han d’aportar a la CAE per donar compliment a la seva obligació de cooperar i informar.

Riscos greus o molt greus

Els referits a l’annex I del RD 39/1997 del RSP i tots aquells que així siguin considerats en l’avaluació de riscos.

Respecte a la forma de fer l’intercanvi d’informació, sempre resulta recomanable que en temes de PRL es faci per escrit, per tal que la informació quedi documentada. La normativa obliga a fer-ho per escrit quan la informació estigui referida a riscos greus o molt greus.

Recordeu que, en molts aspectes de la PRL, s’ha de deixar constància de les accions realitzades per tal d’evidenciar el compliment de les obligacions que la normativa en PRL imposa.

Una vegada s’han intercanviat la informació, cadascuna de les empreses concurrents té l’obligació de tenir-la present a l’hora de realitzar o revisar l’avaluació de riscos i la planificació preventiva de les activitats a desenvolupar en el centre de treball on coincidirà amb altres empreses.

Igualment, la informació intercanviada es té en compte a l’hora d’establir els mitjans de coordinació entre les empreses concurrents.

Vegeu el model de registre de la informació facilitada als treballadors sobre un centre de treball en la secció “Annexos” del web del mòdul.

Finalment, cadascuna de les empreses té en compte la informació facilitada per la resta d’empreses a l’hora d’informar els seus propis treballadors dels riscos als quals està exposat i de les mesures preventives i de seguretat que ha d’adoptar. Les empreses també estan obligades a informar els seus treballadors dels mitjans de coordinació de la prevenció establerts en el centre de treball on vulguin desenvolupar les seves activitats.

Situació 2: concurrència de treballadors de diferents empreses en un mateix centre de treball del qual és titular una empresa (capítol III del RD 171/2004)

Activitats diferents

En general, són aquelles activitats complementàries al cicle productiu o d’explotació d’una empresa, és a dir, aquelles que no formen part de l’objecte de la seva activitat.

El capítol III del RD 171/2004 desenvolupa l’apartat 2 de l’article 24 de l’LPRL en els supòsits en què, entre les empreses concurrents, hi ha una empresa que és la titular del centre de treball on es produeix la concurrència d’activitats. L’empresa titular del centre contracta a altres empreses la realització d’activitats diferents de les que ella realitza, és a dir, activitats que no li són pròpies.

Exemple de concurrència on una empresa és la titular del centre de treball

Un centre educatiu contracta molts serveis que no són l’objecte de la seva activitat, és a dir, no corresponen a un servei d’ensenyament i aprenentatge. Ara bé, entenem que per dur a terme el seu servei de forma adequada, necessita contractar a altres empreses activitats com el servei de neteja. Penseu que un mateix moment, en les instal·lacions d’un centre educatiu poden arribar a coincidir docents, personal de l’empresa de neteja, un treballador autònom realitzant tasques de manteniment …

En aquest supòsit trobarem obligacions diferenciades entre l’empresa titular i les empreses que només són concurrents. Les obligacions de CAE de les empreses titulars són diferents en funció de si tenen o no treballadors propis en situació de concurrència. En el cas de tenir treballadors, les seves obligacions i responsabilitats són més exigents.

Obligacions de les empreses concurrents

Recordeu que les obligacions de les empreses concurrents són, fonamentalment, cooperar en la CAE, informar les altres empreses dels seus riscos, dels accidents de treball i de les situacions d’emergència i informar els seus propis treballadors.

Si l’empresa titular del centre de treball té treballadors propis realitzant activitats en el centre de treball està actuant com a empresa concurrent i, com a tal, li correspon complir amb les obligacions indicades en el supòsit 1 anterior. A més a més, com a empresa titular del centre de treball, assumeix altres obligacions d’informació i instrucció. En aquest sentit, l’empresa titular està obligada a:

Observeu que el model de registre de la informació facilitada als treballadors sobre un centre de treball (Annexos) també es pot utilitzar per registrar la informació i les instruccions que ha de facilitar l’empresa titular a les altres empreses concurrents.

  • Informar la resta d’empreses concurrents dels riscos propis del centre de treball que els puguin afectar en les seves activitats i de les mesures de prevenció corresponents.
  • A partir de tota la informació que les altres empreses concurrents li facilitin, està obligada a instruir-les sobre tots els riscos presents en el centre, tant dels propis del centre de treball com dels específics de cada empresa concurrent, amb la finalitat de prevenir-los.
  • Igualment, està obligada a informar i a donar instruccions a les empreses concurrents sobre les mesures que cal aplicar en cas d’emergència.
  • Respecte a les informacions i instruccions anteriors, l’empresa titular està obligada a proporcionar-les abans d’iniciar-se l’activitat i, sistemàticament, quan es produeixin canvis significatius en els riscos propis del centre o en els específics de qualsevol de les empreses concurrents. Les informacions i instruccions s’han de fer arribar per escrit quan es tracti de riscos greus o molt greus.

Per la seva condició de titular del centre de treball, li correspon a l’empresa titular prendre la iniciativa a l’hora d’establir, juntament amb les altres empreses concurrents, els mitjans de coordinació de la prevenció adequats.

En el cas de l’empresa titular d’un centre de treball, però que no disposa de treballadors propis en el centre, desapareixen les obligacions de donar instruccions a les altres empreses.

Les empreses i els treballadors autònoms que actuen com a simples empreses concurrents desenvolupant activitats en un centre de treball on hi ha una empresa titular tenen les següents obligacions respecte a la CAE:

  • Informar de forma detallada a l’empresa titular dels riscos específics de les activitats que desenvoluparà al centre de treball. Obligació a complir abans d’iniciar les activitats.
  • Informar de forma sistemàtica l’empresa titular dels canvis significatius quant als riscos laborals de les seves activitats en el centre de treball.
  • Informar l’empresa titular dels accidents de treball dels seus treballadors associats a la situació de concurrència.
  • Comunicar de forma immediata a l’empresa titular de les situacions d’emergència.
  • Prendre en consideració la informació i les instruccions rebudes per part de l’empresa titular a l’hora d’elaborar o revisar l’avaluació de riscos i la planificació preventiva. Obligació de complir abans d’iniciar les activitats.
  • Complir amb les instruccions facilitades per l’empresa titular.
  • Comunicar als seus treballadors, prèviament a l’inici de les activitats, les informacions i instruccions rebudes per part de l’empresa titular.
  • Establir, juntament amb les altres empreses concurrents, els mitjans de coordinació per a la prevenció i informar els seus treballadors dels mitjans de coordinació establerts.

En resum, les obligacions en CAE de les empreses titulars del centre de treball consisteixen a: cooperar, informar i instruir. En el cas dels autònoms, de les empreses que només actuen com a concurrents i dels titulars d’un centre de treball que no disposen de treballadors propis en situació de concurrència, les seves obligacions consisteixen només a cooperar i informar.

Situació 3: concurrència de diverses empreses en un mateix centre de treball quan una d'elles actua com a empresa principal (capítol IV del RD 171/2004)

Activitats pròpies

Són aquelles necessàries per completar el cicle productiu o d’explotació d’una empresa, és a dir, les que formen part de l’objecte de l’activitat de l’empresa.

El capítol IV del RD 171/2004 desenvolupa l’apartat 3 de l’article 24 de la LPRL, en els supòsits on, entre les empreses concurrents, trobem una empresa que contracta o subcontracta amb altres empreses la realització d’activitats pròpies del seu cicle productiu o d’explotació.

Exemple de contracta o subcontracta d'activitats pròpies.

Una empresa constructora que realitza l’ampliació d’una via de circulació subcontracta l’asfaltat de la via a una altra empresa.

Observeu que si la constructora no realitza l’asfaltat de la via, una altra empresa ho hauria de fer per poder completar l’obra. Aquesta és la clau per diferenciar les activitats que són pròpies d’una empresa de les que són complementàries.

En l’àmbit de la CAE, observeu que la figura de l’empresa principal també té els rols d’empresa concurrent i d’empresa titular del centre de treball. Per tant, l’empresa principal assumeix les obligacions indicades en els supòsits 1 i 2 anteriors per l’empresa concurrent i per l’empresa titular del centre, respectivament.

Per la seva condició d’empresa principal, a les obligacions de cooperar, informar i instruir cal afegir-hi les obligacions de vigilar.

A banda de cooperar, informar i instruir, l’empresa principal haurà de vigilar i assegurar-se que les mesures acordades es porten a terme; així, haurà de:

  • Vigilar que les empreses i treballadors autònoms amb els quals contracta o subcontracta activitats que li són pròpies i han de realitzar en el centre de treball del qual és titular compleixen amb tota la normativa de PRL que els sigui aplicable.
  • Comprovar que s’han establert els mitjans de coordinació preventiva necessaris entre les contractistes i subcontractistes concurrents.
  • Exigir a contractistes i subcontractistes evidències documentals d’haver realitzat l’avaluació de riscos i la planificació preventiva de les activitats objecte de la contracta o subcontracta. Obligació que ha de complir abans d’iniciar-se les activitats.
  • Exigir a contractistes i subcontractistes, abans d’iniciar les activitats i per escrit, que acreditin el compliment dels seus deures d’informació i formació als treballadors que executaran les activitats contractades.

Vegeu el model de declaració responsable en la secció “Annexos” del web del mòdul.

Les evidències i acreditacions a les quals es fa referència anteriorment, consisteixen, habitualment, en una declaració responsable per part de l’empresa contractista o subcontractista.

Pel que fa a les empreses contractistes i subcontractistes, aquestes tenen les següents obligacions quant a CAE:

  • Facilitar a l’empresa principal tot allò que aquesta li pugui exigir en el compliment de les seves obligacions com a empresa principal.
  • Donar compliment a les obligacions establertes en el supòsit 1 per a les empreses concurrents, sempre que existeixi concurrència dels seus treballadors en el centre de treball, ja que s’ha de considerar la possibilitat que les activitats objecte de la contracta o subcontracta no es realitzin en el centre de treball de l’empresa principal.

Ara bé, es poden donar algunes situacions en l’organització de la producció que provoquen que les obligacions de vigilància exigibles a les empreses principals passin a ser obligacions de les empreses contractistes o subcontractistes.

Aquesta situació es pot donar quan no coincideixen la figura de l’empresa titular del centre de treball i de l’empresa principal. Això passa quan l’empresa titular d’un centre de treball contracta activitats complementàries a la seva activitat i, al seu torn, l’empresa contractista subcontracta amb terceres empreses una part d’aquestes activitats. Així, la primera empresa ocupa el rol d’empresa titular del centre de treball i la primera contractista ocupa el rol d’empresa principal, ja que la part de les obres o serveis que subcontracta sí que són de la seva pròpia activitat.

Exemple de contractista amb rol d'empresa principal

Un club de futbol professional contracta el servei de seguretat a una empresa especialitzada i, aquesta última, els dies de partits declarats d’alt risc, subcontracta part del servei de seguretat a una altra empresa, amb la finalitat de disposar de reforços de personal. En aquest cas, el club de futbol ocupa el rol d’empresa titular i la primera empresa de seguretat ocupa el rol d’empresa principal respecte de la segona empresa de seguretat.

També es pot donar la situació de concurrència on simultàniament hi ha més d’una empresa principal. Això passa quan una empresa contracta diferents obres o serveis que no pertanyen a la seva pròpia activitat a més d’una empresa contractista i aquestes, al seu torn, subcontracten amb altres empreses parts de les activitats que han contractat; així, cadascuna de les contractistes passaran a ser empreses principals respecte de les seves respectives empreses subcontractades.

Exemple de simultaneïtat de dues o mes empreses principals

Un club de futbol professional contracta el servei de seguretat i el servei de neteja a dues empreses diferents i aquestes, al seu torn, subcontracten part de la seva activitat a altres empreses. En aquest cas, el club de futbol ocupa el rol d’empresa titular i les empreses de seguretat i neteja ocupen les dues el rol d’empreses principals.

En resum, les obligacions en CAE de les empreses principals consisteixen a: cooperar, informar, instruir i vigilar.

Altres supòsits particulars de CAE: els treballadors autònoms i els cedits per ETT

Podem trobar moltes situacions particulars de CAE, però per la importància que tenen en els sistemes organitzatius actuals i la quantitat de treballadors que afecten mereixen un apartat propi les situacions de concurrència amb presència de treballadors autònoms i amb presència de treballadors cedits per empreses de treball temporal (ETT).

ETT

Empreses que tenen com a activitat contractar treballadors amb la finalitat de posar-los temporalment a disposició d’altres empreses, anomenades empreses usuàries.

Treballadors autònoms en concurrència

Normativa de CAE associada als autònoms

RD 171/2004 de CAE (art. 4.2 i 9.4), Llei 31/1995 de PRL (art. 24.5), Llei 20/2007 de l’Estatut del treballador autònom (art. 4.3.e, 5.b, 8.3, 8.4 i 8.5) i RD 1627/1997 d’obres en la construcció (l’art. 12.1.d).

Tot i que no existeix una normativa específica que reguli les situacions de treballadors autònoms en concurrència, podem trobar obligacions i drets dels treballadors autònoms relacionats amb la CAE disgregats en diferents articles de la normativa. En aquest sentit, les obligacions en matèria de CAE del treballador autònom són diferents en funció de si aquest té o no té treballadors assalariats a càrrec seu en situació de concurrència.

En el cas de tenir treballadors assalariats en situació de concurrència, el treballador autònom es considera com una empresa més a efectes dels seus drets i deures en matèria de CAE. Així, li és d’aplicació tot el que s’ha indicat en els supòsits 1, 2 o 3 de concurrència d’activitats empresarials, segons el rol que ocupi el treballador autònom en cadascun dels supòsits.

En el cas de no tenir treballadors assalariats al seu càrrec, les obligacions i els drets dels treballadors autònoms són:

  • Dret a rebre la informació sobre els riscos específics de la resta d’empreses i autònoms concurrents que li puguin afectar.
  • Obligació d’informar la resta de concurrents sobre els riscos específics de les seves activitats, els accidents de treball associats a la concurrència i les situacions d’emergència que puguin afectar altres treballadors concurrents.
  • Dret a rebre informació i instruccions de l’empresa titular i/o principal, incloent-hi la necessària per utilitzar i manipular amb seguretat maquinària, equips, productes…
  • Obligació de tenir present les informacions i de complir amb les instruccions rebudes.
  • Obligació de cooperar amb la resta de concurrents en el compliment de la normativa de PRL i d’adoptar els mitjans de coordinació preventiva necessaris.

Concurrència amb presència de treballadors cedits per ETT

En l’organització de la producció és molt habitual que les empreses utilitzin treballadors cedits temporalment per ETT. Si bé és cert que aquest sistema de contractació proporciona flexibilitat al sistema productiu, també és cert que els índexs de sinistralitat laboral entre els treballadors cedits és superior a la dels treballadors directament contractats per les empreses usuàries. La manca d’experiència o l’escàs coneixement de les feines a realitzar suposen un major risc laboral per als treballadors cedits.

Observeu que la situació de concurrència de persones treballadores cedides per ETT i persones treballadores pròpies de l’empresa usuària té com la principal singularitat que els treballadors cedits per les ETT no estan sota l’ordre i direcció de l’empresa que les contracta (l’ETT), si més no de l’empresa usuària, fet que no es produeix en cap altre cas de concurrència.

Segons l’art. 1 del RD 216/1999, de 5 de febrer, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball dels treballadors en l’àmbit de les ETT, s’ha de garantir per als treballadors cedits per part d’ETT un mateix nivell de protecció quant a PRL que per a la resta de treballadors de l’empresa usuària en la qual presten els seus serveis.

Observeu que s’utilitza el verb garantir, és a dir, assegurar. Per assegurar aquest mateix nivell de protecció, la normativa imposa una sèrie d’obligacions tant a les empreses usuàries com a les ETT. En aquest sentit, les ETT i les empreses usuàries comparteixen les obligacions empresarials en matèria de PRL.

Obligacions en matèria de CAE

Totes les informacions que estan obligades a intercanviar les ETT i les empreses usuàries estan imposades per l’art. 28.5 de la LPRL, desenvolupat pel RD 216/1999, i les podem associar directament com a obligacions en matèria de CAE.

Per una altra, en els tres supòsits de CAE als quals es refereix l’art. 24 de la LPRL cal tenir en compte la incorporació de treballadors cedits per ETT a qualsevol de les empreses concurrents.

Així, quan hi ha presència de persones treballadores cedides per ETT, les empreses usuàries han de tenir en compte les necessitats de coordinació amb les mateixes ETT i amb les altres empreses concurrents que presentin treballadors cedits per ETT.

Exemple de necessitats de CAE amb presència de treballadors cedits per ETT

Una empresa que ocupa el rol d’empresa principal contracta una part de la seva pròpia activitat a una altra empresa. Si l’empresa principal i la contractista compten amb treballadors cedits per diferents ETT, l’empresa principal té l’obligació de realitzar la CAE amb l’ETT que directament li ha cedit treballadors i amb l’ETT que ha cedit treballadors a l’empresa contractista.

L’empresa usuària és la responsable de les condicions d’execució del treball i, per tant, és responsable de la prevenció i protecció de la seguretat i salut dels treballadors.

En temes de CAE, l’empresa usuària actuarà respecte de les persones treballadores cedides per les ETT com si fossin persones treballadores pròpies; és a dir, les seves obligacions quant a CAE són les corresponents al rol que ocupi: empresa concurrent, empresa titular o empresa principal.

Prèviament a la incorporació dels treballadors cedits, l’empresa usuària està obligada a:

  • Rebutjar l’ocupació mitjançant treballadors cedits per ETT de llocs de treball considerats d’especial perillositat.
  • Realitzar o revisar l’avaluació de riscos i informar-ne dels resultats a l’ETT.
  • Informar l’ETT sobre els riscos generals del centre de treball i els específics del lloc de treball a cobrir, incloent-hi els derivats de la concurrència d’activitats en un mateix centre de treball, les mesures de prevenció adoptades i els equips de protecció posats a disposició.
  • Informar l’ETT de les característiques del lloc de treball a cobrir i de les aptituds, capacitats, qualificacions i formació necessàries de què ha de disposar el treballador cedit.
  • Informar l’ETT de les mesures de vigilància de la salut necessàries en funció del lloc a cobrir, indicant si tenen o no el caràcter d’obligatòries per al treballador i la seva periodicitat.
  • Incorporar al contracte de cessió totes les informacions anteriors.
  • Obtenir de l’ETT la informació necessària per assegurar-se que el treballador cedit ha rebut tota la informació i formació preventiva necessària i presenta un estat de salut adequat.
  • Informar els representants dels treballadors i els delegats de prevenció de la futura incorporació de treballadors cedits per l’ETT.
  • Informar el treballador cedit sobre les activitats a realitzar, els riscos generals del centre de treball i els específics del lloc que ocuparà, incloent-hi els derivats de la concurrència d’activitats, les mesures de protecció a adoptar i les mesures d’actuació davant situacions d’emergència.

Una vegada s’ha incorporat el treballador cedit, l’empresa usuària està obligada a:

Els treballadors cedits es comptabilitzen calculant la mitjana mensual durant els darrers dotze mesos.

  • Informar l’ETT dels resultats de les avaluacions periòdiques de riscos que afecten el treballador cedit.
  • Comptabilitzar els treballadors cedits per l’ETT a l’hora d’establir els mitjans de prevenció, els recursos preventius i la modalitat d’organització preventiva.
  • Tenir presents els treballadors cedits per l’ETT a l’hora d’elegir i establir els mitjans de CAE necessaris i més adequats.
  • Informar l’ETT i els treballadors cedits dels mitjans de coordinació establerts i de la persona designada com a coordinadora d’activitats preventives, si s’ha designat.
  • Informar immediatament l’ETT de tot accident de treball patit per treballadors cedits. Si és el cas, realitzar juntament amb l’ETT la investigació de l’accident de treball.

Les empreses de treball temporal (ETT) tenen bàsicament obligacions lligades a la formació i a la informació sobre riscos i obligacions associades a la selecció adequada de la persona treballadora que posa a disposició d’una altra empresa. Aquestes obligacions tenen una vital importància per a la correcta aplicació de la CAE.

Prèviament a la incorporació de les persones treballadores cedides, l’ETT està obligada a:

  • Rebutjar la cessió de persones treballadores per a llocs de treball d’especial perillositat (art. 8 RD 216/1999).
  • Assignar només treballadors amb la formació adequada per al lloc de treball a cobrir.
  • Comprovar que les persones cedides disposen de la formació teòrica i pràctica en PRL necessària per al lloc de treball a cobrir.
  • Lliurar als treballadors cedits la informació proporcionada per l’empresa usuària i incorporar aquesta informació al contracte de treball.
  • Informar per escrit a l’empresa usuària que les persones posades a la seva disposició han rebut la informació sobre els riscos, tenen la formació necessària i presenten un estat de salut adequat per al lloc de treball a cobrir.

Una vegada incorporades les persones treballadores, l’ETT està obligada a:

  • Fer la vigilància periòdica de la salut dels treballadors cedits per tal de verificar que continuen essent adequats per al lloc de treball.
  • Notificar a l’autoritat laboral els accidents de treball que puguin ocórrer durant la cessió i realitzar, juntament amb l’empresa usuària, la corresponent investigació de l’accident.

Mitjans de coordinació d'activitats empresarials

En les situacions de CAE en les quals hi ha una empresa titular o una empresa principal s’estableix com a obligació, prèvia a l’inici de les activitats, que les empreses concurrents estableixin els mitjans de coordinació per a la PRL necessaris i que aquests siguin comunicats a les persones treballadores en situació de concurrència.

Iniciativa de l'empresa titular

Recordeu que la iniciativa per establir els mitjans de coordinació correspon en primer lloc a l’empresa titular del centre de treball que presenti treballadors propis en concurrència i, si no és el cas, a l’empresa principal.

El més important és que els mitjans de coordinació establerts siguin eficaços per assolir una adequada CAE; per això, cal revisar-los periòdicament i, si escau, modificar-los. Els mitjans de coordinació poden ser de diversos tipus: mitjans materials, immaterials o humans. Els més habituals són:

  • La informació i la comunicació, oral o escrita, intercanviada entre concurrents: comunicats, informes, processos, procediments, instruccions, normes de seguretat, protocols d’actuació…
  • Les reunions entre representants de les empreses concurrents, per exemple, entre els seus delegats de prevenció. Resulten recomanables les reunions entre els comitès de seguretat i salut de les empreses, si els tenen constituïts, ja que hi estan representades totes les parts, treballadors i empresaris.
  • Les persones designades com a coordinadores preventives o les assignades com a recurs preventiu.

Els mitjans de coordinació són qualsevol recurs per dur a terme la coordinació d’activitats empresarials (CAE). Es trien tenint en compte la perillositat de les activitats, el nombre de persones en situació de concurrència i el temps que roman la situació de concurrència.

L’elecció d’un mitjà de coordinació no n’exclou cap altre, tot el contrari: uns complementen els altres. Per exemple, dues empreses concurrents es poden intercanviar els seus plans d’emergència, però resulta més eficaç si es reuneixen els seus respectius comitès de seguretat i salut per tal d’analitzar la compatibilitat i l’harmonia dels seus respectius plans d’emergència.

Es considera que la CAE resulta complexa quan es donen dues o més de les següents condicions:

  • Activitats perilloses. Quan alguna de les activitats que es desenvolupen en concurrència es considera perillosa per formar part del llistat de l’annex I del RD 39/1997, Reglament dels serveis de prevenció (RSP), o per presentar riscos especials per als treballadors presents.
  • Dificultat de control. Quan resulta difícil controlar les interaccions d’activitats susceptibles de generar riscos greus o molt greus.
  • Incompatibilitats. Quan resulta difícil evitar la coincidència d’activitats incompatibles entre elles a efectes de la PRL.
  • Complexitat. Quan el nombre d’empreses concurrents, de persones treballadores afectades, el tipus d’activitats i/o les característiques del centre de treball provoquen que la tasca de la CAE sigui una tasca complexa.

Per la seva significativitat com a mitjans de coordinació, cal tenir més en compte dues figures:

  • Les persones encarregades de la coordinació d’activitats preventives, en endavant, encarregats coordinadors.
  • Les persones assignades com a recursos preventius per a determinades activitats especialment perilloses, en endavant, recursos preventius.

Encarregats coordinadors

El RD 171/2004 determina que el mitjà de CAE preferent, especialment si la CAE presenta dificultats, és la designació de persones com a encarregades de la coordinació d’activitats preventives.

Disposar de formació en PRL

Els encarregats coordinadors han de disposar de la formació en PRL corresponent, com a mínim, a les funcions del nivell intermedi estipulat a l’art. 36 del RD 39/1997, RSP.

La designació dels encarregats coordinadors correspon a l’empresa titular del centre de treball que compti amb persones treballadores pròpies al centre on es dona la concurrència. Poden ser encarregats coordinadors qualsevol dels següents:

  • Persones treballadores de l’empresa titular o d’alguna de les empreses concurrents que siguin designades.
  • Persones que formin part dels recursos preventius de qualsevol de les empreses concurrents i que estiguin presents en el centre de treball.
  • Membres del servei de prevenció propi (SPP) o del servei de prevenció aliè (SPA) concertat per l’empresa titular del centre de treball o per alguna de les empreses concurrents.
  • Persones treballadores de l’empresa titular o de qualsevol altra empresa concurrent que sense formar part del SPP ni ser persones designades comptin amb qualificacions, coneixements, experiències, etc., respecte a la perillositat de les activitats o al control de les seves incompatibilitats i/o interaccions.
  • Responsables jeràrquics o personal tècnic de l’empresa titular que desenvolupen funcions en els processos productius que els capaciten per a la CAE.
  • Persones treballadores d’empreses especialitzades en la CAE, tot i no ser empreses concurrents, que compten amb qualificacions, coneixements i/o experiències en CAE considerades complexes.

Les funcions dels encarregats coordinadors es basen en el fet de facilitar el compliment dels objectius de la CAE i en la canalització de la informació que s’han d’intercanviar mútuament les empreses concurrents.

Per desenvolupar adequadament les seves funcions, els encarregats coordinadors han de romandre en el centre de treball el temps necessari i han de tenir accés a qualsevol espai. Igualment, han d’estar facultades per poder accedir a tota la informació i documentació preventiva i per poder proposar a les empreses l’adopció de mesures preventives.

Així mateix, els treballadors en situació de concurrència tenen l’obligació de complir amb les instruccions en temes preventius que els proporcionin els encarregats coordinadors i estan obligats a col·laborar amb aquests per garantir unes condicions de treball segures. En aquest punt, entendreu que resulti totalment necessari que cadascuna de les empreses en concurrència facilitin als seus respectius treballadors la identificació de les persones designades com a encarregats coordinadors.

Finalment, quan en el centre de treball estiguin presents recursos preventius durant l’execució de certes activitats especialment perilloses, els encarregats coordinadors estan obligats a col·laborar amb els recursos preventius presents.

Consulteu a l’art. 22 bis del RD 39/1997 del RSP en quins moments resulta obligatòria la presència dels recursos preventius per a l’execució de certs treballs.

Recursos preventius

Els recursos preventius assumeixen funcions de vigilància i control sobre l’activitat empresarial, totes elles associades a la CAE:

  • Vigilar el compliment de les activitats preventives previstes i controlar la correcta aplicació dels mètodes de treball durant el desenvolupament de les activitats per les quals s’ha reclamat la seva presència.
  • Comprovar l’eficàcia de les mesures preventives i de seguretat previstes.
  • Col·laborar amb altres recursos preventius que puguin estar presents i amb els encarregats coordinadors del centre de treball.
  • Assumir les funcions pròpies dels encarregats coordinadors del centre de treball, sempre que la simultaneïtat de funcions sigui compatible i li permeti complir amb totes les funcions encomanades.

Respecte a l’última d’aquestes funcions, heu de tenir present que per actuar com a recurs preventiu, la Llei 31/1995 de PRL només exigeix una formació preventiva corresponent, com a mínim, a les funcions del nivell bàsic, mentre que per actuar com a encarregats coordinadors cal una formació preventiva corresponent, com a mínim, a les funcions del nivell intermedi.

Sistema de coordinació especial per al sector de la construcció. La subcontractació

El sector de la construcció presenta unes característiques particulars respecte a la CAE que el fan mereixedor d’un tractament diferenciat respecte a la resta de supòsits o situacions de concurrència empresarial. Les principals singularitats de la CAE en el sector de la construcció són una normativa pròpia, una documentació específica i uns actors o intervinents propis o amb definicions pròpies per a les obres de la construcció.

Àmbit aplicació del RD 1627/1997

Treballs de construcció o enginyeria civil consistents en excavacions, moviments de terres, construccions, muntatge i desmuntatge de prefabricats, instal·lacions, condicionament, transformació, rehabilitació, reparació, desmantellament, enderroc, manteniment, conservació, treballs de pintura, neteja, sanejament, etc. En queden excloses les indústries extractives i de sondeig.

La normativa de referència per a la CAE en les obres de la construcció és:

  • El RD 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de la construcció.
  • La disposició addicional primera del RD 171/2004, de 30 de gener, sobre l’aplicació de la CAE en les obres de la construcció.
  • La disposició addicional catorzena de la Llei 31/1995 de PRL, sobre especificitats de la presència de recursos preventius en les obres de la construcció.
  • La Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, desenvolupada pel RD 1109/2007, de 24 d’agost.

Conceptes previs

En aquest punt farem menció d’una sèrie d’actors i documents que només trobarem en les obres de la construcció. Per aquesta raó, caldrà que pareu atenció al significat, les funcions i el paper que desenvolupen aquests. Els actors propis i únics de les obres de la construcció, i les seves funcions pertinents, són:

  • Promotora de l’obra. És la persona, física o jurídica, per compte de la qual es realitza l’obra de la construcció.
  • Projectista de l’obra. Per encàrrec de la promotora, és la persona, física o jurídica, que realitza el total o una part de l’obra.
  • Persona coordinadora de seguretat i salut del projecte d’obra. Per designació de la promotora, és la persona física que durant la fase de projecte d’obra, és a dir, abans que comenci l’execució de l’obra, s’ocupa que en el projecte s’apliquin els principis generals de la prevenció.
  • Direcció facultativa. Una o més persones físiques designades per la promotora que tenen com a funció principal la direcció i el control de l’execució de l’obra.
  • Persona coordinadora de seguretat i salut de l’execució de l’obra. Persona física designada per la promotora per ocupar-se de la coordinació, l’aprovació, la vigilància i l’adopció de mesures de seguretat durant l’execució de l’obra. La seva designació és obligatòria quan en la fase de projecte d’obra hi ha més d’un projectista o en la fase d’execució de l’obra intervenen més d’una empresa o autònom. En aquest darrer cas, la persona coordinadora queda integrada en la direcció facultativa de l’obra.

La direcció facultativa i les persones coordinadores de seguretat i salut han de ser persones amb una destacada competència tècnica quant a la seguretat en les obres de construcció.

Observeu que l’actor principal per a la CAE en les obres de la construcció és la persona coordinadora de seguretat i salut de l’execució de l’obra. Aquesta, a diferència de la persona encarregada de la coordinació d’activitats preventives regulada pel RD 171/2004, no realitza les funcions de mitja de coordinació per a les situacions de concurrència empresarial. Anoteu que no s’han de confondre aquests dos personatges associats a la CAE.

Per altra banda, en les obres de la construcció hi intervenen una sèrie de persones que tenen un concepte diferent o matisat respecte al que tenen en altres àmbits o sectors. Actors de les obres de la construcció amb un significat diferent són:

  • Contractista. Persona, física o jurídica, que realitza per encàrrec de la promotora una part o la totalitat de l’execució de l’obra, segons el que vingui estipulat en el projecte d’obra. La relació jurídica entre contractista i promotora no és de tipus laboral. La persona contractista aporta a l’obra recursos humans i materials, propis o aliens.
  • Subcontractista. Persona, física o jurídica, contractada per un contractista per a l’execució d’una part de l’obra, amb subjecció al projecte d’obra.
  • Treballador/a autònom/a. Per a les obres de la construcció, és la persona que realitza de forma personal i directa parts de l’obra. La relació contractual la pot establir davant la promotora, els contractistes o els subcontractistes, però en cap cas es tractarà d’una relació contractual laboral. No poc actuar ni com a contractista o ni com a subcontractista.
  • Recurs preventiu. Persones físiques designades per les contractistes i que disposen dels coneixements necessaris per garantir el control de l’execució de certes activitats de l’obra potencialment perilloses o de risc.

La documentació bàsica de les obres de la construcció utilitzada per implementar la CAE:

  • Projecte d’obra. Document que conté el procés d’execució i el disseny tècnic de l’obra abans d’iniciar-la. Inclou fonamentalment especificacions tècniques, terminis d’execució, objectius i pressupostos.
  • Estudi de seguretat i salut. Document elaborat abans d’iniciar-se l’obra que conté la previsió dels riscos i de les corresponents mesures preventives i de protecció a seguir per a cadascuna de les activitats. Observeu que aquest document inclou la informació que la promotora ha de facilitar als contractistes per donar compliment a les obligacions sobre informació que els titulars del centre de treball han de facilitar a les empreses concurrents. Quan les obres són d’una dimensió reduïda quant a pressupost, mà d’obra o durada, el document s’anomena estudi bàsic de seguretat i salut.
  • Pla de seguretat i salut. Document que conté les modificacions, concrecions, alternatives o complementacions que els contractistes volen introduir en l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut. El pla de seguretat i salut és el document clau per a la identificació i avaluació dels riscos de l’obra i per a la corresponent planificació preventiva. Sempre ha d’estar present en l’obra per tal de permetre la seva consulta en qualsevol moment. Tot i que la seva elaboració és prèvia al començament de l’obra, pot ser objecte de modificacions durant la seva execució.
  • Llibre d’incidències. Es tracta d’un llibre amb format predeterminat en el qual qualsevol participant en l’obra pot fer anotacions sobre temes relacionats amb la seguretat i salut durant l’execució de l’obra.
  • Llibre de subcontractació. Es tracta d’un llibre amb format predeterminat i degudament habilitat per l’autoritat laboral en el qual s’anoten de forma cronològica totes les subcontractes realitzades durant l’execució de l’obra. Inclou la identificació de la persona coordinadora de seguretat i salut de l’execució de l’obra i les instruccions d’aquesta respecte dels procediments de CAE establerts per a l’obra. El llibre de subcontractació sempre ha de romandre a l’obra.

Observeu que, en els anteriors documents, podem trobar les obligacions de cooperació, d’intercanvi d’informació i de control necessàries per a una adequada CAE entre les empreses concurrents en una obra de construcció.

Coordinació d'activitats empresarials en les obres de la construcció

La CAE entre empreses i/o autònoms que participin en una obra de construcció queda caracteritzada per les obligacions quant a intercanvi d’informació i funcions a desenvolupar de les diferents persones intervinents en les obres.

Observeu que aquestes obligacions varien depenent de si l’obra està iniciada o no. Així, distingirem entre les obligacions de CAE durant la fase de projecte d’obra i durant la seva execució.

Obligacions de CAE durant la fase de projecte d'obra

Obligacions associades a la CAE de la promotora durant la fase de projecte d’obra:

  • Encarregar a projectistes la realització del projecte d’obra.
  • Designar a la persona coordinadora de seguretat i salut mentre duri la fase de projecte d’obra. Només és obligatori si hi intervé més d’un projectista.
  • Assegurar que el projecte d’obra inclou tots els aspectes de seguretat i salut.
  • Encarregar l’elaboració de l’estudi o de l’estudi bàsic de seguretat i salut a persones tècnicament competents.

Obligacions associades a la CAE de la persona projectista durant la fase de projecte d’obra:

Consulteu a l’art. 15 de la Llei 31/1995 de PRL els principis generals de l’acció preventiva.

  • Elaborar el projecte d’obra tenint presents els principis generals de l’acció preventiva, en concret, a l’hora de planificar els treballs a realitzar de forma simultània o consecutiva i de determinar la seva durada.
  • Tenir present qualsevol estudi o estudi bàsic de seguretat i salut a l’hora d’elaborar el projecte d’obra.

Obligacions associades a la CAE de la persona coordinadora de seguretat i salut durant la fase de projecte d’obra:

  • Elaborar, o vetllar per l’elaboració, de l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut.
  • Aprovar el pla de seguretat i salut elaborat per l’empresa contractista de l’obra.
  • Coordinar l’aplicació dels principis generals de prevenció a l’hora d’elaborar el projecte d’obra.

Obligacions associades a la CAE de les empreses contractistes i subcontractistes durant la fase de projecte d’obra:

  • Elaborar el pla de seguretat i salut i incloure-hi les adaptacions dels seus procediments, amb la finalitat d’adaptar-los a les informacions facilitades per la promotora en l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut quant a riscos, mesures preventives i possibles situacions d’emergència.
  • La contractista, lliurar a les empreses o autònoms vinculades amb ella la part del pla de seguretat i salut que els correspongui.
  • La contractista, comunicar a l’autoritat laboral l’obertura del centre de treball i adjuntar-hi el pla de seguretat i salut.

Obligacions de CAE durant la fase d'execució de l'obra

Obligacions associades a la CAE de la promotora durant la fase d’execució de l’obra:

  • Designar la persona que ocuparà el càrrec de coordinadora de seguretat i salut durant l’execució de l’obra. Només és obligatori quan intervinguin en l’execució de l’obra més d’una empresa o autònom.
  • Designar la direcció facultativa de l’obra i integrar-hi la persona coordinadora de seguretat i salut de l’execució de l’obra.
  • Informar, mitjançant l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut de l’obra, a les empreses i autònoms dels riscos específics de l’obra, de les mesures preventives adoptades i de les possibles situacions d’emergència.

Obligacions associades a la CAE de la persona coordinadora de seguretat i salut durant la fase d’execució de l’obra:

Consulteu, a l’art. 10 del RD 1627/1997, el llistat d’activitats on la normativa exigeix que s’han de complir els principis generals de l’acció preventiva durant l’execució de les obres.

  • Coordinar les activitats de l’obra amb la finalitat de garantir que totes les empreses i autònoms concurrents compleixin amb els principis generals de l’acció preventiva durant l’execució de les activitats de l’obra.
  • Analitzar i, si escau, aprovar les modificacions del pla de seguretat i salut proposades pels contractistes.
  • Coordinar la CAE i facilitar a les empreses concurrents uns mitjans de coordinació adequats per a l’intercanvi d’informació entre elles.
  • Vigilar el compliment de la CAE i de la normativa de PRL per part de les empreses contractistes, subcontractistes i autònoms.
  • Instruir a les empreses i altres persones concurrents sobre les mesures de prevenció i protecció a aplicar davant els riscos presents en l’obra.
  • Prendre decisions, tècniques i organitzatives, a l’hora de planificar activitats de l’obra a executar de forma simultània o consecutiva i de determinar el temps d’execució d’aquestes, amb la finalitat d’aplicar els principis generals de prevenció i seguretat de forma coordinada.
  • Coordinar les tasques de control previstes per a l’execució correcta dels mètodes de treball.
  • Establir les mesures de control d’accés a les obres que evitin l’entrada de persones no autoritzades.
  • Garantir que el llibre d’incidències roman sempre a l’obra i és accessible per a les persones autoritzades a fer-hi anotacions. Anotar al llibre d’incidències els incompliments en matèria de PRL i traslladar a les empreses i als representants legals dels treballadors les anotacions del llibre d’incidències que els afectin.
  • Paralitzar els treballs o, fins i tot, l’obra completa quan detecti algun risc greu i imminent.
  • Controlar i impedir que se sobrepassin els nivells màxims de subcontractació en l’obra.

L’art. 4 de la Llei 32/2006 estableix els nivells màxims de subcontractació a les obres de construcció.

Observeu que la quantitat i la importància de les obligacions de la persona coordinadora de seguretat i salut la converteix en l’eix neuràlgic sobre la qual gira la CAE durant la fase d’execució de les obres de la construcció.

Obligacions associades a la CAE de la direcció facultativa de l’obra:

  • Respectar els continguts de l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut a l’hora de dirigir l’execució de l’obra.
  • Actuar coordinadament amb la persona coordinadora de seguretat i salut de l’obra.
  • Assumir les funcions de la coordinadora de seguretat i salut quan aquesta figura no estigui designada. Observeu que entre aquestes funcions no estarà la CAE, ja que l’obligació de realitzar la CAE es genera només si hi ha concurrència de més d’una empresa o autònom i, en aquests supòsits, és obligatòria la designació de la persona coordinadora de seguretat i salut.

Obligacions associades a la CAE de les empreses contractistes i subcontractistes durant la fase d’execució de l’obra:

Consulteu les disposicions mínimes de seguretat i salut a aplicar en les obres previstes a l’annex IV del RD 1627/1997

  • Complir amb la normativa de PRL i, particularment, amb les disposicions mínimes de seguretat i salut a aplicar en les obres.
  • Cooperar en la CAE i contribuir a la seva eficàcia.
  • L’empresa contractista, coordinar i supervisar les activitats de les empreses i autònoms subcontractades, especialment en aquelles activitats que generin riscos derivats de la concurrència.
  • Abstenir-se de realitzar canvis en els procediments recollits al pla de seguretat i salut de l’obra, sense comptar prèviament amb l’aprovació de la persona coordinadora de seguretat i salut de l’obra. Aquesta obligació no significa que no puguin proposar canvis en el pla de seguretat i salut; tot el contrari, estan obligades a fer propostes de canvis si durant l’execució de l’obra observen que els riscos de les seves activitats no estan degudament controlats.
  • Informar i instruir el personal sota el seu càrrec, incloent-hi els autònoms amb elles vinculades, sobre les mesures de seguretat i salut que cal adoptar en l’obra.
  • Complir i fer complir a tot el personal sota el seu càrrec, o amb elles vinculades, el pla de seguretat i salut i les instruccions rebudes de la persona coordinadora de seguretat i salut de l’obra.
  • Lliurar una còpia del pla de seguretat i salut als representants legals dels seus treballadors.
  • L’empresa contractista, designar les persones que actuaran com a recursos preventius durant l’execució d’activitats especialment perilloses i assegurar la seva presència a l’obra.
  • Complir amb els principis generals de l’acció preventiva.
  • Complir amb els nivells màxims de subcontractació permesos per a les obres de construcció.

Obligacions associades a la CAE del treballador autònom durant la fase d’execució de l’obra:

  • Complir amb el pla de seguretat i salut de l’obra i amb les instruccions que rebi per part de la persona coordinadora de seguretat i salut, de la direcció facultativa o de l’empresa contractista amb la qual estigui vinculat.
  • Aplicar els principis generals de l’acció preventiva.
  • Complir amb la normativa de PRL amb les obligacions de CAE i amb les disposicions mínimes de seguretat i salut que cal aplicar en les obres de construcció.

A més a més, si l’autònom contracta persones per compte aliè, és a dir, disposa de treballadors assalariats al seu càrrec, també quedarà obligat a:

  • Informar i instruir el personal sota el seu càrrec sobre les mesures de seguretat i salut a adoptar en l’obra.
  • Fer complir el pla de seguretat i salut i les instruccions de la persona coordinadora de seguretat i salut de l’obra a tot el personal sota el seu càrrec.

Obligacions associades a la CAE del recurs preventiu durant l’execució de l’obra:

  • Coordinar, conjuntament amb la persona coordinadora de seguretat i salut de l’obra, certes activitats potencialment perilloses o de risc realitzades per empreses o autònoms concurrents. Garantir el control de l’execució d’aquestes activitats i instruir les persones treballadores per al correcte i immediat compliment de les mesures preventives.
  • Informar les empreses concurrents dels incompliments dels treballadors que d’elles depenguin i comunicar-los qualsevol insuficiència o no-adequació de les mesures preventives a l’hora d’executar treballs potencialment perillosos o de risc.

De les obligacions assignades a cadascun dels intervinents en les obres de la construcció podreu deduir la metodologia particular que s’utilitza en aquest sector per dur a terme la CAE de forma eficaç.

Recurs preventiu en les obres de la construcció

En el punt “Recursos preventius” de l’apartat “Modalitats d’organització de la prevenció en l’empresa” de la unitat “Prevenció integrada a l’empresa” trobareu una àmplia explicació de la figura del recurs preventiu per a les activitats que no pertanyen a les obres de construcció.

La figura del recurs preventiu en les obres de la construcció presenta singularitats respecte a la figura del recurs preventiu recollida a l’art. 32 bis de la Llei 31/1995 de PRL que s’aplica a la resta de sectors. D’altra banda, l’article 22 bis del RD 39/1997, del reglament dels serveis de prevenció (RSP), indica de forma genèrica quins són els supòsits o situacions en les quals s’ha de requerir la presència de recursos preventius durant l’execució d’un treball:

  • Quan ho requereixi la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
  • Quan els riscos puguin agreujar-se o modificar-se per la concurrència d’activitats i calgui controlar la correcta aplicació dels mètodes de treball.
  • Quan es realitzin treballs perillosos o amb riscos especials.

El pla de seguretat i salut de l’obra és el document on s’han d’indicar quins són els supòsits que faran necessària la presència dels recursos preventius en les obres de construcció. És l’instrument bàsic per a la identificació dels riscos en les obres de construcció i, consegüentment, on s’identificaran els treballs perillosos o amb riscos especials. Alhora, els recursos preventius en les obres de construcció vigilen el compliment de les normes preventives incloses en el pla de seguretat i salut de les obres i comproven la seva eficàcia.

A partir del contingut de l’estudi o estudi bàsic de seguretat i salut de l’obra, el pla de seguretat i salut de l’obra recollirà quines són les activitats de l’obra que generen riscos especialment greus o potencialment perillosos i que precisen que es garanteixi el control de la seva execució.

L’annex II del RD 1627/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, conté una relació no exhaustiva de treballs propis de les obres de construcció que presenten especial perillositat i gravetat. De forma genèrica, s’enumeren els treballs amb risc de quedar sepultat, d’enfonsament, de caigudes des d’alçada, d’exposició a agents químics o biològics, d’exposició a radiacions ionitzants o d’ofegament.

De forma particular, s’indiquen els treballs de l’obra consistents en l’excavació de túnels i pous, en el moviment de terres subterranis, en la immersió amb equips subaquàtics o en el muntatge i desmuntatge de prefabricats pesants, així com tots aquells treballs que es realitzin propers a línies d’alta tensió, en caixes d’aire comprimit o amb ús d’explosius.

Per una altra banda, penseu que en les obres de construcció, l’entorn en el qual es realitzen la majoria de les activitats, la perillositat dels treballs i la concurrència d’empreses, provoquen que la majoria dels treballs en alçada es valorin com d’especial gravetat i, per tant, que sigui necessària l’assignació de la presència de recursos preventius per a aquestes operacions en alçada.

Sectors aliens a la construcció

En els sectors que no són de la construcció, l’obligació d’assignar la presència de recursos preventius recau sobre l’empresa o empreses que realitzen treballs perillosos o amb riscos especials o que generen que els riscos de les altres empreses concurrents es puguin agreujar o modificar, sense limitar-se l’obligació al contractista.

Tot i que els treballs anteriors siguin objecte de subcontractació, la responsabilitat quant a l’assignació dels recursos preventius necessaris recau sempre sobre l’empresa contractista.

A més a més de la contractista, també queden obligats a assignar la presència de recursos preventius en certes activitats de les obres de construcció:

  • Les empreses promotores que realitzen directament amb els seus mitjans i materials la totalitat o parts de l’obra, és a dir, si actuen com a promotores i contractistes a l’hora. Observeu que en aquest cas, si una empresa contracta part de l’obra amb una empresa promotora-contractista, no es considerarà empresa contractista, si més no, subcontractista, corresponent així al promotor-contractista l’assignació dels recursos preventius per a les seves pròpies activitats i per a les de la subcontractista.
  • Els treballadors autònoms que tinguin al seu càrrec a treballadors per compte aliè i que contracten directament amb empreses promotores.
  • Les unions temporals d’empreses (UTE) que contracten amb la promotora i executin directament les obres.

En resum, en cap cas, l’assignació de la presència dels recursos preventius en les obres de construcció recau sobre les empreses contractistes. Observeu que aquesta norma és totalment lògica, ja que la normativa imposa a les empreses contractistes l’elaboració del pla de seguretat i salut, i no seria coherent deixar en mans de les empreses subcontractistes l’assignació dels recursos preventius, els quals tenen entre les seves funcions controlar el compliment de les mesures previstes en el pla de seguretat i salut i, si és el cas, introduir-hi modificacions.

Si bé per contracte l’empresa contractista pot exigir a l’empresa subcontractista que ha de disposar dels seus propis recursos preventius i assignar-los quan sigui necessari, en cap cas això suposaria la desaparició de l’obligació legal de l’empresa contractista de disposar dels seus propis recursos preventius. Observeu que, donat el cas, la ITSS exigirà el compliment de l’obligació d’assignar la presència de recursos preventius a l’empresa contractista, independentment del contracte mercantil particular que tinguin subscrit contractista i subcontractista.

La designació dels recursos preventius s’ha de realitzar per a cada treball concret per quan es determini la necessitat de la seva presència; és a dir, no es poden designar uns recursos preventius generals per a tota l’obra.

La formació mínima exigible en PRL a la persona designada com a recurs preventiu és la de nivell bàsic de prevenció en la construcció. Aquesta formació no és exactament la mateixa que la regulada per l’article 35 del RD 39/1997, RSP. En el sector de les obres de construcció, els continguts i la durada de la formació els determina el conveni en vigor del mateix sector de la construcció.

En tot cas, els recursos preventius designats per vigilar l’execució correcta d’una determinada activitat de l’obra han de disposar dels coneixements i de l’experiència adequats en relació amb l’activitat per a la qual es requereix la seva presència.

Per poder complir els seus deures de vigilància i instrucció resulta imprescindible que tots els treballadors de l’obra tinguin identificats els recursos preventius i reconeguin la seva autoritat.

Malgrat que el paper dels recursos preventius en la coordinació d’activitats d’especial perillositat és notòria, la seva presència ni modifica ni substitueix les obligacions en la CAE de la persona coordinadora de seguretat i salut de l’obra.

Llibre d'incidències de les obres de la construcció

El llibre d’incidències de les obres de la construcció està habilitat expressament per registrar les incidències de seguretat que es puguin produir durant el desenvolupament d’una obra de construcció. Cada obra disposarà del seu llibre d’incidències.

Per a les obres de les administracions públiques, el llibre d’incidències és aportat per l’oficina de supervisió de projectes o l’òrgan equivalent.

El llibre d’incidències resulta molt útil a l’hora de fer el seguiment i el control de l’eficàcia i vigència del pla de seguretat i salut de l’obra. El tècnic que elabora el pla de seguretat i salut de l’obra ha d’obtenir del col·legi professional al qual estigui col·legiat el llibre d’incidències de l’obra i fer-lo arribar a la persona coordinadora de seguretat i salut de l’obra o, si aquesta no ha estat designada, a la direcció facultativa de l’obra, els quals són responsables de la seva custòdia.

Queden facultats per fer anotacions en el llibre d’incidències: la direcció facultativa, les empreses contractistes, subcontractistes i autònoms que treballin a l’obra, els representants sindicals, els tècnics de l’autoritat laboral competents i qualsevol altra persona amb responsabilitats preventives en l’obra.

Podeu veure els continguts del llibre d’incidències en l’obra de construcció en la secció “Annexos” del web del mòdul.

Quan en el llibre d’incidències es fa alguna anotació, la persona coordinadora de seguretat i salut de l’obra o, si aquesta no ha estat designada, la direcció facultativa, està obligada a comunicar-la a l’empresa contractista afectada. A més a més, si l’anotació suposa la paralització de l’obra per tractar-se d’un risc greu i imminent, disposa de 24 hores per fer arribar una còpia de la incidència a la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Sistema de subcontractació en el sector de la construcció

La subcontractació de parts o de la totalitat d’una obra de la construcció és un fet del tot habitual. De fet, la subcontractació es pot considerar com una forma organitzativa de l’execució de les obres. En molts dels casos, la subcontractació suposa un empitjorament general de les condicions laborals per a les persones treballadores i, particularment, de les seves condicions de treball associades a la seguretat i salut laboral.

La Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció (RSC) i el RD 1109/2007, de 24 d’agost, que la desenvolupa, posen límits a la cadena de contractes i subcontractes amb la finalitat de millorar les condicions laborals en el sector de la construcció.

Aquestes normatives s’apliquen a determinades activitats o treballs que es realitzin en les obres de la construcció, independentment de si l’empresa subcontractada pertany o no al sector de la construcció. És a dir, l’àmbit d’aplicació de les anteriors normatives no és exclusivament per a les empreses del sector de la construcció, si més no per a qualsevol empresa que realitzi treballs en les obres de construcció.

El límit a la subcontractació en el sector de la construcció s’aplica als següents treballs: excavacions, moviment de terres, construcció, muntatge i desmuntatge de prefabricats pesants, condicionaments o instal·lacions, transformació, desmantellament, enderrocament, manteniment, sanejament, conservació, pintura i neteja.

Observeu que queden excloses de l’àmbit d’aplicació els treballs subcontractats consistents en subministraments de proveïdors i aquells treballs que no s’executin en la mateixa obra. Per exemple, no es considera subcontractació la fabricació de les portes a col·locar en l’obra quan aquestes són elaborades en les instal·lacions dels mateixos proveïdors.

Les empreses que vulguin ser contractades o subcontractades en les obres de la construcció s’han de registrar en el Registre d’Empreses Acreditades (REA).

Correspon a cada empresa contractista i subcontractista comprovar que les empreses o autònoms amb els quals subcontractin compleixin amb el requisit de registre en el REA. L’art. 4 de la Llei 32/2006 RSC indica que per poder acreditar una empresa i registrar-la al REA han de complir els següents requisits:

Possibles modalitats organitzatives de la prevenció

Assumpció personal de l’empresari/a, designació d’un o més treballadors/es, constitució d’un servei de prevenció propi i contractació d’un servei de prevenció aliè.

  • Disposar de recursos humans amb la formació de PRL necessària i d’una organització preventiva adequada.
  • Disposar d’una organització productiva i aportar a l’obra mitjans materials i personals. Observeu que aquest requisit suposa l’exclusió del sistema de subcontractació a totes aquelles empreses que només actuen com a intermediàries o que només aporten materials o maquinària, sense aportar-hi mà d’obra.
  • Exercir directament l’organització i el control dels treballs realitzats per les persones treballadores de l’obra que són al seu càrrec. Els autònoms han de treballar amb autonomia i responsabilitat pròpia, sense quedar sota l’ordre i direcció de l’empresa que els contracti. Observeu que aquest requisit exclou les empreses que només cedeixen treballadors/es, com és el cas de les ETT, i la contractació dels anomenats falsos autònoms, ja que aquests actuen sota l’ordre i direcció de l’empresa.

Per altra banda, l’article 5 de la Llei 32/2006 RSC estableix els límits màxims de la cadena de contractes i subcontractes en les obres de la construcció. La promotora de l’obra no té cap limitació a l’hora de contractar la realització de la totalitat o parts de l’obra amb empreses contractistes. Per contra, les empreses contractistes no poden subcontractar la totalitat dels seus treballs, ja que estarien actuant com a simples intermediàries, però sí que podrien subcontractar una part d’aquests treballs.

Com a norma general, només es poden encadenar un màxim de tres nivells de subcontractacions sobre una mateixa activitat o treball de la construcció.

El nivells de subcontractació permesos són tres:

  1. Nivell: l’empresa contractista amb subcontractistes o autònoms.
  2. Nivell: l’empresa subcontractista del primer nivell amb altres subcontractistes o autònoms. No tenen permès aquest segon nivell de subcontractació els autònoms del primer nivell ni les contractistes que al primer nivell només aportin mà d’obra (l’aportació d’eines manuals o màquines portàtils no suposa el compliment del requisit d’aportar mitjans materials).
  3. Nivell: les subcontractistes del segon nivell amb altres subcontractistes.

Es pot sobrepassar el tercer nivell de subcontractació quan en qualsevol dels nivells de la cadena de subcontractes es doni alguna de les següents circumstàncies:

  • Força major per mort de l’empresari, cessament de l’activitat, etc. En aquests casos, fins i tot els autònoms i les subcontractistes que aporten només mà d’obra poden subcontractar part de les obres que tinguin assignades.
  • Complicacions tècniques durant l’execució de l’obra.
  • Necessitat de major especialització en algunes de les activitats de l’obra.
  • Casos fortuïts justificats.

Per poder sobrepassar el tercer nivell de subcontractació cal la prèvia autorització de la direcció facultativa de l’obra, el registre del fet al llibre de subcontractacions, la comunicació per part de la contractista del fet a la persona coordinadora de seguretat i salut de l’obra i als representants dels treballadors de les empreses per ell subcontractades i la justificació davant l’autoritat laboral.

Correspon a cada empresa contractista i subcontractista comprovar que no se sobrepassin els límits màxims de nivells de subcontractació. Observeu que els límits a la subcontractació en les obres de la construcció facilita la implementació d’una adequada CAE, ja que, sense aquests límits, trobarem en una mateixa obra concurrència d’un gran nombre d’empreses, fet que implica que la CAE suposi una tasca enormement dificultosa i de dubtosa eficàcia.

Documentació generada per a la coordinació d'activitats empresarials

La CAE genera un volum de documentació enorme, especialment pel que respecta a la informació que s’han d’intercanviar les empreses concurrents. Per tal que la gestió d’aquesta documentació sigui al més àgil i fiable possible, podem proporcionar a les empreses tres consells fonamentals:

  1. Intercanviar només la informació i/o documentació rellevant. Seleccionar i personalitzar la informació a lliurar segons el rol que s’ocupi en la concurrència i les necessitats de CAE específica de cada cas, evitant el simple intercanvi de papers.
  2. Utilitzar programari informàtic d’ajut a la gestió de la CAE. L’oferta actual d’aquests tipus de programes informàtics és nombrosa i suficientment útil, especialment si l’empresa treballa habitualment en situacions de concurrència.
  3. Elaborar procediments de gestió documental específics per a la CAE. Els procediments són una eina excel·lent per evitar errors i agilitzar la gestió.

Podeu consultar l’apartat “Elaboració de procediments preventius” de la unitat “Estructura empresarial” d’aquest mateix mòdul.

Els continguts mínims d’un procediment de gestió documental de la CAE són:

  • El llistat de documents que es genera en cada supòsit de concurrència.
  • El llistat de registres que es generen i que evidencien el compliment de les obligacions en CAE.
  • La ubicació i/o arxiu, físic o digital, de la documentació i dels registres de la CAE.
  • El sistema de control documental que asseguri que la documentació i la informació està vigent.
  • El sistema de distribució documental que asseguri que la documentació i/o la informació en ella continguda arriba a les parts interessades o destinatàries.

Documentació d'empresa exigible a les empreses concurrents

La següent documentació és exigible a qualsevol tipus d’empresa subcontractada, incloent-hi els treballadors autònoms:

  • Avaluació de riscos.
  • Planificació de l’activitat preventiva.
  • Pla de prevenció.
  • Contracte amb la mútua d’accidents de treball i malalties professionals.
  • Certificat d’haver contractat una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil i una pòlissa d’assegurança d’accidents, i justificant del seu pagament.
  • Certificat d’estar al corrent amb l’Agència Tributària i amb la Seguretat Social.
  • Codi d’identificació fiscal. En el cas dels autònoms, el número d’identificació fiscal.
  • Contracte sobre protecció de dades de caràcter personal.
  • Acta de coordinació empresarial.

La següent documentació és exigible a qualsevol tipus d’empresa subcontractada, excepte als treballadors autònoms:

  • Certificat d’haver implantat una modalitat preventiva en l’empresa. En el cas d’haver contractat un servei de prevenció aliè (SPA), el certificat ha d’indicar les especialitats contractades i cal aportar el justificant de pagament al SPA.
  • Relació de liquidació de cotitzacions (RLC) a la Seguretat Social i justificant del seu pagament.
  • Escriptura de constitució de l’empresa i permís d’obertura de centre de treball.

A més dels documents esmentats anteriorment, per a les obres de la construcció cal afegir:

  • Acta d’adhesió al pla de seguretat i salut.
  • Inscripció en el Registre d’Empreses Acreditades (REA).

Documentació relativa a les persones treballadores en concurrència

La següent documentació sobre els treballadors és exigible a qualsevol tipus d’empresa subcontractada, incloent-hi els treballadors autònoms:

  • Registre acreditatiu o certificats del lliurament dels equips de protecció individual (EPI).
  • Certificats o acreditacions d’haver realitzat la formació general en PRL als treballadors i la formació específica de l’activitat concreta que desenvolupin (treballs en alçada, en plataformes, espais confinats, carretons elevadors, treballs elèctrics…).
  • Registre acreditatiu del lliurament de la informació dels riscos als treballadors.
  • DNI/NIE/passaport dels treballadors.
  • Rebut del pagament de les quotes d’autònom, si fos el cas.
  • Permís de conduir o de qualsevol altre tipus carnet específic que sigui necessari per a les activitats a desenvolupar, com per exemple per al maneig de grues, de carretons elevadors…
  • Si és el cas, autorització per a l’ús de màquines.

La següent documentació sobre els treballadors és exigible a qualsevol tipus d’empresa subcontractada, excepte als treballadors autònoms:

  • Certificats d’haver realitzat la vigilància de la salut o reconeixements mèdics als treballadors.
  • Contractes laborals.
  • Informe de treballadors en alta.
  • Relació nominal de treballadors (RNT) o resolució sobre el reconeixement d’alta en la Seguretat Social (per als treballadors que no apareguin en la RNT)
  • Certificat d’abonament d’havers o nòmines.
  • Acta d’assignació de recurs preventiu.

A més a més, en el cas d’obres de la construcció, cal sol·licitar:

  • El nivell de formació en PRL corresponent a la formació inicial o segon cicle (20 hores). Targeta professional de la construcció (TPC).
  • Curs de nivell bàsic de prevenció en la construcció (60 hores) de les persones assignades com a recurs preventiu.

Documentació relativa a la maquinària

La següent documentació sobre maquinària és exigible a qualsevol tipus d’empresa subcontractada, incloent-hi els treballadors autònoms:

  • Permís de circulació.
  • Fitxa tècnica.
  • Inspecció tècnica del vehicle (ITV).
  • Targeta de transport.
  • Assegurança obligatòria de vehicles i justificant de pagament.
  • Revisions de manteniment periòdiques de la maquinària.
  • Llibre de manteniment de la maquinària.
  • Marcat CE o certificat d’adequació per a equips de treball.
  • Manual d’ús de la maquinària.
  • Justificant de la titularitat o lloguer de la maquinària.

Altres documents que també es poden arribar a exigir són:

  • Fitxes de seguretat dels productes químics.
  • Manuals d’usuari d’eines manuals per a la seva correcta utilització.

A més dels esmentats anteriorment, per a les obres de la construcció cal afegir:

  • Manual d’usuari, certificat de muntatge i revisions periòdiques de les bastides.

Temps de custòdia dels documents

La legislació i jurisprudència existent sobre el temps de custòdia de la documentació estableix diferents períodes de temps en funció de la temàtica que reguli. De forma general, podem establir els següents terminis:

  • Documentació laboral (contractes de treball, actes i diligències de la ITSS, contractes amb ETT…): mínim 3 anys.
  • Documentació en matèria de seguretat social (documents de cotització RLC i RNT…): mínim 4 anys.

Els valors mínims anteriors estan estipulats per la Llei d’infraccions i sancions en l’ordre social (LLISOS); no obstant això, el Codi de comerç estableix un període mínim de 6 anys, i la Llei orgànica 7/2012, de transparència i lluita contra el frau fiscal, recomana guardar-les durant 10 anys.

  • Documentació en matèria de PRL (documentació sobre informació i formació als treballadors, pla de prevenció, planificació de l’activitat preventiva, pla d’emergència…): mínim 5 anys.

Drets dels representants dels treballadors respecte a la CAE

La participació dels treballadors és una de les matèries més àmpliament desenvolupades per la Llei 31/95 de PRL, a la qual dedica tot el capítol V. El RD. 171/2004 que desenvolupa l’art. 24 de la LPRL en matèria de CAE, en els seus art. 15 i 16, concreta quines són les facultats i drets d’informació i consulta dels representants dels treballadors quan es troben en alguna situació de concurrència d’activitats.

Els delegats de prevenció o, si no n’hi ha, els representants dels treballadors tenen dret a:

  • Ser informats quan l’empresa formi part d’un contracte de prestació d’obres o serveis.
  • Ser consultats sobre l’organització del treball en concurrència.
  • Realitzar reunions conjuntes amb els delegats de prevenció de les altres empreses concurrents per tal d’analitzar l’eficàcia dels mitjans de coordinació establerts per les empreses concurrents. Aquestes reunions conjuntes també es poden realitzar entre els comitès de seguretat i salut de les empreses concurrents que els tinguin constituïts (empreses amb més de 50 treballadors).

Els delegats de prevenció o, si no n’hi ha, els representants dels treballadors estan facultats per:

  • Acompanyar i fer observacions a la ITSS durant les seves visites, amb la finalitat de verificar el compliment normatiu en PRL relatiu a la CAE.
  • Fer visites i accedir a qualsevol espai dels centres de treball i comunicar-se amb qualsevol representant dels treballadors concurrents, amb la finalitat de vigilar i controlar les condicions de treball derivades de la concurrència.
  • Proposar a l’empresa l’adopció de mesures per a la CAE.
  • Instar la persona coordinadora d’activitats preventives perquè proposi mesures preventives que puguin afectar els treballadors en concurrència.

Diligència d'actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS)

L’Ordre ESS/1452/2016, de 10 de juny, regula el model de diligència d’actuació de la ITSS, en substitució del llibre de visites de la ITSS.

Quan els funcionaris de la ITSS o els sotsinspectors laborals detectin incompliments normatius en matèria laboral o seguretat social, incloent-hi la que afecta la CAE, han de comunicar-ho a l’empresari mitjançant l’expedició de la corresponent diligència, en format paper o en format electrònic.

Es poden generar diferents còpies de la diligència, una còpia es lliura a l’empresa inspeccionada, una altra es lliura, si escau, als delegats de prevenció i, finalment, una còpia pot quedar en poder de la ITSS per ser arxivada. Cada exemplar de diligència lliurat a l’empresa ha de ser conservat i estar a la disposició de la ITSS durant un termini mínim de cinc anys.

Si en la diligència s’inclou un requeriment d’esmena de deficiències, en la mateixa diligència es descriuen les anomalies detectades, s’indica el termini per a la seva esmena i es fa l’advertiment a l’empresa que, en cas de no esmenar els fets infractors, correspon l’aixecament d’una acta d’infracció.

Si en la diligència s’inclou la decisió de la ITSS de paralitzar o suspendre l’activitat de l’empresa (art. 44 de la Llei 31/1995, PRL), s’indiquen les dades suficients per identificar l’abast i les condicions de la paralització, així com el procediment per impugnar la decisió.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats