Activitats

Modalitats organitzatives de la prevenció

L’objectiu d’aquesta activitat és identificar les diferents modalitats d’organització de la prevenció en l’empresa, analitzant i interpretant la normativa en vigor, identificar els requisits legals que obliguen a l’adopció d’un determinat model d’organització, en funció de diversos paràmetres de l’empresa, i determinar la/les modalitats organitzatives de la prevenció més adequades en diferents supòsits.

Seguidament us plantegem una sèrie de característiques o situacions amb les quals es troben diferents empreses. Es tracta de determinar quina o quines modalitats organitzatives de la prevenció es poden establir, justificar-ne la resposta i valorar quina o quines modalitats serien les més apropiades per a cada cas.

  1. L’empresari propietari d’una fusteria que disposa de dos centres de treball, amb 12 treballadors, que hi treballa habitualment, que coneix tots els llocs de treball perfectament i que té el curs de nivell intermedi de tècnic de prevenció de riscos.
  2. L’empresari d’una pirotècnia amb diferents centres de treball, amb 350 treballadors, que hi treballa habitualment, que coneix tots els llocs de treball perfectament i que té el curs de nivell intermedi de tècnic de prevenció de riscos.
  3. L’empresari d’una merceria amb un únic centre de treball, amb vuit treballadors, que hi treballa habitualment, que coneix tots els llocs de treball perfectament i que té el curs de nivell intermedi de tècnic de prevenció de riscos.

1. Fusteria:

Les possibles modalitats organitzatives de la prevenció d’entre les quals pot triar l’empresari són:

  • Designar un o més treballadors.
  • Constituir un servei de prevenció propi (SPP).
  • Concertar aquesta activitat amb algun servei de prevenció aliè (SPA).

Justificació i valoració:

  • L’empresari no pot assumir directament la gestió de la prevenció a la seva empresa. Com que l’empresa disposa de dos centres de treball, el nombre màxim de treballadors són 10, i la fusteria disposa de 12 treballadors.
  • L’empresari pot designar un o més treballadors per assumir la prevenció de la seva empresa. En aquest cas, el límit de treballadors és de 500 (249 treballadors si la seva activitat està inclosa en el RD 39/1997, Reglament dels serveis de prevenció [RSP], que no és el cas). Només cal matisar que els treballadors designats han de disposar del nivell de capacitació corresponent a les funcions de PRL que vulguin desenvolupar.
    Aquesta modalitat encaixaria perfectament amb les característiques de la fusteria. En aquest sentit, l’empresari pot constituir un servei de prevenció propi. Malgrat que la fusteria compleix amb tots els requisits per establir aquesta modalitat organitzativa, la dimensió de la fusteria (12 treballadors) fa que no sigui aquesta la modalitat més adequada.
    Un servei de prevenció propi quedaria sobredimensionat i seria molt costós per a aquesta empresa. La constitució d’aquests SPP implica el compliment d’uns requisits organitzatius molt exigents: disposar de les instal·lacions i els mitjans humans i materials necessaris, disposar de dues especialitats o disciplines preventives pròpies del nivell superior, disposar de tècnics suficients per dur a terme les funcions dels nivells bàsic i intermedi …
  • L’empresari també pot concertar l’activitat preventiva amb algun servei de prevenció aliè. La concertació d’un SPA per part de l’empresari sempre pot ser una bona opció quan no està obligat a constituir un SPP, com és el cas.
    Per a les microempreses i les petites empreses, com és el cas d’aquesta fusteria, concertar la prevenció amb un SPA sol ser l’opció preferida, entre d’altres, per la manca de qualificació de l’empresari i dels treballadors per dur-la a terme i per la simplificació de la gestió de la prevenció (externalització de la gestió).
    En aquest cas, l’empresari està obligat a consultar, prèviament a la concertació de l’activitat preventiva a un SPA, als representants dels treballadors i al comitè de seguretat i salut, els criteris que es consideraran per seleccionar l’entitat.
    Finalment, tot i concertar l’activitat amb un SPA, resulta del tot convenient que l’empresari disposi d’un treballador amb funcions de coordinador de prevenció. Les seves funcions seran complementàries a les del servei de prevenció: coordina i agilitza la comunicació entre l’empresa i el SPA.


2. Pirotècnia:

L’única modalitat organitzativa de la prevenció possible per a l’empresari és constituir un servei de prevenció propi (SPP).

Justificació i valoració:

  • L’empresari només pot assumir directament la gestió de la prevenció en empreses amb 10 o menys treballadors o, fins a 25, si només té un centre de treball. En aquest cas l’empresa té 350 treballadors.
    A més a més, la fabricació, manipulació i utilització d’explosius i pirotècnia són activitats perilloses incloses expressament a l’annex I del RD 39/1997 RSP i, per tant, no és permès que l’empresari assumeixi directament la gestió de la prevenció.
  • L’empresari tampoc pot designar un o més treballadors per assumir la prevenció de la seva empresa. En aquest cas, el límit màxim de treballadors si l’activitat està inclosa en l’annex I del RSP, com és el cas, és de 249 treballadors.
  • No es pot concertar la prevenció amb un servei de prevenció aliè quan es tingui entre 250 i 500 treballadors i s’hi desenvolupin activitats perilloses, com és el cas.


3. Merceria:

L’empresari pot triar qualsevol de les possibles modalitats organitzatives de la prevenció, excepte la constitució d’un servei de prevenció mancomunat (SPM), el qual només es pot constituir quan diverses empreses desenvolupin les seves activitats en un mateix centre de treball, edifici, centre comercial, polígon industrial o àrea geogràfica limitada, o també entre empreses del mateix grup empresarial o entre empreses del mateix sector productiu. Evidentment, aquest no és el cas de la merceria.

Tal com s’ha explicat en el cas de la fusteria, per la dimensió de la merceria no sembla adequada la constitució d’un servei de prevenció propi.

Així, podem recomanar a l’empresari que designi un o més treballadors, que concerti amb algun servei de prevenció aliè (SPA) o que assumeixi ell personalment la gestió de la prevenció.

En aquest darrer cas, l’assumpció personal de l’empresari, l’empresa compleix amb tots els requisits:

  • Que l’empresa tingui fins a 10 treballadors, o fins a 25 si només té un centre de treball. En aquest cas té 8 treballadors.
  • Que l’empresari treballi habitualment en el centre de treball, com és el cas.
  • Que l’empresari disposi del nivell de capacitació corresponent a les funcions de prevenció de riscos laborals que vulgui desenvolupar. En una merceria, les característiques de l’empresa des del punt de vista de la prevenció de riscos encaixen amb les funcions que pot realitzar una persona que disposi de la formació de nivell intermedi de tècnic de prevenció de riscos, com és el cas del propietari de la merceria.
  • Que no siguin activitats preventives relatives a la vigilància de la salut dels treballadors. En aquest cas, el propietari de la merceria ha de concertar la vigilància de la salut amb un SPA.
  • Que no realitzi activitats perilloses incloses a l’annex I del RD 39/1997 RSP. Les activitats pròpies d’una merceria no figuren en la relació d’activitats de l’annex I del RSP.

Llista de verificació sobre la gestió del recurs preventiu

L’objectiu d’aquesta activitat és sintetitzar els aspectes que cal tenir presents per a la correcta gestió de la figura del recurs preventiu.

Elaboreu una llista de verificació sobre els diferents aspectes que una empresa ha de tenir en consideració a l’hora de gestionar la presència de la figura dels recursos preventius en determinades activitats o tasques.

Taula: Llista de verificació sobre la gestió del recurs preventiu
ELEMENTS DE LA GESTIÓ DEL RECURS PREVENTIU
1. L’empresa té definides les funcions bàsiques del recurs preventiu: vigilar, instruir i, si està autoritzat, paralitzar l’activitat.No NC
2. L’empresa té definits els tres supòsits de l’art. 32 bis de la Llei 31/1995 de PRL, que estableix com a obligatòria la presència del recurs preventiu.NoNC
3. L’empresa assigna el recurs preventiu quan els riscos es puguin agreujar o modificar, per la concurrència d’operacions successives o simultànies i que facin necessari el control de la correcta aplicació dels mètodes de treball.NoNC
4. L’empresa assigna el recurs preventiu quan es realitzin activitats o processos reglamentàriament perillosos o amb riscos especials.NoNC
5. L’empresa assigna el recurs preventiu quan sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat Social.NoNC
6. L’avaluació de riscos laborals de l’empresa identifica les activitats d’especial perillositat o risc on es fa necessària la presència del recurs preventiu.NoNC
7. La planificació preventiva de l’empresa determina com s’ha de dur a terme la presència del recurs preventiu.NoNC
8. En situacions de concurrència empresarial, l’empresa que realitza les activitats especialment perilloses o que modifica o agreuja els riscos de les altres empreses assigna la presència del recurs preventiu.NoNC
9. Si es contracten activitats no pròpies per ser realitzades en el centre de treball de l’empresa, els contractistes designen el recurs preventiu.NoNC
10. El recurs preventiu nomenat és un o més dels següents: treballadors designats de l’empresa, membres del Servei de Prevenció Propi (SPP), membres del Servei de Prevenció Aliè (SPA) concertat, treballadors de la mateixa empresa (no membres del SPP ni treballadors designats).NoNC
11. El recurs preventiu en obres de la construcció és nomenat pel/pels contractista/es principal/s.NoNC
12. Les persones assignades com a recurs preventiu disposen de la formació i la capacitat per controlar el compliment estricte dels mètodes de treball i el control dels riscos de l’activitat i, si és necessari, han rebut formació complementària i específica referida als riscos que vigilen.NoNC
13. El recurs preventiu disposa d’una formació específica en PRL corresponent, com a mínim, a les funcions de nivell bàsic, i quan el recurs preventiu desenvolupa també les funcions de persona coordinadora d’activitats preventives, disposa la formació específica en PRL corresponent, com a mínim, a les funcions de nivell intermedi.NoNC
14. El recurs preventiu assignat és suficient en nombre i disposa dels mitjans i recursos necessaris per desenvolupar les seves funcions.NoNC
15. L’empresa informa i instrueix el recurs preventiu sobre les activitats, els llocs de treball i les mesures preventives a vigilar.NoNC
16. El recurs preventiu roman present en el centre de treball durant el temps que es mantingui l’activitat per a la qual s’ha determinat la seva presència.NoNC
17. El recurs preventiu no suposa un risc addicional durant la seva presència.NoNC
18. L’empresa expedeix una acta de nomenament com a recurs preventiu i la fa arribar a la persona assignada com a tal.NoNC
19. Són incompatibles les funcions del recurs preventiu amb les del delegat de prevenció.NoNC
20. Són compatibles les funcions del recurs preventiu amb la persona coordinadora d’activitats preventives i incompatibles amb la persona coordinadora de seguretat i salut durant l’execució de les obres de construcció.NoNC
21. Són compatibles les funcions del recurs preventiu i les de treballador amb altres funcions.NoNC
22. La presència del recurs preventiu aconsegueix millorar i complementar les mesures de protecció o prevenció previstes per l’empresa.NoNC
23. El recurs preventiu compleix amb les seves funcions de vigilància i només vigila les activitats per a les quals està nomenat.NoNC
24. El recurs preventiu comprova l’eficàcia de les activitats preventives previstes en la planificació preventiva.NoNC
25. El recurs preventiu, quan detecta absència, insuficiència, deficiència o inadequació en el compliment de les activitats preventives, dona instruccions als treballadors per al correcte i immediat compliment de les activitats preventives i, si no ho pot resoldre de forma immediata, ho comunica a l’empresa afectada.NoNC
26. Quan l’empresa afectada és informada pel recurs preventiu del deficient compliment de les activitats preventives pren les mesures necessàries per corregir-les.NoNC
27. El recurs preventiu queda identificat davant la resta de treballadors.NoNC

Supòsits amb presència del recurs preventiu

L’objectiu d’aquesta activitat és relacionar casos on es fa necessària la presència i/o constitució dels recursos preventius.

Proposeu exemples de processos, activitats o tasques concretes per a cadascun dels supòsits on la normativa estableix la necessitat de nomenar la presència del recurs preventiu per a la vigilància i el control de l’estricte compliment de l’activitat preventiva establerta en la planificació preventiva.

L’art. 32 bis de la Llei 31/1995 de PRL determina tres supòsits on la presència dels recursos preventius és obligatòria:

1. Quan els riscos puguin veure’s agreujats o modificats en el desenvolupament del procés o l’activitat, per la concurrència d’operacions diverses que es desenvolupen successivament o simultàniament i que facin necessari el control de la correcta aplicació dels mètodes de treball.

Exemples:

  • En una empresa d’estampació de metall es realitzen simultàniament activitats de plegat de metall i tasques de manteniment preventiu de les màquines plegadores.
  • En una empresa es porta a terme successivament el subministrament mitjançant camions amb tanc criogènic de diferents gasos liquats: oxigen, nitrogen, hidrogen (gas), argó, diòxid de carboni…
  • En les piscines municipals d’un poble es desenvolupen simultàniament activitats de tractament de l’aigua mitjançant clor i amoníac i activitats adreçades a alumnes de primària.


2. Quan es facin activitats o processos que reglamentàriament siguin considerats com a perillosos o amb riscos especials.

Exemples:

  • Una empresa està substituint un parallamps situat a 15 metres d’altura. L’accés al parallamps presenta dificultats i només es pot fer des del carrer mitjançant una grua elevadora, utilitzant cordes i arnesos.
  • Els treballadors d’una empresa d’instal·lació de cable de fibra òptica realitzen una rasa de 3 metres de profunditat en un carrer de Barcelona.
  • Uns treballadors realitzen la neteja d’un dipòsit de 30.000 metres cúbics utilitzant un desincrustant industrial. El dipòsit té un accés estret i la neteja es fa des del seu interior.
  • Una empresa fa treballs de manteniment i neteja de les hèlixs d’un transatlàntic mitjançant immersions amb equips subaquàtics.


3. Quan sigui requerida per la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS).

Exemples:

  • Una empresa ha de fer uns treballs de reubicació de maquinària i que impliquen la modificació de les connexions elèctriques; en tractar-se d’una activitat poc habitual on no és possible adoptar mesures de prevenció i protecció de caràcter permanent, la ITSS requereix la presència del recurs preventiu.
  • En una empresa del sector de la pirotècnia, els seus treballadors manipulen, transporten i utilitzen explosius. L’empresa no havia inclòs el transport d’explosius en la seva avaluació de riscos laborals i, tractant-se d’una activitat especialment perillosa, la ITSS requerirà la revisió immediata de l’avaluació de riscos i la modificació de la planificació de l’activitat preventiva, per tal de tenir prevista la corresponent assignació de recursos preventius.
  • En el cas de la pirotècnia anterior, l’empresa incorpora temporalment treballadors joves i sense experiència per a les tasques de neteja de les instal·lacions.

Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació